No vos preocupeu, que el bloc no ha canviat de temàtica i ara es dedica a la joieria. Continueu llegint i voreu:
"A la tercera va la vencida" diu la dita castellana, i així ha sigut en este cas. Sí, perquè des dels seus primers passos fins a hui ja ha passat, quasi, tres estius. La veritat és que l'any passat va fer un intent, però no va aplegar a res. Però, també és veritat que este any he hagut de separar-li les espates (les dos fulles que cobrixen inicialment el capoll) i inclús ajudar-lo a obrir la flor en vista de que no ho feia per sí mateixa (el que fa la impaciència). Trobe que tot açò és el motiu per qual se li dona també el nom Cyrtanthus elatus var. delicata, encara que finalment s'ha imposat la més "fashion" C. e. Pink Diamond. Ara que també he de reconeixer que segurament un poc d'esta problematica té relació amb el meu "encabotament" per tenir-la en una maceta menuda. Cosa que este any solucione, ja està bé!
La flor és tot un encant, amb un suau color rosat i un lleuger fons blanc. Recorda molt a aquella de les bruixetes, però com no va a fer-ho si són cosines llunyanes.
En esta foto es pot comparar la diferència de tonalitat i textura entre esta i l'original. No sé amb quina de les dos quedar-me, trobe què amb les dos així no erraré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada