Clivia miniata

Font: 'De jardi'
Autor:Vicent L.
Us deixo aquesta magnifica descripció de la Clivia miniata del bloc 'de jardí' d'en Vicent L.
Les clívies són unes plantes molt agraïdes i prou comuns als nostres patis i terrasses pel seu fullatge verd i llustrós. Però, com la majoria de les plantes de flor que hem vist fins ara, no són originaries dels nostre continent, sino de l'Est de Sud-Àfrica. Els primers exemplars arribaren a Anglaterra a mitjans del s. XVIII i més tard reberen el nom de Clivia en honor de Lady Charlotte Clive (Duquessa de Northumberland). Segons la forma de la flor es poden dividir en dos grups: les de flors estretes, cilíndriques i penjants (polinitzades en el seu medi per pardals) i les de flors flors obertes (polinitzades per papallones). El segon tipus és el més vistós i el que anem a vore ara, la Clivia miniata, ja que és en este moment (en primavera) quan florixen.

Esta és la que, després de multiples assatjos, ha donat lloc a numerosos híbrids. El que veieu a la foto és un més. Hui podeu trobar als centres de jardineria altres amb diferents tons taronja o sols groges. Encara no han aplegat ací el híbrids de fulles variegades (ratlles blanques), formes minis i flors dobles. Però ho faran no patiu. De veritat que algunes s'ho valen.

Pel que fa al seu cultiu és molt fàcil, encara que podeu trobar guies més precises a la xarxa que poden assustar a algú. Per la meua experiència personal puc dir-vos que necessita d'una posició protegida dels rajos del Sol, mitja ombra, o les fulles poden cremar-se-vos. Pel que fa al rec, no heu de deixar que s'assequen del tot a l'estiu. Teniu en compte que venen d'un lloc on les pluges són més freqüents a l'estiu que a l'hivern, just al contrari que nosaltres. Ah, se m'oblidava, els agrada tenir el peu apretat. Per això haureu de donar-los l'espai just a les seues arrels engrossades.





L'altre tipus ja el vorem un altre dia, de moment podeu contemplar les seues fulles llargues per darrere de la C. miniata.