L'HORT FAMILIAR

L’hort de 3x3 m. Esquerra carbassons,davant enciams variats, dreta remolatxa i centre girasols

Si tens un jardí o un hort o un patí i tens criatures a casa, pots combinar la jardineria i elferde pare o mare. Tant els adults, com els nens i nenes poden aprendre i gaudir de la natura. És una de les activitats més recompensant el poder recollir els vegetals per menjar, flors per fer rams i herbes per les infusions.

La decisió més important és saber el que volem plantar. Per això, cal preparar una llista del que cadascú li agrada menjar de la temporada primavera i estiu, o tardor i hivern. Li direm Llista de Favorits, aquesta variarà i podem ampliar-la a mida que passi el temps

La segona decisió és triar la zona del jardí que dedicarem al futur hort. Cal que tingui aigua a prop, que sigui una zona plana i de fàcil accés.

La tercera decisió és fer un plànol del hort, pot ésser tant creatiu com vulgueu, cal detallar les parcel•les i els conreus que hi plantarem, això ens ajudarà a establir les mides que ens calen per les plantes que volem plantar. És molt important que treballem l’espai segons el temps que podem dedicar, cal començar per poc i anar engrandint a mida que ho necessitem.

FEINES DE JULIOL

La principal feina al jardí i a l’hort d’aquest mes és regar. Es aconsellable utilitzar el reg per goteig, estalviarem molta aigua, tant si en disposem, com si anem curts. També ens permetrà fer altres feines a la vegada que estem regant, com fer planter de violes i pensaments, o plantar crisantems per la tardor. I sobretot gaudir del lleure o llegir el nostre llibre favorit de jardineria.

Al jardí podarem els rosers uns 10-15 cm i retallarem les flors seques, també cal podar en verd tanques i arbustos. Cal vigilar els insectes que puguin tornar-se una plaga com el pugó. Tractarem amb aigua sabonosa o aigua de tabac o ortigues.

Al hort si tenim fruiters podem recollir peres i pressecs, també maduixetes. Podrem començar a sembrar les escaroles i bledes, continuarem sembrant mongetes i conreus d’arrel com la pastanaga i els raves. Collirem mongetes, carbassons, pebrots, enciams, pastanagues i moltes altres verdures. La planta que ens portarà més feina seran les tomateres que cal anar lligant i podant per obtenir uns bons tomacats.

ELS INSECTES, ELS NOSTRES AMICS

Al jardí, a l’hort, al patí o al parc hi habiten tota classe d’insectes, els hi agrada viure a l’aire lliure, els veiem en forma d’ou, larva, pupa, escarabat o papallona.

Els insectes poden ésser pol·linitzadors, mastegadors, xucladors, descomposadors o paràsits.
Tots ells tenen la seva funció al habitat on viuen i molts son aliment per ocells i altres animals.

Els insectes beneficials acostumen a ser depredadors que s’alimenten de mosques petites o pugó com les marietes o paràsits que posen ous al insecte que parasiten com la vespa chalicida.

Molts altres insectes amb gran natalitat i molt percentatge de viabilitat acostumen a ser una plaga que cal dominar. Llavors caldrà utilitzar tes o infusions de plantes per tenir-los a ratlla.

Si trieu un jardí amb molta diversitat i procureu arbustos i plantes amigues, que atrauen insectes beneficials tindreu cada dia menys insectes en forma de plaga, sobretot sigueu perseverants.

SISTEMA DE REGAR AL JARDÍ

Els sistemes de reg al jardí són variats i segons les nostres necessitats aplicarem un sistema o altre, en molts casos cal combinar més d’una classe de reg.

Tenim els aspersors, ja els coneixeu, els que giren i van mullant tot al voltant, podem graduar-los i cal planificar que la distancia entre aspersors sigui igual al radi de la circumferència de reg, perquè la zona quedi ben regada. És el millor sistema per regar la gespa amb un ús més eficient del aigua. Hi ha diferents modalitats microaspersors, nebulitzadors i altres.

Desprès els sistemes tradicionals la regadora, els càntics i les galledes. Son perfectes per regar llavoners, testos, plantes de mides reduïdes, i fins i tot, al hort per regar trasplants.
Una de les primeres innovacions, la manega, de totes mides i qualitats, ideal per apropar l’aigua a dipòsits, per regar petits parterres, hivernacles petits i neteja en general. Al hort per apropar l’aigua als solcs, o regar els primers estadis de molts vegetals. Al jardí, com sistema d’urgència. Cada dia esta essent més substituït: en el cas de la gespa, per aspersors i en el cas de les zones arbustives, per el reg gota a gota.Finalment, el Rei del Aigua, el reg per goteig, aplica l’aigua localitzada a un punt, on hi ha el goter que deixa anar l’aigua, en forma de gota a gota a diferent dosis, per exemple 2 l/h, 3 l/h, o 4 l/h. Son ideals per estalviar aigua i també ens permeten utilitzar ferti-irrigació (abonar amb l’aigua de reg). Cada dia hi ha més modalitats que permeten més aplicacions. Des de els clàssics petits aparells punxats a la goma de regar, fins el tub que els porta a l’interior a unes distancies determinades, passant per les piquetes que son com goters, però que aspergeixen l’aigua. El sistema per goteig té moltes aplicacions, podem usar-ho en zones arbustives, arbres, tanques vegetals, testos. Fins i tot, enterrats, per regar la gespa o zones de herbes naturalitzades (zones reduides, degut al cost).

COMPOST VS. FERTILITZANTS

Compost en preparació.

Els fertilitzants son nutrients concentrats per les plantes, normalment es presenten en forma de granules, pols o líquids. Es usen per obtenir màxim creixement i collites o quan les plantes presenten signes de deficiència de nutrients.

Els fems i el compost no son fertilitzants, son condicionadors del sol. Aquests materials naturals contenen un nivell baix de nutrients, però son bons per la fertilitat i l’estructura del sol, ajuden a crear espais entre les diferent partícules del sol que retenen aire i aigua. Per el contrari els fertilitzants no afecten gens en l’estructura del sol.

Si tens un sol i plantes saludables sense problemes de deficiencies de nutrients, no es vital utilitzar fertilizants, però si el uses pots obtenir mmés floracions i millor collitesal teu hort o jardí.

Traducció de la revista The Garden, novembre 2008 p. 763, de la Royal Horticultural Society.

FEINES DE JUNY

Planta de patates.

Aquest mes de juny començarà l’estiu i les dues feines més importants seran el regar i mantenir el control de les males herbes.

El sistema de reg dependrà de les diferents zones, aspersió per les gespes, reg per goteig al jardí a les zones amb tapizants i arbustives, i al hort amb el reg gota a gota estalviarem gran quantitat de aigua i també males herbes perquè l’aigua s’aplica directament a les plantes que l’aprofiten. A les zones sense reg no creixeran tantes herbes i per tant no caldrà un manteniment constant.

Al hort podrem collir les primeres patates i alguna mongeta. Podem continuar plantant tomaqueres, pebrots, albergínies, carbassons i altres verdures d’estiu i fent planter d’enciams i mongetes. Les parcel·les del hort en repòs podem cobrir-les amb plàstic o malla antigerminant per evitar el creixement de males herbes que tanmateix consumirien la humitat del sol i d’aquesta manera ens facilitarà el manteniment.

Al jardí cal principalment controlar les herbes mecànicament: desbrossant, fangant, roturant o arrancant-les. En camins i zones d’accés podeu utilitzar malles antigerminants sota la grava per evitar el ús de herbicides. I als voltants del parterres, arbustives i arbres podeu afegir encoixinaments. Cal retallar les flors seques als rosers i altres plantes per afavorir la floració i evitar la producció de llavor que obliga a les plantes a consumir més nutrients i aigua.

Us desitjo un Bon Estiu i que tigueu un jardí a punt per menjar-se’l.

CONCURS-EXPOSICIÓ de FLORS, PLANTES I APARADORS

Concurs-Exposició de Flors i Plantes del Casino Llagosterenc.

A qui li agradin les flors i plantes, durant la primavera podrà visitar diferents exposicions en diferents localitats arreu de Catalunya.

A Llagostera durant la Festa Major d’enguany s’ha celebrat el ja tradicional Concurs-Exposició de Plantes, Flors i Aparadors, aquest any dedicat al hort i plantes d’horta.

Organitzat per la Comissió de Plantes i Flors del Casino Llagosterenc i col.laboren altres entitats com els Manaies de Llagostera i G.E. Bell Matí; les escoles de Llagostera: La Llar d’Infants El Niu i El Carrilet, CEIP Lacustaria, Ntra. Sra. Del Carmen, IES Llagostera; també hi col.laboren molts establiments locals sigui dintre o fora de concurs.

Concurs-Exposició

JARDINERIA SOSTENIBLE VS. JARDINERIA NATURAL

Cosmos una de les plantes amigues, que podem utilitzar en jardineria natural.

La jardineria sostenible i la jardineria natural, no és exactament el mateix, encara que usem els termes indiferentment. La jardineria sostenible tracta d’estalviar energia i utilitzar l’aigua i fertilitzants d’una manera sostenible, es a dir produir un entorn enjardinat amb un cost òptim per el medi ambient. A la jardineria sostenible, les tècniques es basen en el baix manteniment, per això s’usen sistemes de rec per gota a gota, plantes autòctones més adaptables al nostre medi, el ús de pesticides es redueix, implementant la lluita integrada de plagues (captures, feromones, pesticides ecològics).
Jardineria sostenible per tant és un terme on hi entren els costos econòmics de les nostres actuacions referents al medi ambient en aquest cas al nostre jardí.
La jardineria natural és un terme més ampli que engloba la jardineria tradicional d’antigues tècniques posades al dia i per tant és sempre sostenible. Aquest tipus de jardineria es basa principalment en copiar la natura i deixar-la fer. Inclou el hort, arbres fruiters i plantes aromàtiques i/o remeiares. És una jardineria per grans i petits, acostuma a basar-se en la biodiversitat preferentment. Utilitza mitjans bàsics com el compostatge, encoixinaments, rotacions, recollida d’insectes, infusions o tes naturals per el tractament de plagues i malalties de les plantes, introdueix espècies vegetals que atraguin ocells i insectes beneficials, plantes amigues. Moltes tècniques desenvolupades abans de l’aparició dels insecticides i fertilizants sintètics desprès de la II Guerra Mundial. És sempre respectuosa amb el medi ambient, i el seu cost pot arribar a ser zero, si compostem i ens recollim les nostres llavors.

FEINES DE MAIG

Planter de horta en testos.

El mes de maig, acabem de recol·lectar els espinacs, maduixes, faves i pèsols. També hem de plantar les tomaqueres, pebrots, albergínies, carbassons i altres verdures d’estiu.
També sembrarem blat de moro i gira-sol. Continuarem fent planter d’enciams i mongetes.

Potser caldrà fer una primera regada, si les pluges ens acompanyen potser podrem estalviar-nos la.

Al jardí cal principalment desbrossar marges i tallar la gespa o herbes naturalitzades. És el més on comencen les floracions de moltes plantes i el canvi de fulla de suros, magnòlies i molt arbustos de fulla perenne. També cal tallar o podar les flors seques per obtenir més poncelles. Es tallen tota mena de flors i els amarylis estan en el seu moment.

Cal aplicar compost al hort a les parcel·les per conreus escalonats d’estiu i també als rosers i altres arbustos per ajudar a produir noves fulles.

Si teniu temps visiteu les diferents exposicions i concursos de plantes i flors arreu de pobles i ciutats de Catalunya com ‘Girona Temps de Flors’ o el Concurs- Exposició de Plantes i Flors del Casino de Llagostera per la Festa Major.

CONTRA LA CRISIS; PRACTICA BIODIVERSITAT

Liri groc d'aigua.

A començament de maig es van reunir a Atenes la Comissió europea amb 200 especialistes en medi ambient. El tema principal la pèrdua de biodiversitat, encara que la Unió Europea compte amb el territori protegit més gran del planeta, les ciutats creixen i creixen sense parar. Ja més del 50 % de la població mundial es concentra en ciutats per tant els recursos naturals queden més allunyats, les distàncies incrementen els consums en transport, el que provoca majors pèrdues.

Segons el Eurobarometre, només dos de cada tres europeus saben que significa biodiversitat. La biodiversitat és un concepte que ens parla de la quantitat d’espècies que viuen en un habitat i el conjunt de tots ells forma la natura, la qual cal que preservem per que la vida al planeta continuï. La pèrdua de biodiversitat tant d’espècies com habitats ens empobreix i ens limita les nostres capacitats, pel fet d’extingir diferents formes de vida que poden ser molt beneficioses en un futur.

Per això en Pavan Sukhdev ha decidit donar-li valor econòmic aquesta pèrdua i calcula que perdem 3,1 bilions de euros al any en recursos naturals, sense comptar el valor sentimental, espiritual o social que representa.

Si voleu ajudar a la millora de la biodiversitat al vostre jardí i hort, cal plantar els màxim d’espècies possibles, no lluitar contra les plagues sintèticament, afegiu espècies diferents que atraguin insectes beneficials per dominar les plagues i crear un mini ecosistema on hi hagi el màxim de biodiversitat, tot serà més fàcil en els vostres espais exteriors.

L'HORT DE SECUNDARIA

Hort del IES Llagostera

L’hort de secundaria es va començar en el mes d’octubre i te dos nivells. El nivell que veieu a la foto presenta els conreus d’hivern: faves, pèsols i alls, també tenen planter de raves i pastanagues, que aviat ja es podran aclarir. Als voltants hi tenen flors com les de iris, i també com a trepadissa la pasionaria, o flor de la passió.

El segon nivell ja ha produït cebes, coliflor i enciams, ara s’està preparant per els conreus de primavera-estiu com les patates. També hi ha un compostador de reixa, un racó per esqueixos de hortènsia i rosers. I altres zones separades per tanca enrrollable de fusta on hi ha planter de flors i enciams.

L’hort de secundaria requereix més espai que un hort de primària, perquè els alumnes de 12 a 16 anys, tenen més facilitat amb les eines i més interès en la producció que els de primària.

FANGAR

Parcel·la en preparació. Distingim 4 zones: 1. sol fangat, 2. sol amb compost 3.sol amb restes de gespa i 4. sol amb restes de gespa cobert amb malla antigerminant.

Fangar és un mètode tradicional i potser la tècnica mecànica més antiga per treballar el sol. Permet incorporar de entre 3 a 10 cm el compost o matèria orgànica dins del sol, facilita l’airejament del sol i és molt respectuós amb l’estructura del sol, pel fet de treballar només els primers cm del terra i no rotar-lo com el motocultor.

Fangar es considerada una feina feixuga, però tot depèn de la quantitat de matèria orgànica en el nostre sol. Quanta més matèria tingui la nostra terra més fàcil serà fangar.

Per que el fangar sigui una delícia i una forma d’exercici físic cal preparar bé el terreny o parcel·la a fangar. Per això una tècnica molt fàcil és la següent: primer cal aportar compost o fems compostat cobrir amb restes de gespa o palla (zona 3 de la foto); segon cal tapar amb malla antigerminant ( zona 4 de la foto); tercer cal destapar desprès de 3 o 4 setmanes i ens trobarem amb una superfície com a la zona 2 de la foto; finalment si fangeu el sol us quedarà com a la zona 1 de la foto.

Per fangar només cal clavar la fanga o forca al sol, tirar el mànec endarrera i girar la terra. Així successivament fins que tota la parcel·la estigui fangada, si el sol estat ben preparat amb 15 minuts podeu fangar 15 m2.

Com a eines només us calen una fanga o una forca.
A l’esquerra una fanga, a la dreta una forca.

Un cop el sol s’ha airejat podem passar el rascle i plantar, en la següent foto podeu veure els resultats.

FEINES D'ABRIL

Durant abril, cal sembrar en llavoner plantes de horta com tomaqueres, pebrots, carbassons, cogombre, carbasses, albergínies, melons, síndries, enciams, blat de moro i gira-sol entre altres. També podeu plantar plantes de flor com la zinnia, cosmos, anthirrinium, aufabrega i dahlies.

Recollirem cebes i alls tendres , bròquils, coliflors, espàrrecs, carxofes, espinacs i escaroles. Potser també les primeres faves i pèsols...

Al jardí cal tallar la gespa i herbes naturalitzades, podem utilitzar les restes al voltant dels arbres en forma d’encoixinat que servirà per protegir el sol evitant les males herbes, aportant adob en forma de matèria orgànica i ajudant a retenir la humitat al sol i així disminuir el consum d’aigua.
Encara podem continuar plantant arbres i arbustos. Cal controlar les males herbes, amb el mètode del Dr. Lee Reich (utilitza Buscar Blog) o aplicant encoixinaments, fangant o cobrint amb malles o plàstic negre per exemple.

Les flors comencen a fer presencia les espireas, els gessamins, les peonies i les fotinies entre els arbust, les primeres roses, les roselles i popies americanes. Els arbres fruiters van escalonant la seva floració. Els lliris d’aigua a les basses. La primavera esta radiant.

CONTRA LA CRISIS, PLANTA UN HORT

Aquest darrers dies hem sentit noticies de crisis i reunions a Londres del G20 per parlar-hi, mentre la primera dama nord-americana reconverteix una part del immens jardí de la Casa Blanca com a hort, hi participant escolars de primària. El gest s’ha comparat a Eleanor Roosevetl desprès de la Guerra Mundial, encara que no crec que la crisis actual pugui tenir a veure a la que es va patir llavors.

Crec que encara que vestida amb vestit de jardinera de disseny, el promoure el conreu del hort natural i orgànic per part d’una primera dama al segle XXI, té molt que veure amb la producció d’aliments sans, amb la diversitat, amb la necessitat de compostar, en el gaudir per el naixement de les llavors i la recollida dels fruits. L’hort més a més ens fa fer exercici al aire lliure, perfecte com a manteniment físic.

L’hort de la Casa Blanca construït per Michelle Obama, sembla haver utilitzat molta de les tècniques dels hort naturals, orgànics i sostenibles, mitjançant llits encoixinats, l’ús de plantes amigues i la no utilització de productes fitosanitaris i fertilitzants de síntesis.

El hort orgànic permet aplicar tècniques tradicionals i experiència, tècniques com la del Dr. Lee, Ruth Stout o Jean Sally Cunnigham

PLANTEM PATATES PEL SISTEMA DE RUTH STOUT

Esquerra: Rasa coberta amb palla i fems compostats. Dreta: Patates a la rasa sobre matèria orgànica.

Avui us explicaré el secret per conrear patates sense cavar. El sistema de Ruth Stout (1952) es basa en el terme 'no dig, no work' (no cavar- no treballar). Ruth Stout era americana i va néixer al 1884 i va morir al 1980. El seu controvertit sistema és molt útil per les patates i aquí us faig cinc cèntims.

A la parcel·la de patates que durant la tardor i l’hivern hem preparat aportant diferents capes de matèria orgànica formant un llit de plantació amb un encoixinat de 15-20 cm d’alçada. Ara ja podem començar a plantar sobre.

Primer, farem una petita rasa. Segon, dipositem les patates grillades, prèviament tallades en dos meitats, espaiades entre si 40 cm. Per grillar les patates, cal comprar-les un mes abans estendre-les en caixes sota un cobert i començaran a brotar, formant els anomenats grills. Tercer, un cop esteses les patates a la rasa, afegim una capa de fems compostats i una capa de palla.

Quan les patateres comencin a emergir sobre terra anirem calcant amb mes palla o restes de gespa tallada, que evitarà la naixença de les males herbes i guardarà la humitat.

Una planta companya que podeu provar es plantar entre rases de patates o les vores de la parcel·la mongeteres que protegeixen del escarabat de la patata, també podrem collir mongetes a la vegada que les patates tendres per gaudir d’un bon àpat.

HORT INFANTIL I ESCOLAR

Hort escolar del CEIP Lacustaria ( Escola Verda)

L’hort infantil i/o escolar ajuda als nens i nenes apropar-se a la natura i els seus petits misteris. Poden posar en practica diferents experiències senzilles que els faran conèixer moltes de les verdures i fruits que mengen.

Començant per la sembra en petits llavoners, el trasplantament als llits de conreu, el manteniment de les diferents espècies de plantes d’horta, fins la collita dels seus fruits proporciona èxits molt gratificants per els alumnes.

L’hort és el lloc ideal per preparar compost a partir de les deixalles orgàniques de les restes vegetals a la cuina i restes de plantes del jardí i hort. El compost ens permetrà tenir matèria orgànica per els encoixinaments que podrem utilitzar per preparar els llits de conreu segons el mètode del Dr. Lee i el sistema de veïnats de la Sally J. Cunnigham. (consulteu l’apartat tècniques).

Com veieu en primer terme a la foto un llit de conreu amb plantes aromàtiques, on els infants podran conèixer les plantes remeieres com la camamilla, les que utilitzem com a condiments com el julivert i les utilitzades per fer essències com la lavanda.

FEINES DE MARÇ

Narcisos en flor

Aquest mes de març acabarem de preparar les parcel·les del hort per plantar les patates a partir del 19 de març i altres conreus d’arrel o bulb com cebes, alls, pastanagues, remolatxa. Per això, afegirem matèria orgànica compostada.

Recollirem bròquils, coliflors, espinacs i escaroles. Si disposem d’un lloc protegit podrem començar a sembrar llavors de pebrots, tomaqueres, carbassons, cacauets i altres plantes d’estiu. També podem plantar espàrrecs i carxoferes.

Al jardí podem continuar plantant arbres i arbustos i també llavors de plantes aromàtiques com l’aufabrega, julivert, i plantes de flor com son cosmos, zinnies, petúnies, plantes de bulb com gladiols, liliums, peonies, amarylis i dahlies.

Les plantes de flor primerenca com els narcisos, la forsitia, els gessamins i com no les magnòlies de flor estant en el seu màxim de floració, si teniu un jardí de floracions escalonades a partir d’aquest moment sempre tindreu flors que alegraren el paisatge i atrauran insectes beneficials. Més a més, si us agraden l’art floral tindreu material per als vostres rams i centres.

ELS ESPINACS

Planta d’espinacs (Spinacia olereacea).

L’espinac pertany a la família de les quenopodiàcies com la bleda i remolatxa. És una planta dioica, tenim plantes amb flor masculina i plantes amb flor femenina que donaran la llavor.

A l’espinac li agraden un sol ben drenat, però un clima humit i créixer a semi-ombra, per tant creix bé sota de plantes més altes. Pot suportar petites glaçades per això la plantarem a finals d’estiu per collir-la a la tardor o la plantarem al febrer per collir a la primavera. Si afegim compost abans de sembrar no caldrà més fertilitzant encara que és una planta exigent amb els nutrients. Sembrarem normalment directament al sol en línies separades 30 cm. i entre plantes 10-15 cm.

Les plantes companyes són els raves, que despisten els minadors de fulles i també flors com alyssum,
L’espinac és consumeix en verd, i té gran quantitat de vitamines i antioxidants, ajuda a controlar el colesterol i aporta calci pels ossos.

EL PÈSOL

Planta de pèsol (Pisum sativum).

El pèsol pertany a la família de les lleguminoses, com la fava, la mongeta, el cacauet, els cigrons i totes les anomenades llegums.

El pèsol és una planta de clima fred i la podem sembrar de novembre fins març directament al sol, a cops de 3 a 5 llavors o plantar a línies separant les llavors cada 4 cm. i les files 30 cm. També podem fer planter si tenim glaçades fortes i molta humitat les reservarem per plantar quan el terra estigui a punt.

Com la majoria de plantes de horta és anual, vol dir que completa el seu cicle vegetatiu amb una temporada. El pèsol s’associa amb un bacteri a les seves arrels que és diu rhizobium que fixa el nitrogen a les arrels, on es formen un nòduls blancs característics molt rics en nitrogen que restaran al sol per ésser aprofitats per el següent conreu.

El pèsol es pot consumir en verd, bé en forma fresca o congelada o també en sec. Té un grau alt de proteïna, sals minerals i vitamines A, B i C.

FEINES DEL FEBRER

Faves en primer pla i Pèsols en segon pla.

Aquest mes de febrer acabarem de podar rosers, fruiters, hortènsies i totes les plantes de fulla caduca que floriran al estiu com les Lagerstroemies. També podem plantar arbres i arbustos de fulla caduca. Podem començar a sembrar en llavoners flors per la primavera com les petúnies i calendules. També preparar el sol per plantar bulbs de primavera durant el més de marc.

Continuem sembrant pèsols i també enciam, raves, remolatxa, naps, chirivies, apis i fabes. Podem plantar en llavoner els pèsols i altres llavors si el sol és encara molt humit i cal preparar les parades per les patates i les plantes de primavera aportant matèria orgànica al sol, podem aportar compost o cobrir amb piles semi-compostades per repartir més endavant, també fems ben compostats ens poden ser útils. Serviran com a refugis per escarabats i altres animalons beneficials que hivernen a sota dels encoixinaments.

Posar a punt les eines com les maquines segadores, per començar a segar prats i gespes, també cal esmolar i reparar les eines de podar abans de desar-les per la propera temporada.

CONTRA LA CRISIS, PRACTICA COMPOSTATGE

Pila tradicional , Compostador reciclat, malla de quadro de 1cm mig ple, vuit i ple.

La pila tradicional és molt fàcil de fer i no necessiteu fer cap despesa, només cal apilar les diferents restes vegetals i esperar de 5 a 8 mesos, depèn de la climatologia i de la mida dels residus, si aportem aigua, la fermentació serà més ràpida. És útil al hort o als jardins grans.

El compostador fet de matèries plàstiques reciclades és més pràctic per a jardins mitjans o petits. En trobareu de diferents mides i preus. Podem posar diferents restes vegetals de podes triturades o de gespa, restes de cuina exceptuant restes animals, cal regar per mantenir la humitat. El procés va deixant la matèria orgànica a la part baixa del compostador que podem obrir i extreure el compost, per aprofitar-ho al jardí o l’hort.

El compostador de malla és relativament econòmic, només cal 3m de malla d’1cm de quadro. Formar un cilindre i lligar-lo i ja podem començar a omplir-lo de restes vegetals.

PLANTEM UN ROSER

Per plantar un roser ens cal fer un forat uns dos dits més fondo que l'alçada del test i 20 cm més ample que el diàmetre del test. No ens cal adobar si la terra és orgànica i/o conté compost.

Un cop tenim el forat fet, trèiem la planta del test i la posem dins el forat amb el nivell del test igualat amb el nivell del terra.

El següent pas es afegir terra tot al voltant i trepitjar-la. Finalment regarem perquè les arrels del rosers puguin començar a créixer per el nou sol i adaptar-se el seu emplaçament.

LES FAMILIES DEL HORT I LES SEVES PLANTES COMPANYES 2.

El Veïnat de les Carabasses:

La família la componen les carabasses, els carabassons, el blat de moro i les mongetes d'emparrar.

Les plantes companyes son: La borratja, el créixens, el girasol i l'anet.

El Veïnat de les Plantes d'Arrel i Enciams:

La família la componen les pastanagues, cebes i enciams.

Les plantes companyes son: La camamilla, l'anet, el fonoll, la rosella i cosmos.

El Veïnat de les Perennes:

La família la componen els espàrrecs, les carxofes, les maduixes i els gerds.

Les plantes companyes son: la borratja, l'alissum, la camamilla, la farigola, el cosmos i el tanacet.

Aquest son exemples bàsics per començar l'hort, però amb la vostra experiència podeu afegir diferent plantes aromàtiques que observeu d'utilitat a la vostra àrea climàtica. També heu de tenir en compte els conreus d'estiu i els d'hivern.

LES FAMILIES DEL HORT I LES SEVES PLANTES COMPANYES 1.

Al hort podem agrupar les diferents verdures amb famílies que es complementen, si fem rotacions d'aquestes a les diferents parcel.les ens trobem amb una disminució de malalties i atacs d'insectes en forma de plaga. També incrementem la productivitat.

Junt amb aquestes tenim les plantes amigues que formaran un veïnat que es plantarà el 1er any en la parcel.la numero 1 i al següent en la 2ona i així succesivament fins completar la rotació.

Aquí tenim els principals veïnats:

El Veïnat del Tomacats:

La família la componen tomateres, pebrots, auberginies i enciams.

Les plantes companyes son: l'aufabrega, els cosmos, juliverts i els crisantems.

El Veïnat de les Patates:

La família la componen patates, mongetes i pèsols.

Les plantes companyes son: calèndules, cosmos, margarides i romaní.

El Veïnat de les Cols:

La família la componen cols, bròquils, enciams i conreus d'arrel.

Les plantes companyes son: Crisantems, calèndules, camamilla, cosmos, sàlvia, farigola i romaní.

El Veïnat de les Carabasses, El Veïnat d'Arrels i Enciams, El Veïnat de les Perennes els tractarem més extensament.

LES FAVES

A la foto podeu veure les faves plantades durant el novembre 2008, Ara ja tenen un 15 cm d'alçada.

El seu nom botànic és Vicia fava, la fava pertany a la família de les lleguminoses, per tant les seves arrels fixen nitrogen al sol en forma de nòduls blans i petits a les arrels. Com la majoria de lleguminoses els seus fruits son rics en proteïna.

Les podeu plantar a la tardor i durant l'hivern, en línies directament al terra o fer planter si la vostra parcel.la és massa humida, ja que seran més sensibles al típic fong que es presenta amb taques marrons fosques. La separació entre línies te d'ésser de uns 60 cm. Entre plantes uns 25 cm. I cal plantar-les a 4 cm de profunditat.

Com a plantes companyes podem interplantar espinacs, pastanagues, pèsols i julivert.

Per protegir de la mosca negra que es menja els marges de les fulles podem despuntar les tijes un cop ja estant les beines formades. També podem utilitzar BTI ( bacillus thuringiensis var. israelensis) que ataca les larves de mosca negra, aquests productes s'utilitzen com microorganismes beneficiosos. O utilitzar una barreja d'una gota de renta vaixelles en 1l d'aigua i polvoritzar-ho damunt les fulles amb un esprai.

CONTRA LA CRISIS, PRACTICA JARDINERIA

El 15.1.2009 vaig llegir a La Vanguardia l'article d'opinió de la doctora en psiquiatria del Consorci Sanitari del Maresme, Xaro Sánchez, que ens recomana el següent: 'Manténgase los hábitos de salud. Comer y dormir regularmente y estar activo física y mentalmente son eficaces contra la crisis.'

Entenc per tant que la practica de hobbies com la jardineria, ens aporta salud pel fet de l'activitat física. També cal organitzar els diferents espais que ens mantindrà mentalment distrets i si tenim un petit hort podrem menjar verdures i fruites naturals més gustoses i saludables.

Més a més, la jardineria és una activitat barata, només ens cal un espai ben il·luminat potser a l'interior o exterior. Podem començar amb un test, en un balcó o en un jardí exterior a partir d'un metro quadrat. Ens permet activitats que van des de recollir llavors fins al compostatge.

Sembrar, trasplantar, podar, regar, fertilitzar, preparar infusions per protegir les plantes de malalties, coleccionar diferents varietats de plantes com orquidees o roses, observar ocellets com el pit roig, també els esquirols, les papellones i les marietes. Animeu-vos i proveu.

FEINES DE GENER

Durant aquest mes de gener encara fa fred i els dies es comencen allargar, els principals treballs al hort i al jardí son netejar, recollir i podar les plantes de fulla caduca tant arbres com arbustos de floració estiuenca rosers i hortènsies.

També aplicarem compost, matèria orgànica o fems a la base de les plantes, d'aquesta manera protegirem les arrels del fred i aportaran nutrients al sol que les plantes aprofitaran durant la propera primavera.

Podem començar a fer planter al hort de pèsols, faves, espinacs i julivert si el sol no es excessivament moll, si volem podem plantar la grana en llavorers per més tard transplantar-los al hort. Al jardí sembrarem violes, camamilla i begònies.

Ara és hora de programar que plantarem cara a la primavera, cal encarregar llavors, preparar-se per plantar noves espècies o varietats. Cal tenir les eines apunt esmolant, reparant-les trencades o comprant-les que calgui per reposar les velles. Preparar canyes per als emparrats d'estiu.

UNA NEVADA, MITJA FEMADA

Una nevada sempre s'ha considerat en moltes dites una bona cosa, a pagès sempre han sigut ben vingudes.

A l'hort ens ajuda perquè al desglaçar-se l'aigua s'aprofita molt bé i aporta reserves per la plantada de primavera. També esponja el sol i la matèria orgànica s'integra més ràpid al sol.

Controla les poblacions de larves d'insectes i altres petits animalons.

Els vegetals queden protegits de les fortes glaçades que acompanyen la nevada. Així les cols, els bròquils, les faves i pèsols son afavorits per l'aport d'humitat al sol.

CALENDARI DE LA CEBA Resultats

Els resultats per el calendari de la ceba a la zona de Llagostera pel 2009 han sigut els següents:
Mesos plujosos seran gener, maig, octubre, novembre i desembre.
Mesos variables seran febrer, març, abril i setembre.
Mesos secs seran juny, juliol i agost.

Ara ja tenim el primer pronostic del any, caldrà anar confirmant aquest sistema tradicional, però com ja sabem, el temps a la conca de la mediterrania és molt variable i de difícil predicció, per tant no us oblideu si us cal de consultar dades més fiables.

Preparar aquesta experiència per primer cop ha sigut interessant, més al veure que estant totes les mitges capes a la mateixa renglera i que el polsim de sal era per a totes igual, els resultats han sigut diferents per cada mitja capa. La meva lògica em deia que totes presentarien el mateix aspecte. Però ja veieu.....

EL CALENDARI DE LA CEBA

Per anys, a moltes localitats de la nostra terra, per conèixer els mesos secs dels humits es preparava el 31 desembre o primer d'any el calendari de la ceba.

Si voleu provar cal agafar una ceba ben llustrosa, pelar-la amb cura i partir-la pel mig. Llavors agafem 12 mitges capes. Les meitats les col.locarem en una renglera, les petites al mig i les grans als extrems. Així totes en rengle començant per l'esquerra serà el gener i acabant per la dreta tindrem el desembre, les empolsimen amb una mica de sal i es posen sota un porxo on no toqui el sol. L'endemà ja podem llegir el que ens diuen les mitges capes de ceba.

Les capes amb la sal seca representen mesos secs, si la sal és humida tindrem un mes variable i si finalment la sal es desfeta tindrem mes plujós.

Espero que tingueu temps de provar-ho. Fins l'any que ve.

Feliç i Joiós Any 2009.

PLANTES COMPANYES

La Zínnia o rosa mística atrau insectes beneficiosos.

La combinació de diferents espècies de plantes per protegir-se, és el que anomenen plantes companyes o amigues. La diversitat que ens aporta al jardí te efectes beneficiosos perquè ens ajuda a mantenir l'equilibri entre espècies.

Els ocells, els insectes i els petits animalons que viuen als jardins i als horts poden alimentar-se i així mantenir les poblacions d'insectes sense que es converteixin amb una plaga.

Les plantes poden repelar insectes per les seves olors, per exemple: alls i roses; o bé atraure'ls com el tanacetum atrau les marietes. També hem de tenir en compte que hi han plantes que no conviuen bé juntes.

Combinar plantes altes com tomateres i darrera d'elles enciams al estiu, facilita el creixement del enciam a l'ombra de la tomatera.

Afegir plantes de flor i herbes aromàtiques al jardí és una tècnica utilitzada des de temps immemorables.

Si volem girar el nostre jardí-hort a un maneig sostenible, sense ús de pesticides sintètics, cal mantenir un petit ecosistema autònom, per això cal que mantinguem la diversitat. Cal crear un jardí imitant la natura, per tant evitar el conreu a files, fer rotacions, aportar matèria orgànica evitar tanques vegetals d'una única especie.

Fer el canvi es tant fàcil com crear diversitat.