Hem caminat, hem marxat.

Hem caminat, hem marxat

Manifest de la Marxa de Torxes 2017

Hem caminat, hem marxat, molts anys. Amb l’anhel als ulls i l’esperança al cor, amb la força i la convicció d’un poble decidit.
Hem caminat, hem marxat, en anys difícils, on tot semblava tan llunyà i feixuc que només la il·lusió ens mantenia ferms, insubornables.
Hem caminat, hem marxat, i hem omplert carrers i places de futur, d’un futur que hem anat fent gran, que hem anat fent present. Un present, indefugible, de llibertat i d’esperança que ara tenim a tocar.
Hem caminat, hem marxat, i ja només ens queda un últim pas, el pas definitiu que ens ha de dur a la independència, el pas darrer que ens obrirà les portes de bat a bat, que ens permetrà bastir el país just i lliure que tants i tants han desitjat llargament.
Hem caminat, hem marxat, des de fa més de 300 anys, per recuperar la nostra capacitat de ser tal com som. I és en aquest llarg camí on hi hem deixat tots els qui no han pogut arribar a destí. La seva memòria, el seu convenciment de recórrer un camí que no acabarien, ens ha de fer trepitjar amb més intensitat aquests darrers metres, amb la solemnitat de qui honora tots aquells que van dedicar la seva vida a llegar-nos un país encara dempeus, derrotat però no vençut.
Hem caminat, hem marxat, per deixar enrere el rancor, la mentida, l’insult i la vergonya. Però també per arraconar definitivament la por, l’autoodi, el no gosar, el peix al cove, el no ens deixaran.
Hem caminat, hem marxat, per convèncer-nos que som un poble, una nació, diversa i plural, però que comparteix els valors suprems de la llibertat, el respecte, la justícia i la pau. Uns valors que volem en els fonaments de la nova república. Uns valors que ens han fet persistir en la lluita incansable per la nostra llibertat.
Hem caminat, hem marxat, i avui ho tornem a fer, torxa en mà, i demà hi tornarem desbordant els carrers de la nostra capital. I finalment, l’1 d’octubre encara hi tornarem i les urnes sobreeixiran de vots, de voluntats, d’anhels, de somnis, d’esperances.
Hem caminat, hem marxat, i ara ja ningú no ens pot aturar. Mai uns versos no ho havien vist tan clar: “No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu”. Conscients del pes de la història podrem tornar a invocar, el pit inflat i els ulls plorosos, aquell vell crit de llibertat: “Visca la terra!”.
Perquè hem caminat. Perquè hem marxat.



Països Catalans, setembre del 2017