"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

dissabte, 31 de desembre del 2016

Timbal d'Arròs Amb Vegetals Per Acabar l'Any


Un plat senzill de preparar només cal preparar un arròs blanc de bona qualitat, avui he utilitzat un arròs de Pals de la varietat bahia. Es posa en un bol i es desemmotlla en el mig de la plata.

El decorem amb les verdures que tinguem tallades ben petites. Avui, he afegit salmó, pernil, verdures i fruites d'hivern, com la ceba, el alvocat, la col llombarda i poma.

Desprès ho posem a la nevera fins l'hora de dinar o sopar. L'acompanyem amb una vinagreta d'oli d'oliva extra verge ecològic, suc de llimona, mostassa i sal, barrejant-ho tot, fins aconseguir una emulsió que dona el toc al plat.

Feliç Cap d'Any.

dijous, 8 de desembre del 2016

Rewilding o Reasalvatjar #TED talk George Monbiot.

Rewilding o sigui 'Reasalvatjar' una paraula que sembla molt forta, però com diu en George Montbiot una paraula bonica, especialment en biologia de conservació de la natura. Senzillament, vol dir restaurar els habitats al seu estat natural, només introduint una espècie que ha desaparegut i deixant que tot torni a regular-se de manera natural.

En la següent xerrada TED, George Monbiot un periodista que va estudiar zoologia, ens explica clarament el que això significa i l'important que és la nostra actuació en l'entorn natural. Espero que us agradi. Podeu posar subtítols en diferent idiomes.

dimecres, 23 de novembre del 2016

Parc del Castell a Malgrat de Mar

El Parc del Castell de Malgrat de Mar és un jardí de lleure amb diferents zones: de jocs per als infants, de passeig amb camins enjardinats i de descans per contemplar les flors i relaxar-se una estona. Hi han 127 espècies de plantes diferents que estan  retolades. Està situat al turó de la Torre del Castell, una construcció de guaita del segle XIV que depenia del castell de Palafolls i durant tres segles va servir per vigilar l'arribada dels pirates a la costa, va ser derruïda en diferents ocasions durant les guerres del francés i dels carlins. També es va utilitzar durant la Guerra Civil del 1936-39, on hi havien bateries de costa i un niu de metralladores. Al any 2000 amb el enjardinament del parc es va restaurar i es van treure aquests elements. En el parc s'hi celebren moltes activitats culturals i festes populars.

Aquí teniu un vídeo de la visita al parc. Espero que us agradi.

diumenge, 13 de novembre del 2016

Catalunya rep el relleu d'Euskadi a la presidència europea The Climate Group de l'Aliança d'Estats i Regions.

Us deixo el següent article de www.gencat.cat sobre el cop 22, el canvi climàtic i Catalunya.Espero que sigui del vostre interès.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, encapçalarà la delegació a la COP22 de les Nacions Unides. Serà la quinzena vegada que Catalunya hi participa per explicar la seva contribucióal repte global del canvi climàtic.


El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, encapçalarà a partir d’aquest dissabte la delegació del Govern català a la Cimera del Clima de les Nacions Unides (COP22) que s’està celebrant a Marràqueix (Marroc). Rull, que estarà acompanyat de la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, participarà en diferents actes i trobades organitzades per l’Aliança d’Estats i Regions (States&Regions Alliance), en el marc de The Climate Group, i d’altres organitzacions internacionals, com la Xarxa de Governs Regionals per al Desenvolupament Sostenible (nrg4SD), que Catalunya ha copresidit els darrers sis anys.

Participació multinivell

El diumenge Rull rebrà el relleu d’Euskadi en la presidència europea de The Climate Group, en el transcurs de l’Assemblea General de l’Aliança d’Estats i Regions. Aquesta xarxa internacional la formen 35 governs dels cinc continents que representen més de 350 milions de persones, un 12% del PIB i 2,9 gigatones d’emissions de CO2. Allà detallarà les polítiques i els compromisos del Govern en matèria de mitigació i adaptació al canvi climàtic. També participarà en un debat de líders locals i regionals sobre finançament climàtic.

De forma paral·lela, tècnics de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) faran un seguiment del transcurs de la COP22, que s’allargarà fins el proper divendres, 18 de novembre.

Compromís per reduir emissions

Catalunya vol mostrar el seu compromís internacional en la lluita contra el canvi climàtic. Catalunya ha definit una reducció del 25% de les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) per al 2020 en relació al 2005, i del 15% de les difuses, sectors en els que té plena competència. Per al 2030 l'objectiu és una reducció general del 40% i del 28% de les difuses. Actualment ja s'estan complint els objectius fixats per al 2020, tot i que un escenari de creixement econòmic pot fer-los perillar. El compromís català d’apostar per una economia baixa en carboni pretén moderar el repunt esperat.

Actualment en tramitació parlamentària el projecte de Llei de Canvi Climàtic, el primer de l’Estat i del sud d’Europa. A més, el passat mes d'abril Catalunya va ratificar l'Acord de París, que estableix que cal limitar les emissions de GEH perquè l'escalfament global màxim sigui de 2ºC i, si és possible, d’1.5ºC.

Pioners també en adaptació

El projecte de Llei estableix no només objectius de reducció d'emissions, sinó també la necessitat d'incloure l'adaptació als impactes del canvi climàtic, ja evidents, en les polítiques sectorials. La integració de l’adaptació en les polítiques públiques és una de les principals mesures contemplades a l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic, Horitzó 2013-2020, (ESCACC), aprovada pel Govern el novembre del 2012, un any abans que la Comissió Europea aprovés l’estratègia corresponent per als Estats membres de la UE.

Les 182 mesures que contemplava l’ESCACC han permès el desenvolupament de nombroses actuacions adreçades a reduir la vulnerabilitat del nostre territori i dels sectors socioeconòmics als impactes del canvi climàtic, bé sigui en l’àmbit del coneixement, bé sigui en l’àmbit de reforçar la capacitat adaptativa. Entre aquestes actuacions impulsades des de la Generalitat, que s’afegeixen a les que implementen les administracions locals, els centres de recerca i les universitats, destaquen les següents:

- El projecte Life MEDACC, amb l’execució de mesures d’adaptació en els sistemes agroforestals i en la gestió de l’aigua a les conques de la Muga, el Segre i el Ter.
- El projecte Life ADMICLIM, amb la redacció d’un pla d’acció climàtica que conté mesures de mitigació i d’adaptació al delta de l'Ebre.
- El projecte Life CLINOMICS, sobre l’oportunitat de creació de nous llocs de treball a partir d’una economia adaptativa a les Terres de l’Ebre, al Penedès i al Parc Natural del Montseny.
- El suport financer en la redacció dels Plans Locals d'Adaptació al Canvi Climàtic (PLACC) i el suport tècnic en la determinació de la vulnerabilitat dels municipis catalans als impactes del canvi climàtic.
- La participació activa en l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC).
- La creació d’un Indicador Global d'Adaptació per quantificar el grau d'adaptació als impactes del canvi climàtic al nostre país.
- La publicació de treballs sobre els impactes del canvi climàtic en la biodiversitat –boscos, espais naturals, ocells, papallones, ecosistemes aquàtics i marins–, en els sistemes muntanyosos i en les zones costaneres.

dijous, 10 de novembre del 2016

Una empenta en el reconeixement i protecció dels defensors del medi ambient en COP22

Aquí us deixo un article de la web 350.org. sobre les persones activistes que lluiten i moren pel canvi climàtic arreu del mon. El moviment 350 ha decidit fer una conferència per conscienciar sobre el tema durant la COP 22 al Maroc.

Més de tres defensors del medi ambient a la setmana van ser assassinats en 2015 i centenars s'enfronten a amenaces d'intimidació, detenció i mort. Aquests defensors lluiten per protegir la terra, els oceans, rius i boscos de la destrucció. Molts estan en la lluita per mantenir els combustibles fòssils sota terra - l'única manera de limitar l'escalfament a 1,5 ° - i que necessiten el reconeixement legal, la seguretat i la protecció de l'estat.

Aquest és el missatge que els brindem a la COP22 aquest dissabte a Marràqueix, Marroc, on es duen a terme les negociacions sobre el clima de les Nacions Unides.Ens hem associat amb Amnistia Internacional i Track0 per portar a un centre d'atenció en els riscos creixents que s'enfronten els defensors del medi ambient en la defensa de la terra, el medi aquàtic i els boscos de les indústries extractives.

Mantenir els combustibles fòssils a la terra per limitar l'escalfament de 1,5 ° requerirà esforços creixents per part d'un moviment global en els propers mesos i anys. Com a tal, "Defensors del Medi Ambient" són un agent fonamental en l'assoliment de l'acord de París, i més àmpliament, en el compliment dels objectius de desenvolupament sostenible. Els Estats han de reconèixer la importància i el treball increïblement alt risc que els defensors del medi ambient fan, oferint el reconeixement i protecció jurídics d'ells.

Anem a actualitzar en viu des de l'esdeveniment aquí.

intervenen:
Victòria Tauli-Corpuz és el relator especial de l'ONU sobre els Drets dels Pobles Indígenes. Ella és un expert en drets humans, centrant-se principalment en els drets dels pobles indígenes i els drets de la dona, així com el dret al desenvolupament i un ambient segur i sostenible. Com a organitzador comunitari i una institució i constructor moviment, ella va ajudar a establir i enfortir les organitzacions de pobles indígenes locals, així com formacions indígenes regionals i globals.

Roberto Marques és un cap de l'ètnia Anace. Ell és molt actiu en la lluita contra les centrals tèrmiques de carbó i la fractura hidràulica al nord-est del Brasil

Hindou Oumarou Ibrahim és de Mbororo comunitat de pastors de Txad. Ella és la coordinadora de l'Associació de Dones i Pobles del Txad (AFPAT) una organització basada en la comunitat indígena. És co-president del Fòrum Internacional dels Pobles Indígenes sobre el Canvi Climàtic, el Conclave dels pobles indígenes a la CMNUCC.

Mohamed Ed-Daoudy nascut a Imider al Marroc, Mohammad és un membre de la comunicació i els mitjans de comunicació del comitè del "moviment a la carretera '96", que és un moviment social a Imider. Durant cinc anys, els manifestants han estat duent a terme una seguda a la muntanya Alebban a les muntanyes de l'Atles per protestar contra una mina de plata en els voltants Imider. La plantada va començar l'agost de 2011 amb la joventut local exigint l'ocupació a la mina. Les exigències a continuació, es van ampliar per incloure les preocupacions ambientals, incloent l'ús de les fonts d'aigua locals per la mina, en detriment de la família i les necessitats agrícoles dels pobladors de la zona, així com la contaminació a través dels residus tòxics de la mina. Des de llavors, diversos manifestants mines de plata han estat detinguts, processats i condemnats en el que semblen ser arreglada càrrecs criminals.

Winona Jalisa Kisino és un representant de la joventut amb la República de les Illes Marshall. Ha estat Campió de la Terra amb una organització anomenada "Jo-Jikum", basada en Majuro, Illes Marshall, que està responent a la crisi del canvi climàtic enfront de les Illes Marshall atols com de menor elevació. Ella és una mare de dues nenes menors de 5 anys d'edat.

Facilitador - Savio Carvalho, Assessor, fent campanya per al Desenvolupament Internacional i Drets Humans, Amnistia Internacional, Secretariat Internacional. Ha treballat més de dues dècades en el desenvolupament internacional, humanitària i de drets humans a Àsia del Sud i Central, Àfrica Oriental i Europa. El seu enfocament actual està en l'establiment de vincles més estrets entre el desenvolupament i els drets humans. Ell dirigeix ​​la feina d'Amnistia Internacional sobre l'Agenda 2030.
Aaron Packard

dimarts, 1 de novembre del 2016

COP22: Un moment decisiu per al moviment climàtic d'Àfrica.

A continuació us deixo l'article aparegut a la web de 350.org. Per Lerato Letebele, Àfrica - Coordinador Àrab Mundial de les Comunicacions. Espero que sigui del vostre interés (traducció automàtica).

Les lluites pel clima d'Àfrica seràn el centre de l'escenari en el marc de la Conferència anual de la Convenció Marc de les Parts reunides des de el 7 al 18 de novembre, país amfitrió del Marroc veurà la seva ciutat, Marràqueix, reunirà a polítics, la societat civil i activistes pel clima de tot el món, per discutir el canvi climàtic i les seves conseqüències per als països en desenvolupament. La reunió ofereix un espai crític per participar en diàlegs sobre la lluita contra els efectes del clima fomentant al mateix temps el creixement del desenvolupament sostenible juntament generalitzada resistència de les comunitats.

Propens als canvis de clima implacable i escalfament de manera significativa en els últims anys, Àfrica ha estat exposada a sequeres i inundacions que afecten greument la productivitat agrícola, l'aigua, l' escalada i la inseguretat alimentària. Per a l'any 2030, els conflictes relacionats amb l'estrès d'aigua augmentaran i s'estendran a tota la regió. A mesura que la fam continua sent una realitat en parts del sud i est d'Àfrica, milions encara s'enfronten a la pitjor crisi alimentària en anys.

L'acord de París negociat per 196 caps d'estat al desembre passat s'estableix per entrar en vigor el 4 de novembre, a 3 dies de l'inici de la propera reunió de l'ONU sobre el canvi climàtic. Una reducció significativa de les emissions de CO2 a tot el món es requereix en els propers 10 a 20 anys si volem assolir els límits establerts en l'Acord de París. El desenvolupament a l'Àfrica s'ha de basar en l'ús de les energies renovables en lloc de combustibles fòssils. Àfrica pot ser el campió de la propera revolució industrial.

COP22 ha de despertar l'energia entre els africans per encendre la necessària voluntat política, la creativitat i el suport econòmic mundial per a les mesures d'adaptació costat de les tecnologies d'energia renovable que poden donar forma a un futur sostenible per a tots aspirem.

Els africans volen veure als seus governs posen aquestes promeses en acció. Ara més que mai, la societat civil ha de trucar als líders africans per congelar nous projectes de combustibles fòssils destinats al desenvolupament a llarg termini i el subministrament d'energia a tota la regió.

En conjunt, els països africans s'han de comprometre a un cessament immediat de tots els nous projectes de carboni. L'energia renovable s'està convertint en una força econòmica revolucionària per a una transició justa dels combustibles fòssils, potenciació de les comunitats de primera línia amb els recursos aptes per a respondre a la crisi que s'acosta.

Creiem que un moviment de base africana pot ser que els dirigents compleixin amb els principis de la justícia climàtica que requereixen reparacions per als països menys responsables del canvi climàtic. El moviment està creixent de baix a dalt com guerrers resistents al clima s'estan unint a les solucions de campions que garanteixin un futur millor per a tothom.

El canvi climàtic en les últimes dècades s'ha convertit ràpidament en el tema global del nostre temps. Perillosament amenaçant el progrés general de les nacions i que els impedeix assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), particularment a l'Àfrica. Malgrat el fet que el continent africà és la més afectada pel canvi climàtic i els seus impactes, els africans lluitant contra l'amenaça amb valor.

L'equip 350Africa del món àrab se centra en l'ampliació de les campanyes contra el carbó a Ghana, Sud-àfrica i Kenya, així com la construcció de connexions amb grups al nord d'Àfrica per a les campanyes contra la fractura hidràulica. A Sud-àfrica estem estenent la campanya de desinversió i augmentant la nostra presència regional a través de la mobilització dels esdeveniments sobre els impactes i solucions.

L'activisme és una eina de mobilització que s'acobla de forma creativa i es connecta amb la gent a través de raça, religió i gènere barreres. Des de tallers de graffiti a representacions teatrals, 350Africa està utilitzant aquest mitjà d'autorització de l'auto-expressió per enfrontar el clima i les injustícies socials.

La noció d'activisme pel clima d'Àfrica es tradueix en accions pacífiques que intensifiquen el canvi dràstic i reforma general als sistemes existents. El procés voluntari de la signatura dels Acords de París significa que els governs africans col·lectivament estan fent progressos significatius en la lluita mundial per prevenir més calamitats. Però la gent ha de responsabilitzar els governs per a l'Acord de París per permetre l'inici d'una nova era en la qual les persones i el planeta no són mantinguts com a ostatges per la dependència i la destrucció dels combustibles fòssils.
Lerato Letebele
El 31 de d'octubre de, l'any 2016
Àfrica

divendres, 28 d’octubre del 2016

Les Roses Del Octubre.

Aquest octubre encara tinc aquestes roses al meu jardí i us deixo unes imatges acompanyades d'un poema de la Joana Raspall. 


 
ROSES

Al llit tinc llençols

estampats de roses;

roses mentideres

que no fan olor.

M’adormo evocant

belles primaveres

i els somnis se m’omplen

de llum i color.



Joana Raspall

dimecres, 26 d’octubre del 2016

Els Colors De Tardor Als Jardins De Mas Maiensa


La tardor va arribant poc a poc, per una part els dies s'escurcen i els arbres caducifolis comencen agafar les tonalitats groguenques i vermelloses de la tardor, les setembrines ensenyen les seves flors blanques, però també les temperatures tant suaus com de primavera estan confonen algunes plantes que encara volen florir i ja no toca com els rosers i els cosmos.


Als jardins de Mas Maiensa les pluges han fet renéixer el verd i els colors són fantàstics aquí teniu unes imatges, espero que us agradin.  



divendres, 21 d’octubre del 2016

Orquídies De Tardor

Aquí, us ensenyo les imatges de les orquídies que tinc florides i alegren aquesta tardor plena de flors sembla una primavera més que una tardor.



Les phalaenopsis són les orquídies més cultivades per les seves flors que semblen una papallona com el seu nom ens indica. El 1758 el botànic L.C.Blume li va donar aquest noms per la semblança a unes arnes tropicals.

Cal que hi hagi un canvi de temperatura entre la nit i el dia perquè es posi a florir o bé un canvi d'iluminació important.

Sempre són un bon regal per les persones amants de les plantes i més fàcils de cuidar que altres plantes de flors.


divendres, 14 d’octubre del 2016

Els Cosmos, Unes Flors Precioses.




Els cosmos són les flors anuals que més m'agraden de plantar al jardí, aquest any han florit just al final de l'estiu i començament de la tardor. Aquí les teniu amb unes imatges plenes de color i també us deixo un poema d'en Joan Maragall.


                   

L’ÀNIMA DE LES FLORS – Poema de Joan Maragall

Aquelles dues flors que hi ha posades

al mig del caminal,

qui és que les hi deu haver llençades?

Qui sia, tant se val.

Aquelles dues flores no estan pas tristes,

no, no: riuen al sol.

M’han encantat així que les he vistes

posades a morir, mes sense dol.

“Morirem aviat, lluny de la planta,-

Elles deuen pensar-.

Mes ara nostre brill al poeta encanta,

i això mai morirà.

1898
Visions i cants, Joan Maragall


dimecres, 12 d’octubre del 2016

El Jardí del Museu Arxiu Tomàs Balvey. Guia practica de visita. (Fira del Bolet Llagostera)


Avui, a la Fira del Bolet a Llagostera, he adquirit aquest llibre que serveix com a guia per visitar el jardí del Museu Arxiu Tomàs Balvey que es troba a Cardedeu, allà hi ha una col·lecció de plantes mediterrànies entre elles moltes són remeieres.
El llibre escrit per M. Àngels Bonet Galobart i Antoni Giner Arbusà està dividit en capítols dedicats a les diferents col·leccions de plantes del jardí i un als remeis i preparats.
A continuació, us deixo una pagina interior perquè les il·lustracions d'en Jordi Forcada són molt boniques.


També he aprofitat per pujar al campanar de l'església de Sant Feliu. El dia no era gaire clar però he pogut fer algunes fotos.








diumenge, 9 d’octubre del 2016

Els Colors Del Octubre.

Aquest mes es barregen els colors de tardor amb els colors de final d'estiu. Degut a la sequera estival i les pluges tardanes de començament de la tardor estant florint les plantes ara, com podeu veure a les següents imatges.

Cosmos (floració d'estiu)
Lagerstroemia (Arbust de floració d'estiu)

 
Roses a punt de florir.

Callistemon (arbust de floració estival)

Cosmos (planta de floració d'estiu)

 Dent de lleó (floració de tardor)
 Freixa comença agafa la coloració vermellosa de tardor.


Setembrines (planta herbacia de floració de tardor)





divendres, 30 de setembre del 2016

Calendari Tallers de Tardor als Jardins de Mas Maiensa



CALENDARI TALLERS TARDOR.

OCTUBRE

Dissabte 15, de 11.30 a 12.00: Taller de hort-jardí ecològic: Com preparar un bon compost, per millorar el sòl del teu hort o jardí.

Dissabte 22, de 11.30 a 12.00: Taller de cosmètica natural: Que són, per què ens serveixen i com preparar olis, olis essencials i oleats.

NOVEMBRE

Dissabte 12 de 11 a 12.30: Taller de hort-jardí ecològic: Propagació de les plantes: sembra, esqueixos, i divisió.

Dissabte 26, de 11 a 12.30: Taller de cosmètica natural: ‘Com preparar cremes per les mans i facials.

DESEMBRE

Dissabte 10, de 11 a 12.30: Taller de cosmètica natural: Preparar glos labial i mascara de pestanyes o rímel.

Dissabte 17, de 11 a 12.30: Jornada de Portes Obertes. Preparem Decoracions Nadalenques amb Feltre. 

Per més informació www.masmaiensa.com

dijous, 29 de setembre del 2016

Masanobu Fukuoka I L'Agricultura Natural. One Straw Revolution.

Masanobu Fukuoka (1913-2008) va ser un japonès, que va estudiar microbiologia, va treballar com edafòleg ( estudiar els sòls ) i fitopatòleg ( estudiar les patologies de les plantes). però un bon dia guiat per la seva intuïció va decidir retornar a la granja familiar i començar a practicar agricultura natural, es dir acostar-se a la natura observar-la i deixar-la fer. A l'edat de 62 anys va escriure el seu llibre 'La revolució d'un bri de palla' (One Straw Revolution), que s'ha traduït a molts idiomes i va obrir els ulls de moltes persones entre elles a Bill Mollison que va crear la permacultura. I un segon llibre 'La senda natural del cultiu'.

El més important de l'agricultura natural consisteix en no treballar el sòl, no llaurar-lo, ni cultivar-lo. I no emprar cap tipus de productes sintètics: ni adobs, ni pesticides. Principalment, cal sembrar, sembrar i sembrar.

Us deixo dos vídeos, el primer només té subtítols en anglès o japonès. I el segon en castellà. Si vols pots activar-los, quan el visualitzis.

 Espero que us faci veure, que realment hem d'acostar-nos cada dia més a la natura, en lloc d'allunyar-nos. Ella té la solució a tots els nostres problemes, deixem-la fer i tot tornarà a lloc. No vulguem fer-la a la nostra manera deixem la lliure.





dijous, 22 de setembre del 2016

L'Eriçó dels Jardins de Mas Maiensa


A vegades la natura et dona sorpreses, avui quan tornava de fer un vol per els jardins s'ha girat el capvespre i per sot la meva llum solar m'ha permès veure un petit mamífer que normalment es fa difícil de veure. 

Si, ja ho heu endevinat un eriçó que fins i tot s'ha deixat fotografiar. Estic ben contenta i aquí us el presento.

Espero, creuar-me'l altre capvespre, a veure si tinc sort.


divendres, 16 de setembre del 2016

Darrera Lluna Plena D'Estiu.


Avui, ha sortit la darrera lluna plena d'aquest estiu a les 21.07,  entremig de núvols,  per celebrar-ho us deixo aquestes imatges i un poema ben bonic de la Joana Raspall.


La Lluna

Ahir, quan tothom dormia
la lluna va anar a fer un volt.
Va trobar quatre estrelletes,
va sentir xutar un mussol
i es va gronxar amb quatre núvols
com si fossin un bressol.

Dormiu, que tot és silenci,
dormiu, nens petits del món.
Que ja us vetllen les estrelles,
la lluna i el rossinyol.
Tanqueu els ulls ben de pressa
perquè s'hi aturi la son.

Joana Raspall

diumenge, 11 de setembre del 2016

Poema del 11 de setembre de Josep Carner.

Foto: Des Berga amb independència.


Oh valentia funeral del setge,


bandera que esparraca el foraster!


En terra jau, nafrat, el banderer;


la mort arriba que el seu mal li metja.

Cau la ciutat. El fratricidi petja


un vell destí mentre que el nou ja ve.


La boira fuig pel foradat carrer


com una glassa dolorosa i lletja.

Sinistre sona, travessant les places,


el martelleig d’unes feixugues passes.


El vent se’n du la cendra de les lleis.―

Homes callats, coberts de sang i sutge,


alcen l’esguard impenitent, que jutja:


poble vençut que sobreviu als reis.

Josep Carner (1914)

dijous, 8 de setembre del 2016

Les Orenetes dels Jardins de Mas Maiensa Es Preparen Per Marxar.

Aquest matí les orenetes han vingut al hort agafar energies, han volat i revolat per sobre el hort agafant els insectes que volaven i preparar-se per marxar. Ja fa dies que volen en grup per diferents espais al voltant dels jardins, però avui sembla que es vinguin acomiadar. I he decidit fer aquest petit vídeo de record fins que tornin la primavera vinent.

Adéu orenetes, fins ben aviat, bon viatge.

Aquí el teniu espero que us agradi.



dilluns, 5 de setembre del 2016

Horts Quadrats De Tardor.


Avui, ja he replantat els horts quadrats amb les hortalisses de tardor: cols, bròquils, apis, cebes i enciams de la varietat salanova i maravilla.

Aquesta potser serà la darrera plantada, les fustes comencen a estar força gastades i necessiten lligams amb filferro perquè les unions ja no collen bé. De totes maneres aquest és el seu 5 any i han suportat vint plantades, unes quatre per any.

Per la propera temporada de primavera, ja tinc preparat els nous horts quadrats que us presentaré el proper any. Aquest encara em permetran una plantada més.

diumenge, 4 de setembre del 2016

Amanida Amb Tomata Cor de Bou


Aquesta amanida encara d'estiu, ja serà la darrera que podré fer amb cogombre, les plantes ja estan acabant el seu cicle i avui he collit els ultims.

Però encara podrem gaudir d'uns bons tomates de la varietat de Cor de Bou, que aquest any han anat endarrerides i ara és el moment en que estic collint-ne més. Són tan deliciosos i dolços que fan de qualsevol amanida un plat perfecte per els dies de calor.

No sé perquè, però sempre m'han agradat les amanides des de ben petita i quan més ingredients tenen més m'agraden. Aquesta d'avui porta les verdures clàssiques del estiu: amanida francesa, cogombre, pebrot verd i una mica de vermell i la tomata Cor de Bou. Una amanida ràpida per acompanyar una bona truita de carabassó.

I a dinar que ja toca. I de postres gelat de vainilla amb confitura de mores, acabada de fer.

Bon profit!!!

dilluns, 29 d’agost del 2016

Amanida Dos Colors, Quatre Ingredients.


Aquesta amanida té una mica de trampa fotogràfica, només apreciem dos colors el verd i el vermell, però està composta de quatre ingredients, no tots són verds i vermells, també tenim el blanc.
Sabeu doncs de quins ingredients és tracta?. Els endevineu.? Veig que aneu ben encaminats. Si són les verdures típiques d'estiu. El enciam maravilla, el pebrot verd italià, el cogombre i el tomata cirera.
Amb ben poca cosa un plat fresquet, ple de vitamines i minerals per un estiu força calorós.
Que vagi de gust!!!.

diumenge, 28 d’agost del 2016

Més de 200 quilos de plàstic contaminen Cada Segon Els Mars I Oceans

De la web EFEverde us deixo el següent apunt. Espero que us agradi. (traducció automàica)

Hi ha una quantitat indeterminada però molt elevada -Entre 5 i 50 bilions- de Fragments de plàstic al mar

 Foto cedida per Greenpeace.

Publicat per: Redacció EFEverde 25 agost 2016 Madrid
Efeverde.- Cada segon més de 200 quilos de plàstic són abocats en els mars i oceans del món, on van a parar més de 8 milions de tones a l'any, segons l'estudi "Plàstics en el peix i el marisc", presentat avui per Greenpeace.
Aquest informe assegura que avui dia hi ha una quantitat indeterminada però molt elevada -entre 5 i 50 bilions- de fragments de plàstic en aquestes aigües i això "sense incloure els trossos dipositats al fons marí oa les platges".
Alguns d'aquests residus poden degradar-se i desaparèixer en només sis mesos però altres trigaran "diversos centenars d'anys".
A més, els experts de l'organització ecologista calculen que d'aquí al 2020 el ritme de producció de plàstics augmentarà "fins a un 900% respecte a les xifres de l'any 1980" amb quantitats superiors als 50 milions de tones anuals.
La meitat d'aquest increment, adverteixen, "es produirà en el curs de l'última dècada".
L'acumulació de plàstics al mar "derivats cent per cent de l'acció humana" ha generat en els últims anys cinc grans illes d'escombraries, abocadors ambulants compostos per microplásticos concentrats, en els oceans Pacífic (2), Atlàntic (2) i Índic (1).
El 80% de les deixalles que arriben al mar es generen en terra i, d'aquesta xifra, un 15% es queda a la superfície i un altre 15% flota sota l'aigua mentre que el 70% s'acumula en els fons, de manera que les escombraries que es veu a simple vista "és la punta de l'iceberg".
Espanya, en cinquena posició
El responsable de campanya de Greenpeace, Julio Barea, ha afegit a Efe que Espanya se situa en cinquena posició entre els països europeus que més plàstic demanen per al seu ús i cita com a exemple que cada dia "es posen al nostre mercat fins a 50 milions de recipients d'aquest material, només en envasos de beguda ".
D'aquesta quantitat, "a penes 20 milions es reciclen correctament" perquè la resta acaba en abocadors, incinerat o "directament llançats a l'entorn".
A més de ser un procés més lent que en terra, la degradació en el medi marí té un impacte ambiental suplementari per l'alliberament de substàncies tòxiques dels envasos que "no formen part del cicle natural de nutrients marins".
Per cridar l'atenció sobre aquest problema, Greenpeace llançarà el proper dissabte 27 d'agost una campanya de dues setmanes sota el títol de "Millor sense plàstics" en la qual un grup de voluntaris organitzarà activitats de conscienciació per tota la geografia espanyola.
Fins a 20 recollides de residus abandonats en rius, platges i embassaments en ciutats com València o Mallorca ajudaran a visibilitzar fets com que gran part d'aquests residus desemboquen en els oceans a través de les vies fluvials.
"Millor sense plàstics" també animarà els usuaris de xarxes socials a participar aportant els seus testimonis i fotografies per detectar la presència de plàstics en el seu entorn.
Solucions de l'ONG
A més, Greenpeace exigirà solucions a les administracions davant "la incorrecta gestió o abandonament" d'aquest material contaminant tant en el medi marí com per al terrestre.
Reforçar les mesures per eliminar l'abandonament d'envasos i garantir el seu correcte reciclatge mitjançant la posada en marxa de sistemes de retorn d'envasos, així com prohibir l'ús de microplásticos -els inferiors a 5 mil·límetres-, són algunes de les peticions de l'organització al Govern.
Altres mesures, en aquest cas recomanades als ciutadans, passen per donar prioritat a ampolles i envasos reutilitzables o retornables, substituir les bosses plàstiques d'un sol ús per les de tela, cistelles o carros, comprovar que els cosmètics emprats no continguin microplásticos -polietileno , polipropilè i niló- i evitar articles amb excés d'embalatge.

dijous, 25 d’agost del 2016

Els mars de corall s'estan morint. Veieu l' escena del crim.

Us deixo el següent apunt de James Clark, sobre els estat del esculls, publicat a la web del 350.org. Espero que sigui del vostre interès.



Aquest any, el món va ser testimoni de l'esdeveniment més devastador, el blanquejament massiu de coralls que s'hagi registrat, que ha deixat els esculls morts en almenys 38 països. Molts d'aquests esculls mai es recuperarà.

La causa immediata és clara: el continu augment de la temperatura global de l'oceà que ve del canvi climàtic. Però això és com dir que la pregunta important és "que va ser assassinat per una bala.": Qui va disparar l'arma?

Sabem qui són els culpables més grans. Durant dècades Exxon i els seus col·legues de la indústria de combustibles fòssils han tapat tot el sabien sobre el canvi climàtic. #ExxonKnew La veritat sobre el mal que estaven fent, però en comptes de dir-li al públic, van optar per ocultar el que sabien darrere d'una campanya de mentides i la negació, i han robat al món el temps per revertir el canvi climàtic d'una generació.

És el moment per a nosaltres per assenyalar amb el dit perquè el món sap:

Exxon i els seus companys de combustibles fòssils van matar als nostres esculls, i tots els dies que segueixen contaminant sabent que estan posant el nostre món natural - i tots nosaltres - en major perill

dimarts, 16 d’agost del 2016

Un petit país amb grans idees per fugir dels combustibles fòssils. #TEDtalk

Us deixo la següent xerrada de Monica Araya de Costa Rica, sobre com és possible aconseguir que un país utilitzi energia renovable i abandoni els combustibles fòssils. Espero que us agradi i motivi.



dissabte, 13 d’agost del 2016

La Tomata I Els Bolets

Ahir, vaig collir aquest tomata de la varietat cor de bou. És una de les que més ens agraden, però difícil de fer créixer al meu hort, encara que depèn dels anys, de totes maneres sempre en planto quantes, però comparant amb altres varietats la collita és fluixa. Acostuma a patir de fongs.


I aquesta estava una mica clivellada. Però del hort tot s'aprofita a pagès. Si en puc utilitzar mitjà, l'altre al cubelll de les gallines que faran festa.


Però aquest matí mentre esmorzava i observat aquest punts blancs i mirant he vist que eren uns micro bolets amb un peu translúcid que podeu veure a la següent imatge. No sé quina classe són, si algú els coneix. M'agradaria saber quina espècie és.  Ja direu gràcies.



diumenge, 7 d’agost del 2016

A L'Estiu Amanida

Aquest estiu la calor apreta i la sequera és molt important. Sempre és bó hidratar-se. I una amanida amb productes naturals i ecològics és un plat perfecte per un àpat lleuger ple de vitamines, sals minerals i fibra.



Aquí dalt veieu la que he preparat avui per dinar, amb enciam maravilla, cogombre, pebrot i tomàquet cirera.

Espero que us agradi, la he fet tota amb verdures del meu hort, que encara que no està tant ufanós com altres anys, degut a les altes temperatures de les darreres setmanes, està donant molts de fruits.





divendres, 5 d’agost del 2016

Els Jocs Olímpics de Rio 2016 i el Medi Ambient




Avui s'inauguren els Jocs Olímpics a Rio de Janeiro 2016, com acostuma a passar cada quatre anys la celebració dels jocs porta critiques de tota mena, algunes a favor i altres en contra. I aquesta vegada no serà diferent. També els contratemps de darreres hores en les instal·lacions han estat presents en les noticies d'aquesta setmana prèvia a la cerimònia d'obertura del Jocs de Rio.

Aquesta vegada es van plantejar com 'les olimpíades verdes per un planeta blau', però encara que han aconseguit reduir la contaminació en un 48 %,  no han pogut arribar a tenir una planificació total de les aigües brutes que arriben a la badia, on s'han de celebrar diferents proves de vela, natació i windsurf entre altres.

De totes maneres, crec que encara que sempre la ciutat organitzadora pateix diferents problemes, els avantatges acaben superant els desavantatges en un esdeveniment, on es posen en practica alguns conceptes difícils d'aconseguir normalment entre paisos d'arreu del mon com l'amistat, la diversitat, la tolerància, la solidaritat i molts altres.

Jo desitjo sort a totes les persones que competiran, visitaran i als brasilers i brasileres amfitriones d'un esdeveniment que per primer cop es celebra en un país de l'Americà del Sud.

I us deixo un vídeo de una gimnasta que potser farà historia.




dijous, 4 d’agost del 2016

Una plaga d'escarabats malmet els boscos de pi del Maresme

Foto:ACN
De la web Ecodiari us deixo el següent article sobre els pins i l'escarabat als boscos del Maresme. Espero que sigui del vostre interès.

El 50% de les pinedes està en situació de vulnerabilitat i creix el risc d'incendis i inundacions
Una plaga d'escarabat tomicus porta de corcoll els tècnics forestals del Maresme. És una espècie autòctona que mai havia causat tants problemes, però que ara té un impacte mortífer sobre els boscos. Al Maresme hi ha 6.600 hectàrees de pinedes, de les quals la meitat estan en situació de vulnerabilitat i algunes d'elles ja són irrecuperables.

L'enginyer forestal del Consell Comarcal del Maresme (CCM), Oriol Bassa, diu que l'impacte deltomicus s'explica per la situació estructural dels boscos, que són molt prims i per tant tenen molt poca capacitat per retenir aigua, combinat amb unes condicions ambientals dolentes –ha augmentat un grau i mig la temperatura mitjana i la pluviometria ha caigut un 20%– que fa que els arbres siguin més dèbils. L'escarabat es menja el pi per dins fins a matar-lo i l'amuntegament d'arbres morts, alerta, fa créixer el risc d'incendis i inundacions si no es fa una gestió forestal adequada. CCM, Diputació de Barcelona i Generalitat han fet front comú per evitar mals majors.

A més del tomicus, la plaga que més preocupa als experts, també tenen incidència altres dues plagues, com l'eruga processionària i els fongs. És per això que les tres administracions treballen conjuntament per salvar les pinedes, després que diversos informes elaborats pels tècnics del Consell Comarcal posessin sobre la taula la problemàtica.

La causa principal, explica Oriol Bassa, és el canvi climàtic, que ha fet la massa forestal més vulnerable, per l'augment de les temperatures i la sequera. A això, recorda, s'hi afegeix una manca de gestió forestal a la comarca, que té el 900% dels boscos en mans privades. Amb tot, els arbres han quedat del tot debilitats i sense recursos per contrarestar les plagues.

Problemes econòmics i ambientals

Els problemes que es deriven són diversos. Un és econòmic, ja que els boscos tenen "menys llenya, menys fusta i menys pinyes". També hi ha riscos ambientals i creix exponencialment la possibilitat d'incendis, però també d'inundacions, ja que la pèrdua de cobertura forestal fa que l'aigua de la pluja desemboqui més ràpidament a unes rieres que ja van "justes" de cabal.

Les solucions que plantegen els experts són en dues direccions, d'una banda actuar de manera "immediata" perquè entre els mesos de setembre i febrer es retirin dels bosc tots els arbres afectats per la plaga per "evitar que s'acumulin". D'una altra manera, explica Bassa, s'originaria una "fàbrica d'insectes" que acabaria per destrossar tota la massa forestal.

En paral·lel, afegeix, s'ha d'activar la "gestió forestal dels boscos" perquè siguin més productius i es minimitzin els riscos. Aquesta, reconeix, és una tasca complicada i que s'ha d'afrontar a mitja termini, ja que la pràctica totalitat dels boscos del Maresme són privats i hi ha una elevada "atomització" que dificulta la gestió.
 

dissabte, 23 de juliol del 2016

Imatges Tomata Cirera.

Aquest any he plantat dos varietats de tomaca cirera rodonets i allargats o bombeta. Aquí teniu algunes de les imatges.







Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...