Les taronges ecològiques són més riques en vitamina C

FONT: www.rural.cat


04/01/2011 AlimenCat Després de més 10 anys d'investigacions, un estudi de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural (ETSIAMN) de la Universitat de València, ha descobert que les taronges ecològiques compten amb una major quantitat de vitamina C que les procedents de l'agricultura tradicional. 

Per dur a terme el projecte, els investigadors han estudiat la mateixa quantitat de taronges de diferents varietats, tant de producció ecològica com convencional, procedents d'explotacions situades en les comarques citrícoles del sud de València. Els resultats obtinguts constaten que els fruits ecològics tenen un major valor nutricional, ja que amb cada 100 mililitres de suc de taronja ecològica s'arriba a la dosi diària recomanada (més de 60 miligrams), i en canvi, amb la taronja procedent de l'agricultura tradicional no s'aconsegueix aquesta dosi.

Segons explica Mª Dolores Raigón, coordinadora d'aquests treballs i professora de l'ETSIAMN, "la diferència obtinguda en els valors de qualitat del fruit provinent de l'agricultura ecològica es converteix en criteri clau per a l'èxit en la comercialització d'aquests productes". Segons les últimes estadístiques consultades per l'ETSIAMN, el 80% dels cítrics produïts a Espanya s'exporten, essent Alemanya el país que encapçala la importació de cítrics ecològics, amb més d'un 40% de les vendes. Seguidament se situa el mercat intern espanyol, França (13%), Regne Unit (9%) i Holanda (8%).

Raigón assegura que la taronja "és el producte més demandat i representa pràcticament el 80% de la producció ecològica. La segueixen en importància la clementina, la llimona, el pomelo i la llima". També apunta, com a avantatge del cultiu de cítrics ecològics, que "implica recórrer a més mà d'obra, tant per les feines de desbrossament i recol·lecció com per la manipulació de la taronja en fresc. A aquest efecte socioeconòmic s'ha d'afegir els beneficis mediambientals de la producció ecològica, exempta d'herbicides i substàncies químiques de síntesi, la qual cosa repercuteix en la riquesa biològica dels sòls, en la qualitat de les aigües subterrànies i en l'increment de la fauna al voltant de les explotacions, sense oblidar els valors nutricionals, ja que el suc procedent de fruits ecològics aporta un 10% més de vitamina C".

SANTI SANTAMARIA, UN HEROI DELS FOGONS.

Ahir al vespre, em vaig assabentar de que en Santi Santamaria un dels millors xefs catalans ens va deixar, va patir un desmai i no el van poder reanimar. Des de aquí les meves condolences a la família i les seves amistats.

Com diu el últim apunt del seu blog personal ‘Un Mestre’, comença ”Fa pocs dies, Santi Santamaria em va donar un text a corregir. No parlava de cuina, sinó de l’amor; de l’amor que li transmetia el bosc que el seu pare li va regalar: un tros de terra on va plantar-hi uns arbres, deia en Santi, “que he vist créixer al llarg de la meva vida i que potser em sobreviuran. Aquest és un bosc d’amor entre generacions i enllà del temps, i d’amor és la seva aroma” .

Per a mi, que no el coneixia personalment, ha sigut un personatge que sabia crear-te el dubte,  defensor dels productes de la terra, les seves critiques han fet pensar i crear opinió. El dubte i la informació ens ajuden a tenir opinions fonamentades i contrarestades, el que es bo per l’educació personal de cadascú.

Cuino cada dia, si pot ser del meu hort, com a mínim 3 ingredients, el dia que puc fer el primer plat, el segon plat  i els postres de la meva producció soc feliç. Els cuiners i les cuineres hi dediquem molt de temps, entre triar, comprar la matèria prima i desprès cuinar-la,  perquè els comensals amb gana en deu minuts s’han cruspit el dinar, el berenar o el sopar, en aquest aspecte la cuina és ingrata i per això, considero en Santi un heroi dels fogons. Ell i la seva família han sabut fer una empresa de prestigi arreu del món, reconeguda alt nivell i espero que els seus continuïn comunicant el seu missatge.

El seu darrer apunt del 11 de febrer és molt interessant. Aquí  teniu l’enllaç ‘Amb tot el respecte, Sr. President’

Et  trobarem a faltar.

Rebuig unànime dels ecologistes al viratge pronuclear de Zapatero

Font: www.ecodiari.cat

Al parer d'Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF cal derogar immediatament l'allargament de la vida de les centrals nuclears més enllà dels 40 anys

El renaixement pronuclear s'estén arreu del món. Foto: Userda. El renaixement pronuclear s'estén arreu del món. Foto: Userda.

Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEO / BirdLife i WWF, expressen el seu rebuig al viratge pronuclear que, al seu parer, ha donat el govern espanyol, en aprovar dins de la Llei d'economia sostenible la possibilitat d'allargament de la vida de les centrals nuclears més enllà dels 40 anys.

Per tot això, les cinc organitzacions ecologistes, consideren essencial la derogació immediata d'aquest punt de la Llei d'economia sostenible, exigint al govern que, d'una vegada per totes, elabori un calendari de tancament de les centrals nuclears, a més de la posada en marxa d'un pla estratègic per a la creació d'una nova cultura de l'energia que sigui sostenible, basada en l'estalvi, l'eficiència i les energies renovables.

Les cinc grans ONG ecologistes rebutgen frontalment la possibilitat d'allargament de la vida de les centrals nuclears proposada per CiU i PNB i recolzada pel PSOE i pel PP. Per a aquestes organitzacions és lamentable que el PSOE hagi acotat el cap davant les pressions i interessos del lobby nuclear. En aquest sentit, adverteixen que l'incompliment de la promesa electoral reflectida en el programa d'aquest partit polític tindrà un clar reflex en les pròximes cites electorals.

Subratllen, també, que la prioritat de la indústria nuclear és la de mantenir els seus grans beneficis, més d'1 milió d'euros al dia per cada central nuclear de 1.000 MW., en detriment de criteris més importants com el de la seguretat de la ciutadania.

El moviment ecologista ressalta, a més, quins seran els problemes i riscos d'aquest allargament de la vida útil de les centrals nuclears, posant l'accent en l'obsolescència de les pròpies centrals, com una referència de risc indefugible, a més de l'acumulació permanent de residus nuclears d'alta activitat, el que multiplica els riscos i acumula els problemes de futur

CONREUS ENERGÈTICS, BIOMASSA i ESTELLA FORESTAL.

Els conreus energètics són plantes que es cultiven per ser transformades en biomassa, del producte que obtenim (oli, metanol o estella forestal) en farem energia en forma de biocarburant, gas, calor per escalfar aigua o electricitat.

En els cultius específics per a la producció energètica s’exigeix que siguin sostenibles, és a dir, que no deteriorin el medi ambient, siguin socialment acceptables i econòmicament viables, que no comprometin a les generacions futures i presentin un balanç energètic positiu (anàlisi del cicle de vida, ACV).

Dels cereals s’acostuma a produir etanol, dels conreus oleaginosos com el gira-sol, s’extreu oli i dels conreus lignificats (arbres) estella forestal, per utilitzar-la en calderes de tipus domèstic, comunitari o plantes de generació o cogeneració.

Parlem una mica de conreus energètics de tipus forestal per produir estella forestal i altres derivats que per combustió produeixen calor, gas i/o electricitat, l’eficiència varia del 30% en el cas de la producció elèctrica, al 85%  en la producció de energia tèrmica.

Els arbres que s’utilitzen per la producció d’energia han de ser de creixement ràpid, d’espècies com el pollancre, el plàtan, l’acàcia, la paulònia i el salze per exemple. Es planten a una densitat molt alta de 1000 plantes per cada hectàrea (1ha=1 camp de futbol). I se’l deixa créixer entre 2 i 8 anys, arribat aquest moment es tallen i trituren per fer la estella forestal de 2 a 10 cm. El manteniment d’aquests arbres comporta com a factor limitant del creixement el reg, i és molt important aconseguir el màxim desenvolupament per obtenir una producció lo abans possible. Això, també requereix de l’aplicació de fertilitzants, herbicides per controlar les males herbes i productes fitosanitaris per les plagues i malalties dels plançons. Tot aquest procés requereix maquinaria i tecnificació perquè sigui rentable.

I sabeu ahir va sortir el sol, avui també i demà crec que també sortirà i ens envia una energia de 1000W/m2. I no som encara capaços de viure energèticament d’ell. Hem anat a la lluna i a l’espai i tindríem que fer possible viure de les veritables energies renovables i evitar la  incineració per mantenir els gasos efecte hivernacle a 350 p.p.m de concentració a l’atmosfera, actualment estan a 391 p.p.m.

La producció de conreus energètics no em sembla gaire sostenible (referint-se a ACV), encara que pot ser més rentable per el propietari que vulgui aprofitar terres de bona qualitat, que possiblement tindrien que ser utilitzades per l’alimentació humana o animal. Doncs, tenint l’energia del sol cada dia, l’energia eòlica, les noves energies en estudi com la dels mars, la geotèrmia i les que vindran. Ens cal realment fer créixer arbres petits de 2 a 8 anys per cremar-los?. O es millor que creixin per fer fusta per mobles, construcció de cases, vaixells i altres. Creieu que cal  desforestar a petita o gran escala per plantar conreus energètics? O conservar per exemple el que ens queda: 10% de les sequoies gegants, el 20% de boscos tropicals primaris. Sobretot cal forestar per les generacions que han de venir.  Celebreu l’Any Internacional dels Boscos 2011. Planteu un arbre, el bosc es cuida sol, som nosaltres que el necessitem per extraure tota mena de productes des de bolets fins a medecines, passant per les pinyes i el cirer d’arboç, la farigola i el romaní,  busqueu i trobareu dins del bosc.

La conca mediterrània no esta adaptada al conreu forestal perquè els estius secs donen un creixement lent, els cultius tenen els seus espais per un desenvolupament òptim i el conreu d’arbres esta particularment adaptat a zones climàtiques de temperades a fredes.  

Aquest 15-F, Dia del Consumidor, apagada general a les 22:00 h

Font: www.ecodiari.cat

Autor: Xavier Borras

Arreu de l'Estat són ja centenars les organitzacions veïnals, partits, sindicats i organitzacions de consumidors que volen protestar així contra els abusos de les elèctriques

"Passem del cabreig al fets!", clamen els promotors de l'apagada contra l'augment de les tarifes de la llum promogudes per les companyies elèctriques. Foto: Arxiu ND.

Aquest 15 de febrer, coincidint amb la celebració mundial del Dia del Consumidor, centenars d'organitzacions veïnals, partits, sindicats, entitats i plataformes de defensa del consumidor, han convocat una apaga general de les 22:00 h a les 22:05 per protestar contra les abusives pujades de les tarifes de la llem per part de les empreses elèctriques amb l'aquiescència del Govern espanyol.

De fet, aquesta convocatòria es va iniciar a internet i ja compta amb grups nombrosos d'adherits, com és el cas de la xarxa social Facebook.

El manifest, que va iniciar aquesta convocatòria, ara imparable, diu el següent:
PASSEM JA DEL CABREIG ALS FETS!!!
APAGADA GENERAL DIA 15 DE FEBRER!!!

El DIA 15 DE FEBRER DIA DEL CONSUMIDOR, apagada general d'electricitat a les llars espanyoles a les 10 de la nit, en senyal de protesta per la pujada abusiva que ENDESA, IBERDROLA i FENOSA han dut a terme en les seves tarifes elèctriques.

L'única forma que tenim de lluitar els consumidors contra aquestes pràctiques abusives, és amb mesures com aquesta, per això us convoquem a seguir aquesta iniciativa que comencés a les 22 hores i durés 5 minuts.


AMB TAN SOLS 5 MINUTS FAREM UN BUIT EN LES SEVES ARQUES, QUE ES RECORDARAN DE TOTS ALS QUALS ESTAN ROBANT!!!

TALLER DE JARDINERIA NATURAL: PODEM ELS ROSERS.

Si t’agraden els rosers i vols aprendre a podar-los, ara és el millor moment. Aquesta setmana al Jardí Botànic de Mas Maiensa podarem el jardí dels rosers i et podem ensenyar, només et calen uns guants a poder ser de cuiro per la banda del palmell, calçar sabates còmodes i vestir roba de jardineria.

Si vols participar en el taller, ens trobaràs:

el dimarts, 15 de febrer de 2011, de les quatre a les sis de la tarda.

el dimecres, 16 de febrer de 2011, de les quatre a les sis de la tarda.

el dijous, 17 de febrer de 2011, de les quatre a les sis de la tarda.

Cost del Taller: 6 €/sessió per persona.

Contacte: unjardipermenjarsel@gmail.com


Aquí tens un roser anomenat Napoleon.

ABANS DE PODAR

A MITJA PODA

ACABAT DE PODAR 

L’HORT, AQUESTA SETMANA...

Aquesta setmana amb el bons temps ha donat temps per fer tot el planificat:

Desbrossar i passar el tallagespa per els camins de l’hort i marges.

Restaurar els bancals de l’hort, les fustes que aguantaven el sòl es van haver de canviar, perquè ja estaven ben descompostes.

Sembrar pèsols i faves.

Plantar alls.

Sembrar pastanagues, naps blancs i negres, ravenets, cebes per planter, borratja per les flors i potser per una bullida, boixac o calèndula i morritort o creixen de jardí (Lepidium sativum).

Plantar safrà a la parcel•la de perennes, que tenia en contenidors petits.

GREENPEACE I L'ANY INTERNACIONAL DELS BOSCOS 2011

Avui, us deixo un vídeo de Greenpeace sobre els boscos primaris a Sumatra com són talats per la producció de paper principalment. Un paper com l'higiènic d'un sol ús. Cal realment destruir el bosc primari format per comunitats amb una alta biodiversitat?. Penseu-hi, si us plau.

LA SEQUOIA GEGANT MES ALTA DE TOTES.

Us deixo un vídeo anunci de National Geographic sobre un reportatge que s'ha fet a la sequoia mes alta. El seu nom en angles 'The Tallest Redwood'.

Els orígens de la societat de consum

Font: http://opcions.org

Del numero 8 de la revista Opcions us deixo un article sobre el consum responsable. Va ésser publicat el 2003. Us recordo que ja estem el 2011, i esta totalment d'actualitat, potser més que quan es va publicar.

Els origens de la societat de consum.

Hi ha uns quants principis que podem aplicar sempre (per comprar o no qualsevol producte) si volem practicar un consum responsable: reduir el volum de consum, la generació de residus, valorar la transparència, etc. Aquesta nova secció, Perquès – del consum responsable, té per
objectiu explicar les raons que justifiquen aquests principis.

Dediquem el primer número a explicar els orígens de la societat de consum. En l’espai
disponible només hi caben els fets i característiques més bàsics de l’evolució històrica,
però ja són alguns elements que podem fer servir per reflexionar sobre les qüestions que plantegem al final.

Avui, el consum és omnipresent a les nostres vides quotidianes, i és una peça clau dins de la mecànica econòmica actual: sense consum no funcionaria. Però aquesta mecànica no ha estat pas sempre igual.
Fins a principis del segle XX, la majoria de la població satisfeia les necessitats o desitjos amb els mitjans propis, i compraven només allò necessari que no podia produir un mateix. No era fàcil accedir a béns materials, per això els objectes es feien durar el màxim possible. L’economia funcionava sense consum tal com l’entenem avui.

A principis del s. XX va aparèixer una novetat en els processos industrials de
manufactura que originaria un canvi important: la producció en cadena.
Permetia fabricar molt més de pressa que fins llavors i abaixar el cost de producció per unitat, de manera que els preus resultants eren prou baixos com perquè els ciutadans puguessin comprar la producció. Es va començar a potenciar el consum massiu, necessari per donar sortida a la producció. En el nou model econòmic, doncs, els beneficis empresarials i els llocs de treball passaven a ser dependents del consum massiu.

En aquests primers anys de transició cap a la societat de consum (l’etapa anomenada fordisme) es valorava molt la funcionalitat, allò ornamental es considerava superflu, es buscava facilitar la
fabricació i la publicitat explicava les novetats funcionals dels productes. La producció en cadena es va aplicar sobretot als articles de llarga durada (cotxes i els primers electrodomèstics), dels quals es feien sèries llarguíssimes (el cotxe Ford T és un exemple paradigmàtic: entre el 1908 i el 1927 se’n van fer 15 milions d’unitats idèntiques; el 1916 el preu havia passat de 850 a 360 dòlars i els beneficis de l’empresa s’havien triplicat). Les
relacions laborals eren rígides i les condicions eren dures.

La cultura d’autoconsum tradicional i la durabilitat dels productes, però, eren antagònics al nou model productiu: si la premissa era que els beneficis empresarials i la producció fossin sempre creixents, calia cada vegada més consum, s’havia d’entrar necessàriament en una espiral creixent de producció i consum sense límit. I s’hi va entrar. Produir havia deixat de ser un problema, ara els esforços s’havien de fer per vendre. Per potenciar la demanda calia un
canvi “psicològic” o cultural en la societat: allò “normal” no havia de ser estalviar,
sinó consumir. Amb l’ajut de la publicitat,la utilitat funcional dels productes va deixar pas a la diversitat de models, l’obsolescència planificada (fer els articles poc
duradors expressament), la successió de modes estètiques, el valor dels objectes com a símbols...  Aquesta segona etapa, anomenada fordisme madur, va durar aproximadament des de la Segona Guerra Mundial fins als anys 70. Paral·lelament s’havien desenvolupat els estats del
benestar, resultat de la força dels moviments socials; la població en general tenia accés a serveis com l’educació o la sanitat, i hi havia una certa redistribució social dels guanys econòmics aportats per l’augment de la productivitat.

Cap als anys 70, les expectatives de generació de beneficis per part de les empreses van començar a reduir-se. La tecnologia no era prou adequada per a la diversificació constant dels productes: el període per amortitzar les maquinàries era cada vegada més curt, de manera que els costos de producció unitaris s’apujaven i es perdia l’avantatge essencial del sistema fordista. Calia “exagerar” el sistema: fer la producció encara més ràpida i barata, i incrementar encara més el consum. Per la banda de la producció, aquest nou pas de rosca va ser possible gràcies
principalment als avenços tecnològics (robotització, digitalització), que van fer els processos de manufactura més flexibles, i també a la debilitació dels estats del benestar, que reduïa els costos laborals i fiscals de les empreses, i a la globalització, que permetia moure la manufactura on fos menys costosa. Per la banda de la demanda va aparèixer una ofert estratificada de béns dirigits a diferents sectors socials o mercats (ja no n’hi havia prou amb el “consumidor mig”) i es va mercantilitzar tot: avui gairebé res no s’obté fora del mercat, que
pretén satisfer fins i tot les necessitats immaterials. A nivell psicològic o cultural,
l’”exageració” del model va consistir en introduir la idea que el consum és una font d’identitat i allò que ens permet diferenciar-nos dels altres (sóc allò que consumeixo). La societat d’aquesta tercera etapa (el postfordisme) es caracteritza per la fragmentació (un conjunt
d’unitats deslligades, des dels treballadors de cada fàbrica fins a cada consumidor individual).

Aquest postfordisme actual, arribarà aun límit? Hi ha lloc per a més passos de rosca, o caldrà buscar algun altre model? Resoldre els grans problemes actuals (injustícia social, degradació
ambiental, insatisfacció), serà un objectiu principal o secundari? Qui ho decidirà? Quina repercussió té l’actitud dels consumidors en el dibuix del model econòmic actual i fut

A TOT GAS. RESTAURANT LES PARCEL:LES DEL HORT.

Ja tinc les piles posades i el hort comença arrencar, al hort de bancals a calgut restaurar les parcel·les de dalt perquè part de les fustes ja s’han tornat matèria orgànica i cal canviar-les, unes tornen a ser de l’aclarida d’arbres. Principalment, Robinia pseudoacacia o falsa acacia i de Cupressocyparis leylandii o Xiprer de Leyland. Altres són fetes amb testos reciclats que una amiga no els feia servir i me’ls va regalar. Desprès de no tenir cap utilitat, he pensat que podrien servir per fer un bancal i encara que no lliga amb la resta quan creixen les verdures els taparan i quedaran dissimulats, l’important és la funció que fan de subjectar el sòl del bancal.

Estic contenta de la restauració dels bancals, ja en tinc de plantats amb cebes, enciams, bròquils i cols. Un de nou amb bledes, a l’altre plantaré pèsols i a l’altre arrels: pastanagues, alls i raves. El Llunari 2011, recomana sembrar plantes de fruit a partir de dimecres, per tant demà a plantar pèsols i faves.

IYF 2011. ANY INTERNACIONAL DELS BOSCOS 2011.

El  dia 2 de febrer es va celebrar a Nova York la Novena Sessió del Fòrum dels Boscos de les Nacions Unides, en el Saló de l’Assemblea General de les Nacions Unides es va inaugurar oficialment el Any

International dels Boscos 2011.

El programa de l’acte començava amb el discurs del M.H. Sr. Joseph Deiss, President de la 65 sessió de les Nacions Unides de l’Assemblea General. També es va emetre el film ‘Forests’ del director Mr. Yann Arthus-Bertrand i els 11 video clips finalistes del Festival International de Pel·lícules de Boscos.

Altres inicials que trobareu aquest Any Internacional dels Boscos són REDD o la seva actualització REDD+. La REDD de les inicials amb angles, vol dir Reducció de les Emissions de gasos contaminants deguts a la Deforestació dels boscos del països en desenvolupament y la seva Degradació. És un mecanisme per protegir els boscos dels països en desenvolupament, a base de financiació per la conservació i així, evitar la degradació de les selves tropicals principalment, és un concepte que va guanyant adeptes i del que ja es va començar a parlar a les decades dels 80 i 90, però que a Kyoto es va oblidar i s’ha recuperat en els darrers anys per associacions de Costa Rica i Papua Nueva Guinea. La REDD+ vol dir el mateix però inclou el + per aconseguir un maneig forestal sostenible, que eviti la tala indeguda i incontrolada dels boscos per altres usos.

Sembla que el REDD no és començarà aplicar fins el 2013 que venc el Protocol de Kyoto, de moment presenta varies dificultats d’aplicació que s’han de solucionar perquè el REDD sigui just i ajudi a la conservació dels boscos primaris tant importants per la diversitat que hi guarden. Com són: la financiació, com s’ha de fer la implementació en zones nacionals o subnacionals , la gestió sostenible per evitar talas en boscos primaris i la protecció de la diversitat entre altres.


Font:
http://www.un.org/esa/forests/index.html
http://es.mongabay.com/temas/redd.html

L'Auca del medi ambient

 Us deixo l'auca del medi ambient.
Text: Juan Vilamalla
Il.lustracions:Jaume Gubianas.
http://www.auques.cat/tot.php?auca=medi

1. Per més que siguis petit,

eixerida o eixerit,

fes que el món sigui millor

millorant-ne la llavor.



2. La Terra és com un jardí

que és de tots, de tu i de mi.

Oi que vols que faci goig?

Doncs no facis pas el boig...



3. ...embrutant-la a tort i a dret,

que a un planeta com aquest,

de prats verds i de cel blau,

la brutícia no hi escau.



4. Com que l'aigua és un bé escàs,

estalvia-la, ai las!,

que per dur la boca neta

no cal fer vessar l'aixeta.


5. En el bany vés lleugeret,

que per dur el darrere net

tampoc cal un oceà,

ni tan sols saber nedar.



6. A l'escola o al carrer

mai no llencis cap paper

i si el llença el teu amic,

vés i clava-li un pessic.



7. Fes servir la paperera:

sol ser la millor manera

de deixar l'entorn ben net

de papers i de xiclet.



8. Les deixalles selecciona.

Fes com fan a Barcelona

que és la nostra capital,

o al meu poble, tant se val:


9. Tenen contenidors grocs,

verds i blaus, i no són pocs,

on col·loquen, i fan bé,

el vidre, llauna i paper.



10. Pensa que tot s'aprofita.

És allò que diu la dita:

«Llaura fondo, posa fems

i tu deixa córrer el temps.»



11. No treballes, doncs, en va

si ajudes a reciclar,

que tard o d'hora germina

el fruit de la disciplina.



12. I el tabac? Fora fumera!

Que fa mal a la cartera,

a la gola i als pulmons.

Vols encara més raons?

13. T'has fixat qui fa l'endreça

d'aquest món , sense fer fressa?

El pagès, l'escombriaire...

Després tot pren un nou aire.



14. Aire fresc, de netedat,

a ple camp o a la ciutat;

de bellesa i harmonia

que ens retorna l'alegria.



15. Si vols net el teu planeta

tingues l'habitació neta,

que una feina tan immensa

és a casa on es comença.



16. Permeteu-me, doncs que acabi

amb la allò que deia un savi

en un breu, brillant, article:

«Si vols un món net, recicla

LLUNARI 2011: CALENDARI LUNAR PER L’HORT I EL JARDÍ ECOLÒGICS I TAMBÉ PER MANTENIR LA SALUT.

Aquest any també he adquirit el Llunari 2011 de Michel Gros, el 2010 el vaig utilitzar per primera vegada. Primer, vaig aprendre el seu ús i el vaig anar provant, m’agrada provar els diferents mètodes de jardineria natural, orgànica o ecològica. 

El sistema del Llunari és complex per la quantitat de variables que influeixen, però un cop t’organitzes es pot seguir bé. El problema que he trobat és l’adaptació de feines amb la climatologia, moltes vegades el llunari t’aconsella sembrar, fer la pila de compost o treballar el sòl. I diversos factors climatològics, especialment la pluja no t’ho permet.

Per resoldre aquest problema, aquest any he decidit utilitzar-lo com a Planning. Apunto a les pagines de notes el que esta aconsellat fer de les feines que jo habitualment faig al hort o al jardí, llavors sempre se el que puc fer i triar segons les condicions meteorològiques. Així, puc seguir les sembres i plantacions, que abans no podia fer coincidir gairebé.

Bé, com en totes les coses cal agafar practica i adaptar-les a les necessitats de cadascuna de les feines i maneig que tinguem al nostre hort o jardí.

En general, totes les practiques de horta i jardineria són totalment respectuoses amb la natura i per tant trobo aquest petit llibre concís i clar per a tothom que vulgui practicar la jardineria natural.

Vitòria, 'capital verda europea' 2012

Autor: Anna Boluda

Font: www.sostenible.cat

Després d'Estocolm i Hamburg, Vitòria serà la tercera ciutat es ostentar la capitalitat verda europea, el 2012. Així ho va decidir, a finals del 2010, el jurat d'aquest guardó, per al qual Barcelona va ser finalista en aquesta nova edició. Analitzem doncs la ciutat guanyadora dins la nostra sèrieEcociutats.

Que ha fet de Vitòria capital verda europea 2012? El jurat va destacar especialment la quantitat i qualitat de les zones verdes de la ciutat. La capital del País Basc té uns 240.000 habitants, i tots tenen accés a una àrea verda a menys de 300 metres de casa. Però no només això: Vitòria té unpla específic de lluita contra el canvi climàtic (i s'ha marcat l'objectiu a llarg termini de ser una ciutat neutra en emissions), estratègies per la qualitat de l'aire (incloent-hi mesures sobre les olors que genera l'activitat industrial), diversos programes de protecció i increment de la biodiversitat, un pla de mobilitat sostenible, objectius d'estalvi d'aigua molt ambiciosos i grans campanyes de participació ciutadana.
L'anell verd, la joia de la coronaUn dels trets més destacables de Vitòria és l'anomenat'anell verd', una mena de cinturó que integra natura i urbanisme i que s'ha ampliat en els darrers anys tot recuperant zones degradades. Vitòria està formada per una sèrie de cercles concèntrics, i el casc urbà ocupa el més interior d'ells. L'anell verd envolta la ciutat, en un continu natural que aporta valor ecològic, social i paisatgístic.
La idea es va gestar a principis de la dècada dels 90, com a solució a l'estat de degradació de la perifèria de Vitòria, on hi convivien boscos que havien patit incendis i erosió, però que conservaven un alt valor ecològic, amb pedreres i abocadors de residus. El resultat era una barrera física entre la zona urbana i els espais rurals i agrícoles dels voltants de Vitòria, i amb condicions de força inseguretat per als qui volguessin passejar-se.
Un projecte a gran escala va apostar per la recuperació de tota l'àrea, que ara ja inclou cinc grans parcs interconnectats per trams arbrats o ribes fluvials, i integrats amb la resta de la ciutat. L'anell verd serveix de connexió entre l'àmbit urbà, les zones naturals i el voltant rural, i actualment ja ocupa 613 hectàrees, més de la meitat de la superfície total prevista (al voltant de mil hectàrees) quan estigui complet.

L'anell verd ha esdevingut un lloc d'ús per a l'oci dels ciutadans, però l'espai serveix també com a entorn de sensibilització i educació ambiental, tant per a escolars com per a la població en general. Inclou diversos itineraris i passejades, tallers i zones de planters, que més tard és reparteixen entre la població gratuïtament, amb consells sobre com cuidar les plantes.
Una de les activitats més cridaneres són els horts per a la ciutadania. Des de 1998 s'han habilitat més de 300 parcel·les individuals de 50 o 75 metres quadrats, i d'altres més grans d'ús comunitari, a diversos punts de les ribes fluvials. Els usuaris participen en cursos d'horticultura per a adults organitzats per l'ajuntament, i a hores d'ara en totes les parcel·les es practica l'agricultura ecològica.

46 metres quadrats de zona verda... per persona!Més enllà de l'anell, la propera capital verda europea té tot un seguit de parcs i jardins que fan que el total de zones verdes de la ciutat, que s'han doblat al llarg dels darrers 35 anys, suposin un terç de la superfície municipal. Això és, com a mitjana, més de 46 metres quadrats d'àrea verda... per habitant!
La gran majoria d'aquests espais estan pensats per a l'ús públic i estan oberts les 24 hores del dia. Estan distribuïts de manera bastant homogènia per tota la ciutat, a excepció del casc antic medieval i un parell de zones industrials. Per això tenen un resultat aclaparador en un dels indicadors que valora el jurat de la capital verda europea: el percentatge d'habitants que viuen a menys de 300 metres d'una zona verda, i que en el cas de Vitòria és pràcticament tots.
Totes les zones verdes, les que ja existien i les que es van creant als barris sorgits amb l'expansió urbanística, tenen reg automatitzat i variable en funció del temps atmosfèric, i es tracten sense usar pesticides.
Biodiversitat en augment

La profusió d'àrees verdes a la ciutat facilita la conservació de la biodiversitat, però a més es fan esforços per protegir-la i augmentar-la. Així, hi ha programes de monitoreig de flora i fauna, i es treballa per pal·liar la fragmentació dels hàbitats. També s'estan posant en marxa mesures de protecció davant de la contaminació lumínica, i plans per protegir les espècies amenaçades i frenar l'expansió de les invasores.
A Vitòria s'han comptabilitzat 381 espècies d'arbres i arbustos, unes 12.000 masses vegetals catalogades i més de 130.000 arbres de 150 espècies. A més, en els últims anys s'han reforestat diverses àrees, incloent-hi part de l'anell verd, amb espècies nadiues.

Part de la reforestació s'ha fet a través de la campanya'adopta un arbre i creix amb ell', en què els participants, majoritàriament escolars, es fan càrrec d'un plantó des del mes de desembre, i després de cuidar-lo durant uns mesos a casa, el planten i l'abonen un dia de primavera al lloc assignat.
Entre les mesures de potenciació de la biodiversitat destaca la cura que es té a l'hora de triar les llavors de gespa per a parcs i jardins, tot decantant-se per les que faciliten l'aparició d'invertebrats que atreuen els ocells. De la mateixa manera, es planifica la tria de plantes en favor de les que generen l'ombra que potenciarà la presència d'aus.
Per tal d'incrementar la protecció de la biodiversitat, l'ajuntament de Vitòria ha proposat la designació com a Parc Natural dels boscos que envolten l'àrea metropolitana, i el govern basc ha iniciat el procés per aconseguir-ho.
Menys consum d'aigua per habitantTambé cal destacar que Vitòria s'ha marcat l'objectiu de reduir el consum d'aigua potable per sota dels cent litres per persona i dia. De moment han aconseguit baixar de 130 litres per persona i dia el 2001 a 117 el 2009.
S'han aplicat diverses mesures per millorar el subministrament, eliminar les fuites, i millorar la qualitat de l'aigua. Però la clau està en la conscienciació per aconseguir un consum responsable de tota la població. Ara s'ha posat en marxa una oficina d'informació sobre eficiència en l'ús de l'aigua, i en els últims anys s'han realitzat moltes campanyes per millorar-ne l'ús, tant en l'àmbit domèstic com en els comerços, la indústria i edificis institucionals, com ara instal·lacions esportives, centres cívics o escoles.
En els últims anys s'han actualitzat també les tarifes de l'aigua, amb l'objectiu de fomentar-ne l'estalvi, i per això s'han creat blocs de consum, de manera que es penalitza el consum abusiu. És a dir, els primers litres són més barats, i els que sobrepassen l'ús habitual, es paguen més cars. Per altra banda, l'empresa municipal d'aigües destina l'1% del pressupost anual a projectes d'abastiment d'aigua en països en desenvolupament.

Ara capital, després el futurMés enllà del títol de capital verda europea, Vitòria ja té diversos projectes per continuar avançant cap a la sostenibilitat. Un d'ells se centra en donar més impuls a lacombinació de transport públic i bicicleta. Ara ja tenen més de 90 km de vies per a vianants i ciclistes, i l'objectiu és crear una xarxa de camins ecològics que garanteixin l'accés des de la ciutat a tots els espais d'interès natural. També es vol recuperar més espai urbà per als vianants i limitar les àrees per als cotxes, amb zones de circulació restringida únicament als residents i al repartiment de les mercaderies.
Per altra banda, està previst limitar l'ús del sòl en la nova planificació urbanística i aplicar criteris de sostenibilitat i accessibilitat en la renovació dels barris més antics, mentre es continua augmentant la superfície de l'anell verd.
Una de les novetats previstes per al 2012, l'any de la capitalitat, és la inauguració d'un nou jardí botànic, amb una superfície de 48 hectàrees, que reproduirà la vegetació de les diferents regions europees, amb especial atenció a les de la península ibèrica.
Per últim, la capital basca també s'ha marcat com a objectius reduir el consum d'energia i la generació de residus, i posicionar la ciutat com a referent sostenible en l'àmbit internacional, per tal de captar recursos econòmics i turístics.
De bon segur que l'etiqueta de Capital Verda Europea serà una bona ajuda.
Si voleu més informació, podeu consultar el dossier presentat al jurat del premi de Capital Verda Europea, i el vídeo de presentació de la candidatura.

L’HORT. POSAR-SE LES PILES!

El meu hort ha estat hivernant, algunes parcel·les estan preparades per plantar, una d’elles té les cebes, enciams, cols i bròquils tapats amb malla blanca protectora del fred. De l’experiència dels darrers anys el desembre i gener no remeno gairebé res, només faig aportacions de matèria orgànica en forma de palla i restes vegetals.

Cobreixo amb malles antigerminats que són poroses i deixen passar la pluja, per evitar la invasió de les males herbes.

Però ara el febrer els dies s’allarguen i els brots de moltes plantes comencen a inflar-se, preludi de la primavera. El hivern ha sigut variat amb dies molt freds, però molts de càlids. Al gener sempre faig una primera plantada, si falla encara tinc el febrer per recuperar-me de les glaçades.

Ara cal posar-se les piles, plantar pèsols i faves, també els alls. De moment ja he retallat la tanca de piracanta o crataegus que protegeix l’hort dels senglars, que han d’anar a fer la volta i passar pel camp o el bosc. Ja en après el camí.  A la banda de la dreta la tanca esta composada d’arbusts: gessamí, eleagnus, feijoa, rosers, fotinia i marfull entre altres. Aquí, hi troben refugi i fruits durant tot l’any els ocells que mantenen les larves de molts insectes a ratlla. Només els hi cal una retallada, poca feina.

Els camins entre parcel·les els mantinc amb herba tallada, ara ben verda. Hi tinc 5 parcel.les: La primera és d’uns 20 m2 i esta dedicada a les maduixes, la segona de 30 m2, hi tinc espàrrecs, safrà, carxofes i amaril·lis, la tercera, quarta i cinquena cadascuna de 30m2 són les que segueixen els principis de horta natural amb la rotació de conreus, el sistema de no cavar i les malles per controlar les males herbes. Per mantenir el ecosistema viu i en equilibri no aplico productes fitosanitaris externs, nomes infusions del meu compost o d’altres plantes que estan al meu hort. Planto variat i utilitzo els consells de la Sally J. Cunnigham de plantes amigues per mantenir els insectes al seu nivell òptim. A vegades, cal recollir-los, com passa també amb els cargols.

Doncs, ja sabeu és hora de treure els guants, la pala i les tisores per preparar-nos per la primavera.

El Debat de l'Energia

Us deixo primer l'enllaç a la editorial de la vanguardia 'Largo y caro debate nuclear'.

Despres us transcric la carta del Sr. Josep Puig i Boix al director de la vanguardia, sobre l'informació sense contrastar, que pot crear opinió publica sobre arguments equivocats. Per tant, la opinió creada pot estar també equivocada per basar-se en informació sense contrastar.
Font: www.energiasostenible.org
CARTA AL DIRECTOR DE LA VANGUARDIA
Sr. José Antich
Director de La Vanguardia 

Me dirijo a Vd. después de haber leído el editorial que el diario que Vd. dirige publicó hace unos días titulado ‘El largo y caro debate nuclear’. En el citado editorial se hacen unas afirmaciones que no reflejan la realidad de la energía eléctrica en España. 

Por ejemplo: 
1.- En el editorial se puede leer: ‘la energía producida por cada central nuclear que se cerrase debería comprarse en Francia’. 
La persona que se ha atrevido a escribir tal afirmación demuestra que es un perfecto desconocedor del panorama eléctrico español, ya que por poco que se hubiese documentado e informado sabría que: 
- en España la potencia eléctrica instalada a finales de 2010 era de 97.447 MW mientras que los máximos anuales de demanda de potencia media horaria se alcanzaron el 11 de enero de 2010 con 44.122 MW. Ello significa que en España actualmente existe un exceso de potencia instalada, de forma que si hoy se cerraran las nucleares en funcionamiento (7.716 MW) no pasaría absolutamente nada desde el punto de vista del suministro de energía. Lo único que ocurriría sería que las centrales de ciclo combinado funcionarían mas horas de las que funcionaron en 2010 (un poco mas de 2.500 horas/año, cuando pueden funcionar con factores de carga mucho más elevados). 
- En España, durante el año 2010, se exportaron 8.490 GWh de electricidad (1.387 a Francia, 2.931 a Portugal, 270 a Andorra, 3.902 a Marruecos). 
De lo anterior se deduce que en España existe hoy potencia instalada suficiente como para prescindir de un parque nuclear envejecido y obsoleto. 

2.- El editorial dice: ‘la energía nuclear no puede ser substituida por las energías renovables, eólica o solar’. 
Quien haya escrito esta frase se expresa muy mal, pues
- en España la generación en Régimen especial aportó, durante el año 2010, 90.462 GWh (eólica, 42.656; solar, 6,910; resto del régimen especial, 40.896), mucho más que la generación nuclear. 
Con toda seguridad el editorialista quería expresar la problemática asociada con las fuentes de energía renovables que, por su propia naturaleza, son variables a lo largo del tiempo. Pero, dado que la demanda de electricidad también es variable a lo largo del día y de la semana, hacer que la demanda sea cubierta con un elevado porcentaje de generación variable, requiere un tipo de gestión del sistema eléctrico distinto de la gestión que se realizaría en un sistema eléctrico con una penetración considerable de la nuclear (del 23,8% en el caso español para el año 2010). 
Hoy en España, se ha demostrado que el operador del sistema (REE) es capaz de gestionar, en el día a día, una elevada penetración de la generación eólica (superior al 40%). Y lo que ha quedado perfectamente claro es que la nuclear es un obstáculo real al aumento de la penetración de las renovables (en varias ocasiones el operador del sistema ha cursado órdenes de paro a parques eólicos debido a la falta de modulación de potencia que caracteriza a las centrales nucleares españolas). 

3.- El editorialista manifiesta: ‘España ha perdido largos años en un estéril debate energético que, . . . . . . . ha impedido apostar decisivamente por la energía nuclear. Una energía nuclear que ahora se revela imprescindible. La indecisión política en este aspecto ha salido muy cara al país, y puede serlo aún más en el futuro’. 
Quien haya escrito tal afirmación quizás desconozca la historia de la nuclearización española: 
- El régimen autoritario de la dictadura franquista ya apostó decididamente por la energía nuclear, imponiendo esta particular forma de generación de energía eléctrica sin ningún tipo de debate y en contra de la opinión mayoritaria de la ciudadanía. 
- Y las consecuencias no se hicieron esperar: exceso de potencia nuclear planificada, inversiones basadas en préstamos en divisas, costes disparados de construcción, alargamiento del tiempo de construcción, imprevisión en la gestión y tratamiento de los residuos radiactivos, etc. 
- Ello llevó a la práctica quiebra de la empresa eléctrica privada de mayor tamaño de las 4 existentes en Catalunya y a graves dificultades financieras de las demás empresas eléctricas implicadas en la nuclearización. A consecuencia de ello, y sin ningún debate democrático, se impuso el pago por los errores de previsión a los usuarios de la electricidad, los cuales debieron asumir los costes de inversión de unidades nucleares que nunca entraron en funcionamiento (que los ciudadanos españoles pagaron religiosamente, y durante muchos años, en el recibo de la electricidad facturada). 
Curiosamente, los problemas que la construcción de centrales nucleares en España pusieron en evidencia, hoy se vuelven a repetir en la actual ‘joya de la corona nuclear’: la construcción actual de la central nuclear de Olkilouto (Finlandia), donde los costes se han disparado de forma totalmente descontrolada y aún nadie se aventura a pronosticar cuando entrará en servició ni el coste de la electricidad que, quizás, algún día llegue a generar. 
Por otra parte, en España nunca ha habido en realidad un debate democrático en torno a la energía, para que la ciudadanía tuviera la oportunidad de manifestar qué opciones energéticas el país debía escoger entre todas las opciones existentes, después de haber sido informada, de forma ecuánime y equilibrada y no solo por parte de las empresas (o de los técnicos a su servicio) que, aún hoy, en un marco liberalizado, actúan como si fueran monopolios, de facto. 
Si alguna cosa ha demostrado la energía nuclear en España es que hoy es perfectamente prescindible y que lo que está saliendo enormemente caro al país son los continuos titubeos gubernamentales en torno a las energías renovables, que se han traducido en repetidas modificaciones de la regulación del sistema de generación en régimen especial, provocando una enorme inseguridad jurídica que se ha traducido en la pérdida de inversiones, cierre de empresas y pérdida de decenas de miles de lugares de trabajo, etc. 

Editoriales como el publicado en torno a la energía nuclear, por La Vanguardia , contribuyen a desprestigiar a los medios de comunicación, además de desinformar a sus lectores, que tienen derecho a una información contrastada y veraz. 
Por supuesto que soy conocedor de que los editoriales de los medios de comunicación no son opinables, pues reflejan la línea ideológica de la propiedad de la empresa editora. Simplemente quiero informarle que en el editorial se han escrito falsedades que no reflejan la realidad vigente. 

Dándole las gracias por su amable atención, cordialmente le saluda

Josep Puig i Boix
Dr. Ingeniero industrial
Profesor de energía de la UAB
Vice-presidente de EUROSOLAR – Asociación Europea por las Energías Renovables 

En Barcelona, 2 de febrero de 2011

© EUROSOLAR i entitats afins

Any 2011: gent i boscos

Font: amicsarbres.blogspot.com

Autor: Joan Vicenç Lillo

Molt interessant el següent apunt i gràcies per la traducció.

Sobre l'Any Internacional dels Boscos

Aquest Any Internacional dels Boscos, declarat per las Nacions Unides amb abast mundial, lluny de convertir-se en una celebració alegre, s'està convertint en una vertadera lluita per posar les coses al seu lloc pel que fa al ser, l'estat i el futur dels boscos. Que un tema tan important per a la mateixa supervivència del món no resti banalitzat, fins i tot amb mort d'èxit, ja implica una gran lluita. En pocs dies he intervengut, com amics dels arbres, en dos programes radiofònics a Mallorca per a parlar d'arbres i boscos. Si qualque cosa he constatat és que una visió bucòlica i poc consistent del bosc és la que domina en l'opinió pública. El bosc de la Blanca Neus, la Caperutxeta Vermella, els patufets i gnomos... amb tota la seva sensació d'irrealitat i fantasia sembla arrelada a les ments de la majoria de la població del món occidental. I si això fos així en un món com el de fa molt temps, ja estaria bé, tampoc cal anar a cercar allà on no hi volem anar. Un bosc fet a mida dels somnis, un bosc viscut des de dins la llar, perquè el bosc sempre ha estat a pesar de tot, un lloc ingrat on una persona s'hi pot perdre i hi pot fins i tot perdre la vida, per això es contaven aquells contes antics.

Però, si els realitzadors del programa pretenen trobar uns coneixements més amplis pel que fa a la realitat dels boscos, cerquen persones que hi són properes, que en saben, que poden explicar moltes coses. Ocorre sovint llavors que amb els boscos passa encara avui allò que sempre s'ha esdevingut entre l'home i la natura: una voluntat antròpica d'intervenció, de gestió o d'explotació, fins i tot ben impregnada de bona fe, es practica cap al que ha de ser o no un bosc. Fa només deu mil anys que l'home va començar a sembrar, a plantar, a tancar ramats.... El bosc no ens necessitava per a res i nosaltres hi vivíem. Avui tot són experts amb dret d'intervenir i de gestionar com i què ha de ser un bosc. Potser el primer que hauríem de fer és, com el pensador de Rodin, reflexionar-hi

El mal és que potser no el podríem tornar a aixecar més al cap. Hem arribat massa lluny, ens hem perdut i encara pensam que seguim en el camí correcte. Però ara resulta que als boscos, els maltractats i destruïts boscos, els necessitam per a sobreviure i el món encara no ho sap.

Però bé, enguany acaba de començar i cal creure i pensar que l'oportunitat de parlar dels boscos ens pot ajudar a començar a aclarir les idees. En tornarem a parlar, segur.

Ara només vos vull donar un tast d'aquest text que he traduït i que encara no es pot trobar al butlletí Número 162 del WRM (Moviment Mundial per els Boscos Tropicals). Cal llegir-ho amb atenció.

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró 28 de gener de 2011

Moviment Mundial per els Boscos Tropicals – Número 162 – Gener 2011.

Els canvis necessaris per a celebrar realment l'Any Internacional dels Boscos.

L'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) declarà l'any 2011 com l'Any Internacional dels Boscos, això va motivar al Moviment Mundial per els Boscos Tropicals (WRM), dedicar el seu primer butlletí de l'any a tal fet rellevant. Mitjançant aquesta declaració l'ONU afirmà que cerca promoure “la gestió sostenible, la conservació i el desenvolupament sostenible de tots els tipus de boscos”.

El lema de l'Any és “celebrant els boscos per a la gent”. Segons l'ONU, 300 milions de persones viuen en els boscos, principalment als països del Sud, mentre que la supervivència de 1.600 milions de persones en el món depèn d'ells. A més, els boscos cobreixen el 30% del total de la superfície terrestre. Però a pesar de la importància que es concedeix al paper dels pobles dels boscos en la conservació dels mateixos, tenen, ells, realment motius per a “celebrar”? Cóm es troben els boscos actualment?

D'acord a un informe d'avaluació de la FAO de 2010 sobre els recursos forestals ( FRA2010 Report_1oct2010. Arxiu Pdf 3.3Mb) , el món va perdre entre els anys 2000 i 2010, aproximadament 130 milions d'hectàrees de boscos dels que més de 40 milions eren boscos primaris. Les pèrdues més importants varen tenir lloc a Amèrica Llatina i a Àfrica. La ONU també recordà que a la dècada anterior, de 1990 a 2000, es va destruir una superfície encara més gran, d'aproximadament 160 milions d'hectàrees. A pesar de la reducció global, si comparam les darreres dues dècades, la pèrdua d'àrees de boscos segueix essent, segons afirma la pròpia FAO, “altament alarmant”. Cap destacar que la contínua destrucció dels boscos ha causat greus impactes negatius a la vida de milions de persones que sobreviuen i vivien d'ells.

Segons la FAO, pèrdua en el període 2000-2010 fou “menor” en funció de l'augment de la superfície de “boscos plantats” mundialment en aquest període, l'equivalent a 50 milions d'hectàrees. Les plantacions d'arbres conformen actualment al voltant del 7% de totes les àrees forestals del món. Tan mateix, s'ha de considerar que les plantacions no són boscos, allò que ben be saben tots els pobles als quals l'ONU està dedicant aquest Any Internacional. Però aquesta comprensió prou òbvia, encara no és acceptada per la FAO, un organisme de la pròpia ONU. A més de camuflar les seves dades, la FAO acaba prestant, una vegada més, un servei a alguns centenars de corporacions que promouen i lucren amb les plantacions de monocultius d'arbres, donant valor només als arbres i no als centenars de milions de persones en el món que viuen dels múltiples beneficis dels boscos.

El “motor” rere de la destrucció de les àrees boscoses en el món segueix essent un model global de producció i consum que està inserit en una economia capitalista, globalitzada, que considera als recursos naturals, fins i tot als boscos, com a fonts d'explotació i lucre. En el cas dels boscos, l'explotació de fusta, sobretot per a ús industrial, segueix sent el principal producte explotat, promovent la destrucció dels boscos i beneficiant la industria de la fusta. Segons la FAO, entre 2003 i 2007 foren 3400 milions els metres cúbics de fusta extreta dels boscos, això equival a més de 100.000 milions de dòlars per any.

De manera addicional, el suport i foment dels governs nacionals, institucions i bancs financers nacionals i internacionals a projectes de “desenvolupament” venen reforçant el procés de destrucció dels boscos, principalment als països del Sud, impactant greument sobre la vida de les comunitats locals, en particular de les dones. Els exemples més coneguts són les obres d'infraestructura, com la construcció de carreteres, vies de ferro i hidrovies; l'expansió dels monocultius agrícoles i de pastures; la cria industrial de crustacis en els manglars de zones costeres; les hidroelèctriques; l'explotació de petroli i la mineria. El conjunt d'aquestes intervencions generalment està dirigit a l'exportació cap als països de més consum, en especial, del Nord.

Cap destacar també el paper de les noves tendències que estan influint cada vegada més en el procés de destrucció aquesta darrera dècada. L'ús de fusta com a font d'energia “renovable” a gran escala per a “combatre” el canvi climàtic i l'ús de fusta per etanol cel·lulòsic tendeixen a reforçar encara més l'explotació de fusta i, com a conseqüència, a perpetuar el procés de destrucció dels boscos. A més, hi ha les plantacions de cultius destinades a la producció d'agrocombustibles, com el monocultiu de la palma oliera i el propi canvi climàtic que afecta de forma negativa l'estat present i futur dels boscos, provocant, per exemple, més incendis forestals.

Si els boscos es consideren cada vegada més fonamentals per a la supervivència de la vida en el planeta en les seves diverses dimensions, quines foren les mesures emprades per a frenar aquest procés continuat de destrucció? Constatam que les polítiques estatals de protecció dels boscos en el món segueixen sent insuficients, i recordam que, segons la FAO, al voltant del 80% de les zones de boscos del món són públiques, o sigui, dels estats nacionals. Encara així, el nombre de funcionaris d'institucions forestals públiques en el món es va reduir en un 1'2% anual des de 2000. A pesar d'un augment a les àrees baix gestió forestal en el món, l'organització admet que això no és necessàriament un “indicador adequat” per a saber quina és l'àrea que està baix una gestió forestal “sostenible”, o sigui una gestió que asseguri la protecció dels boscos. Dita situació es torna preocupant quan la FAO afirma també que hi ha un augment a les àrees forestals baix control de particulars, fins i tot d'empreses privades.

Al mateix temps, presenciam novament en aquests darrers anys un gran interès per la protecció dels boscos per part dels països del Nord. Aquest interès, que sembla en principi positiu, no existeix en funció d'una major sensibilització d'aquests governs i de les seves grans corporacions per la importància vital i diversa dels boscos, ni en funció d'un reconeixement dels drets del pobles que les habiten. L'interès existeix perquè han descobert que els boscos són grans magatzems de carbono, cosa que va conduir al neixement d'un mecanisme anomenat REDD (Reducció de les Emissions de Desforestació i Degradació de Boscos). A partir del fet que, globalment, el 20% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle provenen de la destrucció dels boscos, els països del Nord, en lloc de reduir la crema excessiva de combustibles fòssils que mantenen el seu model de desenvolupament i els beneficis de les empreses petrolieres, veuen en la reducció de la desforestació una alternativa financera més atractiva per assolir la reducció de les emissions de carbono.

Això no obstant, es tracta d'una falsa solució ja que, entre altres motius, les emissions de carbono de la desforestació “poden ser químicament idèntiques a les que provenen de la crema de combustibles fòssils, però les dues són pel que fa al clima, diferents. El carbono alliberat per la desforestació no augmenta la quantitat total de carbono que és intercanviat entre l'atmosfera, els sòls, els boscos, etc. En canvi, el carbono alliberat per els combustibles fòssils incrementa la quantitat total de carbono present a la biosfera”

La negociació sobre REDD i les seves modalitats fou una de les qüestions o potser la única qüestió que més va avançar des del punt de vista dels seus defensors a la darrera conferència sobre el clima celebrada a Cancun (Mèxic), el desembre de 2010. Es tracta d'una passa més en el camí equivocat del mercantilització i control dels boscos per part de països i corporacions del Nord i en el seu propi benefici, perquè aquests puguin justificar la continuació de les seves emissions excessives de carbono. Si bé la mercantilització de la naturalesa sempre va assegurar lucres a les grans empreses transnacionals, és molt dubtós que, per la seva pròpia lògica, pugui assegurar la protecció dels boscos. Sens dubte, es tracta d'una falsa solució a la crisi climàtica i les seves greus conseqüències.

Per a concloure, constatam que encar hi ha poc motius perquè els pobles dels boscos puguin “celebrar” aquest Any Internacional dels Boscos. Tan mateix, el fet no deixa de ser una oportunitat per aconseguir avanços. Creim que això només és possible si per part dels governs i de la ONU existeix una anàlisi clara sobre allò que de fet causa de forma directa, indirecta o subjacent la contínua destrucció dels boscos en el món, separant plantacions de boscos. Posteriorment, és necessari que les polítiques dels governs i de la ONU estiguin basades en aquesta anàlisi i no en altres interessos com els de les grans corporacions.

Des del seu origen, el WRM ha constatat que els pobles dels boscos són els que, històricament, protegiren més als boscos del món. Tan mateix, encara avui molts d'aquests pobles, amenaçats per diversos projectes de desenvolupament, encara lluiten de maner àrdua per el reconeixement dels drets als seus territoris i a les seves formes de gestió forestal. El procés de reconeixement d'aquests drets avançà molt poc en els darrers 10 anys i, en els casos en que va avançar, els drets conquerits segueixen estan amenaçats.

Els sistemes i propostes de gestió forestal dels pobles dels boscos han de ser reconeguts de forma concreta i efectiva per la ONU i els estats nacionals perquè són la millor forma d'assegurar la supervivència dels boscos en el futur. Però aquests pobles necessiten de molt més suport i atenció perquè puguin millorar i adaptar els seus sistemes i propostes de gestió forestal, fins i tot en funció de les condicions actuals, diferents en molts aspectes de les passades - per exemple, degut als impactes del propi canvi climàtic.

Mentre tant, és necessari frenar aviat els importants finançaments per a subvencionar les accions destructives per part de corporacions que afecten als boscos i als seus pobles. Moltes vegades es tracta de finançaments públics, fins i tot dels bancs internacionals de “desenvolupament”. A la vegada, solucions vertaderes com la reducció del model de consum excessiu i practicat per una minoria de la humanitat han de ser adoptades urgentment. Si no és així, és impossible que els pobles dels boscos facin una vertadera celebració enguany, dedicat a un tema tan fonamental per a la naturalesa i per a la humanitat com un tot.