A continuació us deixo el manifest per la justícia climàtica redactat per la plataforma Moviment per la Justícia Climàtica que uneix diverses entitats socials i ecologistes més ciutadans que té per objectiu promoure alternatives viables al model socioeconòmic imperant i impulsar mesures de pressió als governs perquè aquests actuïn contra el canvi climàtic.
Aquí podeu enllaçar.
Ja fa molts anys que juguem amb els límits del nostre planeta, i el rellotge de sorra s’està buidant. El 2015 és un any clau pel que fa a la lluita contra un dels problemes més greus d’aquest segle, el canvi climàtic, i és necessari que aquest any sigui un punt d’inflexió, de canvi de model, si volem preservar el planeta tal com el coneixem.
Aquest 2015 serà probablement l’any més càlid mai registrat de la història del planeta, revelant, així, una tendència marcada i clara d’un escalfament global cada vegada més ràpid, que porta fenòmens meteorològics extrems més freqüents i intensos, amb conseqüències ja tangibles que afecten, principalment, les parts més vulnerables de la població.
Després de 23 anys de conferències globals dins el marc de les Nacions Unides, la crema de combustibles fòssils no ha minvat sinó que ha augmentat globalment un 60%. Durant aquestes últimes dècades, s’han promogut respostes a la crisi climàtica poc efectives que només faciliten nous beneficis econòmics a aquells qui han generat aquesta situació i que no ataquen l’arrel del problema, confiant que les regles del lliure mercat podran resoldre’l.En les últimes dècades, s'han promogut respostes a la crisi climàtica poc efectives que no han atacat l'arrel del problema sinó que l'han agreujat, i que només beneficien a qui l'han generada
Aquest any se celebra a París la 21a Conferència de les Parts (COP21) de la Convenció Marc de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic, on s’hauria d’arribar a un acord global i ambiciós per a solucionar la crisi climàtica i sistèmica a la qual ens enfrontem com a societat. Tot i la urgència, les propostes de reducció d’emissions fetes pels diferents països de cara a la Cimera de París (anomenades INDC per les seves sigles en anglès) són del tot insuficients pel que fa a l’abandonament dels combustibles fòssils i a mantenir la temperatura del planeta per sota dels límits considerats segurs per a la humanitat.
Si volem fer front al canvi climàtic de forma efectiva i eficient, hem de començar per qüestionar el creixement econòmic imposat al nostre sistema i oblidar les polítiques i acords ineficaços. Per culpa de la manca d’acció fins avui, ens trobem molt a prop del punt de no retorn del nostre sistema climàtic i, per tant, el canvi ha de succeir molt més ràpidament, i la transició cap a un món sense combustibles fòssils haurà de ser molt més radical com més temps esperem a pendre mesures.
I no només és un problema estrictament ambiental: el model econòmic en què ens basem necessita de la cerca i extracció de recursos fòssils, fet que origina conflictes arreu del món. També perpetua un sistema energètic que centralitza en mans de poques persones i empreses la producció i els beneficis, generant situacions de pobresa energètica per desenes de milers de famílies a Catalunya i a l’Estat Espanyol.
El canvi climàtic és, doncs, el crit d’alerta que fa la Terra perquè canviem radicalment el nostre model de producció i de consum, però també és l’oportunitat de crear una societat més sostenible i justa que acabi amb les desigualtats socials i ambientals que ens han dut al model utilitzat fins ara, i canviï la nostra relació amb la natura i el planeta.El canvi climàtic no solament és un crit d'alerta de la Terra perquè canviem el nostre model de producció i consum: també és una oportunitat per crear una societat més sostenible i justa
La preocupació per aquesta crisi i la seva urgència és el que ens ha portat avui fins aquí. El Moviment per la Justícia Climàtica és un grup de persones a títol individual, entitats socials i ecologistes amb molts orígens i lluites diferents, que ens trobem davant una preocupació comuna: la lluita contra el canvi climàtic. Pretenem crear un moviment que s’estengui pel territori català que presenti alternatives viables al model actual i que pressioni els nostres governs i representants perquè prenguin mesures radicals i necessàries.
Totes les persones i organitzacions que formem part d’aquest Moviment per la Justícia Climàtica ens hem trobat a causa de la importància de la cimera d’aquest desembre a París, però amb la idea que la nostra feina va molt més enllà: sabem que l’acord al qual s’arribi serà molt probablement insuficient i que el clima del planeta seguirà amenaçat, i, amb ell, la vida tal com la coneixem. És per això quevolem plantejar idees i alternatives, i fer pressió als nostres representants políticsper provocar un canvi de model, fins i tot després de París.
Les demandes que plantegem s’emmarquen dins de cinc conceptes, que són els següents:
1. Emissions
És necessari que els països es comprometin a una reducció ambiciosa i dràstica d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Les polítiques actuals i les propostes presentades fins avui dia disten molt del necessari i ens condueixen cap a un món que s’escalfa 4 graus o més. Cal preservar la temperatura per sota l’augment de 1,5 graus centígrads, considerats generalment segurs, i s’ha de fer reduint les emissions un 90% al 2030, comparades amb els nivells de 1990.Les polítiques actuals ens condueixen cap a un món que s'escalfa 4 graus o més, quan caldria preservar la temperatura per sota l'augment de 1,5 graus, considerats generalment segurs
Aquesta reducció d’emissions ha d’obviar les falses solucions al canvi climàtic, com el gas liquat, el gas de petroli, el gas natural, els agrocombustibles que depenen de grans plantacions i el biometà que se’n deriva, qualsevol tipus de geoenginyeria que pretengui capturar i emmagatzemar el carboni o alterar artificialment el clima, i les energies nuclears. La solució al canvi climàtic passa per un món basat al 100% en fonts d’energia renovable, una producció i un consum responsables, i una societat que doni prioritat a l’estalvi i a l’eficiència energètica, no per promoure alternatives que només mantenen l’status quo i els beneficis d’aquells que les promouen. Des d’ara mateix, les reserves de combustibles fòssils s’han de deixar sota terra, i cal retirar les milionàries inversions i subvencions destinades a la seva exploració, extracció, transport i crema.
2. Equitat
La distribució del reduït i incert pressupost de carboni, és a dir, les emissions que encara poden ser emeses sense sobrepassar el límit dels 1,5 graus d’escalfament, s’han de distribuir basant-se en conceptes de justícia climàtica i responsabilitat històrica. Així, cal que els països del Nord global prenguin la iniciativa i redueixin dràsticament les seves emissions, mentre que els països del Sud global ho puguin fer més lentament, amb l’ajuda dels anteriors.Cal expulsar les petrolieres i els lobbies empresarials afins de les negociacions pel canvi climàtic, tal com la Organització Mundial de la Salut va expulsar les tabaqueres de les seves
A més, és necessari expulsar les indústries petrolieres i els lobbies empresarials afins de les negociacions pel canvi climàtic, de manera similar com la Organització Mundial de la Salut va expulsar les tabaqueres de les seves.
3. Finances
Cal descartar els mecanismes de mercat com el comerç d’emissions, els mecanismes d’aplicació conjunta o els de desenvolupament net, ja que històricament s’han demostrat totalment ineficaços i només han comportat un increment d’emissions, sent falses solucions al canvi climàtic.
Els costos dels plans d’adaptació i mitigació del canvi climàtic dels països del Sud global hauran de ser finançats pels països del Nord global a través de fons especials. A més, cal condonar el deute extern dels països del Sud global en reconeixement i reparació del deute social i ecològic que tenen els països del Nord global i les transnacionals.Els acords internacionals que resultin d'aquesta i de futures cimeres, així com d'altres en matèria de sostenibilitat i justícia social, no poden ser supeditats als interessos del lliure mercat
Els acords internacionals que resultin d’aquesta i de futures cimeres, així com d’altres en matèria de sostenibilitat, conservació de la natura i justícia social, no poden ser ignorats o supeditats als interessos del lliure mercat. En aquest sentit, les pertinents transformacions i regulacions del sistema fiscal i financer s’han de realitzar amb vista a assolir els objectius acordats.
4. Justícia
Garantir el dret de tots els humans a un medi ambient sa i a la sobirania dels pobles sobre l’accés sostenible als recursos naturals són els eixos fonamentals de la lluita contra el canvi climàtic. Cal que les polítiques, a més a més, tinguin unenfocament de gènere, ja que les dones són les més afectades pel canvi climàtic en un món majoritàriament patriarcal. Aquestes polítiques també han d’incloure els drets humans i indígenes, i la participació i el control ciutadà com a centre de tots els mecanismes i mesures aprovades.
Per tendir cap a una societat veritablement justa, cal relocalitzar l’economia i el model productiu i de consum, de manera que tractats internacionals de lliure comerç com el TTIP aturin les seves negociacions, i es promogui un model de producció, transport i consum de proximitat que impulsi la sobirania alimentària dels pobles i l’agroecologia, així com models de planificació territorial, de mobilitat i turisme que redueixin la necessitat de desplaçaments.Cal que es promogui un model de producció, transport i consum de proximitat, així com una planificació del territori, la mobilitat i el turisme que redueixi la necessitat de desplaçaments
Paral·lelament, proposem que es despleguin programes d’educació i sensibilització mediambiental adequats per a tots i cada un dels grups socials i generacionals de la ciutadania, fomentant i acompanyant així el canvi d’hàbits individuals i col·lectius requerits.
5. Mecanismes de compliment
Per evitar compromisos buits de materialització, i comportaments fraudulents i escandalosos d’empreses que només es renten la cara sense canviar el modus operandi de fons, cal que les polítiques i acords en canvi climàtic estiguin acompanyats per mecanismes estrictes de participació, transparència i control democràtic, amb sancions severes en cas d’incompliment.L'Acord Global de París ha d'incloure revisions de compliment cada cinc anys, mecanismes de sancions i un increment progressiu de l'ambició de les polítiques climàtiques dels països
En el cas de l’Acord Global de París, aquest haurà d’incloure revisions de compliment cada cinc anys com a mínim, que vagin acompanyades de mecanismes de sanció i d’un increment progressiu de l’ambició de les polítiques climàtiques dels països.
