Aquí us deixo una xerrada molt interessant de com es comuniquen els arbres, de Suzanne Sinard. Ella és una professora a d'universitat de British Columbia a Vancouver, ensenya ecologia dels boscos, ha estudiat les connexions de les arrels a través de les micorrizes i la comunicació de les plantes. e
Espero que us agradi podeuuti!itzar subtítols.
Avui, ja he collit els primers pebrots, encara són una mica petits, però com hi veig molts he pensat que més val començar-ne a collir, que després tot s'adjunta i la nevera es fa petita per conservar-ho tot.
També tinc tomates de pebrot són molt gustosos és el primer any que els planto i de moment són molt productius i resistents a les malalties, a part de molt vigorosos.
Els tomates de cirera com sempre donen bons resultats, en tinc de rodons i allargats fantàstics per les amanides i amb un gust boníssim, també cada any resulten ser plantes molt resistents amb uns penjolls de tomates preciosos. Aviat us penjaré fotos.
Amb tots aquests fruits i l'enciam prepararé una amanida de primer plat ben fresqueta que per anar passant l'estiu.
Aquest cap de setmana del 9 i 10 de juliol teniu algunes activitats relacionades amb el mon de les plantes i herbes remeieres.
A Girona, dins el marc del dia del visitant, el museu d'Art realitza diferents activitats obertes al públic. El dissabte 9 de juliol de 17 a 18 hores, el col·lectiu de Remeiers i Remeieres organitza una activitat amb el títol de 'Recuperant de l'oblit remeis de la cultura popular'.
Per altres activitats podeu consultar el següents enllaç ; Dia del visitant.
I durant tot el cap de setmana a Les Preses, 'l'Associació de Pedra Tosca' organitza la primera Fira de Herbes Remeieres i Productes Naturals, amb activitats gratuïtes tot el cap de setmana.
El dissabte Inauguren el jardí de plantes remeieres a les 9.30 del matí. A continuació us deixo la programació per si és del vostre interès.
Avui per dinar una amanida de llenties molt senzilla de fer, aprofitem que aquest any es celebra l'Any Internacional de les Llegums.
És un plat d'estiu que es menja fred, només cal tenir llenties de bona qualitat, jo les compro a la menuda, de la varietat pardina i ecològiques, provinents de l'Aragó de Ecolecera. Les tomates i la ceba són també ecològiques del meu hort.
Per preparar el plat, poso en remull les llenties unes tres hores, després les aclareixo i utilitzo l'olla a pressió per cuinar-les uns 7 minuts quan comença a girar la vàlvula. Llavors les trec, deixo que es refredin, afegeixo la ceba i els tomàquets tallats ben petits i a la nevera.
És un plat ideal per un dia sense carn i un àpat complet si el combineu amb arròs, perquè ajuda a assimilar les proteïnes vegetals de les llenties i si voleu aprofitar al màxim el ferro, un suc de llimona o taronja que porta força vitamina C, que afegida a la del tomàquet ens ajudarà a fer d'aquesta recepta, un plat perfecte per una dieta super nutricional i ben fresqueta per aquest estiu de calor.
Us deixo aquest article del Ecodiari per si és del vostre interès.
Els ecologistes denuncien que la nova legislació dels transgènics defensa les exigències i interessos de les corporacions biotecnològiques i va contra altres models agrícoles i de consum
El juliol de 2004 membres de la plataforma Transgènics Fora van segar uns camps experimentals de blat transgènic de l'IRTA a Gimenells i el Pla de la Font (Segrià). Foto: Ivan G. Costa/Userda
Des de fa més d'una dècada bona part de la societat civil catalana: pagesos i consumidors ecològics, associacions ambientalistes i ecologistes han desenvolupat una forta i àmplia oposició als transgènics agrícoles amb diverses formes reivindicatives, de mobilització i d'acció directa, una iniciativa legislativa popular amb l'objectiu de declarar Catalunya lliure de transgènics, etc. que fins ara només han rebut la negativa i el menyspreu de l'administració catalana i també en forma de repressió judicial contra activistes del moviment antitransgènic.
Amb aquests antecedents la Generalitat de Catalunya a través del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DARP) estableix, tal com va avançar EcoDiari, el Decret 62/2015 de 28 d'abril que regula el règim jurídic de la utilització confinada, l'alliberament voluntari i la comercialització d'organismes modificats genèticament. Aquest Decret substitueix l'anterior Decret 152/2003 de 23 Juny que queda derogat.
Les justificacions oficials que motiven aquest nou Decret són que l'antic tan sols preveia la utilització d'OMG d'espècies vegetals i en canvi ara es vol ampliar i donar cobertura a tota la tipologia de transgènics (microorganismes, animals i plantes). Així mateix, es volen modificar les funcions de la Comissió Catalana de Bioseguretat per, segons s'afirma, agilitzar els procediments de la utilització confinada i dels alliberaments voluntaris amb finalitat diferent de la comercial (camps d'assaig a l'aire lliure). Finalment es vol crear un registre de transgènics.
En el fons la filosofia i la lletra d'aquest Decret és la mateixa de l'anterior: una defensa irrefutable a les exigències i interessos de les corporacions biotecnològiques, mentre es fan oïdes sordes als reincidents conflictes generats per la transgènia i al rebuig creixent de la ciutadania i els moviments socials que practiquen un altre model agrícola i de consum alternatiu social i econòmicament sostenible. Cal destacar que el DARP ha rebutjat totes i cadascuna de les nombroses al·legacions contraries al Decret que van presentar diverses entitats ecologistes, de la pagesia i del consum ecològic que exigien la seva retirada i la redacció d'una nova normativa en favor d'un model agrari lliure de transgènics.
A més aquest nou Decret apareix en un context específic especialment preocupant i perillós : 1) la directiva europea que facilita a cada estat europeu la decisió de prohibir o autoritzar els cultius transgènics i que en el cas català/espanyol pot significar la introducció il·limitada de noves varietats i cultius, 2) la recent directiva europea que autoritza l'entrada de 17 nous transgènics per a l'alimentació en el marc (o no) de les negociacions del tractat de comerç i inversions entre la UE i els EUA (el TTIP), 4) el comunicat de l'Agència Internacional de Investigació del Càncer de la OMS que declara l'herbicida glifosat (àmpliament utilitzat en els cultius de soja transgènica) com “probable cancerigen” i que recomana evitar el seu ús.
D'entrada el Decret vulnera el dret fonamental de la ciutadania a ser informada i consultada sobre la investigació i la promulgació de les normes que regulen els cultius transgènics i sobre tot perquè no facilita la informació suficient per prendre decisions contrastades entorn al seu cultiu i consum i per controlar les actuacions de l'Administració. En la memòria que acompanya el Decret s'esmenten diverses entitats a les quals s'ha donat tràmit d'audiència (protransgènics) però incomprensiblement no figura cap de les organitzacions socials que reiteradament han mostrat el seu rebuig al transgènics agrícoles. Limitar la participació ciutadana a l'exposició pública al DOGC i al tràmit de consulta de forma exclusiva a les entitats favorables als transgènics mostra palpablement un cop més que s'està legislant per defensar els interessos de les multinacionals.
El Decret ignora absolutament els nombrosos estudis científics d'aquests recents anys que evidencien els perills i els greus impactes dels transgènics agrícoles, mentre que opta exclusivament i cegament pels estudis aportats per les multinacionals i els informes en favor dels transgènics de la EFSA, l'organisme científic oficial europeu encarregat de la Seguretat alimentària, àmpliament criticat per l'estreta vinculació dels seus components amb la indústria dels transgènics. Per altra banda, la Comissió Catalana de Bioseguretat i la Comissió tècnica de suport i assessorament són organismes fets a mida jurídicament a les necessitats i interessos de les multinacionals biotecnològiques; tots els components són representants del govern (Conseller d'Agricultura i directors generals d'altres departaments de l'Administració), tots són de contrastada garantia i fidelitat protransgènica i no es contempla en cap cas la presència de persones d'organitzacions procedents de la pagesia, el consum o l'ecologia que són crítiques amb els transgènics.
Això deixa en les mans exclusives de la industria la definició i desenvolupament de la política agrícola i dels transgènics i nega el dret de la ciutadania i els consumidors a participar i decidir sobre temes alimentaris, de salut i medi ambient.
En la memòria del Decret no figura cap estudi que valori i quantifiqui els impactes econòmics i socials pel desenvolupament de l'agricultura transgènica sobre la pagesia i la ciutadania. No hi ha tampoc cap reconeixement de l'existència de la contaminació genètica, malgrat la nombrosa documentació elaborada, fins i tot en alguns casos per l'entitat oficial del Consell Català per la Producció Agrària Ecològica i no es contempla cap figura de protecció de l'agricultura ecològica, d'abellaires i d'altres models d'agricultura local i tradicional que estan o poden estar en perill permanent de contaminació per la presència de camps veïns que cultiven transgènics.
El registre de transgènics hauria de ser públic a l'abast de la ciutadania, de la pagesia i dels apicultors, la informació i localització sobre els camps de transgènics, comercials i experimentals hauria de ser exacta, indicant la parcel·la concreta i no solament el municipi. Aquest registre hauria de ser accessible des d'Internet de forma actualitzada, ja que en cas contrari el Departament sempre pot retardar la resposta o negar-la al·legant la confidencialitat de les dades.
En conseqüència d'avant d'aquest nefast nou Decret, les organitzacions ambientalistes i ecologistes, de producció i consum agroecològic només ens queda prosseguir amb la lluita política i jurídica fins aconseguir eliminar els transgènics del nostre territori.
L'estat espanyol és l'únic país europeu que cultiva blat de moro transgènic a gran escala des de l'any 1998 i a la vegada importa milions de tones de soja transgènica per elaborar pinsos animals i permet l'existència de centenars de camps experimentals. Catalunya és després de l'Aragó la Comunitat Autònoma amb el major nombre d'hectàrees de transgènics i importacions de soja.
Això ha estat possible perquè els diversos governs de l'Estat central i de Catalunya han col·laborat estretament i s'han implicat amb les multinacionals biotecnològiques per tal d'imposar els transgènics sense debat públic al conjunt de la població: tractant d'impedir la informació crítica, negant i ocultant el fenomen de la contaminació genètica i incomplint la normativa europea sobre el control i seguiment del cultius.
L'agricultura transgènica representa una seriosa amenaça perquè provoca gravíssims impactes socials, econòmics, sanitaris i ambientals com s'ha demostrat en països on es cultiven milions d'hectàrees de blat de moro, de soja i de cotó (Mèxic, Argentina, Brasil, Paraguai, Índia), mentre que a la Unió Europea 10 països han prohibit els cultius transgènics en base als nombrosos estudis de científics independents que mostren clarament greus impactes per la salut i el medi ambient.
Avui al hort he collit quatre cogombres, tres carbassons, dos cebes, un porro i un enciam salanova de color vermell.
I per dinar faré una crema de carbassó amb porro que és fàcil de menjar i de cuinar. Agafem el porro el netegem i tallem a trossos petits el passem per la paella amb una mica d'oli i afegim els carbassons sense pelar a trossos uns dos minuts afegim aigua que cobreixi i 15 minuts a foc mig que quedin tous, després batut amb la batedora i refredat a la nevera, està deliciós.
I de segon un plat d'amanida feta amb l'enciam, el cogombre, la ceba i afegides unes llavors de chia, llinassa dorada, sèsam i flocs de civada amb vinagreta de mostassa i una hamburguesa de vedella de 100% de pastura de Mas Maiensa. Tot ecològic 100%.
I de postres un préssec certificat ecològic del Ordal. Un àpat senzill, però riquíssim.
Us deixo el resum del estudi que han fet científics de la Universitat de Sussex publicat a la revista .'Frontiers in Ecology and Environment'. La noticia es va publicar a Science Newsline , espero que sigui del vostre interès
Foto: Victòria Frausin.
Una tècnica de cultiu practicada durant segles pels habitants de l'Àfrica Occidental, que converteix el sòl pobre en nutrients de la selva tropical en terres de cultiu fèrtils, podria ser la resposta a la mitigació del canvi climàtic i revolucionar l'agricultura a l'Àfrica.
Un estudi global, dirigit per la Universitat de Sussex, que inclou antropòlegs i científics del sòl de Cornell, Accra, i Aarhus Universitats i l'Institut d'Estudis de Desenvolupament, té per primera vegada identificats i analitzats rics sòls fèrtils es troben a Libèria i Ghana.
Van descobrir que el mètode antic d'Àfrica Occidental de l'addició de carbó vegetal i residus de cuina als sòls altament erosionats, pobres en nutrients tropicals pot transformar la terra en sòls negres duradora fèrtils, rics en carboni, que els investigadors dub 'African fosc Terres ".
Des de l'anàlisi de 150 llocs al nord-oest de Libèria i 27 llocs a Ghana investigadors van trobar que aquests sòls molt fèrtils contenen 200-300 per cent més de carboni orgànic que altres sòls i són capaços de suportar molt més l'agricultura intensiva.
El professor James Fairhead, de la Universitat de Sussex, que va iniciar l'estudi, va dir: "Imitant aquest antic mètode té el potencial de transformar la vida de milers de persones que viuen en algunes de les regions més afectades per la pobresa i la fam a l'Àfrica.
"Queda molta feina per fer, però aquesta simple pràctica agrícola, eficaç podria ser una resposta als grans reptes mundials, com ara el desenvolupament de sistemes agrícoles climàticament intel·ligents" que poden alimentar una població en augment i adaptació al canvi climàtic. "
sòls similars creats per la gent de l'Amazònia en èpoques precolombines Recentment s'han descobert a Amèrica del Sud - però les tècniques de la gent utilitza per crear aquests sòls són desconeguts. D'altra banda, les activitats que van portar a la creació d'aquests sòls antropogènics es van veure afectades en gran mesura després de la conquesta europea.
És encoratjador que els investigadors en l'estudi d'Àfrica occidental van ser capaços de viure dins de les comunitats, ja que creen les seves terres fèrtils. Això els va permetre aprendre les tècniques usades per les dones de les comunitats indígenes d'eliminar de cendres, ossos i altres residus orgànics per crear la Terra Fosca africà.
Dr. Dawit Salomó, l'autor principal de la Universitat de Cornell, va dir: "El que és més sorprenent és que tant a l'Àfrica com a l'Amazònia, aquestes dues comunitats indígenes aïllats que viuen allunyats en la distància i el temps eren capaços d'aconseguir alguna cosa que el d'avui en dia l'agricultura pràctiques de gestió no podrien aconseguir fins ara.
"El descobriment d'aquest clima indígena pràctiques de gestió del sòl intel·ligent és molt oportuna. Aquesta estratègia valuosa per millorar la fertilitat del sòl alhora que contribueix a la mitigació del canvi climàtic i l'adaptació a l'Àfrica podria convertir-se en un component important de l'estratègia global de gestió de l'agricultura climàticament intel·ligent per aconseguir la seguretat alimentària ".
L'estudi, finançat pel Consell d'Investigació Econòmica i Social, titulada "enriquiment sòl africà indígena com una alternativa de l'agricultura sostenible respectuosa amb el clima", ha estat publicat a la revista Frontiers in Ecology and Environment es pot trobar aquí.
La darrera posta de sol des de els Jardins de Mas Maiensa.
Aquest any després de 49 anys es torna a repetir un fet inusual, que el solstici d'estiu coincideixi amb lluna plena.
Des de el 1967, ràpid es dit. Però moltes llunes han passat fins arribar-hi altre vegada.
Llavors era l"època hippie i ara una era tecnològica. Però la lluita pel medi ambient i els drets humans continuen. I caldren encara moltes llunes perquè veiem el final del camí.
es
L'estiu astronòmic ha començat a les 00,34 hores i cada dia la nit serà més curta a partir d'avui, fins que arribem al proper solstici d'hivern. Mentre gaudirem de dies de sol i calor. Podrem anar a la platja i la muntanya, fer vacances, viatjar o senzillament descansar i sentir els sons de la natura que ens abraça amb colors i olors.
Us desitjo un bon estiu, recollint els fruits del vostre hort i jardí.
Avui, us deixo el manifest que va preparar l'Enric Ramionet per la Caminada Solidària pels Refugiats que vam fer els pobles de Llagostera i Cassà de la Selva. Espero que sigui un motiu de reflexió i pensament, per seguir endavant pels drets de tota persona refugiada, que fuig d'una guerra que no ha volgut, però que ha trobat en mig de la seva vida, per les discrepàncies d'uns governants, que a ple segle XXI encara no han après ha dialogar.
OBRIU ES FRONTERES, VOLEM ACOLLIR.
Obriu les fronteres, volem acollir, aquest és el lema de la manifestació que ahir va convocar milers de persones a Barcelona, convocada per un centenar d’entitats catalanes per recordar que avui és el dia mundial del refugiat. Arreu del país, d’un temps ençà, s’alcen les veus i es multipliquen les accions en suport dels que ara busquen refugi , molta gent coratjosa i compromesa s’ha traslladat a Grècia, als camps improvisats que ara ja s’han desmantellat, per oferir els seus ànims i les seves mans com a voluntaris. Bona part de l’ànima d’aquest país ha quedat commoguda per les imatges que ens arriben, per la desesperació de tants homes i dones que busquen un lloc segur per viure i de tantes criatures i avis que no demanen a la vida altra cosa que poder seguir amb els seus, vagin on vagin.
Es denuncia l’hostilitat, la negligència, la irresponsabilitat dels representants polítics, la vulneració dels drets humans. Els de l’estat espanyol i el de tants països d’Europa. I quan es diu, s’oblida que ells no són sinó el reflex de la irresponsabilitat, la negligència i l’hostilitat de les persones a les quals representen. A Àustria es va quedar a un pas del triomf d’un partit xenòfob d’extrema dreta que utilitzava els refugiats com un espantall, la Merkel, tot i tenir, segurament, una visió més economicista que humanitària de l’arribada dels refugiats, ha hagut de frenar la seves polítiques d’acollida perquè els populisme racista se li menja el terreny.
Es per això que els actes com els d’ahir a Barcelona, o com el que va aplegar un centenar de cassanencs i llagosterencs a la Pineda Fosca són fonamentals. Ho són perquè la visió oberta, humana, solidària ha de créixer i s’ha d’imposar entre l’opinió pública i si ho fa, creixerà i s’imposarà en els governs i les polítiques que apliquen.
I ha de créixer l’esperit crític, i s’han d’entendre les causes i s’ha de mirar la realitat a la cara:
El Mediterrani s’ha convertit en un fossa comuna. Segons l’Acnur, des del 2010 han mort 12.705 persones intentant arribar a Europa. (més de 30.000 si es fa el càlcul des de l’any 2000)
El 2010, es van comptabilitzar 20 morts, el 2011: 1500, el 2014: 3500, el 2015: 3771 i durant la primera meitat d’aquest any ja n’han mort 2.814. El Mare Nostrum s’ha convertit, com denuncia aquella ong admirable, en el Mare Mortum.
Hem vist documentals estremidors, hem vist el cadàver d’un nen a una platja turca, i a una mare amb el seu fill mort a coll com si es negués a acceptar que ja no era viu, hem vist moltes imatges que se’t claven a la mirada i que ens fereixen la consciència. Aquesta és la única esperança que tenen. Ferir la consciència dels països poderosos i que emergeixi una onada de solidaritat. No només perquè s’obrin les fronteres i es rescati i es protegeixi la gent que arriba fugint d’un infern, sinó perquè les relacions internacionals, els paper de la geopolítica, les intervencions militars i polítiques dels nostres governs deixin de ser tan mesquines i cíniques com són ara.
No oblidem, però, que les nostres certeses i les nostres emocions col·lectives són fràgils i manipulables i que qui en controla els ressorts pot ocultar o situar al centre de la nostra mirada el que vol. Repetim-ho: hem d’afinar el nostre sentit crític, entendre les raons profundes i conèixer les realitats més dures per evitar que ens manipulin.
Hem de saber de les desigualtats, saber que les raons de la pobresa i la riquesa estan íntimament vinculades, saber de les guerres d’espoli, de la farsa de la guerra global contra el terror, de les intervencions en els països farcits de petroli i recursos naturals en nom d’uns interessos que diuen que són nostres però són els de molt pocs. Es va destruir Irak, Líbia, es va ocupar Afganistan per portar-hi la democràcia i no s’ha aconseguit res més que escampar-hi el terror, la destrucció i la desolació.
Hem de saber que Abu-Bakr al-Baghdadi, inspirador de l’Isis i primer auto proclamat califa d’aquesta entitat monstruosa que s’anomena Estat Islàmic, va passar 11 mesos detingut per les forces americanes a Camp Bucca després que envaïssin el seu país. I que va ser allà on es va interessar per la gihad. I saber que Polònia, per exemple, va participar en l’ocupació d’Afganistan (700 mil morts, 10 milions de desplaçats, 8 milions de refugiats) i que ara no es mostra disposada a acollir cap refugiat. Ni un.
España, quan jugava a tornar a ser imperi sota el comandament d’aquell home petit i grotesc que portava bigoti i parlava anglès amb accent mexicà, va participar en la destrucció d’Iraq. Espanya, a més, com tants països dels dits occidentals i poderosos, exporta armes a les zones de conflicte, sobretot via Aràbia Saudita.
El piadós Fernandez Diaz va dir que estaven disposats a acollir 1.300 demandants d’asil, dels 9000 que li imposava la Unió Europea. Se n’han acollit 120. I sovint, aquest individu i el seu àngel de la guarda, vincula de forma irresponsable, immigració i gihadisme. (o fins i tot immigració, gihadisme i independentisme)
Quina és la veritat? La veritat és que la meitat dels 17 milions d’habitants que tenia Síria ha hagut de deixar casa seva. 7,6 milions són desplaçats forçosos interns i quatre milions es troben refugiats als països veïns. (Jordània, el Líban, Turquia). La veritat és que el món és terriblement desigual, la veritat és que Europa encarrega (i paga) a Turquia per una banda i al Marroc per l’altra perquè impedeixin que l’èxode que en bona part s’ha desencadenat per les seves polítiques, pugui traspassar les seves fronteres. La veritat és que els nostres governs s’inhibeixen dels seus deures morals i legals.
Quan, en el futur, es contemplin aquests temps amb perspectiva, ens avergonyirem de l’actuació i de les responsabilitats dels països europeus. Quedaran les fotografies, els documentals, les pel·lícules que se’n faran, les cançons que se’ls haurà dedicat. I ningú farà seva la mirada curta i cruel que ara governa el destí dels que busquen refugi.
I és per això, per solidaritat instintiva, per raons humanitàries, per responsabilitat, per raons de justícia, per la seva i la nostra dignitat i per la dignitat d’Europa, que hem de demanat que obrin les portes i que es creïn vies segures. Per situar l’esser humà i els drets més elementals al centre de totes les polítiques. La Declaració Universal dels Drets Humans, article 13.2 i 14.1 parla del dret de desplaçar-se i del dret de refugi. La Convenció de Ginebra i el Conveni europeu de protecció dels drets humans, obliguen legalment a oferir asil a les persones perseguides per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o opinions polítiques, i que no poden acollir-se a la protecció del seu país.
Per entendre les imatges dels nens morts a la platja, de les barques precàries que naufraguen, per tantes hores de camí, de fred, de gana, per entendre com es poden posar als sers que més estimes tant a prop de la mort, o de les màfies o de les pitjors pulsions dels sers humans, s’ha de mirar la destrucció i el horror del que fugen.
Ho podem dir en xifres, amb arguments racionals o amb poemes com el que, fa uns quants anys, Pere Quart va escriure evocant un altre èxode tràgic d’un poble que fugia de la guerra, de la repressió i de les bombes i que també buscava refugi. Aquells que travessaven els Pirineus amb mitja vida condormida; i amb l’altre meitat que els acompanyava per no quedar-se sense vida. Els que procuraven no morir sinó viure d’enyorança i notaven l’esperança desfeta i una recança infinita per aquella pàtria tant petita que la somiaven completa.
Es per un simple, instintiu i honest sentit humanitari, per les obligacions d’una legalitat internacional que procura mantenir una mínima llum de civilització sobre la terra, per evitar que l’odi s’escampi i es propagui pel futur i perquè ja hauríem d’haver après totes les lliçons de la historia, que hem de demanar que es concedeixi asil a qui ho necessita, que no es bloquegin les iniciatives d’acollida, que es revoqui el pacte immoral entre la UE i Turquia, que es facilitin vies legals i segures als que fugen de la fam, la destrucció i la guerra i que s’obrin les nostres fronteres perquè nosaltres si que estem disposats a acollir.
La herba de Santa Margarida és una de les centaurees que podem posar a la ratafia. Aquí la podeu veure.
La trobareu en prats assolellats obre les seves flors a ple sol. Pertany a la família de les venecianes, hi han diverses subespècies. Té gust amargant i a la ratafia posem la flor (1 per tres litres). Cal ser acurat amb les dosis, pot ser tòxica en quantitats elevades.
En infusió s'utilitza per l'agonia i com a digestiva. Preparada amb vi dolç per maceració s'utilitza com aperitiu.
S'estén per Europa, la Mediterrània
,Àsia i està naturalitzada a Amèrica. La trobem fins a 1200 metres l'altitud ens prats i els extrems dels boscos.
També s'anomena perico vermell, genciana i centaura el seu nom ve de la mitologia grega i del centaurees Quiró que es va curar la ferida d'una llançà enverinada utilitzant aquesta planta com a remei. I erytraea significa vermell en grec. Els celtes també li retrien culte com a
herba de la bona sort. I és va cultivar durant l'edat mitjà.
Us deixo una xerrada de TED molt interessant, del professor Stefano Mancuso, ens parla del comportament de les plantes i de que són més inteligents del que ens pensem. Espero que us agradi, ja sabeu que podeu canviar els subtítols.
Ja som al juny i la herba de Sant Joan ja comença a florir arreu i ja podem recollir-la per preparar el conegut oli de cop.
Creix al voltant dels camps amb les seves flors grogues que es van obrint cada dia i el millor es anar a recollir-les cada dia fins que en tingueu suficients, millor agafar les que són obertes i tornar l'endemà. no talleu les inflorescències perquè llavors perdreu les flors que encara no s'han obert.
A la web d'Ecodiari ha sortit aquesta noticia que crec que pot ser del vostre interés. Els gestors de la planta atòmica detecten un valor "lleugerament inferior" d'aquesta substància a l'aigua, utilitzada com a sistema de control del reactor
Els ecologistes reclamen el tancament d'Ascó I, de què critica la manca de cultura de seguretat. Foto: Arxiu ND.
La central nuclear d'Ascó II ha hagut d'aturar momentàniament els treballs de la 23a recàrrega de combustible després de detectar un "valor lleugerament inferior al requerit" en una de les mostres de concentració de bor en l'aigua. Utilitzat com a sistema de control de la reacció atòmica, les mesures han de permetre constatar la uniformitat d'aquesta concentració de bor en totes les parts inundades durant la realització dels treballs.
Arran la detecció en una de les mostres dels diferents punts de mesurament d'un valor per sota del nivell estipulat, els gestors de la planta atòmica, segons han notificat al Consell de Seguretat Nuclear (CSN), han aturat temporalment el procés de recàrrega fins a assegurar que es complien els valors mínims requerits. Un cop normalitzada la situació, han afegit, s'ha reprès el procés de recàrrega, que ja es troba en la seva fase final.
Segons l'Associació Nuclear Ascó Vandellòs II, titular de la central, l'incident no ha tingut conseqüències per a les persones ni per al medi ambient.
Aquí teniu un vídeo de la meva visita al Bosc de les Estunes, on la matèria mineral i la vegetal és fusionen.
Una reserva natural és un espai que es conserva per les seves qualitats de flora, fauna o estructura geològica, són de mida reduida però de gran valor que cal protegir i on es poden desenvolupar estudis científics d'interès.
És poden visitar però cal respectar-los. Són declarats reserva Natural per llei o decret de la Generalitat en el cas de les reserves al territori català.
El bosc de les Estunes al municipi de Porqueres és va declarar reserva natural per les baumes que s'hi van formar en la roca de travertí característica de la zona del estany de Banyoles i els arbres centenaris que el formen especialment alzines i roures. Aquest espai ha donat lloc a moltes històries de les goges per les seves característiques
El travertí és una roca formada per calcita, aragonita i limonita de tipus sedimentari que conté molts fòssils i s'utilitza a la construcció des de l'epoca romana, l'edifici més gran construït amb travertí és el coliseu romà.
Les escoles de la vila de Llagostera participen cada any de l'exposició de Flors i Plantes que es fa durant la Festa Major. La seva colaboració és molt esperada i participen tots els alumnes. Aquí us deixo un vídeo, espero que us agradi.
Aquest any la dissenyadora de la capella de Sant Cristòfol ha volgut dedicar-li a les fonts d'aigua de Sant Daniel, que tant lligades estan al portal de Sant Cristòfol, on molts gironins han anat a buscar-les per les seves propietats medicinals.
Us deixo un vídeo amb les imatges del 26è Concurs -Exposicio de Flors i Plantes de Llagostera que es va dur a terme durant la Festa Major 2016. Espero que us agradi.
Aquest any, poc temps per visitar una de les mostres de flors més importants de les nostres contrades. Fent drecera per dalt de la muralla, de la Mercè fins als Jardins dels Alemanys, tot a vista d'ocell. Racons que feia uns anys que no visitava. Aquí us deixo algunes imatges.
I per el camí et trobes amb plantes tricentenaries com aquesta Cyca reboluta espectacular.
Us deixo un vídeo amb les imatges del Claustre, com cada any un dels llocs més espectaculars i variats amb idees molt originals. Aquest any des de les plantes medicinals, fins Carlemany tot un recorregut floral per repetir. Espero que us agradi.
Aquest cap de setmana s'ha celebrat el Mercat de les Herbes de la Ratafia a Santa Coloma de Farners. Aquí us deixo el vídeo resum del que han sigut els 2 dies de mercat, xerrades i passejades.
Espero que us agradi.
Avui, hem menjat les primeres faves estaven delicioses i ben tendres. Gràcies a la pluja de la setmana passada, les baines han crescut suficient per collir-ne un cistell de faves petites però just al punt.
De les faveres que veieu a la següent imatge, fins a les faves al plat han passat gairebé 4 mesos (116 dies).
Vaig plantar 3 varietats diferents: Reina mora, Histal i Claro de luna. El conreu encara que llarg és molt beneficiós per el sòl, perquè al ser la fava una lleguminosa fixa el nitrogen atmosfèric, que serà aprofitat per el següent cultiu. A la següent imatge podeu veure les baines de la varietat Reina mora.
I desprès de collir un bon cistell de baines, pelar-les i cuinar-les amb all i ceba tendres, una mica de cansalada i botifarra negre. Com a condiment marduix i menta. Aquí les teniu llestes per menjar-me-les. Quina delicia.... Bon profit.
Avui celebrem el Dia de la Terra, aquest ja és el 46è any que es celebra arreu del mon. Cada vegada la crida és més gran i més necessària, el nostre planeta Terra està escalfant-se cada dia més ràpid, a mida que la concentració de CO2 és més alta a l'atmosfera.
Avui, 170 paisos es reuneixen a la seu de les Nacions Unides a Nova York per signar l'acord de Paris sobre el Canvi Climàtic. El van aprovar 196 paisos, el 12 de desembre de 2015, l'acord que es va redactar compromet als paisos signants que prenguin mesures per evitar l'escalfament per sota del 2 graus centígrads i a ser possible per sota d'1,5 davant dels greus riscos que aquest augment de temperatura pot comportar amb la sostenibilitat i diversitat de les diferents espècies que habitem el planeta tant siguin animals com vegetals.
El Dia de la Terra es celebra des de el 1970, és un dia per plantar arbres i l'associació Earth Day Network és l'encarregada de coordinar esdeveniments arreu del mon. Aquest any es proposen plantar milions d'arbres. Perquè els arbres ajuden a:
A combatre el canvi climàtic perquè absorbeixen l'excés de CO2. Mitjà hectàrea d'arbres adults absorveixen el consum d'un cotxe que faci 42.000 km..
A respirar aire net. Absorbeixen els olors i gasos contaminants per les seves fulles i troncs i magatzemant-los..
A la perdùa d'espècies, mitjançant la plantació de arbres ajudem a contrarestar la perdua d'espècies i mantenir els conectors entre ecosistemes.
Ajuden a les comunitats i els seus mitjans de vida a la llarga milloren la sostenibilitat economica i ambiental..
El dia 15 d'abril va ser declarat per la UNESCO com Dia Internacional de l'Art, en aquesta data es commemora el naixement de Leonardo da Vinci, qui va ser un dels més grans artistes renaixentiste, que va nèixer el 15 d'abril de 1452.
Arreu de les viles gironines es celebren diferents fires i actes durant el cap de setmana per celebrar aquest dia. Així diferents escoles d'art faran publiques activitats de totes menes per donar a conèixer a la població les diferents formes artístiques d'expressió.
A Llagostera s'han fet tallers per grans i petits de pintura, escultura i música en directe. Els joves i infants han pintat una mandala gegant amb guix a la plaça Catalunya.
De la web de RuralCat us deixo el següent article per si es del vostre interès.
Prop de 300.000 escolars participen aquest curs del pla promogut per la Generalitat que promociona hàbits de consum saludables.
Una APP interactiva que permet als alumnes analitzar els seus hàbits de consum de fruites i verdures és l’última novetat incorporada dins el Pla de consum de fruites i verdures promogut per la Generalitat de Catalunya. L’APP forma part del taller organitzat per AFRUCAT “Jo i la fruita” en el qual participaran uns 2.000 nenes i nens de 43 centres educatius catalans.
A través d’aquesta APP s’analitzaran els hàbits d’alimentació i activitat física dels nens/es i el nivell de coneixement i consum de les fruites i hortalisses que es distribueixen en el Pla de consum. Les activitats de l’APP també busquen transmetre d’una manera participativa les avantatges del consum de fruites i hortalisses i com es poden incorporar en la dieta diària de tota la família.
El taller “Jo i la fruita” també compta amb una segona part que es desenvolupa en una cúpula on es projecta un audiovisual sobre el recorregut de la fruita des del camp fins que arriba a casa.
Pla de consum de fruita i verdura
Catalunya impulsa per setè any consecutiu el Pla de consum de fruita i verdura a les escoles. Aquest Pla forma part de l’estratègia de la Unió Europea per invertir la tendència a la disminució del consum d’aquests productes i incidir en els infants perquè adquireixin nous hàbits alimentaris.
La iniciativa pretén que els joves consumidors valorin més les fruites i les hortalisses, i, per tant, n’augmenti el consum futur, i també contribuir a la promoció d’hàbits de consum més saludables, i, en conseqüència, reduir el risc de patir determinades malalties com ara l’obesitat i la diabetis.
El Pla està finançat per la Unió Europea i el Departament d’Agricultura i compta amb la col·laboració dels departaments d’Ensenyament i Salut.
Durant aquest curs participaran en el pla 1.213 centres educatius i arribarà a prop de 293.000 nens/es de segon cicle d’educació infantil i primària (quan es va iniciar el pla eren 50.000 alumnes i 213 escoles).
La previsió de distribució de fruita i hortalisses és de 1000 tones (poma, pera, mandarina, taronja, maduixot, plàtan, cirera, nespra, albercoc, préssec, nectarina, kiwi, pastanaga i cirerol) durant els mesos de gener a juny, de les quals fins ara s’han distribuït 450 tones de producte.
D’altra banda, com a mesures d’acompanyament per donar suport a la distribució de fruita, aquest curs s’han organitzat dos tallers sobre hàbits de consum saludables en 268 centres educatius, que arribaran aproximadament a 10.800 infants. Un d’aquests tallers és “Jo i la fruita” promogut per AFRUCAT i el segon és “Frutiland”promogut per l’entitat “La Nave va”.
L’objectiu dels tallers és donar suport al lliurament gratuït de fruita i hortalisses i reforçar l’adquisició d’hàbits alimentaris saludables. Els tallers s’adrecen als infants de cicle inicial i mitjà de primària dels centres educatius que participen en aquest Pla.
Pel pla de comunicació del programa del curs 2015/2016 s’ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Futbol Club Barcelona i del Reial Club Deportiu Espanyol, que mitjançant un conveni signat amb el DARP a finals de l’any 2015, han cedit imatges de jugadors per la campanya.
En el curs 2015/2016 el pressupost destinat a aquest projecte és de d’2.17€. El 75% d’aquest import ha estat cofinançat per la Unió Europea.
Aquí teniu la flor amb les llavors de Calèndula dels camps secant-se al sol. Com podeu veure és més petita que la de calèndula o boixac. Tota la planta és similar, podríem dir que són germanes. Comparteixen genere: calèndula i es diferencia amb l'espècie: arvensis (calèndula dels camps) i officinalis (groguets).
Creix per les vores dels camins i els prats ara a la primavera. Aquí a dalt podeu veure la flor. I a la següent imatge el seu aspecte general.
Són unes molts bones plantes companyes, perquè atrauen insectes beneficials i són font de pol·len.
També se'l hi atribueixen moltes propietats medicinals i es pot usar com infusió per ús intern o com pomada o cremes per ús extern.
Per us intern té propietats reguladores de la menstruació, per l'anèmia i malalties digestives. Per ús extern en cremades, hemorroides i eczemes.
La podeu utilitzar fresca o conservar en sec. Sempre cal tenir oleat de calèndula a la farmaciola, senzill de fer i molt útil.
Neurobiòleg de la Universitat de Florència: "Les plantes tenen els nostres cinc sentits i quinze més" es va publicar a la contra de La Vanguardia podeu llegir-ho en l'enllaç anterior. (traducció automàtica). Espero que us agradi.
Stefano Mancuso, 49 anys, neurobiòleg vegetal de la Universitat de Florència, va fundar i avui dirigeix el Laboratori Internacional de Neurobiologia Vegetal.
Les plantes senten?
Molt més del que sentim els animals. I no és la meva opinió o percepció, és una evidència científica.
No és vostè un il·luminat.
No. Sabem que perceben els canvis elèctrics, el camp magnètic, el gradient químic, la presència de patògens ...
¿Senten, vine ...?
Les plantes tenen els nostres cinc sentits i quinze més. No tenen ulls i orelles com nosaltres, però perceben totes les gradacions de la llum i les vibracions sonores.
¿I els agrada la música?
Certes freqüències, sobretot les baixes (entre els 100 Hz i els 500 Hz), afavoreixen la germinació de les llavors i el creixement de les plantes cap a la font d'aquest so, que equival a freqüències naturals com la de l'aigua que corre, però parlar o cantar a les plantes és perdre el temps.
Hi ha sons sota terra?
S'ha descobert que les arrels produeixen so i són capaços de percebre-ho. Això suggereix l'existència d'una via de comunicació subterrània.
Tampoc tenen nas.
El seu olfacte i gust són molt sensibles. Perceben les molècules químiques, és la seva manera de comunicació, cada olor és un missatge. I tenen tacte, només cal veure a càmera ràpida com palpa una planta enfiladissa.
¿I diu que es comuniquen?
Es comuniquen amb altres plantes de la mateixa espècie a través de molècules químiques volàtils, manen ara missatges de perill. Si un insecte se li està menjant les fulles, la planta produeix a l'instant determinades molècules que es difonen quilòmetres i que avisen que hi ha un atac en curs.
I com es defensen?
De moltes maneres. Poden augmentar les seves molècules verinoses o produir proteïnes indigeribles per l'insecte. Moltes plantes en ser menjades per un insecte emeten determinades substàncies per atraure altres insectes que ho depreden.
Això és comunicació entre espècies.
Les plantes produeixen moltes molècules químiques l'únic objecte és manipular el cervell dels animals, en aquest context s'inscriuen les drogues.
Un exemple ...
Estudis recents demostren que un taronger o un llimoner en flor actua de diferent manera segons la quantitat de pol·len que porti l'insecte. Si porta molt de pol·len, augmenta en el nèctar la quantitat de cafeïna per a activar el seu cervell, perquè s'acordi d'aquesta planta i torni. Si porta poc pol·len, talla la cafeïna.
¿Intel·ligència vegetal?
Si intel·ligència és la capacitat per resoldre problemes, les plantes són capaços de respondre de manera adequada a estímuls externs i interns, és a dir: són conscients del que són i del que les envolta.
Això és molt!
Hem ignorat com funciona el 99,7% de la vida al planeta i no ens ho podem permetre perquè la nostra dependència del regne vegetal inclou -a més de l'aire, el menjar i els fàrmacs- l'energia (els combustibles fòssils són dipòsits orgànics).
Desconeixem el 90 per cent de les plantes.
En la seva evolució les plantes s'han produït milions de solucions que són molt diferents de les que s'han produït els animals. Fins ara l'home ha basat la seva tecnologia en com estem fets nosaltres: un centre de comandament i una jerarquia d'òrgans, i així s'organitzen les nostres societats, governs, màquines ...
Hi ha un altre món en el qual inspirar-nos.
Estudiar les plantes ens donarà una quantitat ingent de possibilitats tecnològiques. Per exemple, les xarxes: una xarxa d'internet i un conjunt d'arrels són molt similars. Però les plantes són xarxes vives, imagini el que podem arribar a aprendre d'elles.
Són altruistes?
Competeixen amb altres espècies i cooperen si són del mateix clan. Però hi ha alguns exemples extraordinaris en els quals podem parlar d'un alt grau d'altruisme. Hi ha una investigació molt bella que es va fer fa quatre anys al Canadà.
Cuénteme.
Es va aïllar a un gran avet de l'accés a l'aigua, i els avets del voltant li van passar els seus nutrients durant anys perquè no morís. Les plantes són organismes socials tan sofisticats i evolucionats com nosaltres.
¿Tenen cura de la seva prole?
En les plantes observem la cura parental que observem en els animals més evolucionats. En un bosc dens, perquè un arbre nadó adquireixi certa altura per poder fer la fotosíntesi i ser autosuficient han de passar almenys deu o quinze anys durant els quals serà alimentat i cuidat per la seva família.
On tenen el cervell?
Les neurones són les úniques cèl·lules en els animals que produeixen i transmeten senyals elèctrics. En les plantes, la major part de les cèl·lules del seu cos ho fan, i en la punta de les arrels tenen moltíssimes. Podríem dir que tota la planta és cervell.
es
es
