jardineria, natural, orgànica, ecològica i sostenible, medi ambient, jardí, compost, hort familiar, flors, arbustos, arbres, plantes amigues, plantes aromàtiques, jardins botànics, boscos, canvi climàtic.
"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.
Edward O. Wilson.
dijous, 16 de febrer del 2012
LA BIODIVERSITAT ALS JARDINS.
Els jardins són zones verdes on la biodiversitat es veu afavorida per les practiques més naturals i sostenibles. L’increment de la biodiversitat tanmateix en zones urbanes com rurals aporta més beneficis a la nostra salut i l’entorn en el que vivim.
La RHS (Royal Horticulture Society) ha fet un summary on revisa amb l’equip de científics de les universitats de Reading i Sheffield, i també el Departament de Ciència de la RHS els avantatges de conservar i millorar els jardins i les tècniques de jardineria que utilitzem. Aconsellen a les zones urbanes plantar més arbres i diversitat de plantes, fer compost i utilitzar paviments permeables entre altres.
Els jardins naturals són fàcils de mantenir i molt diversos,
dimecres, 15 de febrer del 2012
El Parc de Vallparadís de Terrassa
Del bloc Natura Urbana us deixo aquest apunt sobre el Parc de Vallparadís a Terrassa. Un parc urbà amb zones de repòs i de passeig, que és un pulmó verd per la ciutat i per la natura urbana. Espero que us agradi.
Font:
http://naturaurbanacat.wordpress.com

Un sector enclotat del Parc, adient per la observació de caderneres
La vida a les ciutats seria menys suportable si no tinguessin espais naturals com el que trobem a Terrassa. El Parc de Vallparadís és una gran zona verda que travessa la ciutat de nord a sud, transformant el torrent i els terrenys de l’antiga Quadra de Vallparadís en un espai net i transitable, convertint-lo en un oasi verd al mig de la ciutat.
El Parc comença a les Esglésies de Sant Pere, un conjunt d’Esglésies romàniques d’un gran interès arquitectònic i on hi havia criat un rapinyaire nocturn molt conegut, l’ Òliba. A aquesta zona hi trobem la major part d’espècies vegetals autòctones que observarem al llarg del recorregut, un fet que s’explica per la poca transformació que ha rebut aquesta espai en concret. Són moltes les espècies que s’alimenten dels fruits de l’alzina (els aglans), dels pinyons del pi o de les baies de l’heura, una bonica planta enfiladissa. En aquesta zona, hi neix una font natural anomenada Font del Rossinyol i aquí mateix comença el riuet que ens acompanyarà durant tot el camí, on és molt habitual trobar-hi ocells bevent o fent-se un bany.

Un sector enclotat del Parc, adient per la observació de caderneres
La vida a les ciutats seria menys suportable si no tinguessin espais naturals com el que trobem a Terrassa. El Parc de Vallparadís és una gran zona verda que travessa la ciutat de nord a sud, transformant el torrent i els terrenys de l’antiga Quadra de Vallparadís en un espai net i transitable, convertint-lo en un oasi verd al mig de la ciutat.
El Parc comença a les Esglésies de Sant Pere, un conjunt d’Esglésies romàniques d’un gran interès arquitectònic i on hi havia criat un rapinyaire nocturn molt conegut, l’ Òliba. A aquesta zona hi trobem la major part d’espècies vegetals autòctones que observarem al llarg del recorregut, un fet que s’explica per la poca transformació que ha rebut aquesta espai en concret. Són moltes les espècies que s’alimenten dels fruits de l’alzina (els aglans), dels pinyons del pi o de les baies de l’heura, una bonica planta enfiladissa. En aquesta zona, hi neix una font natural anomenada Font del Rossinyol i aquí mateix comença el riuet que ens acompanyarà durant tot el camí, on és molt habitual trobar-hi ocells bevent o fent-se un bany.
En aquest riuet hi podeu trobar la vegetació típica d’aiguamolls (lliri groc i canyís) i també algunes espècies animals més representatives de les zones aquàtiques. El riu desemboca a diverses basses però segueix el seu camí fins el llac. En una d’aquestes basses, hi cria el Tòtil, un amfibi que durant molts capvespres es delata amb el seu cant d’un to agut que sona cada tres segons, aproximadament. Arribem al Castell de la Cartoixa. La fortificació, encara visitable, dels antics monjos cartoixans propietaris de les terres que ara ocupa Vallparadís. Seguim el nostre itinerari i la quantitat d’ocells observats en poca estona pot superar la vintena d’espècies, tranquil·lament. El verd hi és molt present, però és quan passem per sota el pont del Passeig quan notem que el disseny del parc canvia. Les últimes obres dels Ferrocarrils han transformat l’espai i molts arbres encara estan en vies de creixement (i així estaran fins que els hi permetin).

El Parc de Vallparadís presenta diferents ambients on es poden observar nombroses espècies de flora i fauna.
Una gran plaça i un parc infantil fan d’aquella antiga zona hortícola (l’Horta dels Frares)
Una gran plaça i un parc infantil fan d’aquella antiga zona hortícola (l’Horta dels Frares)
dimarts, 14 de febrer del 2012
5 països que estan més preparats per adoptar l'energia renovable
Font: http://www.greendiary.com
Autor: Shallu Sharma 15 setembre 2011
Amb l'escalfament global que està causant estralls, els investigadors estan mirant cap a fonts d'energia renovables com un recurs per manejar els problemes del canvi climàtic. Això es deu al fet que tots necessitem energia per alimentar la nostra vida depèn de la tecnologia i podria haver res millor que la generació d'energia a través de fonts renovables. Segons una estimació, les energies renovables, com l'eòlica, la solar i l'energia oceànica, representaran més del 80% de les necessitats energètiques mundials per a l'any 2050. Els governs de diversos països ja han començat les campanyes que subratllen els efectes positius de l'ús dels recursos energètics renovables. A continuació hi ha una llista dels 5 països que estan més preparats per adoptar fonts d'energia renovables:
1. dels Estats Units
Dels Estats Units d'energies renovables
2. El Regne Unit
Energia en el mar del Regne Unit
Les fonts renovables d'energia contribueixen a un 6,7% de l'electricitat generada al Regne Unit.El Regne Unit té un dels millors recursos d'energia al món i el govern està planejant establir nous plans i les oportunitats per ampliar el sector de l'energia renovable. La major part de l'energia renovable serà generada per energia eòlica marina ja que la majoria de les zones costaneres del Regne Unit són tremendament ventós.
3. Alemanya
Energies Renovables d'Alemanya
Alemanya ha estat declarat com el primer gran economia d'energia renovable. El govern té la intenció de canviar per complet a l'energia renovable per a l'any 2030 i així. La creació de noves fonts d'energia renovables i les xarxes intel · ligents per reduir el consum d'energia del país un 28 per cent en els pròxims 20 anys. El 2020, l'energia eòlica contribuirà quinze per cent, la bioenergia i el vuit per cent de l'energia hidroelèctrica del quatre per cent dels recursos energètics renovables. Diverses polítiques estan sent adoptades pel govern i diversos d'R + D que es va establir per promoure la generació d'energia renovable.
4. l'Índia
Energia renovable de l'Índia
Índia ha demostrat un progrés significatiu en la generació d'energia procedent de fonts renovables en els últims anys. Hydro, sectors tèrmiques i nuclears generen gairebé 144.530 MW d'energia. Les principals fonts renovables a l'Índia són la solar, eòlica, hydel, residus i biomassa. La disponibilitat de gran quantitat de deixalles agrícoles, fem de vaca, bagàs de canya, llavors, etc, fan de la biomassa un dels principals recursos renovables a l'Índia. El potencial d'energia eòlica de la Índia és d'uns 45.000 MW, que podria augmentar substancialment un cop que la tecnologia de la instal · lació de turbines al mar s'abraça.
5. Suècia
E'energia renovable de Suècia
Etiquetes de comentaris:
energies renovables
dilluns, 13 de febrer del 2012
TALLER DE JARDINERIA NATURAL: PLANTANT LILIUM
Avui, al taller de jardineria natural plantarem un bulb esquamós, típic de la flor de la planta anomenada lliri o marcòlic que en nomenclatura botànica és el Lilium sp.
Els plantarem amb un test de terrissa que el anterior any tenia flor de temporada de petúnia. Un cop net de herbes i buidat, plantem els bulbs, esperem que sortint flors com les de la foto, però de color rosat.
diumenge, 12 de febrer del 2012
R.I.P. Whitney Houston
Una cantant que ha deixat petjada, el seu primer disc un vinil, encara forma part dels meus records i suposo que de tota una generació. Alguns ens van deixant i tots ho farem com ella mateixa va dir en una entrevista: “We all die. The goal isn't to live forever, the goal is to create something that will.” – Whitney Houston. (Tots morirem. L'objectiu no es viure per sempre, l'objectiu es crear alguna cosa per el futur.) El meu record i les condolences a la seva família, amics i fans com jo.
dissabte, 11 de febrer del 2012
RECOLLINT FULLES AL JARDÍ
Aquí, us deixo un vídeo fotogràfic 'Recollint Fulles'.
Etiquetes de comentaris:
hort i jardí: familiar
divendres, 10 de febrer del 2012
AMARILIS (HIPPEASTRUM SP)
Foto: Hippeastrum - Amarilis by Pilar Azaña
flickriver.com
L’Amarilis és una planta de bulb tunicat, molt
coneguda per les seves grans flors de colors rosats i ataronjats amb franges
més clares o fosques. Els seu nom botànic, Hippeastrum vittatum, te arrels gregues
de hippeus que vol dir genet i astrum
que significa estrella, podríem dir l’estrella del cavaller.
El seu origen és d’Amèrica del Centre i del Sud, la trobem des de Argentina a Mèxic.
Moltes vegades es confonen les especies de Hippeastrum vittatum amb les d’
Amaryllis belladona que provenen de Sud-àfrica, fins al 1987 no es van classificar com especies
diferents, totes dues pertanyen ala família de les amaril·lidàcies. Però
continuem dient-li amarilis com nom quotidià a les diferents varietats i híbrids que podem
trobar de Hippeastrum hibridum al
mercat. Altre diferencia important és que l’Amaryllis belladona és tòxica per
la gran quantitat d’alcaloides dels seus teixits i no es recomana en espais
infantils, per el contrari no he trobat cap referència sobre el Hippeastrum,
però recordeu que no es deu ingerir plantes de jardí si no és coneixen a fons.
La podem reproduir a traves dels bulbs que es
venen segons el calibre, també podem dividir-los en 4 parts o separar els
bulbils laterals. Podem sembrar les llavors per el sistema de flotació. Tanmateix els bulbs es poden plantar
directament al jardí o en testos. Si les plantem directament al sol, la
floració serà més tardana i de octubre a març restaran en repòs. Els hiverns
molt freds cal protegir-les amb encoixinaments com palla o malla tèrmica. Cal
desenterrar-les i dividir-les, cada 4 o 6 anys, infreqüentment. Si les planteu en testos, utilitzeu-los no
gaire més grossos que el bulb i replanteu-lo cada 3 o 4 anys. Si les teniu al
interior, començaran el seu cicle molt abans al febrer ja surten les flors i s’estiren
les tijes de les flors.
Cal regar durant el període vegetatiu, no cal
durant el temps de repòs i és interessant mantenir un sol amb molta matèria
orgànica per obtenir una bona floració.
Com la majoria de plantes de bulb són fàcils
de cultivar i les floracions són de gran color i bellesa, encara que el preu és
més elevat que les plantes que reproduïm per llavor.
Referencia: Western Garden Book de Sunset.Publishing Corporation.
dijous, 9 de febrer del 2012
Els apicultors espanyols són víctimes del lideratge espanyol en transgènics, denúncia COAG
Font: boletinagrario.com (9.2.2012 | COAG)
La Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (COAG) denuncia que el lideratge d'Espanya en el cultiu de transgènics (major superfície de la UE, amb 97.000 hectàrees de blat de moro genèticament modificat MON 810 a l'última campanya, així com gairebé 50% dels assaigs amb OGMs de la UE), s'està utilitzant per part dels operadors del mercat per pressionar a la baixa els preus de les nostres mels provocant costos addicionals al sector apícola.
Aquesta situació parteix d'una sentència del Tribunal de Justícia Europeu de 6 setembre de 2011 en la que es recull que " ...la mel que contingui pol·len procedent de plantes transgèniques ha de ser considerada com un aliment que conté un ingredient produït a partir d'organismes modificats genèticament i, per tant, aquest tipus de mel haurà de comptar amb una autorització per a la seva comercialització a la UE... ". L'esmentada sentència, que es troba en aquests moments en un procés de revisió per part de la Comissió Europea
COAG també denuncia que la lentitud de les institucions comunitàries per legislar sobre aquest tema està sent aprofitada pels operadors comercials
COAG reclama al Ministeri d'Agricultura una reunió urgent per abordar la complicada situació de mercat que travessa el sector després de la sentència del Tribunal de Justícia de la UE sobre pol·len OGM a la mel. Els apicultors espanyols suporten costos addicionals i preus més baixos per ser Espanya el principal país de la UE que conrea blat de moro transgènic, denúncia COAG.
COAG reclama al Ministeri d'Agricultura una reunió urgent per abordar la complicada situació de mercat que travessa el sector després de la sentència del Tribunal de Justícia de la UE sobre pol·len OGM a la mel. Els apicultors espanyols suporten costos addicionals i preus més baixos per ser Espanya el principal país de la UE que conrea blat de moro transgènic, denúncia COAG.
La Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (COAG) denuncia que el lideratge d'Espanya en el cultiu de transgènics (major superfície de la UE, amb 97.000 hectàrees de blat de moro genèticament modificat MON 810 a l'última campanya, així com gairebé 50% dels assaigs amb OGMs de la UE), s'està utilitzant per part dels operadors del mercat per pressionar a la baixa els preus de les nostres mels provocant costos addicionals al sector apícola.
Aquesta situació parteix d'una sentència del Tribunal de Justícia Europeu de 6 setembre de 2011 en la que es recull que " ...la mel que contingui pol·len procedent de plantes transgèniques ha de ser considerada com un aliment que conté un ingredient produït a partir d'organismes modificats genèticament i, per tant, aquest tipus de mel haurà de comptar amb una autorització per a la seva comercialització a la UE... ". L'esmentada sentència, que es troba en aquests moments en un procés de revisió per part de la Comissió Europea
dimarts, 7 de febrer del 2012
Acidificació dels Oceans: El Altre Problema del CO2
Font:
http://projectbluehope.com (Traducció automàtica)
Els termes "escalfament global" i "canvi climàtic" estan tan estesos , que sembla que les sentim cada dia en la conservació, juntament amb la discussió sobre l'augment de CO 2 les emissions.No obstant això, aquest gas d'efecte hivernacle no només fa que el clima global i els problemes de temperatura, però el CO 2 també afecta els oceans.
Com es va discutir abans en un bloc PBH ( osteoporosi del Mar ), l'oceà actua com un gran embornal de CO 2 . A través del procés de captura de carboni, l'aigua de l'oceà es converteix en cada vegada més àcida. Al seu torn, un oceà àcid influeix en la capacitat de calcifers marins i esculls de corall per formar els seus esquelets de carbonat de calci.
Prova de foc: 3 Ciències Minut d'acidificació dels oceans a partir de Tristany Bayer a Vimeo .
Em dic Marina Steffensen, i jo estic acabant la meva llicenciatura de Ciències del Medi Ambient en una universitat d'Ottawa, Ontario, Canadà. Els últims quatre anys de la meva carrera universitària s'han dedicat a l'estudi i l'avaluació de la influència humana i natural del nostre planeta. Els meus interessos s'han centrat principalment en les influències que puguem tenir en els nostres oceans. A través dels meus estudis universitaris, sento sovint de la tema de l'escalfament global en relació amb el CO 2 .
Fa dos anys, vaig tenir l'oportunitat de dur a terme una missió d'investigació independent per un dels meus cursos de ciències. Vaig triar acidificació de l'oceà (OA) i va venir a aprendre i entendre el tema aquest. OA, per contra, es discuteix poques vegades i he cridat, la "una altra CO 2 problema ".
Era el meu objectiu per a aquest lloc va ser el d'avaluar si els meus companys universitaris eren conscients d'aquest problema. Per tant, em vaig posar una missió i va entrevistar a una mostra aleatòria de 25 estudiants a Ottawa, que varien en grau de disciplina i any d'estudi, preguntant:
Has sentit parlar de l'escalfament global?
Has sentit parlar del "CO altres 2 problemes "?
Has sentit parlar de l'acidificació dels oceans?
Cada un dels 25 estudiants amb els que vaig parlar va respondre "sí" a l'escalfament global, el que m'esperava donada la freqüència amb que escoltem aquesta discussió en el nostre entorn acadèmic.
Però si haguessin sentit parlar de la acidificació dels oceans? Les respostes dels estudiants a la meva segona pregunta es mostra en el clip, també per unanimitat ...
A més l'escalfament global, aquests universitaris no havia sentit parlar d'altres qüestions ambientals causats pel CO 2 . De fet, la majoria es van sorprendre en saber que fins i tot va ser un altre de CO 2 problema.
No obstant això, quan se li va dir que el "CO altres 2 problemes ", va ser l'acidificació de l'oceà, prop de la meitat havia sentit parlar del terme, sinó que simplement havia que no va fer la connexió que OA va ser causat per l'augment de CO 2 les emissions.
El meu grandària de la mostra sempre un biaix potencial? O té el nostre sistema acadèmic va oblidar parlar d'aquest tema? O té els mitjans de comunicació no prou coberts aquest tema?
A més, em pregunto si és només a estudiants que no són conscients del problema?És només a estudiants de la meva escola? Els ecologistes i altres professionals en la meva àrea sentit parlar de la OA, el "CO altres 2 problemes "? Tenir els adults, de l'escola per més d'una dècada, sentit parlar d'aquest tema oceà?
Un estudiant va ampliar la seva resposta inicial amb un comentari que cridi l'atenció en el següent clip:
És cert que a menys que la història és a la primera pàgina d'un diari, o una part del seu treball escolar, els estudiants no passen el seu temps lliure educar a si mateixos en les qüestions ambientals?
Per investigar més a fons, vaig a seguir per augmentar la meva mida de la mostra, afegint les següents preguntes:
Passa el seu temps lliure educar sobre temes ambientals que no són part del seu treball acadèmic?
Si "sí", per què? I què qüestions ambientals específiques que vostè està interessat en?
Si "no", per què no?
Residint a Ottawa, la capital de Canadà, la nostra escola està situada al centre de Canadà. I si bé podem estar a prop dels Grans Llacs, el Canal Rideau, i la via marítima del Sant Llorenç, estem encara 1.400 km de Halifax, just a la costa est de Canadà i l'Oceà Atlàntic (4.300 km de Vancouver i la costa oest de Canadà) . Els estudiants de la meva escola són pràcticament sense accés al mar.
En el meu primer any d'universitat, jo recordo haver parlat amb un professional sobre la conservació local de qüestions del medi marí. Clarament recordo que ella em va dir que la millor persona per parlar per tal de respondre a les meves preguntes seria el seu col · lega, que es troba a la costa oest de Canadà. No hi havia ningú a Ottawa amb l'experiència necessària per respondre a les meves preguntes sobre els problemes de l'oceà directament .
Per tant, podria ubicació de la meva escola està lluny de ser un oceà estar influint en el currículum acadèmic s'ensenya a l'escola? No es va posar en relleu les qüestions oceàniques?Fins a quin punt estan els estudiants a la meva escola limitats en la seva alfabetització oceà?
Si estiguéssim més a prop de l'oceà, que temes com l'acidificació de l'oceà, més conegut?
En la meva propera sèrie d'anuncis, vaig a estar investigant a aquestes preguntes. La meva curiositat va aconseguir el seu punt màxim, vaig a tenir entrevistes addicionals amb els estudiants i professors a la meva escola per esbrinar el que està i no se'ls ensenya sobre l'oceà aquí. S t Ai atents!
Com es va discutir abans en un bloc PBH ( osteoporosi del Mar ), l'oceà actua com un gran embornal de CO 2 . A través del procés de captura de carboni, l'aigua de l'oceà es converteix en cada vegada més àcida. Al seu torn, un oceà àcid influeix en la capacitat de calcifers marins i esculls de corall per formar els seus esquelets de carbonat de calci.
Prova de foc: 3 Ciències Minut d'acidificació dels oceans a partir de Tristany Bayer a Vimeo .
Em dic Marina Steffensen, i jo estic acabant la meva llicenciatura de Ciències del Medi Ambient en una universitat d'Ottawa, Ontario, Canadà. Els últims quatre anys de la meva carrera universitària s'han dedicat a l'estudi i l'avaluació de la influència humana i natural del nostre planeta. Els meus interessos s'han centrat principalment en les influències que puguem tenir en els nostres oceans. A través dels meus estudis universitaris, sento sovint de la tema de l'escalfament global en relació amb el CO 2 .
Fa dos anys, vaig tenir l'oportunitat de dur a terme una missió d'investigació independent per un dels meus cursos de ciències. Vaig triar acidificació de l'oceà (OA) i va venir a aprendre i entendre el tema aquest. OA, per contra, es discuteix poques vegades i he cridat, la "una altra CO 2 problema ".
Era el meu objectiu per a aquest lloc va ser el d'avaluar si els meus companys universitaris eren conscients d'aquest problema. Per tant, em vaig posar una missió i va entrevistar a una mostra aleatòria de 25 estudiants a Ottawa, que varien en grau de disciplina i any d'estudi, preguntant:
Has sentit parlar de l'escalfament global?
Has sentit parlar del "CO altres 2 problemes "?
Has sentit parlar de l'acidificació dels oceans?
Cada un dels 25 estudiants amb els que vaig parlar va respondre "sí" a l'escalfament global, el que m'esperava donada la freqüència amb que escoltem aquesta discussió en el nostre entorn acadèmic.
Però si haguessin sentit parlar de la acidificació dels oceans? Les respostes dels estudiants a la meva segona pregunta es mostra en el clip, també per unanimitat ...
A més l'escalfament global, aquests universitaris no havia sentit parlar d'altres qüestions ambientals causats pel CO 2 . De fet, la majoria es van sorprendre en saber que fins i tot va ser un altre de CO 2 problema.
No obstant això, quan se li va dir que el "CO altres 2 problemes ", va ser l'acidificació de l'oceà, prop de la meitat havia sentit parlar del terme, sinó que simplement havia que no va fer la connexió que OA va ser causat per l'augment de CO 2 les emissions.
El meu grandària de la mostra sempre un biaix potencial? O té el nostre sistema acadèmic va oblidar parlar d'aquest tema? O té els mitjans de comunicació no prou coberts aquest tema?
A més, em pregunto si és només a estudiants que no són conscients del problema?És només a estudiants de la meva escola? Els ecologistes i altres professionals en la meva àrea sentit parlar de la OA, el "CO altres 2 problemes "? Tenir els adults, de l'escola per més d'una dècada, sentit parlar d'aquest tema oceà?
Un estudiant va ampliar la seva resposta inicial amb un comentari que cridi l'atenció en el següent clip:
És cert que a menys que la història és a la primera pàgina d'un diari, o una part del seu treball escolar, els estudiants no passen el seu temps lliure educar a si mateixos en les qüestions ambientals?
Per investigar més a fons, vaig a seguir per augmentar la meva mida de la mostra, afegint les següents preguntes:
Passa el seu temps lliure educar sobre temes ambientals que no són part del seu treball acadèmic?
Si "sí", per què? I què qüestions ambientals específiques que vostè està interessat en?
Si "no", per què no?
Residint a Ottawa, la capital de Canadà, la nostra escola està situada al centre de Canadà. I si bé podem estar a prop dels Grans Llacs, el Canal Rideau, i la via marítima del Sant Llorenç, estem encara 1.400 km de Halifax, just a la costa est de Canadà i l'Oceà Atlàntic (4.300 km de Vancouver i la costa oest de Canadà) . Els estudiants de la meva escola són pràcticament sense accés al mar.
En el meu primer any d'universitat, jo recordo haver parlat amb un professional sobre la conservació local de qüestions del medi marí. Clarament recordo que ella em va dir que la millor persona per parlar per tal de respondre a les meves preguntes seria el seu col · lega, que es troba a la costa oest de Canadà. No hi havia ningú a Ottawa amb l'experiència necessària per respondre a les meves preguntes sobre els problemes de l'oceà directament .
Per tant, podria ubicació de la meva escola està lluny de ser un oceà estar influint en el currículum acadèmic s'ensenya a l'escola? No es va posar en relleu les qüestions oceàniques?Fins a quin punt estan els estudiants a la meva escola limitats en la seva alfabetització oceà?
Si estiguéssim més a prop de l'oceà, que temes com l'acidificació de l'oceà, més conegut?
En la meva propera sèrie d'anuncis, vaig a estar investigant a aquestes preguntes. La meva curiositat va aconseguir el seu punt màxim, vaig a tenir entrevistes addicionals amb els estudiants i professors a la meva escola per esbrinar el que està i no se'ls ensenya sobre l'oceà aquí. S t Ai atents!
dilluns, 6 de febrer del 2012
TALLER DE JARDINERIA NATURAL: PLANTANT AMARYLLIS.
Ahir, vaig visitar la Fira de la Candelera i
em vaig emportat un bulb de Amaryllis (Hippeastrum) de color rosa de mida Mamut. Com veieu a
la foto. L’etiqueta diu que te un calibre de 42+ cm.
El plantaré en un test de plàstic imitació
terracota i el tindré de moment a dins a prop de una finestra fins que amaini
el vent i fred siberià.
Fins que resti 1/3 de bulb a l’exterior, ja
podeu regar i esperar que floreixi amb sis.vuit setmanes, esta garantitzat.
diumenge, 5 de febrer del 2012
El parany de la "revolució verda"
Font: http://www.atlantico.fr (traducció automàtica)
Qualitat dels aliments, l'establiment de la població camperola, el respecte pel medi ambient: orgànica no és un caprici de dolor! Això és més que mai el camí del futur. Per primera vegada, Marc Dufumier proporciona una visió completa dels trastorns en l'agricultura "La fam al sud, al nord d'aliments ferralla: Com orgànica ens pot salvar." Extractes (1/2).

Anomenada "revolució verda", procés que ha portat a molts agricultors al Sud a seguir l'exemple dels agricultors al nord i no conrear un nombre limitat de grans, llegums, arrels i tubercles, prèviament seleccionats pel seu potencial genètic rendiment per hectàrea.
Els centres internacionals d'investigació agrícola en l'origen d'aquesta "revolució" s'han centrat en la selecció i la creació (per hibridació) de varietats de cereals que puguin suportar el clima i l'energia solar una bona intercepció. densitat d'Implantats més alta que les varietats tradicionals de llavors, que teòricament hauria de permetre un augment significatiu en els rendiments. En teoria ...
De fet, la lògica de les economies d'escala i el desig de tornar tan aviat com sigui possible les inversions en recerca han, com va passar al nord, liderat agrònoms per desenvolupar un nombre limitat de varietats, se suposa que crescut a totes les estacions i latituds tots. La investigació es va centrar principalment en els tres principals cultius de cereals a les regions tropicals: l'arròs, el blat, el blat de moro. Els fesols i les papes estan vagament va cridar l'atenció dels criadors, però tots els productes tradicionals locals que nodreixen Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina des de les albors del temps (iuca, malanga, el nyam, plàtan, Ensete, la melca, el mill, el fonio, el teff, mill, blat sarraí, el guandú, el tramús, l'amarant i la quinoa) han, al seu torn, va ser descuidat.
Error? Sí, perquè va ocórrer al sud del que havia succeït al Nord: les noves varietats sovint no poden expressar el seu potencial genètic només per un màxim d'aigua a una afluència massiva de dels fertilitzants i plaguicides sintètics. sorgit dels seus llocs de selecció, que eren sensibles a la competència de les males herbes i els atacs de les plagues d'insectes o de fongs patògens. El resultat de molts petits agricultors, la manca de productes químics i de control de reg, els rendiments van caure ....
A Amèrica Central, l'estrès com a mínim l'aigua durant la floració en el cultiu intercalat híbrids de blat de moro afectades. A la costa est de Madagascar, les inundacions submergida la palla d'arròs curt. A l'illa de Java, els insectes xucladors de pírcing-es van basar en les plantes d'arròs i ha infectat a ells.
Finalment, les noves varietats no poden ser fàcilment utilitzats en regions amb fèrtils, ben equipada infraestructura de drenatge i de reg, en què els agricultors relativament rics, no tenien massa por als desastres climàtics: Panjab indi i Pakistan, el reg del nord-est de Mèxic, les planes al · luvials del sud-est d'Àsia, etc. Per a altres, la "revolució verda" ha estat sinònim de desastre econòmic i humà.
El verd de la ruïna
La revolució verda ha estat costosa. "Millorades" les llavors, els fertilitzants minerals, pesticides poques llars rurals podrien pagar en efectiu per aquestes innovacions. Així que vam haver de demanar prestat. Perquè els pobres puguin fer els governs del Sud han establert sistemes de crèdit agrícola en relació amb els projectes de desenvolupament directiva més o menys. Així, els agricultors han hipotecat les seves terres, el seu bestiar i, incapaç de tornar els fons, ho han perdut tot. Els Estats s'han prestat en els mercats internacionals per assolir les preses i canals de reg. Amb l'efecte de l'augment del deute extern ja inflat.
La revolució verda ha revolucionat el sud rural a molts ... per les famílies camperoles han anat a la fallida pels camins d'un èxode rural accelerat cap al amuntegament en barris marginals ja. I aquesta pobresa precipita anualment centenars de milions de persones en els circuits subterranis de la migració internacional.
__________________________
Els extractes de la fam al sud, el menjar escombraries del nord: Com podem estalviar el Bio , Editorial del Nil (2 de febrer de 2012)
Qualitat dels aliments, l'establiment de la població camperola, el respecte pel medi ambient: orgànica no és un caprici de dolor! Això és més que mai el camí del futur. Per primera vegada, Marc Dufumier proporciona una visió completa dels trastorns en l'agricultura "La fam al sud, al nord d'aliments ferralla: Com orgànica ens pot salvar." Extractes (1/2).
La revolució verda ha revolucionat el sud rural a molts ... per les famílies camperoles han anat a la fallida pels camins d'un èxode rural accelerat cap al amuntegament en barris marginals ja. Crèdit Reuters
Els centres internacionals d'investigació agrícola en l'origen d'aquesta "revolució" s'han centrat en la selecció i la creació (per hibridació) de varietats de cereals que puguin suportar el clima i l'energia solar una bona intercepció. densitat d'Implantats més alta que les varietats tradicionals de llavors, que teòricament hauria de permetre un augment significatiu en els rendiments. En teoria ...
De fet, la lògica de les economies d'escala i el desig de tornar tan aviat com sigui possible les inversions en recerca han, com va passar al nord, liderat agrònoms per desenvolupar un nombre limitat de varietats, se suposa que crescut a totes les estacions i latituds tots. La investigació es va centrar principalment en els tres principals cultius de cereals a les regions tropicals: l'arròs, el blat, el blat de moro. Els fesols i les papes estan vagament va cridar l'atenció dels criadors, però tots els productes tradicionals locals que nodreixen Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina des de les albors del temps (iuca, malanga, el nyam, plàtan, Ensete, la melca, el mill, el fonio, el teff, mill, blat sarraí, el guandú, el tramús, l'amarant i la quinoa) han, al seu torn, va ser descuidat.
Error? Sí, perquè va ocórrer al sud del que havia succeït al Nord: les noves varietats sovint no poden expressar el seu potencial genètic només per un màxim d'aigua a una afluència massiva de dels fertilitzants i plaguicides sintètics. sorgit dels seus llocs de selecció, que eren sensibles a la competència de les males herbes i els atacs de les plagues d'insectes o de fongs patògens. El resultat de molts petits agricultors, la manca de productes químics i de control de reg, els rendiments van caure ....
A Amèrica Central, l'estrès com a mínim l'aigua durant la floració en el cultiu intercalat híbrids de blat de moro afectades. A la costa est de Madagascar, les inundacions submergida la palla d'arròs curt. A l'illa de Java, els insectes xucladors de pírcing-es van basar en les plantes d'arròs i ha infectat a ells.
Finalment, les noves varietats no poden ser fàcilment utilitzats en regions amb fèrtils, ben equipada infraestructura de drenatge i de reg, en què els agricultors relativament rics, no tenien massa por als desastres climàtics: Panjab indi i Pakistan, el reg del nord-est de Mèxic, les planes al · luvials del sud-est d'Àsia, etc. Per a altres, la "revolució verda" ha estat sinònim de desastre econòmic i humà.
El verd de la ruïna
La revolució verda ha estat costosa. "Millorades" les llavors, els fertilitzants minerals, pesticides poques llars rurals podrien pagar en efectiu per aquestes innovacions. Així que vam haver de demanar prestat. Perquè els pobres puguin fer els governs del Sud han establert sistemes de crèdit agrícola en relació amb els projectes de desenvolupament directiva més o menys. Així, els agricultors han hipotecat les seves terres, el seu bestiar i, incapaç de tornar els fons, ho han perdut tot. Els Estats s'han prestat en els mercats internacionals per assolir les preses i canals de reg. Amb l'efecte de l'augment del deute extern ja inflat.
La revolució verda ha revolucionat el sud rural a molts ... per les famílies camperoles han anat a la fallida pels camins d'un èxode rural accelerat cap al amuntegament en barris marginals ja. I aquesta pobresa precipita anualment centenars de milions de persones en els circuits subterranis de la migració internacional.
__________________________
Els extractes de la fam al sud, el menjar escombraries del nord: Com podem estalviar el Bio , Editorial del Nil (2 de febrer de 2012)
Etiquetes de comentaris:
agricultura natural
dimecres, 1 de febrer del 2012
Consells davant les nevades: NEUCAT
Font:
http://www20.gencat.cat
Abans que arribi l'hivern
A l'habitatge:
Tingueu preparat: un transistor i piles de recanvi, llanternes, aliments rics en calories, combustible per a la calefacció i una farmaciola amb els medicaments habituals.
Reviseu: els punts d'entrada d'aire (cal que els protegiu amb una cinta que aïlli), l'estat de la teulada i el baixant d'aigua, les branques dels arbres (si són massa llargues cal que les podeu) i l'estat de la calefacció.
Al vehicle:
A l'habitatge:
Tingueu preparat: un transistor i piles de recanvi, llanternes, aliments rics en calories, combustible per a la calefacció i una farmaciola amb els medicaments habituals.
Reviseu: els punts d'entrada d'aire (cal que els protegiu amb una cinta que aïlli), l'estat de la teulada i el baixant d'aigua, les branques dels arbres (si són massa llargues cal que les podeu) i l'estat de la calefacció.
Al vehicle:
Disposeu de cadenes en bon estat, llanterna i manta de viatge.
dimarts, 31 de gener del 2012
El 93% dels reactors del Japó romanen detinguts després de la crisi nuclear
Font:
http://www.efeverde.com (Traducció automàtica)
Tòquio, 25 gener (EFE) .- Amb la parada avui del reactor 5 de la central nuclear de Kashiwazaki-Kariwa, a Niigata, Japó compta amb tan sols 5 dels seus 54 reactors en funcionament, el que suposa que el 93% romanen detinguts després de la crisi en Fukushima.

Tòquio .- Un executiu surt de la seu de Tòquio Electric Power (TEPCO).
Foto d'Arxiu
Tokyo Electric Power (TEPCO), operadora de la planta de Niigata, va anunciar la detenció per revisió del reactor 5 de la central nuclear, de manera que només compta amb un reactor actiu dels 17 que opera al Japó, ha informat la cadena nipona NHK .
TEPCO, operadora també de la malmesa planta de Fukushima, epicentre de la crisi nuclear, compta des d'ara amb la unitat 6 de Niigata per proveir d'electricitat a l'àrea metropolitana de Tòquio, en la qual viuen prop de 30 milions d'habitants, i que es espera tancament també per revisió a finals de març.
L'accident del 11 de març a Fukushima va conduir a la parada, com a mesura de seguretat, de nombrosos reactors del país, als quals posteriorment s'han anat sumant altres que van detenir les seves activitats per les revisions a les que els obliga la llei.
Japó, que obtenia prop d'un terç de la seva electricitat de les centrals atòmiques abans de l'accident, és un país amb una gran dependència energètica de l'exterior, cosa que ha obligat a generar gran part de l'electricitat en les seves centrals tèrmiques.
Cap dels reactors aturats té autorització per reprendre les seves operacions fins a superar les proves de resistència exigides pel Govern nipó i obtenir el vistiplau de les administracions locals, fins ara contràries a la reactivació.
En aquest sentit, una desena d'experts de l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA) es troben des de dilluns passat al Japó per reunir-se amb les autoritats nipones i avaluar la seguretat de les plantes nacionals.
La missió, que es prolongués fins al 31 de gener, es produeix a petició del Govern japonès, i servirà perquè els tècnics analitzin les proves de resistència que han de superar totes les centrals del país.
Els experts visitaran demà la central nuclear de Oi, després del que s'espera que emetin una recomanació a l'Agència Nacional de Seguretat Nuclear japonesa (NISA) sobre l'eventual conveniència de la reobertura dels reactors de la planta. EFE
Tòquio .- Un executiu surt de la seu de Tòquio Electric Power (TEPCO).
Foto d'Arxiu
Tokyo Electric Power (TEPCO), operadora de la planta de Niigata, va anunciar la detenció per revisió del reactor 5 de la central nuclear, de manera que només compta amb un reactor actiu dels 17 que opera al Japó, ha informat la cadena nipona NHK .
TEPCO, operadora també de la malmesa planta de Fukushima, epicentre de la crisi nuclear, compta des d'ara amb la unitat 6 de Niigata per proveir d'electricitat a l'àrea metropolitana de Tòquio, en la qual viuen prop de 30 milions d'habitants, i que es espera tancament també per revisió a finals de març.
L'accident del 11 de març a Fukushima va conduir a la parada, com a mesura de seguretat, de nombrosos reactors del país, als quals posteriorment s'han anat sumant altres que van detenir les seves activitats per les revisions a les que els obliga la llei.
Japó, que obtenia prop d'un terç de la seva electricitat de les centrals atòmiques abans de l'accident, és un país amb una gran dependència energètica de l'exterior, cosa que ha obligat a generar gran part de l'electricitat en les seves centrals tèrmiques.
Cap dels reactors aturats té autorització per reprendre les seves operacions fins a superar les proves de resistència exigides pel Govern nipó i obtenir el vistiplau de les administracions locals, fins ara contràries a la reactivació.
En aquest sentit, una desena d'experts de l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA) es troben des de dilluns passat al Japó per reunir-se amb les autoritats nipones i avaluar la seguretat de les plantes nacionals.
La missió, que es prolongués fins al 31 de gener, es produeix a petició del Govern japonès, i servirà perquè els tècnics analitzin les proves de resistència que han de superar totes les centrals del país.
Els experts visitaran demà la central nuclear de Oi, després del que s'espera que emetin una recomanació a l'Agència Nacional de Seguretat Nuclear japonesa (NISA) sobre l'eventual conveniència de la reobertura dels reactors de la planta. EFE
diumenge, 29 de gener del 2012
Mor el cinquè arbre més vell del món
Font:
http://amicsarbres.blogspot.com
L’arbre "El Senador" es va incendiar
i va caure destruït pel foc

L’arbre “El Senador”, situat al Parc de l’Arbre Gran de Longwood (Florida), al qual se li calculaven uns 3.500 anys d'antiguitat i considerat el cinquè més vell del món, es va cremar el passat dilluns 16 de gener del 2012.


Cap a les 5:45 del matí un transeünt va avisar de l'incendi i al voltant de les 5:50 ja hi van arribar els bombers. Per arribar a l’arbre es van haver de desplegar més de 250 metres de mànega i també es va utilitzar un helicòpter per a descarregar aigua a l'arbre cremant. Però no s’hi va poder fer gran cosa i l’arbre va acabar desplomant-se. El foc el va debilitar tant que l’arbre es va ensorrar en menys de tres hores després que l'incendi va ser detectat.


A les últimes hores l’arbre cremava de dalt a baix. Semblava una entorxa o una xemeneia fumejant. La part superior de l’arbre, d’uns 6 a 9 metres va caure als voltants de les 7:45 hores i al cap d’una mitja hora més tard l'arbre es va acabar d’esfondrar. Al caure l’arbre el foc es va escampar a uns 9 metres al seu voltant, que els bombers també van apagar.


Al principi es va pensar que l’incendi podia haver estat provocat per algú, però els bombers i els tècnics que investiguen l’incendi van descartar que fos provocat. Diuen que és possible que fos a causa d’un llamp caigut una setmana abans, o fins i tot una combustió espontània, i que amb la fricció oscil•lant del mateix arbre i l’efecte xemeneia de l’arbre buit per dintre, fes que el foc anés cremant poc a poc a través del centre buit de l'arbre durant uns dies fins que el foc va ser visible a l’exterior.

A la gent de la zona els ha dolgut i entristit molt la mort d’aquest arbre. Al cap de poques hores de l’incendi, allà prop, ja hi havien fet espontàniament un memorial en record del Gran Arbre.



‘El Senador’, l’arbre gran
“L’Arbre Gran” com l’anomenava la gent de la zona o “el Senador” com se l’anomenava oficialment era un xiprer calb o xiprer dels pantans, un “Taxodium distichum”, i era un dels arbres més llegendaris de Florida. L’Arbre Gran estava situat al Parc de l’Arbre Gran, als afores de Longwood, entre Sanford i Orlando, del comtat de Seminole a Florida.
L’arbre tenia entre 3.400 i 3.500 anys, era el cinquè arbre més vell del món i un dels arbres més vells als EUA. Fins a l’any 1925 feia uns 50 metres d’alçada, però un huracà que hi va haver aquest any en va escapçar uns 14 metres de la part superior i l’arbre es va quedar en uns 36 metres. De diàmetre feia 17,5 metres i de circumferència 10,8 metres. A més de ser un dels arbres més vells també era un dels arbres més grans, un estudi va determinar que el seu volum era de més de 5.100 metres cúbics, cosa que el feia el més gran del seu tipus als EUA i l'arbre més gran de qualsevol espècie a l'est del riu Mississippí.


Els indis natius americans que vivien a la zona central de la Florida, com ara els els seminoles, ja coneixien i admiraven aquest arbre i a més utilitzaven l'arbre com una fita.
Al segle 19 l’arbre es va convertir en un atractiu turístic, tot i que els voltants era una zona pantanosa, la gent havien de caminar pel bosc i el pantà, saltant per esquivar els aiguamolls, per arribar a "El Senador". Més tard es va construir una passarel•la per poder acostar-se a l’arbre.
El 1927, el senador de l'Estat de Florida Moses Oscar Overstreet va donar l'arbre i la terra dels seus voltants al comtat de Seminole. És per això que l'arbre més gran va ser nomenat "El Senador" en el seu honor. A l’any 1929 el president Calvin Coolidge va inaugurar el Parc de l’Arbre Gran, que és un dels parcs més antics de la zona, i es va declarar l’arbre monument històric nacional.

Per a la majoria de la gent de Longwood, del comtat de Seminole i de l’estat de Florida, la mort de l’arbre gran ha estat una notícia molt trista. Algunes persones al saber-ho es van posar a plorar. Per a ells era part de la seva història personal, familiar i col•lectiva, era part de la seva vida. Més enllà de la història de l'arbre, el Senador era un referent i una part important de la cultura de la gent d’aquestes contrades.

Taxodium distichum, el xiprer calb dels pantans
El xiprer calb o xiprer dels pantans o xiprer calb dels pantans (Taxodium distichum) és una espècie d'arbre conífera de la família de les taxodiàcies originari del sud-est dels Estats Units.
Els troncs principals estan envoltats d'arrels aèries (pneumatòfors), prolongacions verticals de formes bonyegudes, dites “genolls”, que sobresurten de l’aigua per respirar, típiques de les plantes que habiten en terrenys amarats d’aigua o inundats i que poden arribar a 1,7 m d’alçada.
El xiprer dels pantans és una de les poques coníferes caducifòlies, per això també se'n diu calb, i l’única que viu tant dins de l’aigua com en terrenys més secs. Aprecia els llocs assolellats i els terrenys anegats, pantanosos o regularment inundats. Creix a la vora dels grans rius com el Mississippí.
El xiprer calb és considerat sovint com el símbol dels aiguamolls del sud dels EUA. Es troba a Louisiana, a Carolina del Sud, a Illinois, a Mississippí, a Florida i a Texas.
L'espècie també vivia a Europa fa 8 milions d'anys, com ho indica un descobriment del 2007 prop de Bükkábrány, al departament de Borsod-Abaúj-Zemplén a Hongria. On van trobar un grup d'arbres del miocè que la seva fusta no s'ha fossilitzat i s'ha conservat en una mina de lignit.
Aquest arbre va ser introduït a Europa el 1640 i ara també es troba plantat com a espècie ornamental en diversos llocs, per exemple a Barcelona a l'estany del Parc de la Ciutadella i al Jardí de Costa i Llobera a Montjuïc, al Cementiri de Palma, al Jardí Botànic de la Universitat de València.
L’arbre "El Senador" es va incendiar
i va caure destruït pel foc

L’arbre “El Senador”, situat al Parc de l’Arbre Gran de Longwood (Florida), al qual se li calculaven uns 3.500 anys d'antiguitat i considerat el cinquè més vell del món, es va cremar el passat dilluns 16 de gener del 2012.


Cap a les 5:45 del matí un transeünt va avisar de l'incendi i al voltant de les 5:50 ja hi van arribar els bombers. Per arribar a l’arbre es van haver de desplegar més de 250 metres de mànega i també es va utilitzar un helicòpter per a descarregar aigua a l'arbre cremant. Però no s’hi va poder fer gran cosa i l’arbre va acabar desplomant-se. El foc el va debilitar tant que l’arbre es va ensorrar en menys de tres hores després que l'incendi va ser detectat.


A les últimes hores l’arbre cremava de dalt a baix. Semblava una entorxa o una xemeneia fumejant. La part superior de l’arbre, d’uns 6 a 9 metres va caure als voltants de les 7:45 hores i al cap d’una mitja hora més tard l'arbre es va acabar d’esfondrar. Al caure l’arbre el foc es va escampar a uns 9 metres al seu voltant, que els bombers també van apagar.


Al principi es va pensar que l’incendi podia haver estat provocat per algú, però els bombers i els tècnics que investiguen l’incendi van descartar que fos provocat. Diuen que és possible que fos a causa d’un llamp caigut una setmana abans, o fins i tot una combustió espontània, i que amb la fricció oscil•lant del mateix arbre i l’efecte xemeneia de l’arbre buit per dintre, fes que el foc anés cremant poc a poc a través del centre buit de l'arbre durant uns dies fins que el foc va ser visible a l’exterior.

A la gent de la zona els ha dolgut i entristit molt la mort d’aquest arbre. Al cap de poques hores de l’incendi, allà prop, ja hi havien fet espontàniament un memorial en record del Gran Arbre.



‘El Senador’, l’arbre gran
“L’Arbre Gran” com l’anomenava la gent de la zona o “el Senador” com se l’anomenava oficialment era un xiprer calb o xiprer dels pantans, un “Taxodium distichum”, i era un dels arbres més llegendaris de Florida. L’Arbre Gran estava situat al Parc de l’Arbre Gran, als afores de Longwood, entre Sanford i Orlando, del comtat de Seminole a Florida.
L’arbre tenia entre 3.400 i 3.500 anys, era el cinquè arbre més vell del món i un dels arbres més vells als EUA. Fins a l’any 1925 feia uns 50 metres d’alçada, però un huracà que hi va haver aquest any en va escapçar uns 14 metres de la part superior i l’arbre es va quedar en uns 36 metres. De diàmetre feia 17,5 metres i de circumferència 10,8 metres. A més de ser un dels arbres més vells també era un dels arbres més grans, un estudi va determinar que el seu volum era de més de 5.100 metres cúbics, cosa que el feia el més gran del seu tipus als EUA i l'arbre més gran de qualsevol espècie a l'est del riu Mississippí.


Els indis natius americans que vivien a la zona central de la Florida, com ara els els seminoles, ja coneixien i admiraven aquest arbre i a més utilitzaven l'arbre com una fita.
Al segle 19 l’arbre es va convertir en un atractiu turístic, tot i que els voltants era una zona pantanosa, la gent havien de caminar pel bosc i el pantà, saltant per esquivar els aiguamolls, per arribar a "El Senador". Més tard es va construir una passarel•la per poder acostar-se a l’arbre.
El 1927, el senador de l'Estat de Florida Moses Oscar Overstreet va donar l'arbre i la terra dels seus voltants al comtat de Seminole. És per això que l'arbre més gran va ser nomenat "El Senador" en el seu honor. A l’any 1929 el president Calvin Coolidge va inaugurar el Parc de l’Arbre Gran, que és un dels parcs més antics de la zona, i es va declarar l’arbre monument històric nacional.


Per a la majoria de la gent de Longwood, del comtat de Seminole i de l’estat de Florida, la mort de l’arbre gran ha estat una notícia molt trista. Algunes persones al saber-ho es van posar a plorar. Per a ells era part de la seva història personal, familiar i col•lectiva, era part de la seva vida. Més enllà de la història de l'arbre, el Senador era un referent i una part important de la cultura de la gent d’aquestes contrades.


Taxodium distichum, el xiprer calb dels pantans
El xiprer calb o xiprer dels pantans o xiprer calb dels pantans (Taxodium distichum) és una espècie d'arbre conífera de la família de les taxodiàcies originari del sud-est dels Estats Units.
Els troncs principals estan envoltats d'arrels aèries (pneumatòfors), prolongacions verticals de formes bonyegudes, dites “genolls”, que sobresurten de l’aigua per respirar, típiques de les plantes que habiten en terrenys amarats d’aigua o inundats i que poden arribar a 1,7 m d’alçada.
El xiprer dels pantans és una de les poques coníferes caducifòlies, per això també se'n diu calb, i l’única que viu tant dins de l’aigua com en terrenys més secs. Aprecia els llocs assolellats i els terrenys anegats, pantanosos o regularment inundats. Creix a la vora dels grans rius com el Mississippí.
El xiprer calb és considerat sovint com el símbol dels aiguamolls del sud dels EUA. Es troba a Louisiana, a Carolina del Sud, a Illinois, a Mississippí, a Florida i a Texas.
L'espècie també vivia a Europa fa 8 milions d'anys, com ho indica un descobriment del 2007 prop de Bükkábrány, al departament de Borsod-Abaúj-Zemplén a Hongria. On van trobar un grup d'arbres del miocè que la seva fusta no s'ha fossilitzat i s'ha conservat en una mina de lignit.
Aquest arbre va ser introduït a Europa el 1640 i ara també es troba plantat com a espècie ornamental en diversos llocs, per exemple a Barcelona a l'estany del Parc de la Ciutadella i al Jardí de Costa i Llobera a Montjuïc, al Cementiri de Palma, al Jardí Botànic de la Universitat de València.
dissabte, 28 de gener del 2012
TALLER D'HORT NATURAL: APLICACIÓ DE MALLES AL SÒL.
Una tècnica molt interessant per controlar les
herbes que he aprés de la Sally J. Cunnigham
són el ús de malles antigerminatns o plàstic negre per cobrir la parcel·la
en guaret.
Avui, he tapat la parcel·la amb malla
antigerminant perquè es sequin les herbes existents i desprès no caldrà
treballar el sòl, quan la destapem d’aquí tres mesos hi plantaré el blat de
moro.
Les restes de les herbes com els blets (Chenopodium
alba).
Les podem arrencar i posa a la pila de males
herbes, millor no afegir-les al compost per les llavors, que podrien germinar
al aplicar el compost.
Estirem la malla i l’aguantem amb uns troncs
perquè el vent no la bufi. També es pot utilitzar pedres.
El resultat final, el sòl estarà protegit i a
la vegada les herbes s’assecaran i no caldrà rotorar el sòl, com és una malla
permeable deixarà passar la pluja i mantindrà la humitat com un encoixinament.
divendres, 27 de gener del 2012
Trobada de Remeiers i Remeires 2012
Del bloc Raco Natural em fan arribar la següent trobada que és publica i gratuita per si us pot interessar i voleu assistir-hi.
dimecres, 25 de gener del 2012
Butchard Gardens a Vancouver, Canada
Ací, un parell de vídeos dels Butchard Gardens un dels jardins més visitats al Canada. Espero que us agradi i potser les properes vacances o en futur visitar-lo.
Recordeu que podeu utilitzar subtítols a la CC.
Recordeu que podeu utilitzar subtítols a la CC.
dimarts, 24 de gener del 2012
Balanç CO2: Producció vs. Embornals de Carboni
dilluns, 23 de gener del 2012
TALLER DE JARDINERIA NATURAL: PLANTANT BULBS.
Avui, plantarem un bulbs de jacint i safrà en
jardineres de terrissa, però podeu utilitzar-les de altres materials o pots
reciclats fent-los forats a la base. Els bulbs estan una mica brotats havien
quedat al fons d’una caixa desendreçats però sembla que volen viure, per tant
cal plantar-los. Al següent vídeo us explico com fer-ho.
diumenge, 22 de gener del 2012
Bill McKibben, l'home que va aixafar a la Keystone XL canonada
Font:
http://www.bostonglobe.com (traducció automàtica).
Per Barbara Moran |
22 GENER 2012

RUSS MEZIKOFSKY
Els boscos SÓN? McKibben, fotografiat durant un hivern inusualment càlid, viu a Vermont la terra que va pertànyer al poeta Robert Frost.
El 6 de novembre de 2011, Bill McKibben va arribar a Washington, DC, Lafayette Park per protestar contra el projecte de oleoducte Keystone XL, dissenyat per al transport de petroli 1700 milles d'Alberta, Canadà, a les refineries al Golf de Mèxic. McKibben, un escriptor de Vermont i ecologista, havia estat un 1.252 persones detingudes davant de la Casa Blanca a l'agost i setembre, en protesta per la mateixa canonada. Hi havia passat dues nits en el Bloc del districte central de cèl · lules, i ara estava de retorn amb milers de persones més i un nou pla audaç.
Relacionats
FOTOS

L'imparable McKibben Sr
Obama nega permís per Keystone XL canonada
"No pot, literalment, ocupar la Casa Blanca", McKibben havia dit als seus companys manifestants, "així que el millor és que l'envolten." I això és el que farien, envolten la Casa Blanca en un "abraçada gegant" per recordar a President Obama de la seva promesa de campanya de "posar fi a la tirania del petroli". McKibben no estava segur de quanta gent hauria de "abraci" la Casa Blanca, però, i estava preocupat de que no hi hauria suficient.
Resulta que hi havia un munt. Almenys 12.000, en realitat, pel que és la protesta més gran mai per una causa ambiental davant de la Casa Blanca. Els manifestants van envoltar la Casa Blanca en diverses ocasions
Com un periodista afable de Vermont fa descarrilar el projecte de petroli que costa $ 7 mil milion, la història d'enginyeria més gran de la protesta verd, i es va convertir en la celebritat més improbable del moviment ambiental.
Per Barbara Moran |
22 GENER 2012
RUSS MEZIKOFSKY
Els boscos SÓN? McKibben, fotografiat durant un hivern inusualment càlid, viu a Vermont la terra que va pertànyer al poeta Robert Frost.
El 6 de novembre de 2011, Bill McKibben va arribar a Washington, DC, Lafayette Park per protestar contra el projecte de oleoducte Keystone XL, dissenyat per al transport de petroli 1700 milles d'Alberta, Canadà, a les refineries al Golf de Mèxic. McKibben, un escriptor de Vermont i ecologista, havia estat un 1.252 persones detingudes davant de la Casa Blanca a l'agost i setembre, en protesta per la mateixa canonada. Hi havia passat dues nits en el Bloc del districte central de cèl · lules, i ara estava de retorn amb milers de persones més i un nou pla audaç.
Relacionats
FOTOS
L'imparable McKibben Sr
Obama nega permís per Keystone XL canonada
"No pot, literalment, ocupar la Casa Blanca", McKibben havia dit als seus companys manifestants, "així que el millor és que l'envolten." I això és el que farien, envolten la Casa Blanca en un "abraçada gegant" per recordar a President Obama de la seva promesa de campanya de "posar fi a la tirania del petroli". McKibben no estava segur de quanta gent hauria de "abraci" la Casa Blanca, però, i estava preocupat de que no hi hauria suficient.
Resulta que hi havia un munt. Almenys 12.000, en realitat, pel que és la protesta més gran mai per una causa ambiental davant de la Casa Blanca. Els manifestants van envoltar la Casa Blanca en diverses ocasions
dissabte, 21 de gener del 2012
TALLER D'HORT NATURAL: SEMBRA DE PLANTER.
La sembra de planter és fa mitjançant llavors
que es planten en petits contenidors per obtenir plançons que desprès plantarem
al hort.
Al següent vídeo us deixo com fer planter.
Farem servir pèsols, però també podeu plantar per exemple: tomateres,
albergínies, enciams i tota mena de hortalisses.
Aquesta tècnica presenta avantatges en la
germinació de llavors que sembrades directament al sòl presenten problemes de
germinació. També ajuden avançar conreus d’estiu si comptem amb hivernacles o
capses protegides. Aprofitem millor les parcel·les del hort que es poden
plantar de seguida que acaba un cultiu,
per altre, sense esperar que hagi de néixer la llavor al sòl.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


