"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

divendres, 25 de setembre del 2015

Setembrines o Cels estrellats.


Les setembrines, cels estrellats o àster pilós són unes plantes perennes, que floreixen de setembre a desembre d'aquí els hi ve el nom de setembrines i sembla el cel a la terra, per això també les anomenen cels estrellats.

Pertanyen a la família de les asteràcies i s'adapten a una gran varietat de sòls, de sorrencs a argilosos, especialment es desenvolupen a prop dels camins i camps, zones abandonades i marges. És una espècie que va ser introduïda i el seu origen és d' Amèrica del Nord. Passa gran part del any inapercebuda en forma de roseta de fulles, fins que arriba el final de l'estiu i amb la tardor comença a desenvolupar les tiges florals envaint el paisatge de floretes, com petits estels que omplen de blanc tot el nostre entorn. 


Com passa amb algunes plantes en les revisions sobre els noms binomials de les plantes, hi han canvis de classificació. Aquest és el cas del Aster pilosus que ha passat a anomenar-se: Symphyotrichum pilosum (Willd.) G.L. Nesom var. pilosum.


Les flors de les setembrines atrauen molts insectes especialment abelles i ofereixen molta quantitat de pol·len en els mesos que la floració va de baixa i permet que s'alimenten durant la tardor. És una planta de molt fàcil cultiu, es resembra ella mateixa, s'adapta a condicions d'estres hídric i qualsevol sòl per tant s'ha estes des de la costa fins a zones amb una altitut de 1000 m. Per el seu rang preferit és entre 0 i 200 m.

divendres, 18 de setembre del 2015

Imatges De Les Flors De Setembre

Al Setembre encara hi han moltes flors, encara que les plantes anuals, ja comencen anar de baixa. Però les roses s' han revifat amb les pluges de l'agost.

Rosa Mistica (Zinnia sp.)
Cosmos groc (Cosmos sulphureus)

Clavell moro (Tagetes sp.)
Rosa 'The Fairy' (Rosa sp)
Milfulles (Achillea millefolium)

divendres, 11 de setembre del 2015

Via Lliure 2015: #11set2015

La Via Lliure 2015 és fa a la Meridiana i els 10 colors representaran, els 10 eixos cap a la República Catalana. Ja som a prop. Quan la diversitat s'uneix és imparable, les idees flueixen ràpid i els canvis són possibles.

Aquí tens les instruccions, per si vols participar a la Via Lliure cap a la República Catalana.



I després....

El tren passa aviat el  #27S, gairebé tothom té el bitllet per pujar-hi, però potser hi faltes tu. Vine, t'hi esperem.

dijous, 10 de setembre del 2015

Marxa De Torxes 2015.


Avui, arreu de Catalunya celebrem la marxa de torxes, aquest any 170 poblacions i potser alguna més. Els vilatans i vilatanes recorreran els carrers del seus pobles amb les torxes enceses per recordar als nostres avantpassats que van deixar les seves vides per aquest petit, però gran país.

Cliqueu aquí per llegir el manifest d'aquest any del qual destaco el paràgraf final:
'Només si som capaços de sortir de nou al carrer sota l'única bandera de la llibertat nacional, aconseguirem la majoria social suficient per a tornar a ser artífexs dels nostres propis designis. Ja ens ho advertia l'Estellés: "No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen. Baixa al carrer i participa. No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu."Conjurem-nos doncs, avui aquí, demà a la Meridiana i el 27 de setembre a les urnes, per guanyar-nos el dret inapel·lable a la nostra libertat.
Ara més que mai ens cal prendre la torxa i tornar a caminar.'


dimarts, 8 de setembre del 2015

18 de setembre: el Park(ing) Day 2015 arriba a Barcelona

Cada vegada hi han més iniciatives per fer més verdes les ciutats i una de les principals idees és actuar sobre els vehicles i la mobilitat sostenible. Els vehicles a part de contaminar l'aire i el soroll que provoquen, ocupen molt d'espai a les ciutats per aparcar-se i circular. El Parking Day és una iniciativa que va començar a celebrar-se fa només un any a Barcelona. A continuació us deixo un article del Ecodiari on us explica de que va i com va néixer. Espero que sigui del vostre interès.
És un esdeveniment anual que, amb la transformació temporal de places d’aparcament, reivindica una ciutat més verda i humana
Una de les accions del Park(ing) Day de 2014 vora el mercat de Sant Antoni, a Barcelona.

Un any més, l’esdeveniment mundial Park(ing) Day s'organitza a la ciutat de Barcelona amb l'objectiu d'explicar i fer reflexionar a la ciutadania sobre el model de mobilitat, el verd urbà i l'espai públic.

El proper divendres 18 de setembre persones, col·lectius i entitats ambientals, socials, d’arquitectura..., transformaran, de forma temporal, places públiques d’aparcament en petits espais verds, lúdics o de descans per reivindicar una ciutat:

– més verda, amb més parcs i jardins i amb més biodiversitat,
– amb més espai públic de qualitat, dissenyat per a les persones i no per als cotxes, – conscienciada i activa per la reducció de la contaminació atmosfèrica i acústica,
– que aposti per una mobilitat sostenible.

La iniciativa, sorgida a San Francisco (EUA) l’any 2005 de la mà del col·lectiu d’arquitectes Rebar, es va celebrar a Barcelona per primera vegada de forma coordinada l’any 2014 sota l’impuls de l’Espai Ambiental. Aleshores hi van participar unes 40 entitats i es van realitzar 30 instal·lacions. Aquest any s’incrementarà tant la participació de col·lectius com el nombre d’instal·lacions.

La iniciativa busca augmentar any rere any la implicació d’entitats relacionades amb el medi ambient, l’urbanisme i la participació veïnal, entre d’altres, per aconseguir difondre al màxim la reivindicació i crear sinergies entre col·lectius i persones que treballen per millorar la qualitat de vida a la ciutat.

dijous, 3 de setembre del 2015

Els Sòls... Naturalment!

A continuació us deixo un vídeo sobre els sòls, de Amy Overstreet per NRCS. Ens explica els descobriments que ha fet al llarg d'aquest Any International del Sòls. El món sota els nostres peus és increïble!

Explorar com els sòls protegeixen el medi natural, proporcionen ancoratge per les arrels de les plantes, emmagatzemen l'aigua el temps suficient perquè les plantes la facin servir, i emmagatzemen nutrients que sustenten la vida.

Aquest vídeo ens ajuda a tots, a recordar que la bellesa que veiem en el nostre entorn natural, és gràcies a un univers ocult sota els nostres peus. (Podeu utilitzar subtítols)

dilluns, 31 d’agost del 2015

El Hort Al Agost


Com sempre és difícil ajustar el planter que plantes a la primavera i el que obtindràs al final per plantar al hort. I com cada any sempre planto extra i després sempre sobra, sap greu posar-lo al compostador i cal plantar-lo. 

I aquí teniu les imatges de la parcel·la, on vaig plantar tot barrejat el que quedava, en total 5 files d'unes 20 plantes per fila. Hi han plantes companyes de flors, culinàries i verdures.

En aquesta vista des de la cantonada nord esquerra, veieu l'alfàbrega vermella, cosmos fúcsia i tomateres.


En aquesta imatge presa des de el nord, cantonada dreta i veieu tomateres i els gira-sols al fons.
I en aquesta des de la banda sud al centre, hi veieu tomateres sense encanyar, una mica d'alfàbrega vermella i un pocs de cosmos 

I aquesta imatge és des de la banda sud a la esquerra, veiem una mata de cogombre i tomateres i alfàbrega vermella. 

diumenge, 30 d’agost del 2015

Espigoladors i The Guardian



Heu sentit a parlar d'aquest projecte? Ja fa uns mesos vaig llegir una noticia sobre la seva idea i la vaig trobar força interessant. Avui, el diari The Guardian se'n fa ressò amb el següent article
'Catalan project harvests unwanted fruit and veg for people in need' (Projecte català de collita de fruites i verdures no comercialitzables per a les persones necessitades). El podeu llegir des de l'enllaç anterior. molt recomanable.

Els Espigoladors és un projecte que tracta de aprofitar totes aquelles verdures i fruites que no poden comercialitzar-se especialment per el seu aspecte perquè són imperfectes, també per excés de producció o perquè està massa madura. Grups de voluntaris es posen d'acord amb productors i agricultors. I recullen el que queda en el camp un cop feta la collita.
A vegades diu que han arribat a collir una tona en un matí.

Aquests productes els fan arribar a la xarxa d'entitats que ja reparteixen menjar a persones necessitades en forma de donació i altre part va a la producció de melmelades, cremes i sopas que es comercialitzen amb el nom d'im-perfecte.

En el procés es tracta d'integrar les persones en exclusió social i fer-ne un projecte integrador.
Es tracta de lluitar contra el malbaratament alimentari, fent que els productes frescos arribin a les persones que els necessiten, més a més vol fer consciencia que el menjar no es pot tractar com un residu i que cal aprofitar els recursos i valorar els aliments d'altre forma que no només per la vista. Si voleu més informació podeu entrar a la seva web espigoladors.cat .

dissabte, 29 d’agost del 2015

El Pleniluni i Les Plantes.


La darrera lluna plena de l'estiu ja s'aixeca. Encara que no s'ha demostrat científicament els efectes del pleniluni sobre les plantes, moltes persones que és dediquen a l'agricultura i l'horticultura a l'hora de fer algunes feines es mirin la lluna.  Tanmateix, aquesta té força per fer pujar el nivell de l'aigua del mar provocant les marees i per aquest motiu es trasllada a les plantes i els moviments de la saba dins les plantes. Es diu que duran la lluna creixent i la lluna plena especialment la saba esta més concentrada a les parts aeries i durant la lluna decreixent ho està més a les arrels. 

La llum de la lluna plena durant la nit també pot fer que les plantes creixin més degut a que farien més fotosíntesi. Res esta provat amb el mètode científic, però les experiències s'han anat passant d'uns a altres durant segles. El que està clar, que fins que el calendari solar es va popularitzar, a mida que les tècniques d'impressió milloraven i ara les noves tecnologies, que ens permeten viure fins la centèsima de segon. Mirar la lluna era el més senzill per saber en quin dia es vivia i fàcil relacionar les seves fases amb els treballs al camp.
Doncs si voleu provar sapigueu que en Pleniluni les feines que podeu fer són les següents:
. Fer la collita.

. Voltejar el compost.

. Sembrar plantes de fruit.

. No podar en general, excepte si volem frenar el vigor d'un arbre o obtenir més fruits.

.Tallar la gespa si volem que creixi més forta.

. Tallar les canyes.

dilluns, 24 d’agost del 2015

Tens Un Test, Doncs Tens Un Hort


Seguint amb el conte de Tens Un Test, Doncs Tens Un Jardí dels tests plens i buits, us explicaré el que fa la màgia de la natura.

En el test que no vaig trasplantar i havia una Cica revoluta que vaig plantar fa 5 anys molt petita i com és tant lenta de creixement segueix sent petita. A l'hivern totes les fulles queden seques i aquest any estava una mica espantada perquè no brotaven, però tot de cop es van obrir les fulles. 

El fet més curiós és la planta que hi ha germinat pel fet de regar els tests amb l'aigua reciclada d'esbandir els plats. Doncs si ho heu endevinat una síndria, i fins i tot, té una fruita que va creixent i espero poder  menjar-la ben aviat. 

Doncs bé, un test que s' ha convertit en hort per la força de germinació de les llavors que són la vida del planeta.

diumenge, 23 d’agost del 2015

Construint sòls sans.

Aquest Any Internacional dels Sòls és important fer consciència de que el sòl és el més important que tenim en aquest planeta. És un embornal de CO2 molt important en la lluita per el escalfament global. El seu manteniment és necessari per la producció d'aliments amb una població creixent exponencialment. I sobretot, cal conservar la biodiversitat que conté, perquè és la base per totes les altres espècies.
Us deixo aquest vídeo el primer d'una series que ens ensenya com mantenir i construir sòls sans i rics en matèria orgànica per produir conreus sans amb el minin de cost econòmic i amb el màxim de benefici per el medi ambient i l'habitat que ens envolta. Espero que us agradi.
Podeu posar subtítols.

dimarts, 18 d’agost del 2015

Una illa d'energia autosuficient a Llagostera


Del diari El Punt-Avui , us deixo la següent noticia de Joan Trillas. On ens explica com és possible viure desconnectat de la xarxa elèctrica, però a la vegada tenir llum estant connectat al sol. Espero que us agradi i sigui del vostre interès.

Des del 1975, el metge Francesc Sureda impulsa un projecte que s'ha materialitzant amb els anys al Centre d'Interpretació i la Sostenibilitat.
Vol demostrar la compatibilitat entre la natura i els espais humanitzats
JOAN TRILLAS


El mas Roig II de Llagostera, que acull el Centre d'Interpretació i la Sostenibilitat, és, ara mateix, una de les poques illes autosuficients energèticament de la demarcació de Girona. Un far, i mai millor dit, pel que fa a nodrir-se i alimentar-se de llum del sol, per demostrar que un altre món més ben gestionat és possible.

El mas Roig II és el treball, de fet l'eina, d'un home emprenedor, inconformista i inclassificable, el metge de Cassà de la Selva, ara jubilat, Francesc Sureda, conegut com El doctor, que va partir d'un supòsit vital: voler un món millor arran del naixement dels seus dos fills, en Marc i l'Alba, allà pels anys setanta. Estem davant d'una personalitat fornida a pagès, que va decidir sense tenir el batxillerat estudiar medicina quan havia bufat 25 espelmes, o, com diu ell, “completat 25 rotacions al votant del sol”. Aquest projecte, que va anar compaginant amb la seva professió de metge, el va portar a fer una construcció amb materials de recuperació i que defineix com a “evolutiva i adaptativa”, que integra aspectes tecnològics, com ara la generació d'energia sense connexió a la xarxa, el naturalisme, amb la recuperació de bosc mediterrani o la producció ecològica, i la granja per a autoabastament. El projecte, que es pot visitar, vol mostrar didàcticament i pedagògicament com la natura pot ser perfectament compatible amb els espais humanitzats. I tot això partint de la llum del sol per demostrar que la Terra és un “sistema tancat per la matèria, però obert per l'energia” i on la seva font autònoma d'energia –a la imatge– en pot ser un molt bon exemple.

dilluns, 17 d’agost del 2015

El Laberint Del Jardins De Mas Maiensa

 

Aquests dies, després de les pluges és bon moment per desherbar i als Jardins de Mas Maiensa estem posant a punt el laberint que ha patit molt l'onada de calor del mes de juliol.


De moment, cal netejar els camins d'herbes i després caldrà substituir alguns boixos que han quedat secs, degut a les altes temperatures de fins a 40 graus C. Finalment, una poda de les puntes per retirar branques seques i donar-li forma.

dissabte, 15 d’agost del 2015

Les Llavors De Les Herbes Ja Germinen i Torna El Verd Al Paisatge.

Les pluges han arribat al sud del Gironès, desprès de l'onada de calor del juliol tot era ben sec, massa sec.

 
Finalment, aquest agost han arribat les boires grasses i les precipitacions, encara que minses han ajudat a que el paisatge reverdeixi. En part per les herbes que s' han recuperat, com el plantatge i tanmateix per la germinació de les llavors que es troben al sòl esperant aquest moment. 

     
Aquests darrers dies s' adjunten dos circumstàncies essencials: temperatures per sobre dels 18 graus i humitat, això fa que les llavors s' hagin decidit a néixer.  En pocs dies els camps, marges dels camins i rieres s' estan omplint de vegetació arvense o ruderal. Moltes persones les anomena males herbes.
Però per altres són pastura, plantes remeieres o fins i tot comestibles.






divendres, 14 d’agost del 2015

Un Ou o Una Albergínia?

Caminat per l'hort, repassant els goters, em va sorprendre la següent imatge que veieu.


Sota una planta vaig veure com un ou de gallina blanca, que estrany vaig pensar, si aquest any no vaig plantar cap planta d'albergínia blanca.

Doncs si, era una albergínia blanca en 5 dies va créixer com veieu a les fotos d'aquí sota. Són bonissimes i diuen que les originals, perquè el seu nom en anglès 'eggplant' vol dir això exactament la planta dels ous. Les de color lila o amb franges blanques són mutacions posteriors.

dijous, 13 d’agost del 2015

Plou i fa sol, les bruixes ...



Avui, plou i fa sol, passen unes boires grasses que van deixen petits ruixats, el sòl agraït s'empassa cadascuna de les gotes amb delit i les llavors que esperen aquesta humitat, ja volen sortir i pintar de verd el paisatge sec per l'onada de calor.

I com sempre els records d'infantessa em porten aquells versos tan coneguts de la cançó popular que diu:

Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
les bruixes porten dol.

Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
les bruixes fan un ou.

dimecres, 12 d’agost del 2015

Els Persèids o Llàgrimes de Sant Llorenç

Foto: www.lesmuntanyes.com

Avui, 12 d'agost, després de dos dies de Sant Llorenç i fins el 14, podem veure la pluja d'estels. Com cada any es produeix quan la terra en el seu recorregut al voltant del sol i seguint la seva òrbita, travessa la cua del cometa Swift-Tuttle, la pols còsmica al entrar en contacte amb l'atmosfera terrestre es crema i fa que veiem els estels fulgurants creuant el cel, només són meteors molt petits que es consumeixen deixant un rastre espectacular.  

Se'n diuen Persèids perquè al observar-les sembla que surtin de la constel·lació de Perseu, són visibles durant el període que va entre mitjans de juliol i finals d'agost.

També s'anomenen llàgrimes de Sant Llorenç perquè els dies que se'n poden observar més quantitat coincideix aproximadament amb la data que celebrem la festivitat del sant, el 10 d'agost. Per observar-les, el millor són les nits estrellades i fosques sense contaminació lumínica i amb lluna nova com succeeix aquest any, encara que els núvols poden deslluir la seva visió. Però de totes maneres, si teniu l'oportunitat, no deixeu d'observar-les és tot un espectacle que ens dona les nit d'estiu. 

dilluns, 10 d’agost del 2015

Tens Un Test, Doncs Tens Un Jardí.

M'agrada la ceràmica amb tots els seus formats i com us podeu imaginar els tests són els meus preferits.
Les meves primeres experiències jardineres van ser al jardí de la meva avia. Uns quants tests a la seva super terrassa, plens de geranis, eren la meva distracció en les llargues tardes d'estiu, regar-los era tota una festa d'aigua, encara conservo alguns d'ells.
Això, ja és història i ara el que volia explicar-vos és una altre conte.
Tinc uns testss grossos, ja fa uns quants anys i aquest any tocava refer-los. Després de 6 anys, els boixos han crescut massa i calia plantar-los a terra. 
I un matí de primavera els vaig trasplantar i els tests van quedar buits, excepte el que té una cica.
Els dies passaven i cap ganes de plantar-los, també estaven bé així. Ja tinc un bon tros de jardí i després porta molta feina regar-los, especialment al pic de l'estiu quan la temperatura augmenta.
Però com m'acostuma a passar, també vaig fer massa planter de cosmos, sajolida i clavell moro. I clar després de regalar-ne i plantar ne per l'hort, perquè són molt bones plantes companyes, encara en quedaven. 
 
Tenia dos opcions llençar-les al compostador per continuar amb el cercle de la matèria orgànica o plantar-les.  Vaig veure els tests buits i vaig decidir buscar me feina per si estava avorrida. I per allò que diuen aquestes conrades ' ja tenen el enterro pagat', m'hi vaig posar. No sabia si tindria prou temps de cuidar-les, però calia provar-ho.
I com veieu a les fotos aquest és el resultat després de 3 setmanes de regar les aprofitant l'aigua d'esbandir els plats i olles. I molt contenta que estic d'haver perdut 2 horetes plantant les.

dissabte, 8 d’agost del 2015

El Bany De Les Orenetes.


Aquest matí les orenetes prenien el sol al cable de llum les més joves i les més grans totes juntes.

Però a la tarda ha arribat la pluja tan esperada i les orenetes han aprofitat per fer-se un bon bany, les joves encara no havien tingut oportunitat de banyar-se mai. Aquí teniu les imatges en vídeo.

dimarts, 4 d’agost del 2015

El Pla del President Obama Per El Canvi Climátic

El president nord-americà Barack Obama ha presentat un pla per reduir en un terci les emissions de CO2 i altres gasos contaminants al 2030. No és la primera acció del president per protegir el medi ambient i reduir l'escalfament global.



És l'aportació que farà EEUU a la cimera del clima a Paris. Serà un pas difícil, per l'oposició dels republicans i dels lobbies a favor del carbó i petroli. Però, és un pas important per fer que el president Obama faci comprometre a el seu país. Més a més, diu que farà una aposta per les energies renovables amb fortes inversions, que poden girar la truita.

I potser qui sap, el començament seriós del canvi que necessitem dels paisos més dependents del petroli. Cal que creguin i liderin projectes que provin que l'era post carboni és possible i ara ja és el moment  de començar a fer que les noves tecnologies i energies siguin una realitat.

divendres, 31 de juliol del 2015

Lluna Blava De Juliol 2015.


El nom de lluna blava és dona a la segona lluna plena dins d'un mateix mes. Això, passa cada 2 o 3 anys, degut a la diferència entre el calendari lunar i el calendari gregorià imposat per el papa Gregori XIII al 1582 per substituir el calendari julià que regia des de l'època de Juli Cesar, qui l'havia establert. Aquest era poc exacte i l'equinocci de primavera s'havia desplaçat amb el pas dels anys fins el 11 de març. 

Per tant, la Pasqua final del període hivernal, de les privacions i dejuni de la quaresma, era difícil de calcular en els anys que hi havien dos llunes en un mateix mes. El poble tenia que esperar que el clergat els hi confirmes quina era la lluna bona (normalment la segona), per calcular quin era el diumenge de resurecció o Pasqua. Encara avui, resulta ser el primer diumenge desprès de la primera lluna plena passat l'equinocci. 

La confusió que es creava va donar lloc al terme de lluna blava, derivat del angles antic belewe moon, dit terme també es pot entendre com lluna traïdora, que seria més lògic, degut que en aquests casos la quaresma s'allargava un mes, amb les privacions que això comportava i la gent es creia traïda per els representants de l'església. 

dijous, 30 de juliol del 2015

Discurs de Jane Goodall a l'entrega del Premi Internacional Catalunya

Hola, avui us deixo uns vídeos sobre Jane Goodall. Molt s'ha parlat aquest dies d'ella, la seva dedicació a la investigació i sobretot el seu paper com a divulgadora de la conservació del medi ambient, els habitats i la nostra implicació per salvar el nostre planeta, la Terra, del canvi climàtic.

Com sempre la conservació de la biodiversitat en tots els seus ambits: biològics, socials, culturals, econòmics i educacionals, és un gran punt de partida, per fer el canvi necessari que cal per capgirar l'escalfament global.

Aquí teniu l'enllaç per sentir el seu discurs el dia de l'entrega del guardó Premi Internacional Catalunya en la seva 27ena edició, el vídeo de presentació del premi 'Sol de Oro FICMA 2015' i un vídeo de commemoració del 55 aniversari del Parc de Gombe. Espero que us sigui d' interès.


Discurs de Jane Goodall a l'entrega del Premi Internacional Catalunya



dimarts, 28 de juliol del 2015

Publicats els resultats i conclusions del III Fòrum Medi Ambient i Món Local

De la web Sostenible.cat us deixo aquesta noticia que crec que pot ser interessant.

Font: Diputació de Barcelona
27-07-2015


La Diputació de Barcelona ha publicat el Dossier de resultats i conclusions del III Fòrum Medi Ambient i Món Local, que es va celebrar a Barcelona el passat mes de març i en el qual, al llarg de dos dies, van participar un total de 530 especialistes en l'àmbit del medi ambient. El Document destaca que el Fòrum s'ha consolidat com un esdeveniment de referència per als ens locals, professionals, empreses i universitats en l'àmbit de la sostenibilitat local.
Entre les principals idees, aprenentatges i intercanvis de treball generats pel Fòrum, el document destaca 10 idees clau que expressen els principals interessos i línies de treball a aplicar en l'àmbit de les polítiques municipals de medi ambient, i que es resumeixen en seguir treballant junts cap a unes ciutats i pobles més sostenible per assolir els objectius fixats per l'any 2020 sobre canvi climàtic, energia, qualitat de l'aire, residus i aigua.

Un dels eixos principals assenyalats en el document és que les ciutats i el pobles han de seguir promovent la sostenibilitat a partir de l'anàlisi del que s'ha fet fins ara i de seguir avançant i treballant en xarxa.

El document també destaca que els municipis han d'avançar-se als esdeveniments del canvi climàtic de forma resilient i exigir a les instàncies internacionals acords globals ambiciosos.

La resta de punts destacats fan referència a conceptes com ara l'ecosensibilitat, com un valor emergent que està impregnant la societat i al qual cal donar suport; l'economia verda i circular, que ha d'impregnar tots els àmbits productius del país i tendir cap al residu zero; la sostenibilitat, i la gestió de l'aigua, que abasta qüestions socials, econòmiques i ambientals.

Potenciar l'educació ambiental
El document també destaca que el món local ha de potenciar l'educació ambiental en aspectes com l'estalvi d'aigua, com una de les estratègies ciutadanes clau i que implica diferents accions com generar una consciència sobre el consum d'aigua, però també sobre el control de les fuites en els habitatges, i fomentant pràctiques com l'enjardinament dels espais públics amb vegetació mediterrània de baix consum d'aigua.

Pel que fa a mesures per la millora de la qualitat de l'aire i el soroll, es destaca fomentar mesures d'informació, sensibilització i formació ciutadana sobre qualitat de l'aire, potenciar l'ús del vehicle elèctric donant incentius per mitjà de taxes, facilitant la circulació i l'aparcament i l'extensió dels punts de càrrega del vehicle i promoure un canvi d'hàbits i de valors comunitaris amb l'ús del transport públic o compartir el cotxe.

Altres aspectes que assenyala el document fan referència a la gestió de residus i materials, donant facilitats per reutilitzar i reciclar, fomentar la reutilització amb mercats de segona mà i les xarxes de reutilització i optimitzar la eficiència de la recollida selectiva. També s'assenyalen altres aspectes com la biodiversitat urbana i els horts urbans.

El document també destaca que el Fòrum s'ha consolidat com un esdeveniment de referènciapels ens locals, professionals, empreses i universitats en l'àmbit de la sostenibilitat local. I que aquesta tercera edició ha acomplert i superat els objectius inicials previstos, a partir del pensament i el coneixement sobre el paper de les ciutats i pobles en el camí cap al desenvolupament sostenible gràcies a la presència d'experts internacionals en l'àmbit de l'energia, el canvi climàtic i la sostenibilitat a les ciutats, en el Fòrum del Coneixement, i l'intercanvi d'experiències i coneixements entre administracions i empreses, en el Fòrum de les Oportunitats a l'Espai Networking.

Pots accedir aquí al nostre especial del III Fòrum Medi Ambient i Món Local

divendres, 24 de juliol del 2015

El Cosmos


El cosmos bipinnatus és una planta anual que arriba a fer una planta de 1 a 1,20 m d'alçada les seves flors del blanc al fúcsia passant per tonalitats de rosa són espectaculars. 


Pertany a la família de les asteràcies i és originaria d'Amèrica Central va ser introduida a Europa al s. XVIII, Va ser descrita per Antoni Josep Cavanilles i Palop el 1791.


Però també tenim aquesta altre espècie de cosmos que veieu a la foto superior, que sempre tenen colors grocs. S'anomena Cosmos sulphureus, és originaria de Mèxic i Amèrica Central, s'adapta molt bé a situació d'estres hídric i a tot tipus de sòls, és de fàcil cultiu perquè s'autosembra. Atrau moltes papallones i insectes beneficials el que la fa una planta companya molt útil al jardí i hort.

dissabte, 18 de juliol del 2015

Neix al Solsonès un projecte per recuperar horts abandonats i ajudar a comercialitzar els productes

Del diari Ecodiari us deixo el següent article. Espero que us agradi.

Torna Terra és una iniciativa que ha començat al Solsonès amb la voluntat de crear una "xarxa de proximitat i confiança"



Alba Rojas de MengemBages, Marina Vilaseca de l'Arada, el pagès Arnau Vilaseca i Xènia Torras de l'Associació l'Era, responsables del projecte 'Torna Terra'. Foto: ACN
Manresa (ACN).- El projecte Torna Terra neix amb la voluntat de tornar a fer productius els horts abandonats que hi ha arreu del territori. Per fer-ho possible, el pagès Arnau Vilaseca, juntament amb l'Associació l'Era i les cooperatives Mengem Bages i l'Arada, ajudarà els productors a comercialitzar els seus productes. A més, els responsables del projecte facilitaran el planter de varietats locals i assessoraran sobre quina és la millor producció que s'ha de fer depenent de la situació climàtica o les característiques del terreny. El primer hort que s'ha recuperat està situat a Prades de la Molsosa (Solsonès) i ja si han plantat varietats com la ceba llarga de Berga, l'enciam de Tres Ulls o el tomàquet de Cirereta.
L'hort de la Bassa del Coll (al Solsonès), recuperat pel pagès Arnau Vilaseca, és el punt d'inici d'aquest projecte que vol tornar la productivitat a tots aquells terrenys que han caigut en desús. Vilaseca ha explicat que, per poder fer la recuperació d'aquests horts, cal un treball en xarxa perquè "un pagès sol no ho pot fer" i, per això, compta amb la col·laboració de l'Associació l'Era i les cooperatives MengemBages i l'Arada. Cada una de les parts s'encarrega d'un punt del procés, des de la recuperació paisatgística, passant per la introducció de varietats dels territori, fins a la comercialització del producte.

El projecte Torna Terra donarà les facilitats al pagès que vulgui recuperar el seu hort, però aquest "l'haurà de treballar amb les seves mans", ha explicat Vilaseca. L'ajuda arribarà, sobretot, en la comercialització dels productes sota una marca pròpia"de qualitat i amb un alt valor social". A més, les varietats tindran un certificat ecològic. La idea dels impulsors del projecte és "anar a poc a poc" i crear una xarxa d'espais i horts recuperats arreu del territori català.
Un dels valors del nou projecte és "la venda a través de la proximitat", segons ha explicat Alba Rojas, responsable de MengemBages. "El client tindrà la màxima informació del producte i nosaltres obtindrem una reacció, de manera que veurem si té sortida i si és agraït de cara al consumidor", ha manifestat Rojas. Xènia Torras, de l'Associació l'Era, també ha explicat que "és molt importat obtenir un retorn real per part de qui consumeix el producte". Un altre dels objectius és no crear excedent.

Per la seva banda, Marina Vilaseca, de la cooperativa l'Arada, ha destacat que el projecte és una bona manera de recuperar el patrimoni que "s'ha anat devaluant a nivell de qualitat i de paisatge durant els darrers 20 o 30 anys". La iniciativa vol reintroduir varietats locals i conservar-les multiplicant les seves llavors. De moment, al primer hort situat a Prades de la Molsosa, s'hi han plantat dos tipus de ceba (llarga de Berga i Gran i Dolça), dues varietats d'enciam (Carxofeta de l'Espà i de Tres Ulls) i tres tipus de tomàquet (de penjar Mallorquí i Tísica, i de Cirereta).

dijous, 9 de juliol del 2015

Vaques per prevenir els incendis forestals a Montserrat

De la web ecodiari us deixo el següent article. Espero que us agradi.

Una vaca pastura a l'entorn del Parc Natural del massís de Montserrat. Foto: GdeCat
Vaques per prevenir incendis forestals. Aquesta és l'estratègia que segueixen a l'entorn del massís de Montserrat –un dels punts amb major risc del país- i que forma part d'un projecte europeu. Diversos equips de treball han estat ultimant la neteja de boscos de fins a 300 hectàrees i, en els propers tres anys, arribaran a 5.000 hectàrees. L'objectiu és que amb la pastura extensiva es pugui reduir el risc d'incendis en un territori molt més ampli de 32.000 hectàrees en 14 municipis al voltant de la muntanya. De fet, aquests dies d'onada de calor s'ha arribat a tancar l'accés al massís.

Aquest és l'àmbit d'actuació del projecte LIFE Montserrat que va aprovar la Unió Europea fa un any i que finança amb 1,7 milions d'euros (la meitat del pressupost). La resta el posen un grup de sis socis: Diputació de Barcelona, Patronat de la Muntanya de Montserrat, Departament d'Agricultura, Ramaderia, pesca i Alimentació, Bombers de la Generalitat de Catalunya, Fundació Catalunya-La Pedrera, i l'Associació de Propietaris Forestals Entorns de Montserrat.

El projecte, que es va anunciar en el moment de rebre l'aprovació per part de la institució comunitària, ha tancat un primer any preparatori. S'ha increment el nombre de membres de l'Associació de Propietaris Forestals Entorns de Montserrat (APFEM), s'està ultimant els detalls per crear l'Associació de Ramaders Entorns de Montserrat, i també de l'inventari forestal de l'àrea prioritària de pastura i dels models i règims de pastura. Però a més s'ha fet un pas endavant amb el tancament de la primera intervenció important sobre aquestes 300 hectàrees que han quedat a punt per al desplegament del bestiar.

Tot plegat en aquesta primera fase hi ha treballat cinc empreses forestals, amb prop d'una vintena de persones implicades. La intenció és que el projecte acabi implicant fins a set empreses locals de gestió forestal. També hi ha alguns ramats de vaques sobre el terreny, aproximadament uns 190 caps de bestiar. Els dos ramats actuals s'ampliaran en el marc del LIFE Montserrat amb més caps de bestiar pasturant i la previsió per aquests tres propers anys es crear-ne dos de nous de vaques que estarien a la zona de Bruc i Marganell i crear-ne dos més, aquests de bestiar oví-cabrum a la zona de Collbató, Esparraguera i Olesa de Montserrat.

dilluns, 6 de juliol del 2015

Imatges Dels Horts Quadrats D'Estiu.


La primera collita dels horts quadrats d'aquest estiu ja està molt avançada, en 3 o 4 dies ja podrem començar a tastar els enciams de 3 ulls que podeu veure a la part inferior i després els de la varietat liloise a la part superior de l'imatge.


En aquest hort hi podem veure: les pastanagues, les mongetes bluevetta de color lilós i el enciams juliane a la part superior. En uns deu dies caldrà plantar la segona tanda.




dissabte, 4 de juliol del 2015

Clorosis Fèrrica en Arbres


La clorosis fèrrica és la manca de ferro soluble al sòl per que les arrels el puguin aprofitar. És un enzim essencial en el procés de la fotosíntesi. 

Potser que al sòl hi hagi ferro però no estigui en forma soluble, degut a un pH bàsic, més alt de 7 precipiti i es trobi en forma insoluble. En sòls massa calcaris també tenim el mateix problema.
Tanmateix un excés en manganès també fa dificil que el ferro estigui en forma soluble. 

Altres problemes que poden fer que la planta pateixi clorosis fèrrica poden estar relacionats amb sols molt compactats, que no permeten una bona respiració a les arrels o excés de reg que doni lloc a sòls entollats.


També les aplicacions de coure poden dificultar l'absorció del ferro per part de la planta.
Les solucions són la correcció dels problemes en primera instància i després afegir ferro en forma fàcilment soluble perquè les arrels del arbre l'absorveixin i la fotosíntesi restableixi el contingut necessari per un bon desenvolupament del sistema foliar.

El ferro el podem afegir en la forma clàssica de posar claus i trossos de llauna quan plantem amb un sòl que coneixem que té tendència a la falta de ferro soluble. També podem fer aplicacions correctives de sulfat de ferro o les aplicacions de quelats, que ajuden principalment a fer que el ferro al sòl es solubilitzi i la planta el pugui absorbir amb facilitat.

dijous, 2 de juliol del 2015

Primera Lluna de Juliol 2015


Aquest mes tindrem dos llunes una ara tot començant el juliol i la segona que anomenarem lluna blava. Això només passa cada 2 o 3 anys, degut a la diferencia del cicle lunar de 29,5 dies amb el calendari solar amb mesos de 30 i 31 dies. Doncs gaudiu-ne. Aquí us deixo una imatge de la sortida de la lluna entremig de núvols i un poema de la lluna estimada de Pau Riba.


LLUNA ESTIMADA

Lluna blanca, carona trista,
la llum de l'alba te fa petita,
lluna, lluna, lluna de l'alba,
digue'm què esperes per anar a dormir.

Jo sé què esperes, lluna coqueta:
algú que et faci d'acompanyant,
que et digui coses a cau d'orella
i et prengui el rostre en les seves mans.

Lluna blanca, carona trista,
la llum de l'alba te fa petita,
lluna, lluna, lluna de l'alba,
digue'm què esperes per anar a dormir.

Jo sé què esperes, lluna bonica:
vols que m'arribin els teus perfums
i amb els teus ulls plens de melangia
vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny.

Lluna blanca, carona trista,
la llum de l'alba te fa petita,
lluna, lluna, lluna de l'alba,
digue'm què esperes per anar a dormir.

Jo sé què et passa, lluna estimada:
el teu cor es va enamorar de mi
pro tu ets al cel i jo estic en terra
i no veus camins que ens puguin unir.
Però, oh!
no et desesperis, pàl·lida lluna,
jo sé un camí que podràs seguir:
va fins la vall, entre les muntanyes,
i ajeu-te al riu que ell et durà aquí.

Lluna blanca, carona trista,
la llum de l'alba te fa petita,
lluna, lluna, lluna de l'alba,
en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi.

             Pau Riba


dilluns, 22 de juny del 2015

El Sòl Perfecte

Aquest 2015 es celebra el Any Internacional dels Sòls i aquest és un interessant vídeo de com obtenir un sòl perfecte en poc temps i per gairebé cost zero.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...