"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

diumenge, 31 d’octubre de 2010

TEMPS DE CASTANYES. LA CASTANYA. EL CASTANYER.

Per Tots Sants, celebrem la castanyada coincideix a mitja tardor, quan ja fa un mes i mig, que l’estiu es va acabar, mengem els fruits secs de temporada que la natura ens proporciona com les castanyes, el moniato i els panellets de pinyons i ametlles. Cada any tenim més especialitats de ma dels pastissers, els grans artistes del dolç.

La castanya és la fruita del castanyer, es troba dins d’una capsula espinosa que conté de 2 a 7 castanyes. El castanyer mediterrani  (Castanea sativa) és una arbre caducifoli de la família de les fagàcies. És un arbre gran de 20 a 40 m. d’alçada. Molt important en la cultura catalana, ha servit per alimentar-nos de les seves castanyes i per produir fusta per moltes utilitats debut a que és flexible, de duresa mitjana, és resistent a l’ humitat  i  li costa molt podrir-se  i sobretot flexible.  S’ha utilitzat per fer  portes per a les cases, bigues, taules per a la construcció, grans vaixells, pals de telèfon, utilitzat també per fer vies ferroviàries, mobles de qualitat, tancats, barrils, cistells, tanins. Diuen que a les mines s'utilitzava perquè abans de que la fusta trenqués, aquesta feia molt soroll i alertava als miners que era hora de fugir a un lloc segur.

Es creu que el van introduir els romans a la vegada que l’olivera i la vinya, els hi agraden els llocs frescos i humits on el sol tingui un pH àcid, per aquest motiu la terra de castanyer és molt utilitzada per plantacions de rododèndrons, azalees i hortènsies. En trobarem molts al Montseny i Montnegre també a zones altes de les Gavarres i el Pre Pirineu.

Es coneixen quatre varietats de castanyer esteses per l’hemisferi nord, a Europa. Xina, nord d’Africà i els Estats Units, les varietats nord americanes s’han gairebé extingit per un fong que també afecta al castanyer mediterrani però en menys intensitat. Les varietats de la Xina i Japó són les més resistents. No ens hem de confondre amb el Castanyer de l’India (Aesculus castanae) que produeix unes castanyes molt iguals però amargants sense valor culinari.

La castanya és comestible i conté: aigua, greixos, proteïnes, hidrats de carboni, fibra, potassi, fòsfor, ferro, sodi, magnesi, calci, coure, zinc, manganès, vitamines (A, B1, B2, B3, B6, C, E) i àcid fòlic. Ës molt similar als cereals i durant molt temps si hi feia farina i pa.

Per el seu alt contingut en hidrats de carboni, fibra i aigua fa que aquest fruit sec sigui totalment recomanable per tractar l'estrès, la depressió, l'anèmia, el desgast físic, les varius i els problemes intestinals, cardiovasculars, degeneratius i de memòria. De la mateixa manera, es presenta com un bon aliat durant l'embaràs i la lactància, i és un bon antiinflamatori, anticancerós i reconstituent.

Es mengen rostin-les al forn o la brasa. I per cuinar-les trobarem un munt de receptes per fer salses, sopes, postres. També La mel de castanyer també és molt bona.

Per escollir una castanya de bona qualitat és necessari parar esment a l'estat de la seva pell, que ha de ser brillant. Pel que fa a la seva conservació, allò més adient és mantenir-les en un lloc fresc i sec i evitar emmagatzemar-les en llocs tancats per tal que no es generin floridures.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...