LA BLEDA

Bledes trasplantades.

Parterre de bledes.

L’estiu passat vaig deixar florir les bledes, sabeu per que?. Per la seva olor, són molt perfumades i a les abelles els hi agraden amb bogeria. Més a més, van fer molta llavor que s’ha repartit per altres parterres i els camins, els he aprofitat unes per la cuina i altres per trasplantar com veieu a les fotos. Aquesta setmana no paren de néixer per tot arreu algunes les he trasplantat a safates i així fer llavorer.

El seu nom botànic és Beta vulgaris es d’origen mediterrani i el grecs ja la consumien, es parenta de la remolatxa o bleda rave. Actualment esta classificada com  amaranthaceae, antigament com chenopodiaceae.

És una planta de fulles comestibles si es van arrenquen les exteriors i es deixen les centrals podrem collir-les esglaonadament. És una verdura molt versàtil a la cuina com plat principal o acompanyant, la podem preparar de moltes maneres: bullida, sofregida i les penques arrebossades. Les seves propietats nutricionals són moltes és laxant i té vitamines  A,C i K, minerals com el calci, magnesi i potassi, i també àcid fòlic i flavonoides. Per tant bon aliment per prevenir la osteoporosis i el càncer

Les podeu plantar durant tot l’any excepte als mesos de més fred com desembre i gener. En línies directament al terra o fer planter. La separació entre línies te d'ésser de uns 60 cm. Entre plantes uns  30 cm. I cal plantar-les somes  a 0,5 cm de profunditat. És exigent en nitrogen per tant va bé a la rotació que la parcel·la hagi sigut plantada abans per una lleguminosa que aporta nitrogen al sol.

Com a plantes companyes podem plantar enciams, cebes i alls, no combinar amb espinacs o remolatxa. No presenten problemes fitosanitaris.