Barcelona prohibeix l'ús del glifosat

Del Ecodiari us deixo el següent article, espero que sigui del vostre interès.

Les organitzacions impulsores de la moció aprovada ahir amb el suport de tots els grups municipals del consistori es mostren satisfetes

El glifosat és altament tòxic i ha estat inclòs a la llista negra de l'OMS com a causa probable de càncer.

A mesura que augmenta el coneixement científic sobre els riscos de l'ús del glifosat com a herbicida, creix el nombre d'ajuntaments que en limiten o n'abandonen l'ús. A Badalona, Tarragona i Planoles se'ls va unir ahir l'Ajuntament de Barcelona amb l'aprovació d'una moció presentada per les organitzacions Associació Salut i Agroecologia (ASIA), Col·lectiu Males Herbes, Comitè d’Empresa de Parcs i Jardins de Barcelona, Ecologistes en Acció, Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS), Associació de Persones afectades per Productes Químics i Radiacions Ambientals (APQUIRA) i Som lo que Sembrem.

El glifosat que és l'herbicida d'ús més estès al món, és un conegut contaminant hormonal que just acaba de ser inclòs a la llista negra de l'OMS com a causa probable de càncer. Existeixen estudis científics que relacionen l'ús del glifosat amb afeccions i malalties, incloent-hi danys genètics. Entre els efectes adversos s'han descrit: toxicitat subaguda i crònica, trastorns reproductius, augmenta la freqüència d'anomalies espermàtiques i carcinogènesi.

S'empra per matar herbes i arbustos quan s'infiltra al sòl és molt soluble en l'aigua i persistent en el medi, tot contaminant els aqüífers; és tòxic per a la fauna aquàtica, els animals domèstics i el bestiar. Les aigües de Catalunya n'estan greument contaminades. Molts freàtics tenen concentracions mitjanes de glifosat al llarg de l’any superiors a 0,1 μg/l, valor màxim admès per la normativa europea per a les aigües subterrànies (Directiva 2006/118/EC). Aquest mateix nivell és el màxim permès per a les aigües de consum humà (D.UE 98/83).

L’Ajuntament de Barcelona elaborarà un pla de reducció de productes fitosanitaris per al tractament de plagues, malures i herbes espontànies dels espais verds. El Pla contemplarà el compromís municipal en la reducció de productes químics, amb un calendari d’aplicació gradual i l’ús de tècniques alternatives per tal de complir els terminis establerts. Les organitzacions celebren els acords assumits entre els que s'inclou proposar als Ajuntaments de l'àrea metropolitana a que prenguin mesures en la mateixa línia.

El Laberint Del Jardins De Mas Maiensa

 

Aquests dies, després de les pluges és bon moment per desherbar i als Jardins de Mas Maiensa estem posant a punt el laberint que ha patit molt l'onada de calor del mes de juliol.

De moment, cal netejar els camins d'herbes i després caldrà substituir alguns boixos que han quedat secs, degut a les altes temperatures de fins a 40 graus C. Finalment, una poda de les puntes per retirar branques seques i donar-li forma.

MENTRE ESPERO L'ARRIBADA DE LA LLEVANTADA, RECOLLIRÈ LES FULLES DE LES MORERES.

Sembla que arribarà el canvi de temps que definitivament marcarà el temps de tardor, ahir un petit ruixat com a previ avís, però tots els plànols meteorològics marquen la concordança de isobaras amb les depressions situades perquè la llevantada ens porti unes bones pluges que ja necessitem. Ahir estava plantant el proper jardí remeier de plantes medicinals per l'aparell digestiu amb propietats digestives, estimulant de la gana, carminatives, per reduir flatulències, evitar els espasmes gàstrics i intestinals, entre altres propietats. I em vaig trobar que el sòl era ben sec, sort del ruixat.



I avui aprofitant els darrers moments de sol i ara acabo de recollir les fulles de les moreres amb la
tallagespa i aprofitar les restes trossejades per construir un bon sòl al hort.

PREPARANT EL JARDĪ REMEIER

El jardí remeier que estic preparant esta dividit en 5 bancals elevats coberts amb malla antigerminant i aquesta de triturat de poda.
Cada bancal te un grup de plantes: medicinals, condimentaries, perfumeres, amigues o benefials i per fer preparats per malures de les pkantes o altres usos con tenyir roba.

JARDINS VERTICALS

Els jardins verticals són estructures de diferents tipus i materials que suportan un substrat, on s' hi planten diferents plantes. També cal que portin incorporat un sistema d'irrigació.

S'utilitzen especialment plantes de l'especies Sedum que són plantes crasses que viuen fàcilment en parets i murs naturals.

El seu us s'està estenent en moltes ciutats tant per embellir parets, com per els beneficis que aporta en zones urbanes on els espais verds són limitats. Produeixen  oxigen per fotosíntesi, poden ser sistemes de reutilització d'aigues grises i sobretot de climatització d'edificis.

També s'han dissenyat estructures per fer-ne horts.

 Hort escolar a Sao Paulo (Brasil)

UN JARDÍ EN UN MINUT.

A la tanca vegetal que envolta el meu hort. Els darrers anys una zona on hi havia grevillia, abelias i agapanthus ha anat desapareixen per diferents motius: fred a l'hivern, excés de calor a l'estiu, poc reg i formigues.  Però el temps meteorològic inestable de la darrera primavera, dia si, dia no, de pluja i el temps cronològic: massa feina i poc temps per fer-la tota, ha dificultat el refer aquesta zona fins ara. Com ja és massa tard per plantar i tenir èxit perquè s'acosten dies de calor i no vull gastar molta aigua perquè arrelin bé les plantes. He decidit mantenir-les al test i fer un jardí al moment.

Ràpid i fàcil. He posat plàstic negre al terra per evitar les males herbes i de pas que la zona quedi desherbada per la tardor quan replantaré de veritat la zona. I sobre uns tests amb boixos, tuja aurea nana i teixos. Ha quedat molt bé, caldrà regar els testos i adobar-los un parell de cops. Però en un minut tot endreçat fins que arribi la tardor i podré plantar-ho tot en un plis-plas.

Paisatge natural, la diversitat natural, i plantes silvestres

Us transcric un apunt d'un bloc molt natural de les plantes i animalons de Virginia a EEUU 'Natural Gardening' traduït automàticament del angles.

M'encanta visitar llocs naturals plens de tresors vegetals - són cada vegada més rares, però els protegits són totalment especial.En el camí a un simposi Paisatge Natural patrocinat pel capítol Wild Ones a Chattanooga, Tennessee ( un deliciós esdeveniment ), nosaltres (els és a dir, el meu company i jo en algun moment jardineria) van poder visitar un d'aquests llocs per primera vegada.

Pocket zona baixa al passeig marítim

La butxaca és un lloc ric bosc cala (prop de LaFayette, GA) amb una abundància de flors silvestres de primavera.

una gran diversitat de flors silvestres

Toothwort ( Cardamine concatenata )

Vam estar encantats de veure vegetació emergent de Virgínia campanetes, Trillium i lliris truita, juntament amb Toothwort (Cardamine concatenata) , Claytonia virginica (bellesa primavera), sanguinària canadensis (sanguinària), i Erigenia bulbosa (herald de la primavera). Em Mai havia vist Erigeniaabans. Amazing! Increïblement petites flors il · luminant el terra del bosc.

Erigenia bulbosa (Harbinger o salt)

Harbinger de la primavera és un extremadament petit membre de la família del julivert (Apiaceae). Tot just ho havia notat, al seu costat, però va ser molt divertit i un plaer de veure per fi.

El simposi va ser meravellós - un luxe de participar i assistir amb més de 150 aficionats a les plantes natives. És tan agradable ser capaç d'experimentar l'interès i entusiasme, i compartir la meva passió per les plantes natives, també!

Bus Top Jardineria

Font: http://popupcity.net

Per JOOP DE BOER |
Hi ha objectes urbans que queden que no tenen un jardí urbà en el seu sostre? Vaig pensar en els autobusos de la ciutat abans que em vaig ensopegar amb aquest projecte de 2010. Nova York, el dissenyador Marc Antoni Castro Cosío se li va acudir un projecte de graduació a la Universitat de Nova York, que pretén augmentar la quantitat d'espais verds a la ciutat. Les arrels d'autobusos és un jardí d'estar en la part superior dels autobusos de Nova York. La idea és greenify la ciutat mitjançant l'aprofitament dels espais no utilitzats en els sostres dels autobusos urbans. D'acord amb Wake Up World , un projecte pilot s'ha instal · lat als Biobus anomenats.




"Un prototip dels jardins de trànsit s'ha instal · lat al sostre de la Biobus, un laboratori científic mòbil i el primer bus amb una extensa coberta verda del sistema. S'ha estat creixent durant cinc mesos viatjant per Nova York i en la mesura d'Ohio. "

Amb un sentit de la poesia, Castro Cosío crida al seu projecte d'un exercici de "agricultura urbana nòmada". La seva iniciativa és comparable als esforços d'altres per crear jardins en moviment per millorar la ciutat. Què passa amb el jardí en un camió , o en aquest jardí de tren ? Si cada un dels 4.500 autobusos de la MTA New Yorks tindrà un parc de micro verd al sostre, 35 hectàrees d'espai verd nou s'afegirà a la ciutat, diu Castro Cosío. La ciutat es veurà més verd des de dalt - una cosa que treballarà a Nova York amb tanta gent que viu i treballa en el cel. A més, el projecte Bus Roots serà beneficiós des del punt de vista de la mitigació de l'efecte illa de calor urbà, aïllament acústic i tèrmic, la reducció de les aigües pluvials, l'absorció de CO2, la restauració de l'hàbitat i l'educació pública.

CATSKILLS: JARDINERIA I PAISATGiSME.

El Catskills és el campionat de Catalunya de formació professional. Hi participen dos alumnes en representació de cada institut o escola inscrita. Aquest any es presenten 25 diferents skills u oficis entre ells el skill de Jardineria i Paisatgisme. Els guanyadors representaran a Catalunya en el campionat estatal i les persones qualificades poden arribar al Worldskills (Campionat del Mon).

                                                              www.gironanoticies.com 

El skill de Jardineria i Paisatgisme es va celebrar a la fira Fòrum Verd durant els dies 15 i 16 de febrer. Els guanyadors del Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus van ser Pere Clares Clares i Pol Compte Pàmies.

La competició d’aquest skill intenta ser una mostra del grau d’habilitat dels competidors a l’hora de realitzar les tasques d’instal·lació i manipulació dels materials necessaris a fi de realitzar una composició paisatgística.

Els centres participants van ser: 

Escola de Capacitació Agraria Forestal de Sta. Coloma de Farners, Escola Familiar Agraria Quintanes, Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus, Institut la Garrotxa, Institut Mollerusa, Institut Ribera Baixa i Institut Rubió i Tudurí.

Els resultats han estat molt igualats com podeu veure a les fotos dels jardinets. Tots utilitzant el mateix disseny i materials i es tracta de fer-ho el millor possible. Tots els participants han demostrat un nivell molt alt.

TALLER DE JARDINERIA NATURAL: PLANTANT BULBS.

Avui, plantarem un bulbs de jacint i safrà en jardineres de terrissa, però podeu utilitzar-les de altres materials o pots reciclats fent-los forats a la base. Els bulbs estan una mica brotats havien quedat al fons d’una caixa desendreçats però sembla que volen viure, per tant cal plantar-los. Al següent vídeo us explico com fer-ho.

ESTHER DEANS, NO-CAVAR, NO-CULTIVAR.

Imatge: www.harpercollins.com
Esther Deans és australiana, que entre el 1970 i 1980 va escriure diversos llibres sobre el seu sistema de treballar el jardí i el hort amb el sistema de no-cavar o no-cultivar (no-digging gardening). Aquest sistema ha tingut gran acceptació per part de jardiners arreu del mon. Es tracta de construir un sol amb gran quantitat de matèria orgànica sobre qualsevol tipus de sol que tinguem.
Cal seguir el següents disseny:
1. Construir un bancal quadrat amb fusta, pedres o rajols.
2. Posar-hi al fons una capa de cartró o paper de diari.
3. A sobre una capa de palla de 8 a 10cms.
4. A sobre una capa de humus o fertilizant organic.
5. Una altre capa de palla a sobre de l’anterior
6. A sobre una altra capa de fertilizant organic
7. I a sobre de tot un capa de 5 a 10 cm de compost. On hi plantarem.
Tant senzill com això.
Els avantatges d’aquesta tècnica és construir una cadena en els micro i macro organismes que viuen al sol, fent un cicle saludable que aporten nutrient i prevenen els patògens desenvolupar-se com a plaga. Les plantes transfereixen una part del Carbó al sol que es aprofitat per quest macro i microorganismes, que a la vegada el transformen en elements minerals que la planta aprofita per nodrir-se i créixer. D’aquesta manera creem un cicle natural que ens ajuda i facilita la practica de la jardineria.
Esther Deans igual que Ruth Stout i Masanobu Fukuoka, van ésser els pioners amb la sistema de no-cavar i no-cultivar que molts hem decidit d’utilitzar.
Esther Deans va escriure els llibres No-Dig Gardening (Jardineria sense Cavar) i Leaves of Life (Fulles de Vida), que van inspirar a Bill Mollison que va establir el moviment de la permacultura.

BLOG ACTION DAY: Un Apunt pel Canvi Climàtic

Si practiques la jardineria, ja estàs col·laborant amb la reducció de CO2 a l’atmosfera, aquest és el principal ingredient que cal eliminar i reduir en el nostre fer quotidià. Diferents estudis demostren que cal mantenir els 350 ppm de CO2 a l’atmosfera. Però ja ens hem passat, estem a les 387 ppm de CO2. Per tant, cal que reduïm les nostres emissions i com a mínim no augmentar-les.

Com us deia si us agrada la jardineria i les plantes: les sembreu, les planteu i les feu créixer, esteu ajudant a que hi hagi més fulles i més clorofil·la. Per tant més fotosíntesi i més consum per part de les plantes de CO2.

Més a més, si esteu pensant canviar a un tipus de jardineria més sostenible i més natural. Serà un gran gest de la teva part amb la mare Terra.

PER EXEMPLE: Utilitza compost com condicionador del sol i aport ació de nutrients. Redueix la gespa a les àrees on necessitis estar-hi. Canvia a maquines elèctriques en lloc de benzina, si el disseny i l a mida del teu jardí ho permet. I si vol ser innovadora començar aprovar plantes amigues, diversificar i oblidar els productes fitosanitaris, provar tècniques més biològiques amb l’ús de paranys atraients o tècniques ecològiques per actuació sobre l’hàbitat: introduint insectes com les marietes per equilibrar el ecosistema del teu jardí.

Si creus que cal mantenir-se o vols més informació visita la web: http://www.350.org/ i estigues preparat pel dia 24 d’octubre: DIA INTERNACIONAL PEL CANVI CLIMÀTIC.

SISTEMA DE REGAR AL JARDÍ

Els sistemes de reg al jardí són variats i segons les nostres necessitats aplicarem un sistema o altre, en molts casos cal combinar més d’una classe de reg.

Tenim els aspersors, ja els coneixeu, els que giren i van mullant tot al voltant, podem graduar-los i cal planificar que la distancia entre aspersors sigui igual al radi de la circumferència de reg, perquè la zona quedi ben regada. És el millor sistema per regar la gespa amb un ús més eficient del aigua. Hi ha diferents modalitats microaspersors, nebulitzadors i altres.

Desprès els sistemes tradicionals la regadora, els càntics i les galledes. Son perfectes per regar llavoners, testos, plantes de mides reduïdes, i fins i tot, al hort per regar trasplants.
Una de les primeres innovacions, la manega, de totes mides i qualitats, ideal per apropar l’aigua a dipòsits, per regar petits parterres, hivernacles petits i neteja en general. Al hort per apropar l’aigua als solcs, o regar els primers estadis de molts vegetals. Al jardí, com sistema d’urgència. Cada dia esta essent més substituït: en el cas de la gespa, per aspersors i en el cas de les zones arbustives, per el reg gota a gota.Finalment, el Rei del Aigua, el reg per goteig, aplica l’aigua localitzada a un punt, on hi ha el goter que deixa anar l’aigua, en forma de gota a gota a diferent dosis, per exemple 2 l/h, 3 l/h, o 4 l/h. Son ideals per estalviar aigua i també ens permeten utilitzar ferti-irrigació (abonar amb l’aigua de reg). Cada dia hi ha més modalitats que permeten més aplicacions. Des de els clàssics petits aparells punxats a la goma de regar, fins el tub que els porta a l’interior a unes distancies determinades, passant per les piquetes que son com goters, però que aspergeixen l’aigua. El sistema per goteig té moltes aplicacions, podem usar-ho en zones arbustives, arbres, tanques vegetals, testos. Fins i tot, enterrats, per regar la gespa o zones de herbes naturalitzades (zones reduides, degut al cost).

COMPOST VS. FERTILITZANTS

Compost en preparació.

Els fertilitzants son nutrients concentrats per les plantes, normalment es presenten en forma de granules, pols o líquids. Es usen per obtenir màxim creixement i collites o quan les plantes presenten signes de deficiència de nutrients.

Els fems i el compost no son fertilitzants, son condicionadors del sol. Aquests materials naturals contenen un nivell baix de nutrients, però son bons per la fertilitat i l’estructura del sol, ajuden a crear espais entre les diferent partícules del sol que retenen aire i aigua. Per el contrari els fertilitzants no afecten gens en l’estructura del sol.

Si tens un sol i plantes saludables sense problemes de deficiencies de nutrients, no es vital utilitzar fertilizants, però si el uses pots obtenir mmés floracions i millor collitesal teu hort o jardí.

Traducció de la revista The Garden, novembre 2008 p. 763, de la Royal Horticultural Society.

FANGAR

Parcel·la en preparació. Distingim 4 zones: 1. sol fangat, 2. sol amb compost 3.sol amb restes de gespa i 4. sol amb restes de gespa cobert amb malla antigerminant.

Fangar és un mètode tradicional i potser la tècnica mecànica més antiga per treballar el sol. Permet incorporar de entre 3 a 10 cm el compost o matèria orgànica dins del sol, facilita l’airejament del sol i és molt respectuós amb l’estructura del sol, pel fet de treballar només els primers cm del terra i no rotar-lo com el motocultor.

Fangar es considerada una feina feixuga, però tot depèn de la quantitat de matèria orgànica en el nostre sol. Quanta més matèria tingui la nostra terra més fàcil serà fangar.

Per que el fangar sigui una delícia i una forma d’exercici físic cal preparar bé el terreny o parcel·la a fangar. Per això una tècnica molt fàcil és la següent: primer cal aportar compost o fems compostat cobrir amb restes de gespa o palla (zona 3 de la foto); segon cal tapar amb malla antigerminant ( zona 4 de la foto); tercer cal destapar desprès de 3 o 4 setmanes i ens trobarem amb una superfície com a la zona 2 de la foto; finalment si fangeu el sol us quedarà com a la zona 1 de la foto.

Per fangar només cal clavar la fanga o forca al sol, tirar el mànec endarrera i girar la terra. Així successivament fins que tota la parcel·la estigui fangada, si el sol estat ben preparat amb 15 minuts podeu fangar 15 m2.

Com a eines només us calen una fanga o una forca.
A l’esquerra una fanga, a la dreta una forca.

Un cop el sol s’ha airejat podem passar el rascle i plantar, en la següent foto podeu veure els resultats.

FEINES D'ABRIL

Durant abril, cal sembrar en llavoner plantes de horta com tomaqueres, pebrots, carbassons, cogombre, carbasses, albergínies, melons, síndries, enciams, blat de moro i gira-sol entre altres. També podeu plantar plantes de flor com la zinnia, cosmos, anthirrinium, aufabrega i dahlies.

Recollirem cebes i alls tendres , bròquils, coliflors, espàrrecs, carxofes, espinacs i escaroles. Potser també les primeres faves i pèsols...

Al jardí cal tallar la gespa i herbes naturalitzades, podem utilitzar les restes al voltant dels arbres en forma d’encoixinat que servirà per protegir el sol evitant les males herbes, aportant adob en forma de matèria orgànica i ajudant a retenir la humitat al sol i així disminuir el consum d’aigua.
Encara podem continuar plantant arbres i arbustos. Cal controlar les males herbes, amb el mètode del Dr. Lee Reich (utilitza Buscar Blog) o aplicant encoixinaments, fangant o cobrint amb malles o plàstic negre per exemple.

Les flors comencen a fer presencia les espireas, els gessamins, les peonies i les fotinies entre els arbust, les primeres roses, les roselles i popies americanes. Els arbres fruiters van escalonant la seva floració. Els lliris d’aigua a les basses. La primavera esta radiant.

PLANTEM UN ROSER

Per plantar un roser ens cal fer un forat uns dos dits més fondo que l'alçada del test i 20 cm més ample que el diàmetre del test. No ens cal adobar si la terra és orgànica i/o conté compost.

Un cop tenim el forat fet, trèiem la planta del test i la posem dins el forat amb el nivell del test igualat amb el nivell del terra.

El següent pas es afegir terra tot al voltant i trepitjar-la. Finalment regarem perquè les arrels del rosers puguin començar a créixer per el nou sol i adaptar-se el seu emplaçament.

LES FAMILIES DEL HORT I LES SEVES PLANTES COMPANYES 2.

El Veïnat de les Carabasses:

La família la componen les carabasses, els carabassons, el blat de moro i les mongetes d'emparrar.

Les plantes companyes son: La borratja, el créixens, el girasol i l'anet.

El Veïnat de les Plantes d'Arrel i Enciams:

La família la componen les pastanagues, cebes i enciams.

Les plantes companyes son: La camamilla, l'anet, el fonoll, la rosella i cosmos.

El Veïnat de les Perennes:

La família la componen els espàrrecs, les carxofes, les maduixes i els gerds.

Les plantes companyes son: la borratja, l'alissum, la camamilla, la farigola, el cosmos i el tanacet.

Aquest son exemples bàsics per començar l'hort, però amb la vostra experiència podeu afegir diferent plantes aromàtiques que observeu d'utilitat a la vostra àrea climàtica. També heu de tenir en compte els conreus d'estiu i els d'hivern.

LES FAMILIES DEL HORT I LES SEVES PLANTES COMPANYES 1.

Al hort podem agrupar les diferents verdures amb famílies que es complementen, si fem rotacions d'aquestes a les diferents parcel.les ens trobem amb una disminució de malalties i atacs d'insectes en forma de plaga. També incrementem la productivitat.

Junt amb aquestes tenim les plantes amigues que formaran un veïnat que es plantarà el 1er any en la parcel.la numero 1 i al següent en la 2ona i així succesivament fins completar la rotació.

Aquí tenim els principals veïnats:

El Veïnat del Tomacats:

La família la componen tomateres, pebrots, auberginies i enciams.

Les plantes companyes son: l'aufabrega, els cosmos, juliverts i els crisantems.

El Veïnat de les Patates:

La família la componen patates, mongetes i pèsols.

Les plantes companyes son: calèndules, cosmos, margarides i romaní.

El Veïnat de les Cols:

La família la componen cols, bròquils, enciams i conreus d'arrel.

Les plantes companyes son: Crisantems, calèndules, camamilla, cosmos, sàlvia, farigola i romaní.

El Veïnat de les Carabasses, El Veïnat d'Arrels i Enciams, El Veïnat de les Perennes els tractarem més extensament.

CONTRA LA CRISIS, PRACTICA JARDINERIA

El 15.1.2009 vaig llegir a La Vanguardia l'article d'opinió de la doctora en psiquiatria del Consorci Sanitari del Maresme, Xaro Sánchez, que ens recomana el següent: 'Manténgase los hábitos de salud. Comer y dormir regularmente y estar activo física y mentalmente son eficaces contra la crisis.'

Entenc per tant que la practica de hobbies com la jardineria, ens aporta salud pel fet de l'activitat física. També cal organitzar els diferents espais que ens mantindrà mentalment distrets i si tenim un petit hort podrem menjar verdures i fruites naturals més gustoses i saludables.

Més a més, la jardineria és una activitat barata, només ens cal un espai ben il·luminat potser a l'interior o exterior. Podem començar amb un test, en un balcó o en un jardí exterior a partir d'un metro quadrat. Ens permet activitats que van des de recollir llavors fins al compostatge.

Sembrar, trasplantar, podar, regar, fertilitzar, preparar infusions per protegir les plantes de malalties, coleccionar diferents varietats de plantes com orquidees o roses, observar ocellets com el pit roig, també els esquirols, les papellones i les marietes. Animeu-vos i proveu.