"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

divendres, 31 de juliol del 2015

Lluna Blava De Juliol 2015.


El nom de lluna blava és dona a la segona lluna plena dins d'un mateix mes. Això, passa cada 2 o 3 anys, degut a la diferència entre el calendari lunar i el calendari gregorià imposat per el papa Gregori XIII al 1582 per substituir el calendari julià que regia des de l'època de Juli Cesar, qui l'havia establert. Aquest era poc exacte i l'equinocci de primavera s'havia desplaçat amb el pas dels anys fins el 11 de març. 

Per tant, la Pasqua final del període hivernal, de les privacions i dejuni de la quaresma, era difícil de calcular en els anys que hi havien dos llunes en un mateix mes. El poble tenia que esperar que el clergat els hi confirmes quina era la lluna bona (normalment la segona), per calcular quin era el diumenge de resurecció o Pasqua. Encara avui, resulta ser el primer diumenge desprès de la primera lluna plena passat l'equinocci. 

La confusió que es creava va donar lloc al terme de lluna blava, derivat del angles antic belewe moon, dit terme també es pot entendre com lluna traïdora, que seria més lògic, degut que en aquests casos la quaresma s'allargava un mes, amb les privacions que això comportava i la gent es creia traïda per els representants de l'església. 

dijous, 30 de juliol del 2015

Discurs de Jane Goodall a l'entrega del Premi Internacional Catalunya

Hola, avui us deixo uns vídeos sobre Jane Goodall. Molt s'ha parlat aquest dies d'ella, la seva dedicació a la investigació i sobretot el seu paper com a divulgadora de la conservació del medi ambient, els habitats i la nostra implicació per salvar el nostre planeta, la Terra, del canvi climàtic.

Com sempre la conservació de la biodiversitat en tots els seus ambits: biològics, socials, culturals, econòmics i educacionals, és un gran punt de partida, per fer el canvi necessari que cal per capgirar l'escalfament global.

Aquí teniu l'enllaç per sentir el seu discurs el dia de l'entrega del guardó Premi Internacional Catalunya en la seva 27ena edició, el vídeo de presentació del premi 'Sol de Oro FICMA 2015' i un vídeo de commemoració del 55 aniversari del Parc de Gombe. Espero que us sigui d' interès.


Discurs de Jane Goodall a l'entrega del Premi Internacional Catalunya



dimarts, 28 de juliol del 2015

Publicats els resultats i conclusions del III Fòrum Medi Ambient i Món Local

De la web Sostenible.cat us deixo aquesta noticia que crec que pot ser interessant.

Font: Diputació de Barcelona
27-07-2015


La Diputació de Barcelona ha publicat el Dossier de resultats i conclusions del III Fòrum Medi Ambient i Món Local, que es va celebrar a Barcelona el passat mes de març i en el qual, al llarg de dos dies, van participar un total de 530 especialistes en l'àmbit del medi ambient. El Document destaca que el Fòrum s'ha consolidat com un esdeveniment de referència per als ens locals, professionals, empreses i universitats en l'àmbit de la sostenibilitat local.
Entre les principals idees, aprenentatges i intercanvis de treball generats pel Fòrum, el document destaca 10 idees clau que expressen els principals interessos i línies de treball a aplicar en l'àmbit de les polítiques municipals de medi ambient, i que es resumeixen en seguir treballant junts cap a unes ciutats i pobles més sostenible per assolir els objectius fixats per l'any 2020 sobre canvi climàtic, energia, qualitat de l'aire, residus i aigua.

Un dels eixos principals assenyalats en el document és que les ciutats i el pobles han de seguir promovent la sostenibilitat a partir de l'anàlisi del que s'ha fet fins ara i de seguir avançant i treballant en xarxa.

El document també destaca que els municipis han d'avançar-se als esdeveniments del canvi climàtic de forma resilient i exigir a les instàncies internacionals acords globals ambiciosos.

La resta de punts destacats fan referència a conceptes com ara l'ecosensibilitat, com un valor emergent que està impregnant la societat i al qual cal donar suport; l'economia verda i circular, que ha d'impregnar tots els àmbits productius del país i tendir cap al residu zero; la sostenibilitat, i la gestió de l'aigua, que abasta qüestions socials, econòmiques i ambientals.

Potenciar l'educació ambiental
El document també destaca que el món local ha de potenciar l'educació ambiental en aspectes com l'estalvi d'aigua, com una de les estratègies ciutadanes clau i que implica diferents accions com generar una consciència sobre el consum d'aigua, però també sobre el control de les fuites en els habitatges, i fomentant pràctiques com l'enjardinament dels espais públics amb vegetació mediterrània de baix consum d'aigua.

Pel que fa a mesures per la millora de la qualitat de l'aire i el soroll, es destaca fomentar mesures d'informació, sensibilització i formació ciutadana sobre qualitat de l'aire, potenciar l'ús del vehicle elèctric donant incentius per mitjà de taxes, facilitant la circulació i l'aparcament i l'extensió dels punts de càrrega del vehicle i promoure un canvi d'hàbits i de valors comunitaris amb l'ús del transport públic o compartir el cotxe.

Altres aspectes que assenyala el document fan referència a la gestió de residus i materials, donant facilitats per reutilitzar i reciclar, fomentar la reutilització amb mercats de segona mà i les xarxes de reutilització i optimitzar la eficiència de la recollida selectiva. També s'assenyalen altres aspectes com la biodiversitat urbana i els horts urbans.

El document també destaca que el Fòrum s'ha consolidat com un esdeveniment de referènciapels ens locals, professionals, empreses i universitats en l'àmbit de la sostenibilitat local. I que aquesta tercera edició ha acomplert i superat els objectius inicials previstos, a partir del pensament i el coneixement sobre el paper de les ciutats i pobles en el camí cap al desenvolupament sostenible gràcies a la presència d'experts internacionals en l'àmbit de l'energia, el canvi climàtic i la sostenibilitat a les ciutats, en el Fòrum del Coneixement, i l'intercanvi d'experiències i coneixements entre administracions i empreses, en el Fòrum de les Oportunitats a l'Espai Networking.

Pots accedir aquí al nostre especial del III Fòrum Medi Ambient i Món Local

divendres, 24 de juliol del 2015

El Cosmos


El cosmos bipinnatus és una planta anual que arriba a fer una planta de 1 a 1,20 m d'alçada les seves flors del blanc al fúcsia passant per tonalitats de rosa són espectaculars. 


Pertany a la família de les asteràcies i és originaria d'Amèrica Central va ser introduida a Europa al s. XVIII, Va ser descrita per Antoni Josep Cavanilles i Palop el 1791.


Però també tenim aquesta altre espècie de cosmos que veieu a la foto superior, que sempre tenen colors grocs. S'anomena Cosmos sulphureus, és originaria de Mèxic i Amèrica Central, s'adapta molt bé a situació d'estres hídric i a tot tipus de sòls, és de fàcil cultiu perquè s'autosembra. Atrau moltes papallones i insectes beneficials el que la fa una planta companya molt útil al jardí i hort.

dissabte, 18 de juliol del 2015

Neix al Solsonès un projecte per recuperar horts abandonats i ajudar a comercialitzar els productes

Del diari Ecodiari us deixo el següent article. Espero que us agradi.

Torna Terra és una iniciativa que ha començat al Solsonès amb la voluntat de crear una "xarxa de proximitat i confiança"



Alba Rojas de MengemBages, Marina Vilaseca de l'Arada, el pagès Arnau Vilaseca i Xènia Torras de l'Associació l'Era, responsables del projecte 'Torna Terra'. Foto: ACN
Manresa (ACN).- El projecte Torna Terra neix amb la voluntat de tornar a fer productius els horts abandonats que hi ha arreu del territori. Per fer-ho possible, el pagès Arnau Vilaseca, juntament amb l'Associació l'Era i les cooperatives Mengem Bages i l'Arada, ajudarà els productors a comercialitzar els seus productes. A més, els responsables del projecte facilitaran el planter de varietats locals i assessoraran sobre quina és la millor producció que s'ha de fer depenent de la situació climàtica o les característiques del terreny. El primer hort que s'ha recuperat està situat a Prades de la Molsosa (Solsonès) i ja si han plantat varietats com la ceba llarga de Berga, l'enciam de Tres Ulls o el tomàquet de Cirereta.
L'hort de la Bassa del Coll (al Solsonès), recuperat pel pagès Arnau Vilaseca, és el punt d'inici d'aquest projecte que vol tornar la productivitat a tots aquells terrenys que han caigut en desús. Vilaseca ha explicat que, per poder fer la recuperació d'aquests horts, cal un treball en xarxa perquè "un pagès sol no ho pot fer" i, per això, compta amb la col·laboració de l'Associació l'Era i les cooperatives MengemBages i l'Arada. Cada una de les parts s'encarrega d'un punt del procés, des de la recuperació paisatgística, passant per la introducció de varietats dels territori, fins a la comercialització del producte.

El projecte Torna Terra donarà les facilitats al pagès que vulgui recuperar el seu hort, però aquest "l'haurà de treballar amb les seves mans", ha explicat Vilaseca. L'ajuda arribarà, sobretot, en la comercialització dels productes sota una marca pròpia"de qualitat i amb un alt valor social". A més, les varietats tindran un certificat ecològic. La idea dels impulsors del projecte és "anar a poc a poc" i crear una xarxa d'espais i horts recuperats arreu del territori català.
Un dels valors del nou projecte és "la venda a través de la proximitat", segons ha explicat Alba Rojas, responsable de MengemBages. "El client tindrà la màxima informació del producte i nosaltres obtindrem una reacció, de manera que veurem si té sortida i si és agraït de cara al consumidor", ha manifestat Rojas. Xènia Torras, de l'Associació l'Era, també ha explicat que "és molt importat obtenir un retorn real per part de qui consumeix el producte". Un altre dels objectius és no crear excedent.

Per la seva banda, Marina Vilaseca, de la cooperativa l'Arada, ha destacat que el projecte és una bona manera de recuperar el patrimoni que "s'ha anat devaluant a nivell de qualitat i de paisatge durant els darrers 20 o 30 anys". La iniciativa vol reintroduir varietats locals i conservar-les multiplicant les seves llavors. De moment, al primer hort situat a Prades de la Molsosa, s'hi han plantat dos tipus de ceba (llarga de Berga i Gran i Dolça), dues varietats d'enciam (Carxofeta de l'Espà i de Tres Ulls) i tres tipus de tomàquet (de penjar Mallorquí i Tísica, i de Cirereta).

dijous, 9 de juliol del 2015

Vaques per prevenir els incendis forestals a Montserrat

De la web ecodiari us deixo el següent article. Espero que us agradi.

Una vaca pastura a l'entorn del Parc Natural del massís de Montserrat. Foto: GdeCat
Vaques per prevenir incendis forestals. Aquesta és l'estratègia que segueixen a l'entorn del massís de Montserrat –un dels punts amb major risc del país- i que forma part d'un projecte europeu. Diversos equips de treball han estat ultimant la neteja de boscos de fins a 300 hectàrees i, en els propers tres anys, arribaran a 5.000 hectàrees. L'objectiu és que amb la pastura extensiva es pugui reduir el risc d'incendis en un territori molt més ampli de 32.000 hectàrees en 14 municipis al voltant de la muntanya. De fet, aquests dies d'onada de calor s'ha arribat a tancar l'accés al massís.

Aquest és l'àmbit d'actuació del projecte LIFE Montserrat que va aprovar la Unió Europea fa un any i que finança amb 1,7 milions d'euros (la meitat del pressupost). La resta el posen un grup de sis socis: Diputació de Barcelona, Patronat de la Muntanya de Montserrat, Departament d'Agricultura, Ramaderia, pesca i Alimentació, Bombers de la Generalitat de Catalunya, Fundació Catalunya-La Pedrera, i l'Associació de Propietaris Forestals Entorns de Montserrat.

El projecte, que es va anunciar en el moment de rebre l'aprovació per part de la institució comunitària, ha tancat un primer any preparatori. S'ha increment el nombre de membres de l'Associació de Propietaris Forestals Entorns de Montserrat (APFEM), s'està ultimant els detalls per crear l'Associació de Ramaders Entorns de Montserrat, i també de l'inventari forestal de l'àrea prioritària de pastura i dels models i règims de pastura. Però a més s'ha fet un pas endavant amb el tancament de la primera intervenció important sobre aquestes 300 hectàrees que han quedat a punt per al desplegament del bestiar.

Tot plegat en aquesta primera fase hi ha treballat cinc empreses forestals, amb prop d'una vintena de persones implicades. La intenció és que el projecte acabi implicant fins a set empreses locals de gestió forestal. També hi ha alguns ramats de vaques sobre el terreny, aproximadament uns 190 caps de bestiar. Els dos ramats actuals s'ampliaran en el marc del LIFE Montserrat amb més caps de bestiar pasturant i la previsió per aquests tres propers anys es crear-ne dos de nous de vaques que estarien a la zona de Bruc i Marganell i crear-ne dos més, aquests de bestiar oví-cabrum a la zona de Collbató, Esparraguera i Olesa de Montserrat.

dilluns, 6 de juliol del 2015

Imatges Dels Horts Quadrats D'Estiu.


La primera collita dels horts quadrats d'aquest estiu ja està molt avançada, en 3 o 4 dies ja podrem començar a tastar els enciams de 3 ulls que podeu veure a la part inferior i després els de la varietat liloise a la part superior de l'imatge.


En aquest hort hi podem veure: les pastanagues, les mongetes bluevetta de color lilós i el enciams juliane a la part superior. En uns deu dies caldrà plantar la segona tanda.




dissabte, 4 de juliol del 2015

Clorosis Fèrrica en Arbres


La clorosis fèrrica és la manca de ferro soluble al sòl per que les arrels el puguin aprofitar. És un enzim essencial en el procés de la fotosíntesi. 

Potser que al sòl hi hagi ferro però no estigui en forma soluble, degut a un pH bàsic, més alt de 7 precipiti i es trobi en forma insoluble. En sòls massa calcaris també tenim el mateix problema.
Tanmateix un excés en manganès també fa dificil que el ferro estigui en forma soluble. 

Altres problemes que poden fer que la planta pateixi clorosis fèrrica poden estar relacionats amb sols molt compactats, que no permeten una bona respiració a les arrels o excés de reg que doni lloc a sòls entollats.


També les aplicacions de coure poden dificultar l'absorció del ferro per part de la planta.
Les solucions són la correcció dels problemes en primera instància i després afegir ferro en forma fàcilment soluble perquè les arrels del arbre l'absorveixin i la fotosíntesi restableixi el contingut necessari per un bon desenvolupament del sistema foliar.

El ferro el podem afegir en la forma clàssica de posar claus i trossos de llauna quan plantem amb un sòl que coneixem que té tendència a la falta de ferro soluble. També podem fer aplicacions correctives de sulfat de ferro o les aplicacions de quelats, que ajuden principalment a fer que el ferro al sòl es solubilitzi i la planta el pugui absorbir amb facilitat.

dijous, 2 de juliol del 2015

Primera Lluna de Juliol 2015


Aquest mes tindrem dos llunes una ara tot començant el juliol i la segona que anomenarem lluna blava. Això només passa cada 2 o 3 anys, degut a la diferencia del cicle lunar de 29,5 dies amb el calendari solar amb mesos de 30 i 31 dies. Doncs gaudiu-ne. Aquí us deixo una imatge de la sortida de la lluna entremig de núvols i un poema de la lluna estimada de Pau Riba.


LLUNA ESTIMADA

Lluna blanca, carona trista,
la llum de l'alba te fa petita,
lluna, lluna, lluna de l'alba,
digue'm què esperes per anar a dormir.

Jo sé què esperes, lluna coqueta:
algú que et faci d'acompanyant,
que et digui coses a cau d'orella
i et prengui el rostre en les seves mans.

Lluna blanca, carona trista,
la llum de l'alba te fa petita,
lluna, lluna, lluna de l'alba,
digue'm què esperes per anar a dormir.

Jo sé què esperes, lluna bonica:
vols que m'arribin els teus perfums
i amb els teus ulls plens de melangia
vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny.

Lluna blanca, carona trista,
la llum de l'alba te fa petita,
lluna, lluna, lluna de l'alba,
digue'm què esperes per anar a dormir.

Jo sé què et passa, lluna estimada:
el teu cor es va enamorar de mi
pro tu ets al cel i jo estic en terra
i no veus camins que ens puguin unir.
Però, oh!
no et desesperis, pàl·lida lluna,
jo sé un camí que podràs seguir:
va fins la vall, entre les muntanyes,
i ajeu-te al riu que ell et durà aquí.

Lluna blanca, carona trista,
la llum de l'alba te fa petita,
lluna, lluna, lluna de l'alba,
en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi.

             Pau Riba


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...