Aquest conte m'el ha enviat una amiga, el seu contingut pot ferir la sensibilitat dels perfeccionistes de la gespa i amants del manteniment. Són histories anonimes que corren per internet.
M'ha agradat per la seva banda còmica i perquè és una reflexió molt en el tó de la jardineria natural. Traduit del anglès.
DEU:
Francesc, tu que saps tot sobre els jardins i la natura. Què esta passant aquí a baix al planeta? Què els hi ha passat als dents de lleó, les violetes, les malves i tot el que vaig crear ja fa milers d’anys? Tenia un jardí perfecte sense manteniment i les plantes creixien a qualsevol tipus de sol, sense reg i es reproduïen sense que ningú les sembres. El nèctar de les flors atreia les papallones, les abelles i ocells cantaires. Esperava veure un gran jardí ple de colors desprès de tants anys. Tot el que veig són quadrats verds.
St. FRANCESC:
Són les tribus que han colonitzat aquest lloc, Senyor. Els suburbans. Ells van començar a dir a les teves flors ‘males herbes’ i van començar a matar-les en grans quantitats i reposar-les per gespa.
DEU:
Gespa? Però, això no és molt avorrit?. No té color. No atrau a les papallones, ocells i abelles; solament escarabats i cucs. És sensible als canvis de temperatures. Realment, els Suburbans volen tota aquesta gespa creixen allà?.
ST. FRANCESC:
Això sembla, Senyor. Ells volen i posen molts esforços per fer-la créixer i mantenir-la verda. Ells comencen a la primavera tirant fertilitzant i herbicida perquè cap altre planta que no sigui gespa creixi allà.
DEU:
Les pluges de primavera i les altes temperatures fan créixer la gespa realment molt ràpid. Això, segur que posa molt contents als Suburbans.
ST. FRANCESC:
Sembla que no, Senyor. Tant ràpid creix una mica la tallen, ells la tallen dos cops a la setmana.
DEU:
Ells la tallen? Ells fan bales com si sigues palla?.
ST. FRANCESC:
Exactament no, Senyor. La majoria d’ells la recullen i posen en bosses.
DEU:
Ells la posen en bosses?. Per què?. És un conreu?. Què el venen?.
ST. FRANCESC:
No, Senyor, just el contrari. Ells paguen per llençar-ho.
DEU:
Ara, a veure si he entès bé. Ells fertilitzant la gespa perquè creixi. I, quan ha crescut, la tallen i recullen i paguen per llençar-la?.
ST. FRANCIS:
Si, Senyor.
GOD:
Aquests Suburbans, deuen descansar quan al estiu fa calor i no plou. Ja que segurament la gespa no creix tant i s’estalvien molta feina.
ST. FRANCESC:
No et podràs creure això, Senyor. Quan la gespa deixa de créixer ràpid, ells estenen manegues i paguen més per regar-la, així ells poden continuar tallant-la i paguen per llençar-la a l’abocador.
DEU:
Quin sense sentit. Almenys, ells deixen alguns arbres. Això si que és ingeni, em diria a mi mateix. Als arbres creixen les fulles a la primavera per proveir ombra a l’estiu. A la tardor, les fulles cauen al terra i de forma natural fan una manta que reté la humitat al terra i protegeix els arbres i arbustos. És el cicle natural de la vida.
ST. FRANCESC:
Millor que segui, Senyor. Els suburbans han dibuixat un nou cicle. Tant ràpid les fulles han caigut, les rasclonen en grans piles i paguen perquè lis recullin i se’ls enduguin.
DEU:
No!? Què fan doncs, per protegir les arrels dels arbres i arbustos al hivern i mantenir el sol humit i fresc?.
ST. FRANCESC:
Desprès de tirar totes les fulles, ells van a comprar alguna cosa anomenada humus. El porten a casa i ho afegeixen per tota la gespa en el lloc de les fulles.
DEU:
I d’on treuen el humus?.
ST. FRANCESC:
Ells tallen arbres, els trituren i fan el humus.
DEU:
Prou! No vull pensar-hi més. Sta. Catarina, tu que ets l’encarregada de les arts. Quina pel•lícula tens preparada per aquesta nit?.
STA. CATARINA:
'Tontos i Tonteries', Senyor. És una historia de ...
DEU:
Mai més, penso que just acabo de sentir la historia sencera de St. Francesc.
