"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

dijous, 9 de desembre del 2010

La pasta de dents amenaça els rius

Font: www.elpunt.cat
L'Institut Català de Recerca de l'Aigua detecta triclosan a l'Ebre i al Llobregat

El compost no és tòxic per a les persones però s'acumula a l'aigua i pot ser tòxic per a les comunitats fluvials, indiquen els especialistes


El riu Llobregat, a la imatge a l'alçada del pont del diable de Martorell, ha estat un dels analitzats pels experts de l'ICRA Foto: ORIOL DURAN.
Rentar-se les dents perjudica la qualitat dels rius? La pregunta pot semblar fora de lloc però un equip d'investigadors ha presentat aquesta setmana a Girona, en el marc de la primera conferència del projecte Scarce (que analitza la qualitat dels rius mediterranis), una ponència en què expliquen que les plantes de tractament d'aigües residuals en funcionament a Catalunya no eliminen totalment els residus de triclosan, un producte químic habitual en els dentifricis, sabons i desodorants. En conseqüència, aquest element químic “possiblement arriba als ecosistemes fluvials”.
De fet, les anàlisis realitzades per experts de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) mostren la presència de triclosan a l'Ebre i al Llobregat. Els resultats d'aquest estudi han estat publicats recentment a la revista Aquatic Toxicology.
El triclosan és un bactericida d'ús comú que en principi no provoca cap problema per a la salut de les persones. Al medi ambient, en canvi, aquest producte químic s'acumula –sobretot en rius amb poc cabal com els mediterranis– i provoca l'augment de la mortalitat bacteriana i, en combinació amb altres substàncies, pot ser tòxic per a les comunitats fluvials. Damià Barceló, director de l'ICRA, avisa que Suècia és l'únic país que ha prohibit l'ús del triclosan i considera oportú que se'n continuï estudiant l'impacte als nostres rius. D'altra banda, els experts de l'ICRA han detectat la presència d'altres dels contaminants denominats emergents, com els compostos perfluorats, en petites quantitats, a l'aigua de l'aixeta de la ciutat de Barcelona.
Darrera actualització ( Dijous, 9 de desembre del 2010 02:00 )
Publicat a

dimecres, 8 de desembre del 2010

ANY INTERNACIONAL DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA

Aquest any 2010, les Nacions Unides van decidir dedicar-lo a la biodiversitat. Per aquest motiu s’han realitzat diferents conferencies, trobades internacionals, convencions i festes per promoure el concepte de la biodiversitat, els avantatges de conservar-la i el que podem fer per frenar la seva pèrdua.



L'enllaç en castellà del vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=JHY4u9lBGDg&feature=mfu_in_order&list=UL

Resten 23 dies per acabar aquest any i estrenarem el 2011 amb altres idees i altres commemoracions com seran:
Mentre acomiadem l’any internacional de la biodiversitat, hem de mantenir la idea present perquè és la base de la nostra subsistència.

Tots els vostres petits gestos i canvis de hàbits en el consum d’energia com: intentar arribar al objectiu de residu zero, acceptar la biodiversitat de espècies, no alterar els seus hàbitats, evitar la contaminació i molt més com: practicar la jardineria natural, el hort natural, el senderisme, el consum local de productes, evitar els productes amb més d’un embolcall. I bé, que us puc dir que no sapigueu, ja!. 


Tots aquests gestos han comptat molt, massa, potser han permès aquell gir necessari i ara només queden 23 dies… No estigueu tristos perquè podem continuar mantenint els nostres petits canvis per salvaguardar el màxim d’espècies al planeta Terra, ella ens ho agrairia i nosaltres també en gaudirem.

Ja sabeu allò de ‘Biodiversitat és vida. Biodiversitat és la nostra vida.’

En el 2011, els quatre temes triats tindran la diversitat com ingredient important, tant a nivell biològic, com cultural.

El més esperat per mi és el Any Internacional dels Boscos. I aquí us deixo un vídeo de presentació.

dimarts, 7 de desembre del 2010

El malson de les partícules

Avui, us deixo aquest article d'en Ramon Folch sobre les partícules que estan a l'atmosfera que respirem degudes a diversos processos on intervé la combustió o incineració.

Font: www.sostenible.cat
Ramon Folch
Socioecòleg, Director general d'ERF

Cal limitar la velocitat, millorar els motors diesel i generalitzar el transport col·lectiu

La Comissió de la Unió Europea, és a dir el govern d'Europa, ha portat Barcelona al Tribunal de Luxemburg. L'aire que es respira a la capital catalana incompleix les normes comunitàries quant a partícules sòlides en suspensió. No és cap novetat. El Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) ha publicat no fa gaire un inquietant informe que ho posa de manifest. Més d'un miler de morts prematures cada any es registren a l'àrea de Barcelona per aquesta causa. La vida de milers de persones s'escurça en diversos mesos, potser en algun any, per culpa d'aquests contaminants minúsculs, aparentment inofensius.

Tot plegat, quatre volves de pols, podria pensar-se. Dons resulta que maten. Són petitíssims fragments de metalls, silicats i restes orgàniques provinents de pols que aixeca l'aire, de la polseguera de les obres o de les combustions de carbó (ja ben poques), gasolina o, sobretot, gasoil. Les trampes de partícules instal·lades en captadors oportunament parats n'esdevenen saturades en qüestió de dies.

Les partícules més grans de 10 mil·lèsimes de mil·límetre (PM10) queden parcialment retingudes en les vies respiratòries altes (nas, gola) o són expulsades amb l'expiració. Per contra, les partícules de menys de 2,5 mil·lèsimes de mil·límetre (PM2,5) s'adhereixen als alvèols pulmonars o els travessen i passen a la sang: són les més perilloses. Perilloses i viatgeres, perquè se les emporta el vent, de manera que poden aparèixer, en concentracions sorprenentment altes, lluny del centres emissors.

El govern català ha pres moltes mesures, però el problema no acaba de resoldre's. La densitat de vehicles a l'àrea de Barcelona, amb motor diesel molts d'ells, n'és una de les causes principals. A més de les necessàries mesures de limitació de la velocitat (de les revolucions, de fet), cal anar decididament cap a la generalització del transport col·lectiu, si pot ser electrificat. Són faves comptades. O ho fem, o serem condemnats pel Tribunal de Luxemburg. Pel Tribunal de Luxemburg i, inapel·lablement, pel tribunal del sentit comú.

*Article publicat a El Periódico de Catalunya

dissabte, 4 de desembre del 2010

Si el món és una empresa, està en concurs de creditors

Us deixo un article d'opinió del Sergi Rovira a www.sostenible.cat

Una presentació que digués una cosa així com que l'empresa Humanitex (nom inventat i qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència) ha desenvolupat la seva activitat en base a un capital inicial important. Al llarg de la seva existència, l'empresa ha incrementat aquest capital de forma significativa fins a acumular un immens capital. Les darreres dècades, la centenària empresa ha fet un gir en la seva política empresarial. Els darrers 25 anys, les despeses han superat els beneficis, de manera, que viu dels fons acumulats i, actualment, aquestes despeses superen en un 50% els beneficis.
Quin futur li auguraríem a una empresa similar?
Això és el que ens diu l'Informe del Planeta Viu que acaba de publicar el WWF. La nostra empresa és la Terra i l'avalua amb a dos grans indicadors:
- L'índex de Planeta Viu (el seguiment de l'estat de les poblacions de més de 2000 espècies arreu del planeta) valora el nostre capital com a empresa i diu que ha baixat en un 40% els darrers 40 anys,
- la petjada ecològica que avalua el balanç entre beneficis (el que produeixen els sistemes naturals) i despeses (el nostre consum) i aquest balanç és negatiu des de mitjans dels anys 80 i s'ha anat incrementant any rera any.
En resum, l'informe conclou que la humanitat està consumint una vegada i mitja els recursos produïts anualment pel planeta.
Quan una empresa queda en bancarrota (l'eufemisme actual és concurs de creditors), tanca i tothom, en millors o pitjors condicions, se'n va a casa seva; però com és tanca el planeta? No, el planeta no el podem tancar, perquè encara no tenim desenvolupada la tecnologia per arribar al planeta Gliese 581g (el primer planeta descobert fora del sistema solar que podria, potencialment, albergar vida com l'entenem a la Terra).
El panorama és prou descoratjador; però tornant a l'economia, a l'empresa, per bé o per mal, coneixem les doctrines a implementar i tenim experiència a aplicar-les (el FMI és un gran expert):
-        per una banda, una disminució radical de la despesa pública que delma l'erari públic (recordo que parlem del capital natural), per tant, totes aquelles despeses "socials" que no representen un increment dels beneficis, per exemple, l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle (el transport d'un extrem a l'altre del planeta, la producció amb sistemes no adequats,...), la contaminació de l'aigua, els sòls o l'atmosfera. Tot això, s'ha de tallar radicalment (d'arrel),
-        per altra banda, cal potenciar els serveis que donen un valor afegit amb un mínim cost, és a dir, que no necessiten del capital natural, sinó de l'intel·lectual, és a dir, l'educació, la salut, la creativitat (per ser capaços de reinventar-nos).
El plantejament econòmic és el mateix, però amb la diferència que hem d'entendre quin és el capital real que tenim. L'economia (ho he dit altres vegades) és un invent de la humanitat, és una manera d'entendre'ns, és un llenguatge i, com a tal, és intangible. En canvi, el medi natural és el que ens permet viure, el que ens satisfà les nostres necessitats.
Paradoxalment, als països amb una petjada ecològica més elevada, la qualitat ambiental millora; però, senzillament, perquè hem "externalitzat" els nostres costos (en forma d'extracció de recursos o d'absorció de residus) a altres zones del món. Tot plegat construïm un món més desequilibrat.
No és casual que l'informe del Planeta Viu s'hagi publicat ara. Justament es va presentar abans que a Nagoya (Japó) se celebrés la Conferència de Seguiment del Conveni sobre la Biodiversitat i les converses no tenien unes expectatives molt altes. Diríem que està en la línia de les converses ambientals internacionals dels darrers anys, molt bones paraules i molt poca voluntat política. Com explica George Monbiot "els processos passen a una escala més llarga que els cicles polítics" i no es prenen les decisions necessàries. Declaracions vagues sense objectius concrets.
També cal fer un zoom i fer una ullada global per veure què passa quan es presenta un informe d'aquestes característiques i això em suggereix algunes reflexions:
-        Quan una empresa ja no s'aguanta per enlloc, tanca; ja no es poden reconduir les coses: no hi ha crèdit, perquè no es pot avalar amb res, no hi ha idees, perquè la situació ha col·lapsat les nostres ments i no hi ha forces, perquè són processos terriblement desgastants; però encara no hem arribat a aquesta situació i és molt important.
-        Veure que s'han publicat articles sobre aquest informe a gairebé tots els mitjans escrits (cosa molt diferent de fa quatre anys) és, clarament, un signe de que hi ha coses que canvien (i molt més ràpid del que ens sembla)
-        No podem esperar que els polítics ens solucionin els nostres problemes, no poden. Si tots i cadascú de nosaltres no prenem resoludament el rumb de les nostres vides, no podrem canviar-lo.
-        Les solucions ja existeixen: les renovables, els trens enlloc dels avions, les bicicletes enlloc dels cotxes,... El mateix informe dóna pistes i planteja solucions (com ara, si la humanitat reduís el consum de carn i làctics un 9%, s'aconseguiria una reducció de la petjada ecològica del 35%, però això serà en un altre article).
Com que no sabem exactament el capital que tenim, no sabem quan es pot acabar; no és immediatament, però tampoc queda molt. Ara podem fer-ho (i m'ha quedat un tancament molt "Yes, we can").

dijous, 2 de desembre del 2010

CIMERA CANVI CLIMÀTIC A CANCÚN: COP 16



La Conferencia International promoguda per les Nacions Unides, COP16, que ve celebrant-se des de la Cimera de Kyoto (on es va firmar l’acord sobre gasos contaminats, el qual caducarà el proper 2012) es celebra aquest any 2010, del 29 de novembre fins el 10 de desembre.

Durant dues setmanes, es parlarà sobre els efectes del canvi climàtic i es prendran resolucions de com mitigar els seus efectes reduint les emissions de CO2.

A la Cimera de Cancún no s’espera obtenir cap acord oficial perquè es preveu poca participació política, encara que s’espera progressar en conceptes i el coneixement de nous informes sobre la necessitat de mantenir l’augment de temperatures en 2 graus Celsius.

Així, s’avançarà en temes sobre desforestació, financiació per ajudar en els problemes produïts per el canvi climàtic en països menys industrialitzats i noves propostes per mitigar l’emissió de gasos contaminats amb efecte hivernacle.

Us deixo el enllaç per veure el vídeo de Adam Vaughan  de com afectarà el increment de temperatura en els nivells de mar en la zona del Carib.


dimecres, 1 de desembre del 2010

Arrenca la Cimera contra el canvi climàtic a Cancún


Foto de la Noticia

Foto: EP/OCTO

Font: www.europapress.cat
MADRID, 29 Nov. (EUROPA PRESS) -

Experts i importants personalitats en la lluita contra el canvi climàtic alberguen poques esperances que la cimera de Cancún que comença aquest dilluns desemboqui en la firma d'un acord satisfactori després del fracàs de la trobada prèvia a Copenhaguen.

Però front a les exagerades expectatives de la trobada celebrada el mes de desembre passat al país nòrdic, molts analistes anticipen que, gràcies al baix perfil de la trobada a la ciutat mexicana, és possible que existeixi prou marge de maniobra per establir les bases d'un futur tractat sobre la protecció del medi ambient, que finalment substitueixi de manera efectiva l'aconseguit a Kyoto.

"Cancún em deprimeix una mica", lamenta tot i això l'exvicepresident dels Estats Units, Al Gore, un dels més acèrrims proposants de la lluita contra el canvi climàtic, un problema que, segons la seva opinió, "no només no desapareix, sinó que cada vegada va a pitjor". En aquest sentit, les dades revelades aquest dissabte per l'Organització Meteorològica Mundial són clars: els nivells de concentració en l'atmosfera dels gasos causants de l'efecte hivernacle han arribat al seu nivell més alt des del començament de la Revolució Industrial.

El 2010, una inusual onada de calor procedent del nord va motivar que Rússia cancel·li les seves exportacions de gra. Es tracta del segon principal exportador del món, i aquesta decisió ha acabat elevant els preus d'aliments bàsics com el pa a l'Àsia Central. "No es tracta només d'un problema mediambiental", apunta el director de la consultora Kinesis, Nick Rowley. "És un problema que afecta la nostra capacitat per alimentar al món".

Per aquesta raó, les Nacions Unides espera que en la cimera de Cancún s'aconsegueixi, almenys, cert impuls, perquè "del contrari la gent perdrà la fe en el sistema", segons considera el director del Panell de l'ONU sobre Canvi Climàtic, Rajendra Prachauri.

CANVI DE PERSPECTIVA

Els participants perceben a Cancún com una trobada de transició entre Copenhaguen i el que es tem que podria ser la reunió "definitiva" sobre canvi climàtic: Durban, concebuda com l'última oportunitat per establir una estratègia comuna per a la protecció del medi ambient. Si fracassa la reunió de desembre de 2011 a Sud-àfrica, és possible que els països comencin a desenvolupar estratègies unilaterals, bilaterals com a molt, i sense cap tipus de consens internacional. El que tampoc té per què ser del tot perjudicial, segons els experts.

   L'any passat, per posar un exemple, la Xina va començar a preveure la possibilitat de desenvolupar un marc legislatiu propi en la lluita contra el canvi climàtic; i aquest any, Noruega ha promès a Indonèsia uns 1.000 milions de dòlars a canvi d'aturar les emissions contaminants produïda per la tala d'arbres al país asiàtic.

dissabte, 27 de novembre del 2010

Brussel·les denuncia Espanya per superar el límit de contaminació de l'aire

Font:.http://www.3cat24.cat

Actualitzat a les 19:27 h   24/11/2010

La Comissió Europea portarà a l'Estat Espanyol al Tribunal de Justícia de la UE perquè supera el límit de partícules en suspensió, conegudes com a PM10. En diverses àrees de l'Estat, entre les quals hi ha l'àrea metropolitana de Barcelona i les zones del Vallès-Baix Llobregat i el Penedès-Garraf, supera el límit màxim establert per la directiva europea. Aquestes partícules poden provocar asma, problemes cardiovasculars, càncers de pulmó i morts prematures. A més d'Espanya, es troben en la mateixa situació Itàlia, Portugal i Xipre.

La Comissió Europea fa una crida a l'Estat Espanyol perquè compleixi les directives de qualitat de l'aire de la UE pel que fa als límits de partícules conegudes com a PM10(que sónemeses principalment per la indústria, el trànsit i les calefaccions domèstiques). 

En diverses àrees de l'Estat, entre les quals hi ha l'àrea metropolitana de Barcelona i les zones del Vallès-Baix Llobregat i el Penedès-Garraf, el nombre d'aquestes partícules supera el límit màxim establert per la directiva europea. Això pot provocar asma, problemes cardiovasculars, càncers de pulmó i morts prematures. 

Davant l'incompliment dels límits, l'executiu comunitari ha decidit portar Espanya -i també Itàlia, Portugal i Xipre, que es troben en la mateixa situació- al Tribunal de Justícia de la UE. La directiva europea sobre la qualitat ambiental de l'aire exigeix als estats membre que limitin l'exposició dels ciutadans a les partícules en suspensió anomenades PM10. La legislació fixa uns límits màxims d'exposició, que inclouen tant la concentració anual com la concentració diària, que no pot ser superada més de 35 vegades en un any natural.

Els estats membre poden sol·licitar exempcions del límit establert per la UE fins l'estiu de l'any que ve, però han de demostrar que han fet passes per complir la normativa mentre duri l'exempció i que implementen plans de qualitat de l'aire per a les zones afectades. 

ENTREVISTA MARC GARFELLA


Marc Garfella és portaveu de la cooperativa Som Energia.
"Apostem perl'energia verda, el desenvolupament rural i un model d’empresa on tots som importants".Som Energia és la primera cooperativa catalana de consum i producció d'energia de fonts renovables. Creada a Girona, està oberta a consumidors de tot l'estat, i preveu endegar projectes propis de producció en un parell d'anys. Marc Garfella, un dels seus portaveus, ens explica el funcionament d'aquesta iniciativa.





Anna Boluda
Font: Sostenible.cat
14-11-2010
Què és i com neix la idea de 'Som Energia'?
Ara mateix 'Som Energia' és encara un projecte, encara no s'ha constituït en cap forma legal. Consisteix en fer una cooperativa de consum i de producció d'energia renovable, que és un model que ja funciona a altres països però que aquí encara no existeix. La idea sorgeix d'un grup de persones vinculades a la universitat de Girona, que ens hem conegut al màster de "business innovation".
Com pot un petit grup de persones entrar en el negoci de l'energia?

Fins fa poc estava només en mans d'unes poques grans empreses, però amb la liberalització del mercat s'han creat moltíssimes empreses comercialitzadores d'energia, més d'un centenar a Espanya. Ja no està en mans només de les grans companyies productores. D'entrada no volem que la cooperativa sigui comercialitzadora directament, perquè no és fàcil: es necessita una fiança de 600.000 euros. El que farem és establir un conveni amb una comercialitzadora ja existent que ens garanteixi energia d'origen renovable. Més endavant, quan es consolidi la cooperativa i tingui molts més socis, ens podrem plantejar esdevenir comercialitzadors directes.

Com s'assegurarà que l'energia serà d'origen renovable?
Això és el que haurem de pactar en el conveni amb la distribuïdora d'energia. Per ara no existeixen certificats verds en aquest àmbit, però ens hauran de demostrar que estan comprant a productors renovables l'energia que ens venen a nosaltres.


Qui pot formar part d'aquesta cooperativa?Qualsevol persona, empresa, entitat o ajuntament. Està oberta a tothom. El soci l'únic que fa és aportar un capital social de 100 euros al principi, que li serveixen per a tota la vida i es retornen si es vol abandonar la cooperativa, i pagar la seva factura mensual d'electricitat.








I com que el preu de lloguer de la xarxa elèctrica per transportar energia és igual per tota Espanya, com a consumidors s'hi poden apuntar socis a tot l'estat, incloses les illes. A banda d'això, qui ho desitgi pot ser també inversor per als projectes de producció, amb un mínim de dos-cents euros, amb una rendibiitat anual en funció de la que es tregui de les instal·lacions pròpies.

On i com teniu previst fer producció?
Els projectes de producció sí que se centraran, en principi, a Catalunya. I especialment a Girona, que és on hem començat. Creiem que els nostres dos primers anys seran només de consum, però començarem els contactes per iniciar la producció pròpia. Per exemple, ja estem en contacte amb granges de porcs, per poder instal·lar-hi una planta de biogàs. L'electricitat que produirem es llençarà a la xarxa, com a una font renovable més. Altres projectes són d'energia fotovoltaica sobre teulada, o eòlica, que creiem que en instal·lacions de tres o cinc molins poden ser rendibles i amb poc impacte en una regió com l'Empordà, amb vents tan favorables.


Teniu projectes específics per a entitats i ajuntaments?



Sí. Per ajuntaments, per exemple, creiem que és molt interessant el tema de les calderes de biomassa. Tenen un període d'amortització molt curt, i una inversió petita. Amb un bon número de socis podrem arribar a fer moltes inversions de calderes de biomassa. La cooperativa oferirà un servei energètic: pagarà la caldera i passarà la factura mensual a l'ajuntament en funció del número de calories, amb un compromís d'un tant per cent d'estalvi respecte de la factura de quan feia servir gasoil. Als deu anys la instal·lació passaria a ser de l'ajuntament, i només haurà de pagar el consum de biomassa i el manteniment de la caldera. És un dels nostres projectes estrella, per a escoles, edificis públics, poliesportius, piscines... I és una energia abundant a Girona. De fet, els boscos tenen massa fusta i serà un consum local, renovable i molt eficient.


Quants socis teniu ja, i quants en calen per posar tot això en marxa?



Per legalitzar la cooperativa de consum necessitem 150 socis, i en un parell de setmanes ja vam arribar al centenar. Ha estat molt ràpid. La idea és ser 1.500 socis en dos anys, i a partir del tercer any augmentar en cent o cent cinquanta socis anuals. Les experiències de cooperatives similars a altres països (França, Bèlgica) és que cada any augmenten 300 socis. Nosaltres ens hem proposat la meitat.


Com funcionen experiències d'aquest tipus a altres llocs?



Molt bé. Enercoop a França té 6.000 socis, i Ecopower a Bèlgica més de 22.000. La capacitat d'inversió és molt elevada i poden fer molts projectes.


Podreu rebre subvencions?Sí, 'Som Energia' es pot beneficiar de les primes per producció que van en funció del tipus de renovable que s'utilitzi. I també dels ajuts a cooperatives, i del programa Inicia de crèdits a cost zero per noves iniciatives.


A banda de garantir energia renovable, quins altres factors us diferencien d'altres empreses?ÉÉs una empresa més justa. Independentment dels diners que hagi aportat cada soci, tots tenen un vot en la presa de decisions. També pot haver-hi socis col·laboradors, que inverteixen però no consumeixen, i també tenen un vot, a l'igual que els treballadors. És un plantejament molt més solidari, on l'important és cada persona i no els diners.


A més, apostem pel desenvolupament rural, que és on més potencial tenen els projectes d'energia renovables, pel preu del sòl. I es crearan llocs de treball. També potenciem el consum local, perquè produïm en el nostre entorn. Així, per exemple, no necessitarem portar gas natural des d'Argèlia o Rússia, sinó que podrem fer calefacció amb biomassa dels nostres boscos. Serà un sistema més independent i autònom que no pas el sistema internacional energètic. I treballarem amb la banca ètica, com Triodos o Coop57.


És una idea d'empresa més col·laborativa, més sostenible, on tots som importants. I amb una vessant educativa: prepararem materials per poder treballar a les escoles temes d'eficiència energètica. Està molt bé consumir energia renovable, però encara és millor reduir el consum.

ENCICLOPÈDIA.CAT

Us deixo un nou recurs molt útil enciclopèdia.cat com podeu veure en l'apunt sobre hortalisses, és molt interessant el arbre de coneixement que ens amplia i dona informació sobre les hortalisses.
Font: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0114986


hortalissa

Nom genèric aplicat a les plantes herbàcies comestibles (crues o cuinades) que hom conrea als horts (verdures, llegums frescs, etc).
La part emprada com a aliment pot ésser el fruit, les llavors o ambdós alhora (albergínies, pebrots, carbasses, cogombres, tomàquets, pèsols, faves, mongetes), el bulb (alls, cebes), les fulles i les tiges tendres (cols, coliflor, enciams, escaroles, espinacs, bledes), les inflorescències (carxofes), les arrels (naps, raves, pastanagues) i les tiges tendres (espàrrecs, api). El valor energètic sol ésser petit, puix que tenen una gran proporció d'aigua i un cert contingut en cel·lulosa. Són una font important de vitamines (especialment de la C, bé que disminueix un quant temps després de la recol·lecció), de provitamines A i de minerals. Les arrels contenen glúcids, i en els llegums hi ha pròtids d'interès. Hom les presenta al consumidor fresques, dessecades, deshidratades, congelades, en forma de derivats (confitats, extrets) o en conserva. Una cocció excessiva en disminueix el contingut vitamínic. Les hortalisses, com a plantes conreades en hortes, en terrenys de regadiu, exigeixen una forta inversió de treball i de capital (conreu intensiu) i tenen un cicle de producció generalment curt (d'un mes a sis mesos). Són especialment conreades en àrees regades properes als grans centres de consum, bé que les millores en la tècnica del transport han permès l'especialització de zones més allunyades. La producció total mundial és creixent, gràcies a l'augment continuat de la demanda per a consum directe i per les necessitats d'expansió de la indústria conservera. Bé que el seu conreu és projectat fonamentalment amb vista a les necessitats del mercat interior, el comerç internacional d'hortalisses té una importància considerable, especialment el de productes primerencs. Un alt nivell d'oferta d'hortalisses per cap, des de 35 grams per dia a 539, és l'enregistrat a França, a Grècia, a Itàlia, a Portugal, a Espanya i al Japó.

La producció d'hortalisses als Països Catalans

Als Països Catalans, les comarques capdavanteres en aquests conreus són el Rosselló, el Maresme i l'Horta. Les hortalisses més conreades són, segons el pes de la producció, les que ho són per les fulles (enciams, cols, escaroles), els fruits (tomàquets, albergínies, pebrots, melons i síndries), els bulbs (cebes, alls, porros), les inflorescències (carxofes, bròquil) o els llegums (mongetes, pèsols, faves). En conjunt representen, després dels fruiters, el conreu comercialment més interessant i el segon producte de regadiu, davant el farratge, amb una collita anual de 20-30 milions de quintars. Les principals regions productores d'hortalisses són la de Perpinyà (Rosselló-Vallespir), proveïdora del mercat occità (conca de la Garona) i francès (París, Lió): enciams, tomàquets, escaroles, porros, etc; la de Girona (Empordà-Gironès): tomàquets, cols, cebes i alls, en part exportats; la de Barcelona (Maresme - Vallès Oriental - Baix Llobregat): enciams, en part exportats, tomàquets, cols i cebes; la de Lleida (de la Llitera a l'Urgell): albergínies, cols, melons i cebes; la de Tortosa (Baix Ebre - Montsià): cebes, tomàquets, pebrots i faves; la de Castelló de la Plana (la Plana - Baix Maestrat): tomàquets, cebes, cols i pebrots; la de València, exportadora de cebes arreu i proveïdora dels mercats barceloní, madrileny i basc (Horta - Camp de Túria - Ribera Alta): cebes, tomàquets (Camp de Túria), cols, carxofes i melons (Ribera); la de Xàtiva (Safor - Vall d'Albaida - Costera): tomàquets (Safor), carxofes, melons i síndries; la d'Alacant (Alacantí - Baix Vinalopó): tomàquets d'hivern, cebes i síndries; la d'Oriola (Baix Segura): llegums, tomàquets i síndries; i la de Mallorca: cols, tomàquets, pebrots i tàperes (especialitat de Campos, com les maduixes ho són de Calella o els espàrrecs de Gavà i de Pesillà de la Ribera).

dilluns, 22 de novembre del 2010

PLANTES INVASORES

Del Ecodiari us deixo l'article sobre una nova espècie que s'esta convertint en invasora  a la zona del Maresme, és un cactus molt punxegut que ocupa 10.000 m2, en aquest moment i és desenvolupa amb facilitat si no hi ha una coberta arboria.

Font: www.ecodiari.cat
Oriol Bassa/ADF Maresme | Actualitzat el 18/11/2010 a les 08:20h

Un cactus americà envaeix el Maresme i fa perillar la vegetació i la fauna autòctones

Es tracta de Cylindropuntia tunicata (Lehm.), o Opuntia tunicata, i també ha envaït Albacete, Alacant i Toledo

La Cylindropuntia tunicata (Lehm.) Foto: Oriol Bassa

En els darrers anys, al veïnat de Sant Jaume de Traià, al terme municipal d’Argentona,  aquest cactus s’ha fet comú a les brolles i herbassars dels vessants de solell, un cactus d’aspecte desafiant, cobert de punxes blanques afilades i que, o bé es troba en individus esparsos, o bé en grups de vàries plantes fins a desenes, cobrint entre en algunes zones prop del 70% de l’espai. Ningú en coneix amb certesa l’orígen, però hagués pogut aparèixer a la zona en l’abocament de restes vegetals o en alguns dels vivers de planta ornamental que anteriorment ocupaven algunes de les planes agrícoles de Traià.

Es tracta de Cylindropuntia tunicata (Lehm.), o Opuntia tunicata , del gènere Cylindropuntia i de la familia de les cactàcies, i conegut com abrojo, clavellina, Coyonoxtle o tencholote a Mèxic, i com a ganga folrada als Estats Units.

Originari de Texas, Nou Mèxic, Oklaoma i el nord de Mèxic, avui es troba dispers per la resta del continent americà (Cuba, Bolivia, Equador, Perú, Argentina i Xile), Australia i Europa, on tenim diverses cites de que la Cylindropuntia tunicata s’hauria convertit en un problema a Albacete, Alacant i Toledo.

Es una espècie originària de zones desèrtiques, molt resistent a la sequera i adaptada a sòls pobres. Es de caràcter heliòfil, es a dir, prolifera en espais assolellats i orientats preferentment al sud i sud-est. A més, es molt resistent als incendis forestals i a les gelades.

Es reprodueix de forma vegetativa (sense necessitat de disposar de llavor) mitjançant un mecanisme que consisteix en que alguna part de la seva tija és molt fràgil, de forma que quan la part superior de la tija pesa molt, o bé per contacte d’un animal o persona, la tija es trenca per aquest punt i cau al sòl o bé es transportat per l’animal enganxat al pel. Quan finalment es diposita al sòl, emet arrels utilitzant un curiós mètode que fa que quan una part de la tija detecta la falta de llum, es interpretat per la planta com que està propera al sòl, emetent seguidament arrels que arrelaran la tija, formaran una nova mata i continuaran el procés expansiu.

La facilitat amb la qual es reprodueix i colonitza nous espais, afecta a la vegetació autòctona, eliminant-la al no ser tan competitiva, així com desplaça a la fauna del territori per l’agressivitat de les seves punxes, i fins pot afectar a les persones, quan colonitza vora de camins i espais agrícoles i històrics, convertint-se en un problema de salut pública.

Això determina que estiguem davant una espècie invasora, molt agressiva, capaç de colonitzar el territori d’una forma ràpida i efectiva. Així, nomès al veïnat de Sant Jaume de Traià, aquesta planta que hi devia arribar fa uns 15 o 20 anys, avui ocupa una superfície aproximada de 10.000 m2, i si continuen les condicions ambientals favorables, duplicarà aquesta superfície en els propers 10 anys.

Tot i que s’han aplicat diferents tècniques de control, com la crema controlada, l’eliminació manual o química, fins a la data d’avui, el sistema de control més econòmic i efectiu ha estat implantat una cobertura arbòria per tal de que l’ombra dels arbres eviti la proliferació del cactus invasor.

ELS COLORS DE TARDOR 2.


Morus alba (Morera)


Quercus rubra (Roure amaricà)


Platanus occidentalis (Platàn)


Ulmus parviflora (Om japones)



Viburnum opulus (Bola de Neu)

Una nena gegant contra el canvi climàtic

El singular digital s'ha fet ressò de la noticia de les fotos que s'estan fent i es presentaran abans de la cimera internacional sobre canvi climàtic aquest any a Cancun (Mèxic). Aquest passat cap de setmana s'ha fet la construcció de la imatge gegant i la fotografia al Delte de l'Ebre, que és una de les zones amenaçades pels efectes del canvi climatic provocat per la concetració de CO2 a l'atmosfera i dels altres gasos declarats a la Cimera de Kyoto implicats en el canvi climatic per l'efecte hivernacle.
A continuació teniu la noticia.

Font: www.singulardigital.cat
Ha estat obra de Jorge Rodríguez-Gerarda i gent de les Terres de l’Ebre i forma part del projecte mundial 350 Earth

L’artista cubà- novaiorquès Jorge Rodríguez-Gerarda i ciutadans de les Terres de l’Ebre s’ha unit avui per lluitar contra el canvi climàtic. L’objectiu era fer la cara d’una nena gegant. Una obra suficientment gran perquè fos captada per un satèl•lit a 640 quilòmetres de la Terra.

Aquesta acció realitzada al Delta de l’Ebre és una de les 15 que es realitzaran a tot el món entre el 20 i 27 de novembre com a part del projecte artístic global 350 Earth.

Les altres figures es representaran a Canadà, Mèxic, República Dominicana, Brasil, Islàndia, Egipte, Índia, Maldives, Xina, Austràlia i Estats Units, just una setmana abans de l’inici de la cimera de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, on s’intentarà arribar a un acord global.

dissabte, 20 de novembre del 2010

350 eARTh.

Avui ha comencat la nova actuació del moviment 350, s'anomena eARTh. S'han triat varis llocs del mon en perill greu mediambiental pel canvi climàtic com és el Delta del Ebre on d'han fet uns gran projectes visuals d'art i s'han fotografiat desde l'aire aqui teniu el reportatge extret de la web del 350; www.350.org.

350 eARTh has begun!
World, get ready. 350 eARTh has officially begun, and it's more beautiful than we could have imagined already...



Credit: Foto-aeria.net for Jorge Rodriguez-Gerada

Citizens from the Delta del Ebro area in Catalunya, Spain joined renowned urban-artist Jorge Rodriguez-Gerada to form a giant representation of the face of a young girl who wishes to see the Delta survive the threat of climate change. The art is one of several major public art installations in over a dozen locations across the planet that will be photographed by satellites 400 miles above the Earth’s surface starting today and through November 27 as part of a planetary scale art project, 350 EARTH: http://earth.350.org.

dimecres, 3 de novembre del 2010

ELS COLORS DE LA TARDOR

Aquí us deixo unes plantes de coloració de taronga a rogenc. Són tres especies diferents de coloració primerenca. Espero que us agradin i decidiu utilitzar alguna en el vostre jardí.
Fulles de Acer ginnala
Arbust de acer ginnala
Fulles de Lagerstroenia indica (Arbre de Jupiter)
Arbust de Lagerstroemia indica (Arbre de Jupiter)

Fulles de Liquidambar staryciflua
Arbre de Liquidambar staryciflua


diumenge, 31 d’octubre del 2010

CASTANYADA vs. HALLOWEEN

Foto: xtec.cat 
Per Tots Sants, celebrem la castanyada coincideix a mitja tardor, quan ja fa 1 mes i mig, que l’estiu es va acabar, mengem els fruits secs de temporada que la natura ens proporciona com les castanyes, el moniato i els panellets de pinyons i ametlles. Cada any tenim més especialitats de ma dels pastissers, els grans artistes del dolç.

Foto: sobrehistoria.com
Ja fa uns anys s’ha introduït altre festa forana (Halloween) a les nostres costums. De gran creixement per l’ús que s’ha fet d’ella al relacionar-la amb el terror i tota una serie d’interpretacions comercials que la desvirtuen.
Anem a passos, per mi la festa de Tots Sants és la castanyada que m’apropa a la meva infantesa i la natura, però el Halloween també l’he celebrat algun cop i també té el seu encant o por.
No hem de perdre la castanyada per cap motiu és la nostra festa catalana i arreu del país hi trobareu fires i festes, com la d’Amer o Viladrau, cal continuar celebrant-la , el  1 de novembre. Els ingredients principals la castanya  i panellets, tot això servit amb una mica de moscatell o vi dolç.
Tant la Castanyada com el Halloween són festes o ritus per  recordar els nostres morts. La Castanyada es celebra des de fa més de mil anys, els primers documents que en parlen són quan l’abat Oliva va decidir establir la Treva de Deu i es van marcar les festivitats que incloïen la festa de Tots Sants, on es recordava als morts i es deia que retornaven durant unes hores, per aquest motiu els campaners tocaven tota la nit les campanes,  s’escalfaven a la vora del foc i menjaven castanyes, el fruit del temps. El Halloween també és una festa en record als morts que es celebra la nit del 31 d’octubre al 1 de novembre, és pagana i d’origen celta que es va importar a Estat Units cap al 1850 i s’ha desenvolupat a nivell comercial com festa de disfresses de terror, comparable al San Valentí . El seu fruit característic és la carbassa. Que es buida i serveix per posar-hi espelmes i fer llum als morts en el retorn cap al més enllà.

TEMPS DE CASTANYES. LA CASTANYA. EL CASTANYER.

Per Tots Sants, celebrem la castanyada coincideix a mitja tardor, quan ja fa un mes i mig, que l’estiu es va acabar, mengem els fruits secs de temporada que la natura ens proporciona com les castanyes, el moniato i els panellets de pinyons i ametlles. Cada any tenim més especialitats de ma dels pastissers, els grans artistes del dolç.

La castanya és la fruita del castanyer, es troba dins d’una capsula espinosa que conté de 2 a 7 castanyes. El castanyer mediterrani  (Castanea sativa) és una arbre caducifoli de la família de les fagàcies. És un arbre gran de 20 a 40 m. d’alçada. Molt important en la cultura catalana, ha servit per alimentar-nos de les seves castanyes i per produir fusta per moltes utilitats debut a que és flexible, de duresa mitjana, és resistent a l’ humitat  i  li costa molt podrir-se  i sobretot flexible.  S’ha utilitzat per fer  portes per a les cases, bigues, taules per a la construcció, grans vaixells, pals de telèfon, utilitzat també per fer vies ferroviàries, mobles de qualitat, tancats, barrils, cistells, tanins. Diuen que a les mines s'utilitzava perquè abans de que la fusta trenqués, aquesta feia molt soroll i alertava als miners que era hora de fugir a un lloc segur.

Es creu que el van introduir els romans a la vegada que l’olivera i la vinya, els hi agraden els llocs frescos i humits on el sol tingui un pH àcid, per aquest motiu la terra de castanyer és molt utilitzada per plantacions de rododèndrons, azalees i hortènsies. En trobarem molts al Montseny i Montnegre també a zones altes de les Gavarres i el Pre Pirineu.

Es coneixen quatre varietats de castanyer esteses per l’hemisferi nord, a Europa. Xina, nord d’Africà i els Estats Units, les varietats nord americanes s’han gairebé extingit per un fong que també afecta al castanyer mediterrani però en menys intensitat. Les varietats de la Xina i Japó són les més resistents. No ens hem de confondre amb el Castanyer de l’India (Aesculus castanae) que produeix unes castanyes molt iguals però amargants sense valor culinari.

La castanya és comestible i conté: aigua, greixos, proteïnes, hidrats de carboni, fibra, potassi, fòsfor, ferro, sodi, magnesi, calci, coure, zinc, manganès, vitamines (A, B1, B2, B3, B6, C, E) i àcid fòlic. Ës molt similar als cereals i durant molt temps si hi feia farina i pa.

Per el seu alt contingut en hidrats de carboni, fibra i aigua fa que aquest fruit sec sigui totalment recomanable per tractar l'estrès, la depressió, l'anèmia, el desgast físic, les varius i els problemes intestinals, cardiovasculars, degeneratius i de memòria. De la mateixa manera, es presenta com un bon aliat durant l'embaràs i la lactància, i és un bon antiinflamatori, anticancerós i reconstituent.

Es mengen rostin-les al forn o la brasa. I per cuinar-les trobarem un munt de receptes per fer salses, sopes, postres. També La mel de castanyer també és molt bona.

Per escollir una castanya de bona qualitat és necessari parar esment a l'estat de la seva pell, que ha de ser brillant. Pel que fa a la seva conservació, allò més adient és mantenir-les en un lloc fresc i sec i evitar emmagatzemar-les en llocs tancats per tal que no es generin floridures.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...