"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

divendres, 30 d’agost del 2013

EL TOMATA I L'ACNE.


Moltes hortalisses i especialment els seus fruits tenen propietats curatives o remeieres a part de ser un aliment que poden ser beneficiosos al menjar-lo, també tenen aplicacions externes. I podem utilitzar-los amb facilitat. Aquest és el cas de la tomata.

La tomata és molt eficaç en cutis amb acne. Es necessita un tomata madur, millor de sucar pa, un ratllador, una cullera, un plat i un ganivet.

Cal tallar el tomata en dos parts i rallar-lo. La polpa la posem com una mascareta a la cara i la deixem actuar de 15 a 20 minuts. Desprès ens rentem la cara amb aigua tèbia. I podrem comprovar els beneficis amb un cutis més fi i net d'impureses.

dimarts, 27 d’agost del 2013

El Dret Humà a l'Energia i l'us lliure del Sol

A continuació us transcric un article de Pep Puig al bloc de Energies Renovables  sobre la nova normativa i modificació de la llei energètica desafavorint les energies renovables clarament  en favor de les energies brutes i no renovables provinents de combustibles fòssils aparegut el dimecres 21 agost, 2013. (traducció automàtica)




Els fets han demostrat al llarg del segle XX, i ho continuen demostrant en el present, que una societat que basa el seu sistema elèctric a la crema ineficient de combustibles fòssils i en la fissió perillosa de combustible nuclear, controlada per un grapat de grans corporacions oligopolístiques o monopolístiques, és incapaç de garantir, a tota la població del planeta, el dret humà a l'energia. Quantes persones i / o famílies no tenen accés als serveis que l'electricitat pot proveir ja que en les societats on viuen, ni existeixen ni existiran les infraestructures que es van desenvolupar en alguns llocs del món per disposar dels serveis que l'electricitat proveeix. I quantes persones i / o famílies no poden cobrir les seves necessitats energètiques per viure dignament, atès que, en les societats que els acullen, ells no poden pagar els, sempre creixents, preus del servei elèctric convencional. Com molt encertadament va declarar la World Renewable Energy Assembly - Wrea (2005), "les energies renovables són les úniques que poden garantir el dret humà a l'energia" ja que són les que es manifesten de forma més democràtica. Els humans, des que som a la Terra, hem tingut lliure accés al Sol, la principal font d'energia que el planeta disposa. Però amb la imposició dels sistemes de generació d'electricitat a base de cremar els combustibles no renovables, la humanitat va deixar de mirar al Sol i va ser sumida en el miratge energètic fòssil, del qual han tret un suculent profit les corporacions elèctriques avui existents (amb la inestimable ajuda d'irresponsables polítics amb càrrecs públics de govern). Les crisis de combustibles fòssils que es van manifestar en la dècada dels anys 70 van posar al descobert la vulnerabilitat del sistema elèctric basat en combustibles fòssils. Les grans corporacions pretendre imposar, un cop més, la seva visió. Aquesta vegada mitjançant centrals tèrmiques nuclears. Però la tossuda realitat econòmica i tecnològica (i l'oposició ciutadana) va fer mossegar la pols a moltes aventures nucleocráticas. Els capitostos energètics tampoc van donar importància, ni prendre en consideració, els treballs que començaven a realitzar alguns, petits i decidits, grups de ciutadans, aliats amb científics i tècnics compromesos amb la societat, sorgits arran de la crisi del petroli, en diverses parts del món. Com a màxim, es van burlar dels artefactes i sistemes energètics dissenyats per aprofitar el Sol, el vent, la biomassa ... per aquells que practicaven l'anomenada, llavors, tecnologia alternativa. Però alguns d'aquells 'bojos' van ser prou assenyats per desenvolupar tecnologies , avui batejades com 'disruptives', tecnologies que, en el moment en què són adoptades massivament per la població, tenen la capacitat de modificar radicalment l'statu-quo dominant, subvirtiéndolo. I aquesta és la situació que es viu avui en alguns països, entre ells Espanya, on les tecnologies per a l'aprofitament de les fonts d'energia renovable s'han desenvolupat prou com per posar en escac a les corporacions oligopolístiques, que han vist disminuir la seva quota de mercat, ja que aquesta ha anat sent ocupada per aquelles iniciatives empresarials i privades que van apostar per un nou sistema de generació eficient, net i renovable. Havent proveït seus consells d'administració amb persones rellevants que van tenir al seu dia càrrecs en el govern del regne d'Espanya, la reacció dels senyors del feu elèctric no s'ha fet esperar. Igual que els senyors feudals atacaven furiosament als seus servents quan aquests posaven en perill els privilegis senyorials, els senyors del feu elèctric ataquen les persones / entitats que gosen qüestionar les seves caducs privilegis, entre ells, el seu 'patent de cors', la generació i distribució d'electricitat. Primer, van començar ignorant a les renovables.Posteriorment es van burlar d'elles. Avui dia les ataquen ferotgement. És el pas previ perquè comencin a perdre la batalla i surti triomfant el sentit comú, ja que la humanitat per continuar vivint al planeta Terra ha de conrear la relació amorosa que, de sempre, ha existit entre el Sol i la Terra. I les energies renovables són part d'aquesta història d'amor, que el miratge fòssil pretendre fer-nos oblidar. Sr Soria, Sr Rajoy, per mes que vulguin posar barreres, traves, impostos, preus dissuasoris, prohibicions, taxes, etc ... a l'ús de l'energia del Sol per part de la ciutadania, no se sortiran amb la seva (que no és seva, ja que vostès es comporten com lacais al servei dels senyors del feu elèctric). Així com les portes al camp se les emporta el primer vendaval, qualsevol impediment a les renovables, i en especial la solar, se l'emportarà per davant la ciutadania, tard o d'hora, exercint el seu sobirà dret a l'ús lliure del Sol Al temps per comprovar-ho.

divendres, 23 d’agost del 2013

Les herbes que es mengen.

Us deixo el següent vídeo de Anmorsigol sobre herbes que es poden menjar. Espero que us agradi.

dimecres, 21 d’agost del 2013

PARC DEL CASTELL DE PERALADA

foto: www.castelldeperalada.com

El Parc del Castell de Peralada diuen que és un del parc històrics més importants de Catalunya per la seva gènesis va ser projectat per François Duvillers al 1877 als Comptes de Peralada, senyors Rocabertí que li encarregaren al traslladar-se des de Paris al Castell i reformar-lo al estil francès per viure.

F. Duvillers d'edat avançada mai va visitar el lloc i va fer un projecte partint d'una topografia plana, qual en realitat el terreny presentava desnivells. Per la seva construcció va caler remoure terres i es va descobrir les restes d'una necròpolis ibera que es conserven al museu dins del Convent del Carme que forma part del conjunt històric amb el Castell.

Hi han 33 zones diferenciades com són el laberint, l'avinguda dels tarongers, la casa del jardiner. un quiosc, la pèrgola entre altres.

És un espai per visitar per les varietats d'arbres exemplars adults.

dimarts, 20 d’agost del 2013

La humanitat ha esgotat els recursos de la Terra per aquest any

Foto: static.freepick.com

De la web de Mon Sostenible us deixo aquest article sobre el dèficit ecològic que calcula the Global Footprint Network que depen de New Economic Foundation. Cal fer canvis importants per un mon en transició que pugui ser autosuficient amb les fonts renovables.

El 20 d'agost ha marcat el Dia de l'Excés de la Terra per aquest 2013. Aquesta data indica el dia en que la humanitat ha esgotat el pressupost de la natura per aquest any. Per tant, a partir d'ara i fins a final d'any, ens trobem en "dèficit ecològic" respecte als recursos naturals del Planeta i a l'acumulació de diòxid de carboni a l'atmosfera. Aquesta és la comptabilitat del consum de recursos que fa l'associació Global Footprint Network, que medeix l'oferta i la demanda dels recursos naturals i dels serveis ecològics usats per la humanitat com si es tractés d'un compte bancari amb ingressos i despeses, i que estima que en els primers vuit mesos de l'any la humanitat ha gastat més recursos i serveis de captura de C02 dels que el Planeta pot proveir durant tot l'any.
El 1993, el Día de l'Excés de la Terra -la data aproximada en que el consum de recursos de la humanitat per a un any supera la capacitat anual del planeta per a reposar-los- va caure el 21 d'octubre i el 2003 aquesta data va arribar el 22 de septiembre. Tenint en compte que aquest 2013, el Dia de l'Excès de la Terra ha arribat el 20 d'agost, es constata un avançament progressiu d'uns quants dies per any i d'aproximadament un mes per dècada.

El Día de l'Excès de la Terra és un concepte desenvolupat originariàment pel soci de Global Footprint Network al Regne Unit ,New Economics Foundation, i suposa el marcador anual del moment en que comencem a viure més enllà dels nostres recursos en un any determinat. Tot i que només és una estimació de les tendències temporals de l'ús de recursos, el Dia de l'Excès de la Terra és la millor aproximació científica a la medició de la diferència entre la demanda de recursos naturals i serveis ecològics que fa la humanitat i el que el Planeta pot proveir.


Article: MónSOStenible
Font: Global Footprint Network

diumenge, 18 d’agost del 2013

Per als escèptics del canvi climàtic.

Si no creus que el canvi climàtic sigui per causes antropogèniques i penses que no hi pots fer res al respecte i no et decideixes a actuar, aquí tens aquest vídeo a veure si vols contribuir a posar el teu gra de sorra i entre tots cap girar les emissions de CO2 i altres gasos que produeixen el efecte hivernacle que fa que el planeta s'escalfi cada cop més i més. Utilitza els subtítols si els consideres necessaris.

 

divendres, 16 d’agost del 2013

EL TOMACA, VARIETAT MONTSERRAT.


És una varietat de tomata molt apreciada a Catalunya, especialment per amanir. De gust molt dolç i color rosat amb plecs. És una varietat tradicional de port indeterminat.

Sempre la planto al meu hort aquest any no està sent molt bo per el conreu de les tomateres, però aixi i tot estic collint bastants. D’aquesta varietat de les sis diferents que tinc he collit el tomata més gran de 400 gr., amb ell sol he fet una amanida per quatre. Per tant, estic contenta dels resultats obtinguts.


Les varietats de port indeterminat vol dir que tenen un creixement continu, formant fulles i flors de manera il·limitada. Però per aquest tipus de creixement cal tutorar-les amb suports com canyes, fils o filferros, per evitar que s’estenguin per el sòl i els tomàquets es podreixen per malalties fúngiques. 

ALBERGÍNIA BLANCA


Aquesta albergínia l'he collit al hort aquest matí. És una de les noves varietats que he introduït al meu hort aquest any. La Dolors, una amiga, va fer planter d'una llavor que es va reservar l'any passat quan altre amiga li va oferir unes albergínies blanques que ella va trobar molt gustoses. Quan vam intercanviar planter de tomates també me'n va donar unes quantes plàntules i aquí teniu el resultat. El primer dia que vaig veure el fruit era a tocar a terra, em vaig pensar que era el ou d'una oca.!!!

La veritat que són molt bones de gust i molt bones per cuinar no agafen el to groguinós de les albergínies liles. L'únic inconvenient és que les punxes són una mica més fortes, que en les varietats liles que acostumo a plantar.

dilluns, 12 d’agost del 2013

TRES LLAVORS PER SEMBRAR AL AGOST.

Durant l'agost podem plantar diferents llavors per l'hort. Tres de elles són la mongeta, l'enciam i la pastanaga.

La mongeta potser la més fàcil de sembrar i de germinar perquè és una llavor de mida gran, però l'enciam també és molt fàcil de néixer amb les condicions de temperatura d'estiu. La pastanaga és molt més lenta de germinar pot tardar fins i tot 3 setmanes, cal tenir paciència perquè sempre germina.

Les podem plantar a terra plena ben preparada. La mongeta la podem plantar a cop de 5 a 7 granes per forat o a línies cada 4 o 5 cm. una llavor. L'enciam i la pastanaga en línies amples i la repartirem com si tiréssim sal al menjar que restin separades de 3 a 5 mm.

Recordeu que la profunditat de sembra és tres vegades el diàmetre si són esfèriques. Si són planes el diàmetre de la llavor.

divendres, 9 d’agost del 2013

GIRA-SOL GEGANT NATURALITZAT.




La flor que veieu a la foto és només una de les dotzenes de flors d'aquest gira-sol gegant multiflors, que ha nascut de la llavor que hi havia al sòl del hort i justament al costat d'un goter. Vaig reconèixer la plàntula i la vaig deixar fer.

Hi ha resultat en un gira-sol fantàstic que omple de vida el hort i dona de menjar a les abelles, com la que veieu que esta xuclant el nèctar tot distreta mentre la fotografio.

Aquí podeu veure la planta sencera que fa més d'un metre d'amplada i més de 3 m. d'alçada.

dimecres, 7 d’agost del 2013

Assassinat al Brasil un biòleg espanyol conegut per la seva lluita ecologista al Parc Estatal de Cunhambebe

Un altre defensor dels boscos primaris i la seva diversitat assassinat per amor a la natura. Una gran injustícia. Us deixo informació apareguda en diversos mitjans avui. Aquest es transcrit del bloko.info.

El Parc Estatal de Cunhambebe va ser reconegut com area protegida al 2008 amb 38.500 ha. és el segon parca nacional brasiler més gran s'hi troben edificacions colonials , fauna i plantes atlàntiques de gran valor biològic per la seva gran biodiversitat. Compta amb 13 conques hidrogràfiques molt importants com subministra d'aigua potable. Tres pics: Pic de Sinfronio de 1500, Angra dos Reis i Pic de les Tres Orelles amb 1100. El nom del parc es donat per un cacic que el 1560 es va revoltar contra els portuguesos amb l'ajuda dels indis Tupinamba.

07.08.2013
Foto: el pais, imatge cedida per la seva vidua.

EP.- El biòleg espanyol Gonzalo Alonso Hernandez, de 49 anys i conegut pel seu activisme en defensa del medi ambient enfront dels caçadors clandestins i els ramaders, ha aparegut mort amb diversos trets al cap en l’Estat brasiler de Rio de Janeiro, segons ha informat l’edició digital del diari brasiler O Globo.

El cadàver de Gonzalo Alonso, que residia des de feia deu anys a la zona i portava desaparegut des del passat diumenge, va ser localitzat ahir dimarts prop d’una cascada al Parc Estatal de Cunhambebe, a la localitat de Rio Claro. Segons les primeres informacions, algú havia tallat les línies telefòniques i havia danyat el cablejat elèctric del domicili de l’espanyol, en el portal han aparegut petjades de sang.

La policia ha obert una investigació per determinar si s’ha tractat d’un robatori amb violència, un acte de venjança o un crim passional, però un responsable de la policia, Marc Antoni Alves, ha indicat a O Globo que tot apunta que la causa més probable del crim han estat les denúncies que duia a terme l’espanyol contra els caçadors furtius d’espècies en vies d’extinció.

El biòleg pertanyia a l’Institut Terra i al Consell Municipal de Medi Ambient. L’esposa de Gonzalo Alonso, Maria de Lurdes Pena Campos, havia informat a les autoritats que el seu marit havia tingut problemes amb els caçadors furtius, amb els extractors il·legals de margalló i amb els ramaders que provoquen incendis per guanyar espai en el citat parc nacional.

Les autoritats estan a l’espera de les conclusions de l’Institut Mèdic Legal (IML) de Angra dos Reis, on s’ha realitzat l’autòpsia, que s’afegiran a la investigació ordenada per Marco Antonio Alves per determinar les possibles causes de la mort del biòleg espanyol. Entre les proves adjuntes figuren les imatges d’una càmera de vídeo instal·lada a les oficines de l’Institut Estatal d’Ambient (INEA), situades dins del Parc de Cunhambebe.

dimarts, 6 d’agost del 2013

Allan Savory. Maneig Global (Holistic Management) de les pastures, per el canvi climàtic.

Us deixo aquest vídeo que crec interessant per com podem combatre el canvi climàtic. Espero que us agradi utilitzeu els subtítols si us són d'utilitat.


dilluns, 5 d’agost del 2013

OLI DE COP O OLI D'HIPÈRIC, RESULTATS.

Desprès de 40 dies a sol i serena, aquest és l'aspecte vermellós que presenta l'oli de cop.


Avui, ja he colat i preparat l'oli de cop. Podeu veure el seu color ben vermell.




Aquí podeu veure les restes de Herba de Sant Joan espremudes i el oli passat per un colador fi o si voleu un drap de fil ben fi, us quedarà mes net de impureses. Ja l'he etiquetat amb la data i el nom del remei, Oli de Cop o Hipèric.

diumenge, 4 d’agost del 2013

EL Príncep Carles d'Anglaterra adverteix cultius transgènics el risc de provocar el desastre ambiental més gran de la història


Del diari The Telegraph us deixo aquest article de Jeff Randall  del agost del 2008, sobre l'opinió del Princep Carles d'Anglaterra sobre els transgènics. Espero que sigui del vostre interes. Traducció automatica.

Per Jeff Randall

El desenvolupament massiu dels cultius modificats genèticament pot arribar a causar el pitjor desastre ambiental del món, el Príncep de Gal · les, ha advertit.

El Príncep de Gal · les: "Si aquest és el futur, no comptin amb mi '
George Pitcher: Prince Charles pits fe en contra dels cultius transgènics

En la seva intervenció més oberta sobre la qüestió dels aliments transgènics, el Príncep va dir que les empreses multinacionals estaven duent a terme un experiment amb la natura, que s'havia anat "molt malament".

El Príncep, en una entrevista exclusiva amb el Daily Telegraph, també va expressar el temor que els aliments es quedaria sense causa dels danys que es van causar al terra de la terra per la investigació científics.

Va acusar les empreses de dur a terme un "experiment gegantí crec amb la natura i tota la humanitat que ha passat molt malament".

"Per què si estem front a tots aquests reptes, el canvi climàtic i tot?".

Basant-se en "corporacions gegants" d'aliments, va dir, es traduiria en "absolut desastre".

"Això seria la destrucció absoluta de tot ... i la manera clàssica d'assegurar que no hi ha menjar en el futur", va dir.

"El que hauríem d'estar parlant és de la seguretat alimentària no és la producció d'aliments - que és el que importa i això és el que la gent no va a entendre.

"I si pensen que el seu alguna manera va a funcionar, ja que van a tenir una forma d'enginyeria genètica enginyosa després d'una altra, de nou m'expliqui, ja que es garanteix que causa el major desastre ambiental de la història."

Els petits agricultors, en particular, serien les víctimes de "corporacions gegants" fer-se càrrec de la producció massiva d'aliments.

"Crec que la partida per al desastre real", va dir.

"Si creuen que aquest és el camí a seguir .... que [es] a acabar amb milions de petits agricultors de tot el món sent expulsats de les seves terres en les aglomeracions urbanes insostenibles, immanejable, degradat i funcionin d'horror innombrable."

El príncep dels comentaris franques de Gal · les tornarà a obrir tot el debat sobre aliments GM.

Ells ho van a posar en un curs de col · lisió amb la comunitat científica internacional i Downing Street - que ha permès 54 assajos de cultius GM a Gran Bretanya des de 2000.

La seva intervenció es produeix en un moment crític. Hi ha una pressió intensa per més productes transgènics, no menys, a causa dels creixents costos dels aliments i l'escassetat generalitzada.

Molts científics creuen que la investigació de GM és l'única manera de garantir l'alimentació de la creixent població del món, el planeta es veu afectada pel canvi climàtic.

Seran consternats per un perfil tan alt i la contribució controvertida des del Príncep de Gal · les en un moment tan delicat.

El Príncep es va preparar per al major vessament de crítiques per part dels científics des que va acusar els enginyers genètics de portar-nos en "regnes que pertanyen a Déu i només a Déu" en un article al Daily Telegraph el 1998.

En l'entrevista amb el príncep, que té una granja orgànica a la seva finca de Highgrove, va oferir l'esperança que el sistema agrícola britànica fomentant cada vegada més familiar granges cooperatives.

En ser qüestionat sobre si ell estava tractant de fer retrocedir el rellotge, va dir: "Jo no crec que em sento molt No va a l'inrevés En realitat, és el reconeixement que estem amb la natura, no contra ella hem anat treballant .... contra la naturalesa per molt temps ".

El Príncep de Gal · les va citar el dany ambiental generalitzat a l'Índia causat per la febre de produir en massa d'aliments GM.

"Mira a la Revolució Verda de la Índia. Treballar durant un curt temps, però ara el preu s'està pagant.

"He estat al Panjab, on vostè ha vist els desastres que s'han produït com a resultat de l'excessiva demanda de reg a causa de les llavors i grans híbrids que s'han produït, que demanen grans quantitats d'aigua.

"[El] freàtic ha desaparegut. Tenen enormes problemes amb el nivell d'aigua, amb problemes dels plaguicides i les complicacions que ara estan arribant a casa a dormir.

"Mira l'oest d'Austràlia. Grans problemes de salinització. He estat allà. Ho has trobat. Alguns dels enfocaments excessives a les formes modernes de l'agricultura."

Ell va dir que els científics estaven posant massa pressió sobre la natura.

"Si no està treballant amb l'assistència física que causa innombrables problemes. Que arribar a ser molt costós i molt difícil de desfer.

Col · loca càrregues impossibles a la natura i condueix a l'acumulació de problemes que es fan més difícils de resoldre ".

En un discurs l'any passat el Príncep de Gal · les va advertir que el món s'enfronta a una sèrie de desastres naturals dins dels 18 mesos llevat que s'acordi un pla d'acció 15 milions de lliures per salvar els boscos tropicals del món.

S'ha posat en marxa el seu propi projecte de selva tropical amb 15 de les empreses més grans del món, experts ambientals i econòmiques, per intentar trobar formes d'aturar la seva destrucció.

Fa només dues setmanes els investigadors de GM britànics van pressionar ministres per als seus cultius a tenir en instal · lacions d'alta seguretat o en camps en llocs secrets en tot el país per evitar que siguin atacats i destruïts.

Ells es van pronunciar després que manifestants van arrencar cultius en un dels dos assajos de GM per ser aprovades al Regne Unit aquest any.

Els científics afirmen que els reiterats atacs contra els seus assajos estan sufocant la investigació fonamental per avaluar si els cultius transgènics poden reduir l'impacte dels costos i mediambientals de l'agricultura i si creixeran millor en ambients hostils on les sequeres han devastat collites.

dissabte, 3 d’agost del 2013

LLIBRES PER L'ESTIU, PERMACULTURA DE DAVID HOLMGREN

Per preparar la tardor uns llibres de horticultura sempre són benvinguts. Aquest estiu de temps no me'n sobra, més aviat em falta. Però quan la calor apreta una mica de lectura a l'ombra sempre és un descans.

Com moltes altres vegades m 'agrada comprar els originals i sobre una temàtica en concret. Aquest cop finalment m'he decidit per la permacultura. He adquirit els originals reeditats de Bill Molison i David Holmgren. Avui us presento el de David Holmgren, Permaculture. Principles & Pathways Beyond Sustainability. (Permacultura. Principis & Mètodes cap a la Sostenibilitat.).

Com ell mateix diu és el co-creador del terme permacultura que és la unió de les paraules: permanent i agricultura, amb els anys el terme ha sobrepassat el camp de l'agricultura i s' aplica com un model de disseny holistic.  Un exemple són els pobles i ciutats de transició 'transition town' que estan prosperant a Anglaterra especialment.

Aquest llibre va ser escrit fa 30 anys quan l'autor en tenia 20, ell reconeix que durant aquest darrers 30 anys la permacultura ha evolucionat i no te un format fixe, és una forma de viure, d'interactua amb el medi des de un punt de vista global que admet diferents dissenys.

El llibre tracta de observar i interaccionar, capta i conservar l'energia, obtenir collites, usar i valorar les fonts renovables i serveis, no produir deixalles, dissenyar del tot cap als detalls, integrar en lloc de segregar, usar petites i solucions lentes, valorar la diversitat i ser creatiu davant els canvis.

Bé que ja tinc feina per distraurem llegint, ja comentaré en altra apunt.

divendres, 2 d’agost del 2013

AVUI AL HORT, LA MEVA COLLITA: TOMATA, PEBROT, ALBERGÍNIA I MONGETA

El hort comença a rajar, es aquell moment que tens que congelar, fer conservar i repartir.  Perquè no pots menjar-ho tot. Sembla impossible, però de sobte succeeix.


Avui he collit: tomata cherry, tomata montserrat, mongeta d'enramar i contender, carabassons algerians, pebrots llargs grocs i verds, i albergínies.

dijous, 1 d’agost del 2013

Arrelem després del foc

Del bloc Amics Arbres, Arbres Amics us deixo aquest apunt d'en Joan Vicenç sobre l'incendi de la Serra de Tramuntana.



Veig cendra, silenci i pedres

Què veig des de la Trapa? Veig cendra, silenci i pedres. Fent una volta de reconeixement, només hi he vist tres espècies vives: un menjamosques, un xoric i corbs. Són tres espècies oportunistes. No hi ha cap rastre de la resta de fauna que hi havia: no hi ha conills, ni eriçons, ni tortugues, etc. Aquest incendi és una fractura molt gran per a la fauna, perquè hi ha zones que hauran de ser recolonitzades de bell nou.
Pel que fa a la flora, s'ha perdut tota la zona on predominava el pinar, cosa que és quasi equivalent a la pèrdua de l'incendi de l'any 1994. Aquell fou més devastador, però ambientalment les pèrdues són enormes i equivalents. I, a més, ara ens trobem amb un agreujant: encara que sembli paradoxal, són les pluges de tardor que vindran i que arrossegaran la terra fèrtil que queda, amb els nutrients volatilitzats i cendra, i se l'emportaran als torrents. I això, un cop perdut, no es pot recuperar. Les espècies potser sí que les podem recuperar, però el sòl fèrtil no, i això canvia totalment el paisatge i la biodiversitat de la serra.



Per tant, ara cal centrar els esforços a mantenir com sigui aquesta terra fèrtil, ajudant perquè el bosc i la natura mateix accelerin l'activitat, cosa que ja ha començat, perquè les pinyes s'han obert i els pinyons ja són a terra, sobre la cendra, per germinar. Hem de lluitar perquè ho facin i s'agafin a la terra, a més de distribuir llavors de germinació ràpida, com la civada, per tot el territori cremat. Si perdem terreny fèrtil, perdem moltes espècies originàries de Mallorca, com ara les setze espècies d'orquídies que hi havia a la finca de la Trapa, per no parlar de la fauna i de desenes d'espècies úniques de flora més.



Però atenció, que la natura sàpiga reaccionar tota sola no vol pas dir que no sigui greu. Que no s'equivoqui ningú: és molt greu això que ha passat. Hi ha conseqüències molt greus per a la biodiversitat. I també de caire geològic: el foc fractura les roques, que es mouen. I ja ens han dit que a tocar de les carreteres per on passen els bombers han vist com es movien pedres de la mida d'un cotxe, bé perquè s'han trencat, bé perquè s'han cremat els arbres i arbusts que les subjectaven. Això és perillosíssim tant per a les brigades que treballen en l'extinció del foc com per a la gent que vagi a fer feina de regeneració de l'espai un cop acabat.



Hi ha tants d'afectats, tants espais, tantes finques que no sé què més dir… Però vull destacar la solidaritat de gent, perquè aquí tothom és conscient de la importància del patrimoni que perdem. La gent truca a totes les entitats ambientals i als serveis d'extinció per demanar què pot fer. Hi ha gent que porta menjar i mantes als bombers, músics que s'ofereixen a fer un concert, etc. Quan truquen a la Trapa ens diuen: 'Què hem de fer? Som a les vostres ordres, només ens heu de dir què hem de fer.' Què els diem? Que encara és moment de reflexionar i que cal ser molt prudents, tots, per no equivocar-nos en els passos que seguim. Una errada pot ser fatal. Hi hem de pensar aquests dies i hi hem de pensar molt bé.


Joan Joan. Responsable del GOB a La Trapa.


Amb la poca o gens de confiança que em mereix l'actuació que donarà l'administració, i creient i pensant que la resposta l'haurà de donar la gent que pensa, que estima, que exigeix i que actua radicalment... recomanaria la recol•lecció de llavors, a ser possible dins les seves càpsules, pinyes o fruits, d'argelagues, estepes, albada, cossiada, pinyes, càrritx, romaní, peterrell, esparregueres... que es carreguin dins un mitjà de vol aeri i es llancin en el moment i el lloc que millor li escaigui a cada terra i espècie.

Des de terra, les mans de nins i grans poden recollir i sembrar amb molta facilitat molts d'aglans, murtons, arboços, cireres de pastor i de betlem... i plantar-les amb un estri tan senzill com una cullera.

Les plantacions d'arrel són massa dificultoses i costoses i s'haurien de confinar en espais molt ben tancats i cuidats.

No cal dir que cal combatre, com a prioritat i sense descans, la càrrega de cabres. 

Cal una comunicació i una tramesa d'informació acurada a la societat en allò que creiem que és el que convé a la Trapa i a la resta de la terra devastada.


JVLC

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...