L' Ombra D'Un Arbre.

Els dies d'hivern ja s'allarguen i tenim més minuts de llum, però el sol encara baix a l'horitzó estira les ombres que aquest matí eren negres i glaçades.

Aquests primer dies d'hivern estan fent honor a la dita 'Pels Reis el dia creix, i el fred neix'. Avui a les dotze, on el sol no tocava el glaç encara era ben visible. Com veieu a la imatge l'ombra de la capçada d'aquest arbre encara era ben blanca.

I aquí sota us deixo l'imatge de l'ombra amb el seu arbre. Sabeu quin és?.....

.

Resposta; Doncs si una olivera, l'heu ben encertat.

Plou i fa sol, les bruixes ...

Avui, plou i fa sol, passen unes boires grasses que van deixen petits ruixats, el sòl agraït s'empassa cadascuna de les gotes amb delit i les llavors que esperen aquesta humitat, ja volen sortir i pintar de verd el paisatge sec per l'onada de calor.

I com sempre els records d'infantessa em porten aquells versos tan coneguts de la cançó popular que diu:

Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
les bruixes porten dol.

Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
les bruixes fan un ou.

ELS NÚVOLS

Els núvols són fantàstics, tan importants en el cicle del aigua i tan meravellosos que semblen fets per somniar, però sense ells estem perduts, el seu valor en el paisatge és efímer, però relaxant, juguen amb el cel i el vent que els porta d’aquí cap allà.

Tant sols unes petites gotes de aigua invisibles als nostres ulls, en formació donen lloc a formes inimaginables.

Aquí us deixo algunes fotos que he fet des de el cel. 

I també aquest poema que he trobat per internet, de Pilar Canalis que se’n diu ‘Núvols de Cotó’












NÚVOLS DE COTÓ
pessics de cotó semblen
els núvols, nuvolosos i nuvolets
que corren pel cel
empaitant-se i jugant a cuit amagar
Albirant des d’allà
als infants, que mirant-los passar
els hi imaginen formes,
en el seu jugar:
Ara, un gos de pel
ara, una flor de tija llarga i prima
mes enllà, un ninot de neu grassonet, amb nas de pastanaga
i n'hi ha dos que es fan un petó dolç
i aquell..........., pot ser una altra flor
o que se jo.......
i l'altre..........., un gran pal, amb sucre de cotó.
Escolteu, escolteu,........i aquell que de nit i de dia,
ens mira amb el seu somriure,
ens convida a l'oblit del cada dia,
perdent-nos agafats de la seva mà?.

Dins del gran camp blau i eteri
que es veu des de l'avió
omplim-nos de somnis bells i suaus

Com de Cotó.

De Pilar Canalis

LA DIGNITAT DE CATALUNYA

Us deixo 3 fotos de la nostra terra.
La Catalunya rural

Banyoles amb el Llac

La Plana del Ter

M’adhereixo a la editorial conjunta publicada per els 12 diaris: Avui, El Punt, El 9 nou, Segre, La Vanguardia, El Periodico, Regio-7, Diari de Girona, Diari de Sabadell, Diari de Terrassa, La Mañana i Diari de Tarragona.
Els canvis els fem tots i en aquest segle XXI, la comunicació i l’acceptació de la diversitat a tots els nivells, ens ajudaran a aconseguir un mon cada dia més lliure i en pau.
Espero que s’aprovi finalment l’estatut i que els que vivim a Catalunya tinguem dret a ser escoltats sobre el nostre territori, respecte a les infrastructures que han de modernitzar el nostre país, com per exemple: per on ens agradaria que passessin els túnels sense crear alarma i perill per els nostres monuments (Sagrada Família). Línies elèctriques (MAT)que han de travessar espais d’interès natural. Carreteres segures, desdoblades i de franc (N-II).

Com diu la Jane Goodall. Cadascú de nosaltres importa, cadascú de nosaltres té una missió per complir, cadascú de nosaltres marca la diferencia.