EL TOMATA I L'ACNE.

Moltes hortalisses i especialment els seus fruits tenen propietats curatives o remeieres a part de ser un aliment que poden ser beneficiosos al menjar-lo, també tenen aplicacions externes. I podem utilitzar-los amb facilitat. Aquest és el cas de la tomata.

La tomata és molt eficaç en cutis amb acne. Es necessita un tomata madur, millor de sucar pa, un ratllador, una cullera, un plat i un ganivet.

Cal tallar el tomata en dos parts i rallar-lo. La polpa la posem com una mascareta a la cara i la deixem actuar de 15 a 20 minuts. Desprès ens rentem la cara amb aigua tèbia. I podrem comprovar els beneficis amb un cutis més fi i net d'impureses.

El Dret Humà a l'Energia i l'us lliure del Sol

A continuació us transcric un article de Pep Puig al bloc de Energies Renovables  sobre la nova normativa i modificació de la llei energètica desafavorint les energies renovables clarament  en favor de les energies brutes i no renovables provinents de combustibles fòssils aparegut el dimecres 21 agost, 2013. (traducció automàtica)




Els fets han demostrat al llarg del segle XX, i ho continuen demostrant en el present, que una societat que basa el seu sistema elèctric a la crema ineficient de combustibles fòssils i en la fissió perillosa de combustible nuclear, controlada per un grapat de grans corporacions oligopolístiques o monopolístiques, és incapaç de garantir, a tota la població del planeta, el dret humà a l'energia. Quantes persones i / o famílies no tenen accés als serveis que l'electricitat pot proveir ja que en les societats on viuen, ni existeixen ni existiran les infraestructures que es van desenvolupar en alguns llocs del món per disposar dels serveis que l'electricitat proveeix. I quantes persones i / o famílies no poden cobrir les seves necessitats energètiques per viure dignament, atès que, en les societats que els acullen, ells no poden pagar els, sempre creixents, preus del servei elèctric convencional. Com molt encertadament va declarar la World Renewable Energy Assembly - Wrea (2005), "les energies renovables són les úniques que poden garantir el dret humà a l'energia" ja que són les que es manifesten de forma més democràtica. Els humans, des que som a la Terra, hem tingut lliure accés al Sol, la principal font d'energia que el planeta disposa. Però amb la imposició dels sistemes de generació d'electricitat a base de cremar els combustibles no renovables, la humanitat va deixar de mirar al Sol i va ser sumida en el miratge energètic fòssil, del qual han tret un suculent profit les corporacions elèctriques avui existents (amb la inestimable ajuda d'irresponsables polítics amb càrrecs públics de govern). Les crisis de combustibles fòssils que es van manifestar en la dècada dels anys 70 van posar al descobert la vulnerabilitat del sistema elèctric basat en combustibles fòssils. Les grans corporacions pretendre imposar, un cop més, la seva visió. Aquesta vegada mitjançant centrals tèrmiques nuclears. Però la tossuda realitat econòmica i tecnològica (i l'oposició ciutadana) va fer mossegar la pols a moltes aventures nucleocráticas. Els capitostos energètics tampoc van donar importància, ni prendre en consideració, els treballs que començaven a realitzar alguns, petits i decidits, grups de ciutadans, aliats amb científics i tècnics compromesos amb la societat, sorgits arran de la crisi del petroli, en diverses parts del món. Com a màxim, es van burlar dels artefactes i sistemes energètics dissenyats per aprofitar el Sol, el vent, la biomassa ... per aquells que practicaven l'anomenada, llavors, tecnologia alternativa. Però alguns d'aquells 'bojos' van ser prou assenyats per desenvolupar tecnologies , avui batejades com 'disruptives', tecnologies que, en el moment en què són adoptades massivament per la població, tenen la capacitat de modificar radicalment l'statu-quo dominant, subvirtiéndolo. I aquesta és la situació que es viu avui en alguns països, entre ells Espanya, on les tecnologies per a l'aprofitament de les fonts d'energia renovable s'han desenvolupat prou com per posar en escac a les corporacions oligopolístiques, que han vist disminuir la seva quota de mercat, ja que aquesta ha anat sent ocupada per aquelles iniciatives empresarials i privades que van apostar per un nou sistema de generació eficient, net i renovable. Havent proveït seus consells d'administració amb persones rellevants que van tenir al seu dia càrrecs en el govern del regne d'Espanya, la reacció dels senyors del feu elèctric no s'ha fet esperar. Igual que els senyors feudals atacaven furiosament als seus servents quan aquests posaven en perill els privilegis senyorials, els senyors del feu elèctric ataquen les persones / entitats que gosen qüestionar les seves caducs privilegis, entre ells, el seu 'patent de cors', la generació i distribució d'electricitat. Primer, van començar ignorant a les renovables.Posteriorment es van burlar d'elles. Avui dia les ataquen ferotgement. És el pas previ perquè comencin a perdre la batalla i surti triomfant el sentit comú, ja que la humanitat per continuar vivint al planeta Terra ha de conrear la relació amorosa que, de sempre, ha existit entre el Sol i la Terra. I les energies renovables són part d'aquesta història d'amor, que el miratge fòssil pretendre fer-nos oblidar. Sr Soria, Sr Rajoy, per mes que vulguin posar barreres, traves, impostos, preus dissuasoris, prohibicions, taxes, etc ... a l'ús de l'energia del Sol per part de la ciutadania, no se sortiran amb la seva (que no és seva, ja que vostès es comporten com lacais al servei dels senyors del feu elèctric). Així com les portes al camp se les emporta el primer vendaval, qualsevol impediment a les renovables, i en especial la solar, se l'emportarà per davant la ciutadania, tard o d'hora, exercint el seu sobirà dret a l'ús lliure del Sol Al temps per comprovar-ho.

Les herbes que es mengen.

Us deixo el següent vídeo de Anmorsigol sobre herbes que es poden menjar. Espero que us agradi.

PARC DEL CASTELL DE PERALADA

foto: www.castelldeperalada.com

El Parc del Castell de Peralada diuen que és un del parc històrics més importants de Catalunya per la seva gènesis va ser projectat per François Duvillers al 1877 als Comptes de Peralada, senyors Rocabertí que li encarregaren al traslladar-se des de Paris al Castell i reformar-lo al estil francès per viure.

F. Duvillers d'edat avançada mai va visitar el lloc i va fer un projecte partint d'una topografia plana, qual en realitat el terreny presentava desnivells. Per la seva construcció va caler remoure terres i es va descobrir les restes d'una necròpolis ibera que es conserven al museu dins del Convent del Carme que forma part del conjunt històric amb el Castell.

Hi han 33 zones diferenciades com són el laberint, l'avinguda dels tarongers, la casa del jardiner. un quiosc, la pèrgola entre altres.

És un espai per visitar per les varietats d'arbres exemplars adults.

La humanitat ha esgotat els recursos de la Terra per aquest any

Foto: static.freepick.com

De la web de Mon Sostenible us deixo aquest article sobre el dèficit ecològic que calcula the Global Footprint Network que depen de New Economic Foundation. Cal fer canvis importants per un mon en transició que pugui ser autosuficient amb les fonts renovables.

El 20 d'agost ha marcat el Dia de l'Excés de la Terra per aquest 2013. Aquesta data indica el dia en que la humanitat ha esgotat el pressupost de la natura per aquest any. Per tant, a partir d'ara i fins a final d'any, ens trobem en "dèficit ecològic" respecte als recursos naturals del Planeta i a l'acumulació de diòxid de carboni a l'atmosfera. Aquesta és la comptabilitat del consum de recursos que fa l'associació Global Footprint Network, que medeix l'oferta i la demanda dels recursos naturals i dels serveis ecològics usats per la humanitat com si es tractés d'un compte bancari amb ingressos i despeses, i que estima que en els primers vuit mesos de l'any la humanitat ha gastat més recursos i serveis de captura de C02 dels que el Planeta pot proveir durant tot l'any.
El 1993, el Día de l'Excés de la Terra -la data aproximada en que el consum de recursos de la humanitat per a un any supera la capacitat anual del planeta per a reposar-los- va caure el 21 d'octubre i el 2003 aquesta data va arribar el 22 de septiembre. Tenint en compte que aquest 2013, el Dia de l'Excès de la Terra ha arribat el 20 d'agost, es constata un avançament progressiu d'uns quants dies per any i d'aproximadament un mes per dècada.

El Día de l'Excès de la Terra és un concepte desenvolupat originariàment pel soci de Global Footprint Network al Regne Unit ,New Economics Foundation, i suposa el marcador anual del moment en que comencem a viure més enllà dels nostres recursos en un any determinat. Tot i que només és una estimació de les tendències temporals de l'ús de recursos, el Dia de l'Excès de la Terra és la millor aproximació científica a la medició de la diferència entre la demanda de recursos naturals i serveis ecològics que fa la humanitat i el que el Planeta pot proveir.


Article: MónSOStenible
Font: Global Footprint Network

Per als escèptics del canvi climàtic.

Si no creus que el canvi climàtic sigui per causes antropogèniques i penses que no hi pots fer res al respecte i no et decideixes a actuar, aquí tens aquest vídeo a veure si vols contribuir a posar el teu gra de sorra i entre tots cap girar les emissions de CO2 i altres gasos que produeixen el efecte hivernacle que fa que el planeta s'escalfi cada cop més i més. Utilitza els subtítols si els consideres necessaris.

 

EL TOMACA, VARIETAT MONTSERRAT.

És una varietat de tomata molt apreciada a Catalunya, especialment per amanir. De gust molt dolç i color rosat amb plecs. És una varietat tradicional de port indeterminat.

Sempre la planto al meu hort aquest any no està sent molt bo per el conreu de les tomateres, però aixi i tot estic collint bastants. D’aquesta varietat de les sis diferents que tinc he collit el tomata més gran de 400 gr., amb ell sol he fet una amanida per quatre. Per tant, estic contenta dels resultats obtinguts.

Les varietats de port indeterminat vol dir que tenen un creixement continu, formant fulles i flors de manera il·limitada. Però per aquest tipus de creixement cal tutorar-les amb suports com canyes, fils o filferros, per evitar que s’estenguin per el sòl i els tomàquets es podreixen per malalties fúngiques. 

ALBERGÍNIA BLANCA

Aquesta albergínia l'he collit al hort aquest matí. És una de les noves varietats que he introduït al meu hort aquest any. La Dolors, una amiga, va fer planter d'una llavor que es va reservar l'any passat quan altre amiga li va oferir unes albergínies blanques que ella va trobar molt gustoses. Quan vam intercanviar planter de tomates també me'n va donar unes quantes plàntules i aquí teniu el resultat. El primer dia que vaig veure el fruit era a tocar a terra, em vaig pensar que era el ou d'una oca.!!!

La veritat que són molt bones de gust i molt bones per cuinar no agafen el to groguinós de les albergínies liles. L'únic inconvenient és que les punxes són una mica més fortes, que en les varietats liles que acostumo a plantar.

TRES LLAVORS PER SEMBRAR AL AGOST.

Durant l'agost podem plantar diferents llavors per l'hort. Tres de elles són la mongeta, l'enciam i la pastanaga.

La mongeta potser la més fàcil de sembrar i de germinar perquè és una llavor de mida gran, però l'enciam també és molt fàcil de néixer amb les condicions de temperatura d'estiu. La pastanaga és molt més lenta de germinar pot tardar fins i tot 3 setmanes, cal tenir paciència perquè sempre germina.

Les podem plantar a terra plena ben preparada. La mongeta la podem plantar a cop de 5 a 7 granes per forat o a línies cada 4 o 5 cm. una llavor. L'enciam i la pastanaga en línies amples i la repartirem com si tiréssim sal al menjar que restin separades de 3 a 5 mm.

Recordeu que la profunditat de sembra és tres vegades el diàmetre si són esfèriques. Si són planes el diàmetre de la llavor.

GIRA-SOL GEGANT NATURALITZAT.

La flor que veieu a la foto és només una de les dotzenes de flors d'aquest gira-sol gegant multiflors, que ha nascut de la llavor que hi havia al sòl del hort i justament al costat d'un goter. Vaig reconèixer la plàntula i la vaig deixar fer.

Hi ha resultat en un gira-sol fantàstic que omple de vida el hort i dona de menjar a les abelles, com la que veieu que esta xuclant el nèctar tot distreta mentre la fotografio.

Aquí podeu veure la planta sencera que fa més d'un metre d'amplada i més de 3 m. d'alçada.

Assassinat al Brasil un biòleg espanyol conegut per la seva lluita ecologista al Parc Estatal de Cunhambebe

Un altre defensor dels boscos primaris i la seva diversitat assassinat per amor a la natura. Una gran injustícia. Us deixo informació apareguda en diversos mitjans avui. Aquest es transcrit del bloko.info.

El Parc Estatal de Cunhambebe va ser reconegut com area protegida al 2008 amb 38.500 ha. és el segon parca nacional brasiler més gran s'hi troben edificacions colonials , fauna i plantes atlàntiques de gran valor biològic per la seva gran biodiversitat. Compta amb 13 conques hidrogràfiques molt importants com subministra d'aigua potable. Tres pics: Pic de Sinfronio de 1500, Angra dos Reis i Pic de les Tres Orelles amb 1100. El nom del parc es donat per un cacic que el 1560 es va revoltar contra els portuguesos amb l'ajuda dels indis Tupinamba.

07.08.2013

Foto: el pais, imatge cedida per la seva vidua.

EP.- El biòleg espanyol Gonzalo Alonso Hernandez, de 49 anys i conegut pel seu activisme en defensa del medi ambient enfront dels caçadors clandestins i els ramaders, ha aparegut mort amb diversos trets al cap en l’Estat brasiler de Rio de Janeiro, segons ha informat l’edició digital del diari brasiler O Globo.

El cadàver de Gonzalo Alonso, que residia des de feia deu anys a la zona i portava desaparegut des del passat diumenge, va ser localitzat ahir dimarts prop d’una cascada al Parc Estatal de Cunhambebe, a la localitat de Rio Claro. Segons les primeres informacions, algú havia tallat les línies telefòniques i havia danyat el cablejat elèctric del domicili de l’espanyol, en el portal han aparegut petjades de sang.

La policia ha obert una investigació per determinar si s’ha tractat d’un robatori amb violència, un acte de venjança o un crim passional, però un responsable de la policia, Marc Antoni Alves, ha indicat a O Globo que tot apunta que la causa més probable del crim han estat les denúncies que duia a terme l’espanyol contra els caçadors furtius d’espècies en vies d’extinció.

El biòleg pertanyia a l’Institut Terra i al Consell Municipal de Medi Ambient. L’esposa de Gonzalo Alonso, Maria de Lurdes Pena Campos, havia informat a les autoritats que el seu marit havia tingut problemes amb els caçadors furtius, amb els extractors il·legals de margalló i amb els ramaders que provoquen incendis per guanyar espai en el citat parc nacional.

Les autoritats estan a l’espera de les conclusions de l’Institut Mèdic Legal (IML) de Angra dos Reis, on s’ha realitzat l’autòpsia, que s’afegiran a la investigació ordenada per Marco Antonio Alves per determinar les possibles causes de la mort del biòleg espanyol. Entre les proves adjuntes figuren les imatges d’una càmera de vídeo instal·lada a les oficines de l’Institut Estatal d’Ambient (INEA), situades dins del Parc de Cunhambebe.

Allan Savory. Maneig Global (Holistic Management) de les pastures, per el canvi climàtic.

Us deixo aquest vídeo que crec interessant per com podem combatre el canvi climàtic. Espero que us agradi utilitzeu els subtítols si us són d'utilitat.

OLI DE COP O OLI D'HIPÈRIC, RESULTATS.

Desprès de 40 dies a sol i serena, aquest és l'aspecte vermellós que presenta l'oli de cop.

Avui, ja he colat i preparat l'oli de cop. Podeu veure el seu color ben vermell.

Aquí podeu veure les restes de Herba de Sant Joan espremudes i el oli passat per un colador fi o si voleu un drap de fil ben fi, us quedarà mes net de impureses. Ja l'he etiquetat amb la data i el nom del remei, Oli de Cop o Hipèric.

EL Príncep Carles d'Anglaterra adverteix cultius transgènics el risc de provocar el desastre ambiental més gran de la història

Del diari The Telegraph us deixo aquest article de Jeff Randall  del agost del 2008, sobre l'opinió del Princep Carles d'Anglaterra sobre els transgènics. Espero que sigui del vostre interes. Traducció automatica.

Per Jeff Randall

El desenvolupament massiu dels cultius modificats genèticament pot arribar a causar el pitjor desastre ambiental del món, el Príncep de Gal · les, ha advertit.

El Príncep de Gal · les: "Si aquest és el futur, no comptin amb mi '
George Pitcher: Prince Charles pits fe en contra dels cultius transgènics

En la seva intervenció més oberta sobre la qüestió dels aliments transgènics, el Príncep va dir que les empreses multinacionals estaven duent a terme un experiment amb la natura, que s'havia anat "molt malament".

El Príncep, en una entrevista exclusiva amb el Daily Telegraph, també va expressar el temor que els aliments es quedaria sense causa dels danys que es van causar al terra de la terra per la investigació científics.

Va acusar les empreses de dur a terme un "experiment gegantí crec amb la natura i tota la humanitat que ha passat molt malament".

"Per què si estem front a tots aquests reptes, el canvi climàtic i tot?".

Basant-se en "corporacions gegants" d'aliments, va dir, es traduiria en "absolut desastre".

"Això seria la destrucció absoluta de tot ... i la manera clàssica d'assegurar que no hi ha menjar en el futur", va dir.

"El que hauríem d'estar parlant és de la seguretat alimentària no és la producció d'aliments - que és el que importa i això és el que la gent no va a entendre.

"I si pensen que el seu alguna manera va a funcionar, ja que van a tenir una forma d'enginyeria genètica enginyosa després d'una altra, de nou m'expliqui, ja que es garanteix que causa el major desastre ambiental de la història."

Els petits agricultors, en particular, serien les víctimes de "corporacions gegants" fer-se càrrec de la producció massiva d'aliments.

"Crec que la partida per al desastre real", va dir.

"Si creuen que aquest és el camí a seguir .... que [es] a acabar amb milions de petits agricultors de tot el món sent expulsats de les seves terres en les aglomeracions urbanes insostenibles, immanejable, degradat i funcionin d'horror innombrable."

El príncep dels comentaris franques de Gal · les tornarà a obrir tot el debat sobre aliments GM.

Ells ho van a posar en un curs de col · lisió amb la comunitat científica internacional i Downing Street - que ha permès 54 assajos de cultius GM a Gran Bretanya des de 2000.

La seva intervenció es produeix en un moment crític. Hi ha una pressió intensa per més productes transgènics, no menys, a causa dels creixents costos dels aliments i l'escassetat generalitzada.

Molts científics creuen que la investigació de GM és l'única manera de garantir l'alimentació de la creixent població del món, el planeta es veu afectada pel canvi climàtic.

Seran consternats per un perfil tan alt i la contribució controvertida des del Príncep de Gal · les en un moment tan delicat.

El Príncep es va preparar per al major vessament de crítiques per part dels científics des que va acusar els enginyers genètics de portar-nos en "regnes que pertanyen a Déu i només a Déu" en un article al Daily Telegraph el 1998.

En l'entrevista amb el príncep, que té una granja orgànica a la seva finca de Highgrove, va oferir l'esperança que el sistema agrícola britànica fomentant cada vegada més familiar granges cooperatives.

En ser qüestionat sobre si ell estava tractant de fer retrocedir el rellotge, va dir: "Jo no crec que em sento molt No va a l'inrevés En realitat, és el reconeixement que estem amb la natura, no contra ella hem anat treballant .... contra la naturalesa per molt temps ".

El Príncep de Gal · les va citar el dany ambiental generalitzat a l'Índia causat per la febre de produir en massa d'aliments GM.

"Mira a la Revolució Verda de la Índia. Treballar durant un curt temps, però ara el preu s'està pagant.

"He estat al Panjab, on vostè ha vist els desastres que s'han produït com a resultat de l'excessiva demanda de reg a causa de les llavors i grans híbrids que s'han produït, que demanen grans quantitats d'aigua.

"[El] freàtic ha desaparegut. Tenen enormes problemes amb el nivell d'aigua, amb problemes dels plaguicides i les complicacions que ara estan arribant a casa a dormir.

"Mira l'oest d'Austràlia. Grans problemes de salinització. He estat allà. Ho has trobat. Alguns dels enfocaments excessives a les formes modernes de l'agricultura."

Ell va dir que els científics estaven posant massa pressió sobre la natura.

"Si no està treballant amb l'assistència física que causa innombrables problemes. Que arribar a ser molt costós i molt difícil de desfer.

Col · loca càrregues impossibles a la natura i condueix a l'acumulació de problemes que es fan més difícils de resoldre ".

En un discurs l'any passat el Príncep de Gal · les va advertir que el món s'enfronta a una sèrie de desastres naturals dins dels 18 mesos llevat que s'acordi un pla d'acció 15 milions de lliures per salvar els boscos tropicals del món.

S'ha posat en marxa el seu propi projecte de selva tropical amb 15 de les empreses més grans del món, experts ambientals i econòmiques, per intentar trobar formes d'aturar la seva destrucció.

Fa només dues setmanes els investigadors de GM britànics van pressionar ministres per als seus cultius a tenir en instal · lacions d'alta seguretat o en camps en llocs secrets en tot el país per evitar que siguin atacats i destruïts.

Ells es van pronunciar després que manifestants van arrencar cultius en un dels dos assajos de GM per ser aprovades al Regne Unit aquest any.

Els científics afirmen que els reiterats atacs contra els seus assajos estan sufocant la investigació fonamental per avaluar si els cultius transgènics poden reduir l'impacte dels costos i mediambientals de l'agricultura i si creixeran millor en ambients hostils on les sequeres han devastat collites.

LLIBRES PER L'ESTIU, PERMACULTURA DE DAVID HOLMGREN

Per preparar la tardor uns llibres de horticultura sempre són benvinguts. Aquest estiu de temps no me'n sobra, més aviat em falta. Però quan la calor apreta una mica de lectura a l'ombra sempre és un descans.

Com moltes altres vegades m 'agrada comprar els originals i sobre una temàtica en concret. Aquest cop finalment m'he decidit per la permacultura. He adquirit els originals reeditats de Bill Molison i David Holmgren. Avui us presento el de David Holmgren, Permaculture. Principles & Pathways Beyond Sustainability. (Permacultura. Principis & Mètodes cap a la Sostenibilitat.).

Com ell mateix diu és el co-creador del terme permacultura que és la unió de les paraules: permanent i agricultura, amb els anys el terme ha sobrepassat el camp de l'agricultura i s' aplica com un model de disseny holistic.  Un exemple són els pobles i ciutats de transició 'transition town' que estan prosperant a Anglaterra especialment.

Aquest llibre va ser escrit fa 30 anys quan l'autor en tenia 20, ell reconeix que durant aquest darrers 30 anys la permacultura ha evolucionat i no te un format fixe, és una forma de viure, d'interactua amb el medi des de un punt de vista global que admet diferents dissenys.

El llibre tracta de observar i interaccionar, capta i conservar l'energia, obtenir collites, usar i valorar les fonts renovables i serveis, no produir deixalles, dissenyar del tot cap als detalls, integrar en lloc de segregar, usar petites i solucions lentes, valorar la diversitat i ser creatiu davant els canvis.

Bé que ja tinc feina per distraurem llegint, ja comentaré en altra apunt.

AVUI AL HORT, LA MEVA COLLITA: TOMATA, PEBROT, ALBERGÍNIA I MONGETA

El hort comença a rajar, es aquell moment que tens que congelar, fer conservar i repartir.  Perquè no pots menjar-ho tot. Sembla impossible, però de sobte succeeix.

Avui he collit: tomata cherry, tomata montserrat, mongeta d'enramar i contender, carabassons algerians, pebrots llargs grocs i verds, i albergínies.

Arrelem després del foc

Del bloc Amics Arbres, Arbres Amics us deixo aquest apunt d'en Joan Vicenç sobre l'incendi de la Serra de Tramuntana.

Veig cendra, silenci i pedres

Què veig des de la Trapa? Veig cendra, silenci i pedres. Fent una volta de reconeixement, només hi he vist tres espècies vives: un menjamosques, un xoric i corbs. Són tres espècies oportunistes. No hi ha cap rastre de la resta de fauna que hi havia: no hi ha conills, ni eriçons, ni tortugues, etc. Aquest incendi és una fractura molt gran per a la fauna, perquè hi ha zones que hauran de ser recolonitzades de bell nou.
Pel que fa a la flora, s'ha perdut tota la zona on predominava el pinar, cosa que és quasi equivalent a la pèrdua de l'incendi de l'any 1994. Aquell fou més devastador, però ambientalment les pèrdues són enormes i equivalents. I, a més, ara ens trobem amb un agreujant: encara que sembli paradoxal, són les pluges de tardor que vindran i que arrossegaran la terra fèrtil que queda, amb els nutrients volatilitzats i cendra, i se l'emportaran als torrents. I això, un cop perdut, no es pot recuperar. Les espècies potser sí que les podem recuperar, però el sòl fèrtil no, i això canvia totalment el paisatge i la biodiversitat de la serra.



Per tant, ara cal centrar els esforços a mantenir com sigui aquesta terra fèrtil, ajudant perquè el bosc i la natura mateix accelerin l'activitat, cosa que ja ha començat, perquè les pinyes s'han obert i els pinyons ja són a terra, sobre la cendra, per germinar. Hem de lluitar perquè ho facin i s'agafin a la terra, a més de distribuir llavors de germinació ràpida, com la civada, per tot el territori cremat. Si perdem terreny fèrtil, perdem moltes espècies originàries de Mallorca, com ara les setze espècies d'orquídies que hi havia a la finca de la Trapa, per no parlar de la fauna i de desenes d'espècies úniques de flora més.



Però atenció, que la natura sàpiga reaccionar tota sola no vol pas dir que no sigui greu. Que no s'equivoqui ningú: és molt greu això que ha passat. Hi ha conseqüències molt greus per a la biodiversitat. I també de caire geològic: el foc fractura les roques, que es mouen. I ja ens han dit que a tocar de les carreteres per on passen els bombers han vist com es movien pedres de la mida d'un cotxe, bé perquè s'han trencat, bé perquè s'han cremat els arbres i arbusts que les subjectaven. Això és perillosíssim tant per a les brigades que treballen en l'extinció del foc com per a la gent que vagi a fer feina de regeneració de l'espai un cop acabat.



Hi ha tants d'afectats, tants espais, tantes finques que no sé què més dir… Però vull destacar la solidaritat de gent, perquè aquí tothom és conscient de la importància del patrimoni que perdem. La gent truca a totes les entitats ambientals i als serveis d'extinció per demanar què pot fer. Hi ha gent que porta menjar i mantes als bombers, músics que s'ofereixen a fer un concert, etc. Quan truquen a la Trapa ens diuen: 'Què hem de fer? Som a les vostres ordres, només ens heu de dir què hem de fer.' Què els diem? Que encara és moment de reflexionar i que cal ser molt prudents, tots, per no equivocar-nos en els passos que seguim. Una errada pot ser fatal. Hi hem de pensar aquests dies i hi hem de pensar molt bé.


Joan Joan. Responsable del GOB a La Trapa.


Amb la poca o gens de confiança que em mereix l'actuació que donarà l'administració, i creient i pensant que la resposta l'haurà de donar la gent que pensa, que estima, que exigeix i que actua radicalment... recomanaria la recol•lecció de llavors, a ser possible dins les seves càpsules, pinyes o fruits, d'argelagues, estepes, albada, cossiada, pinyes, càrritx, romaní, peterrell, esparregueres... que es carreguin dins un mitjà de vol aeri i es llancin en el moment i el lloc que millor li escaigui a cada terra i espècie.

Des de terra, les mans de nins i grans poden recollir i sembrar amb molta facilitat molts d'aglans, murtons, arboços, cireres de pastor i de betlem... i plantar-les amb un estri tan senzill com una cullera.

Les plantacions d'arrel són massa dificultoses i costoses i s'haurien de confinar en espais molt ben tancats i cuidats.

No cal dir que cal combatre, com a prioritat i sense descans, la càrrega de cabres. 

Cal una comunicació i una tramesa d'informació acurada a la societat en allò que creiem que és el que convé a la Trapa i a la resta de la terra devastada.


JVLC

Cama-roja en flor.

Del bloc amic De jardí us transcric aquest apunt sobre la xicoira ( Chicorius intybus), en aquest dies d'estiu en veièm per tot arreu. Les seves flors es obren al matí i es tanquen a la tarda. Volia fer una entrada però la del Vicent L. és perfecte. Aquí la teniu.

El que és la rosella a la primavera ho és, almenys a mi m’ho pareix, la cama-roja a l’estiu. Podem trobar-la solitària en les vores dels camins o dominant completament alguns bancals erms, que poc a poc han anat colonitzant amb les seues arrels perennes.



Però no vos encanteu, que qualsevol hora no és bona. Les flors blaves únicament s’obrin quan el Sol llueix lliure de núvols i, així i tot, sols fins el migdia. La resta del dia les plantes pareixen, amb les tiges desprovistes de fulles, més mortes que vives.






Esta flor sempre m’ha agradat molt, vos deixe un primer pla.





I si teniu molta sort, són escassíssimes, en trobareu alguna de flors blanques.








A banda del gust que dona la contemplació de la planta, la cama-roja (Cichorium intybus) ha sigut de sempre una verdura silvestre molt estimada. Pot recollir-se en primavera quan les fulles, que crèixen formant una roseta aplanada, encara estan tendres. No com les d’aquesta que ja les té recremades.





Però, sense dubte, la part econòmicament més important i més consumida d’aquesta es la part que menys es veu, l’arrel, que podreu trobar a les tendes amb el nom de xicòria. Molts ja ho haurieu endevinat, si no ho sabieu ja, en veure el nom llatí. Sota esta denominació s’ha emprat per molt de temps com a substitut del café o com a complement del nostre típic refresc estiuenc, el malta. La matèria prima s’obté a partir d’arrels, trossejades i assecades al Sol, procedents de varietats amb un major calíbre que es cultiven preferentment en el nord d’Espanya.



Publicat per Vicent L.

EL MENJATRONCS, CARBÓ VEGETAL D’ARDENYA I GAVARRES.

Carbó Vegetal d’Ardenya i Gavarres és un projecte socio-laboral i també de conservació del medi natural que a la vegada ajuda al medi ambient amb la protecció dels boscos de l’Ardenya i Gavarres. Neix de la mà de la cooperativa Idaria d’inserció laboral.  

L’idea del projecte  és basa en el carboneig, que durant molts anys va ser mitjà de subsistència dels besavis i avis de la zona, a traves  del aprofitament dels boscos de les Gavarres i l’Ardenya. Es tracta de recuperar feines que ja han quedat a l’oblit i que amb elles el descuit dels boscos ha anat a més, fins l’abandó per baixa rendibilitat. En aquests moment de canvi social i crisi econòmica  és una bona manera de recuperar  feines antigues, a base de posar-hi  valor afegit amb noves tecnologies com el Menjatroncs.

El Menjatroncs és una carbonera mòbil que pot cremar 500 kg de fusta, principalment bruc i arboç, més a més de branques de alzina i roure de l’estesada. És un forn de cocció pirolítica  amb els que s’aprofiten els gasos de la combustió evitant les emissions de gasos contaminants. També permet fer el carbó d’una jornada laboral i es pot transportar allà on es requereixi. Així el carbó es recull i es prepara al mateix lloc reduint costos de transport.

  

El producte que s’obté és un carbó vegetal de primera qualitat per a la cuita en qualsevol tipus de forn, brasa, grill o barbacoa. Si voleu col·laborar podeu comprar un tiquet de 10 € i el octubre rebreu 3kg de carbó de la primera cuita del Menjatroncs.

Us podeu posar en contacte a: carbo.idaria@gmail.com.

Menjar barat és una addicció que cal trencar.

Del diari The Guardian un article interessant per raonar, que els consumidors i també els productor agricoles industrialitzats cal que re-pensem la manera d'actuar en la nostra alimentació, per ajudar a canviar molts processos de destrucció dels habitats del planeta Terra (erosió, contaminació de sols i aigua, desaparició de abelles, entre altres), que fan possible la nostra existència com homo sapiens, és a dir humans, que cal que siguem persones (consum de temporada, consum locals, km 0). Traducció automatica.

És fàcil de fer Tesco un malvat de pantomima, però els compradors i agricultors han de compartir la culpa.



Tobias Jones
L'Observador , Diumenge 21 juliol 2013

Aliments per a la venda en un mercat d'agricultors a Londres. Fotografia: Graham Turner per The Guardian


El genial escriptor nord-americà Wendell Berry va escriure una vegada que "menjar és un acte agrícola". El seu punt era que, atès que tots mengem, tots som responsables per l'estat de la nostra agricultura. Així que si les coses estan molt malament en la nostra bogeria aliments de la cadena, que mastegant els consumidors, tant com els productors i els minoristes demonitzat ha de carregar amb la culpa.

El principal problema és que ens hem tornat tan enganxats a aliments barats que ignorem els costos ocults: l'enverinament de la nostra terra amb pesticides; el consegüent col · lapse de colònies d'abelles, per tant, la disminució de les taxes de pol · linització, la destrucció dels boscos i tanques antigues; la massacre massiva de bestiar a causa de les pràctiques d'alimentació absurds que van portar a l'EEB - i, no ho oblidem, 176 persones han mort al Regne Unit de la resultant Malaltia de Creutzfeldt-Jakob. I la metàfora de les drogues és totalment apropiat, ja que, com un distribuïdor fiable, moltes persones han estat tallant carn amb el cavall per fer que vagi més enllà.

És fàcil de fer supermercats , i Tesco , en particular, els dolents pantomima en tot això. Això, després de tot, és per això que un esbós d'Armando Iannucci vegada va fingir Tesco havia envaït Dinamarca , ja que realment no destruir les comunitats locals. A la ciutat prop d'on jo granja a Somerset, no hi ha carnisseria, botiga de verdures o peixateria gràcies a la catedral-com Tesco al parc comercial espantós. Però d'alguna manera, els supermercats estan només ens donen el que volem, i alguns de nosaltres necessiten: menjar que és barat com patates fregides. Per què més seria cada anunci supermercat a uns preus?

Amb els minoristes independents delmats, els petits productors no saben on col · locar els seus cultius. En aquesta època de l'any es veu regularment a algú caminant de porta en porta amb voluminosos sacs de carbassons, bledes o les prunes. Ells simplement no saben què fer amb tots ells. L'adveniment dels mercats d'agricultors ajuda una mica, però encara no, mercat accessible barata per als petits agricultors.

Som pagesos també necessiten reconèixer les nostres faltes. Massa de nosaltres hem oblidat que, en paraules de Berry, l'agricultura "és una cultura, al mateix temps que es tracta d'una economia". L'agricultura és una forma de vida en què els diners són gairebé irrellevant. Estem constantment barata això per allò, que ofereix un garrí o llenya a canvi d'un favor o dos. Ens connecta amb la nostra comunitat local d'una manera profunda que és anterior a guita. La mateixa paraula "cultura" deriva del cultiu de la terra. Des del principi dels temps, una galàxia de virtuts s'ha associat amb l'agrarisme: des de la cria a la humilitat (estar prop de la terra). Però ja no es preocupen per aquestes coses de somni.Fixeu la cultura, diuen, és l'economia la que compta al seu torn: l'agricultura en una indústria, que sigui eficient i mecanitzada.

El resultat és que on l'agricultura solia ser comú, una activitat que va unir a tot el poble en els moments claus de l'agenda, que és ara una professió trista i aïllat. L'agricultor típic és probable que sigui una, un tractor-controlador sovint sobrepès solitari que amb prou feines toca el terra. Ell o ella pot ser que també sigui un conductor de vehicles pesats.Si l'agricultura té una de les taxes de suïcidi més altes de totes les carreres, és degut a una combinació de destructora de l'ànima la solitud i els deutes aterridores turmentat a través d'idolatrar maquinària costosa.

L'altre problema és que la globalització, els xefs d'estrella de rock i una infinitat de foodie TV ens han donat el gust pels aliments exòtics: els paladars de sobte tan sofisticada que volem magranes i figues i za'atar i tota la resta. Els països que subministren aquestes menges no ho fan, per descomptat, es preocupen molt pels papes i naps. El resultat és que estem important cada vegada més aliments.

No em malinterpretar, m'encanta la cuina cosmopolita. Però pel que hem perdut el contacte amb les nostres arrels culinàries que ja no sabem com a font d'aliment que ens està mirant a la cara. Per alguna raó, aquest any ha estat espectacular de flors de saüc. Les seves flors cremoses han estat a tot arreu aquest estiu, fins i tot en pobles i ciutats, així que vam fer galons de cordial: la matèria nacrada, però també cordial rosa "encaix negre". Fa anys jo solia conèixer a desenes de persones al recollir flors de saüc, però aquest any no m'he trobat a una persona. És el mateix quan anem mores a principi de tardor. La raó, crec, és que la majoria de nosaltres estem massa ocupats o mandrós, o potser massa ignorant. És molt més fàcil anar a Tesco.

Tobias Jones és el director de Windsor turó de fusta , un refugi arbrat per a les persones en un període de crisi

SEMBRA DE VOLEIA.

Sembla que és potser el sistema més simple de sembra però cal tenir practica per repartir bé les llavors.

Foto: www.rustica.fr

S'aconsella per fer taques de color amb plantes anuals de flors o per llavors mitjanes i petites que cal plantar en una zona determinada, on cal que el sòl estigui ben preparat i adobat. Quan les llavors són petites s'aconsella barrejar amb terra sorrenca per augmentar el volum i facilitar la sembra.

Si la llavor és petita o mitjana passar el rascle suaument per mig enterra-les, no cal cobrir-les del tot. Si són grans cal cobrir-les amb una bona terra de jardí o una barreja de compost i sorra fina 50/50.

Cal mantenir la humitat, treure les males herbes i aclarir si és necessari, per una bona germinació.

CENTÀUREA

 
         Fotyo: Patricia
La Centàurea és una planta herbàcia amb flors de diferents tonalitats, es una família molt extensa d'entre 400 i 600 especies arreu del mon. És originaria d'Euroasia i creix als camps naturalment. Però també és planta al jardí i a prop dels horts perquè atrau insectes beneficials i les abelles i troben aliment i nèctar en èpoques d'estiu.

Pertany a la família dels cards o  Asteraceae. La planta no presenta cap atractiu especial, però les flors són de colors vistosos i delicades que alegren els jardins.

Foto: Patricia

L'anomenen angelets o safranó. La Centaurea cyanus o blauets que és la flor nacional de Estonia i Alemanya té moltes propitats medicinals es usa principalment per la conjuntivitis i també com varius, hemorroides i diarrees entre altres.

El canvi climàtic provoca el retrocés d'un glaciar de l'Àrtic a un ritme de 100 metres a l'any

De la web monsostenible.net us deixo aquest interessant article sobre els efectes del canvi climàtic i el desgel.

El canvi climàtic està provocant la ràpida desaparició de la capa de gel a l'Àrtic. Tant és així, que els científics preveuen que d'aquí a 10 o 20 anys, el Pol Nort probablement estigui lliure de gel marí durant l'estiu. La màxima preocupació de com influeix aquest desgel en la pujada del nivell del mar és a Groenlandia, on aquesta setmana l'organització ecologista Greenpeace ha començat una expedició. Aquest territori es troba cobert per gel de fins a 3 quilòmetres de fondària, un volum que, si es desfà, podria elevar el nivell mitjà del mar fins a 7 metres.
Segons Pilar Marcos, responsable de la campanya "Salvar l'Àrtic" de Greenpeace, "les companyies que estan causant el canvi climàtic són les que veuen en aquest desgel una oportunitat per buscar més petroli. Davant d'aquest glaciar ens adonem de la rapidesa amb la que estem destruïnt l'Àrtic, molt abans que els polítics prenguin la iniciativa de protegir-lo".Greenpeace ha començat aquesta setmana una expedició a l'Artic groenlandès per mostrar els efectes del canvi climàtic, l'amenaça que pateix aquest terriori i demanar la seva protecció. A l'expedició els acompanya el músic Alejandro Sanz que, juntament amb l'organització ecologista, ha desplegat una pancarta amb el lema "Salva l'Àrtic". En el primer dia de l'expedició i acompanyats per Inuits, han accedit al graciar Apusiaajik en Kulusuk, on Greepeace ha pogut constatar que els efectes del canvi climàtic han provocat una regressió del front del glaciar d'un quilòmetre i mig en els darrers 15 anys.

L'expedició de Greenpeace te com objectiu difondre la valua que el territori de l'Àrtic te per tot el planeta, i cridar a l'acció per protegir aquestes aigües amenaçades per les grans empreses petrolíferes. Segons Greenpeace, que demana una moratòria de protecció de l'Àrtic, a l'est de Groenlàndia, una nova ronda de llicències per a prospeccions petrolíferes busquen explotar aquestes aigües.


Article: MónSOStenible
Font: Greenpeace

Científics holandesos inventen un asfalt que es “menja” la contaminació

Del bloc amic monverd un apunt de Jaume Mas força interessant de com la tecnologia i investigació són cada dia més necessàries i cal impulsar-les.

Resumiendo, los pasos de este proceso son:

1. La radiación ultravioleta es absorbida por el dióxido de titanio

2. Los óxidos de nitrógeno reaccionan con los iones superóxido y los radicales hidróxido para formar aniones nitrato.

3. Los aniones nitratos son absorbidos en el bloque o son lavados posterioremente con las lluvias para llegar al alcantarillado.

El mes passat es va presentar una nova i solució al tema de la contaminació atmosfèrica de les ciutats. Un equip de científics holandesos de la Eindhoven University of Technology ha inventat un mètode per tractar l’asfalt de forma que pugui eliminar contaminants atmosfèrics. Aquest nou paviment està tractat amb diòxid de titani, una substància amb poder fotocatalític, que amb presència de llum es capaç transformar els òxids de nitrogen, un dels principals contaminants, en substancies menys perilloses com els nitrats.

El nou asfalt es va provar a la ciutat holandesa d’Hengelo i s’observà que el nou paviment podia reduir la contaminació fins un 45 % en condicions optimes i fins un 19 % al llarg del dia. Encara que aquest nou paviment no sigui capaç de fer desaparèixer absolutament la contaminació, si és molt útil per reduir-la a llocs amb un aire molt brut.
Font | Inhabitat

CLAVELL XINES.

Fotoi: Patricia

El clavell xines (Dianthus chinensis) pertany a la família Caryophyllaceae són flors de jardí molt adaptables en sols fèrtils i atrauen insectes beneficials per tant molt útils als horts, les flors arriven als 25 cm. d’alçada, són de tipus bianual.

Foto: Patricia

Sobretot cal plantar-les a ple sol i que rebin bona il·luminació per obtenir una bona floració cal regar-les sovint però sense excés ja que es podreixen fàcilment.

La sembra és molt senzilla i la millor manera de reproduir-les,hi ha moltes classes, normalment desprenen una olor que no li agrada a tothom.

AVUI PER DINAR, BLEDES.

Si tan fàcil com això. Les bledes al meu hort estan naturalitzades. Ja fa tres anys que creixen arreu no cal plantar-les sempre en creixen de la llavor que es reparteix després de deixar-les granar.

Un any les vaig deixar florir i em va sorprendre la seva flor: gens vistosa però amb una olor molt aromàtica. I molt atraient  d’insectes beneficials sobre tot abelles.

 Per tant, quan no flueixen les idees per un dinar , les bledes sempre són bona solució. I així ha anat avui.

Un grapat de bledes, 10 minuts d’ebullició i a taula. Si us bé de gust podeu acompanyar-les amb patates o passar-les per la paella amb pinyons i panses. Fàcil i molt bo.

5 CONSELLS PER ESTALVIAR AIGUA AL JARDÍ.

1. Regar amb sistema per goteig.
2. Regar amb temporitzador per controlar el temps i no oblidar-nos i gastar més aigua de la necessària.
3. Regar de bon matí o al vespre per evitar pèrdues per vaporització.
4. Utilitzar compost per retenir més humitat al sòl.
5. Utilitzar cobertes vegetal com palla, triturat de fusta o escorça entre altres per evitar les pèrdues d’aigua per vaporització i mantenir l’ humitat del reg més dies.

Cases de palla, autoconstrucció i sostenibilitat

De la web Mon Sostenible us deixo aquest article de Miriam Bello.

Foto :http://www.artifexbalear.org

Qui no ha sentit mai el conte dels tres porquets? El més petit (i més gandul) va construir una casa de palla que a la primera bufada del llop va desaparèixer. Doncs bé, res més allunyat de la realitat: la palla pot ser un excel·lent material de construcció amb unes característiques molt interessants. És un material natural, abundant i ecològic, que proporciona un bon confort tèrmic i que permet l'autoconstrucció per la seva senzilla utilització. Es va començar a utilitzar fa uns 140 anys a Nebraska, Estats Units, quan els colons la van emprar per a la construcció dels seus habitatges davant l'escassetat d'altres materials.
Un dubte molt habitual quan ens referim a les cases de palla és sobre la seva durabilitat. Tot i tractar-se d'un material orgànic el seu alt contingut en silicats afavoreix una descomposició lenta. Els edificis construïts amb bales de palla poden durar al voltant dels 100 anys, sempre i quan els fardells siguin de bona qualitat: han d'estar secs, no tenir fongs i la seva densitat ha de ser com a mínim de 90 kg/m3. També és important el cereal de procedència, els més adequats són el blat, el sègol i la civada. El revestiment que utilitzem li donarà la protecció òptima davant la pluja. Es poden emprar materials tan naturals com la terra o la calç que permeten respirar a la paret al mateix temps que la protegeixen de la humitat. La casa més antiga que es conserva a Europa està situada a Montargis, França, i es va construir l'any 1921.

Aquestes construccions tenen un comportament òptim davant el foc perquè la palla premsada dels fardells amb prou feines conté l'oxigen sense el qual no es pot produir la combustió.

Pel que fa a l'aïllament tèrmic que proporcionen els murs de palla s'ha de tenir en compte que es tracta d'un material lleuger i que té poca capacitat d'emmagatzematge de la calor, de manera que facilita un bon aïllament a l'estiu, però a l'hivern perd calor fàcilment. Aquest problema es soluciona de forma senzilla col·locant un revestiment gruixut a la cara interior a base de terra o algun altre material pesat que acumuli la calor. També és interessant contemplar la possibilitat de construir un mur Trombe a la façana sud per aprofitar la calor del sol.

Hi ha diverses tècniques constructives que, bàsicament, podem classificar en dos grups: les que utilitzen les bales com a element estructural i les que no ho fan. Entre les primeres hi ha el mètode Nebraska, l'original, que utilitza els fardells apilats per aixecar parets de càrrega capaces de suportar la teulada. És el més senzill i és l'ideal per a aquells que s'animin a autocontruir la seva vivenda.

Les segones utilitzen una estructura d'un altre material que compleix la funció portant, mentre la palla només serveix com a tancament i aïllament tèrmic. Entre aquests sistemes hi ha el mètode canadenc i l'anomenat greb.

Si optem per l'estructura addicional podrem reduir el gruix dels murs en col·locar els fardells de cant. Les bales poden ser petites (45x36 amb una longitud entre 80 i 120 cm) o bales jumbo (entre 80 i 120 cm d'ample, 45-130 cm d'alt i 2 o 3 m de llarg), sent les primeres les que se solen utilitzar. Amb elles no és recomanable superar l'alçada d'una planta, sempre guardant una proporció entre el gruix de la paret i l'alçada de l'edifici de 1:5. Per aconseguir una major altura és necessari recórrer a les bales jumbo.

Finalment, aquestes cases són perfectament legalitzables. El procediment administratiu per aconseguir la llicència d'obres és el mateix que per a una casa convencional. Encara que optem per l'autoconstrucció és obligatori comptar amb suport tècnic per garantir la qualitat del projecte i del procés constructiu.

COLLINT PATATES 2013.

Ja toca collir les patates, aquest any una setmana més tard del previst perquè cal prioritzar altres feines importants com regar i sembrar mongetes.

La collita ha estat bona totes les varietats que vaig plantar han donant els seus fruits, millor dit tubercles, ja sabeu que la patata (solanum tuberosum) és un tubercle caulinar vol dir tija subterrània engrandida per emmagatzemar reserves per la planta durant l’hivern.

 Però nosaltres el collim per alimentar-nos. Segurament si heu observat el hort a vegades surten patates que no hem plantes de petites patates o tubercles que van quedar amagades l’any anterior.

Les varietats que m’ha donant millor resultats aquest any ha sigut la Red Pontiac, però això canvia cada any.

 També he plantat: Daifa, Spunta, Miss Blush, Monalisa, Jaerla, Kennebec i Blue Congo.

EL LLIRI VERTADER HA FLORIT

Aquest any vaig plantar uns bulbs de lliri vertader o marcolid de color salmó, el milor que no veieu a les imatges és el seu aroma.

El lliri, lilium sp, ès una planta nadiua del hemisferi nord. Són bulbs de floració d'estiu i sobreviuen l'hivern sota terra i guarden les reserves en el bulb que serveix d'organ reproductor produint petits bulbils que  passats dos o tres anys floreixen.

És la cinquena planta més venuda del mon i el monopoli dels bulbs el te Holanda.