CLASSIFICACIÓ DE PLANTES PER A LA ROTACIÓ DE CULTIUS

Per a preparar la rotació de cultius és important agrupar les hortalisses per famílies, per la part que aprofitem, arrel, fulla, fruit o flor, o bé per les demandes de nutrients.

La rotació de capçalera cal que sigui la que aporta més nitrogen com són les lleguminoses, seguiran el grup de fruit, desprès el grup fulla, el grup arrels  i finalment  el grup flor.

Va molt bé tenir un bloc o agenda on apuntar les rotacions i el que plantem, ja que cal seguir la rotació de primavera-estiu i la rotació per tardor-hivern.

A continuació teniu la classificació per part que consumim, exigència en nutrients i família.

FRUIT: exigent en nutrients i compost. CUCURBITÀCIES (carbassó, cogombre,carbassa, meló) SOLANÀCIES (Albergínia, pebrot, patata, tomata) LLEGUMINOSES.(mongetes, pèsol, fava)

FULLA: semi-exigents nutrients i compost: LILIÀCIES (porro), COMPOSTES (enciam,escarola) CRUCÍFERES (col,ruca), QUENOPODIÀCIES (bleda, espinacs) I UMBEL·LÍFERES (api, julivert)

ARRELS: poc exigents en compost i nitrats, exigent en potassi. LILIÀCIES (ceba, all), CRUCÍFERES (nap, rave), QUENOPODIÀCIES(remolatxa) I  UMBEL·LÍFERES. (pastanaga, xirivia)

FLOR: semi exigents en gral. COMPOSTES(gira-sol, carxofa) CRUCÍFERES (bròquil, coliflor)

ASSOCIACIONS DE CULTIUS.

Espinacs i tirabecs

L'associació de cultius es tracta de plantar hortalisses que són afins i juntes es protegeixen. També hem de tenir en compte que hi han associacions negatives, es a dir cultius que no els hi agrada estar a prop degut a les substancies al·lelopàtiques que segreguen les arrels.

Exemples d'associacions de cultius: cebes i pastanagues, espinacs i pèsols, i cols i remolatxa.

Exemples d'associacions de cultius no favorables: col. i col-i-flor, mongeta i espinacs, i all i col.

Una associació molt interessant. Són les tres germanes o associació precolombina, es tracta de plantar blat de moro, mongetes mata alta i carbasseres. Es coneix des de el temps d’en Colom.

Les associacions de conreus permeten un millor aprofitament dels nutrients, l' espai i la llum, el gust de les hortalisses millora i també la pol·linització que permet una millor fructificació de les plantes entre altres.

TALLER DE ROTACIÓ DE CONREUS ALS JARDINS DE MAS MAIENSA

Al taller de Rotacions de Conreus al hort aprendràs d'una manera divertida, quines són les families de plantes més adients per combinar en la rotació de conreu, per afavorir un millor desenvolupament i sanitat de les plantes i prevenir malalties al hort i aprofitament dels nutrients al sòl.

I com sempre podràs resoldre dubtes i endur-te els millors consells.

No t'ho perdis.

www.masmaiensa.com
Per mes informació: jardinsmasmaiensa@gmail.com

TERCERA TROBADA DE REMEIERS I REMEIERES

A continuació us deixo el cartell de la Tercera Trobada de Remeieres i Remeiers a Girona, que es celebrara al Centre Cívic del Pont Major a Girona el proper dissabte 1 de febrer de 2014.

També hi participaran Anna M. Colomer i Plàcida Vidal.

PLANTES COMPANYES O AMIGUES.

Les plantes companyes o amigues són plantes herbàcies de flor que poden ser aromàtiques o no, de tipus anual, perenne o arbustives que plantades a prop del hort atrauen els insectes beneficials o repelen els insectes 'dolents' per exemple els cucs de la col o les erugues del rosers.

Els insectes 'dolents' si són pocs no són problemàtics, són aliment per altres insectes o larves que són beneficials. És important recordar que les marietes necessiten la existència del purgo per sobreviure, per tant si eliminem el purgo no tindrem marietes.

Louise Riotte (1909-1998) es va dedicar a les plantes amigues o companyes i va escriure dos llibres 'Roses love garlic' i 'Carrots love tomatoes' on en forma de guia explica detalladament les associacions favorables per els nostres horts i jardins. El podem trobar traduït al castellà amb el títol de 'Plantas Compatibles para el huerto'

Exemples de plantes companyes que atrauen insectes beneficials: l cputxina, els tagetes o clavell moro, els cosmos, la zinnia o rosa mística.

Exemples de plantes companyes que repelen insectes. L'alfabrega, la borratxa, la calendula i el romani.

TALLER DE PLANTES AMIGUES I ASSOCIACIONS DE CULTIUS ALS JARDINS DE MAS MAIENSA

Aquesta setmana PLANTES AMIGUES I ASSOCIACIONS DE CULTIUS.

Al taller de Plantes Companyes i Associacions de Cultius aprendràs quines plantes combinen bé i quines no són aconsellables de plantar juntes també podras aprendre quins cultius s'ajuden i quins no. Com plantar-les i tenir-ne cura.

I com sempre podràs resoldre dubtes i endur-te els millors consells.

No t'ho perdis.

www.masmaiensa.com

PREPARATS DE PLANTES

Els preparats de plantes són útils per donar vigor (ortiga i consolda) a les nostres plantes o per tractar problemes d'insectes o fongs. L'aplicació del extracte provoca un rebuig del insecte a alimentar-se de la planta tractada (all, calèndula, tagetes i altres), en alguns casos també la suprimeix per efectes tòxics (tanacet, neem, piretrines i altres).

La seva eficàcia depen de la qualitat de la planta utilitzada, del metrode emprat, de com es troba el cultiu que cal tractar.

Els materials que utilitzem són la planta en forma seca o fresca i aigua de pluja o pou, que no sigui calcarea, si és el cas afegir vinagre o suc de llimona, i també que no sigui clorada, si és el cas deixar reposar per 24 hores perquè s'evapori el clor.

Els preparats poden ser purins, decoccions, maceracions, infusions o extractes.

TALLER DE PREPARATS DE PLANTES

Als jardins de Mas Maiensa, aquesta setmana prepararem diferent tipus de extractes i purins per tractar les plantes. Tant com per donar-lis més vigor i resistencia a les malalties com per tractar algunes de les més comuns plagues i malures.



Al taller de Preparats de Plantes aprendràs com preparar diferents preparats a base de plantes, per tractar les malures i fertilitzar les teves plantes del hort i del jardí d'una forma ben natural sense productes de síntesis.

I com sempre podràs resoldre dubtes i endur-te els millors consells.

No t'ho perdis.

www.masmaiensa.com

GLOBAL POWER SHIFT. FASE 2.

Ara fa un any que diferents coalicions de joves per el clima d'arreu del mon liderats pel moviment 350.org i el seu impulsor Bill Mckibben van decidir trobar-se a Istanbul durant el juny del 2013, per posar idees en comú i donar els primers passos per formar grups arreu del planeta. D'aquesta manera començar un gran moviment per conscienciar, treballar i preparar-se per la transició energetica.

El 2015 cal definir a la trobada de la Conferència de les Parts pel Canvi Climàtic, la COP 21 a Paris, les solucions energètiques per mantenir el escalfament global per sota o màxim 2 graus centígrads, per evitar que el canvi climàtic sigui gairebé irreversible.

És per això que el moviment 350.org s' està organitzat perquè la transició energètica dels combustibles fòssils a energies sostenibles sigui el objectiu principal per reduir les emissions a 350 ppm de CO2 el més ràpidament i fer de les energies renovables i netes una realitat per a tothom.

Si t'interessa la fase 2, demà passat dia 9, a les 9 del vespre en el següent enllaç: http://globalpowershift.org/2014chat/ pots ampliar la informació.

Els Perills de la Crema de Biomassa

Avui ha aparegut el següent article a El Periodico, a la pagina 12 de salut, molt interessant sobre els perills de la crema de biomassa. Esta escrit per el Doctor en Medicina Josep Martí i Valls i que també és coordinador del Grup de Medi Ambient i Salut del Centre d'Anàlisis i Programes Sanitaris (CAPS). On es dediquen a fer estudis sobre els perills a la salut de diverses substancies.

Aquí teniu una imatge i l'enllaç per si es del vostre interès. http://www.caps.cat

TALLER DE COM FER ESQUEIXOS D'HIVERN

Ja tornen els tallers als Jardins del Mas Maiensa, desprès de les vacances de Nadal.

Aquesta setmana ESQUEIXOS D'HIVERN.

El tallers d'esqueixos d'hivern aprendras la tecnica de fer esqueixos de coniferes i plantes de fulla caduca. Per poder plantar-les al teu jardí.

I com sempre podràs resoldre dubtes i endur-te els millors consells.

No t'ho perdis.

www.masmaiensa.com

CARTA ALS REIS D'ORIENT 2014.

Foto: buscantidees.blogspot.com

Estimats Reis,

Només us demano una cosa que el canvi climàtic es pugui esmorteir, perquè frenar-ho de cop és impossible en només un any. Cal retornar als 350 ppm de CO2 a l'atmosfera. El comptador a dia d'avui és 397,37 ppm CO2. Fins i tot durant aquest any hem assolit els 400 ppm. I així no podem continuar, cada cop els canvis climàtics són més grans: huracans i tifons mai vists com a Filipines. Grans inundacions arreu d'Europa, Amèrica i Xina. Grans onades de fred com la que viu aquest Nadal, Amèrica del Nord. Cada trimestre les conseqüències són més importants.

Aquest any m'he portat molt bé, com a simpatitzant de la Plataforma Antiincineradora Cassà-Llagostera, hem continuat fent al.legacions i accions per conscienciar que cal aturar la construcció d'una planta d'incineració de biomassa, que tan sols provocarà contaminació de l'aire que respirem amb més partícules, augmentarà les emissions de CO2 a l'atmosfera per el fet d'afegir una infraestructura que ara no existeix. Tanmateix provocarà contaminació acústica i també paisatgística, ja que inclou edificis i xemeneies de 25 metres d'alçada. Perills d'incendi per la seva proximitat al EIN de les Gavarres i ha calgut tot de canvis en el POUM de Cassà de la Selva per convertir una zona rústica a urbanitzable, interpretant la normativa des de un punt de vista de dinamització econòmica, degut al gran deute creat per els polítics de Cassà. Com normalment acostuma a passar, qui paga les conseqüències són el medi natural, el medi ambient i les persones que hi viuen. I els beneficis són per els grans propietaris, grans empreses i gestors de l'energia que ens facturen a tothom amb increments trimestrals del 2 al 3 per cent

Doncs, benvolguts Reis Mags, si us plau repartiu renovables, energies sostenibles i netes arreu, perquè nosaltres i les generacions vinents poguem gaudir de un planeta blau i verd.

Aquest any continuaré portant-me bé i fent els deures.

Jardí natural.

E.O.Wilson sobre Salvant la Vida a la Terra #TED

Us deixo una xerrada TED de E.O.Wilson. Espero que us agradi, (subtítols en català).



Edward Osborne Wilson és un entomòleg i biòleg americà, professor a la Universitat de Harvard on ha realitzat molt estudis amb les formigues que han aportat grans coneixements en sociobiologia.
També s'ha dedicat a la biologia evolutiva i va ser la primera persona en introduir el terme 'biodiversitat' a la literatura científica, des de el 1967 fins avui ha escrit una trentena de llibres, centenars d'articles i papers científics, en destacaré dos títols: On human Nature de 1978 i The Ants de 1990 tots dos van rebre el Premi Pulitzer.

Té molt guardons entre ell el XIX Premi Internacional Catalunya que li va ser concedit al 2007. Any que va fer aquesta xerrada TED.

FELIÇ ANY 2014

Us desitgem un Feliç Any Nou.

Ple d'amor, pau i salut per a tu i tothom que estimes. 

Per el mon, justícia i solidaritat.

Per tots els pobles, llibertat. 

Gaudeix dels propers 365 dies

FELIÇ FI D'ANY 2013

Un Feliç Fi d'Any per a tothom.

Que el proper 2014, sigui fàcil de caminar com per un camp de flors i que al final del camí, el destí sigui la llibertat.

Recorda fer el reu desig abans de menjar els raïms.

FELIÇ ANY NOU.

COM PLANTAR UN HORT QUADRAT

Plantar un hort quadrat és qüestió de minuts. Cal tenir un planter de bona qualitat i ben desenvolupat a poder ser de cultiu ecològic.

El planter es disposa en quadrats. Cal la plantilla per plantar. Hem de dividir el planter en plantes: molt grans es planten 1 per quadray. Plantes grans es planten 4 per quadrat. Plantes mitjanes es planten 9 per quadrat. I plantes petites es planten 16 per quadrat.

Després de plantar cal regar bé. 

Espero que us decidiu. És l'hort més senzill. Si vols aprendre pots venir als tallers. Més informació a www.masmaiensa.com

Girona tindrà 70 noves parcel·les d'horta municipal

De la web sostenible.cat us deixo el següent article sobre horts periurbans.
Font: Ajuntament de Girona
19-12-2013
S'incorporaran 9.800 metres quadrats a les Hortes de Santa Eugènia que permetran satisfer totes les demandes de la llista d'espera actual.

L'Ajuntament de Girona incorporarà 9.800 metres quadrats més d'horts a les Hortes de Santa Eugènia. Actualment, s'està treballant per adequar les noves 70 parcel·les d'horta municipal que es posaran a disposició dels usuaris ben aviat. Amb aquest augment de superfície destinada a horts es podrà donar resposta a totes les demandes per tenir una parcel·la a les hortes que hi havia fins ara i, d'aquesta manera, es buidarà la llista d'espera existent.

Cal destacar també que, recentment, s'han posat a disposició d'entitats socials de la ciutat 27 parcel·les d'horts socials que, sumades a les que s'incorporaran properament, formen un total de309 parcel·les amb una superfície total d'uns 48.775 metres quadrats.

Aquest augment notable de la superfície destinada a hortes municipals es deu al fet que l'Ajuntament té dues noves parcel·les en custòdia des del setembre del 2013. Les noves parcel·les que s'adequaran seran gestionades indirectament mitjançant el conveni de col·laboració en vigor des de l'any 2009 entre l'Ajuntament de Girona i l'Associació d'Usuaris de les Hortes de Santa Eugènia.

‘La nostra voluntat és recuperar i potenciar l'ús hortícola i de lleure d'aquestes parcel·les, per promoure'n la funció social i ambiental que tenen. Per això, aquesta ampliació de l'espai és una gran notícia tant per a les persones usuàries com per a la ciutat', ha explicat el primer tinent d'alcalde i regidor de Sostenibilitat i Atenció Ciutadana, Jordi Fàbrega.

HERODES I LES PLANTES INNOCENTS, EN L'ÈPOCA DELS TRANSGENICS

Hi havia una vegada un emperador romà anomenat Herodes amb un gran poder arreu de Betlem, semblant a les grans multinacionals d'avui en dia.

Un dia va tenir una gran idea per que ningu li fes ombra, va crear una varietat de planta que nomes podria vendre-la ell i cobrar encara més impostos per qui volgues plantar-la.

Més a més, va prohibir de plantar els camps de pastura més apreciats per els pastors i camperols de la zona, on pasturaven tota mena d'animals hervibors que eren la base de l'alimentació proteica de tots els que allà vivien. També eren admirats per milers de persones que cada primavera venien a veure les floracions de tots els colors, de la gran diversitat de plantes innocents que hi creixien.

Va començar a vendre la seva llavor transgènica i va deixar de subministrar la llavor de sempre, que ell va anomenar plantes indesitjables. 

Al cap de pocs anys, tota la diversitat de plantes va desaparèixer i també els visitants que només volien veure les Plantes Innocents.

Com tots els contes tenen moralina: ja saps els transgènics (OGM) són una innocentada de molt mal gust. Passa-ho.

Científics comproven a Panamà l '"efecte esponja " en boscos tropicals

De la web efeverde.es. us deixo el següent article sobre el efecte esponja dels boscos tropicals. (traducció automatica)

Un estudi en el bosc tropical que envolta el Canal de Panamà encapçalat per l'Institut Smithsonian d'Investigacions Tropicals ( Stri ) va comprovar l '"efecte esponja " per minimitzar els danys per inundacions i maximitzar la disponibilitat d'aigua en sequeres , han informat fonts científiques .

Aspecte de la biodiversitat al Canal de Panamà . EFE / Alejandro Bolívar
D'acord amb els investigadors "els boscos tropicals redueixen el màxim de vessament durant les tempestes i alliberen l'aigua emmagatzemada durant les sequeres " , precisa un informe del Stri .

"Els seus resultats donen credibilitat a un fenomen controvertit conegut com l'efecte esponja , que està al centre d'un debat sobre com minimitzar els danys per inundacions i maximitzar la disponibilitat d'aigua en els tròpics ", apunta .

L'experiment iniciat en data no precisada en 700 hectàrees de la conca del Canal de Panamà , també conegut com Aigua Salut , tindrà una durada de 20 a 30 anys , pel que és l'estudi en curs de l'ús del sòl més gran en els tròpics , segons la font .

"El nostre projecte té com a objectiu quantificar clarament els serveis ambientals , com ara el flux d'aigua , l'emmagatzematge de carboni i la conservació de la biodiversitat que els prenedors de decisions consideraran a mesura que avaluen els projectes de restauració forestal per al maneig de la conca " , va comentar Jefferson Hall , científic del Stri i director del projecte .

Durant gairebé 450 tempestes tropicals , un equip de científics de la Universitat de Wyoming ( EUA ) va mesurar la quantitat de vessament a les pastures , pastures abandonats i terres forestals com a part d'un experiment a gran escala d'ús de la terra en la conca del Canal de Panamà iniciada pel Stri .

Les dades recopilades pel personal del Stri i analitzats per estudiants de la Universitat de Wyoming indiquen que l'historial de l'ús del sòl , té efectes complexos a llarg termini .

" Mesurem les grans diferències en la resposta hidrològica entre conques amb diferents historials d'ús del sòl i la coberta vegetal " va comentar Fred Ogden , investigador associat del Stri i professor d'Enginyeria Civil a la Universitat de Wyoming .

Ogden afegeix que "el nostre objectiu final és entendre millor aquests efectes i incloure aquesta comprensió millorada d'un model hidrològic d'alta resolució que estem desenvolupant per predir els efectes de l'ús del sòl a les conques tropicals . "

Per la seva banda, l'hidròleg del Stri i del Servei Geològic dels Estats Units ( USGS ) , Robert Stallard , va afirmar que "el resultat dels pics de tempesta és espectacular "

Stallard desenvolupar les estadístiques per a l'anàlisi de dades .

" El vessament d'aigües pluvials de les terres de pasturatge és molt més gran que el de les terres forestals . Els resultats són més clars després de grans tempestes " , va detallar .

D'altra banda, els boscos alliberen més aigua que les pastures i els paisatges d'ús mixt durant l'estació seca , el que apunta a la importància dels boscos en la regulació del flux d'aigua durant tot l'any en climes estacionals .

L'evidència que dóna suport l'efecte esponja calia per als boscos tropicals , el que ha portat a alguns a qüestionar la seva validesa .

"Una de les raons per les quals no hi ha més evidència científica per a l'efecte esponja és que un ha de prendre el que la naturalesa reparteix , " va comentar Stallard , fervent defensor de l'efecte esponja .

Ha afegit que " es requereix un compromís institucional a llarg termini per aconseguir bons resultats . El USGS , el Smithsonian a Panamà , la Universitat de Wyoming i l'Autoritat del Canal de Panamà ( ACP ) tenen els recursos per fer-ho " .

Una greu sequera va obligar a les autoritats del Canal de Panamà a imposar restriccions de calat en els vaixells que van transitar el 1997 .

El desembre del 2010 , un gran sistema de tempestes , examinat en aquest estudi , va aturar el trànsit al canal durant 17 hores .

L'estudi és particularment rellevant per a les decisions d'ús del sòl en els tròpics , on més del 50 per cent dels boscos són ara " secundaris" que han tornat a créixer després de la tala o en deixar de ser pastures abandonats .

Aquesta investigació és recolzada per la Xarxa d'Observatoris Globals de la Terra de la Institució Smithsonian , ForestGEO , el Servei Geològic dels EUA , la Fundació Nacional de Ciència dels Estats Units; l'ACP , l'Autoritat Nacional de l'Ambient de Panamà ( ANAM ), el HSBC Climate Partnership , la família Hoch ; Frank Levinson , la Fundació Alberto Motta i Roy i Caryl Cline . EFE

LES HORTALISSES D'HIVERN

Aquí teniu una llista de les hortalisses d'hivern segons si pertanyen al grup d'arrels, fulles,fruit o flor. Aquesta classificació us facilitarà seguir el calendari lunar.

En els horts quadrats teniu que tenir en compte si són de mida molt gran: per exemple la col, gran: el enciam, mitjana: espinacs o petita: ceba.

Arrels: All, ceba, nap, porro, rave i ravenet, remolatxa, xirivia.

Fulles: Bleda, col, creixens, enciam de xai, enciam d'hivern, escarola, espinac, fulla de roure, roqueta i xicoira i xirivia.

Fruit: Faves, pèsol i tirabec.

Flor:  Bròquil i coliflor.

L'Hivern 2013.

Avui a les 18 i 11 minuts de la tarda arriba l'estació més curta d'aquest any, l'hivern, acabarà el 20 de març amb l'entrada a la primavera. Mentre al hemisferi nord amb el solstici d'hivern comença l'hivern, a l'hemisferi sud comença l'estiu. La dualitat, que manté l'equilibri, fa que uns celebrem el Nadal a prop del foc i altres prenen el sol a la platja.

Com homenatge als 10 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol us deixo aquest poema.

HIVERN

Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.

L'hivern no és trist:
És una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.

L'hivern no és el fred i la neu:
És un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.

L'hivern no és els dies de boira:
És una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.

L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.

Les Quatre Estacions. Miquel Martí i Pol

Última hora: es confirma l'amnistia per als 30 de l'Àrtic El Parlament rus es pronuncia a favor de l'amnistia dels 30 de l'Àrtic

De la web de greenpeace.org  us deixo aquesta bona noticia del alliberament dels dentingut per salvar l'artic.
Reportatge - 18 desembre 2013
- Fa breus moments la Duma ha realitzat la votació definitiva que estén el decret d'amnistia als acusats de càrrecs de vandalisme , el que suposa que els 30 de l'àrtic ja no s'enfrontaran a la justícia russa .

- Fa breus moments la Duma ha realitzat la votació definitiva que estén el decret d'amnistia als acusats de càrrecs de vandalisme . Això suposa que els 30 de l'Àrtic podran tornar a casa quan disposin de visat per abandonar el país i no hauran de tornar a la presó .

 

Els activistes de Greenpeace que han estat dos mesos a la presó després d'una acció de protesta pacífica a l'Àrtic s'han sentit alleujats després que el Parlament Rus hagi votat a favor de concedir l'amnistia . No obstant això han declarat : "No hi ha amnistia per l'Àrtic " .

La Duma ha votat avui una esmena que estén el decret d'amnistia als acusats de càrrecs de vandalisme . D'aquesta manera s'inclou als 30 de l'Àrtic , 28 activistes i dos periodistes independents que van ser arrestats fa tres mesos després d'una protesta pacífica en una plataforma petrolífera operada per Gazprom i situada a l'Àrtic . A les 13:00 h ( hora espanyola ) tindrà lloc la votació definitiva , però l'única possibilitat que els 30 de l'Àrtic no siguin inclosos en l'amnistia és que aquesta sigui rebutjada en la seva totalitat , cosa que l'organització considera molt improbable .

És gairebé segur que els procediments legals contra els 30 de l'Àrtic arribin a la seva fi i els 26 que no són de nacionalitat russa seran lliures per tornar a casa amb les seves famílies quan les autoritats russes els concedeixin els visats de sortida.

" Estic alleujada però el meu ànim no és de celebració. He passat dos mesos a la presó per un delicte que no he comès i m'he enfrontat a càrregues criminals absurdes . Ara sembla que aquesta saga podria acabar aviat i podria no faltar molt perquè puguem tornar amb les nostres famílies . Ara els meus pensaments estan amb els companys russos , ja que si accepten aquesta amnistia haurien antecedents penals al seu país per una cosa que no han fet . Tot perquè ens vam posar en peu per protegir l'Àrtic " , ha declarat Ana Paula Maciel , de Brasil. Ella era una de les persones que es trobava en aigües internacionals quan l'Arctic Sunrise va ser abordat pels comandos de la guàrdia armada russa abans de ser remolcat a Murmansk .

" Potser d'aquí a poc estigui a casa amb la meva família però la veritat és que mai hauria d'haver estat acusat ni empresonat . Naveguem fins a l'Àrtic per ser testimonis de la gran amenaça mediambiental però el nostre vaixell va ser capturat per homes encaputxats que portaven pistoles i ganivets . ara l'odissea gairebé ha acabat i potser aviat siguem totalment lliures però no hi ha amnistia per l'Àrtic . potser aviat estiguem a casa , però l'Àrtic seguirà sent un delicat tresor sota l'amenaça de les grans petrolieres i les creixents temperatures . Vam allà a protestar contra aquesta bogeria . Mai vam ser els criminals " , ha declarat Peter Willcox , capità de l'Arctic Sunrise .

Assumint que el decret s'aprovi en una tercera vista durant el dia d'avui, no està del tot clar si els 30 de l'Àrtic que no són russos podran sortir del país . Avui en dia no tenen els segells necessaris en el seu passaport , en haver estat portats a Rússia per comandos després de ser il · legalment detinguts en aigües internacionals . En acceptar l'amnistia no estan assumint la seva culpabilitat però la causa legal contra ells arribarà a la seva fi . El destí de l'Arctic Sunrise , actualment ancorat en Murmansk , segueix sent incert , tot i l'ordre d'un jutjat internacional d'alliberar després d'una demanda del Govern neerlandès .

La campanya per l'alliberament dels 30 de l'Àrtic ha donat lloc a 860 protestes en 46 països i més de 150 ciutats arreu del món , a més que més que 2,6 milions de persones han escrit a l'Ambaixada russa . Entre els suports rebuts a la campanya s'inclouen els de Paul McCartney , Madonna , Jude Law , l'actriu guanyadora d'un Oscar Marion Cotillard , Ewan McGregor , Juliette Lewis , Ricky Martin , Edward Norton , Gael García Bernal , Ricardo Darín , Alejandro Sanz o Pedro Almodóvar , que destaquen entre moltes més personalitats famoses que també van recolzar la campanya .

Es van rebre suports polítics per part de la presidenta del Brasil Dilma Rousseff , Angela Merkel , David Cameron , François Hollande , Ban Ki -moon i Hillary Clinton . A més , 12 premis Nobel de la Pau van demanar també la llibertat dels 30 de l'Àrtic . Entre ells , Desmond Tutu , Aung San Suu Kyi i Lech Walesa .

DARRERA LLUNA PLENA DEL 2013.

Avui, els núvols no permeten gaudir d'una bona visió de la darrera lluna plena del any. En un moment que els núvols s'han retirat he pres aquesta imatge molt grisa. Però li he pogut donar la darrera ullada fins la del proper gener del 2014.

I el homenatge que li cal 'Boig per Tu'

A la terra humida escric
nena estic boig per tu
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estas tant lluny;
servil i acabat boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum ,me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d´aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflaxada la teva llum,me la beuré;
servil i acabat boig per tu.
servil i acabat boig per tu

Lletra:C.Sabater,P.Sala i J.Capdevila

TALLER D'HORT QUADRAT III ALS JARDINS DE MAS MAIENSA.

Planta de bledes.

El 17 i 19 de desembre pots venir i participar en els berenars de les 16.00 a les 17.30. O si prefereixes esmorzar el dissabte 21 de 11 a 12.30.

On aprendràs el mètode de plantar un hort quadrat i les hortalisses que pots cultivar durant la temporada de tardor-hivern. 

Plantarem els horts quadrats per els requeriments de hortalisses per una persona adulta.a partir de planter ecològic.

Com sempre podràs resoldre dubtes i endur-te els millors consells.

No t'ho perdis.

Per mes informació: www.masmaiensa.com

PER SEMPRE #MADIBA.

Avui, finalment el cos de Nelson Mandela descansarà al seu poble Qunu. Però el seu llegat quedarà per sempre, la seva petjada esta plena de: lluita, esperança, llibertat, reconciliació, impossibles fets realitats, injustícies i per sobre de tot d'un missatge de superació del ser humà, de canviar i transformar el impossible en possible perquè cadascú de nosaltres i tots junts podem fer que el mon millori per les generacions vinents.

Mai t'oblidarem.

El mon va conèixer la seva lluita a traves de aquesta cançó.





Aquesta cançó  mostra la seva vitalitat, el seu gran esperit i somriure davant les adversitats.



I aquí podeu sentir el seu discurs desprès de ser alliberat amb una ovació enorme.

TALLER DE PODA D'HIVERN ALS JARDINS DE MAS MAIENSA

  Foto: Roser abans de podar.

 Foto: Roser acabat de podar.

El 10 i 12 de desembre pots venir i participar en els berenars de les 16.00 a les 17.30. O si prefereixes esmorzar el dissabte 14 de 11 a 12.30.

On aprendràs les tècniques de poda d'hivern a podar per a les plantes de fulla caduca i les eines necessaries. Podarem rosers i fruiters.

Com sempre podràs resoldre dubtes i endur-te els millors consells.

No t'ho perdis.

Per mes informació: www.masmaiensa.com

NELSON MANDELA ENS HA DEIXAT.

Foto: noticias.starmedia.com

Malauradament, avui inesperadament la noticia de la mort de Nelson Mandela ha commogut a tots els racons del planeta.

Ens ha deixat,  una gran persona d'aquelles que no tindria que morir mai, un referent que marca l'historia dels drets humans, de la reconciliació, de l'esperança, de la perseverança, de la lluita cap a la pau, del somriure davant del impossible i per sobre de tot l'amor i el diàleg.

Va haver de passar molt anys a la presó, 27, però va aprofitar-los per seguir endavant la seva creença de que la llibertat i la igualtat són per a tothom. Un cop va ser alliberat va lluitar fins aconseguir abolir el apartheid a Sud-Africa.

Fins i tot va arribar a ser president del seu estimat país al 1994 i va rebre el Premi Nobel de la Pau al 1993.
La seva biografia esta plena de fets desgraciats però el somriure sempre el va acompanyar.

Per aconseguir l'enfonsament del apartheid va promoure la desinversió en les empreses sud-africanes i el boicot va tenir els seus efectes. La desinversió també l'està utilitzant el moviment 350.org per aconseguir defugir dels combustibles fòssils i caminar cap a les energies renovables per tal de reduir les emissions de CO2., per aquest motiu els activistes sud-africans l'estiu passat van fer aquest vídeo en homenatge al missatge i a Nelson Mandela.

LA NADALA DEL 2013

La Nadala o Ponsetia que he comprat aquest any és rosada amb les fulles més petites i molts brots terminals. La varietat és diu 'Princess' i realment molt més maca que les vermelles. Sempre m'agrada variar i trobo que aquesta esta molt ben trobada.

El seu color alegra i dona color a qualsevol racó.  Cada any en poso alguna tenint en compte que pertany a les euphorbies i el seu latex és tòxic, no la deixo a mà d'infants i mascotes. 

Animeu-vos i poseu una per decorar el vostre Nadal.

Ecologia de les xarxes socials

Foto: www.novadors.org

De la web de sostenibilitat.cat us deixo aquest article d'opinió de la Joana Diaz, que penso pot ser interessant per a tothom que participem amb les xarxes i el mon d'internet. Com sempre amb el medi ambient cal ser responsable per evitar les emissions innecessàries.


En la creixent ànsia individual i col·lectiva per estar a totes les xarxes socials d'internet on passen coses, potser arriba un moment en què ens haurem de plantejar també decréixer i sortir, si podem, d'alguns d'aquests espais 2.0. per una qüestió ecològica. En altres paraules, és possible una gestió ecològica de la nostra activitat a les xarxes socials? Hem de ser presents a totes elles, duplicant i triplicant missatges de contingut molt similar, compartint les mateixes fotos i vídeos? Hem de generar trànsit "buit" i contaminant contínuament, amb missatges on, sovint, només s'assenteix o s'envia un emoticó per mostrar que hi ets i segueixes la conversa? Com podem fer més sostenible la web 2.0.?
Tota l’activitat en el món virtual es pot traduir en sòl necessari per produir-la: xips de silici, materials per a fabricar els dispositius, energia...

Internet mostra de forma ràpida i rotunda que no té límits en el seu creixement. O sí? Des de l'estudi sobre els límits del creixement dels Meadows a principis dels setanta, tots els informes han anat demostrant que el planeta ja ha arribat als seus límits físics. Té límits el món virtual? És evident que sí: els mateixos que el món físic, ja que tota l'activitat en el món virtual es pot traduir en sòl necessari per produir-la: xips de silici, materials per a fabricar els dispositius, energia, etc.

De fet, la petjada ecològica de cada nova pàgina de Facebook és equivalent a la de 12 relaxing cups of café con leche o 36 copes de vi (businessgreen.com). Cada nou usuari de Facebook afegeix 3,5 kilograms de diòxid de carboni a l'atmosfera. A més, és relativament normal que aquest mateix usuari també tingui una pàgina a Linkedin o similar, un compte de Twitter, diversos grups a Whatsapp, entre d'altres. Pot passar que el grau de solapament i doblament de continguts i membres entre xarxes sigui molt important.

Segurament ja hi ha estudis sobre el tema, però he preferit conduir una petita recerca domèstica amb finalitat més sensibilitzadora que científica per posar en evidència la insostenibilitat de la nostra activitat a les xarxes. He estudiat a una persona d'entre 25-35 anys, que treballa i que està connectada a totes les xarxes esmentades amunt. Més concretament, té 359 amics a Facebook, 238 contactes a Linkedin, 812 seguidors a Twitter i 12 grups a Whatsapp a banda dels 509 contactes del mòbil. No es considera en absolut una persona molt activa a les xarxes socials, especialment si es compara amb altres dels seu entorn personal i professional. Doncs bé, aquesta persona actualitza el Facebook a diari, com a mínim en 5 ocasions; rep una mitjana diària de 230 missatges al mòbil entre Whatsapp, Twitter i sms; envia una mitjana diària de 30 missatges des del mòbil. I això sense comptar el correu electrònic. Quan envia una foto o vídeo ho fa, com a mínim, en 3 de les diferents xarxes. És a dir, que un mateix arxiu de, posem, 2Mb el podran veure els seus contactes per 3 vies diferents. A la vista d'això, vam analitzar quina era realment la seva xarxa més propera. Va resultar que, en realitat, amb qui més trànsit intercanvia és amb una xarxa d'uns 50 contactes, 23 dels quals veu a diari o setmanalment.

L'altra dada interessant sobre els hàbits de la persona en qüestió és que, des que es va fer la pàgina de Facebook el 2008 fins ara, ha notat que la seva activitat ha passat de ser molt baixa a ser força important en tan sols els darrers 6 mesos, fins al punt que té la sensació que tot allò que fa en el món real ho ha de "virtualitzar", deixar-ne constància en el món virtual.
Cal també una reflexió sobre el cost i impacte ambiental no només de la nostra activitat física sinó també de la nostra activitat virtual.


Però hi ha una qüestió encara més inquietant. I és la relativa als continguts del trànsit en el que es veu implicat. Una ullada al seu Facebook i als grups de Whatsapp ho confirmen. Com a mostra, en un dels grups de Whatsapp més actius (120 missatges diaris de mitjana!) l'anàlisi de contingut és esfereïdor: en un mateix dia es generen, com a molt, dos o tres fils de conversa i cadascuna d'aquestes converses va acompanyada d'una bona quantitat de missatges d'assentiment o simple reacció emocional. Dels 120 missatges diaris només 4 o 5 tenen contingut informatiu o decisional! Els altres són soroll, pol·lució.

D'una banda, cal pensar que la sensació de generar transit "buit" de contingut, superficial, prescindible, contaminant, és només una qüestió d'assentament d'hàbits en un mitjà que encara s'està desenvolupant. Però d'altra banda, cal també una reflexió sobre el cost i impacte ambiental no només de la nostra activitat física sinó també de la nostra activitat virtual. Les esferes de les nostres vides i les interaccions amb els altres i amb el nostre entorn són cada cop més complexes però no podem perdre de vista que totes tenen una petjada ecològica que convé considerar.

EL SUBSTRAT DE MEL BARTHOLOMEW PER HORTS QUADRATS.

Foto: blogs.infobae.com

Mel Bartholomew ens proposa un substrat a 3 parts iguals,  tenint sempre en compte el volum. Normalment, en un hort de 1,20 x 1,20 necessitareu de 350 a 400 litres de substrat de bona qualitat, és a dir que retingui l'aigua necessària als microporus, però a la vegada que dreni correctament, vol dir que els macroporus es buidin i deixin pas al oxigen que permeti una bona respiració a les arrels. També és interessant que el contingut de fertilitzants sigui fàcilment disponible, perquè  els capil·lars de les arrels, els puguin absorbir ràpidament per nodrir les plantes.

Foto: www.greentown.es

La barreja ideal segons en Mel Bertholomew és 1/3 de vermiculita, 1/3 de compost i 1/3 de torba. La vermiculita aporta una bona estructura amb un balanç de micro i macroporus. El compost aporta els nutrients en forma orgànica i preparats per ser dissolts i absorbits per les arrels amb el reg. La torba aporta una bona retenció d'aigua i millora el drenatge i l'estructura.

El compost és important que us el feu vosaltres mateixos a ser possible i si no és el cas comprar-ne de diferents marques i barrejar-les per assegurar-vos que al menys hi tingueu 5 diferents materials compostats o adquirir-lo a alguna persona de confiança. Podeu fer vos compostatge complex, simple o vermicompostatge.

Foto: picaronablog.com

Tanmateix us recomano substituir la torba per fibra de coco, que és un producte més sostenible i respectuós amb el medi natural, que la torba provinent de les torberes que estan essent destruïdes i difícilment es poden restaurar.

Què és Residu Zero

De la web de estrategiaresiduzero.cat us deixo que vol dir residu zero, perun futur amb pocs residus i menys emissions.

 El concepte "Residu Zero" sintetitza una pràctica internacional que es manifesta de diferents maneres:
Planteja un objectiu i una direcció, també una estratègia; és un missatge i alhora una eina de comunicació, és una expressió que reclama un paradigma nou. Però a més és el nom d'una xarxa d'institucions, organitzacions ciutadanes i empreses, unides per la voluntat d'avançar, a partir d'evitar la generació de residus i evitar el rebuig amb destinació a tractaments finalistes (abocador i incineradora), cap a una gestió de materials i una producció i consum sostenibles.

"Residu Zero" no vol dir necessàriament que no hi hagi cap residu. Del que es tracta és:
D'avançar cap a una economia circular en que tot residu pugui ser transformat en matèria prima des d'un punt de vista que maximitzi la sostenibilitat
i d'evitar:
La generació de residus que poden ser evitats,
La disposició de residus en abocadors i incineradores que poden ser reutilitzats, reciclats o compostats,
La generació –via ecodisseny i PIP- dels residus que no puguin ser assimilats pel medi i, els residus pels que no hi hagi cap tecnologia sostenible que els pugui integrar o transformar en un nou producte,

A "residu zero" hi va associat també l'objectiu de "emissió zero", referit a pal·liar l'excés de gasosd'efecte hivernacle que provoquen l'escalfament global. Reduir els residus comporta també evitar les emissions equivalents de CO2 en un procés de "descarbonització" de l'economia. Om calcula que solsamb una millora en la gestió dels residus i l'aplicació de la legislació europea es podria reduir entre 146 i 244 milions de tones de CO2 equivalent, el que representa entre un 19 i un 31% dels objectius de reducció plantejats a la UE pel 2020.


L'estratègia "residu zero" té un abast internacional. A ella ja s'hi han adherit força administracions locals i regionals i tot d'organitzacions socials de diferents països . Algunes empreses d'arreu que busquen l'eficiència en la gestió econòmica dels materials i la reducció de les seves emissions, també han recollit aquest concepte. Fruit del treball de totes elles es van fent realitat noves pràctiques en processos de producció i distribució, nous productes i noves línies d'investigació i d'innovació, que cerquen reduir els residus fins al límit del que és possible. Moltes d'aquestes iniciatives estan agrupades a la Zero Waste
International Alliance (GAIA) (www.zwia.org) i, en l'àmbit europeu, a la Zero Waste GAIA Europe (www.zerowasteeurope.eu).