jardineria, natural, orgànica, ecològica i sostenible, medi ambient, jardí, compost, hort familiar, flors, arbustos, arbres, plantes amigues, plantes aromàtiques, jardins botànics, boscos, canvi climàtic.
Edward O. Wilson.
diumenge, 31 d’octubre del 2010
CASTANYADA vs. HALLOWEEN
TEMPS DE CASTANYES. LA CASTANYA. EL CASTANYER.
dissabte, 30 d’octubre del 2010
Cap de setmana de 73 hores: a les tres seran les dues
Aquesta nit s’endarrerirà el rellotge una hora: a les tres de la matinada seran les dues. Aquest fet, sumat al dilluns festiu per la jornada de Tots Sants, significa que la majoria de ciutadans gaudirem d'un cap de setmana de 73 hores. En els set mesos que ha durat l'horari d'estiu, cada llar catalana s'ha estalviat gairebé deu euros en la factura de la llum, segons dades de l'Institut Català d'Energia.
Tots els països de la Unió Europea tancaran el període de set mesos de l’horari d’estiu per al 2010, que segons les dades de l’Institut Català d’Energia ha suposat, per al conjunt de llars catalanes, un estalvi de 25 milions d’euros perquè s'ha consumit menys energia, com a resultat de la menor necessitat d’il·luminació artificial. L’estalvi energètic associat al canvi horari es concentra principalment en el sector domèstic, on es produeix gairebé el 90% de l’estalvi generat per la mesura.
La il·luminació suposa el 8% del total del consum energètic d’una llar, i el canvi d’hora permet reduir un 10% el consum en il·luminació, fet que representa per a cada llar catalana entre nou i deu euros l’any. En menor grau, el canvi horari també permet estalviar energia en el sector serveis, comerç i les indústries.
Publicat 30/10/2010 06:00h Font:http://www.lamalla.cat/societat/article?id=41
dilluns, 25 d’octubre del 2010
PERMACULTURA A LES ESCOLES
La permacultura es basa en copiar la natura i fer un model més adaptat al medi ambient que ens envolta, d’aquesta manera aprofitar millor i més eficientment els recursos amb els que contem. Inclou practiques com són: el compostatge, l’estalvi d’energia i aigua, afavorir les plantes amigues i la biodiversitat per evitar les plagues i malalties en els jardins i horts escolars.
Aqui teniu un extracte del e-book Permacultura a l’escola.
Font: Les fotos utilitzades van ser realitzadas per Antonio Scotti i Laia Capdevila.
Als dibuixos utilitzats van ser extraidos del llibre «Introduction to Permaculture
» de Bill Mollison i «A Children’s Food Forest» de Carolyn Nuttal.
© 2007 Antonio Scotti i Laia Capdevila
Segona edició: desembre 2007
Permacultura a l’escola
Algunes definicions
“El cor de la Permacultura és el disseny. El disseny és la connexió
entre les coses. No és l'aigua o l'arbre o la gallina. És com l'aigua,
l'arbre i la gallina estan connectats [...] L'educació tendeix a separar els
coneixements. La Permacultura crea la connexió [...]”
Bill Mollison, des de “Introducción a la Permacultura”
La permacultura és un mètode de disseny holístic, internacionalment reconegut
i practicat, per l’establiment de comunitats humanes sostenibles i autosuficients.
Fou concebut i divulgat per primera vegada en la segona meitat
dels anys 70 per dos investigadors australians, Bill Mollison i David Holmgren,
a través de la publicació del llibre "Permaculture One".
L’objectiu és posar en marxa sistemes ubicant els elements de manera que
estiguin en relació correcta entre ells i així, optimitzar les potencialitats del
conjunt. La permacultura no concep els sistemes com un conjunt d’elements
individuals sinó como un conjunt d’interaccions entre aquests elements. La
pràctica de la permacultura representa, a més, un canvi d’actitud enfront la
vida ja que demana un canvi de paradigma cultural on es prioritzi la cooperació
i identificació amb la resta de formes de la natura.
La Permacultura estructura una ètica sobre tres pilars bàsics:
Cuidar la Terra: la necessitat de responsabilitzar-nos del manteniment
dels sistemes de suport a la vida en el planeta, treballant els sistemes naturals
per tal que conservin la seva qualitat biològica al llarg del temps;
Cuidar les Persones: reconeixent una equitat que contempli la alteritat
i la pluralitat, mostrant-se solidaria i tolerant;
Repartir els recursos del planeta equitativament i reduir el consum:
reduint així la petjada ecològica de cada habitant, ciutat i nació.
Aquests principis ètics es duen a la pràctica a través d’uns principis de disseny
i d’actitud, extrets del funcionament dels ecosistemes naturals, la saviesa
tradicional de totes les cultures i tots els pobles, les modernes tècniques
científiques i la tecnologia apropiada.
Els principis de disseny es poden resumir com:
• Observar i treballar amb la naturalesa: dissenyar i treballar amb els
processos naturals.
• Promocionar la diversitat: dissenyar per mantenir i augmentar la
diversitat.
• Desenvolupar la successió: planificar per assumir canvis al llarg del
temps.
• Minimitzar els riscos: distribuir els riscos a través de la diversitat i
realitzant petits canvis amb molt precaució.
• Multiplicar les funcions: maximitzar el valor d’us.
• Crear relacions beneficioses: construir xarxes a través de la cooperació.
• Utilitzar eficientment els recursos locals: minimitzar i usar sàviament
les aportacions externes.
• Utilització de sistemes de retroacció: implantar sistemes pel seguiment
i correcció d’ errors.
• Fer circular els recursos: maximitzar el reciclatge, minimitzar els
residus i la contaminació, gestionar els recursos renovables.
Alguns dels principis d’actitud més utilitzats són:
• El problema és la solució: tot problema conté ja la seva solució.
• Treballar a favor de la naturalesa i no en la seva contra.
• Tot té un efecte: Tot està interconnectat i un petit canvi en un punt
sempre té un efecte en algun altre punt.
• La base de tots els sistemes vius i de la supervivència futura és la
cooperació i no la competència.
La permacultura a les escoles
”Ensenyar als joves a tenir una visió de i després dissenyar el seu propi
futur sostenible, capacitant-los en l’àmbit d’activitats escolars on s’aprèn
a dissenyar horts, sistemes aquàtics, estructures i sistemes comunitaris,
utilitzant un mètode i un procés de disseny molt refinat i
internacionalment reconegut”
IAN McHarg Arquitecte Paisatgista
El potencial pedagògic de la permacultura pot convertir aquest mètode de
disseny en una excel•lent eina pel desenvolupament integral de l’alumne,
aprenent a connectar, respectar i responsabilitzar-se del seu entorn.
La seva aplicació en el context escolar comporta una sèrie d’avantatges:
_Concebre l’escola como un sistema integrat amb implicació de tota la
comunitat escolar.
_Aprendre a conèixer d’una manera més
íntima el funcionament dels ecosistemes
naturals i aquells –artificials- creats per
l’home, a través d’experiències pràctiques.
_Familiaritzar-nos amb el concepte de
“cicle”.
_Viure totes les etapes del disseny: recollida
intensiva de dades (climàtiques, econòmiques.
històriques, ambientals, sociològiques, geològiques, energètiques, etc.),
anàlisi i posterior ús creatiu utilitzant diversos dels mètodes de disseny existents
(anàlisi de zones i sectors, anàlisi d’input/output), posada en marxa
del disseny, manteniment, observació (present des del inici del procés de
disseny i present al llarg de tot el procés), detecció i correcció d’errors, revisió
del disseny i reflexió sobre tot el que s’ha realitzat.
_Crear programes educatius o pràctiques que evidenciïn les connexions i el
diàleg entre les diferents matèries d’estudi ja presents en el currículum.
dijous, 21 d’octubre del 2010
ELS BOLETS
dimarts, 19 d’octubre del 2010
ESCOLA VERDA CEIP LACUSTARIA
Mas Maiensa - Escola Lacustària
Carregat per nfont123. - Vídeos de família i amistat d'arreu del món.
diumenge, 10 d’octubre del 2010
RECOMPTE DE BIODIVERSITAT AL JARDÍ BOTÀNIC ‘MAS MAIENSA’.
Com organitzadors donar les gràcies a tothom que ha fet possible la participació en una diada com aquesta.
dimecres, 6 d’octubre del 2010
TOT A PUNT, PER EL 10.10.10 DIA DE LES SOLUCIONS CLIMÀTIQUES.
Al Jardí Botànic de Mas Maiensa esta tot a punt per celebrar el dia per les solucions climàtiques 10.10.10.
Com la nostra activitat és escolar ens avancem i la celebrem el 7.10.10 amb l’escola CEIP Lacustaria i el dia 8.10.10 amb l’escola CEIP Puig de les Cadiretes.Farem un recompte de diversitat de plantes cultivades i muntarem unes petites llums solars, al final farem la foto de grup,que podreu veure a la pagina de la plataforma 350.
Esperem que sigui un dia per recordar i guardar en la memòria el numero més famós del segle 21 el 350. Com ja molts sabeu són les parts per milió de CO2 a l’atmosfera per mantenir el efecte hivernacle aturat i que no es produeixi un augment de les temperatures, que poden donar lloc a fenòmens inesperats i violents, els quals dificultin la vida a la terra de molts éssers vius incloent la nostra espècie.
dimarts, 5 d’octubre del 2010
SOM ENERGIA,10.10.10
dissabte, 2 d’octubre del 2010
LA CRISIS NO ÉS NOMÉS ECONÒMICA ...
Heu vist el vídeo, la crisis no és només econòmica, ens demana un canvi, petit molt petit, fes menys deixalles, reusa, compra amb criteri i localment, tanca la llum quan surtis de l'habitació, camina, agafa l'avió per viatges llargs de dies, cuina: les amanides són ràpides de fer, aprofita tot el que tinguis abans de llençar-ho.
divendres, 1 d’octubre del 2010
FES FESTA TREBALLANT 10.10.10
| De Jardineria Natural |
Al Jardí Botànic de Mas Maiensa, per celebrar el 10.10.10 organitzem una jornada per els alumnes de primària de les escoles Lacustaria i Puig de les Cadiretes. Aquest dia arreu del mon es faran festes organitzades per la plataforma 350. org per conscienciar del canvi climàtic produït per l'efecte hivernacle debut als gasos emesos per la combustió de productes com carbó, petroli, biomassa i residus entre altres.
Farem un recompte de biodiversitat de plantes cultivades aprofitant que aquest és l'Any Internacional de la Biodiversitat i muntarem petits llums solars.
Al següent enllaç trobareu més informació sobre actes i festes arreu del mon ja són més de 5300 en 183 països del mon.
Biodiversity counting and solar lamp installing
dimecres, 29 de setembre del 2010
LA VIDA SECRETA DE LES PLANTES
ALL
ALL (all i allioli)
De l’all i de l’alioli
menda es declara devot.
L’aioli que més m’agrada:
de codony, gust de tardor.
10.08.2007
Aquest poema d’en Celdoni Fonoll apareix amb el seu llibre ‘Herbes amigues’ publicat al febrer de 2009, on hi trobareu un recull de les nostres herbes amigues. La primera part són poemes per cadascuna de les plantes i a la segona part hi trobareu l’etimologia, una descripció botànica, com també els seus usos i curiositats.
dimarts, 28 de setembre del 2010
QUE ÉS LA BIOMASSA?

Classes de biomassa:
Extreta del ecosistema (boscos): És principalment obtinguda de la tala d’arbres, de un diàmetre mínim de 10 cm, és el sistema més antic que els humans han utilitzat per escalfar-se i cuinar, actualment és l’energia més utilitzada als països menys desenvolupats. Una mala gestió provoca desforestació i gran impacte ambiental.
Conreus energètics: És tracta de plantar conreus per produir energia mitjançant la combustió (cremar, incinerar o piròlisi) o fermentació. Els conreus poden ser arbres de creixement ràpid com l’ eucaliptus o arbres modificats genèticament i també alguns cereals. D’aquesta manera ocupem terres de conreu destinades a l’alimentació, per produir biocultius, també dits conreus energètics.
Excedentària: És a biomassa que no s’aprofita en les industries de la fusta, alimentaries i agro-ramaderes. Restes de fusta o serradures, palla, pinyols i restes carniques.
Residuals: És la part que no té cap valor comercial i acostuma anar als abocadors o que ben gestionada pot convertir-se en matèria orgànica per aplicar als camps com aportació de nutrients per els conreus i substituir els fertilitzants químics. Inclou restes forestals, excrements ramaders, residus sòlids urbans, fangs de les depuradores d’aigües residuals entre altres.
Com s’utilitza la biomassa:
La biomassa s’utilitza com matèria prima en processos:
- termoquímics com són la combustió o incineració, gasificació i piròlisi. En aquests processos s’emeten CO2, SO2, òxid nitrós, metà i cendres, tots contaminats amb efecte hivernacle i microparticules.
- bioquímics com són la fermentació alcohòlica (producció d’alcohol) es generà CO2 i fibres, el compostatge produeix matèria orgànica aprofitable com condicionador del sol i una fracció liquida en gran contingut de nutrients que també es pot re-usar com fertilitzant.
Avantatges: econòmica si s’utilitza a prop d’on es produeix com a llenya, pelets o estella forestal permet utilitzar-se en llars de foc, calderes privades o comunitàries ( escoles, dispensaris, equipaments esportius). Renovable, sempre que replantem tants arbres com tallem i que tallem al ritme del creixement de la zona a explotar.
Inconvenients: No és una energia neta quan el seu us es planteja per la producció d’energia elèctrica, perquè és molt poc eficient i cal transportar moltes tones de biomassa fins la planta industrial amb uns costos elevats de transport. A part de l’emissió de moltes tones de CO2 i altres gasos efecte hivernacle sobre l’atmosfera i problemes de salut relacionats amb les partícules emeses per el procés de combustió. S’ha de tenir en compte si tallem més arbres que els que creixeran en un període determinat de temps acabarem per desforestar, com ja esta passant amb moltes zones del planeta i provocant danys ambientals greus i a vegades irreversibles.
divendres, 24 de setembre del 2010
AMANIDA 4 COLORS
Els ingredients són: Enciam fulla de roure vermell, ravenets blancs, tomata vermella i tomata bombeta groga.
Per preparar aquesta amanida cal rentar tots els ingredients i tallar-los al nostre gust. Posar una base d’enciam fulla de roure a la plata, el tomata vermell a daus, els ravenets a lamines i el tomata bombeta groc tallat per la meitat en dos parts.
Afegir la salsa d’amanir que ens agradi com per exemple la de mostassa, oli i llimona amb un polsim de sal és sempre perfecte.
La menjarem fresca, un àpat perfecte per els darrers dies de calor, fàcil, ràpid i sobretot amb quatre colors.
dijous, 23 de setembre del 2010
LA TARDOR
Aquesta matinada a les 5:10 hores ha començat la tardor amb l’equinocci i s’allargarà fins el 21 de desembre amb el solstici d’hivern. Una de les estacions on la natura canvia d’un dia per altre: la llum, les fulles, els núvols, la fresqueta, els bolets i els fruits omplen els dies de tardor. Aquí us deixo una poesia de Isabel Barriel podreu trobar més informació al seu bloc 'Poesiaula'
Poema de tardor
Patina per l'aire,
rellisca, ja és vent,
arriba i és lladre
del sol estiuenc.
Carrega magranes,
bolets i castanyes,
s'amaga pels núvols,
escurça els dies
i estira les ombres.
Es vesteix de pluja,
pinta al cel la tristor
quan dicta els seus mots
el poema de tardor.
Autora: Isabel Barriel
dimecres, 22 de setembre del 2010
SETMANA DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE
Des de el 2001 se celebra a Catalunya la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Aquest any és del 22 al 29 de setembre, uns 140 municipis catalans organitzen activitats com són pedalades, caminades, foment del transport públic entre altres amb l'objectiu de conscienciar la ciutadania sobre la necessitat d'evitar l'ús del cotxe per a trajectes curts a favor de l'ús de transport més sostenibles. Així contribuir a reduir la contaminació atmosfèrica i el CO2 a l’atmosfera, que provoca el efecte hivernacle i el canvi climàtic.
Aquest any el lema 'Mou-te amb el cap per viure millor', proposa un canvi d'hàbits de mobilitat per millorar la nostra salut. Les activitats organitzades promouen hàbits: més saludables perquè propicien l’activitat física i més segurs perquè eviten la congestió del transit i accidents. Agafar el transport públic col•lectiu per anar a la feina, moure’s en bicicleta per la ciutat o caminar per anar de compres en comptes d’agafar el cotxe pot jugar un paper molt important en la salut.
I el més important de tot ens permeten reflexionar sobre el us del transport a motor amb petroli i ens convida a ser conscients sobre els impactes de la contaminació en els sistemes respiratori i cardiovascular.
Algunes de les activitats organitzades són:
Pedalades contra el canvi climàtic
Amb bici a l'institut
Caminades verdes
Rutes saludables
Iitneraris culturals
Mitjonades
Concursos d'aparadors
Cursa per la mobilitat
Mostres de vehicles elèctrics
dimarts, 14 de setembre del 2010
JAMES LOVELOCK AL SALÒ DE CENT (Barcelona).
Aquesta tarda a les set de la tarda, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona ha convidat al reconegut científic anglès a impartir la conferència Planeta Vida: Coevolució de la Terra i els seus organismes.
Els que podreu sentir amb directe a James Lovelock sereu uns grans privilegiats, no acostumo a ser envejosa, però avui si que m’hi sento una mica.
Fa dies que ho se i també se que no puc assistir de cap manera, però em conformo pensant que estalviaré bastant de CO2 a l’atmosfera, ja que no faré els 90 Km. que em separen del Saló de Cent. Esta ple, però sembla que es podrà veure en una aula annexa per vídeo. I també en el següent enllaç del Canal Cultura del Ajuntament de Barcelona, espero poder seguir la conferencia per aquest sistema.
Us preguntareu que te aquest home de 91 anys per ésser tant conegut, doncs per a mi l’experiència de 91 anys creien en el planeta Terra, químic i metge ha dedicat la seva vida, a la ciència, va escriure la teoria Gaia. On es considera al planeta Terra i tots els organismes que la formem com una única comunitat on tot esta interrelacionat, també va inventar un aparell per detectar la captura d’ electrons que van permetre veure el efecte dels CFC i el forat del ozó i va inventar entre altres el microones, ha treballat a la NASA i universitats com la de Yale i Harvard.
Encara que no estic d’acord amb la seva idea de l’ utilització de l’energia nuclear per acabar amb els problemes del canvi climàtic debut als us dels combustibles fòssils. Tant l’urani (energia no renovable) com les deixalles nuclears són un gran perill amb cents d’anys de radioactivitat i no som capaços mundialment de fer-nos càrrec dels riscos que comporta. Jo crec que si ell diu que el punt de no retorn es inevitable i ens diu que l’única solució és l’energia nuclear. Es un avis molt important i molt urgent, de que més val que canviem d’actitud ara mateix, perquè les conseqüències del que se’ns ve a sobre pel canvi climàtic són per les futures generacions un pes insuportable amb el que tindran que viure cada dia i els comportarà l’ inseguretat diària. Aquest mon tal com el coneixem s’acaba. Les prediccions per el 2040 a Europa parlen d’un desert, potser massa tremendistes, potser ...
Us en recordeu quan buscàvem el foc perquè encara no el sabíem encendre. Quan vam aprendre era fàcil tornar-ne a fer. Ara, és fàcil corregir les nostres actituds amb el medi que ens envolta, desprès serà massa difícil o potser impossible, refer el desert és una tasca molt complicada i a gran escala encara més.
Tothom que pugui assistir que ho passi molt bé, jo ho miraré a Internet.
dissabte, 11 de setembre del 2010
LA DIADA, 11 de SETEMBRE de 2010.
Celebrem la Diada de Catalunya, penjem les senyeres als nostres finastrals i balconades, sortim i gaudim de la nostra terra i els seus encants. Ella ens dona la vida i ens donarà la llibertat. Visca Catalunya, Lliure.
Uns enllaços que val la pena llegir i visitar:
Omnium Cultural
Mediterrania
Raco català
divendres, 10 de setembre del 2010
MARXA DE TORXES
Assistiu, en record dels nostres avantpassats que van lluitar fins defallir. Ells ens van deixar la llavor perquè recuperem el que els van perdre i ara és l'hora de retre'ls homenatge. Veniu i somnieu, gaudireu d'una magnifica vetllada.
A Girona a 2/4 d'onze.
diumenge, 5 de setembre del 2010
PERMACULTURA
El terme permacultura ve de agricultura permanent i cultura permanent.
La cultura permanent es refereix a viure òptimament en el planeta amb poc impacte i una petjada ecològica mínima o a poder ser de valor zero. Per uns viure més austerament, per altres tenir accés als recursos mínims.
La permacultura basant-se en:
1. viure amb una ètica més respectuosa amb els recursos del planeta.
2. entenen com la natura treballa
3. i fent un disseny que s’apropi als sistemes naturals.
Permet crear sistemes per viure amb harmonia al planeta, mitjançant el respecte per la natura que ens aporta l’aliment i l’energia per sobreviure. D’aquesta manera podrem mantenir les activitats humanes per si soles durant segles i per moltes generacions per venir. Creant estabilitat, millors terres i més productives, aigua i energia neta, mantenint la biodiversitat, la justícia social, la pau i l’abundància.
El 2011 farà un segle que es va començar a a usar el terme amb un llibre de Franklin Hiram King titulat ‘Farmers of Forty Centuries, Or Permanent Agriculture in China, Korea, and Japan’ (Pagesos per 40 segles, o Agricultura permanent en Xina, Korea i Japó).
Però va ser el 1978 quan dos australians Bill Mollison i David Holmgren van publicar el llibre Permaculture One ( Permacultura U.) que va començar a tenir adeptes arreu i els seus estudis de base científica a l’Universitat de Tasmania van fer que molts del seus estudiants als anys 80 comencessin a esdevenir professors d’altres. Fins que els anys 90 un programa de televisió de la cadena ABC va emetre el documental ‘The Global Gardener’ (El jardiner global).
En l’actualitat des de Australia s’ha creat un moviment internacional donant lloc a la permacultura original i la de disseny. L’original tracta de crear sistemes que copien la natura i desenvolupen ecosistemes autosuficients. La de disseny tracta en base a principis ecològics crear habitats naturals que se semblen als sistemes naturals però són creats per produir (agricultura i ramaderia ecològica o sostenible), en base a un disseny tecnològic sostenible i de baix impacte.
dimarts, 31 d’agost del 2010
AMANIDA DE MONGETA VERDA I GROGA AMB TOMATA
TOMATA
dijous, 26 d’agost del 2010
One Hundred Months
dimecres, 25 d’agost del 2010
NEW ECONOMICS FOUNDATION
Les ecologistes que ja som avies i volem deixar un planeta millor als nostres nets, que el que varem heretar dels nostres abans passats. Ens alegrem molt de que els joves economistes omplin de números, la natura que tant ens estimem i defensem.
Avui, la 'New Economics Foundation' és noticia perquè des de el 21 d'agost, dissabte passat, el mon ha entrat en deute ecològic. El que vol dir que la humanitat hem consumit en menys de nou mesos, un menys que l'any passat, les reserves natural anuals per ésser sostenibles, el que resta de l'any viurem amb deute amb les reserves de tots tipus (gas, terra per conrear, petroli, pesca, aigua i tot el que us vingui al cap que siguin reserves naturals) i tot això tenint en compte que estem amb recessió econòmica.
Segons Aniol Esteban cap del departament de medi ambient diu 'Que aquest any ja hem consumit les reserves de peix per l'any, un gran exemple de com el consum desmesurat esta fora de tot control.'
dilluns, 23 d’agost del 2010
MALVA
Malva (Malva sylvestris)
Aquest descripció esta transcrita del llibre d’en Celdoni Fonoll ‘Herbes amigues’ publicat al febrer de 2009, pagina 182. On la descripció de les herbes per Ramon Pascual. Aplicacions i curiositats per Nuria Duran.
ETIMOLOGIA
Del llatí malva: malva i sylvestris: silvestre.
DESCRIPCIÓ
És una planta herbàcia de la família de les malvàcies, peluda, poc o molt llenyosa a la base, de tiges a vegades ajagudes i altres vegades erectes que podem atènyer fins a 1 m de llargada, Les fulles tenen forma palmada, de 2 a 10 cm, dividides en cinc lòbuls amb dents de forma arrodonida. Les flors de 2 a 3 cm, amb cinc pètals de color rosat viu amb venes de color més fosc, escotats, amb els estams reunits en un sol feix, soldats pels filaments. Els fruits són petits i rugosos, envoltats pel calze persistent i disposats en forma de roda. Floreix de març a octubre.
ECOLOGIA
Viu a terra baixa i a la muntanya mitjana en els marges dels camins, en els camps abandonats, en els jardins adobats i en els cementiris.
APLICACIONS I CURIOSITATS
L’expressió popular ‘fer malves’ referida algú que ja és mort i enterrat, prové del fet que les malves són plantes espontànies en molts cementiris.
Les fulles es poden fer servir com a verdura i per preparar la sopa Melokhia, típica d’Egipte.
diumenge, 22 d’agost del 2010
LA MONGETA
La mongetera produeix unes tavelles que és poden consumir en verd, les conegudes mongetes verdes o bajoca. També podem esperar que es sequin i collir el fruit la mongeta seca. Com la majoria de plantes de horta és anual, vol dir que completa el seu cicle vegetatiu amb una temporada. La llavor es pot conservar de 3 a 4 anys com màxim.
La mongeta pot ésser de creixement indeterminat anomenades enfiladisses, o bé de creixement determinat o mata baixa.
La mongeta es cultivar a l’estiu amb temps càlid i dia llarg, la sembrem al exterior quan el sol esta a uns 20º C i ha passat el risc de glaçades, també la podem plantar en contenidors a la primavera i trasplantar-la quan la temperatura sigui l’adequada.
La plantem en sol orgànic que dreni bé, a solcs cada 30 cm,on hi posem de 2 a 4 llavors, cal regar-la durant el seu creixement, però vigilar regar en excés quan esta en flor, cal collir les tavelles sovint per induir més floració i més collita.
Les seves plantes amigues són el blat de moro, la carabassa, l’api i el meló. No convé plantar-la amb cebes, alls i porros.
Com la majoria de lleguminoses aporten gran quantitat de proteïnes, vitamines A,C i E i calci entre altres. Per la seva aportació en fibra i antioxidants es diu que prevé el càncer.
dissabte, 21 d’agost del 2010
HOME (CASA NOSTRA)
La novetat d’aquest any va ésser la presentació i inauguració del nou observatori astronòmic Mas Roig II. Com els altres anys, tot comença amb una caminada nocturna fins les instal•lacions del Mas Roig II on gran part de l’energia s’obté del sol.
Després es projecta un documental aquest any va ésser ‘Home’ de Yann Arthus-Bertrand.
Aqui us deixo la presentació i si teniu temps 1 hora i mitja, podeu veure-la en versió en castellà o versió en anglès amb subtítols
Encara que no us interessin gaire el medi ambient i el canvi climàtic. Us recomano veure aquesta pel•lícula, senzillament per la gran qualitat de les imatges. Arreu del món es va passar a molts cinemes de franc, excepte aquí que calia pagar els costos. Però que es va exhibir a la vegada a you tube.
I vam acabar amb un tall de coca i una copa de cava. I observant el cel fins tard amb els telecospis. Vaig poder veure la Lluna i Júpiter amb les seves 7 llunes.
divendres, 20 d’agost del 2010
ESTHER DEANS, NO-CAVAR, NO-CULTIVAR.
Imatge: www.harpercollins.com
Esther Deans és australiana, que entre el 1970 i 1980 va escriure diversos llibres sobre el seu sistema de treballar el jardí i el hort amb el sistema de no-cavar o no-cultivar (no-digging gardening). Aquest sistema ha tingut gran acceptació per part de jardiners arreu del mon. Es tracta de construir un sol amb gran quantitat de matèria orgànica sobre qualsevol tipus de sol que tinguem.
Cal seguir el següents disseny:
1. Construir un bancal quadrat amb fusta, pedres o rajols.
2. Posar-hi al fons una capa de cartró o paper de diari.
3. A sobre una capa de palla de 8 a 10cms.
4. A sobre una capa de humus o fertilizant organic.
5. Una altre capa de palla a sobre de l’anterior
6. A sobre una altra capa de fertilizant organic
7. I a sobre de tot un capa de 5 a 10 cm de compost. On hi plantarem.
Tant senzill com això.
Els avantatges d’aquesta tècnica és construir una cadena en els micro i macro organismes que viuen al sol, fent un cicle saludable que aporten nutrient i prevenen els patògens desenvolupar-se com a plaga. Les plantes transfereixen una part del Carbó al sol que es aprofitat per quest macro i microorganismes, que a la vegada el transformen en elements minerals que la planta aprofita per nodrir-se i créixer. D’aquesta manera creem un cicle natural que ens ajuda i facilita la practica de la jardineria.
Esther Deans igual que Ruth Stout i Masanobu Fukuoka, van ésser els pioners amb la sistema de no-cavar i no-cultivar que molts hem decidit d’utilitzar.
Esther Deans va escriure els llibres No-Dig Gardening (Jardineria sense Cavar) i Leaves of Life (Fulles de Vida), que van inspirar a Bill Mollison que va establir el moviment de la permacultura.
dissabte, 14 d’agost del 2010
HISTORIA DE DEU I EL MANTENIMENT DE LA GESPA
M'ha agradat per la seva banda còmica i perquè és una reflexió molt en el tó de la jardineria natural. Traduit del anglès.
DEU:
Francesc, tu que saps tot sobre els jardins i la natura. Què esta passant aquí a baix al planeta? Què els hi ha passat als dents de lleó, les violetes, les malves i tot el que vaig crear ja fa milers d’anys? Tenia un jardí perfecte sense manteniment i les plantes creixien a qualsevol tipus de sol, sense reg i es reproduïen sense que ningú les sembres. El nèctar de les flors atreia les papallones, les abelles i ocells cantaires. Esperava veure un gran jardí ple de colors desprès de tants anys. Tot el que veig són quadrats verds.
St. FRANCESC:
Són les tribus que han colonitzat aquest lloc, Senyor. Els suburbans. Ells van començar a dir a les teves flors ‘males herbes’ i van començar a matar-les en grans quantitats i reposar-les per gespa.
DEU:
Gespa? Però, això no és molt avorrit?. No té color. No atrau a les papallones, ocells i abelles; solament escarabats i cucs. És sensible als canvis de temperatures. Realment, els Suburbans volen tota aquesta gespa creixen allà?.
ST. FRANCESC:
Això sembla, Senyor. Ells volen i posen molts esforços per fer-la créixer i mantenir-la verda. Ells comencen a la primavera tirant fertilitzant i herbicida perquè cap altre planta que no sigui gespa creixi allà.
DEU:
Les pluges de primavera i les altes temperatures fan créixer la gespa realment molt ràpid. Això, segur que posa molt contents als Suburbans.
ST. FRANCESC:
Sembla que no, Senyor. Tant ràpid creix una mica la tallen, ells la tallen dos cops a la setmana.
DEU:
Ells la tallen? Ells fan bales com si sigues palla?.
ST. FRANCESC:
Exactament no, Senyor. La majoria d’ells la recullen i posen en bosses.
DEU:
Ells la posen en bosses?. Per què?. És un conreu?. Què el venen?.
ST. FRANCESC:
No, Senyor, just el contrari. Ells paguen per llençar-ho.
DEU:
Ara, a veure si he entès bé. Ells fertilitzant la gespa perquè creixi. I, quan ha crescut, la tallen i recullen i paguen per llençar-la?.
ST. FRANCIS:
Si, Senyor.
GOD:
Aquests Suburbans, deuen descansar quan al estiu fa calor i no plou. Ja que segurament la gespa no creix tant i s’estalvien molta feina.
ST. FRANCESC:
No et podràs creure això, Senyor. Quan la gespa deixa de créixer ràpid, ells estenen manegues i paguen més per regar-la, així ells poden continuar tallant-la i paguen per llençar-la a l’abocador.
DEU:
Quin sense sentit. Almenys, ells deixen alguns arbres. Això si que és ingeni, em diria a mi mateix. Als arbres creixen les fulles a la primavera per proveir ombra a l’estiu. A la tardor, les fulles cauen al terra i de forma natural fan una manta que reté la humitat al terra i protegeix els arbres i arbustos. És el cicle natural de la vida.
ST. FRANCESC:
Millor que segui, Senyor. Els suburbans han dibuixat un nou cicle. Tant ràpid les fulles han caigut, les rasclonen en grans piles i paguen perquè lis recullin i se’ls enduguin.
DEU:
No!? Què fan doncs, per protegir les arrels dels arbres i arbustos al hivern i mantenir el sol humit i fresc?.
ST. FRANCESC:
Desprès de tirar totes les fulles, ells van a comprar alguna cosa anomenada humus. El porten a casa i ho afegeixen per tota la gespa en el lloc de les fulles.
DEU:
I d’on treuen el humus?.
ST. FRANCESC:
Ells tallen arbres, els trituren i fan el humus.
DEU:
Prou! No vull pensar-hi més. Sta. Catarina, tu que ets l’encarregada de les arts. Quina pel•lícula tens preparada per aquesta nit?.
STA. CATARINA:
'Tontos i Tonteries', Senyor. És una historia de ...
DEU:
Mai més, penso que just acabo de sentir la historia sencera de St. Francesc.
divendres, 13 d’agost del 2010
CORRETJOLA
Corretjola blanca (Convolvulus arvensis)
Campaneta que s’enfila
en el card i el ginestar,
en el llentiscle i l’espiga
i arreu on es pot servar.
La seva mirada rosa
ens observa, aquí i allà,
dolça, humil i coratjosa,
com si ens volgués instigar
a enfilar-nos a la vida
amb positiu tarannà.
10.06.2004
Aquest poema d’en Celdoni Fonoll és el primer que apareix amb el seu llibre ‘Herbes amigues’ publicat al febrer de 2009, on hi trobareu un recull de les nostres herbes amigues. La primera part són poemes per cadascuna de les plantes i a la segona part hi trobareu l’etimologia, una descripció botànica, com també els seus usos i curiositats.

