"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

dimecres, 18 de gener del 2012

Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà

Font: http://www20.gencat.cat/portal/site/parcsnaturals

A les planes inferiors de la Muga i el Fluvià, on les aigües dels rius vessen a la badia de Roses, es troben una sèrie de zones humides conegudes popularment com aiguamolls. Aquestes zones comprenen un conjunt d'estanys, llacunes, basses i maresmes que perfilen un paisatge saturat d'aigües. Aquestes aigües són restes d'un antic sistema marjalenc molt extens, les dimensions del qual han disminuït al llarg dels segles com a conseqüència de l'acció natural i, sobretot, d'una acció antròpica.

L'interès de les zones marjalenques es basa en el fet que són llocs biològicament molt productius, amb una notable riquesa florística i faunística d'espècies particulars d'aquest ambients. Els actuals aiguamolls no són més que el testimoni d'una antiga zona lacustre que ocupava pràcticament tota la plana de la badia de Roses.

'Desperta't amb nosaltres' és un vídeo d'uns quatre minuts de durada que vol expressar el sentir del seu autor, Eduard Marquès, el qual va afegir a les belles imatges aquestes paraules:
"Els Aiguamolls són molt valorats per raons de caire natural, però poques vegades es té en compte que aquí hi trobaràs la llum, el color, l'harmonia, l'equilibri, la proporció i la serenor, fruit de l'evolució de milers d'anys, que et permeten evadir-te, descansar, renovar-te i enfortir-te d’una manera absolutament lliure."




Els diferents ambients que integren el Parc, molts d’ells caracteritzats per factors ambientals extrems (alta salinitat, elevada evapotranspiració, forts vents, llargues temporades de sequera, temporals de llevant, sòls amb poca o nul•la retenció d’aigua), donen peu a una gran especialització i diversitat de la seva flora característica. A més, el Parc presenta una sèrie d’espècies de plantes, exclusives i poc comunes als Països Catalans, algunes d’elles amb una distribució molt restringida.

Les prospeccions exhaustives dels últims anys han detectat (fins al rang subespecífic) 863 tàxons dins dels límits del PNAE.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...