"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

diumenge, 31 d’octubre de 2010

CASTANYADA vs. HALLOWEEN

Foto: xtec.cat 
Per Tots Sants, celebrem la castanyada coincideix a mitja tardor, quan ja fa 1 mes i mig, que l’estiu es va acabar, mengem els fruits secs de temporada que la natura ens proporciona com les castanyes, el moniato i els panellets de pinyons i ametlles. Cada any tenim més especialitats de ma dels pastissers, els grans artistes del dolç.

Foto: sobrehistoria.com
Ja fa uns anys s’ha introduït altre festa forana (Halloween) a les nostres costums. De gran creixement per l’ús que s’ha fet d’ella al relacionar-la amb el terror i tota una serie d’interpretacions comercials que la desvirtuen.
Anem a passos, per mi la festa de Tots Sants és la castanyada que m’apropa a la meva infantesa i la natura, però el Halloween també l’he celebrat algun cop i també té el seu encant o por.
No hem de perdre la castanyada per cap motiu és la nostra festa catalana i arreu del país hi trobareu fires i festes, com la d’Amer o Viladrau, cal continuar celebrant-la , el  1 de novembre. Els ingredients principals la castanya  i panellets, tot això servit amb una mica de moscatell o vi dolç.
Tant la Castanyada com el Halloween són festes o ritus per  recordar els nostres morts. La Castanyada es celebra des de fa més de mil anys, els primers documents que en parlen són quan l’abat Oliva va decidir establir la Treva de Deu i es van marcar les festivitats que incloïen la festa de Tots Sants, on es recordava als morts i es deia que retornaven durant unes hores, per aquest motiu els campaners tocaven tota la nit les campanes,  s’escalfaven a la vora del foc i menjaven castanyes, el fruit del temps. El Halloween també és una festa en record als morts que es celebra la nit del 31 d’octubre al 1 de novembre, és pagana i d’origen celta que es va importar a Estat Units cap al 1850 i s’ha desenvolupat a nivell comercial com festa de disfresses de terror, comparable al San Valentí . El seu fruit característic és la carbassa. Que es buida i serveix per posar-hi espelmes i fer llum als morts en el retorn cap al més enllà.

TEMPS DE CASTANYES. LA CASTANYA. EL CASTANYER.

Per Tots Sants, celebrem la castanyada coincideix a mitja tardor, quan ja fa un mes i mig, que l’estiu es va acabar, mengem els fruits secs de temporada que la natura ens proporciona com les castanyes, el moniato i els panellets de pinyons i ametlles. Cada any tenim més especialitats de ma dels pastissers, els grans artistes del dolç.

La castanya és la fruita del castanyer, es troba dins d’una capsula espinosa que conté de 2 a 7 castanyes. El castanyer mediterrani  (Castanea sativa) és una arbre caducifoli de la família de les fagàcies. És un arbre gran de 20 a 40 m. d’alçada. Molt important en la cultura catalana, ha servit per alimentar-nos de les seves castanyes i per produir fusta per moltes utilitats debut a que és flexible, de duresa mitjana, és resistent a l’ humitat  i  li costa molt podrir-se  i sobretot flexible.  S’ha utilitzat per fer  portes per a les cases, bigues, taules per a la construcció, grans vaixells, pals de telèfon, utilitzat també per fer vies ferroviàries, mobles de qualitat, tancats, barrils, cistells, tanins. Diuen que a les mines s'utilitzava perquè abans de que la fusta trenqués, aquesta feia molt soroll i alertava als miners que era hora de fugir a un lloc segur.

Es creu que el van introduir els romans a la vegada que l’olivera i la vinya, els hi agraden els llocs frescos i humits on el sol tingui un pH àcid, per aquest motiu la terra de castanyer és molt utilitzada per plantacions de rododèndrons, azalees i hortènsies. En trobarem molts al Montseny i Montnegre també a zones altes de les Gavarres i el Pre Pirineu.

Es coneixen quatre varietats de castanyer esteses per l’hemisferi nord, a Europa. Xina, nord d’Africà i els Estats Units, les varietats nord americanes s’han gairebé extingit per un fong que també afecta al castanyer mediterrani però en menys intensitat. Les varietats de la Xina i Japó són les més resistents. No ens hem de confondre amb el Castanyer de l’India (Aesculus castanae) que produeix unes castanyes molt iguals però amargants sense valor culinari.

La castanya és comestible i conté: aigua, greixos, proteïnes, hidrats de carboni, fibra, potassi, fòsfor, ferro, sodi, magnesi, calci, coure, zinc, manganès, vitamines (A, B1, B2, B3, B6, C, E) i àcid fòlic. Ës molt similar als cereals i durant molt temps si hi feia farina i pa.

Per el seu alt contingut en hidrats de carboni, fibra i aigua fa que aquest fruit sec sigui totalment recomanable per tractar l'estrès, la depressió, l'anèmia, el desgast físic, les varius i els problemes intestinals, cardiovasculars, degeneratius i de memòria. De la mateixa manera, es presenta com un bon aliat durant l'embaràs i la lactància, i és un bon antiinflamatori, anticancerós i reconstituent.

Es mengen rostin-les al forn o la brasa. I per cuinar-les trobarem un munt de receptes per fer salses, sopes, postres. També La mel de castanyer també és molt bona.

Per escollir una castanya de bona qualitat és necessari parar esment a l'estat de la seva pell, que ha de ser brillant. Pel que fa a la seva conservació, allò més adient és mantenir-les en un lloc fresc i sec i evitar emmagatzemar-les en llocs tancats per tal que no es generin floridures.

dissabte, 30 d’octubre de 2010

Cap de setmana de 73 hores: a les tres seran les dues


imatge
Aquesta nit s’endarrerirà el rellotge una hora: a les tres de la matinada seran les dues. Aquest fet, sumat al dilluns festiu per la jornada de Tots Sants, significa que la majoria de ciutadans gaudirem d'un cap de setmana de 73 hores. En els set mesos que ha durat l'horari d'estiu, cada llar catalana s'ha estalviat gairebé deu euros en la factura de la llum, segons dades de l'Institut Català d'Energia.

Tots els països de la Unió Europea tancaran el període de set mesos de l’horari d’estiu per al 2010, que segons les dades de l’Institut Català d’Energia ha suposat, per al conjunt de llars catalanes, un estalvi de 25 milions d’euros perquè s'ha consumit menys energia, com a resultat de la menor necessitat d’il·luminació artificial. L’estalvi energètic associat al canvi horari es concentra principalment en el sector domèstic, on es produeix gairebé el 90% de l’estalvi generat per la mesura.

La il·luminació suposa el 8% del total del consum energètic d’una llar, i el canvi d’hora permet reduir un 10% el consum en il·luminació, fet que representa per a cada llar catalana entre nou i deu euros l’any. En menor grau, el canvi horari també permet estalviar energia en el sector serveis, comerç i les indústries.

Publicat 30/10/2010 06:00h Font:http://www.lamalla.cat/societat/article?id=41

dilluns, 25 d’octubre de 2010

PERMACULTURA A LES ESCOLES

El terme permacultura és una contracció de les paraules: agricultura i cultura permanent.

La permacultura es basa en copiar la natura i fer un model més adaptat al medi ambient que ens envolta, d’aquesta manera aprofitar millor i més eficientment els recursos amb els que contem. Inclou practiques com són: el compostatge, l’estalvi d’energia i aigua, afavorir les plantes amigues i la biodiversitat per evitar les plagues i malalties en els jardins i horts escolars.

Aqui teniu un extracte del e-book Permacultura a l’escola.

Font: Les fotos utilitzades van ser realitzadas per Antonio Scotti i Laia Capdevila.
Als dibuixos utilitzats van ser extraidos del llibre «Introduction to Permaculture
» de Bill Mollison i «A Children’s Food Forest» de Carolyn Nuttal.
© 2007 Antonio Scotti i Laia Capdevila
Segona edició: desembre 2007


Permacultura a l’escola

Amb aquest document, es pretén presentar una eina de disseny ecològic i
holístic que pugui servir d’auxili i reforç al professorat de les escoles primàries
i secundàries en la recerca conjunta d’una manera de pensar, comprendre,
sentir i actuar guiada pels paràmetres de la sostenibilitat.
El que es suggereix, no pretén substituir els mètodes que ja s’estan utilitzant
amb èxit en moltes escoles del nostre entorn, sinó complementar i enriquir
aquestes accions allà on sigui útil o aportar, on sigui precís, una visió alternativa
de com enfocar el complex tema de la sostenibilitat.

El punt fort de la metodologia que aquí es presenta, la permacultura, és el
disseny ecològic i amb aquest treballar amb els joves una manera de crear solucions
pensades i participatives, amb l’afegit que la filosofia que hi ha darrera
de la permacultura també pot tenir repercussions directes o indirectes en altres
àmbits de la seva formació com a persones ciutadanes d’aquest món.

“El ser humà sempre ha intentat dissenyar el seu entorn, per crear millors condicions
de vida. Inspirada pels problemes socioambientals actuals, la permacultura
no fa més que posar de manifest aquesta característica bàsica del ser humà,
proposant explícitament un procés conscient de disseny ecològic.”

Algunes definicions

“El cor de la Permacultura és el disseny. El disseny és la connexió
entre les coses. No és l'aigua o l'arbre o la gallina. És com l'aigua,
l'arbre i la gallina estan connectats [...] L'educació tendeix a separar els
coneixements. La Permacultura crea la connexió [...]”

Bill Mollison, des de “Introducción a la Permacultura”

La permacultura és un mètode de disseny holístic, internacionalment reconegut
i practicat, per l’establiment de comunitats humanes sostenibles i autosuficients.
Fou concebut i divulgat per primera vegada en la segona meitat
dels anys 70 per dos investigadors australians, Bill Mollison i David Holmgren,
a través de la publicació del llibre "Permaculture One".

L’objectiu és posar en marxa sistemes ubicant els elements de manera que
estiguin en relació correcta entre ells i així, optimitzar les potencialitats del
conjunt. La permacultura no concep els sistemes com un conjunt d’elements
individuals sinó como un conjunt d’interaccions entre aquests elements. La
pràctica de la permacultura representa, a més, un canvi d’actitud enfront la
vida ja que demana un canvi de paradigma cultural on es prioritzi la cooperació
i identificació amb la resta de formes de la natura.

La Permacultura estructura una ètica sobre tres pilars bàsics:

Cuidar la Terra: la necessitat de responsabilitzar-nos del manteniment
dels sistemes de suport a la vida en el planeta, treballant els sistemes naturals
per tal que conservin la seva qualitat biològica al llarg del temps;

Cuidar les Persones: reconeixent una equitat que contempli la alteritat
i la pluralitat, mostrant-se solidaria i tolerant;

Repartir els recursos del planeta equitativament i reduir el consum:
reduint així la petjada ecològica de cada habitant, ciutat i nació.

Aquests principis ètics es duen a la pràctica a través d’uns principis de disseny
i d’actitud, extrets del funcionament dels ecosistemes naturals, la saviesa
tradicional de totes les cultures i tots els pobles, les modernes tècniques
científiques i la tecnologia apropiada.

Els principis de disseny es poden resumir com:

• Observar i treballar amb la naturalesa: dissenyar i treballar amb els
processos naturals.

• Promocionar la diversitat: dissenyar per mantenir i augmentar la
diversitat.

• Desenvolupar la successió: planificar per assumir canvis al llarg del
temps.

• Minimitzar els riscos: distribuir els riscos a través de la diversitat i
realitzant petits canvis amb molt precaució.

• Multiplicar les funcions: maximitzar el valor d’us.

• Crear relacions beneficioses: construir xarxes a través de la cooperació.

• Utilitzar eficientment els recursos locals: minimitzar i usar sàviament
les aportacions externes.

• Utilització de sistemes de retroacció: implantar sistemes pel seguiment
i correcció d’ errors.

• Fer circular els recursos: maximitzar el reciclatge, minimitzar els
residus i la contaminació, gestionar els recursos renovables.

Alguns dels principis d’actitud més utilitzats són:

• El problema és la solució: tot problema conté ja la seva solució.

• Treballar a favor de la naturalesa i no en la seva contra.

• Tot té un efecte: Tot està interconnectat i un petit canvi en un punt
sempre té un efecte en algun altre punt.

• La base de tots els sistemes vius i de la supervivència futura és la
cooperació i no la competència.

La permacultura a les escoles

”Ensenyar als joves a tenir una visió de i després dissenyar el seu propi
futur sostenible, capacitant-los en l’àmbit d’activitats escolars on s’aprèn
a dissenyar horts, sistemes aquàtics, estructures i sistemes comunitaris,
utilitzant un mètode i un procés de disseny molt refinat i
internacionalment reconegut”

IAN McHarg Arquitecte Paisatgista



El potencial pedagògic de la permacultura pot convertir aquest mètode de
disseny en una excel•lent eina pel desenvolupament integral de l’alumne,
aprenent a connectar, respectar i responsabilitzar-se del seu entorn.

La seva aplicació en el context escolar comporta una sèrie d’avantatges:

_Concebre l’escola como un sistema integrat amb implicació de tota la
comunitat escolar.

_Aprendre a conèixer d’una manera més
íntima el funcionament dels ecosistemes
naturals i aquells –artificials- creats per
l’home, a través d’experiències pràctiques.

_Familiaritzar-nos amb el concepte de
“cicle”.

_Viure totes les etapes del disseny: recollida
intensiva de dades (climàtiques, econòmiques.
històriques, ambientals, sociològiques, geològiques, energètiques, etc.),
anàlisi i posterior ús creatiu utilitzant diversos dels mètodes de disseny existents
(anàlisi de zones i sectors, anàlisi d’input/output), posada en marxa
del disseny, manteniment, observació (present des del inici del procés de
disseny i present al llarg de tot el procés), detecció i correcció d’errors, revisió
del disseny i reflexió sobre tot el que s’ha realitzat.

_Crear programes educatius o pràctiques que evidenciïn les connexions i el
diàleg entre les diferents matèries d’estudi ja presents en el currículum.

Aquest procés pot ajudar a despertar la nostra curiositat investigadora.

dimarts, 19 d’octubre de 2010

ESCOLA VERDA CEIP LACUSTARIA

L'escola Lacustaria va fer el següent reportatge de la sortida al jardí botànic de Mas Maiensa. És escola verda i fan moltes activitats relacionades amb l'educació ambiental us deixo el enllaç del seu bloc cliqueu aqui.


Mas Maiensa - Escola Lacustària
Carregat per nfont123. - Vídeos de família i amistat d'arreu del món.

diumenge, 10 d’octubre de 2010

RECOMPTE DE BIODIVERSITAT AL JARDÍ BOTÀNIC ‘MAS MAIENSA’.

Els dies 7 i 8 d’octubre al jardí botànic de Mas Maiensa vam celebrar el dia de solucions climàtiques amb un recompte de biodiversitat de plantes cultivades i també vam instal•lar petites llums solars, ens vam anticipar al dia 10.10.10 perquè era una activitat comunitària on participaven les dues escoles de primària de Llagostera.


Quan vam sentir l’idea des de la plataforma 350 vam decidir preparar aquesta activitat que ha estat molt festiva i de feina amb la tasca de recomptar i conèixer les plantes per part dels alumnes.

Per part de l’organització només varem fer una crida a la comunitat escolar que gracies a l’empenta i dedicació de la direcció i el claustre dels dos centres educatius s’ha pogut dur a terme, els quals han tramés la ciència del 350 als alumnes i d’aquesta manera a moltes persones de la comunitat. També volem agrair a Llagostera Tv, el reportatge que han gravat i podeu veure per Internet a www.llagosteratv.cat.
Com organitzadors donar les gràcies a tothom que ha fet possible la participació en una diada com aquesta.

dimecres, 6 d’octubre de 2010

TOT A PUNT, PER EL 10.10.10 DIA DE LES SOLUCIONS CLIMÀTIQUES.

Al Jardí Botànic de Mas Maiensa esta tot a punt per celebrar el dia per les solucions climàtiques 10.10.10.

Com la nostra activitat és escolar ens avancem i la celebrem el 7.10.10 amb l’escola CEIP Lacustaria i el dia 8.10.10 amb l’escola CEIP Puig de les Cadiretes.
Farem un recompte de diversitat de plantes cultivades i muntarem unes petites llums solars, al final farem la foto de grup,que podreu veure a la pagina de la plataforma 350.
Esperem que sigui un dia per recordar i guardar en la memòria el numero més famós del segle 21 el 350. Com ja molts sabeu són les parts per milió de CO2 a l’atmosfera per mantenir el efecte hivernacle aturat i que no es produeixi un augment de les temperatures, que poden donar lloc a fenòmens inesperats i violents, els quals dificultin la vida a la terra de molts éssers vius incloent la nostra espècie.

Ja sabeu que tot esta interelacionat i quan hi ha un desequilibri cal compensar-lo. No hi ha vida en altres planetes especialment per el fet de que no tenen atmosfera o la concentració dels diferents elements no permeten la vida com nosaltres la coneixem. Segons els científics experts en el tema de diferents ciències (biologia, química, física, ecologia, etc) ens parlen d’efectes gens desitjables, potser caldria escoltar-los.

RECORDEU 350 ppm de CO2, ara estem a 388 ppm per tant cal reduir-les.I tots podem ajudar a que això passi.

dimarts, 5 d’octubre de 2010

SOM ENERGIA,10.10.10

Us deixo una activitat que realitzaran a Girona 'Som Energia' que volen crear una cooperativa per el us d'energies renovables. És tracta d'una caminada al voltant del Parc Tecnològic de la Universitat de Girona, per celebrar el dia de solucions climàtiques organitzat per la plataforma 350.
Per més informació podeu clicar en el següent enllaç: Som energia,10.10.10.

dissabte, 2 d’octubre de 2010

LA CRISIS NO ÉS NOMÉS ECONÒMICA ...


Heu vist el vídeo, la crisis no és només econòmica, ens demana un canvi, petit molt petit, fes menys deixalles, reusa, compra amb criteri i localment, tanca la llum quan surtis de l'habitació, camina, agafa l'avió per viatges llargs de dies, cuina: les amanides són ràpides de fer, aprofita tot el que tinguis abans de llençar-ho.

Moltes civilitzacions abans de la nostra van caure en decadència per el mateix problema els recursos naturals, sempre desprès d'anys d'abundància mal gestionada ve la crisis els recursos són difícils d'obtenir i la civilització desapareix. Els grecs van tenir que fer el port fins a tres vegades perquè la desforestació i les pluges enterraven de detritus el port. Els romans van acabar acabar els recursos de les mines obertes, els castellans el or de les Índies i nosaltres a l'Era industrial estem acabant amb els recursos energètics petroli i carbó i contaminant la nostra atmosfera que li caldran més de 200 anys en recuperar-se. El planeta continuarà amb nosaltres o sense nosaltres. Potser no creus en el canvi climàtic per les emissions de gasos contaminats, però potser si amb l'economia. Cap d'aquest petits canvis et pot fer mal i és una bona medicina pel medi ambient que t'envolta. El reajustar-nos depèn de cadascú de nosaltres i els nostres actes valen molt i molt.

divendres, 1 d’octubre de 2010

FES FESTA TREBALLANT 10.10.10

De Jardineria Natural

Al Jardí Botànic de Mas Maiensa, per celebrar el 10.10.10 organitzem una jornada per els alumnes de primària de les escoles Lacustaria i Puig de les Cadiretes. Aquest dia arreu del mon es faran festes organitzades per la plataforma 350. org per conscienciar del canvi climàtic produït per l'efecte hivernacle debut als gasos emesos per la combustió de productes com carbó, petroli, biomassa i residus entre altres.

Farem un recompte de biodiversitat de plantes cultivades aprofitant que aquest és l'Any Internacional de la Biodiversitat i muntarem petits llums solars.

Al següent enllaç trobareu més informació sobre actes i festes arreu del mon ja són més de 5300 en 183 països del mon.

Biodiversity counting and solar lamp installing
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...