"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

dissabte, 27 de novembre del 2010

ENTREVISTA MARC GARFELLA


Marc Garfella és portaveu de la cooperativa Som Energia.
"Apostem perl'energia verda, el desenvolupament rural i un model d’empresa on tots som importants".Som Energia és la primera cooperativa catalana de consum i producció d'energia de fonts renovables. Creada a Girona, està oberta a consumidors de tot l'estat, i preveu endegar projectes propis de producció en un parell d'anys. Marc Garfella, un dels seus portaveus, ens explica el funcionament d'aquesta iniciativa.





Anna Boluda
Font: Sostenible.cat
14-11-2010
Què és i com neix la idea de 'Som Energia'?
Ara mateix 'Som Energia' és encara un projecte, encara no s'ha constituït en cap forma legal. Consisteix en fer una cooperativa de consum i de producció d'energia renovable, que és un model que ja funciona a altres països però que aquí encara no existeix. La idea sorgeix d'un grup de persones vinculades a la universitat de Girona, que ens hem conegut al màster de "business innovation".
Com pot un petit grup de persones entrar en el negoci de l'energia?

Fins fa poc estava només en mans d'unes poques grans empreses, però amb la liberalització del mercat s'han creat moltíssimes empreses comercialitzadores d'energia, més d'un centenar a Espanya. Ja no està en mans només de les grans companyies productores. D'entrada no volem que la cooperativa sigui comercialitzadora directament, perquè no és fàcil: es necessita una fiança de 600.000 euros. El que farem és establir un conveni amb una comercialitzadora ja existent que ens garanteixi energia d'origen renovable. Més endavant, quan es consolidi la cooperativa i tingui molts més socis, ens podrem plantejar esdevenir comercialitzadors directes.

Com s'assegurarà que l'energia serà d'origen renovable?
Això és el que haurem de pactar en el conveni amb la distribuïdora d'energia. Per ara no existeixen certificats verds en aquest àmbit, però ens hauran de demostrar que estan comprant a productors renovables l'energia que ens venen a nosaltres.


Qui pot formar part d'aquesta cooperativa?Qualsevol persona, empresa, entitat o ajuntament. Està oberta a tothom. El soci l'únic que fa és aportar un capital social de 100 euros al principi, que li serveixen per a tota la vida i es retornen si es vol abandonar la cooperativa, i pagar la seva factura mensual d'electricitat.








I com que el preu de lloguer de la xarxa elèctrica per transportar energia és igual per tota Espanya, com a consumidors s'hi poden apuntar socis a tot l'estat, incloses les illes. A banda d'això, qui ho desitgi pot ser també inversor per als projectes de producció, amb un mínim de dos-cents euros, amb una rendibiitat anual en funció de la que es tregui de les instal·lacions pròpies.

On i com teniu previst fer producció?
Els projectes de producció sí que se centraran, en principi, a Catalunya. I especialment a Girona, que és on hem començat. Creiem que els nostres dos primers anys seran només de consum, però començarem els contactes per iniciar la producció pròpia. Per exemple, ja estem en contacte amb granges de porcs, per poder instal·lar-hi una planta de biogàs. L'electricitat que produirem es llençarà a la xarxa, com a una font renovable més. Altres projectes són d'energia fotovoltaica sobre teulada, o eòlica, que creiem que en instal·lacions de tres o cinc molins poden ser rendibles i amb poc impacte en una regió com l'Empordà, amb vents tan favorables.


Teniu projectes específics per a entitats i ajuntaments?



Sí. Per ajuntaments, per exemple, creiem que és molt interessant el tema de les calderes de biomassa. Tenen un període d'amortització molt curt, i una inversió petita. Amb un bon número de socis podrem arribar a fer moltes inversions de calderes de biomassa. La cooperativa oferirà un servei energètic: pagarà la caldera i passarà la factura mensual a l'ajuntament en funció del número de calories, amb un compromís d'un tant per cent d'estalvi respecte de la factura de quan feia servir gasoil. Als deu anys la instal·lació passaria a ser de l'ajuntament, i només haurà de pagar el consum de biomassa i el manteniment de la caldera. És un dels nostres projectes estrella, per a escoles, edificis públics, poliesportius, piscines... I és una energia abundant a Girona. De fet, els boscos tenen massa fusta i serà un consum local, renovable i molt eficient.


Quants socis teniu ja, i quants en calen per posar tot això en marxa?



Per legalitzar la cooperativa de consum necessitem 150 socis, i en un parell de setmanes ja vam arribar al centenar. Ha estat molt ràpid. La idea és ser 1.500 socis en dos anys, i a partir del tercer any augmentar en cent o cent cinquanta socis anuals. Les experiències de cooperatives similars a altres països (França, Bèlgica) és que cada any augmenten 300 socis. Nosaltres ens hem proposat la meitat.


Com funcionen experiències d'aquest tipus a altres llocs?



Molt bé. Enercoop a França té 6.000 socis, i Ecopower a Bèlgica més de 22.000. La capacitat d'inversió és molt elevada i poden fer molts projectes.


Podreu rebre subvencions?Sí, 'Som Energia' es pot beneficiar de les primes per producció que van en funció del tipus de renovable que s'utilitzi. I també dels ajuts a cooperatives, i del programa Inicia de crèdits a cost zero per noves iniciatives.


A banda de garantir energia renovable, quins altres factors us diferencien d'altres empreses?ÉÉs una empresa més justa. Independentment dels diners que hagi aportat cada soci, tots tenen un vot en la presa de decisions. També pot haver-hi socis col·laboradors, que inverteixen però no consumeixen, i també tenen un vot, a l'igual que els treballadors. És un plantejament molt més solidari, on l'important és cada persona i no els diners.


A més, apostem pel desenvolupament rural, que és on més potencial tenen els projectes d'energia renovables, pel preu del sòl. I es crearan llocs de treball. També potenciem el consum local, perquè produïm en el nostre entorn. Així, per exemple, no necessitarem portar gas natural des d'Argèlia o Rússia, sinó que podrem fer calefacció amb biomassa dels nostres boscos. Serà un sistema més independent i autònom que no pas el sistema internacional energètic. I treballarem amb la banca ètica, com Triodos o Coop57.


És una idea d'empresa més col·laborativa, més sostenible, on tots som importants. I amb una vessant educativa: prepararem materials per poder treballar a les escoles temes d'eficiència energètica. Està molt bé consumir energia renovable, però encara és millor reduir el consum.

ENCICLOPÈDIA.CAT

Us deixo un nou recurs molt útil enciclopèdia.cat com podeu veure en l'apunt sobre hortalisses, és molt interessant el arbre de coneixement que ens amplia i dona informació sobre les hortalisses.
Font: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0114986


hortalissa

Nom genèric aplicat a les plantes herbàcies comestibles (crues o cuinades) que hom conrea als horts (verdures, llegums frescs, etc).
La part emprada com a aliment pot ésser el fruit, les llavors o ambdós alhora (albergínies, pebrots, carbasses, cogombres, tomàquets, pèsols, faves, mongetes), el bulb (alls, cebes), les fulles i les tiges tendres (cols, coliflor, enciams, escaroles, espinacs, bledes), les inflorescències (carxofes), les arrels (naps, raves, pastanagues) i les tiges tendres (espàrrecs, api). El valor energètic sol ésser petit, puix que tenen una gran proporció d'aigua i un cert contingut en cel·lulosa. Són una font important de vitamines (especialment de la C, bé que disminueix un quant temps després de la recol·lecció), de provitamines A i de minerals. Les arrels contenen glúcids, i en els llegums hi ha pròtids d'interès. Hom les presenta al consumidor fresques, dessecades, deshidratades, congelades, en forma de derivats (confitats, extrets) o en conserva. Una cocció excessiva en disminueix el contingut vitamínic. Les hortalisses, com a plantes conreades en hortes, en terrenys de regadiu, exigeixen una forta inversió de treball i de capital (conreu intensiu) i tenen un cicle de producció generalment curt (d'un mes a sis mesos). Són especialment conreades en àrees regades properes als grans centres de consum, bé que les millores en la tècnica del transport han permès l'especialització de zones més allunyades. La producció total mundial és creixent, gràcies a l'augment continuat de la demanda per a consum directe i per les necessitats d'expansió de la indústria conservera. Bé que el seu conreu és projectat fonamentalment amb vista a les necessitats del mercat interior, el comerç internacional d'hortalisses té una importància considerable, especialment el de productes primerencs. Un alt nivell d'oferta d'hortalisses per cap, des de 35 grams per dia a 539, és l'enregistrat a França, a Grècia, a Itàlia, a Portugal, a Espanya i al Japó.

La producció d'hortalisses als Països Catalans

Als Països Catalans, les comarques capdavanteres en aquests conreus són el Rosselló, el Maresme i l'Horta. Les hortalisses més conreades són, segons el pes de la producció, les que ho són per les fulles (enciams, cols, escaroles), els fruits (tomàquets, albergínies, pebrots, melons i síndries), els bulbs (cebes, alls, porros), les inflorescències (carxofes, bròquil) o els llegums (mongetes, pèsols, faves). En conjunt representen, després dels fruiters, el conreu comercialment més interessant i el segon producte de regadiu, davant el farratge, amb una collita anual de 20-30 milions de quintars. Les principals regions productores d'hortalisses són la de Perpinyà (Rosselló-Vallespir), proveïdora del mercat occità (conca de la Garona) i francès (París, Lió): enciams, tomàquets, escaroles, porros, etc; la de Girona (Empordà-Gironès): tomàquets, cols, cebes i alls, en part exportats; la de Barcelona (Maresme - Vallès Oriental - Baix Llobregat): enciams, en part exportats, tomàquets, cols i cebes; la de Lleida (de la Llitera a l'Urgell): albergínies, cols, melons i cebes; la de Tortosa (Baix Ebre - Montsià): cebes, tomàquets, pebrots i faves; la de Castelló de la Plana (la Plana - Baix Maestrat): tomàquets, cebes, cols i pebrots; la de València, exportadora de cebes arreu i proveïdora dels mercats barceloní, madrileny i basc (Horta - Camp de Túria - Ribera Alta): cebes, tomàquets (Camp de Túria), cols, carxofes i melons (Ribera); la de Xàtiva (Safor - Vall d'Albaida - Costera): tomàquets (Safor), carxofes, melons i síndries; la d'Alacant (Alacantí - Baix Vinalopó): tomàquets d'hivern, cebes i síndries; la d'Oriola (Baix Segura): llegums, tomàquets i síndries; i la de Mallorca: cols, tomàquets, pebrots i tàperes (especialitat de Campos, com les maduixes ho són de Calella o els espàrrecs de Gavà i de Pesillà de la Ribera).

dilluns, 22 de novembre del 2010

PLANTES INVASORES

Del Ecodiari us deixo l'article sobre una nova espècie que s'esta convertint en invasora  a la zona del Maresme, és un cactus molt punxegut que ocupa 10.000 m2, en aquest moment i és desenvolupa amb facilitat si no hi ha una coberta arboria.

Font: www.ecodiari.cat
Oriol Bassa/ADF Maresme | Actualitzat el 18/11/2010 a les 08:20h

Un cactus americà envaeix el Maresme i fa perillar la vegetació i la fauna autòctones

Es tracta de Cylindropuntia tunicata (Lehm.), o Opuntia tunicata, i també ha envaït Albacete, Alacant i Toledo

La Cylindropuntia tunicata (Lehm.) Foto: Oriol Bassa

En els darrers anys, al veïnat de Sant Jaume de Traià, al terme municipal d’Argentona,  aquest cactus s’ha fet comú a les brolles i herbassars dels vessants de solell, un cactus d’aspecte desafiant, cobert de punxes blanques afilades i que, o bé es troba en individus esparsos, o bé en grups de vàries plantes fins a desenes, cobrint entre en algunes zones prop del 70% de l’espai. Ningú en coneix amb certesa l’orígen, però hagués pogut aparèixer a la zona en l’abocament de restes vegetals o en alguns dels vivers de planta ornamental que anteriorment ocupaven algunes de les planes agrícoles de Traià.

Es tracta de Cylindropuntia tunicata (Lehm.), o Opuntia tunicata , del gènere Cylindropuntia i de la familia de les cactàcies, i conegut com abrojo, clavellina, Coyonoxtle o tencholote a Mèxic, i com a ganga folrada als Estats Units.

Originari de Texas, Nou Mèxic, Oklaoma i el nord de Mèxic, avui es troba dispers per la resta del continent americà (Cuba, Bolivia, Equador, Perú, Argentina i Xile), Australia i Europa, on tenim diverses cites de que la Cylindropuntia tunicata s’hauria convertit en un problema a Albacete, Alacant i Toledo.

Es una espècie originària de zones desèrtiques, molt resistent a la sequera i adaptada a sòls pobres. Es de caràcter heliòfil, es a dir, prolifera en espais assolellats i orientats preferentment al sud i sud-est. A més, es molt resistent als incendis forestals i a les gelades.

Es reprodueix de forma vegetativa (sense necessitat de disposar de llavor) mitjançant un mecanisme que consisteix en que alguna part de la seva tija és molt fràgil, de forma que quan la part superior de la tija pesa molt, o bé per contacte d’un animal o persona, la tija es trenca per aquest punt i cau al sòl o bé es transportat per l’animal enganxat al pel. Quan finalment es diposita al sòl, emet arrels utilitzant un curiós mètode que fa que quan una part de la tija detecta la falta de llum, es interpretat per la planta com que està propera al sòl, emetent seguidament arrels que arrelaran la tija, formaran una nova mata i continuaran el procés expansiu.

La facilitat amb la qual es reprodueix i colonitza nous espais, afecta a la vegetació autòctona, eliminant-la al no ser tan competitiva, així com desplaça a la fauna del territori per l’agressivitat de les seves punxes, i fins pot afectar a les persones, quan colonitza vora de camins i espais agrícoles i històrics, convertint-se en un problema de salut pública.

Això determina que estiguem davant una espècie invasora, molt agressiva, capaç de colonitzar el territori d’una forma ràpida i efectiva. Així, nomès al veïnat de Sant Jaume de Traià, aquesta planta que hi devia arribar fa uns 15 o 20 anys, avui ocupa una superfície aproximada de 10.000 m2, i si continuen les condicions ambientals favorables, duplicarà aquesta superfície en els propers 10 anys.

Tot i que s’han aplicat diferents tècniques de control, com la crema controlada, l’eliminació manual o química, fins a la data d’avui, el sistema de control més econòmic i efectiu ha estat implantat una cobertura arbòria per tal de que l’ombra dels arbres eviti la proliferació del cactus invasor.

ELS COLORS DE TARDOR 2.


Morus alba (Morera)


Quercus rubra (Roure amaricà)


Platanus occidentalis (Platàn)


Ulmus parviflora (Om japones)



Viburnum opulus (Bola de Neu)

Una nena gegant contra el canvi climàtic

El singular digital s'ha fet ressò de la noticia de les fotos que s'estan fent i es presentaran abans de la cimera internacional sobre canvi climàtic aquest any a Cancun (Mèxic). Aquest passat cap de setmana s'ha fet la construcció de la imatge gegant i la fotografia al Delte de l'Ebre, que és una de les zones amenaçades pels efectes del canvi climatic provocat per la concetració de CO2 a l'atmosfera i dels altres gasos declarats a la Cimera de Kyoto implicats en el canvi climatic per l'efecte hivernacle.
A continuació teniu la noticia.

Font: www.singulardigital.cat
Ha estat obra de Jorge Rodríguez-Gerarda i gent de les Terres de l’Ebre i forma part del projecte mundial 350 Earth

L’artista cubà- novaiorquès Jorge Rodríguez-Gerarda i ciutadans de les Terres de l’Ebre s’ha unit avui per lluitar contra el canvi climàtic. L’objectiu era fer la cara d’una nena gegant. Una obra suficientment gran perquè fos captada per un satèl•lit a 640 quilòmetres de la Terra.

Aquesta acció realitzada al Delta de l’Ebre és una de les 15 que es realitzaran a tot el món entre el 20 i 27 de novembre com a part del projecte artístic global 350 Earth.

Les altres figures es representaran a Canadà, Mèxic, República Dominicana, Brasil, Islàndia, Egipte, Índia, Maldives, Xina, Austràlia i Estats Units, just una setmana abans de l’inici de la cimera de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, on s’intentarà arribar a un acord global.

dissabte, 20 de novembre del 2010

350 eARTh.

Avui ha comencat la nova actuació del moviment 350, s'anomena eARTh. S'han triat varis llocs del mon en perill greu mediambiental pel canvi climàtic com és el Delta del Ebre on d'han fet uns gran projectes visuals d'art i s'han fotografiat desde l'aire aqui teniu el reportatge extret de la web del 350; www.350.org.

350 eARTh has begun!
World, get ready. 350 eARTh has officially begun, and it's more beautiful than we could have imagined already...



Credit: Foto-aeria.net for Jorge Rodriguez-Gerada

Citizens from the Delta del Ebro area in Catalunya, Spain joined renowned urban-artist Jorge Rodriguez-Gerada to form a giant representation of the face of a young girl who wishes to see the Delta survive the threat of climate change. The art is one of several major public art installations in over a dozen locations across the planet that will be photographed by satellites 400 miles above the Earth’s surface starting today and through November 27 as part of a planetary scale art project, 350 EARTH: http://earth.350.org.

dimecres, 3 de novembre del 2010

ELS COLORS DE LA TARDOR

Aquí us deixo unes plantes de coloració de taronga a rogenc. Són tres especies diferents de coloració primerenca. Espero que us agradin i decidiu utilitzar alguna en el vostre jardí.
Fulles de Acer ginnala
Arbust de acer ginnala
Fulles de Lagerstroenia indica (Arbre de Jupiter)
Arbust de Lagerstroemia indica (Arbre de Jupiter)

Fulles de Liquidambar staryciflua
Arbre de Liquidambar staryciflua


diumenge, 31 d’octubre del 2010

CASTANYADA vs. HALLOWEEN

Foto: xtec.cat 
Per Tots Sants, celebrem la castanyada coincideix a mitja tardor, quan ja fa 1 mes i mig, que l’estiu es va acabar, mengem els fruits secs de temporada que la natura ens proporciona com les castanyes, el moniato i els panellets de pinyons i ametlles. Cada any tenim més especialitats de ma dels pastissers, els grans artistes del dolç.

Foto: sobrehistoria.com
Ja fa uns anys s’ha introduït altre festa forana (Halloween) a les nostres costums. De gran creixement per l’ús que s’ha fet d’ella al relacionar-la amb el terror i tota una serie d’interpretacions comercials que la desvirtuen.
Anem a passos, per mi la festa de Tots Sants és la castanyada que m’apropa a la meva infantesa i la natura, però el Halloween també l’he celebrat algun cop i també té el seu encant o por.
No hem de perdre la castanyada per cap motiu és la nostra festa catalana i arreu del país hi trobareu fires i festes, com la d’Amer o Viladrau, cal continuar celebrant-la , el  1 de novembre. Els ingredients principals la castanya  i panellets, tot això servit amb una mica de moscatell o vi dolç.
Tant la Castanyada com el Halloween són festes o ritus per  recordar els nostres morts. La Castanyada es celebra des de fa més de mil anys, els primers documents que en parlen són quan l’abat Oliva va decidir establir la Treva de Deu i es van marcar les festivitats que incloïen la festa de Tots Sants, on es recordava als morts i es deia que retornaven durant unes hores, per aquest motiu els campaners tocaven tota la nit les campanes,  s’escalfaven a la vora del foc i menjaven castanyes, el fruit del temps. El Halloween també és una festa en record als morts que es celebra la nit del 31 d’octubre al 1 de novembre, és pagana i d’origen celta que es va importar a Estat Units cap al 1850 i s’ha desenvolupat a nivell comercial com festa de disfresses de terror, comparable al San Valentí . El seu fruit característic és la carbassa. Que es buida i serveix per posar-hi espelmes i fer llum als morts en el retorn cap al més enllà.

TEMPS DE CASTANYES. LA CASTANYA. EL CASTANYER.

Per Tots Sants, celebrem la castanyada coincideix a mitja tardor, quan ja fa un mes i mig, que l’estiu es va acabar, mengem els fruits secs de temporada que la natura ens proporciona com les castanyes, el moniato i els panellets de pinyons i ametlles. Cada any tenim més especialitats de ma dels pastissers, els grans artistes del dolç.

La castanya és la fruita del castanyer, es troba dins d’una capsula espinosa que conté de 2 a 7 castanyes. El castanyer mediterrani  (Castanea sativa) és una arbre caducifoli de la família de les fagàcies. És un arbre gran de 20 a 40 m. d’alçada. Molt important en la cultura catalana, ha servit per alimentar-nos de les seves castanyes i per produir fusta per moltes utilitats debut a que és flexible, de duresa mitjana, és resistent a l’ humitat  i  li costa molt podrir-se  i sobretot flexible.  S’ha utilitzat per fer  portes per a les cases, bigues, taules per a la construcció, grans vaixells, pals de telèfon, utilitzat també per fer vies ferroviàries, mobles de qualitat, tancats, barrils, cistells, tanins. Diuen que a les mines s'utilitzava perquè abans de que la fusta trenqués, aquesta feia molt soroll i alertava als miners que era hora de fugir a un lloc segur.

Es creu que el van introduir els romans a la vegada que l’olivera i la vinya, els hi agraden els llocs frescos i humits on el sol tingui un pH àcid, per aquest motiu la terra de castanyer és molt utilitzada per plantacions de rododèndrons, azalees i hortènsies. En trobarem molts al Montseny i Montnegre també a zones altes de les Gavarres i el Pre Pirineu.

Es coneixen quatre varietats de castanyer esteses per l’hemisferi nord, a Europa. Xina, nord d’Africà i els Estats Units, les varietats nord americanes s’han gairebé extingit per un fong que també afecta al castanyer mediterrani però en menys intensitat. Les varietats de la Xina i Japó són les més resistents. No ens hem de confondre amb el Castanyer de l’India (Aesculus castanae) que produeix unes castanyes molt iguals però amargants sense valor culinari.

La castanya és comestible i conté: aigua, greixos, proteïnes, hidrats de carboni, fibra, potassi, fòsfor, ferro, sodi, magnesi, calci, coure, zinc, manganès, vitamines (A, B1, B2, B3, B6, C, E) i àcid fòlic. Ës molt similar als cereals i durant molt temps si hi feia farina i pa.

Per el seu alt contingut en hidrats de carboni, fibra i aigua fa que aquest fruit sec sigui totalment recomanable per tractar l'estrès, la depressió, l'anèmia, el desgast físic, les varius i els problemes intestinals, cardiovasculars, degeneratius i de memòria. De la mateixa manera, es presenta com un bon aliat durant l'embaràs i la lactància, i és un bon antiinflamatori, anticancerós i reconstituent.

Es mengen rostin-les al forn o la brasa. I per cuinar-les trobarem un munt de receptes per fer salses, sopes, postres. També La mel de castanyer també és molt bona.

Per escollir una castanya de bona qualitat és necessari parar esment a l'estat de la seva pell, que ha de ser brillant. Pel que fa a la seva conservació, allò més adient és mantenir-les en un lloc fresc i sec i evitar emmagatzemar-les en llocs tancats per tal que no es generin floridures.

dissabte, 30 d’octubre del 2010

Cap de setmana de 73 hores: a les tres seran les dues


imatge
Aquesta nit s’endarrerirà el rellotge una hora: a les tres de la matinada seran les dues. Aquest fet, sumat al dilluns festiu per la jornada de Tots Sants, significa que la majoria de ciutadans gaudirem d'un cap de setmana de 73 hores. En els set mesos que ha durat l'horari d'estiu, cada llar catalana s'ha estalviat gairebé deu euros en la factura de la llum, segons dades de l'Institut Català d'Energia.

Tots els països de la Unió Europea tancaran el període de set mesos de l’horari d’estiu per al 2010, que segons les dades de l’Institut Català d’Energia ha suposat, per al conjunt de llars catalanes, un estalvi de 25 milions d’euros perquè s'ha consumit menys energia, com a resultat de la menor necessitat d’il·luminació artificial. L’estalvi energètic associat al canvi horari es concentra principalment en el sector domèstic, on es produeix gairebé el 90% de l’estalvi generat per la mesura.

La il·luminació suposa el 8% del total del consum energètic d’una llar, i el canvi d’hora permet reduir un 10% el consum en il·luminació, fet que representa per a cada llar catalana entre nou i deu euros l’any. En menor grau, el canvi horari també permet estalviar energia en el sector serveis, comerç i les indústries.

Publicat 30/10/2010 06:00h Font:http://www.lamalla.cat/societat/article?id=41

dilluns, 25 d’octubre del 2010

PERMACULTURA A LES ESCOLES

El terme permacultura és una contracció de les paraules: agricultura i cultura permanent.

La permacultura es basa en copiar la natura i fer un model més adaptat al medi ambient que ens envolta, d’aquesta manera aprofitar millor i més eficientment els recursos amb els que contem. Inclou practiques com són: el compostatge, l’estalvi d’energia i aigua, afavorir les plantes amigues i la biodiversitat per evitar les plagues i malalties en els jardins i horts escolars.

Aqui teniu un extracte del e-book Permacultura a l’escola.

Font: Les fotos utilitzades van ser realitzadas per Antonio Scotti i Laia Capdevila.
Als dibuixos utilitzats van ser extraidos del llibre «Introduction to Permaculture
» de Bill Mollison i «A Children’s Food Forest» de Carolyn Nuttal.
© 2007 Antonio Scotti i Laia Capdevila
Segona edició: desembre 2007


Permacultura a l’escola

Amb aquest document, es pretén presentar una eina de disseny ecològic i
holístic que pugui servir d’auxili i reforç al professorat de les escoles primàries
i secundàries en la recerca conjunta d’una manera de pensar, comprendre,
sentir i actuar guiada pels paràmetres de la sostenibilitat.
El que es suggereix, no pretén substituir els mètodes que ja s’estan utilitzant
amb èxit en moltes escoles del nostre entorn, sinó complementar i enriquir
aquestes accions allà on sigui útil o aportar, on sigui precís, una visió alternativa
de com enfocar el complex tema de la sostenibilitat.

El punt fort de la metodologia que aquí es presenta, la permacultura, és el
disseny ecològic i amb aquest treballar amb els joves una manera de crear solucions
pensades i participatives, amb l’afegit que la filosofia que hi ha darrera
de la permacultura també pot tenir repercussions directes o indirectes en altres
àmbits de la seva formació com a persones ciutadanes d’aquest món.

“El ser humà sempre ha intentat dissenyar el seu entorn, per crear millors condicions
de vida. Inspirada pels problemes socioambientals actuals, la permacultura
no fa més que posar de manifest aquesta característica bàsica del ser humà,
proposant explícitament un procés conscient de disseny ecològic.”

Algunes definicions

“El cor de la Permacultura és el disseny. El disseny és la connexió
entre les coses. No és l'aigua o l'arbre o la gallina. És com l'aigua,
l'arbre i la gallina estan connectats [...] L'educació tendeix a separar els
coneixements. La Permacultura crea la connexió [...]”

Bill Mollison, des de “Introducción a la Permacultura”

La permacultura és un mètode de disseny holístic, internacionalment reconegut
i practicat, per l’establiment de comunitats humanes sostenibles i autosuficients.
Fou concebut i divulgat per primera vegada en la segona meitat
dels anys 70 per dos investigadors australians, Bill Mollison i David Holmgren,
a través de la publicació del llibre "Permaculture One".

L’objectiu és posar en marxa sistemes ubicant els elements de manera que
estiguin en relació correcta entre ells i així, optimitzar les potencialitats del
conjunt. La permacultura no concep els sistemes com un conjunt d’elements
individuals sinó como un conjunt d’interaccions entre aquests elements. La
pràctica de la permacultura representa, a més, un canvi d’actitud enfront la
vida ja que demana un canvi de paradigma cultural on es prioritzi la cooperació
i identificació amb la resta de formes de la natura.

La Permacultura estructura una ètica sobre tres pilars bàsics:

Cuidar la Terra: la necessitat de responsabilitzar-nos del manteniment
dels sistemes de suport a la vida en el planeta, treballant els sistemes naturals
per tal que conservin la seva qualitat biològica al llarg del temps;

Cuidar les Persones: reconeixent una equitat que contempli la alteritat
i la pluralitat, mostrant-se solidaria i tolerant;

Repartir els recursos del planeta equitativament i reduir el consum:
reduint així la petjada ecològica de cada habitant, ciutat i nació.

Aquests principis ètics es duen a la pràctica a través d’uns principis de disseny
i d’actitud, extrets del funcionament dels ecosistemes naturals, la saviesa
tradicional de totes les cultures i tots els pobles, les modernes tècniques
científiques i la tecnologia apropiada.

Els principis de disseny es poden resumir com:

• Observar i treballar amb la naturalesa: dissenyar i treballar amb els
processos naturals.

• Promocionar la diversitat: dissenyar per mantenir i augmentar la
diversitat.

• Desenvolupar la successió: planificar per assumir canvis al llarg del
temps.

• Minimitzar els riscos: distribuir els riscos a través de la diversitat i
realitzant petits canvis amb molt precaució.

• Multiplicar les funcions: maximitzar el valor d’us.

• Crear relacions beneficioses: construir xarxes a través de la cooperació.

• Utilitzar eficientment els recursos locals: minimitzar i usar sàviament
les aportacions externes.

• Utilització de sistemes de retroacció: implantar sistemes pel seguiment
i correcció d’ errors.

• Fer circular els recursos: maximitzar el reciclatge, minimitzar els
residus i la contaminació, gestionar els recursos renovables.

Alguns dels principis d’actitud més utilitzats són:

• El problema és la solució: tot problema conté ja la seva solució.

• Treballar a favor de la naturalesa i no en la seva contra.

• Tot té un efecte: Tot està interconnectat i un petit canvi en un punt
sempre té un efecte en algun altre punt.

• La base de tots els sistemes vius i de la supervivència futura és la
cooperació i no la competència.

La permacultura a les escoles

”Ensenyar als joves a tenir una visió de i després dissenyar el seu propi
futur sostenible, capacitant-los en l’àmbit d’activitats escolars on s’aprèn
a dissenyar horts, sistemes aquàtics, estructures i sistemes comunitaris,
utilitzant un mètode i un procés de disseny molt refinat i
internacionalment reconegut”

IAN McHarg Arquitecte Paisatgista



El potencial pedagògic de la permacultura pot convertir aquest mètode de
disseny en una excel•lent eina pel desenvolupament integral de l’alumne,
aprenent a connectar, respectar i responsabilitzar-se del seu entorn.

La seva aplicació en el context escolar comporta una sèrie d’avantatges:

_Concebre l’escola como un sistema integrat amb implicació de tota la
comunitat escolar.

_Aprendre a conèixer d’una manera més
íntima el funcionament dels ecosistemes
naturals i aquells –artificials- creats per
l’home, a través d’experiències pràctiques.

_Familiaritzar-nos amb el concepte de
“cicle”.

_Viure totes les etapes del disseny: recollida
intensiva de dades (climàtiques, econòmiques.
històriques, ambientals, sociològiques, geològiques, energètiques, etc.),
anàlisi i posterior ús creatiu utilitzant diversos dels mètodes de disseny existents
(anàlisi de zones i sectors, anàlisi d’input/output), posada en marxa
del disseny, manteniment, observació (present des del inici del procés de
disseny i present al llarg de tot el procés), detecció i correcció d’errors, revisió
del disseny i reflexió sobre tot el que s’ha realitzat.

_Crear programes educatius o pràctiques que evidenciïn les connexions i el
diàleg entre les diferents matèries d’estudi ja presents en el currículum.

Aquest procés pot ajudar a despertar la nostra curiositat investigadora.

dijous, 21 d’octubre del 2010

dimarts, 19 d’octubre del 2010

ESCOLA VERDA CEIP LACUSTARIA

L'escola Lacustaria va fer el següent reportatge de la sortida al jardí botànic de Mas Maiensa. És escola verda i fan moltes activitats relacionades amb l'educació ambiental us deixo el enllaç del seu bloc cliqueu aqui.


Mas Maiensa - Escola Lacustària
Carregat per nfont123. - Vídeos de família i amistat d'arreu del món.

diumenge, 10 d’octubre del 2010

RECOMPTE DE BIODIVERSITAT AL JARDÍ BOTÀNIC ‘MAS MAIENSA’.

Els dies 7 i 8 d’octubre al jardí botànic de Mas Maiensa vam celebrar el dia de solucions climàtiques amb un recompte de biodiversitat de plantes cultivades i també vam instal•lar petites llums solars, ens vam anticipar al dia 10.10.10 perquè era una activitat comunitària on participaven les dues escoles de primària de Llagostera.


Quan vam sentir l’idea des de la plataforma 350 vam decidir preparar aquesta activitat que ha estat molt festiva i de feina amb la tasca de recomptar i conèixer les plantes per part dels alumnes.

Per part de l’organització només varem fer una crida a la comunitat escolar que gracies a l’empenta i dedicació de la direcció i el claustre dels dos centres educatius s’ha pogut dur a terme, els quals han tramés la ciència del 350 als alumnes i d’aquesta manera a moltes persones de la comunitat. També volem agrair a Llagostera Tv, el reportatge que han gravat i podeu veure per Internet a www.llagosteratv.cat.
Com organitzadors donar les gràcies a tothom que ha fet possible la participació en una diada com aquesta.

dimecres, 6 d’octubre del 2010

TOT A PUNT, PER EL 10.10.10 DIA DE LES SOLUCIONS CLIMÀTIQUES.

Al Jardí Botànic de Mas Maiensa esta tot a punt per celebrar el dia per les solucions climàtiques 10.10.10.

Com la nostra activitat és escolar ens avancem i la celebrem el 7.10.10 amb l’escola CEIP Lacustaria i el dia 8.10.10 amb l’escola CEIP Puig de les Cadiretes.
Farem un recompte de diversitat de plantes cultivades i muntarem unes petites llums solars, al final farem la foto de grup,que podreu veure a la pagina de la plataforma 350.
Esperem que sigui un dia per recordar i guardar en la memòria el numero més famós del segle 21 el 350. Com ja molts sabeu són les parts per milió de CO2 a l’atmosfera per mantenir el efecte hivernacle aturat i que no es produeixi un augment de les temperatures, que poden donar lloc a fenòmens inesperats i violents, els quals dificultin la vida a la terra de molts éssers vius incloent la nostra espècie.

Ja sabeu que tot esta interelacionat i quan hi ha un desequilibri cal compensar-lo. No hi ha vida en altres planetes especialment per el fet de que no tenen atmosfera o la concentració dels diferents elements no permeten la vida com nosaltres la coneixem. Segons els científics experts en el tema de diferents ciències (biologia, química, física, ecologia, etc) ens parlen d’efectes gens desitjables, potser caldria escoltar-los.

RECORDEU 350 ppm de CO2, ara estem a 388 ppm per tant cal reduir-les.I tots podem ajudar a que això passi.

dimarts, 5 d’octubre del 2010

SOM ENERGIA,10.10.10

Us deixo una activitat que realitzaran a Girona 'Som Energia' que volen crear una cooperativa per el us d'energies renovables. És tracta d'una caminada al voltant del Parc Tecnològic de la Universitat de Girona, per celebrar el dia de solucions climàtiques organitzat per la plataforma 350.
Per més informació podeu clicar en el següent enllaç: Som energia,10.10.10.

dissabte, 2 d’octubre del 2010

LA CRISIS NO ÉS NOMÉS ECONÒMICA ...


Heu vist el vídeo, la crisis no és només econòmica, ens demana un canvi, petit molt petit, fes menys deixalles, reusa, compra amb criteri i localment, tanca la llum quan surtis de l'habitació, camina, agafa l'avió per viatges llargs de dies, cuina: les amanides són ràpides de fer, aprofita tot el que tinguis abans de llençar-ho.

Moltes civilitzacions abans de la nostra van caure en decadència per el mateix problema els recursos naturals, sempre desprès d'anys d'abundància mal gestionada ve la crisis els recursos són difícils d'obtenir i la civilització desapareix. Els grecs van tenir que fer el port fins a tres vegades perquè la desforestació i les pluges enterraven de detritus el port. Els romans van acabar acabar els recursos de les mines obertes, els castellans el or de les Índies i nosaltres a l'Era industrial estem acabant amb els recursos energètics petroli i carbó i contaminant la nostra atmosfera que li caldran més de 200 anys en recuperar-se. El planeta continuarà amb nosaltres o sense nosaltres. Potser no creus en el canvi climàtic per les emissions de gasos contaminats, però potser si amb l'economia. Cap d'aquest petits canvis et pot fer mal i és una bona medicina pel medi ambient que t'envolta. El reajustar-nos depèn de cadascú de nosaltres i els nostres actes valen molt i molt.

divendres, 1 d’octubre del 2010

FES FESTA TREBALLANT 10.10.10

De Jardineria Natural

Al Jardí Botànic de Mas Maiensa, per celebrar el 10.10.10 organitzem una jornada per els alumnes de primària de les escoles Lacustaria i Puig de les Cadiretes. Aquest dia arreu del mon es faran festes organitzades per la plataforma 350. org per conscienciar del canvi climàtic produït per l'efecte hivernacle debut als gasos emesos per la combustió de productes com carbó, petroli, biomassa i residus entre altres.

Farem un recompte de biodiversitat de plantes cultivades aprofitant que aquest és l'Any Internacional de la Biodiversitat i muntarem petits llums solars.

Al següent enllaç trobareu més informació sobre actes i festes arreu del mon ja són més de 5300 en 183 països del mon.

Biodiversity counting and solar lamp installing

dimecres, 29 de setembre del 2010

LA VIDA SECRETA DE LES PLANTES

Us deixo aquest vídeo de you tube de Stevi Wonder sobre la vida de les plantes, estima tant la natura i el medi ambient que veu sense ulls i ens fa cecs a nosaltres.

ALL

ALL (all i allioli)

De l’all i de l’alioli

menda es declara devot.


L’aioli que més m’agrada:

de codony, gust de tardor.

10.08.2007

Aquest poema d’en Celdoni Fonoll apareix amb el seu llibre ‘Herbes amigues’ publicat al febrer de 2009, on hi trobareu un recull de les nostres herbes amigues. La primera part són poemes per cadascuna de les plantes i a la segona part hi trobareu l’etimologia, una descripció botànica, com també els seus usos i curiositats.


dimarts, 28 de setembre del 2010

QUE ÉS LA BIOMASSA?

La biomassa són restes orgàniques tant animals o vegetals que un cop assecades poden utilitzar-se com font d’energia.

Classes de biomassa:

Extreta del ecosistema (boscos): És principalment obtinguda de la tala d’arbres, de un diàmetre mínim de 10 cm, és el sistema més antic que els humans han utilitzat per escalfar-se i cuinar, actualment és l’energia més utilitzada als països menys desenvolupats. Una mala gestió provoca desforestació i gran impacte ambiental.

Conreus energètics: És tracta de plantar conreus per produir energia mitjançant la combustió (cremar, incinerar o piròlisi) o fermentació. Els conreus poden ser arbres de creixement ràpid com l’ eucaliptus o arbres modificats genèticament i també alguns cereals. D’aquesta manera ocupem terres de conreu destinades a l’alimentació, per produir biocultius, també dits conreus energètics.

Excedentària: És a biomassa que no s’aprofita en les industries de la fusta, alimentaries i agro-ramaderes. Restes de fusta o serradures, palla, pinyols i restes carniques.

Residuals: És la part que no té cap valor comercial i acostuma anar als abocadors o que ben gestionada pot convertir-se en matèria orgànica per aplicar als camps com aportació de nutrients per els conreus i substituir els fertilitzants químics. Inclou restes forestals, excrements ramaders, residus sòlids urbans, fangs de les depuradores d’aigües residuals entre altres.

Com s’utilitza la biomassa:

La biomassa s’utilitza com matèria prima en processos:

- termoquímics com són la combustió o incineració, gasificació i piròlisi. En aquests processos s’emeten CO2, SO2, òxid nitrós, metà i cendres, tots contaminats amb efecte hivernacle i microparticules.

- bioquímics com són la fermentació alcohòlica (producció d’alcohol) es generà CO2 i fibres, el compostatge produeix matèria orgànica aprofitable com condicionador del sol i una fracció liquida en gran contingut de nutrients que també es pot re-usar com fertilitzant.

Avantatges: econòmica si s’utilitza a prop d’on es produeix com a llenya, pelets o estella forestal permet utilitzar-se en llars de foc, calderes privades o comunitàries ( escoles, dispensaris, equipaments esportius). Renovable, sempre que replantem tants arbres com tallem i que tallem al ritme del creixement de la zona a explotar.

Inconvenients: No és una energia neta quan el seu us es planteja per la producció d’energia elèctrica, perquè és molt poc eficient i cal transportar moltes tones de biomassa fins la planta industrial amb uns costos elevats de transport. A part de l’emissió de moltes tones de CO2 i altres gasos efecte hivernacle sobre l’atmosfera i problemes de salut relacionats amb les partícules emeses per el procés de combustió. S’ha de tenir en compte si tallem més arbres que els que creixeran en un període determinat de temps acabarem per desforestar, com ja esta passant amb moltes zones del planeta i provocant danys ambientals greus i a vegades irreversibles.

divendres, 24 de setembre del 2010

AMANIDA 4 COLORS



Els ingredients són: Enciam fulla de roure vermell, ravenets blancs, tomata vermella i tomata bombeta groga.






Per preparar aquesta amanida cal rentar tots els ingredients i tallar-los al nostre gust. Posar una base d’enciam fulla de roure a la plata, el tomata vermell a daus, els ravenets a lamines i el tomata bombeta groc tallat per la meitat en dos parts.

Afegir la salsa d’amanir que ens agradi com per exemple la de mostassa, oli i llimona amb un polsim de sal és sempre perfecte.

La menjarem fresca, un àpat perfecte per els darrers dies de calor, fàcil, ràpid i sobretot amb quatre colors.

dijous, 23 de setembre del 2010

LA TARDOR


Aquesta matinada a les 5:10 hores ha començat la tardor amb l’equinocci i s’allargarà fins el 21 de desembre amb el solstici d’hivern. Una de les estacions on la natura canvia d’un dia per altre: la llum, les fulles, els núvols, la fresqueta, els bolets i els fruits omplen els dies de tardor. Aquí us deixo una poesia de Isabel Barriel podreu trobar més informació al seu bloc 'Poesiaula'

Poema de tardor


Patina per l'aire,

rellisca, ja és vent,

arriba i és lladre

del sol estiuenc.


Carrega magranes,
bolets i castanyes,
s'amaga pels núvols,
escurça els dies
i estira les ombres.


Es vesteix de pluja,
pinta al cel la tristor
quan dicta els seus mots
el poema de tardor.

Autora: Isabel Barriel

dimecres, 22 de setembre del 2010

SETMANA DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE



Des de el 2001 se celebra a Catalunya la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Aquest any és del 22 al 29 de setembre, uns 140 municipis catalans organitzen activitats com són pedalades, caminades, foment del transport públic entre altres amb l'objectiu de conscienciar la ciutadania sobre la necessitat d'evitar l'ús del cotxe per a trajectes curts a favor de l'ús de transport més sostenibles. Així contribuir a reduir la contaminació atmosfèrica i el CO2 a l’atmosfera, que provoca el efecte hivernacle i el canvi climàtic.

Aquest any el lema 'Mou-te amb el cap per viure millor', proposa un canvi d'hàbits de mobilitat per millorar la nostra salut. Les activitats organitzades promouen hàbits: més saludables perquè propicien l’activitat física i més segurs perquè eviten la congestió del transit i accidents. Agafar el transport públic col•lectiu per anar a la feina, moure’s en bicicleta per la ciutat o caminar per anar de compres en comptes d’agafar el cotxe pot jugar un paper molt important en la salut.

I el més important de tot ens permeten reflexionar sobre el us del transport a motor amb petroli i ens convida a ser conscients sobre els impactes de la contaminació en els sistemes respiratori i cardiovascular.

Algunes de les activitats organitzades són:
Pedalades contra el canvi climàtic
Amb bici a l'institut
Caminades verdes
Rutes saludables
Iitneraris culturals
Mitjonades
Concursos d'aparadors
Cursa per la mobilitat
Mostres de vehicles elèctrics

dimarts, 14 de setembre del 2010

JAMES LOVELOCK AL SALÒ DE CENT (Barcelona).



Aquesta tarda a les set de la tarda, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona ha convidat al reconegut científic anglès a impartir la conferència Planeta Vida: Coevolució de la Terra i els seus organismes.
Els que podreu sentir amb directe a James Lovelock sereu uns grans privilegiats, no acostumo a ser envejosa, però avui si que m’hi sento una mica.
Fa dies que ho se i també se que no puc assistir de cap manera, però em conformo pensant que estalviaré bastant de CO2 a l’atmosfera, ja que no faré els 90 Km. que em separen del Saló de Cent. Esta ple, però sembla que es podrà veure en una aula annexa per vídeo. I també en el següent enllaç del Canal Cultura del Ajuntament de Barcelona, espero poder seguir la conferencia per aquest sistema.
Us preguntareu que te aquest home de 91 anys per ésser tant conegut, doncs per a mi l’experiència de 91 anys creien en el planeta Terra, químic i metge ha dedicat la seva vida, a la ciència, va escriure la teoria Gaia. On es considera al planeta Terra i tots els organismes que la formem com una única comunitat on tot esta interrelacionat, també va inventar un aparell per detectar la captura d’ electrons que van permetre veure el efecte dels CFC i el forat del ozó i va inventar entre altres el microones, ha treballat a la NASA i universitats com la de Yale i Harvard.
Encara que no estic d’acord amb la seva idea de l’ utilització de l’energia nuclear per acabar amb els problemes del canvi climàtic debut als us dels combustibles fòssils. Tant l’urani (energia no renovable) com les deixalles nuclears són un gran perill amb cents d’anys de radioactivitat i no som capaços mundialment de fer-nos càrrec dels riscos que comporta. Jo crec que si ell diu que el punt de no retorn es inevitable i ens diu que l’única solució és l’energia nuclear. Es un avis molt important i molt urgent, de que més val que canviem d’actitud ara mateix, perquè les conseqüències del que se’ns ve a sobre pel canvi climàtic són per les futures generacions un pes insuportable amb el que tindran que viure cada dia i els comportarà l’ inseguretat diària. Aquest mon tal com el coneixem s’acaba. Les prediccions per el 2040 a Europa parlen d’un desert, potser massa tremendistes, potser ...
Us en recordeu quan buscàvem el foc perquè encara no el sabíem encendre. Quan vam aprendre era fàcil tornar-ne a fer. Ara, és fàcil corregir les nostres actituds amb el medi que ens envolta, desprès serà massa difícil o potser impossible, refer el desert és una tasca molt complicada i a gran escala encara més.
Tothom que pugui assistir que ho passi molt bé, jo ho miraré a Internet.

dissabte, 11 de setembre del 2010

LA DIADA, 11 de SETEMBRE de 2010.



Celebrem la Diada de Catalunya, penjem les senyeres als nostres finastrals i balconades, sortim i gaudim de la nostra terra i els seus encants. Ella ens dona la vida i ens donarà la llibertat. Visca Catalunya, Lliure.

Uns enllaços que val la pena llegir i visitar:
Omnium Cultural
Mediterrania
Raco català

divendres, 10 de setembre del 2010

MARXA DE TORXES

Avui. dia de marxes de torxes.

Assistiu, en record dels nostres avantpassats que van lluitar fins defallir. Ells ens van deixar la llavor perquè recuperem el que els van perdre i ara és l'hora de retre'ls homenatge. Veniu i somnieu, gaudireu d'una magnifica vetllada.

A Girona a 2/4 d'onze.

diumenge, 5 de setembre del 2010

PERMACULTURA



El terme permacultura ve de agricultura permanent i cultura permanent.
L’agricultura permanent tracta de copiar i dissenyar sistemes de producció imitant la diversitat i interaccions de la natura per maximitzar els efectes amb el mínim cost o treball. Així, basant-se en els principis ecològics i biològics es poden crear sistemes agrícoles sostenibles.

La cultura permanent es refereix a viure òptimament en el planeta amb poc impacte i una petjada ecològica mínima o a poder ser de valor zero. Per uns viure més austerament, per altres tenir accés als recursos mínims.

La permacultura basant-se en:
1. viure amb una ètica més respectuosa amb els recursos del planeta.
2. entenen com la natura treballa
3. i fent un disseny que s’apropi als sistemes naturals.
Permet crear sistemes per viure amb harmonia al planeta, mitjançant el respecte per la natura que ens aporta l’aliment i l’energia per sobreviure. D’aquesta manera podrem mantenir les activitats humanes per si soles durant segles i per moltes generacions per venir. Creant estabilitat, millors terres i més productives, aigua i energia neta, mantenint la biodiversitat, la justícia social, la pau i l’abundància.

El 2011 farà un segle que es va començar a a usar el terme amb un llibre de Franklin Hiram King titulat ‘Farmers of Forty Centuries, Or Permanent Agriculture in China, Korea, and Japan’ (Pagesos per 40 segles, o Agricultura permanent en Xina, Korea i Japó).

Però va ser el 1978 quan dos australians Bill Mollison i David Holmgren van publicar el llibre Permaculture One ( Permacultura U.) que va començar a tenir adeptes arreu i els seus estudis de base científica a l’Universitat de Tasmania van fer que molts del seus estudiants als anys 80 comencessin a esdevenir professors d’altres. Fins que els anys 90 un programa de televisió de la cadena ABC va emetre el documental ‘The Global Gardener’ (El jardiner global).

En l’actualitat des de Australia s’ha creat un moviment internacional donant lloc a la permacultura original i la de disseny. L’original tracta de crear sistemes que copien la natura i desenvolupen ecosistemes autosuficients. La de disseny tracta en base a principis ecològics crear habitats naturals que se semblen als sistemes naturals però són creats per produir (agricultura i ramaderia ecològica o sostenible), en base a un disseny tecnològic sostenible i de baix impacte.

dimarts, 31 d’agost del 2010

AMANIDA DE MONGETA VERDA I GROGA AMB TOMATA


Els ingredients són mongeta tendra verda i groga, i tomacat de Cor de bou molt dolc.

Per preparar aquesta amanida d'estiu cal bullir les mongetes tendres verdes i grogues.
També tallarem la tomata a daus.
Finalment, la posarem a la nevera per que es refredi.
Per menjar-la podem condimentar-la amb oli, maionesa o qualsevol salsa del nostre gust.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...