Font: www.http://www.ecologistasenaccion.org
Al dia mundial de l’aigua Ecologistes en Acció reivindica que la gestió pública de l’aigua, d’aquest bé natural comú, és necessària per garantir el compliment del dret humà a la aigua.
Després de l’aprovació a l’Assemblea General de les Nacions Unides d’una resolució que estableix com a dret humà essencial l’accés a fonts segures d’aigua potable i a sistemes de sanejament, el següent pas és que cada govern que hagi signat aquesta declaració aporti els recursos necessaris per subministrar aigua potable per a tota la població, independentment de la seva capacitat econòmica. En definitiva, es tracta de fer realitat un repartiment just i equitatiu d’un bé bàsic per a la vida,com és l’aigua, cosa que, en ple segle XXI, és lluny d’acomplir-se.
Un dels factors que Ecologistes en Acció considera un fort impediment per garantir l’accés universal a l’aigua és la privatització de la seva gestió. Les empreses o institucions dedicades a l’abastament i sanejament de l’aigua han de tenir com a primer objectiu el compliment de dues funcions: una social i una altra ambiental. La primera és garantir que aquest recurs arribi a tota la població en quantitat i qualitat suficients per a una vida digna amb independència dels seus recursos econòmics. La segona és protegir la conservació dels ecosistemes aquàtics dels quals es capta, perquè només així es por garantir el manteniment d’una font segura.
En el cas de les companyies privades, el seu primer objectiu és l’increment del seu benefici, any rere any, pels principals accionistes i el seu consell d’administració. Aquest fet entra en contradicció amb la funció social i ambiental de l’aigua, perquè qualsevol reinversió en aquest sentit aniria en contra de l’obtenció d’ingressos creixents. La gestió pública, transparent i amb participació social, on l’obtenció de benefici passa a un segon nivell en front a la funció social, és necessària per assegurar el dret humà a l’aigua.
En canvi, a Catalunya, i també a la resta de l’Estat, cada vegada a més ciutats i municipis es privatitza la gestió de l’aigua. A alguns d’aquests llocs porten molts anys amb la gestió privada, com és el cas d’Aigües de Barcelona, ara filial d’una multinacional francesa. Cal destacar que a Barcelona ningú coneix la concessió que hauria de tenir AGBAR amb l’Ajuntament de Barcelona, ni s’ha obert cap concurs públic en desenes d’anys, cosa que demostra una gran irregularitat administrativa en la gestió d’un bé públic com és l’aigua.
En altres localitats s’accelera o consolida la privatització com una forma d’obtenció ràpida d’ingressos per sanejar els deficitaris comptes municipals, com és el cas de Lleó i Càceres, o autonòmics, com són les pressions per privatitzar l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat a Catalunya. També és el cas de Madrid, on la privatització del 49% del Canal Isabel II suposa, a més de sotmetre al criteri del màxim benefici la gestió d’aigua de milions de persones de la Comunitat de Madrid, la venda de l’enorme patrimoni construït per aquesta empresa pública des de la seva creació al Segle XIX. Suposa, doncs, la venda de béns que són propietat dels ciutadans a una companyia privada per al seu benefici.
Ecologistes en Acció reclama que els grans deutes municipals, fruit d’una gestió basada en l’especulació urbanística i de grans infraestructures, no es cobri mitjançant el medi ambient ni mitjançant un servei bàsic per a la població com és l’aigua. Considerem que ha de ser tot el contrari, aquest servei ha de ser mimat i protegit com el que és, un bé fonamental per a la vida.
Després de l’aprovació a l’Assemblea General de les Nacions Unides d’una resolució que estableix com a dret humà essencial l’accés a fonts segures d’aigua potable i a sistemes de sanejament, el següent pas és que cada govern que hagi signat aquesta declaració aporti els recursos necessaris per subministrar aigua potable per a tota la població, independentment de la seva capacitat econòmica. En definitiva, es tracta de fer realitat un repartiment just i equitatiu d’un bé bàsic per a la vida,com és l’aigua, cosa que, en ple segle XXI, és lluny d’acomplir-se.
Un dels factors que Ecologistes en Acció considera un fort impediment per garantir l’accés universal a l’aigua és la privatització de la seva gestió. Les empreses o institucions dedicades a l’abastament i sanejament de l’aigua han de tenir com a primer objectiu el compliment de dues funcions: una social i una altra ambiental. La primera és garantir que aquest recurs arribi a tota la població en quantitat i qualitat suficients per a una vida digna amb independència dels seus recursos econòmics. La segona és protegir la conservació dels ecosistemes aquàtics dels quals es capta, perquè només així es por garantir el manteniment d’una font segura.
En el cas de les companyies privades, el seu primer objectiu és l’increment del seu benefici, any rere any, pels principals accionistes i el seu consell d’administració. Aquest fet entra en contradicció amb la funció social i ambiental de l’aigua, perquè qualsevol reinversió en aquest sentit aniria en contra de l’obtenció d’ingressos creixents. La gestió pública, transparent i amb participació social, on l’obtenció de benefici passa a un segon nivell en front a la funció social, és necessària per assegurar el dret humà a l’aigua.
En canvi, a Catalunya, i també a la resta de l’Estat, cada vegada a més ciutats i municipis es privatitza la gestió de l’aigua. A alguns d’aquests llocs porten molts anys amb la gestió privada, com és el cas d’Aigües de Barcelona, ara filial d’una multinacional francesa. Cal destacar que a Barcelona ningú coneix la concessió que hauria de tenir AGBAR amb l’Ajuntament de Barcelona, ni s’ha obert cap concurs públic en desenes d’anys, cosa que demostra una gran irregularitat administrativa en la gestió d’un bé públic com és l’aigua.
En altres localitats s’accelera o consolida la privatització com una forma d’obtenció ràpida d’ingressos per sanejar els deficitaris comptes municipals, com és el cas de Lleó i Càceres, o autonòmics, com són les pressions per privatitzar l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat a Catalunya. També és el cas de Madrid, on la privatització del 49% del Canal Isabel II suposa, a més de sotmetre al criteri del màxim benefici la gestió d’aigua de milions de persones de la Comunitat de Madrid, la venda de l’enorme patrimoni construït per aquesta empresa pública des de la seva creació al Segle XIX. Suposa, doncs, la venda de béns que són propietat dels ciutadans a una companyia privada per al seu benefici.
Ecologistes en Acció reclama que els grans deutes municipals, fruit d’una gestió basada en l’especulació urbanística i de grans infraestructures, no es cobri mitjançant el medi ambient ni mitjançant un servei bàsic per a la població com és l’aigua. Considerem que ha de ser tot el contrari, aquest servei ha de ser mimat i protegit com el que és, un bé fonamental per a la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada