"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

dimecres, 31 de desembre del 2014

FELIÇ ANY NOU

Jardi Natural us desitja, un molt Feliç Any Nou i un bon Cap D'Any.
Molta sort i salut per els propers 365 dies.
Aquí teniu la darrera lluna del 2014 i primera del 2015, unes quantes felicitacions i desitjos pel 2015.

dimarts, 30 de desembre del 2014

Perseguint el gel

El fotògraf nord-americà James Balog organitza un equip per fer un seguiment del desglaç cada cop més accelerat de diverses glaceres de l'hemisferi nord amb l'objectiu de conscienciar la població de la necessitat de fer front al canvi climàtic. Amb aquest objectiu, muntarà un seguit de càmeres amb temporitzadors a Alaska, Groenlàndia, Islàndia i Montana per demostrar que les glaceres estan reculant a un ritme sense precedents en els darrers anys.



Si vols veure el documental sense pot clicar el següent enllaç: Sense ficció

diumenge, 28 de desembre del 2014

LES NOVES FLORS OLOR CARAMEL

Aquest any he comprat unes llavors d'una flor gens vistosa, però amb una característica força especial el seu olor.

Si tenen olor a caramel. Cal plantar-les a l'hivern i no floreixen fins el segon any. Per tant, caldrà esperar un bon temps per olorar-les. Són de flor senzilla i blanqueta, petites i sense cap atractiu, de 5 pètals petits i amb un centre petit de color fosc. Res especial, tant sols els seu aroma.

Arriben a fer 40 cm d'alçada i les fulles són semblants a les roses, de color verd fosc i dentades a les puntes.

Ni tan sols hi han fotos per poder mostrar-les.

Si has arribat fins....

dissabte, 27 de desembre del 2014

LES PLANTES MEDICINALS DE LA RATAFIA. REGAL DEL TIÓ

Aquest any m'he portat d'allò més bé perquè el Tió m'ha dut el llibre que esperava. De moment només una ullada, però molt interessant. Les fotos, el disseny i el contingut són força informatius. Un diccionari complert de les plantes medicinals per fer la ratafia amb les propietats i característiques.
El llibre es diu: Les plantes medicinals de la Ratafia. Del laboratori a la cuina. Les autores són: Ester Boix, Mica Gassiot i Carme Pedrola.
Us el recomano.

divendres, 26 de desembre del 2014

Deu anys del devastador tsunami del sud-est asiàtic

De la web de noticies  Vilaweb, us deixo aquest article del desè aniversari del Tsunami al sud-est asiàtic. Us aconsello veure els enllaços.

Onades gegants van causar 230.000 morts a les costes de l'Índia, Indonèsia, Sri Lanka i Tailàndia


El 26 de desembre de 2004, a primera hora del matí, un gran terratrèmol de 9,3 graus a les profunditats de l'oceà Índic va generar, poc després, un enorme tsunami que va arribar a les costes del sud-est asiàtic en poques hores… i sense cap alerta prèvia. A velocitats d'entre 500 km/h i 800 km/h, onades gegants de fins a trenta metres van avançar cap a les costes de l'Índia, Indonèsia, Sri Lanka i Tailàndia i s'ho van endur tot. El pitjor tsunami de la història va causar 230.000 morts i milions de víctimes directes i indirectes. També va portar la pau a Aceh.

Entre les moltes iniciatives que commemoren els deu anys de la terrible catàstrofe al sud-est asiàtic, us volem destacar aquesta web interactiva, 'Ecos del tsunami', que ha preparat Acció contra la Fam dedicada als fets d'aquell Sant Esteve de fa una dècada.
A més de recuperar documentació d'arxiu per a explicar la resposta d'aquesta organització no governamental en la situació d'emergència inicial i les mesures d'acompanyament i ajuda els anys següents, un dels apartats es dedica a reviure amb so el moment de l'arribada de les immenses onades a les costes, especialment de la regió d'Aceh, a l'extrem nord de l'illa de Sumatra i a poc més de dos-cents quilòmetres de l'epicentre del terratrèmol. Es calcula que van perdre la vida cent setanta mil persones en aquest territori, en el qual es vivia des de feia tres dècades un sagnant conflicte armat entre l'independentista Moviment d'Aceh Lliure (GAM) i l'exèrcit indonesi.
La catàstrofe de fa deu anys va ajudar a resoldre el conflicte amb l'atorgament del govern indonesi d'una àmplia autonomia a Aceh.

dijous, 25 de desembre del 2014

QUE TINGUIS UN BON NADAL



NADAL

Si aquesta nit sents una remor estranya
que, no saps com, t’obliga a mirar el cel,
i enyores gust de mel
i tens desig d’una pau que no enganya…


és que a través dels aires de la nit
t’arriba aquell ressò de l’Establia
de quan l’Infant naixia
i s’elevava un càntic d’infinit.


Si ja no saps sentir-te pastoret,
ni aturar-te a entendre el bell missatge,
almenys, tingues coratge
de seguir el teu camí amb el cor net.

de Joana Raspall

dimecres, 24 de desembre del 2014

PRIMERES IMATGES D'HIVERN ALS JARDINS DE MAS MAIENSA

Aquí us deixo les primeres imatges d'hivern dels jardins. La majoria d'arbres caducifolis han perdut les fulles, només els roures encara mostren la coloració marron rogent de tardor.

dimarts, 23 de desembre del 2014

James Hansen i El Canvi Climàtic

Us deixo aquesta conferencia de TED  sobre el canvi climàtic, espero que us agradi. Podeu utilitzar sotsretolats.
James Hansen: Why I must speak out about climate change #TED : http://on.ted.com/t0Kl3

dilluns, 22 de desembre del 2014

ADEU TARDOR. HOLA HIVERN.

A les 00:03, del 22 de desembre de 2014 arriba el solstici d'hivern amb el dia més curt del any. Aquest any, els dies encara són càlids i just fa fred quan el sol es pon i s'adorm. Els arbres han perdut fa pocs dies les fulles acolorides de la tardor, però els borrons de les seves branques sembla que al migdia vulguin despertar-se abans d'hora. Aquí teniu unes imatges tot just començant l'hivern.

Foto: Els Jardins de Mas Maiensa (Fraxinus angustifolia 'Raywood')

Foto: Gemmes de Fraxinus angustifolia 'Raywood'

També del bloc Poesia Aula Nadal us deixo aquest poema de Isabel Barriel, per celebrar l'arribada de l'hivern.

Vesteix l'hivern.

Vesteix l'hivern el bosc de boira blanca
i de fada o fantasma cada branca.
No hi ha color, han caigut les fulles,
és el paradís de la por, del silenci i la nevada,
és el regne excels de tots els freds i la gelada.


És un retall de vida lleu al fons del temps,
és una certesa momentània a la mirada;
un dia, però, ens portarà al bosc un núvol la pluja
i després, la calidesa del sol primaveral
amb l'esclat dels colors, dels sons, 
de les flors, els borrons i l'energia...

diumenge, 21 de desembre del 2014

Ecologistes i nedadors es manifesten conjuntament contra les prospeccions marines a la costa catalana


Us deixo la següent noticia publicada a la web de Naturalistes de Girona.

La Plataforma Aturem les Prospeccions a la Costa Catalana, que inclou entitats ambientals, socials i empreses i Travessia Catalunya Nedant, han convocat avui mobilitzacions contra les prospeccions marines per hidrocarburs a la platja de Blanes (La Selva). Reclamen l'aturada dels projectes de recerca per a petroli i gas al mar, a Catalunya i a l'estat espanyol, i un nou model energètic.


Ecologistes i nedadors es manifesten conjuntament contra les prospeccions marines a la costa catalana
Ecologistes i nedadors es manifesten conjuntament contra les prospeccions marines a la costa catalana
 
 
L'acte reivindicatiu ha consistit en una nedada i una acció simbòlica a la platja de Blanes. Més de cinquanta nedadors han travessat els 3,1km des de la platja de S’Abanell, a la desembocadura del riu Tordera, fins a la platja de Blanes on els esperaven els manifestants. Allà, els nedadors amb els seus neoprens i els activistes, vestits de negre, han simulat els efectes d'un vessament de petroli i, en acabat, el periodista Adam Martin ha llegit un manifest.

L'acte també ha servit per advertir i informar a la ciutadania sobre la vintena de projectes de prospeccions marines que a l'Estat espanyol ja amenacen més de 20.000 quilòmetres quadrats de superfície marina i a Catalunya afecten pràcticament tota la costa.

Les prospeccions marines serveixen per localitzar hidrocarburs en el subsòl marí i es realitzen en dues fases: la primera, d'exploracions sísmiques quan s'emeten ones acústiques amb canons d’aire o “air-guns" de 215 dB (o més) que travessen tota la superfície aquàtica i penetren al subsòl i, la segona, de sondejos físics amb perforacions que utilitzen minerals i productes químics que es llencen directament al mar. Els principals impactes estudiats en les diferents fases de prospeccions són:
La fase de les prospeccions sísmiques amb canons d'aire, afecta, especialment, els cetacis (balenes, catxalots, dofins, etc.) que poden patir ferides internes o, fins i tot, la mort per l’ús d’aquests canons. També afecten a la tortuga babaua (Caretta caretta), a la que poden interferir en la seva migració i provocar danys orgànics viscerals o en la closca.
En la fase de perforacions del sòl marí es produeix un fang oliós que resulta mortífer per a la fauna del fons marí (fanerògames marines) com la Posidònia oceànica o la Cymodea nodosa (plantes que serveixen d'alimentació i com a habitat de cria).
També tenen efectes sobre la pesca i el turisme atès que s'ha estudiat que les prospeccions sísmiques provoquen canvis al comportament dels peixos i la contaminació de l'aigua i, en conseqüència de les platges.

Si els impactes de les fases d'exploració són greus, encara ho seran més els impactes de l'explotació d'hidrocarburs al mar amb el perill de vessaments, com així ho demostren els reiterats accidents de Repsol a les costes de Tarragona.

En el manifest, les entitats organitzadores declaren que la cerca de jaciments residuals de petroli sota el fons marí serveix -igual que el fracking- per allargar l’agonia d’un model energètic caducat. El govern espanyol insisteix, però, en apostar per a un futur energètic basat en el petroli, malgrat el clam de la ciutadania contra les prospeccions marines arreu de l'Estat. Ara intenta reduir l'oposició de les autonomies i de la societat civil amb un nou impost que, en el cas de les explotacions marines, beneficiarà a la comunitat més propera.

Els organitzadors hem volgut mostrar la nostra solidaritat amb les Illes Canàries, on recentment han començat les prospeccions i on ja s'han trobat dos balenes mortes. A Catalunya, actualment, hi ha tres projectes de recerca d’hidrocarburs en tramitació als quals diverses entitats han presentat al·legacions. En concret, són les campanyes de prospeccions de Capricorn Spain Limited i la Campanya sísmica 2D de l’empresa Spectrum, que afecten, en el seu conjunt, la costa mediterrània des del Golf de Lleó fins al golf de València i tot l'arxipèlag balear. A més, les prospeccions sísmiques de Repsol a l'entorn de la plataforma 'Casablanca' han obtingut una declaració d'impacte ambiental positiva, malgrat les possibles greus repercussions sobre el Parc Natural del Delta del Ebre. En canvi, un Informe de la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, departament que depèn del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, recorda que la zona del golf de València, inclosa en el projecte de l'empresa Capricorn Spain Limited, està dins d'un corredor de migració de cetacis i arriba a la mateixa conclusió que la plataforma: "la potencial afecció negativa sobre la fauna marina present a l'àrea d'actuació és d'una magnitud suficient per desaconsellar que es desenvolupi el projecte".

Mentre les comunitats de les Illes Balears, Canàries i el País Valencià s'han declarat en contra de les prospeccions marines, la Generalitat de Catalunya encara no ha fet cap pronunciament sobre el tema. Per a les entitats de la Plataforma Aturem les Prospeccions, aquesta és una de les raons perquè la mobilització en contra de les prospeccions encara no ha agafat la mateixa força com, per exemple, la lluita contra el fracking. El govern català s'excusa que no té competències i el mar és un medi que queda allunyat de la societat en tots els sentits. L'organització dels actes d'avui conjuntament amb el col·lectiu esportiu dels nedadors de la Travessia Catalunya Nedant representa, per tant, un important pas per a reforçar la mobilització i conscienciar a la ciutadania.

Les entitats adherides a la plataforma Aturem les prospeccions a la costa catalana que col·labora amb entitats i organitzacions a nivell estatal, defensem el nostre patrimoni del medi natural i les economies locals que viuen de la pesca i del turisme. A la vegada exigim un nou model energètic, basat en la reducció del consum, la descentralització, la gestió pública o comunitària i la utilització d’energies netes i renovables.

Fotos nedada i acció de protesta:
Manifiesto: http://aturemprospeccions.wordpress.com

dimarts, 16 de desembre del 2014

RESOLUCIÓ #COP20 LIMA

Ja ve essent habitual que no s'aconsegueixin uns acords amplis, majoritaris i justs a les COP. Tothom arriba amb molta il·lusió, però es va perdent a mida que passen els dies.

Les negociacions, els reptes de la reducció d'emissions, les diferencies entre paisos rics, emergents i pobres són difícils i generen molta desconfiança.

A la COP20 a Lima, el ministre de Medi Ambient de Perú va demanar que s'allarguessin les negociacions 24 hores més per intentar una resolució de compromisos més justs per als 195 paisos reunits amb les següents paraules 'greu preocupació' per complir les promeses de reduir les emissions de  gasos i evitar el escalfament global a menys de 2 graus per el 2100. Va demanar compromís de arribar acords abans del 31 de març del 2015, per poder negociar a Paris on es reuniran per celebrar la COP21 on s'ha de pactar un nou acord que substitueixi el tractat de Kyoto.

Aquest any la resolució es considerada per alguns paisos com un avanç, per altres i les entitats no gubernamentales un fracàs. Finalment, l'acord és fluix i continua diferenciant massa entre les solucions que presenten els 196 paisos que participen i el escalfament global és per a tots, no sap de fronteres. Mentre els paisos rics tenen més possibilitats de lluitar-hi i prevenir-lo. Els paisos pobres pateixen les conseqüències en molta més intensitat per els seus habitants, sense poder fer-hi gaire res.

Segons la COP20 els acords han sigut molt profitosos, ja que s'ha pactat un esborrany d'acord que caldrà ratificar l'any vinent a Paris. També s'han aconseguit 10200 milions de $ per el Fons Verd per les pèrdues provocades per el canvi climàtic, a on els paisos no arriben.

En canvi, les entitats com el 350.org no consideren que s'hagi fet un acord suficient, diuen que els polítics han perdut el moment d'aprofitar la voluntat de les persones amb la marxa pel clima i que hi han 5 punts que són fluixos.
1.L' acord no reflecteix la urgència del canvi climàtic
2.Són bons acords, però no bones solucions per implementar mesures.
3.Els paisos pocs desenvolupats i vulnerables no reben suport de les nacions riques.
4.Deixar d'invertir en empreses petrolieres cada dia és més important
5.El moviment global demana més solucions i és un bon moment per aplicar-les.


dilluns, 15 de desembre del 2014

L'HORT FAMILIAR QUADRAT DESPRÉS DE DOS MESOS

Els horts quadrats de en Lluís i la Gloria ja els han encetat, han collit escaroles i ja poden començar a collir cebes i remolatxes tendres. Són molt bonics i productius. Aquí teniu unes imatges comparatives dels tres darrers mesos una per cada mes.

 
Desembre 2014

Novembre 2014

Octubre 2014


dilluns, 8 de desembre del 2014

TALLER GARLANDES NADALENQUES ALS JARDINS DE MAS MAIENSA

El proper dissabte, 13 de desembre, de les 11:00 a les 12:30, als Jardins de Mas Maiensa celebrem l'arribada del període nadalenc amb una Jornada de Portes Obertes on Farem un taller gratuït de Garlandes nadalenques amb materials naturals. 

Si vols venir, confirma l'assistència a: jardinsmasmaiensa@gmail.com 

diumenge, 7 de desembre del 2014

LA GESTIÓ DE LES DEIXALLES. LA MÀFIA TÒXICA

Al programa 30 minuts de TV3 ha passat el documental La Màfia Tòxica. L'argument de la gestió de les deixalles, de tots tipus, moltes tòxiques, per la màfia calabresa.

Durant més de vint anys, la màfia va enterrar a la regió de Nàpols milions de tones de residus tòxics. Quines són les conseqüències?.

Les podeu veure fins el dia 14 de desembre a les 23:59, és un vídeo de temps de distribució limitat. Aquí teniu l'enllaç: http://www.tv3.cat/videos/5384331
És un reportatge de:
Mathilde Pasinetti i Matthieu Birden

És una producció de:
France 2

Si no esteu a temps de veure'l, aquí teniu un de similar que podeu veure amb subtítols en diferents idiomes. Del febrer del 2013 de VICE.

Realment, generem moltes deixalles, masses, i això mal gestionat arriba a ser un autèntic desastre, com ha passat a Napols.

dissabte, 6 de desembre del 2014

DARRERA LLUNA PLENA ASCENDENT DEL 2014.

Aquí teniu una imatge de la darrera lluna plena del 2014, en aquest any del Tricentenari de la Guerra de Successió 1714. Un any que s'acaba, ple de actes molt emotius per molts catalans.


La darrera lluna plena coincideix amb el darrer dia de període ascendent. Ja sabeu que la lluna és ascendent quan cada dia la seva òrbita sembla més elevada que el dia anterior. El mateix que passa amb el sol durant l'estiu que la seva òrbita va més alta que al hivern. Durant el període ascendent la saba de les plantes puja més i tenen més saba, per tant les parts aèries de les plantes tenen més activitat. és preferible no podar, ni collir plantes per assecar. Bon moment per escarificar la gespa, empeltar o collir fruits.

Ara aviat arriba el Nadal i fi d'any i també el Calendari lunar canvia, encara que no segueix el calendari solar. Caldrà adquirir el calendari lunar 2015, jo ja en tinc un a punt. Encara que especialment l'utilitzo per la sembra de planter, sempre porta bons consells.

divendres, 5 de desembre del 2014

Jardí vivent de Joana Raspall

El 4 de desembre de 2014, va fer un any que moria la poetessa Joana Raspall i Juanola, a l'edat de 100 anys. Us deixo una poesia seva, en record de la seva gran feina per acostar la poesia a tothom, especialment als escolars. Us deixo l' enllaç de la seva biografia.















VELLESA

Sóc la branca més vella
que la resta en aquest arbre
que ara llueix l'esplèndid
brancatge vigorós.
Passant, les primaveres
hi han fet riques brotades,
i l'han cobert de flaire
l'amor de tantes flors.

Per la mateixa rel
em sento sostonguda;
en la mateixa saba
hi trobo nodriment.
Quan la destral m'abati,
caduca, improductiva,
jo, lluny de la brancada
sentiré enyorament.

(Jardí Vivent)

Batec de paraules, 2013

dijous, 4 de desembre del 2014

Les autoritats equatorianes confisquen un autobús que transportava activistes contra el cambo climàtic

De la web Democracy Now us deixo aquest article sobre un grup medi ambiental, els yasunidas, que defensen el Amazones al Equador. (traducció automàtica)

Una caravana de ambientalistes que viatjaven cap al cim de l'ONU sobre canvi climàtic a Lima, Perú va ser detinguda per les autoritats equatorianes i el seu autobús ha estat confiscat. Els activistes del grup Yasunidos partir de Quito dilluns, per denunciar l'extracció de petroli del Parc Nacional Yasuní, una zona de l'Amazones reconeguda per la seva diversitat biològica. El grup afirma que van ser aturats set o vuit vegades durant les primeres 24 hores de viatge i finalment es van quedar encallats al costat d'una autopista ahir a la nit, quan les autoritzats confiscar el seu autobús. Des Conca, Equador es comuniquen amb nosaltres dos convidats: Elena Gálvez, coordinadora de la caravana contra el canvi climàtic i una dels membres de Yasunidos, un grup que s'oposa a l'extracció de petroli del Parc Nacional Yasuní; i Ariel Goodman, periodista que viatja a la caravana.

TRANSCRIPCIÓ
AMY GOODMAN: Acabem el programa a Amèrica Llatina, parlant d'una caravana, Joan.

JUAN GONZÁLEZ: Una caravana formada per 17 activistes mediambientals que es dirigeix a la Cimera del Clima de les Nacions Unides a Lima, Perú, ha estat detinguda per les autoritats de l'Equador, que han confiscat l'autobus en què viatjaven. Activistes del grup Yasunidos partir de Quito dilluns per denunciar l'extracció de petroli al Parc Nacional Yasuní a l'Equador, una zona de l'Amazònia reconeguda per la seva diversitat biològica. El grup diu que van ser detinguts en set ocasions durant les primeres 24 hores del seu viatge fins que finalment van ser abandonats a la carretera ahir a la nit, quan les autoritats van confiscar l'autobús escolar en què viatjaven.

AMY GOODMAN: Per a més informació, anem a Quito, Equador, on ens acompanyen dos convidades: Elaina Gálvez, coordinadora de la Caravana Climàtica, membre de Yasunidos; i Ariel Goodman, periodista que treballa per la ràdio comunitària d'equador Wamra, així com per altres mitjans. Ella està viatjant al costat de la Caravana Climàtica. Començarem amb Ariel. Tenim només un minut per totes dues. Expliqueu el que va passar, com va acabar en un lloc de la policia ahir a la nit.

ARIEL GOODMAN: Hola Amy, gràcies per convidar-nos al programa. Bàsicament, el que va passar ahir a la nit és el resultat de l'assetjament que la policia ha dut a terme contra el nostre viatge durant les últimes 24 hores. Com Juan dir, hem estat detinguts unes vuit vegades en les últimes 24 hores, fins que ahir a la nit vam anar traslladats a un lloc desconegut. Era una estació de policia en una carretera sense il·luminació. No hi havia il·luminació en un entorn de quilòmetre a la carretera, i vam estar allà detinguts fins a les 4:00 del matí, tractant de trobar el nostre propi transport.

AMY GOODMAN: Elaina, per què creu que estan sent detinguts d'aquesta manera i per què ha estat confiscat el seu autobús?

Elaina GALVEZ: Crec que potser és perquè el president de l'Equador, Rafael Correa, no vol que el món sàpiga el que està succeint al parc nacional del Yasuní, un dels llocs amb major biodiversitat al món i el que està succeint amb els drets polítics del col·lectiu Yasunidos, als que se'ns està negant el nostre dret al referèndum popular que vam proposar al govern d'Equador.

AMY GOODMAN: Continuarem seguint el seu viatge. Estarem a Lima, Perú, cobrint la Cimera sobre el Canvi Climàtic de l'ONU la setmana que ve. Elaina Gálvez i Ariel Goodman, moltes gràcies per estar amb nosaltres. Elaina, membre del grup Yasunidos.

Traduït i editat per Igor Moreno i "Democracy Now" en Espanyol ": / és.

dimarts, 2 de desembre del 2014

COP20 a LIMA (Peru).

La COP és la Conferència de les parts aquest és el vintè any que es celebra, des de el 1994, quan la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC o UNFCCC per les sigles en anglès) va entrar en vigor.

El seu objectiu és reduir les concentracions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) a l'atmosfera. La Conferència de les Parts és l'òrgan suprem de la Convenció. Aquest any li toca a Lima la capital del Peru portar-la  a terme.  I comencen amb el documental 'Oro Amazónico' aquí teniu un resum.



En aquest moment 195 països han presentat els seus instruments de ratificació i es reuneixen un cop a l'any, per dues setmanes, per examinar l'aplicació de la Convenció i desenvolupar el procés de negociació entre les parts davant de nous compromisos.

En virtut de la Convenció, les seves responsabilitats són:

Demanar i compartir la informació sobre les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH), les polítiques nacionals i les pràctiques òptimes.
Posar en marxa estratègies nacionals per abordar el problema de les emissions de GEH i adaptar-se als impactes del canvi climàtic previstos, així com determinar la prestació de suport financer i tecnològic als països en desenvolupament.
Cooperar per preparar-se i adaptar-se als efectes del canvi climàtic.

Sempre s'esperen resultats ambiciosos per reduir les emissions, però la gegant negociació de 195 nacions per posar-se d'acord és molt lenta i difícil, perquè els interessos de cadascuna de les parts són molt diferents.

En 20 anys, per molts de nosaltres espectadors s'ha aconseguit poc i demanem que les resolucions en reduccions de GEH i el creixement de les energies renovables siguin més ambiciosos per aturar el canvi climàtic. Esperem que aquest cop els acords vagin més lluny i ens acostem a un canvi real, on reduïm la dependència dels combustibles fòssils, fonts d'energia contaminant i no renovable. I s'aposti per implementar energies renovables i netes.

diumenge, 30 de novembre del 2014

ROBIN Els verins que mengem

Dimarts 25 novembre 2014
"L'augment de malalties cròniques com l'obesitat, la diabetis i el càncer està directament relacionat amb els aliments que mengem. Les hormones sintètiques presents en els fertilitzants i pesticides que entren en contacte amb el menjar són molt perilloses per a la salut i no solen detectar en les anàlisis toxicològiques, per la qual cosa invalida el principi que la 'dosi fa el verí' ". Amb aquesta advertència a manera de carta de presentació, la guardonada documentalista i periodista Marie-Monique Robin ens introdueix en el món de l'agroindústria, el seu camp d'investigació des de fa més d'una dècada, i sobre el qual versa el seu últim assaig: Les collites del futur. Com l'agroecologia pot alimentar el món (Península). Aquest text ha estat publicat per El Confidencial.


Una obra fruit de l'anàlisi comparativa de diversos sistemes de producció alimentària que, en sintonia amb altres anteriors com El nostre verí quotidià i El món segons Monsanto, qüestiona el mite que la baixada del preu dels aliments o que la fi de la fam al món només són possibles mitjançant la producció industrial d'aliments. La principal novetat que aporta l'autora gala amb aquest últim llibre és que hi ha una alternativa demostrable, "més excel·lent del que creia abans d'iniciar la investigació", i que es diu agroecologia.

Descontaminar EL MÓN

La transició de l'agroindústria a l'agroecologia encara és possible, explica Robin, però tot i existint la voluntat política necessària per propiciar els canvis legislatius que la permetin, "portarà molts anys descontaminar les terres i les aigües subterrànies fins a poder produir aliments sans". És per això que és urgent, en primer lloc, limitar l'ús de pesticides i transgènics. "Espanya és el país més permissiu de la UE amb el cultiu d'Organismes Genèticament Modificats (OGM) i la comercialització d'altres substàncies tòxiques, com el bisfenol A que en altres llocs com França està prohibit". Una permissivitat, alerta l'autora gala, amb unes conseqüències més que visibles: "Les parelles espanyoles són les que més problemes tenen d'infertilitat a tot Europa, en afectar una de cada quatre". Alhora, els càncers de cervell i la leucèmia estan creixent a un ritme anual de l'u al tres per cent entre els nens, segons les dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que posen també en relleu l'auge de l'origen fetal de les malalties en l'edat adulta (presumptament pel tipus d'alimentació de la gestant). "La mateixa Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ja s'està donant compte d'aquestes conseqüències i reconeixent les deficiències del principi toxicològic que 'la dosi fa el verí' a causa de les indetectables hormones sintètiques, com demostra la majoria de literatura científica sobre aquesta qüestió ", apunta Robin.

DINAR BARATA

Tradicionalment s'ha relacionat el baix cost dels aliments amb els monocultius, l'ús de pesticides i fertilitzants per reduir les plagues, així com altres tècniques modernes de producció a gran escala. No obstant això, Robin afirma que "els preus dels aliments que comprem al supermercat són completament falsos perquè no inclouen els costos directes ni els indirectes".

Les despeses derivades del tractament de les aigües contaminades, del pagament de les taxes pels gasos d'efecte hivernacle, de les subvencions (per al gasoil, per exportar o directament de la Política Agrària Comuna de la UE), així com dels sistemes públics de salut, per l'augment de malalts crònics, són alguns dels costos associats a l'agroindústria que no inclouen el preu d'origen. "Si sumem tots aquests costos als productes en origen, el seu preu pujaria i serien més cars que els ecològics". A més, afegeix Robin, més de la meitat del preu està engreixat pels intermediaris i finalistes. Una realitat de la qual no estem molt lluny, segons l'autora gala, per a qui abans o després haurà de disparar-se el preu del menjar, ja sigui per la fi de les subvencions (com es preveu amb la PAC), per la creixent especulació borsària amb les matèries primeres en els mercats de futur, o pel no menys imminent encariment dels combustibles fòssils com el petroli i el gas, per la seva zenit. Els productes químics utilitzats en l'agroindústria s'elaboren a partir de petroli i gas, de manera que un augment en el preu d'aquests recursos, al costat de l'escassetat d'aigua, posaria a l'agroindústria en la cruïlla. "Aquesta és la gran debilitat de les indústries alimentàries. Es sustenten sobre un model que depèn dels combustibles fòssils, i és clar que el preu d'aquests serà cada vegada més gran, de manera que el dels aliments serà parell. No té sentit que l'alimentació en el món depengui de la producció de petroli en una regió tan convulsa com és l'Orient Mitjà ", lamenta Robin.

ALIMENTS SALUDABLES

Les pernicioses conseqüències per a la salut i el medi ambient de l'agricultura industrial, així com la crònica d'una mort anunciada que Robin va començar a descriure abans fins i tot que es produïssin les primeres crisis alimentàries a Llatinoamèrica (relacionades amb els biocarburants), han portat a la francesa a recórrer el món a la recerca d'alternatives ecològiques. Després d'estudiar diferents tècniques agroecològiques poder comprovar que el seu rendiment pot ser més gran que amb tècniques pròpies de l'agroindústria. "Moltes vegades, quan parlem d'agroecologia pensem que es tracta de tornar a les tècniques emprades pels nostres avis. No és així, es tracta de pràctiques molt més complexes que dependran de la zona geogràfica on es desenvolupin, del tipus de cultiu o del tipus de terra ", explica l'autora. No obstant això, Robin sí que va poder comprovar que tots ells coincidien en un principi bàsic: la complementarietat. "Es tracta d'un principi comú mitjançant el qual es busca complementar la biodiversitat del medi, mitjançant rotació de cultius o interferint en els cicles biològics dels insectes, per prevenir plagues i augmentar la producció".

EL PODER DEL CONSUMIDOR

La demanda de productes ecològics per part dels consumidors ha augmentat proporcionalment al deteriorament de la cadena alimentària, "però l'oferta encara no arriba per a abastir a tots", apunta Robin. Per fer-la extensiva a tot el món no arriba amb la conscienciació del consumidor, que al cap ia la fi és el que més poder detenta amb les seves decisions de compra, sinó que calen mesures polítiques concretes.

Entre les propostes més urgents per facilitar el canvi, la periodista cita "la prohibició de l'especulació amb aliments, el foment de la sobirania alimentària mitjançant una fèrria protecció dels mercats i agricultors locals, i l'escurçament de les cadenes de distribució buscant connexions directes entre consumidors i productors ". Només mitjançant l'eliminació dels intermediaris i finalistes, explica la francesa, el preu dels aliments orgànics es reduiria fins a un 90%.

Les bases per a possibilitar un canvi de model estan posades "des de fa molts anys", però de no iniciar una ràpida transició, adverteix Robin, "no podrem anticipar-nos a les crisis alimentàries que ressorgiran en qualsevol moment".




el Confidencial

dissabte, 29 de novembre del 2014

MENTRE ESPERO L'ARRIBADA DE LA LLEVANTADA, RECOLLIRÈ LES FULLES DE LES MORERES.




Sembla que arribarà el canvi de temps que definitivament marcarà el temps de tardor, ahir un petit ruixat com a previ avís, però tots els plànols meteorològics marquen la concordança de isobaras amb les depressions situades perquè la llevantada ens porti unes bones pluges que ja necessitem. Ahir estava plantant el proper jardí remeier de plantes medicinals per l'aparell digestiu amb propietats digestives, estimulant de la gana, carminatives, per reduir flatulències, evitar els espasmes gàstrics i intestinals, entre altres propietats. I em vaig trobar que el sòl era ben sec, sort del ruixat.



I avui aprofitant els darrers moments de sol i ara acabo de recollir les fulles de les moreres amb la
tallagespa i aprofitar les restes trossejades per construir un bon sòl al hort.


divendres, 28 de novembre del 2014

EL ROURE AMERICÀ DELS JARDINS DE MAS MAIENSA ES VESTEIX DE VERMELL

Les fulles del Roure americà dels Jardins de Mas Maiensa ja llueix les seves fulles acolorides de tots els colors per acabar de color vermellós.



El nom científic del  Roure americà és Quercus rubra i té fulles caduques i una capçada força arrodonida encara que les seves branques són força verticals. Dona molt bona ombra durant l'estiu gràcies a les fulles grosses de 12 a 20 cm de llargues, són simples i lobulades.

Aquest any ha fet un gir i ja forma part dels arbres més representatius del jardí al costat de les Sequoies sempervirens i els Liquidambars. Cada dia esta més adaptat i creix amb força.



dimecres, 26 de novembre del 2014

LA LLUNA CREIXENT D'AQUEST VESPRE I LA BOIRA DE CAPVESPRE VISTA DES DE ELS JARDINS DE MAS MAIENSA

Avui la lluna s'ha enlairat sobre la boira i podem veure la brillant en un cel ben clar, després d'un matí ennuvolat, un migdia plujós i una tarda on la boira ha caigut aviat posant un mantell sobre els camps ben verds amb un gest misteriós de tardor.

Aquí us deixo la lluna perquè la gaudiu.



I la boira.



dimarts, 25 de novembre del 2014

Del 22 al 30 de NOVEMBRE. SETMANA EUROPEA DE LA PREVENCIÓ DE RESIDUS.

Del 22 al 30 de novembre es celebra la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. És una setmana de conscienciació perquè deixem les bosses de plàstic i utilitzem cabassos, carros i bosses de roba. Deixem de malbarat menjar, comprant  el que necessitem i aprofitant-lo bé. Buscar productes amb un embolcall. I poc a poc fent gestos per el residu zero. El missatge de la Setmana és que el millor residu és el que no es produeix.

Durant la Setmana es realitzaran activitats en 30 comarques de tot el país, busca les que tinguis a prop i col.labora. Pregunta al teu ajuntament o deixalleria. N'hi ha de tot tipus: on es podrà intercanviar roba, llibres o joguines, aprendre a reparar petits electrodomèstics, cuinar amb restes de menjar, conèixer bones practiques per generar menys residus i altres.

A Llagostera des de l'àrea de Medi Ambient es realitzarà una recollida de deixalles al bosc i a la deixalleria podeu trobar una exposició sobre la reducció de residus i també sobre el malbaratament alimentari. A tota Catalunya es fan 87 accions comunes, la més destacada aquest any es sobre el malbaratament alimentari amb 45 actes. Altres accions promouen la reducció i prevenció de residus de paper, d'excés d'envasos i de promoció de la reparació i la reutilització. L'objectiu és avaluar i difondre l'impacte de la prevenció de residus de les activitats dutes a terme durant la Setmana.
Els objectius de les diferents activitats són: 

* Donar a conèixer estratègies de reducció de residus i la política de la Unió Europea i dels seus Estats membres en aquesta matèria.


* Fomentar accions sostenibles per reduir els residus arreu d'Europa, reparació i reutilització d'objectes.


* Fer públic les tasques dutes a terme pels diversos actors mitjançant exemples concrets de reducció de residus.


* Fer canviar el comportament quotidià dels europeus (consum, producció).

dilluns, 24 de novembre del 2014

27 i 29 de novembre TALLER ALS JARDINS DE MAS MAIENSA: Com Podar els Arbres i Tanques vegetals.

Ja som a la tardor i cal començar a podar les diferents plantes del jardí, en aquest taller aprendràs com podar els arbres i les tanques vegetals del teu jardí.


Pots venir a:

Els esmorzars al jardí: Dijous i Dissabtes de 11:00 a 12:30
Els berenars al jardí: Dijous de les 16:00 a les 17:30

T'esperem.

Places limitades.

Per correu: jardinsmasmaiensa@gmail.com


Més informació a www.masmaiensa.com

diumenge, 23 de novembre del 2014

Es redueix l’IVA del 21 al 10% per a la flor i la planta ornamental


Del diari digital ecodiari.cat us deixo la següent noticia.

Ho aprova el Senat espanyol després de les reiterades demandes d'Unió de Pagesos


Les flors, com aquestes petúnies, podran gaudir d'un IVA al 10% a partir de gener de 2015. Foto: Arxiu

Unió de Pagesos celebra que finalment el Senat hagi aprovat la reducció de l’IVA de la flor i planta ornamental del 21% al 10%, a iniciativa del grup de CiU i a través d’una esmena transaccionada amb el PP i aprovada per tots els grups al Projecte de Llei que modifica la Llei de l’impost sobre el valor afegit (IVA).

El sindicat havia demanat reiteradament, des que el govern de l’Estat va modificar l’IVA el 2012, la reducció d’aquest impost per al sector de la flor i planta ornamental, tant als grups del Congrés dels Diputats com als grups del Parlament català. Unió de Pagesos va demanar també a Ferran Bel, portaveu de CiU a la Comissió d’Hisenda del Senat i alcalde de Tortosa, que intercedís per tal que es pogués aprovar aquesta reducció.

La modificació de l’IVA que s’aplica a aquest sector va destinada a les flors, plantes vives de caràcter ornamental, a més de llavors, bulbs, esqueixos i altres productes d’origen vegetal susceptibles de ser utilitzats en la seva obtenció.

Per al sindicat, l’aprovació d’aquest IVA reduït suposa una millora per al sector, en uns moments en què travessa importants dificultats.

D’altra banda, Unió de Pagesos insisteix a reclamar que s’apliqui un IVA reduït per a tots els béns i serveis usats per a la producció agrícola i ramadera.

El primer gran pas per al canvi de l’actual i injust IVA del 21% al reduït del 10% s’ha donat per l’aprovació d’una esmena transaccionada -negociada i acceptada per tots els grups- i ara caldrà que es traslladi al Congrés de Diputats per continuar-ne la tramitació parlamentària.

D’aquesta manera, es preveu que el nou IVA per a les flors i plantes ornamentals pugui entrar en vigència a partir del proper 1 de gener de 2015.

divendres, 21 de novembre del 2014

UN ARBRE QUE ES VESTEIX DE TARDOR. EL XIPRER CALB.

El Xiprer calb o Xiprer dels pantans és un arbre molt especial per diferents raons. Abans de que us expliqui el perquè, mireu el seu magnífic color de tardor a la següent foto.


El Xiprer calb és una de les poques coníferes de fulla caduca, per això el nom de calb. Però també s'anomena Xiprer dels pantans perquè és un arbre que viu en zones humides, dintre d'estanys o a les vores del riu. És originari del sud-est nord americà i allà se'n troba a les ribes del riu Mississippi.

El seu nom botànic és Taxodium distichum i pot ser usat com a planta ornamental en diferents tipus de sòl. En el seu estat natural o plantat en estanys forma unes estructures al voltant del tronc anomenades genolls del xiprer que permeten respirar a les arrels. Quan esta plantat en zones humides però drenades no desenvolupa aquestes estructures. El seu creixement és relativament lent fora de les zones originaries. es planta arreu del planeta en diferents continents. Com a arbre oornamental és valorat per el seu color bronze de la tardor. La seva fusta es valorada perquè és molt resistent i no es produeix al contacte amb l'aigua i humitat ambient.

dimarts, 18 de novembre del 2014

Smart rural & city: un concepte, dues realitats.

Del diari Ecodiari us deixo la següent informació sobre la Rural Smart Grids. Espero que sigui del vostre interès.
El 19 de novembre tindrà lloc a Barcelona el 3r Rural Smart Grids en el marc de l’Smart City Expo & World Congress

El Congrés Rural Smart Grids celebra enguany la tercera edició el pròxim 19 de novembre en el marc de l’Smart City Expo & World Congress, que es durà a terme a Fira de Barcelona, a la capital catalana.

Sota el títol Smart rural & city: un concepte, dues realitats serà el primer cop que col·laboren els dos esdeveniments i s’abordarà la relació i la interacció entre les dues realitats urbana i rural. Un dels objectius és debatre al voltant de com assolir un país resilient en matèria energètica per la qual cosa cal enllaçar l’entorn rural, generador d’energia, amb l’entorn urbà, principal consumidor, de manera sostenible. Per això, a més, es fa necessari potenciar sinergies que donin solucions a problemes comuns, com ara la mobilitat sostenible o el proveïment segur d’energia de manera local. I alhora donar solucions tecnològiques particulars a les realitats de cada àmbit.

El paper de les xarxes elèctriques intel·ligents és clau en el desenvolupament econòmic del món rural a partir de l’’economia de proximitat, però també en la millora del benestar dels seus habitants, en el desenvolupament de les smart cities i, alhora, per la consecució d’un sistema energètic català sostenible. “El canvi de model energètic a partir de generació distribuïda amb fonts renovables forma part d’una economia de proximitat i de creació d’ocupació en l’àmbit local sense riscos de deslocalització”, assenyala Verònica Kuchinow presidenta del Comitè organitzador del Rural Smart Grids. Del primer Rural Smart Grids “vam concloure que tant la generació local d’energia com la implantació de xarxes de telecomunicacions són factors claus per al desenvolupament del món rural”, afirma Pep Salas, coordinador del Comitè Tècnic del Rural Smart Grids.

El programa del congrés

La conferència inaugural del 3r Rural Smart Grids, a càrrec de James Goodman, director del Forum for the Future del Regne Unit, abordarà les especificitats del desenvolupament de la gestió smart a l’àmbit rural respecte de l’urbà, així com les sinèrgies que es poden generar. El Congrés es dividirà en dos blocs: en el primer s’exposaran els diferents models per a la transició energètica i el desenvolupament rural-urbà, i el paper de les xarxes energètiques intel·ligents al món rural, per part de Roberto Bermejo, professor d’Economia Sostenible a Universitat del País Basc (EHU). En aquest apartat, a més, Pascal Hardy, membre de l’Écologie Industrielle Conseil de França, analitzarà els diferents models de negoci en energies renovables i smart grids i la seva viabilitat, amb el rerefons de l’Economia Circular. Aquest és un concepte econòmic, inclòs en el marc del desenvolupament sostenible, que pretén reduir al mínim el consum i la producció de residus però, també, busca la conversió d’aquests darrers en recursos a partir d’una gestió adequada. La implementació de microxarxes de distribució d’energia en un entorn rural, que explicarà Ramon Gallart d’Estabanell Energia, i les potencialitats de les smart grids al Parc Agrari del Baix Llobregat, a càrrec del seu director Raimon Roda, seran els altres dos temes abordats en el primer bloc.

En el segon bloc, es tractaran diferents aspectes de la implantació de les noves tecnologies de la informació i d’infraestructures que permeten el desplegament de les xarxes elèctriques intel·ligents al món rural. També s’abordarà l’extensió de les telecomunicacions, per part de Daniel Barallat Gimeno, M2M Spain Program Sales Manager de Vodafone Global Enterprise. Sobre les smart grids als entorns rurals, en parlarà la product manager d’Abertis Telecom, Rosalba Llorens. A més, es tractarà el cas pràctic de desplegament i gestió de la fibra òptica al municipi de Centelles, a càrrec del seu alcalde, Miquel Arisa Coma. Finalment, Mauricio Ríos, Delegat d’ IBIL a Catalunya explicarà com es pot gestionar la recàrrega del vehicle elèctric perquè aquesta sigui possible en entorns rurals.

En la mateixa jornada Carles Riba Romeva, president del Col·lectiu per un Model Energètic i Social Sostenible (CMES), serà l’encarregat de presentar les conclusions del Congrés.

Documentació, programa i inscripcions

Inscripcions

http://www.ruralsmartgrids.cat/ca/?page_id=1433

Programa de SMART rural & city: un concepte, dues realitats

http://www.ruralsmartgrids.cat/ca/?page_id=1430

Conclusions RSG 2013

http://www.ruralsmartgrids.cat/ca/?page_id=1409

Conclusions RSG 2012

http://www.ruralsmartgrids.cat/ca/?page_id=315

Congrés Rural Smart Grids

El Congrés Rural Smart Grids proposa un model de generació distribuïda i descentralitzada d’energia a partir de xarxes elèctriques intel·ligents i amb recursos locals i renovables que permeti al nostre país tendir cap a la resiliència energètica. Aquest model afavorirà el dinamisme econòmic i l’ocupació al món rural, al 70% del territori català, i ser un motor de desenvolupament local.

El Rural Smart Grids celebra aquest any la seva 3a edició i la dedica a la interrelació i les sinergies amb el concepte i els projectes d’Smart City. L’organització del congrés ha estat a càrrec de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), el Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya (COEAC), Localret i la Fundació del Món Rural (FMR). Col·laboren amb el congrés l’Smart City Expo &World Congrés, Abertis, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Congrés d’Energia de Catalunya i la Fira Ecoviure.

dilluns, 17 de novembre del 2014

TALLER DE PODA D'ARBUSTS I PLANTES PERENNES ALS JARDINS DE MAS MAIENSA, 20 1 22 de Novembre.

Ja som a la tardor i cal començar a podar les diferents plantes del jardí, en aquest taller aprendràs com podar els arbusts i les plantes perennes del teu jardí.

Pots venir a:

Els esmorzars al jardí: Dijous i Dissabtes de 11:00 a 12:30


Els berenars al jardí: Dijous de les 16:00 a les 17:30








T'esperem.






Places limitades.

Per correu: jardinsmasmaiensa@gmail.com


Més informació a www.masmaiensa.com

diumenge, 16 de novembre del 2014

Una activista de Greenpeace ferida en protesta contra prospeccions a Canàries

De la web efeverde.com us deixo el següent article.

La jove, de nacionalitat italiana, va resultar ferida en caure d'una llanxa pneumàtica arriada des del Artic Sunrise

Una activista de Greenpeace herida en protesta contra prospecciones en Canarias
Una activista de Greenpeace ferida en protesta contra prospeccions a Canàries Cedida per Greenpeace Publicat per: Redacció EFE 15 novembre 2014 Canàries Santa Cruz de Tenerife (Espanya) (EFE) .-

Una activista de l'organització ecologista Greenpeace ha resultat avui ferida en l'incident entre una llanxa de l'Armada espanyola i una altra de Greenpeace, quan aquesta participava en una protesta contra les prospeccions petrolíferes en aigües de l'illa de Fuerteventura.

Greenpeace afirma que la seva embarcació va ser "envestida" per la llanxa de l'Armada, el que el Ministeri de Defensa espanyol nega. El ministre espanyol d'Indústria, José Manuel Soria, va explicar que l'Armada ha de preservar l'ordre a la zona dels sondejos petrolífers i "això és el que ha fet i el que seguirà fent", va afegir. Fonts del Ministeri de Defensa van explicar que el vaixell ecologista Artic Sunrise, que es trobava en el punt "Síndria", on es van a iniciar les prospeccions, arriaba tres embarcacions que es van dirigir cap al vaixell de Repsol "amb la intenció d'abordar". El vaixell de l'Armada Llampec va enviar al seu torn dues embarcacions per interposar i evitar l'abordatge, segons el Ministeri de Defensa, moment en què l'activista va caure a l'aigua.

La jove, de nacionalitat italiana, va resultar ferida en caure d'una llanxa pneumàtica arriada des del Artic Sunrise en impactar amb les hèlixs d'una altra de les embarcacions de Greenpeace, cosa que nega l'ONG en un comunicat. Un efectiu de l'Armada va saltar a l'aigua per rescatar l'activista, que va ser traslladada a l'patruller Llampec, on va ser estabilitzada abans de ser evacuada en un helicòpter de l'Exèrcit de l'Aire fins a l'Hospital Universitari Doctor Negrín, a Las Palmas de Gran Canària. Aquest fet va provocar que el PSOE -la major força de l'oposició- i Coalició Canària demanin la compareixença urgent al Congrés dels Diputats del ministre de Defensa, Pedro Morenés, així com la reacció de dirigents polítics canaris que han sol·licitat explicacions.

La diputada del PSOE al Congrés Patricia Hernández ha acusat el Govern d'anteposar els interessos particulars de Repsol davant de la seguretat física de les persones. L'organització ecologista per la seva banda ha informat a la seva pàgina web que el Artic Sunrise va a tornar al port d'Arrecife després de l'incident, que segons Greenpeace, s'ha saldat amb "una activista ferida, a l'espera d'operació, un altre ferit i dos pots inservibles per l'envestida de l'Armada ". EFEverde

dimarts, 11 de novembre del 2014

Les Generacions Futures Demanen a les Nacions Unides . Per què no actuar ara pel Canvi Climàtic?

Us deixo aquest vídeo de Climate Reality força impactant, on joves de diferents paisos demanen que fem alguna cosa per el canvi climàtic. Cal escoltar-los ja comença a ser inevitable continuar amagant el cap sota terra.

diumenge, 9 de novembre del 2014

NOVEMBRE de Miquel Martí i Pol

Aquí us deixo el poema de Novembre, especialment dedicat als infants de Miquel Martí i Pol que aquest 11 de novembre, ja fa 11 anys que ens va deixar.



NOVEMBRE 

Comença el mes de novembre, 
castanya va, castanya ve, 
i panellets també. 

Un començament tan dolç 
més d'una vegada enfita, 
per això és molt prudent 
menjar sense demesia, 
perquè no queda gens bé 
pecar de golafreria. 

El mes comença amb Tots Sants, 
després ve Santa Cecília, 
patrona, com prou se sap, 
del ritme i la melodia 
que ens desvetllen els sentits 
si més no per les musiques. 

Novembre, mes de tardor, 
que l'hivern ja ens anuncies, 
els teus silencis són plens 
d'una música molt fina 
que ens ressona al fons del cor 
com una cançó petita 
i ens ajuda a fer-nos grans 
sense gens de melangia. 

S'acaba el mes de novembre, 
castanya ve, castanya va, 
que el torró ja vindrà.

dissabte, 8 de novembre del 2014

L'HORT QUADRAT DE TARDOR DESPRÉS D'UN MES.

El hort quadrat del Lluís i la Gloria ja fa goig amb un més tot ha crescut molt. Aviat podran començar a fer una bona amanida de tardor. Aquí teniu les imatges.

Foto del 5.11.2014
Han posat palla per evitar la sortida d'adventicies.

Aquí teniu l'imatge quan el van plantar perquè pugueu comparar.
Foto del 4.10.2014

divendres, 7 de novembre del 2014

LES ROSES DE NOVEMBRE


Som al mes de novembre i encara les roses floreixen als Jardins de Mas Maiensa. Una tardor on les temperatures es mantenen altes de dia i encara no ha arribat cap glaçada. El roser 'The Fairy' esta meravellós i encara treu poncelles per alegrar la tardor més calenta de la historia.

Cada dia més dades confirmen el canvi climàtic, però els governs encara es resisteixen a decidir-se a prendre resolucions i accions més restrictives sobre els combustibles fòssils, que donen molt llocs de treball per a alts càrrecs, ocupats per els polítics que encara no es poden jubilar. Els beneficis de les empreses petrolieres s'enfilen, cada trimestre.

I en canvi, el futur que no pot ser altre, que caminar cap el ús de les energies sostenibles l'obliden i només diuen que faran reduccions d'emissions pel 2020, 2030, 2050.

Fins quan floriran les roses....


dimarts, 4 de novembre del 2014

El canvi climàtic és irreversible si no s'actua ràpidament per reduir les emissions

Foto: www.iisd.ca

"No hi ha pla B perquè no hi ha un altre planeta". Aquest és l' ultimàtum que llençava el president del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic, Rajendra Pachauri, a la presentació del nou informe que s'ha fet a Copenhagen. L'informe del grup intergovernamental d'experts en canvi climàtic, format per centenars d'investigadors de tot el món, deixa molt clar que el canvi climàtic és obra de l'acció humana. I avisa sobre la urgència de retallar les emissions fins a un 70% durant els pròxims 40 anys. A l'acte de presentació del nou informe, el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, va parlar de la necessitat d'actuar abans no sigui massa tard, un missatge que, d'altra banda, fa anys que es ve repetint i, malgrat els signes siguin cada vegada més evidents, no sembla trobar orelles als governs que han d'emprendre accions per posar-hi remei.
"El canvi climàtic és inequívoc i serà irreversible si no s'actua ràpidament, i existeixen els mecanismes necessaris per fer-ho." Així de contundent es mostrava el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, en la presentació de l'informe sobre el canvi climàtic que es feia aquest diumenge 2 de novembre a Copenhaguen. Ban Ki-moon feia seu també el discurs dels experts, acostumats a les objeccions que els fan els defensors del creixement econòmic a qualsevol preu, i advertia que una economia basada en baixes emissions de carboni pot ser un negoci sostenible.

Les dades de temperatura existents revelen que cada una de les tres últimes dècades ha estat més càlida que les anteriors. Tanmateix, el nivell del mar ha crescut 19 centímetres en els últims 110 anys, per la reducció de la capa de gel als pols, i encara pitjor, podria augmentar entre 26 i 82 centímetres a finals del segle XXI. Segons l'informe, les estimacions dels costos de mitigació no afectarien gaire el creixement econòmic global. Si no es fa res, s'estima que el consum creixerà entre el 1,6 i el 3% anual al llarg del segle XXI. Amb una mitigació ambiciosa, que permetés limitar l'escalfament a 2ºC, aquests índexs només es reduirien uns 0,06 punts.

L'informe serà determinant per intentar arribar a un acord mundial a París l'any que ve que substitueixi el 2020 el Protocol de Kyoto. Un altre intent, després del fracàs de fa cinc anys en la cimera de Copenhaguen.

dilluns, 3 de novembre del 2014

TALLER El ÊXIT DEL TEU HORT. UN BON SÒL.

Aquesta setmana 6 i 8 de novembre: El Èxit del teu Hort, un bon Sòl. Com Construir Sòl.


Aprendràs a preparar i construir un bon sòl per el teu hort i jardí. I obtenir més fruits i millors collites.
Pots venir a:

Els esmorzars al jardí: Dijous i Dissabtes de 11:00 a 12:30
Els berenars al jardí: Dijous de les 16:00 a les 17:30

T'esperem.

Ja pots apuntar-te. 10 € per sessió. 12 € per 2 sessions.


Places limitades.

Per correu: jardinsmasmaiensa@gmail.com

divendres, 31 d’octubre del 2014

La Vall de Lord mostrarà les millors carbasses a la fira d'Ous d'Euga

Del diari naciodigital.cat us deixo la següent noticia. de la Fira de les Carbasses. I l'enllaç a la rondalla dels 'Tres Savis Prudents dels Piteus'. Espero que us agradi.

Sant Llorenç de Morunys, la Coma i la Pedra i Guixers acolliran, del 31 d'octubre al 2 de novembre, una nova edició de la festa inspirada en la rondalla de Jacint Verdaguer «Els tres savis prudents dels Piteus», inspirada en la vila de Sant Llorenç
Redacció , Vall de Lord | Actualitzat el 31/10/2014 a les 08:42h

Ous d'euga

Les millors carbasses competiran aquest cap de setmana a la Vall de Lord en la sisena edició de la Fira d'Ous d'Euga, una festa inspirada en el relat verdaguerià «Els tres savis prudents dels piteus» i que gira entorn d'aquest fruit de tardor. Enguany el certamen consolida el format iniciat l'any passat: s'allargarà durant tot el cap de setmana, amb actes per a tots els públics i l'anomenat mercat del pagès (d'artesania i productes agroalimentaris). L'exposició i concurs carbasser, però, tindran lloc el diumenge. La gastronomia també ocuparà un paper destacat, amb degustacions tant de productes fets amb carbassa, com de productes locals. L'espectacle de Lídia Pujol Iter luminis, que tindrà lloc dissabte al vespre a l'església de Sant Llorenç de Morunys, és una de les cites rellevants del cartell.

La Vall de Lord ultima els preparatius per a la sisena edició de la Fira d'Ous d'Euga. Es tracta d'una festa ideada entorn de la rondalla "Els Tres savis prudents dels Piteus", que Jacint Verdaguer va escriure inspirant-se en la vila de Sant Llorenç de Morunys. El relat explica que tres habitants d'aquesta població van creure que els venien un ou d'euga mentre que, en realitat, era una carbassa. Aquest fruit de tardor serà el protagonista d'un cap de setmana ple d'activitats adreçades a tots els públics.

Dissabte a les 10 del matí s'obrirà el quart Mercat del Pagès, amb parades d'agroalimentació i artesania que s'estendran pel nucli antic i la plaça de la Canal de Sant Llorenç de Morunys. Paral•lelament, a la mateixa hora, s'oferiran visites guiades gratuïtes al centre històric i el conjunt de l'antic monestir de la vila. Enguany, i com a novetat, les olimpíades del Pagès es faran a Sant Serni de Vilamantells (Guixers), i es complementaran amb un vermut i un concert a càrrec dels Taverners. També en l'àmbit musical, Lídia Pujol oferirà dissabte a les 10 de la nit a l'església de Sant Llorenç de Morunys el seu espectacle «Iter Luminis», en un acte que es complementarà amb degustació de productes de la Vall de Lord. Una demostració de bitlles catalanes, teatre infantil o un taller de danses tradicionals que es farà a La Coma completen l'atapeït programa d'actes de la jornada.
 


L'ou d'euga de més pes i el més original
Diumenge la plaça de la Canal de Sant Llorenç serà l'epicentre de la jornada, si bé les parades continuaran omplint els principals carrers del nucli antic de Sant Llorenç. El concurs d'Ous d'Euga premiarà la carbassa de més pes i la que se signifiqui per la seva originalitat o qualitat decorativa. Paral•lelament, també hi haurà premi per l'ou d'euga de més pes cultivat dins de l'àmbit de la Vall de Lord. L'any passat una carbassa de 371 quilos d'un veí de Cardedeu va ser l'exemplar més espectacular i el que es va endur el guardó en la primera modalitat. Més enllà de l'exposició i concurs de carbasses gegants, però, aquest fruit de tardor es podrà degustar en múltiples formes culinàries. Establiments de la vila oferiran, durant el cap de setmana, productes fets amb carbassa. També ho farà el col•lectiu Boines Negres, de Sant Feliu de Codines, els quals oferiran una degustació que es complementarà amb un sorteig. Durant el matí, a més a més, hi haurà actuació de la colla gegantera local Els Tres Savis Piteus, també inspirats en el relat verdaguerià. Acompanyats dels grallers Som Kom Som interpretaran el Ball de l'Euga, compost per Albert Guinovart expressament per a aquesta festa. Seguidament, un grup de balladors locals dansarà el Ball de la Coca, tradicional i típic de Sant Llorenç.

dijous, 30 d’octubre del 2014

Boscos contra la fibromiàlgia

Us transcric aquest article del bloc Amics arbres Arbres amics que va apareixer El Periodico perquè penso que és molt interessant.

Passejar per arbredes centenàries disminueix
els símptomes de la malaltia
Un assaig clínic realitzat a la Garrotxa
prova que es redueix el dolor i l'insomni


Participants en l'assaig clínic passegen pel bosc i s'abracen als arbres. Iconna / Joan Castro

El desaparegut premi Nobel José Saramago explicava que el seu avi, abans de morir, va anar a acomiadar-se dels arbres de l'hort fent-los una abraçada mentre plorava, perquè sabia que no els tornaria a veure mai més. L'escriptor no va precisar si el gest del seu familiar era de pena o d'agraïment, encara que és possible que fos per les dues raons. Els últims mesos, membres de l'Associació de la Fatiga Crònica i la Fibromiàlgia de la Garrotxa també s'han abraçat als arbres centenaris que poblen el bosc de Can Serra, situat al costat d'Olot, i si se'ls ha escapat alguna llàgrima durant aquesta espècie de comunió amb la natura ha estat per gratitud, ja que aquests gegants vegetals han tingut un paper clau en la millora de la seva malaltia.

El doctor Secundino López-Pousa, coordinador del servei de Neurologia dels hospitals Josep Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt, va presentar ahir els resultats preliminars d'un assaig clínic realitzat per professionals d'aquests centres en col•laboració amb la Universitat de Girona amb l'objectiu d'estudiar l'efecte dels boscos madurs (aquells que tenen més de cent anys i no han patit modificacions recents per l'acció humana) sobre els malalts de fibromiàlgia. Un estudi que ha donat uns resultats positius i esperançadors a l'hora de plantar cara a la malaltia.

Els beneficis coneguts / Els beneficis dels anomenats boscos terapèutics o guaridors són coneguts des de fa temps al Japó, Corea del Sud, el Canadà, els Estats Units o Alemanya. «En aquests països s'han estudiat les diferències que hi ha entre les persones que van habitualment a passejar per boscos madurs i la gent que només viu a la ciutat. Nosaltres hem volgut fer un pas més i hem volgut provar si amb una malaltia com la fibromiàlgia, que té una prevalença molt alta i per a la qual només hi ha tractament simptomàtic, es podria tenir un benefici terapèutic», va explicar el doctor.

Per portar a terme la prova es van escollir a l'atzar dos grups formats per voluntàries de l'associació. Una quinzena d'elles van passejar regularment per un bosc nou, amb un arbrat d'entre 5 i 35 anys d'edat, durant un període de 15 dies. Un altre grup semblant va fer el mateix, però en aquest cas les passejades es van fer pel bosc de Can Serra, amb un arbrat irregular de més d'un segle de vida.

«Una vegada una persona ha caminat uns 10 o 15 minuts per un bosc, disminueix la freqüència cardíaca i la pressió arterial. El sistema simpàtic de l'organisme redueix la seva activitat. Al mateix temps es produeixen accions cardiovasculars, perquè algunes substàncies, com endotelines i citocines, també es modifiquen. A més, augmenten les substàncies d'inhibició sobre les cèl•lules cancerígenes i augmenta la resposta immune», va afirmar el responsable de l'estudi.

Millora substancial / Aquests beneficis en els sistemes nerviós, circulatori i immunològic, que ja eren coneguts, es van produir en els dos grups. La diferència que s'ha trobat és que, quan es van estudiar les persones que van passejar pel bosc jove, els símptomes de la malaltia que presentaven el primer i l'últim dia eren pràcticament els mateixos. Només havien millorat una mica. Però quan es va analitzar el grup que havia anat al bosc madur es va comprovar que havia millorat «de manera significativa», en una disminució del dolor i de les nits d'insomni i en un augment dels dies de benestar. És a dir, havien millorat en els principals símptomes de la malaltia.

El doctor López-Pousa va explicar que aquests efectes benèfics s'atribueixen a la inhalació de les substàncies aromàtiques que desprenen els fongs, els olis i les resines dels boscos. «Aquestes substàncies són mediadors cerebrals, perquè augmenten la serotonina i regulen la noradrelanina. S'ha de tenir en compte que el 80% de la farmacologia actual prové dels boscos. La mateixa penicil•lina és un fong i als boscos centenaris hi ha un equilibri biològic entre les plantes, els bacteris i els animals», va insistir. La seva intenció és estendre ara aquest estudi pioner a nens amb dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) i a persones amb trastorn autista, ja que està demostrat que molts d'ells milloren quan van a la muntanya.

Fina González, presidenta de l'Associació de la Fatiga Crònica i la Fibromiàlgia de la Garrotxa, i dues membres més de l'entitat que han participat en l'estudi es van mostrar ahir exultants. «Hem disfrutat molt amb aquesta experiència, perquè hem descobert una altra manera de tractar la malaltia. Estem tan convençudes dels bons resultats d'aquestes passejades que hem decidit que les continuarem fent pel nostre compte, i si cal vindrem a l'hivern amb gorra i bufanda», van assegurar.

González va reconèixer que les principals millores que havien notat les persones que van passejar pels boscos madurs eren una disminució del dolor i dels dies d'insomni. És per això que recomana aquest tractament a tots els afectats, i també a tots els malalts.

La pauta de l'estudi era passejar tranquil•lament tres cops a la setmana per 1,2 quilòmetres de bosc durant 15 dies, però elles la van complementar amb intenses abraçades a les soques. «Ha sigut una iniciativa nostra, perquè diuen que, quan t'abraces a un arbre i et concentres, sents la seva energia. A més a més que estàs molt a prop seu per aspirar tots aquells fongs i olis que diu el doctor, és un moment en què estàs amb tu mateix i connectes amb la natura», va argumentar.
Ferran Cosculluela / Olot
· Article publicat a El Periódico el 24.10.2014 ·

Itineraris guaridors
El projecte Selvans identificarà a Girona
una trentena d'arbredes terapèutiques

Els beneficis dels boscos terapèutics són tan coneguts al Japó que fins i tot han encunyat una expressió (shinrin yoku) per referir-se als «banys de bosc». Els resultats preventius d'aquesta teràpia són tan exitosos que des del 1985 el Govern japonès ha impulsat una xarxa d'arbredes guaridores amb l'objectiu de reduir la despesa en sanitat a mitjà termini, mentre que els seus metges prescriuen les passejades entre boscos centenaris com a mesura per prevenir algunes malalties.

Amb una mica de sort, a partir de l'any que ve és possible que no calgui viatjar al país del sol naixent per disfrutar d'aquests itineraris naturals que curen. L'oenagé Accionatura, la Universitat de Girona, la Diputació i el Patronat de Turisme de Girona estan treballant en un projecte destinat a identificar i protegir una trentena de boscos terapèutics a la demarcació. Es tracta del programa Selvans, en el qual també estarà inclòs el bosc de Can Serra d'Olot, on s'ha dut a terme l'assaig clínic sobre els efectes d'aquests espais en els malalts de fibromiàlgia.

Preservació
«Ara estem identificant uns 30 o 40 emplaçaments. Són boscos madurs (amb més de cent anys) o amb una qualitat paisatgística que tenen potencial terapèutic. Es tracta d'una primera fase, perquè després es pretén estendre-ho a la resta de Catalunya i l'efecte serà molt positiu. Calculem que l'1% de la massa forestal del país està dintre d'aquesta categoria, encara que l'ideal seria preservar entre el 5% i el 10% dels millors boscos», explica Jaume Hidalgo, enginyer forestal i coordinador del projecte.

L'objectiu del programa és generar un nou servei de salut i benestar per a les persones i, al mateix temps, enriquir la xarxa de boscos madurs custodiats, incorporant-hi aquells espais que, per la seva edat, estiguin a punt d'entrar en aquesta categoria. Una altra de les finalitats és involucrar els agents del territori en la gestió d'aquesta oferta.

«Quan vam indagar sobre l'experiència japonesa i coreana vam veure que aquesta aposta es converteix en un motor econòmic del territori, cosa que ajuda a conservar els indrets, que estan molt amenaçats», comenta Hidalgo. El plantejament és que als boscos madurs que estiguin a prop de pobles o ciutats s'hi instal•lin cartells i senyals que expliquin el comportament que s'ha de seguir i que indiquin els recorreguts. «No s'obriran passos nous però s'optimitzaran els camins existents», puntualitza Hidalgo.

A les zones més apartades i vulnerables, les visites es faran de manera concertada amb algun actor del territori, que pot ser una entitat, una associació o fins i tot el mateix propietari del bosc. «El plus del projecte es basa en aspectes nous. Són uns itineraris per indrets amb qualitat terapèutica i paisatgística on és molt important l'actitud de l'usuari. No són passejades per anar cridant o enganxat al mòbil. Són llocs per visitar-los amb respecte, atenció a la respiració i silenci, perquè t'arribin als sentits», afegeix Hidalgo.


Aquest enginyer forestal reconeix que el seu principal objectiu és la preservació d'aquests llocs singulars. Però aquesta dedicació també l'ha portat a valorar-ne els beneficis terapèutics. «Aquests boscos són casa nostra, on l'espècie humana s'ha desenvolupat. Tornar a ells és tornar al nostre medi natural, i en l'actualitat és evident que hi ha un dèficit de naturalesa», conclou.
Ferran Cosculluela / Olot
Article publicat a El Periódico el 24.10.2014 ·
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...