"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

dimarts, 31 de gener del 2012

El 93% dels reactors del Japó romanen detinguts després de la crisi nuclear

Font:  http://www.efeverde.com (Traducció automàtica)

Tòquio, 25 gener (EFE) .- Amb la parada avui del reactor 5 de la central nuclear de Kashiwazaki-Kariwa, a Niigata, Japó compta amb tan sols 5 dels seus 54 reactors en funcionament, el que suposa que el 93% romanen detinguts després de la crisi en Fukushima.


Tòquio .- Un executiu surt de la seu de Tòquio Electric Power (TEPCO).
Foto d'Arxiu

Tokyo Electric Power (TEPCO), operadora de la planta de Niigata, va anunciar la detenció per revisió del reactor 5 de la central nuclear, de manera que només compta amb un reactor actiu dels 17 que opera al Japó, ha informat la cadena nipona NHK .

TEPCO, operadora també de la malmesa planta de Fukushima, epicentre de la crisi nuclear, compta des d'ara amb la unitat 6 de Niigata per proveir d'electricitat a l'àrea metropolitana de Tòquio, en la qual viuen prop de 30 milions d'habitants, i que es espera tancament també per revisió a finals de març.

L'accident del 11 de març a Fukushima va conduir a la parada, com a mesura de seguretat, de nombrosos reactors del país, als quals posteriorment s'han anat sumant altres que van detenir les seves activitats per les revisions a les que els obliga la llei.

Japó, que obtenia prop d'un terç de la seva electricitat de les centrals atòmiques abans de l'accident, és un país amb una gran dependència energètica de l'exterior, cosa que ha obligat a generar gran part de l'electricitat en les seves centrals tèrmiques.

Cap dels reactors aturats té autorització per reprendre les seves operacions fins a superar les proves de resistència exigides pel Govern nipó i obtenir el vistiplau de les administracions locals, fins ara contràries a la reactivació.

En aquest sentit, una desena d'experts de l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA) es troben des de dilluns passat al Japó per reunir-se amb les autoritats nipones i avaluar la seguretat de les plantes nacionals.

La missió, que es prolongués fins al 31 de gener, es produeix a petició del Govern japonès, i servirà perquè els tècnics analitzin les proves de resistència que han de superar totes les centrals del país.

Els experts visitaran demà la central nuclear de Oi, després del que s'espera que emetin una recomanació a l'Agència Nacional de Seguretat Nuclear japonesa (NISA) sobre l'eventual conveniència de la reobertura dels reactors de la planta. EFE

diumenge, 29 de gener del 2012

Mor el cinquè arbre més vell del món

Font:  http://amicsarbres.blogspot.com
L’arbre "El Senador" es va incendiar
i va caure destruït pel foc



L’arbre “El Senador”, situat al Parc de l’Arbre Gran de Longwood (Florida), al qual se li calculaven uns 3.500 anys d'antiguitat i considerat el cinquè més vell del món, es va cremar el passat dilluns 16 de gener del 2012.



Cap a les 5:45 del matí un transeünt va avisar de l'incendi i al voltant de les 5:50 ja hi van arribar els bombers. Per arribar a l’arbre es van haver de desplegar més de 250 metres de mànega i també es va utilitzar un helicòpter per a descarregar aigua a l'arbre cremant. Però no s’hi va poder fer gran cosa i l’arbre va acabar desplomant-se. El foc el va debilitar tant que l’arbre es va ensorrar en menys de tres hores després que l'incendi va ser detectat.



A les últimes hores l’arbre cremava de dalt a baix. Semblava una entorxa o una xemeneia fumejant. La part superior de l’arbre, d’uns 6 a 9 metres va caure als voltants de les 7:45 hores i al cap d’una mitja hora més tard l'arbre es va acabar d’esfondrar. Al caure l’arbre el foc es va escampar a uns 9 metres al seu voltant, que els bombers també van apagar.



Al principi es va pensar que l’incendi podia haver estat provocat per algú, però els bombers i els tècnics que investiguen l’incendi van descartar que fos provocat. Diuen que és possible que fos a causa d’un llamp caigut una setmana abans, o fins i tot una combustió espontània, i que amb la fricció oscil•lant del mateix arbre i l’efecte xemeneia de l’arbre buit per dintre, fes que el foc anés cremant poc a poc a través del centre buit de l'arbre durant uns dies fins que el foc va ser visible a l’exterior.


A la gent de la zona els ha dolgut i entristit molt la mort d’aquest arbre. Al cap de poques hores de l’incendi, allà prop, ja hi havien fet espontàniament un memorial en record del Gran Arbre.




‘El Senador’, l’arbre gran


“L’Arbre Gran” com l’anomenava la gent de la zona o “el Senador” com se l’anomenava oficialment era un xiprer calb o xiprer dels pantans, un “Taxodium distichum”, i era un dels arbres més llegendaris de Florida. L’Arbre Gran estava situat al Parc de l’Arbre Gran, als afores de Longwood, entre Sanford i Orlando, del comtat de Seminole a Florida.
L’arbre tenia entre 3.400 i 3.500 anys, era el cinquè arbre més vell del món i un dels arbres més vells als EUA. Fins a l’any 1925 feia uns 50 metres d’alçada, però un huracà que hi va haver aquest any en va escapçar uns 14 metres de la part superior i l’arbre es va quedar en uns 36 metres. De diàmetre feia 17,5 metres i de circumferència 10,8 metres. A més de ser un dels arbres més vells també era un dels arbres més grans, un estudi va determinar que el seu volum era de més de 5.100 metres cúbics, cosa que el feia el més gran del seu tipus als EUA i l'arbre més gran de qualsevol espècie a l'est del riu Mississippí.





Els indis natius americans que vivien a la zona central de la Florida, com ara els els seminoles, ja coneixien i admiraven aquest arbre i a més utilitzaven l'arbre com una fita.
Al segle 19 l’arbre es va convertir en un atractiu turístic, tot i que els voltants era una zona pantanosa, la gent havien de caminar pel bosc i el pantà, saltant per esquivar els aiguamolls, per arribar a "El Senador". Més tard es va construir una passarel•la per poder acostar-se a l’arbre.
El 1927, el senador de l'Estat de Florida Moses Oscar Overstreet va donar l'arbre i la terra dels seus voltants al comtat de Seminole. És per això que l'arbre més gran va ser nomenat "El Senador" en el seu honor. A l’any 1929 el president Calvin Coolidge va inaugurar el Parc de l’Arbre Gran, que és un dels parcs més antics de la zona, i es va declarar l’arbre monument històric nacional.




Per a la majoria de la gent de Longwood, del comtat de Seminole i de l’estat de Florida, la mort de l’arbre gran ha estat una notícia molt trista. Algunes persones al saber-ho es van posar a plorar. Per a ells era part de la seva història personal, familiar i col•lectiva, era part de la seva vida. Més enllà de la història de l'arbre, el Senador era un referent i una part important de la cultura de la gent d’aquestes contrades.




Taxodium distichum, el xiprer calb dels pantans


El xiprer calb o xiprer dels pantans o xiprer calb dels pantans (Taxodium distichum) és una espècie d'arbre conífera de la família de les taxodiàcies originari del sud-est dels Estats Units.
Els troncs principals estan envoltats d'arrels aèries (pneumatòfors), prolongacions verticals de formes bonyegudes, dites “genolls”, que sobresurten de l’aigua per respirar, típiques de les plantes que habiten en terrenys amarats d’aigua o inundats i que poden arribar a 1,7 m d’alçada.
El xiprer dels pantans és una de les poques coníferes caducifòlies, per això també se'n diu calb, i l’única que viu tant dins de l’aigua com en terrenys més secs. Aprecia els llocs assolellats i els terrenys anegats, pantanosos o regularment inundats. Creix a la vora dels grans rius com el Mississippí.
El xiprer calb és considerat sovint com el símbol dels aiguamolls del sud dels EUA. Es troba a Louisiana, a Carolina del Sud, a Illinois, a Mississippí, a Florida i a Texas.
L'espècie també vivia a Europa fa 8 milions d'anys, com ho indica un descobriment del 2007 prop de Bükkábrány, al departament de Borsod-Abaúj-Zemplén a Hongria. On van trobar un grup d'arbres del miocè que la seva fusta no s'ha fossilitzat i s'ha conservat en una mina de lignit.
Aquest arbre va ser introduït a Europa el 1640 i ara també es troba plantat com a espècie ornamental en diversos llocs, per exemple a Barcelona a l'estany del Parc de la Ciutadella i al Jardí de Costa i Llobera a Montjuïc, al Cementiri de Palma, al Jardí Botànic de la Universitat de València.

dissabte, 28 de gener del 2012

TALLER D'HORT NATURAL: APLICACIÓ DE MALLES AL SÒL.

 Una tècnica molt interessant per controlar les herbes que he aprés de la Sally J. Cunnigham  són el ús de malles antigerminatns o plàstic negre per cobrir la parcel·la en guaret.
Avui, he tapat la parcel·la amb malla antigerminant perquè es sequin les herbes existents i desprès no caldrà treballar el sòl, quan la destapem d’aquí tres mesos hi plantaré el blat de moro.

Les restes de les herbes com els blets (Chenopodium alba).

Les podem arrencar i posa a la pila de males herbes, millor no afegir-les al compost per les llavors, que podrien germinar al aplicar el compost.


Estirem la malla i l’aguantem amb uns troncs perquè el vent no la bufi. També es pot utilitzar pedres.

El resultat final, el sòl estarà protegit i a la vegada les herbes s’assecaran i no caldrà rotorar el sòl, com és una malla permeable deixarà passar la pluja i mantindrà la humitat com un encoixinament.

divendres, 27 de gener del 2012

Trobada de Remeiers i Remeires 2012

Del bloc Raco Natural em fan arribar la següent trobada que és publica i gratuita per si us pot interessar i voleu assistir-hi.

dimecres, 25 de gener del 2012

Butchard Gardens a Vancouver, Canada

Ací, un parell de vídeos dels Butchard Gardens un dels jardins més visitats al Canada. Espero que us agradi i potser les properes vacances o en futur visitar-lo.


Recordeu que podeu utilitzar subtítols a la CC.

dilluns, 23 de gener del 2012

TALLER DE JARDINERIA NATURAL: PLANTANT BULBS.

Avui, plantarem un bulbs de jacint i safrà en jardineres de terrissa, però podeu utilitzar-les de altres materials o pots reciclats fent-los forats a la base. Els bulbs estan una mica brotats havien quedat al fons d’una caixa desendreçats però sembla que volen viure, per tant cal plantar-los. Al següent vídeo us explico com fer-ho.

diumenge, 22 de gener del 2012

Bill McKibben, l'home que va aixafar a la Keystone XL canonada

Font:  http://www.bostonglobe.com (traducció automàtica).

Com un periodista afable de Vermont fa descarrilar el projecte de petroli que costa $ 7 mil milion, la història d'enginyeria més gran de la protesta verd, i es va convertir en la celebritat més improbable del moviment ambiental.

Per Barbara Moran |

22 GENER 2012


RUSS MEZIKOFSKY

Els boscos SÓN? McKibben, fotografiat durant un hivern inusualment càlid, viu a Vermont la terra que va pertànyer al poeta Robert Frost.

El 6 de novembre de 2011, Bill McKibben va arribar a Washington, DC, Lafayette Park per protestar contra el projecte de oleoducte Keystone XL, dissenyat per al transport de petroli 1700 milles d'Alberta, Canadà, a les refineries al Golf de Mèxic. McKibben, un escriptor de Vermont i ecologista, havia estat un 1.252 persones detingudes davant de la Casa Blanca a l'agost i setembre, en protesta per la mateixa canonada. Hi havia passat dues nits en el Bloc del districte central de cèl · lules, i ara estava de retorn amb milers de persones més i un nou pla audaç.

Relacionats
FOTOS

L'imparable McKibben Sr

Obama nega permís per Keystone XL canonada




"No pot, literalment, ocupar la Casa Blanca", McKibben havia dit als seus companys manifestants, "així que el millor és que l'envolten." I això és el que farien, envolten la Casa Blanca en un "abraçada gegant" per recordar a President Obama de la seva promesa de campanya de "posar fi a la tirania del petroli". McKibben no estava segur de quanta gent hauria de "abraci" la Casa Blanca, però, i estava preocupat de que no hi hauria suficient.

Resulta que hi havia un munt. Almenys 12.000, en realitat, pel que és la protesta més gran mai per una causa ambiental davant de la Casa Blanca. Els manifestants van envoltar la Casa Blanca en diverses ocasions

dissabte, 21 de gener del 2012

TALLER D'HORT NATURAL: SEMBRA DE PLANTER.



La sembra de planter és fa mitjançant llavors que es planten en petits contenidors per obtenir plançons que desprès plantarem al hort.
Al següent vídeo us deixo com fer planter. Farem servir pèsols, però també podeu plantar per exemple: tomateres, albergínies, enciams i tota mena de hortalisses.
Aquesta tècnica presenta avantatges en la germinació de llavors que sembrades directament al sòl presenten problemes de germinació. També ajuden avançar conreus d’estiu si comptem amb hivernacles o capses protegides. Aprofitem millor les parcel·les del hort que es poden plantar  de seguida que acaba un cultiu, per altre, sense esperar que hagi de néixer la llavor al sòl.

dijous, 19 de gener del 2012

BOSCOS SINGULARS DE CATALUNYA.




El Centre de Recerca d’Aplicacions Forestal, CREAF, ha presentat un Inventari dels Boscos Singulars de Catalunya el desembre del 2011. Aquest catàleg inclou una sèrie d’indrets que tenen boscos d’especial interès per les següents característiques:

Poca intervenció humana
Espècies rares protegides o amenaçades
Interès sociocultural i educatiu
Gestió modèlica

Un bosc singular es defineix com aquell que

dimecres, 18 de gener del 2012

Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà

Font: http://www20.gencat.cat/portal/site/parcsnaturals

A les planes inferiors de la Muga i el Fluvià, on les aigües dels rius vessen a la badia de Roses, es troben una sèrie de zones humides conegudes popularment com aiguamolls. Aquestes zones comprenen un conjunt d'estanys, llacunes, basses i maresmes que perfilen un paisatge saturat d'aigües. Aquestes aigües són restes d'un antic sistema marjalenc molt extens, les dimensions del qual han disminuït al llarg dels segles com a conseqüència de l'acció natural i, sobretot, d'una acció antròpica.

L'interès de les zones marjalenques es basa en el fet que són llocs biològicament molt productius, amb una notable riquesa florística i faunística d'espècies particulars d'aquest ambients. Els actuals aiguamolls no són més que el testimoni d'una antiga zona lacustre que ocupava pràcticament tota la plana de la badia de Roses.

'Desperta't amb nosaltres' és un vídeo d'uns quatre minuts de durada que vol expressar el sentir del seu autor, Eduard Marquès, el qual va afegir a les belles imatges aquestes paraules:
"Els Aiguamolls són molt valorats per raons de caire natural, però poques vegades es té en compte que aquí hi trobaràs la llum, el color, l'harmonia, l'equilibri, la proporció i la serenor, fruit de l'evolució de milers d'anys, que et permeten evadir-te, descansar, renovar-te i enfortir-te d’una manera absolutament lliure."




Els diferents ambients que integren el Parc, molts d’ells caracteritzats per factors ambientals extrems (alta salinitat, elevada evapotranspiració, forts vents, llargues temporades de sequera, temporals de llevant, sòls amb poca o nul•la retenció d’aigua), donen peu a una gran especialització i diversitat de la seva flora característica. A més, el Parc presenta una sèrie d’espècies de plantes, exclusives i poc comunes als Països Catalans, algunes d’elles amb una distribució molt restringida.

Les prospeccions exhaustives dels últims anys han detectat (fins al rang subespecífic) 863 tàxons dins dels límits del PNAE.


dimarts, 17 de gener del 2012

dilluns, 16 de gener del 2012

Germinació de llavors per flotació en aigua.

Avui us transcric del bloc De Jardi un apunt molt interessant d'una fàcil manera de germinar les llavors d'algunes especies de plantes
Encara que totes les llavors que coneixem, per fer-les germinar, simplement s'escampen sobre el terra o es sembren en clots o solcs, hi ha d'altres que necessiten altres mètodes. Millor dit, múltiples maneres de fer-s'ho un a casa, ja que la natura ja sap com buscar-se la vida. Un d'ells és el mètode de germinació per flotació en aigua, molt útil per fer creixer les llavors seques i alades de varis gèneres de la família de les Amarillidacees (Hippeastrum, Cyrtanthus,Habranthus, Placea, ...), amb el qual evitem el creiximent de fongs que facen malbé les llavors i que estes sofrisquen per falta d'humitat. Per fer-ho buscarem un recipient, a ser possible transparent per controlar millor el creiximent, l'omplirem d'aigua (uns dos o tres dits) i deixarem caure les llavor sobre la superfície d'esta sense preocupar-nos per si floten o no.





Al cap d'uns dies o setmanes l'arrel farà la seua aparició (tercera per l'esquerre) i anirà allargant-se (primera per la dreta). Però poc a poc, observarem que va engrossant-se de forma desigual, el futur bulb està formant-se, deixant la verdadera arrel baix d'ell (segona i quarta per l'esquerre)





Després la primera fulla començará a apuntar-se.





Quan esta tinga un tamany suficient, serà el moment de plantar-la per mitjà d'un xicotet forat en el terra, amb l'ajuda d'un llàpis, per exemple.





En poc de temps pendran aire, i amb un poc de sort i molta paciència, en uns anys tindrem un adult a punt de florir.





De moment, queda l'incògnita de la tonalitat que pendran les flors, si més rosada o més roja. Ah, que havia dit que són llavors del creuament del Cyrtanthus elatus roig i rosa. Siga com siga segur que no ens defraudaran.


diumenge, 15 de gener del 2012

Manifest en defensa del patrimoni verd de la ciutat

La Federació d'Associacions de veins i veines de Barcelona han presentat el següent Manifest el desembre del 2011.

Els parcs i jardins de Barcelona componen un patrimoni ciutadà irrenunciable, herència de diverses generacions de barcelonins i barcelonines i fruit de molts anys de reivindicacions veïnals i de l’esforç pel manteniment d'aquests espais per part de la plantilla de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins. El govern municipal ha de ser garant d'aquest patrimoni, amb l'objectiu d'ampliar-lo i millorar-lo, mai per especular i afavorir interessos privats a través de la seva gestió.

La transformació de l’Institut en entitat pública empresarial local, l’any 2005, va suposar una ruptura respecte al model de gestió directa que el primer ajuntament democràtic havia recuperat als anys 80. En aquella etapa, el manteniment de la jardineria de Barcelona va ser un referent reconegut arreu. Des de llavors fins avui, Parcs i Jardins ha sofert la externalització -del 30 % dels treballs encomanats- a empreses privades, que subcontracten maquinària i treballadors i, en una espiral d’interessat descontrol, acaben deteriorant el servei que presten, augmentant gradualment el pressupost inicial i sense assumpció de responsabilitats pels reiterats incompliments.

Amb la privatització del servei, estem tornant al model fracassat dels anys 60 i 70, quan el manteniment del verd de la ciutat estava en mans d’empreses privades que mantenien un servei degradat, amb pràctiques corruptes.

Per tot això:
Manifestem la necessitat d’augmentar el patrimoni verd públic, que manté a cada ciutadà de Barcelona molt per sota dels 10 metres quadrats aconsellats per l'Organització Mundial de la Salut.
Denunciem la política de privatització de serveis, actualment més del 30%,

divendres, 13 de gener del 2012

Flors de Brasil-Pau

Del bloc brasiler Lelaorca us deixo un apunt d'un arbre tropical de flors i fruit molt originals del Hemisferi Sud.
Font:  http://lelaorca.blogspot.com/




La beina de la planta

Belles flors de Pau-Brasil





Aquest és el Banc del Brasil.

Un dels meus plantes favorites de Pau-Brasil fa uns dies em va sorprendre amb flors. Des de l'interior d'una de les aules EEEFM Pare Luiz Gonzaga es va adonar que hi havia alguna cosa diferent en la nena dels meus ulls aquest jardí.Boniques flors grogues (el meu favorit) amb ratlles vermelles, l'alegria i la vida en un cos tan delicada planta. Fusta del Brasil ( Caesalpinia echinata ), el seu nom està en Tupi Ibira cirerer, o "fusta vermella". El nom popular en portuguès es deriva del color de la resina de color vermell brillant continguda a la fusta. Des d'aquest dia em vaig de la ciutat de Bragança-Pará, l'observació d'altres exemplars d'aquest arbre i també trobar les flors, com l'àrea del Banc del Brasil.
FONT: SaberWeb

dijous, 12 de gener del 2012

ELS BOSCOS BOREALS I LES SORRES BITUMINOSES.

Els boscos boreals s’estenen per el continent americà i eurasiàtic i són els que més extensió ocupen al mon. La Taigà sinònim de boscos boreals, és una paraula d’origen rus que es usa també per anomenar aquest tipus de boscos amb coníferes que es van formar desprès de la darrera glaciació. Els boscos boreals del continent americà tenen una diversitat més alta que els de Eurasiàtic.



Estan formats per coníferes del tipus pi (pinus), avet (abies), pícea (picea), i làrix . No s’hi troben gaires arbusts i pricipalment s’hi formen molses i líquens. El clima és realment fred i continental amb temperatures que oscil·len entre 20 i menys 60 graus centígrads el dia més càlid al sud de la zona del bosc Finlàndia i el dia més fred al interior de Siberià. Els creixement dels boscos i la vida es concentra principalment durant l’estiu i especialment durant els dies llargs de més llum. Durant l’hivern el dies són curts i foscos, la majoria d’animals hivernen i la resta viuen de les reserves congelades.

La vida dels indígenes és basa en la caça i pesca principalment. Però els assentaments moderns s’estableixen per el comerç forestal, l’extracció de minerals i petroli al estat d’Alberta obtingut de les sorres bituminoses que produeixen 1 barril de petroli per 2 tones de sorra. El gran volum de sorra diu molt de la baixa productivitat de petroli per una gran quantitat d’energia que es gasta en el procés de la producció amb gas per escalfar l’aigua i bombejar-la a gran pressió per separar el petroli de la sorra.

Un sòl àcid i pobre en matèria orgànica degut al baix contingut i resines de les fulles de les coníferes fan que els boscos boreals es nodreixin pricipalment de l’associació dels fongs micorrizes que aporten els nutrients a les arrels que sustenten els arbres. Les arrels de suport s’estenen fins a 1m. que es la part que al estiu es desgela del permagel del anglès ‘permafrost’. Aquest boscos se’n parla dels boscos beguts, un efecte provocat per el desglaç del permagel provocat per l’escalfament global fa que els arbres es moguin perdent la verticalitat.

Els boscos boreals són de biodiversitat baixa comparant amb els boscos primaris tropicals però la seva extensió és la més important del planeta i cal conservar-la per el gran magatzem que representa de CO2 i consumir fusta de conreu certificat. La desforestació és un problema que s’enfronten tots els boscos del planeta degut al creixement de la població i les seves necessitats, molta de la fusta es utilitzada com pasta de paper per objectes de un sol ús i altre per a la construcció i mobiliari, pots col·laborar usant paper reciclat i utilitzar objectes de més d’un ús. Consumir objectes de fusta certificada.

De tothom depèn el seu futur, pensa-hi!.




dimarts, 10 de gener del 2012

2012: ANY INTERNACIONAL DE L’ENERGIA SOSTENIBLE PER A TOTHOM.

L’Assemblea General de les Nacions Unides ha declarat aquest any com a Any Internacional de l’Energia Sostenible per a Tothom. 


Tenint en compte l’importància de l’energia per el desenvolupament i els efectes sobre la productivitat, l’educació, la salut, els aliments, el canvi climàtic, les comunicacions i la seguretat del aigua. Les Nacions Unides reconeixent la necessitat d’ un desenvolupament sostenible ha decidit dedicar aquest any a l’energia sostenible per a totes les persones promovent les energies renovables, l’eficiència energètica i l’accés a l’energia.

Crec que és una bona iniciativa per posar-nos a prova en els nostres hàbits i consum d’energia. Tots hem de participar-hi. Els que tenim accés a l’energia a canvi de un preu, hem de ser més eficients en el seu ús, hem de saber d’on prové l’energia que utilitzem si de font renovables, carbó, nuclear, fòssils, podem plantejar-nos en variar hàbits de consum, plantejar-nos de posar plaques fotovoltaiques o tèrmiques i bé un munt de noves idees en esperen.

Els que no tenen accés a l’energia un 1,4 bilions de persones cal que puguin accedir-hi utilitzant les noves energies renovables,

dilluns, 9 de gener del 2012

TALLER D' HORT NATURAL:ÚS DEL COMPOST.


El compost és el producte del procés de fermentació de la matèria orgànica. Aporta al sòl una gran biodiversitat de microorganismes que ajuden en la mineralització del nutrients i els fa més disponibles per les plantes. Millora la textura i retenció de l’ humitat.



El compostador que utilitzo és hexagonal i com veieu a la foto és pot aprofitar la part més fosca i fina que és la meitat de l’alçada del compostador.

Cal obrir-ho per tres bandes,  anar buidant amb el càvec i carregant al carro amb la pala.

Desprès el repartirem a línies sobre la plantada d’alls que ja estan apunt de sortir a l’exterior i  cebes. A les plantes de cols,enciams i bledes d 1 a 4 palades depèn de la mida de la hortalissa en qüestió.



divendres, 6 de gener del 2012

FELIÇ DIA DE REIS MAGS 2012

Us desitjo que passeu un molt bon dia de reis, que us arribi la magia i il·lusió que us porti la pau personal per sortir endavant de aquest moment ple d'incerteses. I per a tothom un mon més just.

FELIÇ DIA DE REIS 2012


dijous, 5 de gener del 2012

Sequoies, els arbres gegants de la naturalesa


Font:  http://www.mundo-geo.es (traducció automàtica)

Les sequoies són un repte per biòlegs, escaladors i fotògrafs per la seva alçada i longevitat. Dos reporters de GEO emprenen una arriscada ascensió al cim de diverses "torres" de les reserves forestals californianes, per donar fe de la seva increïble alçada.

Els gegantins arbres de fulles aciculars (forma d'agulla), pertanyents a la família dels xiprers, creixen únicament en valls i vessants d'una franja costanera del Pacífic, que s'estén des del nord de Califòrnia fins Oregon. L'espècie, que deu el seu nom al cap dels indis cherokee , Sequoyah, ha sobreviscut des de l'última glaciació en aquesta regió, caracteritzada per boires, pluges i un clima suau. La seva fusta és molt cobejada pel seu color bordeus i per ser molt resistent. Tot i que ja el 1918 diversos grups conservacionistes van exigir que es paressin les tales a gran escala, les autoritats van permetre, en els anys setanta del segle passat, la desforestació d'una superfície de gairebé 700 quilòmetres quadrats de sequoies.

© AP
Alguns exemplars arriben fins als 2.200 anys d'edat i 115 metres d'alçada. Els que superen els cent metres són coneguts com "titans". D'ells hi ha uns 120, la majoria al Parc Estatal Humboldt. Aquests gegants verds i les seves cosines germanes, les sequoies gegants (Sequoiadendron giganteum), que creixen a l'interior, són un regne poc explorat: torres hostils, embolicades en una vestidura d'agulles i pràcticament impossibles d'escalar, ja que les seves branques inferiors estan a una distància gairebé inabastable del sòl. Fins fa deu anys, la majoria dels biòlegs creia que les copes no albergaven més vida que la del propi arbre.

Microcosmos en els arbres

© sxc
No és el cas de Stephen C. Sillett, botànic que va descobrir
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...