"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

dimarts, 28 d’abril del 2015

Europa aprova limitar l'ús de bosses de plàstic


L'eurodiputat de CiU Francesc Gambús amb una bossa reutilitzable. Foto: ACN

Publicado: 19:52 - 28/04/2015

De l'agencia de noticies ACN us deixo la següent noticia apareguda al Diari de Tarragona sobre l'aprovació de reducció en el us de bosses de plàstic.
L'Eurocambra ha aprovat aquest dimarts reduir el consum de bosses de plàstic d'un sol ús a 90 a l'any per persona a finals del 2019 i a 40 a finals del 2025, el que suposa una caiguda del 80% respecte a les xifres actuals. La normativa, aprovada a Estrasburg, també preveu que les bosses de plàstic siguin de pagament a partir del 2018. L'eurodiputat de CiU, Francesc Gambús, ha celebrat l'aprovació de la normativa, assenyalant que Catalunya té "els deures molt ben encarats" perquè ja ha reduït en més d'un 50% l'ús de bosses de plàstic, que és de 156 per persona i any, que a la UE arriba, de mitjana, a les 200.

L'eurodiputat d'Unió, Francesc Gambús ha assegurat que a Catalunya ja es treballa per reduir les bosses de plàstic des del 2007 i que els resultats són "esperançadors" perquè al 2012 es va aconseguir una reducció del 54%. L'eurodiputat també ha explicat que l'objectiu a Catalunya és reduir a 33 bosses per persona i any el proper 2020. "Anem per davant de la mitjana de la UE en aquest camp i ens n'hem de sentir orgullosos", ha explicat Gambús.

L'eurodiputat de CiU ha celebrat la "tasca de presa de consciència" que s'ha fet a Catalunya per reduir l'ús de bosses de plàstic i ha alertat que "els establiments que per estratègia et regalen la bossa" ja no ho podran fer a partir de finals del 2018. "Les bosses s'hauran de pagar", ha dit Gambús, precisant que la normativa no afectarà, però, les bosses de plàstic més fi que es fan servir per posar el peix o la fruita.

El model alternatiu a les bosses de plàstic pel que advoca el Parlament Europeu és, en paraules de Gambús, "el de les nostres àvies". "El cistell, les bosses de tela per comprar el pa, bosses que puguis fer servir quantes més vegades millor", ha explicat. L'eurodiputat democratacristià ha remarcat que la bossa de plàstic "s'utilitza cinc minuts" però calen 500 anys per eliminar-la. "Hem de fer passes endavant per entregar als nostres fills un planeta més net", ha indicat.

L'Eurocambra també ha demanat a la Comissió Europea que s'avaluï l'impacte sobre el medi ambient dels materials plàstics oxo-biodegradables, que són aquells que es fragmenten en petites partícules, i que proposi les mesures pertinents. D'altra banda, la CE també haurà de proposar l'etiquetatge i mesures de marcatge per reconèixer a escala europea les bosses de plàstic biodegradables i compostables.

dijous, 23 d’abril del 2015

Llibres Per Sant Jordi 2015.

Us recomano els següents dos llibres de herbes de les nostres conrades per Sant Jordi, espero que us agradin. Són dos molt bons llibres de referència de les herbes que es troben als camps i vores dels camins moltes d'elles ben apropiades per la cuina, altres per les propietats remeieres i altres per les seves flors que a la vegada que tenen valor paisatgístic, són aliment per les nostres estimades abelles polinitzadores.

Herbes a la Carta de Montserrat Enrich i Elisenda Carballido. Cossetània Edicions



Males Herbes  de Ramon Pascual. Cossetània Edicions.

dimecres, 22 d’abril del 2015

Lliri Blau. (Iris germanica)

El lliri blau és una planta que creix fàcilment als jardins als racons en talussos i especialment en llocs rocallosos, li agraden molt diferents tipus de sòls i s'adapta bé a la climatologia mediterrània. Un cop has plantat un tros del seu rizoma al jardí segur que sempre a la primavera apareixerà més aviat o més tard. Fins i tot, és possible que canvi de lloc amb els anys i que a lo millor passi un parell d'anys que no el veus en lloc. Però senzillament s'ha amagat i ja sortirà a la següent temporada



Fa molt anys va arribar al meu jardí i ha anat per aquí per allà, però mai ha marxat, s'adapta molt bé. Pertany a la família de les iridàcies que acostumen a ser monocotiledònies. I el seu nom és en honor a la deessa grega del valor.

Se li atribueixen diferents propietats remeieres, encara que actualment no s'utilitza gaire i s'ha de tenir en compte les dosis perquè el compost iridina pot ser hepatotòxic. És principalment diüretica i purgant. Però també s'utilitza per l'asma, la bronquitis i la tos. L'homeopatia l'usa per els mals de caps.

Us recomano plantar-la al vostre jardí per floració de primavera un cop ha florit i s'assequen les fulles, es tallen i retiren, si voleu cada 4 o 5 anys la podeu desenterrar i dividir en nous trossos i tornar-los a plantar per renovar-la.

Dia de la Terra 2015

Aquest any es commemora el 45è aniversari del Dia de la Terra als EUA, i el 25è aniversari a Catalunya. Per aquest motiu us deixo dos documents per a celebrar-ho. El primer un vídeo americà del Earth Day Network, on podeu veure una iniciativa de com podem salvar els boscos, The  Canopy Project. El segon la Carta de la Terra que cal que tots tinguem present per un futur ple de integritat ecològica, pau i democràcia


.
LA CARTA DE LA TERRA

Preàmbul
Ens trobem davant d'un moment crític en la història de la Terra, un moment en el qual la humanitat ha d'escollir el seu futur. A mesura que el món es fa més interdependent i fràgil, el futur presenta alhora grans riscos i grans promeses. Per continuar avançant hem de reconèixer que, enmig d'una magnífica diversitat de cultures i formes de vida, som una sola família humana i una sola comunitat de la Terra amb un destí comú. Hem d'unir-nos per crear una societat global sostenible basada en el respecte a la natura, els drets humans universals, la justícia econòmica i la cultura de la pau. Amb aquest objectiu, és imperatiu que nosaltres, els pobles de la Terra, declarem la nostra responsabilitat els uns vers els altres, vers la gran comunitat de vida i vers les generacions futures.
La Terra, la nostra llar
La Humanitat és part d'un immens univers en evolució. LaTerra, la nostra llar, és plena d'una singular comunitat de vida. Les forces de la natura fan de l'existència una aventura exigent i incerta, però la Terra ha proveït les condicions essencials per a l'evolució de la vida. La capacitat de recuperació de la comunitat de vida i el benestar de la Humanitat depèn de la preservació d'una biosfera saludable amb tots el seus sistemes ecològics, una rica varietat en plantes i animals, terres fèrtils, aigües pures i aire net. El medi ambient global, amb els seus recursos finits, és una preocupació comuna a tots els pobles. La protecció de la vitalitat, la diversitat i la bellesa de la Terra és un deure sagrat.

La situació global

Els models dominants de producció i consum estan causant la devastació ambiental, l'esgotament dels recursos i una extinció massiva de les espècies. S'estan destruint les comunitats. Els beneficis del desenvolupament no es comparteixen equitativament i la distància entre rics i pobres creix constantment. La injustícia, la pobresa, la ignorància i els conflictes violents s'estenen arreu del món i són causa de grans patiments. Un augment de la població humana sense precedents ha sobrecarregat els sistemes ecològics i socials. Els fonaments de la seguretat global estan amenaçats. Aquestes tendències són perilloses, però no inevitables.

Els reptes futurs

L'elecció és nostra: o crear un partenarietat per tenir cura de laTerra i els uns dels altres o arriscar-nos a destruir-nos a nosaltres mateixos i la diversitat de vida. Els nostres valors, institucions i estils de vida necessiten canvis fonamentals. Hem d'adornar-nos que, una vegada satisfetes les necessitats bàsiques, el desenvolupament humà significa primordialment ser més, no tenir més. Disposem del coneixement i la tecnologia per proveir tothom i per reduir els impactes sobre el medi ambient. L'emergència d'una societat civil global està creant noves oportunitats per construir un món democràtic i humà. Els nostres reptes ambientals, econòmics, polítics, socials i espirituals estan interrelacionats i junts podem forjar solucions inclusives.

Responsabilitat universal

Per portar a terme aquestes aspiracions, hem de prendre la decisió de viure amb un sentit de la responsabilitat universal i d’identificar-nos amb la comunitat terrestre global, així com amb les comunitats locals. Som alhora ciutadans de diferents nacions i d'un sol món en el qual els àmbits local i global estan estretament vinculats. Tots compartim la responsabilitat pel benestar present i futur de la família humana i del món vivent en tota la seva amplitud. L'esperit de solidaritat humana i d'afinitat amb tota vida s'enforteix quan vivim amb reverència el misteri del ser, amb gratitud el do de la vida i amb humilitat el lloc que ocupa l'ésser humà en la natura.

Necessitem urgentment una visió compartida dels valors bàsics que donin un fonament ètic a la comunitat mundial emergent. Per tant, junts i amb esperança, afirmem els principis interdependents següents, per a un sistema de vida sostenible, com a fonament comú amb el qual s'haurà de guiar i valorar la conducta de les persones, les organitzacions, les empreses, els governs i les institucions transnacionals.




PRINCIPIS
I. RESPECTE I CURA DE LA COMUNITAT DE VIDA

1. Respectar la Terra i la vida en tota la seva diversitat

a. Reconèixer que tots els éssers són interdependents i que tota forma de vida té valor, independentment de la seva utilitat per als éssers humans.

b. Afirmar la fe en la dignitat inherent a tot ésser humà i en el potencial intel·lectual, artístic, ètic i espiritual de la Humanitat.

2. Tenir cura de la comunitat de vida amb enteniment, compassió i amor

a. Acceptar que el dret a posseir, administrar i utilitzar els recursos naturals comporta el deure de prevenir els danys ambientals i protegir els drets de les persones.

b. Afirmar que més llibertat, coneixement i poder comporta més responsabilitat de promoure el bé comú.

3. Construir societats democràtiques que siguin justes, participatives, sostenibles i pacífiques

a. Assegurar que les comunitats garanteixin en tots els àmbits els drets humans i les llibertats fonamentals i que ofereixin a tothom l'oportunitat de desenvolupar tot el seu potencial.

b. Promoure la justícia social i econòmica, i possibilitar que tothom atenyi una forma de vida segura i digna que sigui responsable ecològicament.

4. Preservar els fruits i la bellesa de la Terra per a les generacions presents i futures

a. Reconèixer que la llibertat d'acció de cada generació està condicionada per les necessitats de les generacions futures.

b. Transmetre a les generacions futures valors, tradicions i institucions que fomentin la prosperitat a llarg termini de les comunitats humanes i ecològiques de la Terra.

Per complir aquests quatre compromisos generals, cal:
II. INTEGRITAT ECOLÒGICA

5. Protegir i restaurar la integritat dels sistemes ecològics de la Terra, amb especial atenció a la diversitat biològica i els processos naturals que sustenten la vida.

a. Adoptar, en tots els àmbits, plans de desenvolupament sostenible i regulacions que facin de la conservació ambiental i la rehabilitació part integral de totes les iniciatives de desenvolupament.

b. Establir i salvaguardar reserves viables de la natura i la biosfera, incloent-t'hi terres verges i zones marines, per protegir els sistemes de suport a la vida de la Terra, mantenir la biodiversitat i preservar la nostra herència natural.

c. Promoure la recuperació de les espècies i els ecosistemes en perill.

d. Controlar i eradicar els organismes exògens o genèticament modificats que siguin perjudicials per a les espècies autòctones i el medi ambient, i prevenir la introducció d'aquests organismes perjudicials.

e. Administrar l'ús dels recursos renovables com l'aigua, el sòl, els productes forestals i la vida marina de forma que no se n’excedeixin les possibilitats de regeneració i que es protegeixi la salut dels ecosistemes.

f. Administrar l'extracció i l'ús dels recursos no renovables, com els minerals i els combustibles fòssils, de forma que es minimitzi el seu esgotament i no es causin greus problemes ambientals.

6. Evitar danys com a millor mètode de protecció ambiental i, quan els coneixements són limitats, procedir amb precaució.
Actuar per evitar la possibilitat de produir danys ambientals greus o irreversibles, encara que el coneixement científic sigui incomplet o inconclusiu.
Exigir les proves pertinents a aquells que argumentin que una activitat proposada no causarà danys significatius i fer que les parts implicades siguin responsables dels danys ambientals.
Assegurar que la presa de decisions prevegi les conseqüències acumulatives, a llarg termini, indirectes, d'ampli abast i globals de les activitats humanes.
Prevenir la contaminació de qualsevol part del medi ambient i no permetre l'acumulació de substàncies radioactives, tòxiques o perilloses.
Evitar activitats militars que perjudiquin el medi ambient.

7. Adoptar models de producció, consum i reproducció que salvaguardin les capacitats regeneratives de la Terra, els drets humans i el benestar comú.
Reduir, reutilitzar i reciclar els materials utilitzats en els sistemes de producció i consum i assegurar que els residus puguin ser assimilats pels sistemes ecològics.
Actuar amb moderació i eficiència en l'ús de l'energia i basar-se progressivament en les fonts d'energia renovable, com ara la solar i l’eòlica.
Promoure el desenvolupament, l'adopció i la transferència equitativa de tecnologies respectuoses amb el medi ambient.
Assimilar tots els costos ambientals i socials dels béns i serveis en el preu de venda i possibilitar que els consumidors puguin identificar els productes que compleixin les normes socials i ambientals més altes.
Assegurar l'accés universal a una sanitat que fomenti la salut reproductiva i la reproducció responsable.
Adoptar estils de vida que posin èmfasi en la qualitat de vida i la suficiència material en un món finit.

8. Impulsar l'estudi de la sostenibilitat ecològica i promoure l'intercanvi obert i una àmplia aplicació dels coneixements adquirits.
Donar suport a la cooperació científica i tècnica internacional sobre la sostenibilitat, amb especial atenció a les necessitats dels països en desenvolupament.
Reconèixer i preservar el coneixement tradicional i la saviesa espiritual en totes les cultures que contribueixen a la protecció del medi ambient i el benestar humà.
Assegurar que la informació de vital importància per a la salut humana i la protecció ambiental, inclosa la informació genètica, sigui de domini públic.
III. JUSTÍCIA SOCIAL I ECONÒMICA

9. Eradicar la pobresa com un imperatiu ètic, social i ambiental
Garantir el dret a l'aigua potable, l'aire net, la suficiència alimentària, la terra incontaminada, l'habitatge i el sanejament segur, assignant-hi els recursos nacionals i internacionals que calguin.
Capacitar tots els éssers humans amb l'educació i els recursos necessaris per garantir una forma de vida sostenible, i proporcionar la seguretat social i les xarxes de suport necessàries a aquells que no puguin sostenir-se per si mateixos.
Reconèixer els ignorats, protegir els vulnerables, servir aquells que pateixen i proporcionar-los les possibilitats necessàries perquè desenvolupin les seves capacitats i segueixin les seves aspiracions.

10. Assegurar que les institucions i activitats econòmiques, en tots els àmbits, promoguin el desenvolupament humà de manera equitativa i sostenible.
Promoure la distribució equitativa de la riquesa dintre de les nacions i entre les nacions.
Augmentar els recursos intel·lectuals, financers, tècnics i socials dels països en desenvolupament i alliberar-los dels deutes internacionals onerosos.
Assegurar que tot comerç doni suport a l'ús sostenible dels recursos, la protecció ambiental i les normes laborals progressives.
Requerir les corporacions multinacionals i els organismes financers internacionals perquè actuïn amb transparència pel bé públic i fer-los responsables de les conseqüències de les seves activitats.

11. Afirmar la igualtat i equitat de gènere com a prerequisit per al desenvolupament humà sostenible i assegurar l'accés universal a l'educació, la sanitat i les oportunitats econòmiques.
Assegurar els drets humans a les dones i les nenes i acabar amb tota violència en contra seva.
Promoure la participació activa de les dones en tots els aspectes de la vida econòmica, política, civil, social i cultural com a partners iguals i de ple dret, decisores, líders i beneficiàries.
Enfortir les famílies i garantir la seguretat i la cura de tots els seus membres.

12. Defensar el dret de tothom, sense discriminació, a un entorn natural i social que fomenti la dignitat humana, la salut física i el benestar espiritual, amb especial atenció als drets dels pobles indígenes i les minories.
Eliminar la discriminació en totes les seves formes, com les basades en la raça, el color, el sexe, l'orientació sexual, la religió, la llengua i l'origen nacional, ètnic o social.
Afirmar el dret dels pobles indígenes a la seva espiritualitat, coneixements, terres i recursos i a les seves pràctiques vinculades a una forma de vida sostenible.
Honrar i donar suport als joves de les nostres comunitats, i capacitar-los per exercir el seu paper essencial en la creació de societats sostenibles.
Protegir i restaurar llocs rellevants amb significat cultural i espiritual.
IV. DEMOCRÀCIA, NO-VIOLÈNCIA I PAU

13. Enfortir les institucions democràtiques en tots els àmbits i proporcionar transparència i responsabilitats en la governabilitat, participació en la presa de decisions i accés a la justícia.
Mantenir el dret de tothom a rebre informació clara i puntual sobre els temes ambientals i totes les activitats i plans de desenvolupament que puguin afectar-los o interessar-los.
Donar suport a la societat civil local, regional i global i promoure la participació significativa de tots els individus i organitzacions interessats en la presa de decisions.
Protegir els drets a la llibertat d'opinió, expressió, reunió pacífica, associació i dissentiment.
Instituir l'accés efectiu i eficaç a procediments judicials independents i administratius, incloent-hi les solucions i compensacions per danys ambientals i per l'amenaça d'aquests danys.
Eliminar la corrupció en totes les institucions públiques i privades.
Enfortir les comunitats locals i capacitar-les perquè puguin tenir cura dels seus entorns propis, i assignar les responsabilitats ambientals als nivells de govern que les puguin portar a terme amb més efectivitat.

14. Integrar en l'educació formal i l'aprenentatge al llarg de tota la vida les capacitats, els coneixements i les valors necessaris per a una forma de vida sostenible.
Proporcionar a tothom, especialment als nens i als joves, l'oportunitat a l'educació que els capaciti per contribuir activament en el desenvolupament sostenible.
Promoure la contribució de les arts i les humanitats, així com de les ciències, en l'educació per a la sostenibilitat.
Intensificar el paper dels mitjans de comunicació en la presa de consciència a l’entorn dels reptes ecològics i socials.
Reconèixer la importància de l'educació moral i espiritual per viure de forma sostenible.

15. Tractar tots els éssers vius amb respecte i consideració
Prevenir la crueltat amb els animals que encara es mantingui en les societats humanes, i protegir-los del patiment.
Protegir els animals salvatges dels mètodes de caça, trampa i pesca que causin un patiment extrem, prolongat o evitable.
Evitar o eliminar, fins a on sigui possible, la captura o destrucció indiscriminades d’espècies.

16. Promoure la cultura de la tolerància, la no-violència i la pau
Encoratjar i donar suport a la comprensió mútua, la solidaritat i la cooperació entre tots els pobles i dintre i entre les nacions.
Implantar estratègies àmplies per prevenir els conflictes violents i utilitzar la col·laboració en la resolució de problemes per gestionar i resoldre conflictes ambientals i altres disputes.
Desmilitaritzar els sistemes nacionals de seguretat al nivell d'una postura de defensa no provocadora i utilitzar els recursos militars amb fins pacífics, inclosa la restauració ecològica.
Eliminar les armes nuclears, biològiques i tòxiques i d'altres armes de destrucció massiva.
Assegurar que l'ús de l'espai orbital i exterior dóna suport al medi ambient i la pau.
Reconèixer que la pau és la totalitat creada per les relacions correctes amb un mateix, les altres persones, cultures i formes de vida, la Terra i el Tot del qual formem part.
EL CAMÍ CAP ENDAVANT

Com mai abans en la història, el destí comú ens crida a buscar un nou començament. Aquesta renovació és la promesa d'aquests principis de la Carta de la Terra. Per complir aquesta promesa, ens hem de comprometre a adoptar i promoure els valors i objectius d'aquesta Carta.

Això requereix un canvi de mentalitat i de cor. Requereix un nou sentit de la interdependència global i responsabilitat universal. Hem de desenvolupar i aplicar imaginativament la visió de una forma de vida sostenible en els àmbits local, nacional, regional i global. La nostra diversitat cultural és una preciosa herència i les diferents cultures trobaran les seves formes pròpies per concretar aquesta visió. Hem d'aprofundir i estendre el diàleg global que va generar al Carta de la Terra, ja que hem d'aprendre molt de la contínua cerca conjunta de la veritat i la saviesa.

La vida sovint implica tensions entre valors importants. Això pot comportar decisions difícils. Malgrat això, hem de trobar els camins per harmonitzar diversitat i unitat, l'exercici de la llibertat i el benestar comú, els objectius a curt termini i a llarg termini. Tot individu, família, organització i comunitat hi té un paper vital. Les arts, les ciències, les religions, les institucions educatives, els mitjans de comunicació, les empreses, les organitzacions no governamentals i els governs són cridats a oferir un lideratge creatiu. L'aliança entre governs, societat civil i empreses és essencial per a la governabilitat efectiva.

Amb l'objecte de construir una comunitat global sostenible, les nacions del món han de renovar el seu compromís amb les Nacions Unides, complir les seves obligacions sota els acords internacionals actuals i donar suport a la implantació dels principis de la Carta de la Terra mitjançant un instrument internacional legalment vinculant sobre el medi ambient i el desenvolupament.

Que el nostre sigui un temps que es recordi pel despertar a una nova reverència a la vida, la ferma resolució a aconseguir la sostenibilitat, i l'acceleració en la lluita per la justícia, la pau i la joiosa celebració de la vida.

El 1r i 2n esborranys, anteriors al que va néixer l’ any 2000 i que és motiu d'aquesta publicació, varen ser traduïts per en Josep Puig a petició d'Alternativa Verda i publicats en català a la revista de l'associació Dia de la Terra (Dia de la Terra, núm. 2, setembre de 1998, i núm. 4, setembre de 1999).

En el lloc d’Internet (http://www.earthcharter.org) podeu trobar versions completes de la Carta de la Terra en altres llengües.

diumenge, 19 d’abril del 2015

Crema Facial De Roses


Una crema natural és una emulsió preparada a base de productes naturals provinents del mon vegetal principalment, més a més si és bio cal que els ingredients que utilitzem siguin certificats com ecològics.

Per preparar la crema de roses utilitzem dos fases l’aquosa i la oleica. Es dir una a base d’aigua, hidrolat o infusió. I l’altre a base d’olis i emulsionant.

A part també usem uns additius com són la vitamina E, el conservant i els olis essencials.
Per preparar-la cal tenir 2 pots de vidre i una olla per fer al bany maria. Una mini batedora i una bascula de precisió que ens permeti pesar grams.


La crema facial de roses té unes propietats fantàstiques per tota classe de pells, especialment les delicades i que s'irriten amb facilitat, com porta àloe vera també és hidratant i ajuda a prevenir les arrugues per el antioxidant com és la vitamina E. Va bé com a crema de nit regeneradora.

divendres, 17 d’abril del 2015

Les Pomeres en Flor.

Flors de Malus floribunda atropurpurea

Els Jardins de Mas Maiensa són terra de perera i pomera, al març van florir les pereres i al abril els hi toca a les pomeres. Ara, les pomeres estan en plena floració, la majoria exhibeixen flors de blanc a rosa clar, però la pomera japonesa púrpura ( malus floribunda atropurpurea) té una coloració rosa fosc fantàstic. També hi ha espècies amb les flors blanques amb un to rosa abans d'obrir-se.

Malus floribunda atropurpurea

És un arbre de mida relativament petita perfecta per jardins familiars, que dona unes pomes molt bona per fer confitura, encara que la seva mida és de 4 cm de diàmetre.

Malus floribunda

S'utilitzen especialment en jardineria, per donar color al paisatge durant la primavera i també a la tardor, on mostren una coloració de groc a vermell.

No necessiten gaire manteniment, a part de la poda de rebrots a la base del tronc i treure, de tant en tant, les branques que es sequen.

És originaria de l'Àsia i s'adapten perfectament als ambients freds, a les zones tropicals no floreixen.





dimecres, 15 d’abril del 2015

L'Abril Florit a Els Jardins de Mas Maiensa

Aquí us deixo unes imatges de les floracions del més d'abril principalment de pomeres (Malus sp.) i arbres de l'amor (Cercis sp).



També alguna Forsithia i Berberis julianii. Per no dir les herbes com Llet de Gallina i les Orquídies de Prat.



Berberis julianii

Cercis canadiensis

Llet de gallina

dilluns, 13 d’abril del 2015

Sòl Sense Cavar Per Plantar Les Patates.

Aquí teniu les imatges del sòl del meu hort preparat per plantar les patates. El vaig anar construint la tardor passada i durantnt l'hivern el vaig tapar amb malla permeable que el deixava respirar i passar l'aigua de la pluja.



Hi vaig disposar diferent materials en capes, primer branquillons, fems compostats, paia, més fems compostats, paia, fems altre cop i finalment una darrera capa de paia. Tot aquest material feia una alçada de 30 cm més o menys. Després el vaig tapar i així ha estat 4 mesos.



Un cop destapat la pila s'ha reduït a uns 8 cm d'un sòl força fosc i amb una olor a terra de bosc molt bona. Excepte la part superior que és d'un color paia. Ara, com podeu veure aquesta darrera foto, ja està preparat per plantar-hi les patates, que espero que creixeran de primera.





diumenge, 12 d’abril del 2015

Dites del Mes d'Abril


Abril abrilet va matar sa mare de fred.
Abril, abrilet: al migdia calor i al vespre fred.
Abril,abriló, de cada cent, un de bo. La vella que això deia en tenia cent un i no n'havia vist mai ni un.
Abril finit, el camp florit.
Abril finit, hivern passat.
Abril gentil, deixa-me’n un, deixa-me’n dos, deixa-me’n tres, i un que jo en tinc, faran quatre; que la mala vella vull per anar a batre.
Abril i maig, tenen la clau de l’any.
Abril i senyors, tots traïdors
Abril ploraner, maig rialler.
Abril plujós i maig ventós fan l'any ric i profitós
Abril que abrileja, primavera que fueteja
Abril que surt plovent, el maig crida rient
A l'abril, aigües mil.
Altes o baixes, per abril són les pasqües
Boira d’agost, pluja d’abril.Bon abril i bon cavaller molt escassos solen ser.
Bons amics i bons abrils, un d’entre mils.
Crema més el sol d'abril, que el de tot l'estiu.
D'abril, un de bo entre mil.
D'abrils i de senyors pocs i que no siguin traidors.
D’abrils i sogres poques de bones.
De principi a fi, l'abril sol ser roí.
En abril cada gota val per mil.
En abril, cada brossa en cria mil.En abril, tot pardal fa son niu.Entre abril i maig, es fa la feina per tot l'any.
Espiga o espigueta, per l’abril treta.
Faves d’abril, bones com el pernil; faves de maig, no me n’empatx.
Fruita que neix a l’abril val per mil.
Gelada abrilera, fam al darrera.
Humitats d'abril, fan fer llit.
L’abella i l’anyell per l’abril se’n fan la pell.
L'abril diu al maig jo no he pogut tu plou a raig.
L'abril fa el pecat i el març és l'acusat.
L'abril mullat fa créixer l'herba per al ramat.
L'abril, rient, mata de fred a la gent
La flor més gentil, la clavellina de l’abril.
La lluna d’abril, malures mil.
La rosa d’abril és la flors més gentil.
Neu d’abril, pedregada a l’estiu.Ni abril sense flors, ni joventut sense amors.No donis l'abril per acabat si la lluna no ha passat.
No donis l'hivern per passat fins que l'abril no s'hagi acabat.
No hi ha mal any si l'abril és bo.

No t'embarquis per l'abril si no vols estar en perill.
Oreneta arribada, hivernada acabada.
Per l'abril, arrenca un card i en neixeran mil
Per l'abril cada gota val per mil i el blat s'estira com un fil
Per l'abril cada ocell canta en son niu.
Per l'abril, de matinet, que a gust s'està al llitet
Per l'abril, faves tendres a desdir.Per l'abril, flors, olors i predicadors.
Per l'abril, llibres i roses mil.
Per l'abril no et lleves fil. Pel maig ja vaig com vaig. Pel juny vaig com vull, i pel juliol, la figa al vol
Per l'abril neteja les armes i mata les rates
Per l'abril,abriló ous al ponedor.
Per Sant Just i Pastor, tenen les nous ja sabor.
Pluja d'abril i sol de tardor, solen fer l'any millor.Qui menja cargols per l'abril, que es prepari per a morir.
Rient i plorant, l'abril va passant.
Sant Marc evangelista, maig a la vista.
Setmana Santa en abril, any gentil.
Si el tres d'abril el puput no ha cantat, o és mut o és enterrat.
Si l'hivern primavereja, la primavera hiverneja
Si no vols menjar sopes tot l'estiu, sembra pèsols per l'abril.
Si per l'abril sents tronar, ordi i blat no faltarà.
Trona l'abril, ve bon estiu.
Xisclar més que les orenetes per l’abril.

dissabte, 11 d’abril del 2015

Una Nova Espècie Invasora del Boix: Cydalima perspectalis.


Un matí els boixos del jardí semblaven estar malalts d’un dia per altre les seves fulles verdes es van tornar d’un color marronós i dos dies després menjades. No es veia cap ésser viu per els voltants, ni cargols, ni insectes a la vista només una mena de tranyines envoltant algunes fulles.

Al tercer dia vaig pensar de fer un tractament selectiu amb un insecticida ecològic de neem, sobre els boixos, les altres plantes del jardí estaven totes bé.  I llavors van aparèixer unes erugues espectaculars de dins els boixos. No les havia vist mai, primer vaig pensar que seria el mosquit del boix, però quan les vaig veure vaig saber de segur, que aquell insecte no era gens normal. N’hi havia a desenes de totes mides de mig centímetre fins a uns quatre, en vaig recollir moltíssimes.

Buscant i buscant per la xarxa, mirant i mirant imatges de possibles sospitosos, vaig arribar a una pagina en búlgar que en parlava, sort dels traductors automàtics, vaig finalment saber qui era. I com potser ja sospiteu, es tracta d’una espècie invasora. Sembla que el 2007 va arribar a Alemanya on ha fet veritables estralls en els boscos, parcs i cementiris on hi ha molts boixos en estat natural o plantats, d’allà s’ha anat estenen per tota Europa, com la majoria d’espècies al·lòctones que es converteixen en invasores, no té depredadors . La darrera noticia parla de que 2013 era al Pirineu francès. I ja és aquí.

S’ha deduït que va venir amb importacions de boixos via asiàtica, ja que és una espècie originaria de Japó, Xina i Corea.  Doncs bé us estic parlant de la Cydalima perspectalis, és un insecte del ordre dels  lepidopters i de la família Crambidae. Conegut com la Papallona del Boix (Buxus sempervirens).

Espero que no arribi al vostre jardí, però si us passes el tractament ecològic que m'ha sigut més eficaç,  és el bacillus thurengesis.



dilluns, 6 d’abril del 2015

Taller als Jardins de Mas Maiensa: El Roser i el Compost, dos amics al Jardí

Aquesta setmana el dijous 9 i el dissabte 11, als Jardins de Mas Maiensa oferim el taller del Roser i el Compost, dos amics al jardí.


En aquest taller aprendràs els avantatges d'utilitzar compost al jardí, especialment com afavoreix el creixement i ajuda amb el manteniment i cura del roser.
No t'ho perdis.
Pots venir a els esmorzars al jardí: Dijous o Dissabtes de 11:00 a 12:30 o
els berenars al jardí: Dijous de 16:00 a 17:30.

diumenge, 5 d’abril del 2015

Pendents i preocupats per l'aire tarragoní

Foto:http://dades.grupnaciodigital.com/

Del diari digital Vilaweb us deixo la següent noticia apareguda el diumenge 05.04.2015 -06:00

El polígon nord del complex petroquímic del Camp de Tarragona emet contaminants cancerígens a uns nivells que superen de llarg els límits de qualitat de l'aire recomanats. És la principal conclusió d'un estudi independent encarregat l'any passat per diversos ajuntaments de la zona a la UPC i que la plataforma Cel Net ha mirat de difondre al màxim a través de nombroses xerrades. Justament la setmana passada van aconseguir que el parlament aprovés una resolució que instava el govern a crear una taula territorial que tracti els problemes de la qualitat de l'aire i les emissions atmosfèriques al Camp de Tarragona.

Havien estat els batlles de Constantí, el Morell, Perafort-Puigdelfí i Vilallonga del Camp els qui havien encarregat aquest estudi per tal d'esbrinar quina era realment la qualitat de l'aire en aquesta zona del Camp de Tarragona, desconfiats que mai no s'hagués posat en dubte. L'estudi va analitzar la qualitat de l'aire d'aquests quatre municipis entre desembre de 2012 i maig del 2014.

Alts nivells de butadiè i benzè, contaminants cancerígens

Si bé fa anys que veïns i plataformes alerten dels riscos de les emissions de la indústria petroquímica, l'estudi del Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya va resoldre dubtes i també va fer saltar alarmes: Als municipis del Morell i de Perafort-Puigdelfí els nivells de butadiè, un contaminant derivat del petroli que és cancerigen, superaven per deu els límits de qualitat de l'aire establerts per recomanacions internacionals a causa de les emissions de la planta química de Repsol. També va detectar nivells molt elevats de benzè, un altre contaminant cancerigen, a Constantí.

Una primera reacció a aquestes conclusions és demanar-se com pot ser que això passi sense control ni conseqüències. 'Perquè ningú no ha identificat els nivells de qualitat de l'aire, i no hi ha cap legislació a l'estat que determini què i com s'ha de controlar', lamenta Francesc Xavier Roca, director tècnic del LCMA. No hi ha cap norma que determini ni obligui a uns nivells concrets de qualitat de l'aire. Els controls es basen en les directives marc de la Unió Europea sobre quatre o cinc compostos de les desenes que s'emeten, entre els quals hi ha contaminants irritants, tòxics o cancerígens. 'Però aquestes directives han d'estar reforçades per les normatives de cada estat, que han de centrar-se en la complexitat dels impactes sobre les àrees urbanes'.

Manca de legislació

I aquestes normatives són inexistents, de manera que molts components tòxics no es controlen. 'Es fa el mínim que diu la UE. Cada estat té una legislació específica per als diferents compostos que es poden emetre i tenen uns nivells màxim d'emissió. Això no passa al nostre país. S'hi fan controls globals, però sense identificar els compostos que s'emeten. Això vol dir que no sabem com impacten en les àrees urbanes aquests compostos que no tenim identificats', alerta Roca.

Ni tenim aquesta informació ni tampoc cap legislació que obligui o sancioni les empreses responsables d'aquestes emissions. Amb la llei a la mà, ni Repsol ni la resta d'empreses del polígon, com ara Bayer, BASF o Ercros, no fan res d'il·legal. 'Hi ha la qüestió de ser conscients que emeten contaminants cancerosos i que això pot tenir un impacte sobre la població, però a efecte legals, no fan res incorrecte', admet el director de l'estudi sobre la qualitat de l'aire.

El govern es compromet a revisar els procediments

Des del Departament de Territori i Sostenibilitat asseguren que el govern 's'ha compromès a revisar les condicions per a reduir les emissions de benzè i 1,3 butadiè de les instal·lacions' i que durant el primer semestre de l'any 's'analitzarà quin és el mètode més adient per avaluar el contaminant, es buscaran les ubicacions més idònies per a la seva determinació i s'iniciaran les actuacions necessàries per a implantar els sistemes de mesurament, que hauran d'estar instal·lats durant el segon semestre del 2015'.

Per Francesc Xavier Roca, l'actual model de control és de mínims i ni tan sols té en compte les característiques de cada zona. La resolució del parlament podria ser un primer pas per a encaminar la solució, atès que pot ser el començament per a implantar una nova legislació que controli de manera més estricta les emissions; incorporar criteris de qualitat que ara no existeixen; i incidir sobre les activitats industrials que poden generar aquesta mena d'emissions. A més, insta el govern a crear una taula territorial formada per agents socials, administracions, centres de recerca i empreses per a tractar els problemes. Uns problemes que, per Roca, es basen en la manca d'estructura i control.

Si és qüestió de control, vol dir que considera que tenir tota aquesta indústria és compatible amb un aire no contaminat? 'Sí, i tant. Nosaltres no estem en contra de cap tipus d'activitat sinó que mirem d'aportar elements i treballar per fer compatible les activitats amb les àrees urbanes. L'impacte zero no és possible, però sí que s'ha d'aconseguir un impacte assumible que se situï per sota dels nivells de qualitat', explica Roca.

Cap estudi sobre la relació causa-efecte amb el càncer

Una darrera mancança important té a veure amb la incidència dels contaminants d'aquesta indústria en l'aparició de càncer entre els veïns. Mai no s'ha fet cap estudi per esbrinar si n'hi ha. 'No s'ha fet mai cap estudi epidemiològic, perquè comporta molt anys de feina i, per tant, inversions de diners importants', diu Roca, que troba necessaris estudis d'aquest tipus: 'Sobretot tenint en compte que l'impacte de les emissions no té un efecte immediat. Poden passar deu anys o quinze! També seria interessant situar els tipus d càncer de manera geogràfica, això permetria deduir si hi ha una correlació de causa-efecte'.

De moment, la deducció no pot emparar-se en cap conclusió científica, però les relacions i sospites existeixen. De fet, l'any passat un jutge de Tarragona va demanar que s'investigués la possible relació entre la contaminació ambiental i la mala qualitat del semen, després d'un estudi presentat per entitats ecologistes que concloïen que el 53% dels homes tarragonins tenien un semen que no complia els paràmetres establerts per l'OMS.

dissabte, 4 d’abril del 2015

Com Preparar:Te De Compost Per El Teu Jardí i Hort,

El te de compost és el millor preparat que pots fer per mantenir el teu jardí i hort en una bona salut. És molt senzill de preparar i sempre va bé tenir-ne a punt.

Et calen els següents materials:

Una galleda o bidó de 10, 20 o 30 litres, o si vols més, cap problema tu mateix.
Un embut, o una ampolla tallada et pot fer el mateix servei.
Aigua.
Compost ben madurat.
Un colador de malla fina o tipus mitjó, o un tall de roba fina o samarreta.
Un recipient per recollir el té, botella o regadora.

Preparació:

Es posa 1 pala de compost ben madur en una galleda amb 10 litres d'aigua. Es deixa macerar 3 dies, removent de tant en tant, sense tapar. Després es cola a dins d'una ampolla o regadora i es usa directament per regar les plantes o el sòl.
Les  restes que ens quedin al colador, les retornem al compostador o afegim al sòl directament.

Beneficis:

Al regar la planta afegim microorganismes beneficials que faran la seva feina per controlar les malalties i insectes que puguin convertir-se en una plaga, a la vegada el seu contingut amb N, P i K, més a més d'aportar micro-nutrients, ajuden a la bona nutrició de la planta, afavorint un bon desenvolupament d'aquesta i així protegir-se de malures.

Ja saps que no te'n falti mai. Sempre va bé tenir un bidó preparat amb un racó i si el deixes més de 3 dies després va bé diluir-lo, perquè serà més concentrat. Pots fer mitat del te i mitat d'aigua.




divendres, 3 d’abril del 2015

Arbres sagrats, el llegat del poble celta.

Us deixo el següent article de la web efeverde.es. Publicat per: Isabel M. Pita 30 gener 2015 MADRID. Espero que us agradi. (traducció automàtica).

Árboles sagrados, el legado del pueblo celta

Vista de la Fageda de la Tejera Negra al terme municipal de Cantalojas a Guadalajara.

 Els arbres han estat al llarg de la història venerats per diferents cultures en tot el planeta. A Occident, el celta ha estat el poble que ha deixat unes petjades més profundes per la seva estreta relació amb la natura i el coneixement que d'ella van extreure, on els arbres es van convertir en l'eix central de la seva mitologia i teurgia.

Els celtes van poblar bona part d'Europa fins que els romans i germànics els van expulsar de les seves terres i van acabar per instal·lar-se al nord de les Illes Britàniques, Irlanda, França i nord d'Espanya. Les cròniques sobre la seva existència, creences i costums les tenim per llegat d'autors grecs i romans.
Practicaven una religió de la qual se sap poc, encara que el seu món d'herois, druides i mags ha inspirat llegendes posteriors, com els mites artúrics.
Els celtes van basar les seves creences en la naturalesa ja que era el mitjà en el qual vivien immersos i que els proveïen d'aixopluc, calor i aliment. En l'observació del seu comportament i evolució van associar els altres fenomens vitals i els van imprimir un caràcter sagrat. L'adoració a cadascuna de les formes de vida natural pretenia obtenir els beneficis de les qualitats lligades a aquesta.

Els arbres, en el món celta, significaven l'essència pura de la naturalesa, eren la llar. Els druides, sacerdots cèltics, analitzaven tots els signes que percebien de la natura per poder conversar amb ella, i quan s'invocava a un déu, es feia entre altres coses per aconseguir el favor o "paraules del vent i de la terra", en la majoria dels casos a través dels arbres.

Els arbres i els boscos van ser símbols de vida i protecció en la teurgia cèltica i al seu voltant va ser desenvolupant-la seva cultura. En el seu temps, els druides, inspirats en la màgia estacional dels boscos, van desenvolupar un horòscop protector, que com la major part de les cultures del seu temps es trobava inexorablement lligat a les fases de la lluna.

Els arbres eren per al poble celta a més de font d'energia, el nexe físic i diví amb els tres plans representats, primer, pel tronc de l'arbre que significava el món material perquè d'aquesta extreien la llenya i els aliments.
En el segon pla es trobava el món dels somnis, representat per les arrels de l'arbre que s'internaven a terra subterrani, on es trobava el inframón i el mateix secret de la saviesa de la Terra.
El tercer pla estava representat per la copa de l'arbre i les seves branques que es dirigien cap al cel i eren mogudes pel vent; per als celtes era la part de l'arbre que significava el pla diví de la consciència, l'elevat pla suprahumà.

Els arbres eres tan importants per als pobles celtes que fins i tot els druides i les druidesas vivien en ells i en escasses ocasions s'apropaven al poblat i es barrejaven amb la gent, pel que van ser considerats com a grans estudiosos dels arbres de la regió i els escrits que ens han llegat donen prova dels seus coneixements.

EL "ALFABET DEL BOSC".
La importància dels arbres era tal que en l'elaboració del llenguatge van prendre la primera lletra corresponent al nom de cada un d'ells per conformar l'alfabet celta, en la llengua original anomenat alfabet ogham, que també és cridat el "alfabet del bosc".

Els boscos així, representaven catedrals per als druides, i en ells es portaven a terme les seves festes, rituals i cerimònies. El poder dels déus es trobava místicament en cadascun dels arbres del bosc i cada arbre era consagrat a un déu o simbolitzava una virtut.

Protagonistes del calendari, 21 arbres formaven part del trànsit dels dies i els mesos al llarg de l'any, a més de formar un compendi, segons el qual cada arbre dotava d'una sèrie de qualitats a la persona que naixes en l'època que li correspongués seva regència.

En aquesta cosmovisió, la Lluna era el referent pel qual transcorrien els estadis de la vida, així com les feines del camp i els esdeveniments vitals. El temps estava dividit en 30 mesos (fases lunars) i els 21 arbres sagrats regien les diferents etapes de l'any, així com els naixements i el caràcter dels nascuts durant aquesta fase. A tall d'horòscop, l'arbre que corresponia al període parlava del caràcter de l'individu i el seu fruit el protegia de les vicissituds de la vida.

Els 21 arbres es dividien, dos per als solsticis -Abedul a l'estiu i hagi a l'hivern, dos per als equinoccis Roure a la primavera i olivera a la tardor i els 17 restants repartits al llarg de l'any.

Al primer grup pertanyen les persones conservadores i amb talent organitzatiu (roure, faig, om, tell, noguera, castanyer, i figuera). En segon (olivera, pomera, avet, xiprer, cedre, pi i auró) pertanyen aquelles persones que tenen capacitat intel·lectual molt desenvolupada; i al tercer grup (bedoll, àlber, salze, avellaner, arbre Rowan o servera, freixe i arbre Hornbeam o carp) els qui tenen imaginació i capacitat de síntesi.
Certes turons, llacs, cavernes, brolladors, pous, monòlits, clars del bosc i antics cercles de pedres eren llocs d'adoració sagrats per la seva vinculació amb límits de camps sembrats de trèvol i esdeveniments significatius del passat. Pous, deus, fonts i estanys eren considerats símbols femenins, passatges d'aigua que conduïen a l'úter subterrani de la Gran Mare. No obstant això, els druides preferien les arbredes de roure i els boscos.
I finalment, dels celtes ha quedat entre nosaltres la popular expressió "toquem fusta", que procedeix precisament del caràcter sagrat amb el qual aquests pobles embolicaven a l'arbre, ja que creien que els druides, després de la mort, s'encarnaven en un arbre i seguien vetllant per la salut del seu poble. EFEverde




Seccions: Biodiversitat
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...