"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

diumenge, 27 de desembre del 2015

Adeu, Any Internacional dels Sòls #IYS2015

Està a punt d'acabar el 2015 any dedicat als sòls i la conscienciaciò de la seva gran importancia per a la vida al planeta, per  això avui us deixo un vídeo molt interessant. També podeu utilitzar els subtítols en català. Espero que us agradi.


dissabte, 26 de desembre del 2015

Barcelona prohibeix l'ús del glifosat

Del Ecodiari us deixo el següent article, espero que sigui del vostre interès.

Les organitzacions impulsores de la moció aprovada ahir amb el suport de tots els grups municipals del consistori es mostren satisfetes

El glifosat és altament tòxic i ha estat inclòs a la llista negra de l'OMS com a causa probable de càncer.

A mesura que augmenta el coneixement científic sobre els riscos de l'ús del glifosat com a herbicida, creix el nombre d'ajuntaments que en limiten o n'abandonen l'ús. A Badalona, Tarragona i Planoles se'ls va unir ahir l'Ajuntament de Barcelona amb l'aprovació d'una moció presentada per les organitzacions Associació Salut i Agroecologia (ASIA), Col·lectiu Males Herbes, Comitè d’Empresa de Parcs i Jardins de Barcelona, Ecologistes en Acció, Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS), Associació de Persones afectades per Productes Químics i Radiacions Ambientals (APQUIRA) i Som lo que Sembrem.

El glifosat que és l'herbicida d'ús més estès al món, és un conegut contaminant hormonal que just acaba de ser inclòs a la llista negra de l'OMS com a causa probable de càncer. Existeixen estudis científics que relacionen l'ús del glifosat amb afeccions i malalties, incloent-hi danys genètics. Entre els efectes adversos s'han descrit: toxicitat subaguda i crònica, trastorns reproductius, augmenta la freqüència d'anomalies espermàtiques i carcinogènesi.

S'empra per matar herbes i arbustos quan s'infiltra al sòl és molt soluble en l'aigua i persistent en el medi, tot contaminant els aqüífers; és tòxic per a la fauna aquàtica, els animals domèstics i el bestiar. Les aigües de Catalunya n'estan greument contaminades. Molts freàtics tenen concentracions mitjanes de glifosat al llarg de l’any superiors a 0,1 μg/l, valor màxim admès per la normativa europea per a les aigües subterrànies (Directiva 2006/118/EC). Aquest mateix nivell és el màxim permès per a les aigües de consum humà (D.UE 98/83).

L’Ajuntament de Barcelona elaborarà un pla de reducció de productes fitosanitaris per al tractament de plagues, malures i herbes espontànies dels espais verds. El Pla contemplarà el compromís municipal en la reducció de productes químics, amb un calendari d’aplicació gradual i l’ús de tècniques alternatives per tal de complir els terminis establerts. Les organitzacions celebren els acords assumits entre els que s'inclou proposar als Ajuntaments de l'àrea metropolitana a que prenguin mesures en la mateixa línia.

divendres, 25 de desembre del 2015

Nit De Nadal, Nit De lluna Plena


Aquest any coincideix la lluna plena amb la nit de Nadal, aquesta circumstancia només passa cada 19 any, però per qüestió matemàtica relacionada amb el sistema horari, el darrer plenilluni va ser fa 38 anys perquè llavors la lluna va sortir el 24 de desembre, a tres quarts de deu del vespre, i no era 25 oficialment, encara que en alguns altres paisos asiàtics ja era dia 25.

Aquest any, el punt horari ha sigut a les 12.12 del migdia quan encara no serà visible perquè estava oculta darrera de la terra, fins al vespre que ha sortit a les 17,51.

diumenge, 20 de desembre del 2015

Una disciplina que atrau nous adeptes

De El Punt Avui us deixo el següent article, espero que us interessi.

L'aforament del darrer congrés de remeis populars, fet al novembre a Sant Feliu de Guíxols, va quedar curt



El congrés de remeiers a Sant Feliu de Guíxols, celebrat el passat 7 de novembre Foto: E:A.

E.A - SANT FELIU DE GUÍXOLS


Un centenar llarg de persones va participar en el segon congrés deremeiers de les comarques gironines , el mes passat. Però l'aforament de la sala de convencions del monestir de Sant Feliu de Guíxols es va quedar curt i més de 140 persones que s'havien interessat a participar-hi van quedar en llista d'espera.

La jornada va permetre repassar les propietats de nombroses plantes i preparacions, algunes de caràcter estrictament local, com ara l'argelaga negra, que el professor Lluís Vilar va recordar que a la comarca de la Selva en el passat s'administrava als malalts de xarampió, o bé una varietat de trèvol de fulla estreta amb què tractaven l'anomenat fel gros –excés de bilis– a la zona de les Gavarres. Ibèria Soler, del grup de remeieres de Vilajuïga, també va esmentar les propietats d'algunes de les herbes popularment atribuïdes a les bruixes, com ara el malcoratge –o mercurial–, que creix als marges dels camins i es feia servir per retirar la llet a les mares, i la ruda, emprada en el passat per guarir enverinaments o les picades i mossegades d'escurçons i serps.

En les ponències, es va defensar que moltes plantes han tingut usos fonamentals en la medicina durant anys, una tasca empírica que la farmacologia moderna sovint ha deixat de banda, però que pel professor Joan Vallès té un valor científic, dins de la categoria de l'etnociència.

El congrés va servir d'aparador de la feina de joves remeiers, teràpies alternatives i la demostració de remeis populars elaborats amb receptes que inclouen fruites, verdures o herbes que es poden conrear al jardí.




LA XIFRA
250
persones
es van interessar a participar en l'últim congrés de remeiers. 140 es van quedar en llista d'espera.

dijous, 17 de desembre del 2015

La demarcació oasi remeier.

    Del diari El Punt Avui us deixo el següent article per si és del vostre interés. Alguns col·lectius recuperen el coneixement de plantes i fórmules de remeis casolans en risc de caure en l'oblit
    Flora Catalana ha censat unes 1.100 varietats de plantes amb ús terapèutic a les comarques gironines.

    • Alguns membres del col·lectiu Remeiers i Remeieres de les comarques gironines, amb plantes i preparacions naturals E.A.
    EMILI AGULLÓ - GIRONA


    L'associació Flora Catalana a les comarques gironines ha censat unes 1.100 varietats de plantes remeieres d'un total de 2.500 espècies vegetals que hi creixen o s'hi conreen. Són un actiu que, afegit a l'activitat de diversos col·lectius i entitats de remeiers, treballa per divulgar un llegat acumulat al llarg de segles i traslladat de generació en generació a través de la tradició oral o diversos tractats, receptes o fórmules que han quedat per escrit.

    El remei popular feia “pagès o pobre”, però ara recupera vigència

    La medicina remeiera havia caigut en l'oblit com un anacronisme a final del segle XX, però de mica en mica revifa i torna a ser vigent en l'àmbit acadèmic i sanitari. L'etnobotànic figuerenc Joan Vallès, professor de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona (UB), reivindica “preservar el tresor de la diversitat d'espècies botàniques combinades amb el saber popular”, un bagatge marginat durant anys “perquè feia pagès, o pobre”, però ara guanya pes. Hi ha eines com el web de Flora Catalana , en què el professor de botànica del departament de Ciències Ambientals de la UdG Lluís Vilar explica que han aplegat una comunitat virtual que ajuda a distingir espècies i conèixer-ne les propietats.

    Un bon reconeixement per a la tasca remeiera, per exemple, és el recent Premi Nobel de Medicina a la xinesa Tu Youyou, que ha demostrat que la malària es pot combatre amb extractes procedents d'una planta: l'Artemisia annua. L'OMS i la indústria farmacèutica també s'interessen per velles fórmules i demanen mostres de plantes, tot i que Vallès destaca que hi ha més predilecció per espècies tropicals exòtiques que pel catàleg mediterrani de flora.

    En alguns centres d'atenció primària també prescriuen, a banda dels tractaments amb fàrmacs moderns convencionals, remeis naturals, com les infusions de farigola i els xarops de cítrics, mel de romaní, i la ceba contra els refredats; fins i tot el saüc per fer baixar la febre. En el cas de Caldes de Malavella, la pediatra Montserrat Gispert sovint ofereix algunes receptes senzilles que fins ara s'havien transmès oralment entre generacions, però que durant els últims anys es començaven a perdre. Però Teresa Puértolas, del col·lectiu de remeiers i remeieres de les comarques gironines, admet que també és necessari que s'hi impliqui el pacient: “La majoria va a la consulta buscant la recepta d'un medicament amb efectes immediats”, explica, quan la tria i l'ús dels remeis alternatius “requereix temps, dedicació” i predisposició, elements infreqüents tant entre els pacients com entre el col·lectiu mèdic.

    La divulgació, un recurs

    A les comarques gironines, durant els últims anys han sorgit diverses iniciatives d'àmbit local o comarcal per divulgar els remeis casolans i la flora amb què es poden elaborar. I paral·lelament, el col·lectiu de remeiers i remeieres ha agrupat des del 2008 un seguit de persones centrades a compilar-ne i actualitzar-ne un inventari molt extens.
    Tenen funcionament assembleari, no cobren quotes als seus voluntaris i no reben ni aspiren a obtenir cap subvenció. Organitzen activitats arreu de la demarcació, com ara trobades per intercanviar experiències, sortides per donar a conèixer les plantes remeieres i les seves propietats i congressos periòdics, el més recent dels quals va ser a Sant Feliu. El doctor Xavier Uriarte, un dels integrants, destaca: “L'objectiu és que cada persona aprengui a gestionar els recursos i ingredients al seu abast per elaborar remeis.”

    Remeis senzills i altres alternatives

    “Una infusió de ceba i mel pot ser tan efectiva com un xarop expectorant que, a més, és un fàrmac que no cobreix l'assegurança; o una dermatitis provocada pels bolquers en els nadons millora rentant la pell amb aigua i bicarbonat, sense necessitat d'haver de recórrer a una crema antibiòtica”, almenys en el primer moment, posa com a exemples pràctics la doctora Montse Gispert.

    Però a més de la farmacologia, en el món dels remeiers també plantegen alternatives a l'ús de productes químics en l'àmbit de la llar i la seva neteja –l'elaboració de sabons naturals, amb l'ús del vinagre, el suc de la llimona o el bicarbonat per desgreixar i rentar la vaixella, o ambientadors amb olis de plantes aromàtiques–. També hi ha feina avançada en el camp de la medicina veterinària o el control de plagues sense haver de fer servir productes tòxics i pesticides industrials. I en matèria alimentària posen d'exemple la planta de l'estèvia com a edulcorant, ja que defugen la sacarina i altres químics.

    dimarts, 15 de desembre del 2015

    L'Acord de París, i el que el futur depara

    A continuació us deixo l'article de May Boeve aparegut al portal del moviment 350.org sobre la resolució de la Conferencia sobre Canvi Climàtic a Paris 2015. Espero que sigui del vostre interès. (traducció automàtica).

    Avui és un dia històric: mentre desenes de milers de persones van omplir els carrers de París, els polítics van finalitzar un important nou acord climàtic global.

    L'acord de París inclou un acord per limitar l'escalfament global per sota de 2 graus centígrads, amb un objectiu de 1,5 graus, i aconseguir el clima "neutralitat" que requerirà l'eliminació gradual dels combustibles fòssils poc després de mitjan segle. Això no és el que esperàvem, però segueix sent un acord que envia un senyal que és hora de mantenir els combustibles fòssils a la terra, i per als inversors a reduir els seus vincles amb el carbó, el petroli i el gas mitjançant la venda.

    Aquest acord representa un avenç important - però el progrés per si sola no és el nostre objectiu. El nostre objectiu és un planeta just i habitable.

    Si se segueix a la lletra, l'acord deixa massa persones exposades a la violència de creixement dels mars, tempestes més fortes i sequeres més profund. Deixa massa llacunes per evitar una acció seriosa - malgrat els heroics esforços dels líders de les nacions i les comunitats vulnerables que van lluitar per un acord de conformitat amb la ciència.

    Però les empreses de carbó, petroli i gas del món han de prendre poc consol. Aquesta promesa de 2 graus requeriria mantenir el 80% dels combustibles fòssils que queden al món subterrani, un objectiu del 1,5 grau encara més - i se'ls exigeix ​​als països a tornar a la taula de cada 5 anys per augmentar la seva ambició per assolir aquestes fites.

    París no és el final de la història, sinó una conclusió d'un capítol en particular. Ara, li toca a nosaltres per enfortir aquestes promeses, assegurar-se que es mantenen, i després accelerar la transició dels combustibles fòssils i cap al 100% d'energia renovable.

    Mentre els líders mundials a París estaven ultimant el text de l'acord, milers de persones van tornar als carrers de París per demostrar el seu compromís de continuar la lluita:

    A ells es van sumar centenars d'accions de solidaritat de tot el món, tot ressò el mateix missatge: que depèn de nosaltres per mantenir els combustibles fòssils sota terra.

    Dempeus junts, flors a la mà, hem format línies vermelles al carrer - perquè les línies han de ser elaborat en aquesta lluita per la justícia, i li toca a tots nosaltres per estar del costat dels que a la primera línia d'aquesta crisi.

    Més línies s'estan elaborant tot arreu contra el veritable dolent de les últimes dues setmanes: la indústria dels combustibles fòssils, que ha fet tot el possible per afeblir fins i tot aquesta tarda, tarda molt.

    Sense la pressió de la gent comuna, els líders mundials s'han ignorat molt de gust aquest problema per complet. És la pressió de la gent que va a tancar la bretxa entre el que es va signar avui i l'acció que necessitem.

    Això comença el proper capítol. Si us plau, veure l'espai per a l'anunci d'alguna cosa gran en els propers dies!

    Si vostè està llegint això, vostè ha estat part de l'obra que a tots ens va arribar a aquest punt, i per això, diem gràcies. 2015 va ser un any històric per a nosaltres - perquè hem treballat junts per construir un món més poderós i esperançador moviment climàtic.

    Amb gratitud, i com sempre, l'esperança,

    May i tot l'equip de 350.org

    May Boeve
    12 desembre 2015

    dilluns, 14 de desembre del 2015

    Guarir amb Plantes Remeieres.


    Durant aquest mes de desembre de 2015 i el proper gener 2016, l'Associació Pedra Tosca presenta el seu llibre en diferents poblacions. Avui he pogut gaudir de la presentació a Girona, ha sigut un plaer sentir i veure la demostració que ens han fet de com preparar la famosa aigua del Carme.

    El llibre és un recull del grup de les Àvies Remeieres, el seu format en forma de fitxes: amb remeis, les plantes remeieres de Pedra Tosca i poemes, el fa molt informatiu i entenedor. Les fotografies són molt clares i ajuden a identificar les plantes molt clarament. Us el recomano i espero que en gaudiu tant com jo.

    diumenge, 13 de desembre del 2015

    Jornada de Portes Obertes: Fes Un Centre Nadalenc

    El dissabte 19 de desembre de 11 a 12,30, als Jardins de Mas Maiensa tenim la jornada de portes obertes de Nadal, aquest cop prepararem un centre nadalenc amb materials naturals.

    Us hi esperem!


    dilluns, 7 de desembre del 2015

    Taller: Fes Els Teus Regals De Nadal 'Sabonets De Glicerina I Decoracions Amb Feltre'



    Aquesta setmana prepararem regals nadalenques: sabonets de glicerina i decoracions de feltre, utilitzarem productes naturals per fer uns obsequis ben originals.

    Podeu venir el dijous 10 de desembre de 16 a 17.30 o dissabte 12 de desembre de 11 a 12.30.

    Per més informació;
    www.masmaiensa.com

    diumenge, 29 de novembre del 2015

    Manifest per la justícia climàtica


    A continuació us deixo el manifest per la justícia climàtica redactat per la plataforma Moviment per la Justícia Climàtica que uneix diverses entitats socials i ecologistes més ciutadans que té per objectiu promoure alternatives viables al model socioeconòmic imperant i impulsar mesures de pressió als governs perquè aquests actuïn contra el canvi climàtic. Aquí podeu enllaçar.

    Ja fa molts anys que juguem amb els límits del nostre planeta, i el rellotge de sorra s’està buidant. El 2015 és un any clau pel que fa a la lluita contra un dels problemes més greus d’aquest segle, el canvi climàtic, i és necessari que aquest any sigui un punt d’inflexió, de canvi de model, si volem preservar el planeta tal com el coneixem.

    Aquest 2015 serà probablement l’any més càlid mai registrat de la història del planeta, revelant, així, una tendència marcada i clara d’un escalfament global cada vegada més ràpid, que porta fenòmens meteorològics extrems més freqüents i intensos, amb conseqüències ja tangibles que afecten, principalment, les parts més vulnerables de la població.

    Després de 23 anys de conferències globals dins el marc de les Nacions Unides, la crema de combustibles fòssils no ha minvat sinó que ha augmentat globalment un 60%. Durant aquestes últimes dècades, s’han promogut respostes a la crisi climàtica poc efectives que només faciliten nous beneficis econòmics a aquells qui han generat aquesta situació i que no ataquen l’arrel del problema, confiant que les regles del lliure mercat podran resoldre’l.En les últimes dècades, s'han promogut respostes a la crisi climàtica poc efectives que no han atacat l'arrel del problema sinó que l'han agreujat, i que només beneficien a qui l'han generada


    Aquest any se celebra a París la 21a Conferència de les Parts (COP21) de la Convenció Marc de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic, on s’hauria d’arribar a un acord global i ambiciós per a solucionar la crisi climàtica i sistèmica a la qual ens enfrontem com a societat. Tot i la urgència, les propostes de reducció d’emissions fetes pels diferents països de cara a la Cimera de París (anomenades INDC per les seves sigles en anglès) són del tot insuficients pel que fa a l’abandonament dels combustibles fòssils i a mantenir la temperatura del planeta per sota dels límits considerats segurs per a la humanitat.

    Si volem fer front al canvi climàtic de forma efectiva i eficient, hem de començar per qüestionar el creixement econòmic imposat al nostre sistema i oblidar les polítiques i acords ineficaços. Per culpa de la manca d’acció fins avui, ens trobem molt a prop del punt de no retorn del nostre sistema climàtic i, per tant, el canvi ha de succeir molt més ràpidament, i la transició cap a un món sense combustibles fòssils haurà de ser molt més radical com més temps esperem a pendre mesures.

    I no només és un problema estrictament ambiental: el model econòmic en què ens basem necessita de la cerca i extracció de recursos fòssils, fet que origina conflictes arreu del món. També perpetua un sistema energètic que centralitza en mans de poques persones i empreses la producció i els beneficis, generant situacions de pobresa energètica per desenes de milers de famílies a Catalunya i a l’Estat Espanyol.

    El canvi climàtic és, doncs, el crit d’alerta que fa la Terra perquè canviem radicalment el nostre model de producció i de consum, però també és l’oportunitat de crear una societat més sostenible i justa que acabi amb les desigualtats socials i ambientals que ens han dut al model utilitzat fins ara, i canviï la nostra relació amb la natura i el planeta.El canvi climàtic no solament és un crit d'alerta de la Terra perquè canviem el nostre model de producció i consum: també és una oportunitat per crear una societat més sostenible i justa


    La preocupació per aquesta crisi i la seva urgència és el que ens ha portat avui fins aquí. El Moviment per la Justícia Climàtica és un grup de persones a títol individual, entitats socials i ecologistes amb molts orígens i lluites diferents, que ens trobem davant una preocupació comuna: la lluita contra el canvi climàtic. Pretenem crear un moviment que s’estengui pel territori català que presenti alternatives viables al model actual i que pressioni els nostres governs i representants perquè prenguin mesures radicals i necessàries.

    Totes les persones i organitzacions que formem part d’aquest Moviment per la Justícia Climàtica ens hem trobat a causa de la importància de la cimera d’aquest desembre a París, però amb la idea que la nostra feina va molt més enllà: sabem que l’acord al qual s’arribi serà molt probablement insuficient i que el clima del planeta seguirà amenaçat, i, amb ell, la vida tal com la coneixem. És per això quevolem plantejar idees i alternatives, i fer pressió als nostres representants políticsper provocar un canvi de model, fins i tot després de París.

    Les demandes que plantegem s’emmarquen dins de cinc conceptes, que són els següents:

    1. Emissions

    És necessari que els països es comprometin a una reducció ambiciosa i dràstica d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Les polítiques actuals i les propostes presentades fins avui dia disten molt del necessari i ens condueixen cap a un món que s’escalfa 4 graus o més. Cal preservar la temperatura per sota l’augment de 1,5 graus centígrads, considerats generalment segurs, i s’ha de fer reduint les emissions un 90% al 2030, comparades amb els nivells de 1990.Les polítiques actuals ens condueixen cap a un món que s'escalfa 4 graus o més, quan caldria preservar la temperatura per sota l'augment de 1,5 graus, considerats generalment segurs


    Aquesta reducció d’emissions ha d’obviar les falses solucions al canvi climàtic, com el gas liquat, el gas de petroli, el gas natural, els agrocombustibles que depenen de grans plantacions i el biometà que se’n deriva, qualsevol tipus de geoenginyeria que pretengui capturar i emmagatzemar el carboni o alterar artificialment el clima, i les energies nuclears. La solució al canvi climàtic passa per un món basat al 100% en fonts d’energia renovable, una producció i un consum responsables, i una societat que doni prioritat a l’estalvi i a l’eficiència energètica, no per promoure alternatives que només mantenen l’status quo i els beneficis d’aquells que les promouen. Des d’ara mateix, les reserves de combustibles fòssils s’han de deixar sota terra, i cal retirar les milionàries inversions i subvencions destinades a la seva exploració, extracció, transport i crema.

    2. Equitat

    La distribució del reduït i incert pressupost de carboni, és a dir, les emissions que encara poden ser emeses sense sobrepassar el límit dels 1,5 graus d’escalfament, s’han de distribuir basant-se en conceptes de justícia climàtica i responsabilitat històrica. Així, cal que els països del Nord global prenguin la iniciativa i redueixin dràsticament les seves emissions, mentre que els països del Sud global ho puguin fer més lentament, amb l’ajuda dels anteriors.Cal expulsar les petrolieres i els lobbies empresarials afins de les negociacions pel canvi climàtic, tal com la Organització Mundial de la Salut va expulsar les tabaqueres de les seves


    A més, és necessari expulsar les indústries petrolieres i els lobbies empresarials afins de les negociacions pel canvi climàtic, de manera similar com la Organització Mundial de la Salut va expulsar les tabaqueres de les seves.

    3. Finances

    Cal descartar els mecanismes de mercat com el comerç d’emissions, els mecanismes d’aplicació conjunta o els de desenvolupament net, ja que històricament s’han demostrat totalment ineficaços i només han comportat un increment d’emissions, sent falses solucions al canvi climàtic.

    Els costos dels plans d’adaptació i mitigació del canvi climàtic dels països del Sud global hauran de ser finançats pels països del Nord global a través de fons especials. A més, cal condonar el deute extern dels països del Sud global en reconeixement i reparació del deute social i ecològic que tenen els països del Nord global i les transnacionals.Els acords internacionals que resultin d'aquesta i de futures cimeres, així com d'altres en matèria de sostenibilitat i justícia social, no poden ser supeditats als interessos del lliure mercat


    Els acords internacionals que resultin d’aquesta i de futures cimeres, així com d’altres en matèria de sostenibilitat, conservació de la natura i justícia social, no poden ser ignorats o supeditats als interessos del lliure mercat. En aquest sentit, les pertinents transformacions i regulacions del sistema fiscal i financer s’han de realitzar amb vista a assolir els objectius acordats.

    4. Justícia

    Garantir el dret de tots els humans a un medi ambient sa i a la sobirania dels pobles sobre l’accés sostenible als recursos naturals són els eixos fonamentals de la lluita contra el canvi climàtic. Cal que les polítiques, a més a més, tinguin unenfocament de gènere, ja que les dones són les més afectades pel canvi climàtic en un món majoritàriament patriarcal. Aquestes polítiques també han d’incloure els drets humans i indígenes, i la participació i el control ciutadà com a centre de tots els mecanismes i mesures aprovades.

    Per tendir cap a una societat veritablement justa, cal relocalitzar l’economia i el model productiu i de consum, de manera que tractats internacionals de lliure comerç com el TTIP aturin les seves negociacions, i es promogui un model de producció, transport i consum de proximitat que impulsi la sobirania alimentària dels pobles i l’agroecologia, així com models de planificació territorial, de mobilitat i turisme que redueixin la necessitat de desplaçaments.Cal que es promogui un model de producció, transport i consum de proximitat, així com una planificació del territori, la mobilitat i el turisme que redueixi la necessitat de desplaçaments


    Paral·lelament, proposem que es despleguin programes d’educació i sensibilització mediambiental adequats per a tots i cada un dels grups socials i generacionals de la ciutadania, fomentant i acompanyant així el canvi d’hàbits individuals i col·lectius requerits.

    5. Mecanismes de compliment

    Per evitar compromisos buits de materialització, i comportaments fraudulents i escandalosos d’empreses que només es renten la cara sense canviar el modus operandi de fons, cal que les polítiques i acords en canvi climàtic estiguin acompanyats per mecanismes estrictes de participació, transparència i control democràtic, amb sancions severes en cas d’incompliment.L'Acord Global de París ha d'incloure revisions de compliment cada cinc anys, mecanismes de sancions i un increment progressiu de l'ambició de les polítiques climàtiques dels països


    En el cas de l’Acord Global de París, aquest haurà d’incloure revisions de compliment cada cinc anys com a mínim, que vagin acompanyades de mecanismes de sanció i d’un increment progressiu de l’ambició de les polítiques climàtiques dels països.

    dimarts, 24 de novembre del 2015

    Marxa Pel Canvi Climàtic 2015.


    Varies organitzacions com Avaaz, 350 i altres havien organitzat per el dia 29 de novembre, una gran marxa pacifica per alertar del escalfament global a Paris, on dilluns comença la cimera pel canvi climàtic COP 21, donat els tràgics atemptats de Paris del dia 13 de novembre, el govern francès ha decidit suspendre qualsevol tipus de manifestació per els possibles riscs que comporta.

    Malauradament, moltes de les persones que porten mesos treballant-hi, s'han vist molt desil·lusionades per aquest fet. És per això que s'han programat dos actes:
    1. posaran tot ple de sabates, cedides per els francesos, en el recorregut de la marxa a Paris.
    2. Pots penjar una foto de les teves sabates amb una frase dedicatòria a la següent pagina marxa virtual . I ells les faran arribar a Paris, on les penjaran en un gran mural.

    També pots afegir-te a qualsevol dels esdeveniments que es duran a terme a prop d'on visquis pot consultar a la següent adreça

    Està a la ma de tot@s nosaltres, que la justícia climàtica sigui real per un planeta nou, on anem substituint els combustibles fòssils per energies renovables.

    dilluns, 16 de novembre del 2015

    Hort Quadrat De Cebes.

    Els horts quadrats d'estiu ja han arribat a la seva fí. Aquest any s'han allargat molt les tomateres i les alberginies, però avui ja he decidit collir el que quedava i preparar l'hort quadrat per el període de tardor-hivern.

    El primer ha sigut refer el sòl del quadrat afegint-li compost nou, com podeu veure a la imatge a sota.
     

    He repartit el compost per tota la superfície d'un metro quadrat i he marcat les 4 zones en que dividiré el hort, hi plantaré 16 cebes a cadascú dels quadrats. Com veieu a la foto aquí sota.

    En aquesta imatge de sota veieu com ja està plantat el una zona del quadrat i aixì s'ha de repetir a la resta de quadrats per tenir tot un hort de cebes. Normal ment sempre dedico un hort quadrat a les cebes per tenir- ne tota l'època freda.


    I així podeu veure com queda l'hort quadrat de cebes. En total hi tindré 64 unitats. Normalment als horts quadrats hi plantem  diverses varietats que es complementin, però cada any durant la tardor hi planto un quadrat  dels sis que tinc amb cebes seguint una rotació per millorar el sòl del quadrat.

    dijous, 12 de novembre del 2015

    Xampú Natural De Camamilla

    El xampú de camamilla està fet amb productes i matèries primes ecològiques que provenen del mon vegetal. És una barreja d’aigua o infusió, tensioactius i gelificant.

    El tensioactiu té funcions: detergents, de fer espuma i emulsiona la barreja de aigua i olis. Provenen del coco, blat de moro o derivats del sucre, reconeguts per el eco-cert. (certificació ecològica).

    El gelificant converteix l’aigua en gel, utilitzem la goma xantana que prové de la canya de sucre.

    Els components principals de la Fase A són:
    •  La camamilla per cabells clars i fins és reforçant.  
    • L’aloe vera és estimulant capil·lar i ajuda a regular la caspa i greix. 
    • La goma xantana com gelificant.

    La Fase B són una sèrie de tensioactius i principis actius que milloren el xampú o gel, donant-li unes  característiques especials. Com són:
    • Oli d’ametlla i de rosa mosqueta per hidratar i tractar la sequedat.
    • Oli essencial de romaní per donar-li aroma i com reforçant del cabell. 
    • La glicerina és d’origen vegetal i serveix com humectant i hidratant.


    divendres, 6 de novembre del 2015

    Colors De Tardor

    Els colors de la tardor se'n han fet esperar aquest any però finalment han arribat als Jardins de Mas Maiensa, aquí teniu unes quantes imatges.

    La Lagerstroemia  indica (arbre de júpiter) amb els seus tons vermellosos



    El Fraxinus angustifolia Raywood amb el seu fullatge de color granat.



    Aquí teniu la Punica granatum (el magraner) de color grog.

    dimarts, 27 d’octubre del 2015

    Catalunya ja té Avantprojecte de llei del canvi climàtic

    Del Ecodiari us deixo la següent noticia, publicada el 23.10.2015. Espero que sigui del vostre interès.

    El Govern ha aprovat fixar en un 40% la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per a l’any 2030 respecte de les del 2005

    Bosc de l'Arn (Pla de l'Estany).

    El Govern ha donat per enllestit l’Avantprojecte de llei del canvi climàtic de Catalunya que ha redactat el Departament de Territori i Sostenibilitat. La finalitat és consolidar la feina feta contra el canvi climàtic en els darrers vint anys, especialment des de l’any 2005, i contribuir al paper decisiu que Europa vol jugar per afrontar amb garanties aquest repte per construir una societat menys vulnerable i més avançada. En definitiva, contribuir a l’assoliment d’una societat competitiva, innovadora i sostenible, amb baixes emissions de carboni i millor adaptada als impactes del canvi climàtic.

    El document adopta les bases imprescindibles que es deriven de la legislació comunitària i configura els elements essencials per a la regulació d’aquest instrument a Catalunya. El plantejament segueix els mateixos principis que han orientat la política en matèria de clima fins ara: s’ha optat per un model que es basa en la incentivació i la complicitat. Per aquest motiu el conjunt de mesures i instruments inclosos persegueixen establir un marc que faciliti les activitats per fer el trànsit cap a una economia de baixa intensitat en carboni, de manera que aquelles activitats que orientin la seva activitat de manera coherent amb els objectius de la llei en puguin resultar beneficiades.

    El text té la voluntat d’establir amb claredat els objectius que es volen assolir, però deixant llibertat sobre com fer-ho, i fa una clara aposta per la participació i la transparència, optant per establir mecanismes de transferència d’informació.

    El desenvolupament

    L’Avantprojecte de llei conté la regulació dels objectius relatius a les polítiques demitigació. Estableix unes fites de reducció d’emissions que afavoriran la transició de Catalunya cap a un model de desenvolupament sostenible. Determina que el nostre país es compromet a assolir, com a mínim, la part de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) que li correspon dels objectius europeus. En concret, per al 2020 i aplicant els mateixos criteris de repartiment d’esforços establerts per la UE als seus estats membres, aquesta contribució és una reducció d’un 25% per a l’any 2020 respecte de l’any 2005, i del 80% o més l’any 2050.

    D’altra banda, es crea l’Inventari d’Emissions a l’Atmosfera de Catalunya, com a complement de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica, que actualment està en funcionament com a sistema de detecció dels nivells d’immissió dels principals contaminants.

    Pel que fa als objectius d’adaptació al canvi climàtic, es recullen els requisits que han de contenir els instruments de planificació i programació sectorials per assolir una bona coordinació, adaptada al nou marc regulador.Es reforça el paper del Servei Meteorològic de Catalunya perquè disposi del millor coneixement en matèria de projeccions climàtiques i regionalització.

    L’Avantprojecte de llei preveu la integració dels objectius en totes les polítiques sectorials de les administracions públiques.L’Administració haurà de ser exemplificadora i aplicar criteris de simplificació i racionalització per eliminar progressivament certes barreres administratives que dificultin el desenvolupament d’actuacions de mitigació i adaptació.

    Pel que fa a l’organització, concreta que el Departament de Territori i Sostenibilitat té les competències i les responsabilitats en la planificació i execució de les polítiques climàtiques de Catalunya. Es reforça també el paper de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic, òrgan col·legiat que té, entre altres funcions, impulsar accions de caràcter transversal entre els diferents departaments per disminuir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i impulsar-ne l’adaptació als impactes. Alhora, regula la naturalesa, finalitats, composició i funcions del Consell Català del Clima com a òrgan de participació d’organitzacions i institucions representatives d’interessos diversos.

    El text introdueix el tema de la fiscalitat ambiental o ecològica per fomentar maneres de produir i consumir més netes, amb menys impactes ambientals i menys malbaratadores de recursos naturals escassos.

    La llei incorpora una nova figura impositiva com és l’impost sobre les emissions de CO2 en turismes i furgonetes, que incentivi canvis en el comportament ambiental i aposti per models més sostenibles. Per al compliment dels objectius de la llei, es crea el Fons Climàtic, que haurà de nodrir-se, entre d'altres, amb els recursos procedents de la territorialització del Fons de Carboni per a una economia sostenible (FES-CO2), creat pel Govern de l’Estat el 2011.

    El nou model que aquesta llei implanta va dirigit a acostar els objectius dels Estats a les mesures que es prenen en l’àmbit nacional i local, on es concentren part de les competències en aquesta matèria, i consensuar els criteris de repartiment.

    Referents internacionals

    Hi ha pocs referents de lleis semblants en d’altres països del món i Catalunya serà, en aquest sentit, pionera a l’Estat espanyol. A Europa ja existeix a països com ara França, el Regne Unit i Suècia, a més d’Escòcia, mentre que Austràlia, Costa Rica, Guatemala, Hondures, Mèxic i el Quebec també tenen llei pròpia. El text, sorgit d’un procés de participació, ha estat sotmès a informació pública.

    + informació:

    Documentació de l'Avantprojecte de llei de canvi climàtic.

    diumenge, 18 d’octubre del 2015

    Què És Una Infusió?



    Una infusió és una beguda que es fa principalment amb herbes, que han sigut prèviament assecades poden ser d'una sola planta o una combinació d'elles.

    Moltes vegades s'utilitzen per el seus efectes medicinals per afeccions quotidianes, com picors, dolors o irritacions, també prenem algunes infusions habitualment com la camamilla per tenir una bona digestió o la til·la per relaxar-se.

    En les infusions s'utilitzen les següents parts de la planta: flors, fulles, tiges tendres i alguns fruits o llavors. La dosis va normalment de 1 a 3 culleres de postres (5-15 gr) per tassa.

    Per preparar una infusió cal escalfar aigua fins el punt d'ebullició i abocar-la en un recipient (tassa o tetera) on prèviament haurem posat la planta. Llavors, deixem reposar l'infusió de 3 a 6 minuts, filtrem i ja es pot prendre.

    No es recomanable prendre més de 4 tasses al dia, ni bullir-la per segon cop, ni conservar més de 12 hores.


    divendres, 16 d’octubre del 2015

    Flors De Safrà.

    Aquest any, vaig plantar uns quants bulbs de safrà en uns tests, al mes de juny i tot just acaben de florir amb les seves flors violetes, de sis lòbuls i els seus pistils vermells, que són molt bé valorats com a espècia per condimentar i colorar els plats d'arròs i fideus, tant típics  de la cuina mediterrània. És originaria de Creta on fa 3000 anys que es conrea. El seu nom ve del llatí safranum, que vol dir groc i així la paraula catalana groc i deriva directament.

                       

    A la següent imatge, teniu un detall de la flor amb els seus pistils. És una espècia molt cara, però porta molta feina per recollir-la, ja que cal fer-ho a mà, després cal esbrinar els estigmes de la flor i deixar-la secar a l'ombra.


    Aquí podeu veure els estigmes ja separats de les flors, apunt per secar-se, calen 1 kilo de flors per obtenir 12 grams assecats de safrà o que és el mateix 72 grams en fresc.


    Aquí teniu el safrà sec, llest per guardar en un lloc fosc i sec, mai a la nevera, ni a la llum, ja que perd les seves propietats gustatives.


    Si voleu conèixer més del safrà podeu clicar aquí.

    dilluns, 12 d’octubre del 2015

    Mapping Inaugural De La 13ena Fira del Bolet

    Aquest diumenge s'ha projectat a la façana del  Casino Llagosterenc un mapping com acte inaugural de la 13ena Fira del Bolet. Espero que us agradi.

    diumenge, 11 d’octubre del 2015

    20 Aniversari Dels Jardins De Mas Maiensa


    Aquest dissabte celebrem el 20 Aniversari dels Jardins de Mas Maiensa, els plançons de Sequoia que vam plantar han crescut i ja són uns arbres que fins i tot fan pinyes. Si vols venir a conèixer el jardí dels set jardinets, sempre seràs benvingut o benvinguda.

    Per més informació, visita la web www.masmaiensa.com

    divendres, 9 d’octubre del 2015

    La collita de poma ecològica de muntanya al Solsonès preveu arribar a les cent tones

    De la web d' Ecodiari us deixo aquest article sobre la poma ecològica.

    La marca 'Bio Lord' ja compta amb dotze socis i en un any s'ha multiplicat per deu la producció.
     
    En Josep Pintó collint pomes al seu camp de Sant Llorenç de Morunys. Foto: ACN

    Sant Llorenç de Morunys (ACN).- Aquesta setmana ha començat la collita de la poma ecològica de muntanya al Solsonès amb la previsió d'arribar a les cent tones de producció. Així ho ha explicat a l'ACN un dels impulsors de la iniciativa 'Bio Lord', Josep Pintó, qui ha remarcat que "després de les dificultats intrínseques de l'agricultura ecològica i les condicions dures de la muntanya podem dir que serà un bon any, ja que els arbres estan carregats i la poma és de bona qualitat". 'Bio Lord' va néixer el 2012 de la mà d'un grup de propietaris i aquest és el segon any que comercialitzen les pomes. Pintó ha explicat que "els arbres ja estan arribant al seu règim de producció normal, per tant l'any que ve ja esperem produir 400 tones".

    Els propietaris de terrenys agrícoles del nord del Solsonès, la Cerdanya i el Pallars Sobirà que formen part de l'Associació Agrària Ecològica de Muntanya, ja han començat a recol·lectar les pomes de muntanya ecològiques. La iniciativa va néixer de la mà d'un grup de propietaris de la Vall de Lord a finals del 2012 inspirant-se en l'experiència dels Alps italians. El primer any els propietaris van plantar 2 hectàrees i enguany ja han arribat a la dotzena. Calculen que recolliran al voltant de 100 tones, gairebé deu vegades més del que van recol·lectar l'any passat.

    Un dels seus impulsors, Josep Pintó, ha explicat a l'ACN que la collita es presenta "molt bé perquè els arbres porten molta poma". Amb tot, Pintó no ha negat les dificultats que comporta l'agricultura ecològica i les dures condicions de la muntanya, però ha assegurat que "serà un bon any". De fet, el propietari ha assenyalat que enguany els arbres ja estan arribant a la seva edat de plenitud, que s'assoleix als quatre anys. Per això, Pintó calcula que l'any que ve la producció ja arribarà a les 400 tones.

    Un dels requisits pels propietaris que volen entrar a l'associació Bio Lord és cultivar a més de 700 metres d'alçada. "No és que per sota no es pugui fer poma bona, però a partir dels 700 metres les característiques de la terra i de la propietat, que és més atomitzada, són molt diferents", ha explicat Pintó. El propietari ha afirmat que "nosaltres som petits amb vocació de petits i, per això, ens sentim còmodes amb propietats i parcel·les reduïdes".
    Primer pla de tres pomes de la marca Bio Lord acabades de collir d'un camp de Sant Llorenç de Morunys Foto: ACN

    Color i gust intens

    Pintó ha expressat que la qualitat a la poma li dóna la muntanya "i no pas els nostres coneixements, que són pocs". "És la pròpia muntanya que li confereix unes característiques organolèptiques molt millors", ha detallat. Aquestes qualitats són, segons ell, el color i la crocanticitat, "que s'aconsegueixen per dos factors: l'oscil·lació tèrmica entre el dia i la nit i les temperatures estivals que no són extremes". Per Pintó, és important que "la poma maduri lentament durant tot el període vegetatiu".

    Una producció ecològica "de màxims"

    La premissa 'sine qua non' per entrar a l'associació de productors és de fer agricultura ecològica. "Per qüestions ideològiques, perquè és indispensable que qüestionem la nostra relació amb la natura", ha detallat Pintó. A més, s'ha preguntat "quina necessitat tenim de consumir tòxics si podem menjar sa". D'altra banda, Pintó ha apuntat que una altra de les raons per apostar per l'agricultura ecològica és comercial. "Nosaltres no podem competir amb quantitat, no tindria sentit, per tant hem de buscar el màxim de qualitat".

    Aquesta aposta també comporta que no puguin plantar qualsevol varietat de poma. Segons Pintó, "només plantem les varietats que són resistents al motejat, el principal enemic que tenim a la muntanya". Per evitar fer tractaments als fruits, també utilitzen unes xarxes que, a banda de protegir la collita de les pedregades i turmentes, "ens ajuda a impedir l'entrada de fongs".
    El camp de pomes de muntanya de Sant Llorenç de Morunys amb el Josep Pintó recollint-ne alguns exemplars Foto: ACN

    diumenge, 4 d’octubre del 2015

    Taller de Cremes Facials i Ungüents als Jardins de Mas Maiensa


    Aquesta setmana prepararem cremes facials de lavanda que hidrata, suavitza i relaxa millorant la pell. També farem ungüent a base d'oleat de lavanda que ens proporciona els efectes relaxants del espígol, és molt útil un massatge al front o als peus abans d'anar a dormir.

    Tant mateix amb aquesta recepta podeu preparar ungüents de altres oleats com de calèndula, hiperic o malva.

    Podeu venir el dijous 8 d'octubre de 16  a 17.30 o dissabte 10 d'octubre de 11 a 12.30.

    Per més informació;
    www.masmaiensa.com

    T'hi esperem

    divendres, 2 d’octubre del 2015

    La Síndria Del Hort En Un Test.


    Deliciosa!. No tinc altre paraula per aquesta síndria totalment natural i ecològica.  

    Va néixer pel fet de regar un test amb l'aigua d'esbandir els plats, a l'estiu cal reciclar l'aigua. I el test es va convertir en un hort. Una llavor va germinar i va desenvolupar una mata de síndria, que va donar dues fruites: una petita per els postres d'una persona i aquesta altre que està boníssima. Avui l'hem menjat per dinar i encara en queda un tall per demà. 

    Només dir-vos. Visca La Natura i Visca Les Llavors que ens permeten alimentar-nos.

    divendres, 25 de setembre del 2015

    Setembrines o Cels estrellats.


    Les setembrines, cels estrellats o àster pilós són unes plantes perennes, que floreixen de setembre a desembre d'aquí els hi ve el nom de setembrines i sembla el cel a la terra, per això també les anomenen cels estrellats.

    Pertanyen a la família de les asteràcies i s'adapten a una gran varietat de sòls, de sorrencs a argilosos, especialment es desenvolupen a prop dels camins i camps, zones abandonades i marges. És una espècie que va ser introduïda i el seu origen és d' Amèrica del Nord. Passa gran part del any inapercebuda en forma de roseta de fulles, fins que arriba el final de l'estiu i amb la tardor comença a desenvolupar les tiges florals envaint el paisatge de floretes, com petits estels que omplen de blanc tot el nostre entorn. 


    Com passa amb algunes plantes en les revisions sobre els noms binomials de les plantes, hi han canvis de classificació. Aquest és el cas del Aster pilosus que ha passat a anomenar-se: Symphyotrichum pilosum (Willd.) G.L. Nesom var. pilosum.


    Les flors de les setembrines atrauen molts insectes especialment abelles i ofereixen molta quantitat de pol·len en els mesos que la floració va de baixa i permet que s'alimenten durant la tardor. És una planta de molt fàcil cultiu, es resembra ella mateixa, s'adapta a condicions d'estres hídric i qualsevol sòl per tant s'ha estes des de la costa fins a zones amb una altitut de 1000 m. Per el seu rang preferit és entre 0 i 200 m.

    divendres, 18 de setembre del 2015

    Imatges De Les Flors De Setembre

    Al Setembre encara hi han moltes flors, encara que les plantes anuals, ja comencen anar de baixa. Però les roses s' han revifat amb les pluges de l'agost.

    Rosa Mistica (Zinnia sp.)
    Cosmos groc (Cosmos sulphureus)

    Clavell moro (Tagetes sp.)
    Rosa 'The Fairy' (Rosa sp)
    Milfulles (Achillea millefolium)

    divendres, 11 de setembre del 2015

    Via Lliure 2015: #11set2015

    La Via Lliure 2015 és fa a la Meridiana i els 10 colors representaran, els 10 eixos cap a la República Catalana. Ja som a prop. Quan la diversitat s'uneix és imparable, les idees flueixen ràpid i els canvis són possibles.

    Aquí tens les instruccions, per si vols participar a la Via Lliure cap a la República Catalana.



    I després....

    El tren passa aviat el  #27S, gairebé tothom té el bitllet per pujar-hi, però potser hi faltes tu. Vine, t'hi esperem.

    dijous, 10 de setembre del 2015

    Marxa De Torxes 2015.


    Avui, arreu de Catalunya celebrem la marxa de torxes, aquest any 170 poblacions i potser alguna més. Els vilatans i vilatanes recorreran els carrers del seus pobles amb les torxes enceses per recordar als nostres avantpassats que van deixar les seves vides per aquest petit, però gran país.

    Cliqueu aquí per llegir el manifest d'aquest any del qual destaco el paràgraf final:
    'Només si som capaços de sortir de nou al carrer sota l'única bandera de la llibertat nacional, aconseguirem la majoria social suficient per a tornar a ser artífexs dels nostres propis designis. Ja ens ho advertia l'Estellés: "No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen. Baixa al carrer i participa. No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu."Conjurem-nos doncs, avui aquí, demà a la Meridiana i el 27 de setembre a les urnes, per guanyar-nos el dret inapel·lable a la nostra libertat.
    Ara més que mai ens cal prendre la torxa i tornar a caminar.'


    dimarts, 8 de setembre del 2015

    18 de setembre: el Park(ing) Day 2015 arriba a Barcelona

    Cada vegada hi han més iniciatives per fer més verdes les ciutats i una de les principals idees és actuar sobre els vehicles i la mobilitat sostenible. Els vehicles a part de contaminar l'aire i el soroll que provoquen, ocupen molt d'espai a les ciutats per aparcar-se i circular. El Parking Day és una iniciativa que va començar a celebrar-se fa només un any a Barcelona. A continuació us deixo un article del Ecodiari on us explica de que va i com va néixer. Espero que sigui del vostre interès.
    És un esdeveniment anual que, amb la transformació temporal de places d’aparcament, reivindica una ciutat més verda i humana
    Una de les accions del Park(ing) Day de 2014 vora el mercat de Sant Antoni, a Barcelona.

    Un any més, l’esdeveniment mundial Park(ing) Day s'organitza a la ciutat de Barcelona amb l'objectiu d'explicar i fer reflexionar a la ciutadania sobre el model de mobilitat, el verd urbà i l'espai públic.

    El proper divendres 18 de setembre persones, col·lectius i entitats ambientals, socials, d’arquitectura..., transformaran, de forma temporal, places públiques d’aparcament en petits espais verds, lúdics o de descans per reivindicar una ciutat:

    – més verda, amb més parcs i jardins i amb més biodiversitat,
    – amb més espai públic de qualitat, dissenyat per a les persones i no per als cotxes, – conscienciada i activa per la reducció de la contaminació atmosfèrica i acústica,
    – que aposti per una mobilitat sostenible.

    La iniciativa, sorgida a San Francisco (EUA) l’any 2005 de la mà del col·lectiu d’arquitectes Rebar, es va celebrar a Barcelona per primera vegada de forma coordinada l’any 2014 sota l’impuls de l’Espai Ambiental. Aleshores hi van participar unes 40 entitats i es van realitzar 30 instal·lacions. Aquest any s’incrementarà tant la participació de col·lectius com el nombre d’instal·lacions.

    La iniciativa busca augmentar any rere any la implicació d’entitats relacionades amb el medi ambient, l’urbanisme i la participació veïnal, entre d’altres, per aconseguir difondre al màxim la reivindicació i crear sinergies entre col·lectius i persones que treballen per millorar la qualitat de vida a la ciutat.

    dijous, 3 de setembre del 2015

    Els Sòls... Naturalment!

    A continuació us deixo un vídeo sobre els sòls, de Amy Overstreet per NRCS. Ens explica els descobriments que ha fet al llarg d'aquest Any International del Sòls. El món sota els nostres peus és increïble!

    Explorar com els sòls protegeixen el medi natural, proporcionen ancoratge per les arrels de les plantes, emmagatzemen l'aigua el temps suficient perquè les plantes la facin servir, i emmagatzemen nutrients que sustenten la vida.

    Aquest vídeo ens ajuda a tots, a recordar que la bellesa que veiem en el nostre entorn natural, és gràcies a un univers ocult sota els nostres peus. (Podeu utilitzar subtítols)

    dilluns, 31 d’agost del 2015

    El Hort Al Agost


    Com sempre és difícil ajustar el planter que plantes a la primavera i el que obtindràs al final per plantar al hort. I com cada any sempre planto extra i després sempre sobra, sap greu posar-lo al compostador i cal plantar-lo. 

    I aquí teniu les imatges de la parcel·la, on vaig plantar tot barrejat el que quedava, en total 5 files d'unes 20 plantes per fila. Hi han plantes companyes de flors, culinàries i verdures.

    En aquesta vista des de la cantonada nord esquerra, veieu l'alfàbrega vermella, cosmos fúcsia i tomateres.


    En aquesta imatge presa des de el nord, cantonada dreta i veieu tomateres i els gira-sols al fons.
    I en aquesta des de la banda sud al centre, hi veieu tomateres sense encanyar, una mica d'alfàbrega vermella i un pocs de cosmos 

    I aquesta imatge és des de la banda sud a la esquerra, veiem una mata de cogombre i tomateres i alfàbrega vermella. 

    diumenge, 30 d’agost del 2015

    Espigoladors i The Guardian



    Heu sentit a parlar d'aquest projecte? Ja fa uns mesos vaig llegir una noticia sobre la seva idea i la vaig trobar força interessant. Avui, el diari The Guardian se'n fa ressò amb el següent article
    'Catalan project harvests unwanted fruit and veg for people in need' (Projecte català de collita de fruites i verdures no comercialitzables per a les persones necessitades). El podeu llegir des de l'enllaç anterior. molt recomanable.

    Els Espigoladors és un projecte que tracta de aprofitar totes aquelles verdures i fruites que no poden comercialitzar-se especialment per el seu aspecte perquè són imperfectes, també per excés de producció o perquè està massa madura. Grups de voluntaris es posen d'acord amb productors i agricultors. I recullen el que queda en el camp un cop feta la collita.
    A vegades diu que han arribat a collir una tona en un matí.

    Aquests productes els fan arribar a la xarxa d'entitats que ja reparteixen menjar a persones necessitades en forma de donació i altre part va a la producció de melmelades, cremes i sopas que es comercialitzen amb el nom d'im-perfecte.

    En el procés es tracta d'integrar les persones en exclusió social i fer-ne un projecte integrador.
    Es tracta de lluitar contra el malbaratament alimentari, fent que els productes frescos arribin a les persones que els necessiten, més a més vol fer consciencia que el menjar no es pot tractar com un residu i que cal aprofitar els recursos i valorar els aliments d'altre forma que no només per la vista. Si voleu més informació podeu entrar a la seva web espigoladors.cat .

    dissabte, 29 d’agost del 2015

    El Pleniluni i Les Plantes.


    La darrera lluna plena de l'estiu ja s'aixeca. Encara que no s'ha demostrat científicament els efectes del pleniluni sobre les plantes, moltes persones que és dediquen a l'agricultura i l'horticultura a l'hora de fer algunes feines es mirin la lluna.  Tanmateix, aquesta té força per fer pujar el nivell de l'aigua del mar provocant les marees i per aquest motiu es trasllada a les plantes i els moviments de la saba dins les plantes. Es diu que duran la lluna creixent i la lluna plena especialment la saba esta més concentrada a les parts aeries i durant la lluna decreixent ho està més a les arrels. 

    La llum de la lluna plena durant la nit també pot fer que les plantes creixin més degut a que farien més fotosíntesi. Res esta provat amb el mètode científic, però les experiències s'han anat passant d'uns a altres durant segles. El que està clar, que fins que el calendari solar es va popularitzar, a mida que les tècniques d'impressió milloraven i ara les noves tecnologies, que ens permeten viure fins la centèsima de segon. Mirar la lluna era el més senzill per saber en quin dia es vivia i fàcil relacionar les seves fases amb els treballs al camp.
    Doncs si voleu provar sapigueu que en Pleniluni les feines que podeu fer són les següents:
    . Fer la collita.

    . Voltejar el compost.

    . Sembrar plantes de fruit.

    . No podar en general, excepte si volem frenar el vigor d'un arbre o obtenir més fruits.

    .Tallar la gespa si volem que creixi més forta.

    . Tallar les canyes.
    Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...