"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

dilluns, 28 de febrer del 2011

RESIDU ZERO

El meu comptador de CO2 de Franke James diu que estem a 391,19 ppm, ja sabeu que 350 ppm és el numero ideal, per que la concentració de CO2 a l’atmosfera no faci que s’esdevinguin una sèrie de fenòmens provocats per l’efecte hivernacle que coneixem com a canvi climàtic. L’efecte hivernacle fa que la temperatura mitja del planeta incrementi, per tant provoqui efectes imprevisibles i canviants arreu del planeta terra.

El meu comptador de CO2 també diu que el gener de 1988 el nivell de CO2 a l’atmosfera era de 350,23 ppm. Això ens recorda que cal retornar aquells nivells. Què podem fer?. Doncs, si podem fer tres coses importants. Primer, reduir tots els embalatges innecessaris, comprar productes amb només un embolcall per exemple. Segon, reutilitzar, portar la bossa de la compra i no agafar bosses de plàstic. Tercer, reciclar totes les deixalles que produïm.

El següent vídeo de la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable ens explica sobre la reducció dels residus.


Els envasos d’un sol ús són molt còmodes, però a la vegada són el mal de les nostres deixalles. Incompatibles amb el residu zero. El residu zero és un nova eina per aconseguir la reducció de residus, utilitzar envasos retornables de vidre i el vidre com a envàs,  ja que d’un kilogram de vidre en tornem a fabricar un kilogram de nou amb una reducció d’energia en el cas del vidre reciclat. Anar a comprar amb bosses de roba o sintètiques, carret o cistell. Triar el paper que és fàcilment reciclable o biodegradable i  és pot compostar en forma de matèria orgànica. Exigir productes amb un sol embolcall. I aixì evitarem deixalles i ens podem arribar a estalviar el reciclar si aconseguim el residu zero.

Reciclar és una bona idea, però no tot el que separem es reciclable sobre tot quan a matèries sintètiques es refereix per exemple el poliespan té que abocar-se en abocadors controlats, no es pot incinerar perquè produeix gran quantitat de gasos contaminants com el CO2. Molts dels envasos plàstics contenen materials considerats tòxics, per tant aquests envasos no permeten reciclar-se i acaben al abocador, moltes restes orgàniques acaben essent incinerades amb la conseqüent contaminació produïda per la incineració. Si volem contribuir a reduir els abocaments i incineració de deixalles cal sobretot reduir, reutilitzar i aconseguir arribar a el residu zero.

diumenge, 27 de febrer del 2011

PARADES EN CRESTALL.

Parades en crestall és un mètode basats en sis fonaments bàsics:  les parades, no trepitjar, els fems de bassa o compost, la sembra, el reg i la rotació. Va ser ideat per Gaspar Caballero als anys vuitanta i que s’ha anat estenen des de les illes balears a per tot.
La base del  mètode esta en la construcció i disseny de les parades. Cada parada esta formada per un rectangle de  1,5 metro d’ample per 3 o 6 metres de llargada, vorejat per un camí d’accés. La superfície de cada rectangle es cobreix amb fems de bassa o compost que no es barregen amb el terra, per tant cal que sigui ben fermentat. El reg és part important, per el que es usa manega exudant per a regar amb el conseqüent estalvi d’aigua. La sembra es pot fer més densa per tenir un sòl orgànic amb molts nutrients a l’abast de les arrels. Calen un mínim de quatre parades per seguir la rotació, que es proposa per quatre anys. On és important plantar-hi a cadascuna de les parades cada any una família diferent de hortalisses. No trepitjar és molt important per no fer malbé les arrels de les plantes, per això al centre de la parada i col·loquem una fusta o rajol per caminar i accedir a les feines de sembra, collita, treure herbes, etc.

Les parades en crestall són apropiades per horts comunitaris, familiars, escolars per el seu disseny que compleix els principis basics de la horticultura orgànica, ecològica, biològica i sobre tot natural imitant el cicle natural de la matèria orgànica. No treballa el sòl, s’hi diposita el compost en les parades, com les fulles madures cauen el terra i fertilitzen el bosc. Les parades es dissenyen per un conreu fàcil amb reg per manega exudant apte per petits i grans.

dissabte, 26 de febrer del 2011

PREPARANT ELS PARTERRES.

Fa tres dies vaig cavar les herbes. Ara hi he afegit fems de xais fermentats, 1 carreto per 6 m2 aproximadament.

Desprès els he repartit amb el rascle per tota la superfície barrejant-los amb el sòl.

A continuació hi he afegit compost, 2 carretons per els 6 m2 que fa el bancal i l’aportació a cobert amb uns 3 cm de gruix.


El compost l’he fet principalment d’herbes i restes de cuina. Com podeu veure a la foto.

divendres, 25 de febrer del 2011

Carles d'Anglaterra anima la gent a conrear horts orgànics

Font: www.efeverde.com
Londres, 24 feb (EFE) .- El príncep Carles d'Anglaterra ha animat els britànics a què cultiven fruites i hortalisses orgàniques on puguin, fins i tot en els contenidors o al balcó de casa si no tenen altre lloc.

L'hereu del tron britànic, que té una horta de 15 hectàrees a la seva residència de Highgrove, insisteix que el tros més petit de terra que es conreï orgànicament contribuirà a la defensa del medi ambient ja que absorbirà carboni i crearà un hàbitat favorable per a les aus i les papallones.
"És encoratjador veure quanta gent està començant a cultivar els seus propis aliments", escriu el primogènit d'Isabel II en un article amb motiu del 20 aniversari de la revista "Gardener's World" (El món del Jardiner).

"Encara que això no resoldrà el problema de la seguretat alimentària, almenys significa l'inici d'un procés pel qual els individus pensen localment i fomenten la creació de xarxes locals, una cosa important per a la cohesió de la comunitat", assenyala.

El Príncep revela que quan per primera vegada es va decidir per l'orgànic, la gent es preguntava si estava boig, però amb la creació d'un hort d'aquest tipus d'agricultura a Highgate ha demostrat que aquest tipus de cultius no són "una bogeria".

Segons Carles d'Anglaterra, l'orgànic és molt més positiu per al medi ambient perquè conté menys substàncies químiques.

En la seva opinió el millor fertilitzant és el fem que atreu a les abelles i les aus, que devoraran al seu torn a les llimacs i altres animals que perjudiquen les plantes.

"Hem de posar la llavor per a les següents generacions ja que molts nens no saben tan sols d'on ve el menjar, ni com es produeix", escriu el príncep de Gal. EFEhttp://www.efeverde.com/esl/contenidos/noticias/24-febrero-2011-11-40-00-carlos-de-inglaterra-anima-a-la-gente-a-cultivar-huertos-organicos

dijous, 24 de febrer del 2011

AVUI AL HORT, CAVANT HERBES.


Avui ha tocat cavar herbes dels bancals que cal plantar. Per falta de planificació i no tapar els bancals les herbes s’han buscat la vida i han envaït el meus bancals i ara cal plantar-los i per tant ha calgut cavar les herbes. 

El carretó de herbes cavades per les gallines i retornarà d’aquí a dos setmanes al hort en forma de fems.


dimecres, 23 de febrer del 2011

PASSA-HO! LA GRAN TRANSICIÓ.


La NEF (New Economics Foundation), ha editat un llibret que podeu baixar en forma de pdf o bé adquirir-lo com a llibre. Es titula ‘The Great Transition’ (La Gran Transició), de moment la primera ullada i els continguts en que es basa crec que obriran els ulls a moltes persones que comencen a pensar que la crisis no es només econòmica, es també medi ambiental i energètica. 


I essent una mica sarcàstica us diria que la crisis som nosaltres, els humans, que ens hem begut l’enteniment. Consumint i consumint, llençant i cremant els nostres recursos. En els abocadors del mon desenvolupat esta tot allò que hem llençat, de vegades vell, però moltes vegades nou i en bon estat. Doncs, per què el vam comprar?.

The High Line in New York, by Joel SternfeldAlgunes cites del llibre ‘The Great Transition’. Estan traduïdes amb el traductor de google, interpreteu la maquina.
‘Qualsevol persona que creu que el creixement exponencial pot anar per sempre en un mon finit  o és un boig o un economista’, de  Kenneth Boulgding (economista).


'És la preocupació amb les possessions, més que qualsevol altra cosa, que ens impedeix per viure amb llibertat i amb noblesa.', de Henry David Thoreau, escriptor (1817-1862)

També us deixo el prefaci a manera de resum del informe.

Prefaci. (traducció automàtica)
La humanitat sembla atrapat en una trampa sense sortida. "Business as usual" ja no és una opció. No obstant això, aturar i revertir el consum de més i més 'Coses' sembla probable per desencadenar una depressió massiva amb greu situació de subocupació i la pobresa. Això és cert si tot el que fem és "aplicar els frens", sense fonamentalment el redisseny de tot el sistema econòmic. Ens enfrontem a una sèrie de interrelacionats sistémica problemes - que consumeixen més enllà dels nostres límits planetaris, la desigualtat insostenible, cada vegada més gran inestabilitat econòmica i la ruptura de la relació entre «més» i «millor».
L'única manera de superar aquests problemes sistèmics és a través d'un conjunt de solucions que es dirigeixen al conjunt.
En aquest informe hem esbossat com, a la llum d'aquests reptes que enfrontem com
un país i com un món, les coses podrien "convertir-se en dret" per a l'any 2050. Ens hem centrat especialment en el Regne Unit, però moltes de les solucions que esquema s'apliquen a nivell mundial. Hem anomenat el procés pel qual això podria succeir la Gran Transició com un deliberat ressò de la gran transformació, escrit per Karl Polanyi en la dècada de 1940.

Mentre que en un breu informe relativament com aquest no podia esperar per aconseguir alguna cosa remotament comparable a la gran obra de Polanyi, la magnitud del canvi que necessitem veure és si més no la igualtat dels canvis que es descriu.
Polanyi analitza com els processos de mercat en la revolució industrial havia creat greus ruptures en el teixit de la vida social, i va argumentar amb força que necessitàvem per invertir això i trobar un equilibri entre el mercat i el mercat-no, el privat i el pública, l'individu i la comunitat.
No podríem estar més d'acord, i la necessitat d'aconseguir això és tant més urgent ara
donades les enormes problemes ambientals que tenim, els problemes que Polanyi no podria haver previst el 1944, quan el món estava atrapat en les conclusions sagnant de la Segona Guerra Mundial. El problema més urgent que enfronta la humanitat ara és com compartir els escasos recursos del planeta en formes que siguin justes, sostenibles i donar suport al benestar de tots nosaltres.
El que hem intentat fer en aquest informe és definir com l'equilibri buscat Polanyi
es podria aconseguir en un context modern, en particular com es pot fer d'una manera
que salvaguardi el medi ambient natural, on vivim més en harmonia amb la natura
i dins de "la realització" de la capacitat dels nostres recursos planetaris.
Hem cridat a les àrees clau en la transició ha de succeir. Encara que els detalls poden
canvi, esperem mostrar amb aquest informe que és possible concebre una societat justa
on la vida bona no ha de costar la Terra, i per identificar les palanques de canvi que
hauria de ser empès per iniciar el viatge a aquesta societat.
Un futur diferent no només és necessari, també és possible.
Stewart Wallis, Director Executive.


dimarts, 22 de febrer del 2011

LA BLEDA


Bledes trasplantades.

Parterre de bledes.

L’estiu passat vaig deixar florir les bledes, sabeu per que?. Per la seva olor, són molt perfumades i a les abelles els hi agraden amb bogeria. Més a més, van fer molta llavor que s’ha repartit per altres parterres i els camins, els he aprofitat unes per la cuina i altres per trasplantar com veieu a les fotos. Aquesta setmana no paren de néixer per tot arreu algunes les he trasplantat a safates i així fer llavorer.

El seu nom botànic és Beta vulgaris es d’origen mediterrani i el grecs ja la consumien, es parenta de la remolatxa o bleda rave. Actualment esta classificada com  amaranthaceae, antigament com chenopodiaceae.

És una planta de fulles comestibles si es van arrenquen les exteriors i es deixen les centrals podrem collir-les esglaonadament. És una verdura molt versàtil a la cuina com plat principal o acompanyant, la podem preparar de moltes maneres: bullida, sofregida i les penques arrebossades. Les seves propietats nutricionals són moltes és laxant i té vitamines  A,C i K, minerals com el calci, magnesi i potassi, i també àcid fòlic i flavonoides. Per tant bon aliment per prevenir la osteoporosis i el càncer

Les podeu plantar durant tot l’any excepte als mesos de més fred com desembre i gener. En línies directament al terra o fer planter. La separació entre línies te d'ésser de uns 60 cm. Entre plantes uns  30 cm. I cal plantar-les somes  a 0,5 cm de profunditat. És exigent en nitrogen per tant va bé a la rotació que la parcel·la hagi sigut plantada abans per una lleguminosa que aporta nitrogen al sol.

Com a plantes companyes podem plantar enciams, cebes i alls, no combinar amb espinacs o remolatxa. No presenten problemes fitosanitaris.

dilluns, 21 de febrer del 2011

Flueix el petroli sagna la selva.

Avui, vídeo de la selva amazonia i de la sentencia que va sortir el 14 de febrer per Chevron-Texaco que durant els darrers 30 anys ha extret petroli de la selva desforestant i contaminant les aigues i la selva, aquest fet ha posat en perill als habitants de la selva, entre ells els grups indis: cofanes, elsionas i els secoyas. Les malalties cancerígenes i les seqüeles produïdes per els productes tòxics s'han estes entre la població.

“Flueix el petroli, sagna la selva” és un reportatge del Projecte Ecos, una iniciativa de periodisme social multimèdia, dels fotoperiodistes osonencs Albert Alemany i Sergi Càmara, i compta amb el suport periodístic d'Eli Piñol. El projecte està patrocinat per Osona.com i Nació Digital.


Flueix el petroli sagna la selva- Amazònia Equatoriana- from projecteecos1 on Vimeo.

diumenge, 20 de febrer del 2011

Japó suspèn l'actual temporada de caça de balenes a l'Antàrtida

De efeverde us deixo una bona noticia sobre les balenes i captures del Japó, gracies a Sea Sheperd i les seves accions aquest any Japó ha suspès la temporada de pescar balenes.

Font: efeverde.com

Tòquio, 18 feb (EFE) .- Japó ha confirmat avui que ha decidit suspendre l'actual temporada de caça de balenes a l'Antàrtida, que havia de prolongar fins al març, a causa de les accions de l'organització ecologista Sea Shepherd contra la seva flota balenera.

El ministre de Pesca nipó, Michihiko Kano, va explicar en una roda de premsa que la mesura respon a la necessitat de "garantir la seguretat" de la tripulació dels baleners exposats a les "contínues interferències" de Sea Shepherd.
Kano, citat per l'agència local Kyodo, va afegir que la flota tornarà aviat a Japó, encara que va evitar fer comentaris sobre quina serà la posició japonesa davant la temporada balenera del proper any.
Aquesta és la primera vegada que el Japó suspèn la seva caça de balenes, que realitza cada any entre la tardor i primavera amb supòsits fins científics, des que Sigui Shepherd va començar la seva campanya contra els baleners nipons en aigües de l'Antàrtida, el 2005.
Per als ecologistes, la caça de cetacis del Japó amaga motius purament comercials.
L'Agència de Pesca del Japó ha informat aquest dimecres que el balener Nisshin Maru, que processa les captures de tres arponer nipons, havia paralitzat la seva activitat en aigües antàrtiques el 10 de febrer per seguretat a causa de les accions de Sea Shepherd.
Aquest grup ecologista ha tingut diversos enfrontaments amb arponer japonesos aquesta temporada, igual que en anys anteriors, quan van sabotejar la pesca balenera amb pràctiques com abordatges, llançament d'àcids corrosius o encadenaments dels seus activistes a balener.
La paralització temporal va ser rebuda amb escepticisme per Sigui Shepherd i el Govern d'Austràlia, que l'any passat va denunciar al Japó davant el Tribunal Internacional de Justícia de la Haia per amagar motivacions comercials en la seva caça de balenes amb suposats fins científics.
Les captures anuals de la flota japonesa s'han reduït gradualment i l'any passat només va capturar 507 balenes a l'Antàrtida, prop del 60 per cent del seu objectiu.
Per a aquest exercici la quota era de 850 mamífers però, segons el Sea Shepherd, els vaixells nipons amb prou feines han pogut capturar entre trenta i cent cetacis, en la que suposa la pitjor campanya de la seva història. EFE

dissabte, 19 de febrer del 2011

BOSC MEDITERRANI

Dins el bosc mediterrani ens trobem amb un arbre singular de fulla perenne, de gran port i longevitat, se'n coneixen de 200 a 300 anys d'edat, el Quercus suber, anomenat suro o alzina surera. Molt adaptat al clima mediterrani de períodes secs i estius molts eixuts. La protecció del suro, el fa molt resistent al foc i aguanta els incendis forestals rebrotant a la següent estació. L'ús del suro per la fabricació de taps bé d'antic.

Les suredes s'estenen per tot el litoral mediterrani i durant gairebé dos segles s'han explotat per obtenir el suró, el maneig d'aquest va ésser elevat durant finals del segle XIX i principis del XX

Aquí us deixo un vídeo del maneig d'una sureda per aprofitament del suro. Espero que us agradi.

divendres, 18 de febrer del 2011

Les taronges ecològiques són més riques en vitamina C


taronges_cont_04_01_11.jpg
FONT: www.rural.cat


04/01/2011 AlimenCat Després de més 10 anys d'investigacions, un estudi de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural (ETSIAMN) de la Universitat de València, ha descobert que les taronges ecològiques compten amb una major quantitat de vitamina C que les procedents de l'agricultura tradicional. 


Per dur a terme el projecte, els investigadors han estudiat la mateixa quantitat de taronges de diferents varietats, tant de producció ecològica com convencional, procedents d'explotacions situades en les comarques citrícoles del sud de València. Els resultats obtinguts constaten que els fruits ecològics tenen un major valor nutricional, ja que amb cada 100 mililitres de suc de taronja ecològica s'arriba a la dosi diària recomanada (més de 60 miligrams), i en canvi, amb la taronja procedent de l'agricultura tradicional no s'aconsegueix aquesta dosi.

Segons explica Mª Dolores Raigón, coordinadora d'aquests treballs i professora de l'ETSIAMN, "la diferència obtinguda en els valors de qualitat del fruit provinent de l'agricultura ecològica es converteix en criteri clau per a l'èxit en la comercialització d'aquests productes". Segons les últimes estadístiques consultades per l'ETSIAMN, el 80% dels cítrics produïts a Espanya s'exporten, essent Alemanya el país que encapçala la importació de cítrics ecològics, amb més d'un 40% de les vendes. Seguidament se situa el mercat intern espanyol, França (13%), Regne Unit (9%) i Holanda (8%).

Raigón assegura que la taronja "és el producte més demandat i representa pràcticament el 80% de la producció ecològica. La segueixen en importància la clementina, la llimona, el pomelo i la llima". També apunta, com a avantatge del cultiu de cítrics ecològics, que "implica recórrer a més mà d'obra, tant per les feines de desbrossament i recol·lecció com per la manipulació de la taronja en fresc. A aquest efecte socioeconòmic s'ha d'afegir els beneficis mediambientals de la producció ecològica, exempta d'herbicides i substàncies químiques de síntesi, la qual cosa repercuteix en la riquesa biològica dels sòls, en la qualitat de les aigües subterrànies i en l'increment de la fauna al voltant de les explotacions, sense oblidar els valors nutricionals, ja que el suc procedent de fruits ecològics aporta un 10% més de vitamina C".

dijous, 17 de febrer del 2011

SANTI SANTAMARIA, UN HEROI DELS FOGONS.

Ahir al vespre, em vaig assabentar de que en Santi Santamaria un dels millors xefs catalans ens va deixar, va patir un desmai i no el van poder reanimar. Des de aquí les meves condolences a la família i les seves amistats.
Com diu el últim apunt del seu blog personal ‘Un Mestre’, comença ”Fa pocs dies, Santi Santamaria em va donar un text a corregir. No parlava de cuina, sinó de l’amor; de l’amor que li transmetia el bosc que el seu pare li va regalar: un tros de terra on va plantar-hi uns arbres, deia en Santi, “que he vist créixer al llarg de la meva vida i que potser em sobreviuran. Aquest és un bosc d’amor entre generacions i enllà del temps, i d’amor és la seva aroma” .


Per a mi, que no el coneixia personalment, ha sigut un personatge que sabia crear-te el dubte,  defensor dels productes de la terra, les seves critiques han fet pensar i crear opinió. El dubte i la informació ens ajuden a tenir opinions fonamentades i contrarestades, el que es bo per l’educació personal de cadascú.


Cuino cada dia, si pot ser del meu hort, com a mínim 3 ingredients, el dia que puc fer el primer plat, el segon plat  i els postres de la meva producció soc feliç. Els cuiners i les cuineres hi dediquem molt de temps, entre triar, comprar la matèria prima i desprès cuinar-la,  perquè els comensals amb gana en deu minuts s’han cruspit el dinar, el berenar o el sopar, en aquest aspecte la cuina és ingrata i per això, considero en Santi un heroi dels fogons. Ell i la seva família han sabut fer una empresa de prestigi arreu del món, reconeguda alt nivell i espero que els seus continuïn comunicant el seu missatge.


El seu darrer apunt del 11 de febrer és molt interessant. Aquí  teniu l’enllaç ‘Amb tot el respecte, Sr. President’


Et  trobarem a faltar.

dimecres, 16 de febrer del 2011

Rebuig unànime dels ecologistes al viratge pronuclear de Zapatero

Font: www.ecodiari.cat

Al parer d'Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF cal derogar immediatament l'allargament de la vida de les centrals nuclears més enllà dels 40 anys

El renaixement pronuclear s'estén arreu del món. Foto: Userda. El renaixement pronuclear s'estén arreu del món. Foto: Userda.

Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEO / BirdLife i WWF, expressen el seu rebuig al viratge pronuclear que, al seu parer, ha donat el govern espanyol, en aprovar dins de la Llei d'economia sostenible la possibilitat d'allargament de la vida de les centrals nuclears més enllà dels 40 anys.

Per tot això, les cinc organitzacions ecologistes, consideren essencial la derogació immediata d'aquest punt de la Llei d'economia sostenible, exigint al govern que, d'una vegada per totes, elabori un calendari de tancament de les centrals nuclears, a més de la posada en marxa d'un pla estratègic per a la creació d'una nova cultura de l'energia que sigui sostenible, basada en l'estalvi, l'eficiència i les energies renovables.

Les cinc grans ONG ecologistes rebutgen frontalment la possibilitat d'allargament de la vida de les centrals nuclears proposada per CiU i PNB i recolzada pel PSOE i pel PP. Per a aquestes organitzacions és lamentable que el PSOE hagi acotat el cap davant les pressions i interessos del lobby nuclear. En aquest sentit, adverteixen que l'incompliment de la promesa electoral reflectida en el programa d'aquest partit polític tindrà un clar reflex en les pròximes cites electorals.

Subratllen, també, que la prioritat de la indústria nuclear és la de mantenir els seus grans beneficis, més d'1 milió d'euros al dia per cada central nuclear de 1.000 MW., en detriment de criteris més importants com el de la seguretat de la ciutadania.

El moviment ecologista ressalta, a més, quins seran els problemes i riscos d'aquest allargament de la vida útil de les centrals nuclears, posant l'accent en l'obsolescència de les pròpies centrals, com una referència de risc indefugible, a més de l'acumulació permanent de residus nuclears d'alta activitat, el que multiplica els riscos i acumula els problemes de futur

dimarts, 15 de febrer del 2011

CONREUS ENERGÈTICS, BIOMASSA i ESTELLA FORESTAL.

Els conreus energètics són plantes que es cultiven per ser transformades en biomassa, del producte que obtenim (oli, metanol o estella forestal) en farem energia en forma de biocarburant, gas, calor per escalfar aigua o electricitat.

En els cultius específics per a la producció energètica s’exigeix que siguin sostenibles, és a dir, que no deteriorin el medi ambient, siguin socialment acceptables i econòmicament viables, que no comprometin a les generacions futures i presentin un balanç energètic positiu (anàlisi del cicle de vida, ACV).

Dels cereals s’acostuma a produir etanol, dels conreus oleaginosos com el gira-sol, s’extreu oli i dels conreus lignificats (arbres) estella forestal, per utilitzar-la en calderes de tipus domèstic, comunitari o plantes de generació o cogeneració.

Parlem una mica de conreus energètics de tipus forestal per produir estella forestal i altres derivats que per combustió produeixen calor, gas i/o electricitat, l’eficiència varia del 30% en el cas de la producció elèctrica, al 85%  en la producció de energia tèrmica.

Els arbres que s’utilitzen per la producció d’energia han de ser de creixement ràpid, d’espècies com el pollancre, el plàtan, l’acàcia, la paulònia i el salze per exemple. Es planten a una densitat molt alta de 1000 plantes per cada hectàrea (1ha=1 camp de futbol). I se’l deixa créixer entre 2 i 8 anys, arribat aquest moment es tallen i trituren per fer la estella forestal de 2 a 10 cm. El manteniment d’aquests arbres comporta com a factor limitant del creixement el reg, i és molt important aconseguir el màxim desenvolupament per obtenir una producció lo abans possible. Això, també requereix de l’aplicació de fertilitzants, herbicides per controlar les males herbes i productes fitosanitaris per les plagues i malalties dels plançons. Tot aquest procés requereix maquinaria i tecnificació perquè sigui rentable.

I sabeu ahir va sortir el sol, avui també i demà crec que també sortirà i ens envia una energia de 1000W/m2. I no som encara capaços de viure energèticament d’ell. Hem anat a la lluna i a l’espai i tindríem que fer possible viure de les veritables energies renovables i evitar la  incineració per mantenir els gasos efecte hivernacle a 350 p.p.m de concentració a l’atmosfera, actualment estan a 391 p.p.m.

La producció de conreus energètics no em sembla gaire sostenible (referint-se a ACV), encara que pot ser més rentable per el propietari que vulgui aprofitar terres de bona qualitat, que possiblement tindrien que ser utilitzades per l’alimentació humana o animal. Doncs, tenint l’energia del sol cada dia, l’energia eòlica, les noves energies en estudi com la dels mars, la geotèrmia i les que vindran. Ens cal realment fer créixer arbres petits de 2 a 8 anys per cremar-los?. O es millor que creixin per fer fusta per mobles, construcció de cases, vaixells i altres. Creieu que cal  desforestar a petita o gran escala per plantar conreus energètics? O conservar per exemple el que ens queda: 10% de les sequoies gegants, el 20% de boscos tropicals primaris. Sobretot cal forestar per les generacions que han de venir.  Celebreu l’Any Internacional dels Boscos 2011. Planteu un arbre, el bosc es cuida sol, som nosaltres que el necessitem per extraure tota mena de productes des de bolets fins a medecines, passant per les pinyes i el cirer d’arboç, la farigola i el romaní,  busqueu i trobareu dins del bosc.

La conca mediterrània no esta adaptada al conreu forestal perquè els estius secs donen un creixement lent, els cultius tenen els seus espais per un desenvolupament òptim i el conreu d’arbres esta particularment adaptat a zones climàtiques de temperades a fredes.  

dilluns, 14 de febrer del 2011

Aquest 15-F, Dia del Consumidor, apagada general a les 22:00 h

Font: www.ecodiari.cat

Autor: Xavier Borras

Arreu de l'Estat són ja centenars les organitzacions veïnals, partits, sindicats i organitzacions de consumidors que volen protestar així contra els abusos de les elèctriques

"Passem del cabreig al fets!", clamen els promotors de l'apagada contra l'augment de les tarifes de la llum promogudes per les companyies elèctriques. Foto: Arxiu ND.

Aquest 15 de febrer, coincidint amb la celebració mundial del Dia del Consumidor, centenars d'organitzacions veïnals, partits, sindicats, entitats i plataformes de defensa del consumidor, han convocat una apaga general de les 22:00 h a les 22:05 per protestar contra les abusives pujades de les tarifes de la llem per part de les empreses elèctriques amb l'aquiescència del Govern espanyol.

De fet, aquesta convocatòria es va iniciar a internet i ja compta amb grups nombrosos d'adherits, com és el cas de la xarxa social Facebook.

El manifest, que va iniciar aquesta convocatòria, ara imparable, diu el següent:
PASSEM JA DEL CABREIG ALS FETS!!!
APAGADA GENERAL DIA 15 DE FEBRER!!!


El DIA 15 DE FEBRER DIA DEL CONSUMIDOR, apagada general d'electricitat a les llars espanyoles a les 10 de la nit, en senyal de protesta per la pujada abusiva que ENDESA, IBERDROLA i FENOSA han dut a terme en les seves tarifes elèctriques.

L'única forma que tenim de lluitar els consumidors contra aquestes pràctiques abusives, és amb mesures com aquesta, per això us convoquem a seguir aquesta iniciativa que comencés a les 22 hores i durés 5 minuts.


AMB TAN SOLS 5 MINUTS FAREM UN BUIT EN LES SEVES ARQUES, QUE ES RECORDARAN DE TOTS ALS QUALS ESTAN ROBANT!!!

diumenge, 13 de febrer del 2011

TALLER DE JARDINERIA NATURAL: PODEM ELS ROSERS.

Si t’agraden els rosers i vols aprendre a podar-los, ara és el millor moment. Aquesta setmana al Jardí Botànic de Mas Maiensa podarem el jardí dels rosers i et podem ensenyar, només et calen uns guants a poder ser de cuiro per la banda del palmell, calçar sabates còmodes i vestir roba de jardineria.

Si vols participar en el taller, ens trobaràs:
el dimarts, 15 de febrer de 2011, de les quatre a les sis de la tarda.
el dimecres, 16 de febrer de 2011, de les quatre a les sis de la tarda.
el dijous, 17 de febrer de 2011, de les quatre a les sis de la tarda.

Cost del Taller: 6 €/sessió per persona.
Contacte: unjardipermenjarsel@gmail.com


Aquí tens un roser anomenat Napoleon.

ABANS DE PODAR



ACABAT DE PODAR 

dissabte, 12 de febrer del 2011

L’HORT, AQUESTA SETMANA...

Aquesta setmana amb el bons temps ha donat temps per fer tot el planificat:

Desbrossar i passar el tallagespa per els camins de l’hort i marges.

Restaurar els bancals de l’hort, les fustes que aguantaven el sòl es van haver de canviar, perquè ja estaven ben descompostes.


Sembrar pèsols i faves.


Plantar alls.

Sembrar pastanagues, naps blancs i negres, ravenets, cebes per planter, borratja per les flors i potser per una bullida, boixac o calèndula i morritort o creixen de jardí (Lepidium sativum).

Plantar safrà a la parcel•la de perennes, que tenia en contenidors petits.

divendres, 11 de febrer del 2011

GREENPEACE I L'ANY INTERNACIONAL DELS BOSCOS 2011

Avui, us deixo un vídeo de Greenpeace sobre els boscos primaris a Sumatra com són talats per la producció de paper principalment. Un paper com l'higiènic d'un sol ús. Cal realment destruir el bosc primari format per comunitats amb una alta biodiversitat?. Penseu-hi, si us plau.

dijous, 10 de febrer del 2011

LA SEQUOIA GEGANT MES ALTA DE TOTES.

Us deixo un vídeo anunci de National Geographic sobre un reportatge que s'ha fet a la sequoia mes alta. El seu nom en angles 'The Tallest Redwood'.

dimecres, 9 de febrer del 2011

Els orígens de la societat de consum

Font: http://opcions.org

Del numero 8 de la revista Opcions us deixo un article sobre el consum responsable. Va ésser publicat el 2003. Us recordo que ja estem el 2011, i esta totalment d'actualitat, potser més que quan es va publicar.

Els origens de la societat de consum.

Hi ha uns quants principis que podem aplicar sempre (per comprar o no qualsevol producte) si volem practicar un consum responsable: reduir el volum de consum, la generació de residus, valorar la transparència, etc. Aquesta nova secció, Perquès – del consum responsable, té per
objectiu explicar les raons que justifiquen aquests principis.

Dediquem el primer número a explicar els orígens de la societat de consum. En l’espai
disponible només hi caben els fets i característiques més bàsics de l’evolució històrica,
però ja són alguns elements que podem fer servir per reflexionar sobre les qüestions que plantegem al final.

Avui, el consum és omnipresent a les nostres vides quotidianes, i és una peça clau dins de la mecànica econòmica actual: sense consum no funcionaria. Però aquesta mecànica no ha estat pas sempre igual.
Fins a principis del segle XX, la majoria de la població satisfeia les necessitats o desitjos amb els mitjans propis, i compraven només allò necessari que no podia produir un mateix. No era fàcil accedir a béns materials, per això els objectes es feien durar el màxim possible. L’economia funcionava sense consum tal com l’entenem avui.

A principis del s. XX va aparèixer una novetat en els processos industrials de
manufactura que originaria un canvi important: la producció en cadena.
Permetia fabricar molt més de pressa que fins llavors i abaixar el cost de producció per unitat, de manera que els preus resultants eren prou baixos com perquè els ciutadans puguessin comprar la producció. Es va començar a potenciar el consum massiu, necessari per donar sortida a la producció. En el nou model econòmic, doncs, els beneficis empresarials i els llocs de treball passaven a ser dependents del consum massiu.

En aquests primers anys de transició cap a la societat de consum (l’etapa anomenada fordisme) es valorava molt la funcionalitat, allò ornamental es considerava superflu, es buscava facilitar la
fabricació i la publicitat explicava les novetats funcionals dels productes. La producció en cadena es va aplicar sobretot als articles de llarga durada (cotxes i els primers electrodomèstics), dels quals es feien sèries llarguíssimes (el cotxe Ford T és un exemple paradigmàtic: entre el 1908 i el 1927 se’n van fer 15 milions d’unitats idèntiques; el 1916 el preu havia passat de 850 a 360 dòlars i els beneficis de l’empresa s’havien triplicat). Les
relacions laborals eren rígides i les condicions eren dures.

La cultura d’autoconsum tradicional i la durabilitat dels productes, però, eren antagònics al nou model productiu: si la premissa era que els beneficis empresarials i la producció fossin sempre creixents, calia cada vegada més consum, s’havia d’entrar necessàriament en una espiral creixent de producció i consum sense límit. I s’hi va entrar. Produir havia deixat de ser un problema, ara els esforços s’havien de fer per vendre. Per potenciar la demanda calia un
canvi “psicològic” o cultural en la societat: allò “normal” no havia de ser estalviar,
sinó consumir. Amb l’ajut de la publicitat,la utilitat funcional dels productes va deixar pas a la diversitat de models, l’obsolescència planificada (fer els articles poc
duradors expressament), la successió de modes estètiques, el valor dels objectes com a símbols...  Aquesta segona etapa, anomenada fordisme madur, va durar aproximadament des de la Segona Guerra Mundial fins als anys 70. Paral·lelament s’havien desenvolupat els estats del
benestar, resultat de la força dels moviments socials; la població en general tenia accés a serveis com l’educació o la sanitat, i hi havia una certa redistribució social dels guanys econòmics aportats per l’augment de la productivitat.

Cap als anys 70, les expectatives de generació de beneficis per part de les empreses van començar a reduir-se. La tecnologia no era prou adequada per a la diversificació constant dels productes: el període per amortitzar les maquinàries era cada vegada més curt, de manera que els costos de producció unitaris s’apujaven i es perdia l’avantatge essencial del sistema fordista. Calia “exagerar” el sistema: fer la producció encara més ràpida i barata, i incrementar encara més el consum. Per la banda de la producció, aquest nou pas de rosca va ser possible gràcies
principalment als avenços tecnològics (robotització, digitalització), que van fer els processos de manufactura més flexibles, i també a la debilitació dels estats del benestar, que reduïa els costos laborals i fiscals de les empreses, i a la globalització, que permetia moure la manufactura on fos menys costosa. Per la banda de la demanda va aparèixer una ofert estratificada de béns dirigits a diferents sectors socials o mercats (ja no n’hi havia prou amb el “consumidor mig”) i es va mercantilitzar tot: avui gairebé res no s’obté fora del mercat, que
pretén satisfer fins i tot les necessitats immaterials. A nivell psicològic o cultural,
l’”exageració” del model va consistir en introduir la idea que el consum és una font d’identitat i allò que ens permet diferenciar-nos dels altres (sóc allò que consumeixo). La societat d’aquesta tercera etapa (el postfordisme) es caracteritza per la fragmentació (un conjunt
d’unitats deslligades, des dels treballadors de cada fàbrica fins a cada consumidor individual).

Aquest postfordisme actual, arribarà aun límit? Hi ha lloc per a més passos de rosca, o caldrà buscar algun altre model? Resoldre els grans problemes actuals (injustícia social, degradació
ambiental, insatisfacció), serà un objectiu principal o secundari? Qui ho decidirà? Quina repercussió té l’actitud dels consumidors en el dibuix del model econòmic actual i fut

dimarts, 8 de febrer del 2011

A TOT GAS. RESTAURANT LES PARCEL:LES DEL HORT.


Ja tinc les piles posades i el hort comença arrencar, al hort de bancals a calgut restaurar les parcel·les de dalt perquè part de les fustes ja s’han tornat matèria orgànica i cal canviar-les, unes tornen a ser de l’aclarida d’arbres. Principalment, Robinia pseudoacacia o falsa acacia i de Cupressocyparis leylandii o Xiprer de Leyland. Altres són fetes amb testos reciclats que una amiga no els feia servir i me’ls va regalar. Desprès de no tenir cap utilitat, he pensat que podrien servir per fer un bancal i encara que no lliga amb la resta quan creixen les verdures els taparan i quedaran dissimulats, l’important és la funció que fan de subjectar el sòl del bancal.

Estic contenta de la restauració dels bancals, ja en tinc de plantats amb cebes, enciams, bròquils i cols. Un de nou amb bledes, a l’altre plantaré pèsols i a l’altre arrels: pastanagues, alls i raves. El Llunari 2011, recomana sembrar plantes de fruit a partir de dimecres, per tant demà a plantar pèsols i faves.

dilluns, 7 de febrer del 2011

IYF 2011. ANY INTERNACIONAL DELS BOSCOS 2011.

El  dia 2 de febrer es va celebrar a Nova York la Novena Sessió del Fòrum dels Boscos de les Nacions Unides, en el Saló de l’Assemblea General de les Nacions Unides es va inaugurar oficialment el Any
International dels Boscos 2011.

El programa de l’acte començava amb el discurs del M.H. Sr. Joseph Deiss, President de la 65 sessió de les Nacions Unides de l’Assemblea General. També es va emetre el film ‘Forests’ del director Mr. Yann Arthus-Bertrand i els 11 video clips finalistes del Festival International de Pel·lícules de Boscos.

Altres inicials que trobareu aquest Any Internacional dels Boscos són REDD o la seva actualització REDD+. La REDD de les inicials amb angles, vol dir Reducció de les Emissions de gasos contaminants deguts a la Deforestació dels boscos del països en desenvolupament y la seva Degradació. És un mecanisme per protegir els boscos dels països en desenvolupament, a base de financiació per la conservació i així, evitar la degradació de les selves tropicals principalment, és un concepte que va guanyant adeptes i del que ja es va començar a parlar a les decades dels 80 i 90, però que a Kyoto es va oblidar i s’ha recuperat en els darrers anys per associacions de Costa Rica i Papua Nueva Guinea. La REDD+ vol dir el mateix però inclou el + per aconseguir un maneig forestal sostenible, que eviti la tala indeguda i incontrolada dels boscos per altres usos.

Sembla que el REDD no és començarà aplicar fins el 2013 que venc el Protocol de Kyoto, de moment presenta varies dificultats d’aplicació que s’han de solucionar perquè el REDD sigui just i ajudi a la conservació dels boscos primaris tant importants per la diversitat que hi guarden. Com són: la financiació, com s’ha de fer la implementació en zones nacionals o subnacionals , la gestió sostenible per evitar talas en boscos primaris i la protecció de la diversitat entre altres.


Font:
http://www.un.org/esa/forests/index.html
http://es.mongabay.com/temas/redd.html
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...