OBSOLESCÈNCIA PROGRAMADA

Us deixo la següent informació que em fa arribar la Cosima Dannoritzer per veure el documental Comprar, Llençar, Comprar dirigit per ella, que demà 18 de maig passaran a Barcelona.

[cat]

Des de l'ADI-FAD, us convidem el proper dimecres 18.05.11 a partir de les 19.00h. a assistir a la projecció del documental 'Comprar, llençar, comprar. La història secreta de l'Obsolescència Programada', i a la posterior taula rodona, que serà moderada per la Pilar Chiva i comptarà amb la participació de Cosima Dannoritzer, Joan Úbeda, Albert Closas, Oscar Guayabero, Javier Creus i Enric Mur.

L’Obsolescència Programada és l’escurçament deliberat de la vida d’un producte per incrementar-ne el consum. L’any 1928 una influent revista de publicitat en plantejava la necessitat sense embuts: 'Un article que no es fa malbé és una tragèdia per als negocis.' I també és una tragèdia per a la moderna societat del creixement, que es basa en un cicle cada cop més accelerat de producció, consum i malbaratament.

Pilar Chiva és directora de l’àrea de prevenció i foment del reciclatge. Agència de Residus de Catalunya
Cosima Dannoritzer, directora del documental, és realitzadora i guionista. El seu talent i una gran visió creativa, l’han dut a treballar en diverses televisions a Alemanya, Regne Unit i Espanya.

Joan Úbeda, productor executiu del documental, és director de Media 3.14 (Grup Mediapro) on produeix documentals i programes per televisió. La seva idea de la comunicació es basa en grans dosis de creativitat i molt sentit comú.

Albert Closas és periodista a TV3. Redactor en Cap de l'Àrea d’Economia. Director i presentador del programa econòmic ‘Valor afegit’, reportatges singulars i àgils, que tracten a fons i de manera rigorosa diferents temes que afecten els ciutadans.

Oscar Guayabero s’autodefineix com a para-dissenyador, però en realitat, explica històries a través d’objectes, escrits, instal·lacions i exposicions.

Javier Creus és fundador d’Ideas for Change, des d’on treballa com a consultor d’estratègia. Coautor del llibre ‘No Somos Hormigas’.

Enric Mur és soci fundador i director tècnic a Burgos Mestres, S.L. empresa d'estudis de mercat i sondejos d'opinió.

de 19:00 a 20:15h. Passi documental 'Comprar, llençar, comprar'

de 20.15 a 21.45h. Taula Rodona

18.05.11. Auditori del FAD
Pl. dels Àngels 6-5
08001 Barcelona

COMPRAR, LLENÇAR, COMPRAR. 3

Per els que esteu interessats en la obsolecència programada, i que voleu veure el documental de COMPRAR, LLENÇAR, COMPRAR de la directora Cosima Danoritzer. He rebut un correu electrònic que ens informa de l'emissió del documental en català de 75 min. A Barcelona, el dia 1 de febrer a les 7,30 de la tarda al Ateneu Rebel de Poble Sec, c/Font Honrada 32 - 34.
Intervindran la Cosima Dannoritzer i l'Esther Vivas hi haura un coloqui al acabar.

Feu correr la veu, és important que els consumidors prenguem consciencia del que significa comprar, el que realment necessitem, si val la pena reparar i comprar objectes que durin de més qualitat, cal seguir totes les modes, cal que una maquina que ens ha de ser un util, es converteixi en un objecte de caducitat tan curta. A vegades no tenim ni temps de coneixer les seves funcionalitats que ja esta obsolet.
Cal pensar per comprar o no?. Que en penseu?.

Jo, en un viatge a Colònia (Alemanya) m'he comprat una bombeta de LED que només gasta 5 watts, però que fa llum com de 25 watts. Però que si tot va bé durarà 25 anys. Estaré totalment jubilada al 2036. Espero que no es quedi obsoleta en poc temps. Ara ja tinc totes les llums de baix consum. I ara quan es vagin fonen les canviaré per aquestes de led que duraran 25 anys.

Espero que pogueu assistir i si no passeu la informació del acte a qui li pugui interessar.

2010: obsolescència imminent i programada

Font: www.sostenible.cat

Autora: Eva van den Berg

A la caserna de bombers de Livermore, a Califòrnia, hi ha la bombeta operativa més antiga del món: fa llum des de 1901 i funciona a la perfecció. Cent nou anys il.luminant vint-i-quatre hores al dia. I és que aquesta bombeta, fabricada el 1890 per la Shelby Electric Company d'Ohio, és d'abans que uns quants il.luminats arribessin a la conclusió que un producte que no es fa malbé és un desastre per als negocis.

La bombeta va ser la primera víctima d'un complot d'allò més reeixit. A principis dels anys 20, en una reunió secreta celebrada a Ginebra, un grup d'alts directius de les fàbriques de bombetes més importants del moment va decidir constituir un càrtel per instaurar de forma obligada l'obsolescència programada de la seva mercaderia estrella, una data de caducitat prefixada per assegurar les vendes sine die. Després de la bombeta, aquesta idea perversa que ha esdevingut la matriu de la societat de consum actual, es va estendre arreu i des de fa molts anys l'obsolescència programada és induïda per enginyers i dissenyadors de forma expressa a la majoria de productes comercials.

Això és el que explica l'excel.lent documental que no fa gaire va emetre el Canal 33, dins el programa Sense Ficció (i que podeu veure a TV3 a la carta), titulat "Comprar, llençar, comprar: història secreta de l'obsolescència programada". Un reportatge en què apareix entrevistat Serge Latouche, el "pare" del concepte de decreixement econòmic, que fa molt poc va estar a Barcelona per parlar-nos del que segons ell (i molts d'altres) podríem fer per evitar el col.lapse que estem provocant amb el nostre consumisme exacerbat i el malbaratament de recursos. Una proposta encertadíssima, i més en aquests dies de fúria consumista que segurament es mantindran en el seu punt àlgid fins el dia de Reis.

Però per sort no totes les dates de caducitats són induïdes artificialment per tal d'afavorir les borses. La durada dels anys, per exemple, segueix responent -al menys per ara- a dinàmiques més naturals, com la que marca el temps que triga la Terra a donar una volta sencera al voltant del Sol. Aquests dies, entre milers de llums de vida limitada, veiem entre pampallugues com s'acosta la fi d'aquest any 2010, fruit d'una imminent obsolescència planificada des de les altes esferes del sistema solar.

Per la majoria, serà l'esperança de començar una nova etapa amb ànims renovats, un cop recuperats de la campanya de felicitat obligada i d'amor universal a la que ens sotmetem cada Nadal, i superades les sessions de delicatessen, robes cares i regals a dojo, molts dels quals, l'any que ve, o a molt estirar l'altre, ja ni tan sols recordarem.

Un cop sobreposats, el 99,9% de nosaltres, per no haver guanyat cap dels premis importants de la loteria de Nadal, encara somniarem uns dies més que ens toqui un bon pessic a la del "Niño". Però a partir del dia 7 de gener, potser reflexionarem i ens adonarem d'una vegada que, assegurada la salut, les necessitats bàsiques i la subsistència que cada dia més gent té amenaçada, la prosperitat dels individus no depèn de la "grossa". La nostra felicitat, diuen estudis científics contrastats, és més aviat proporcional a la nostra aportació i vinculació amb la comunitat, i a la qualitat de les relacions interpersonals establertes, algunes de les quals s'han posat aquests dies més a prova que mai. Pot ser que també les relacions, cada cop més, pateixen d'obsolescència programada?

Tot plegat, hi ha coses que passen cada Nadal que em costen una mica d'entendre, encara que, ep, no em queixo, també trobo que són uns dies antropològicament interessants. Però acabo, que si els tres mags interpreten que no gaudeixo d'aquestes festes, em temo que només em portaran carbó. Ara que, com que n'hi ha tant per col.locar i no hi ha manera que caduqui, encara potser serà una bona cosa. Bon Any i "joie de vivre"!

Podeu veure la bombeta centenària a: www.centennialbulb.org