JARDÍ BOTÀNIC DE BERLIN

Hivernacle de vidre amb flora mediterrània

La setmana passada vaig visitar el Jardí botànic de Berlin. Diuen que és un dels tres més importants del mon.
A la foto hi veiem un dels hivernacles on s’hi troba flora mediterrània, com son llimoners, tarongers, arboços, llorers, ginesta, romaní, farigola, galzeran, etc.
S’hi conserven 22.000 especies diferents de plantes, amb una historia que es remunta a 325 anys, l’actual ubicació té 200 anys amb arbres al arborètum de més de 120 anys. Hi podem trobar plantes de tot el mon des de l’Himàlaia fins l’ Amazones.
El parc esta dividit en dues grans parts l’exterior i la coberta per hivernacles. A dins d’aquests s’hi creen diferents climes: tropical, zones temperades, mediterrani i desert. A l’exterior i trobem un arborètum amb arbres de la Selva alemanya, Nord Amèrica i Japó entre altres. Seccions de plantes medicinals, aromàtiques i aquàtiques son només un petit exemple.

FEINES DE NOVEMBRE

Els colors del novembre.

El calendari de feines per el jardí al novembre es basa principalment en tasques de recollida, sembra, poda i preparació de les piles de restes vegetals per compostar que serviran com amagatall de la fauna petita.
Tant al jardí com al hort retirarem totes les plantes d’estiu marcides i les posarem a la pila per compostar.
Netejarem i repartirem el compost a les diferents parcel·les i bancals. També aprofitarem per posar cobertes vegetals al voltant d’arbustos i plantes perennes per protegir les arrels, tanmateix ens servirà d’aport de matèria orgànica.
Recollirem llavors de plantes estiuenques per l’any que ve.
Al hort sembrarem faves i pèsols, també sembrarem a les parcel·les buides en preparació plantes com els fenigrecs per adob en verd. Plantarem cebes i alls, escaroles, chicoira, bledes, espinacs i pastanagues.
Al jardí plantarem bulbs com narcisos, jacints, anemones, fritil·lària que floriran a finals d’hivern. Plantarem pensaments i crisantems per flors d’hivern.
Recollir les fulles i branques seques de rosers i fruiters, però encara esperarem per podar-les. que comencen a caure. Encara estem a temps de resembrar la gespa i si volem podem plantar prats naturalitzats.
Si us agrada anar a collir bolets, si us plau sigueu respectuosos amb el bosc.

LES ROTACIONS AL HORT: Parcel.la 1 i 2.

A la foto anterior veieu la parcel•la 1 amb el veïnat de les plantes d’estiu: blat de moro, gira-sols i cacauets. Ara ja han acabat el seu cicle i cal fer neteja de la parcel•la.

Un cop neta plantem el veïnat dels fenigrecs (Trigonella foenum-graecum) son un conreu per adob en verd.

Aquesta llavor amb una olor molt característica, dona lloc a una planta lleguminosa que fixarà el nitrogen atmosfèric a les seves arrels, on formen uns petits nòduls. Al final del seu cicle, el segarem i fangarem per enterrar tota la planta, la qual fermentarà durant 3 setmanes i desprès podrem plantar les patates al darrera per continuar amb la propera rotació de primavera-estiu.

A la foto de dalt veieu la parcel•la 2 amb el veïnat de les cebes, enciams fulla de roure, escaroles i cols, plantats fa 3 setmanes i ja comencen a créixer tenen alguns visitants que es mengen les fulles, crec que son els ocells. Caldrà posar alguns espantaocells.

LES ROTACIONS AL HORT

Les rotacions al hort es refereix al canvi estacional dels conreus a les diferents parcel·les de l’hort.

A la foto pots observar les 5 parcel·les que permeten fer una rotació de quatre, perquè la parcel·la 5 es dedica a conreus de perennes i plantes amigues com son:flors i aromàtiques.
A cadascuna d’aquestes hi plantem un grup de plantes, que formaren un veïnat segons la Sally.J.Cunnigham.

A la foto podeu veure:
Parcel·la: 1. Veïnat de gira-sols i cacauets, de la rotació d’estiu que cal collir i preparar per la rotació de tardor-hivern. Plantarem conreu per adob en verd.

Parcel·la: 2. Veïnat de cols, enciams i cebes.

Parcel·la: 3. Veïnats de bròquils i col llombarda.

Parcel·la: 4 Veïnat de bledes i espinacs.

Parcel·la 5: Al veïnat de les perennes resten del conreu d’estiu les plantes amigues: Cosmos, zinnia, julivert i pastanagues. Cal netejar i preparar per la rotació d’hivern.

Aquesta serà la rotació de tardor- hivern i el proper any mourem tots els veïnats seguint el moviment de les agulles del rellotge. La parcel·la 5 no es mou, només es canvien els conreus de plantes amigues i aromàtiques adaptades a l’estació freda.

350:DIA INTERNACIONAL PEL CANVI CLIMÀTIC

Avui celebrem el dia internacional pel canvi climàtic i cal reduir les nostres emissions de CO2, si voleu idees per aconseguir-ho cliqueu a http://www.350.org/.

www.350.org"

www.350.org"


Avui, bon dia per col.laborar: camina, agafa la bicicleta, salta i corre, si pots deixa el teu vehicle de benzina i agafa un d'elèctric.

BLOG ACTION DAY: Un Apunt pel Canvi Climàtic

Si practiques la jardineria, ja estàs col·laborant amb la reducció de CO2 a l’atmosfera, aquest és el principal ingredient que cal eliminar i reduir en el nostre fer quotidià. Diferents estudis demostren que cal mantenir els 350 ppm de CO2 a l’atmosfera. Però ja ens hem passat, estem a les 387 ppm de CO2. Per tant, cal que reduïm les nostres emissions i com a mínim no augmentar-les.

Com us deia si us agrada la jardineria i les plantes: les sembreu, les planteu i les feu créixer, esteu ajudant a que hi hagi més fulles i més clorofil·la. Per tant més fotosíntesi i més consum per part de les plantes de CO2.

Més a més, si esteu pensant canviar a un tipus de jardineria més sostenible i més natural. Serà un gran gest de la teva part amb la mare Terra.

PER EXEMPLE: Utilitza compost com condicionador del sol i aport ació de nutrients. Redueix la gespa a les àrees on necessitis estar-hi. Canvia a maquines elèctriques en lloc de benzina, si el disseny i l a mida del teu jardí ho permet. I si vol ser innovadora començar aprovar plantes amigues, diversificar i oblidar els productes fitosanitaris, provar tècniques més biològiques amb l’ús de paranys atraients o tècniques ecològiques per actuació sobre l’hàbitat: introduint insectes com les marietes per equilibrar el ecosistema del teu jardí.

Si creus que cal mantenir-se o vols més informació visita la web: http://www.350.org/ i estigues preparat pel dia 24 d’octubre: DIA INTERNACIONAL PEL CANVI CLIMÀTIC.

FEINES D'OCTUBRE

Plantada en bancal de col i enciam.

Al jardí a l’octubre, ja es nota la tardor i la principal tasca és recollir les fulles que comencen a caure. També podem sembrar o refer la gespa i si volem podem plantar prats naturalitzats. Podem continuar la poda o retallada de tanques vegetals, sembra de flors de hivern pensaments, violes, clavellines. I cal preparar els parterres per plantar els bulbs com narcisos, jacints i tulipes. Si volem plantar arbustos caldrà començar a pensar i preparar la zona per la plantació. És bo aplicar compost i adobs naturals al voltant de les plantes per que aprofitin les pluges de tardor i facin el darrer creixement abans del fred.

Si tenim fruiters recollirem,els codonys, les pomes i peres. També cal fer la verema i és poden recollir avellanes i nous. També comença la temporada dels bolets, si us plau sigueu respectuosos amb el bosc.

Al hort cal sembrar i plantar enciams, bledes, espinacs, cols, escaroles, chicoina, pastanagues, cebes,bròquil. També podem recollir els darrers fruits del hort tomates,pebrots i albergínies, mongetes i carbassons. Cal preparar les parcel·les buides amb conreus per adob en verd per protegir el sol durant el hivern i a la primavera els enterrarem per donar una bona estructura i fertilització al sol. Si no podem plantar totes les zones buides cal tapar-les en malles o afegir compost.

PARLANT DEL CANVI CLIMATIC

El dia 15 d’octubre escriu al teu bloc sobre el canvi climàtic i registrat a l’iniciativa Blog Action Day '09: Climate Change. D’aquesta manera col·laborares a fer que per un dia, milions de persones, fem possible el canvi per aturar la pujada de temperatures degudes al efecte hivernacle per el increment de CO2 a l’atmosfera.

Va blocaires un petit gest. Graciés.

CANVI CLIMÀTIC I JARDINERIA NATURAL

Tanca vegetal de diferents plantes: teixos, thuja aurea nana i acer palmatum.

Avui s’acaba la setmana dedicada a una mobilitat més sostenible en favor de reduir les emissions de CO2 i així aturar el canvi climàtic provocat per l’efecte hivernacle. Va començar la setmana amb la Cimera pel canvi climàtic a l’ONU amb els parlaments dels presidents Sr.Obama i Sr. Sarkozi, però el més interessant va ser el d’una nena de 13 anys india, Yugratna, cliqueu als enllaços val la pena llegir-ho, si us cal utilitzeu el traductor de google.

Us preguntareu que te que veure el canvi climàtic i la jardineria natural, doncs molt més del que penseu.

Mireu la jardineria natural o orgànica, terme més utilitzat en anglès, es basa principalment en copiar la natura i seguir els principis per els que es regeix. L’idea més important perquè els diferents cicles es mantinguin és el respecte per la biodiversitat d’espècies que interactuen entre si. I el principal problema del canvi climàtic és l’ús desmesurat del petroli per la majoria de les activitats que duem a terme als països més industrialitzats. Ens basem principalment, en una única font no renovable d’energia, el petroli, hem deixat la diversitat apart de les diferents fonts d’energia especialment les renovables que son les més duradores.

La jardineria natural recicla tota la matèria a base del compostatge que desprès utilitzem com fertilitzant, no es lluita contra els diferents atacs d’insectes i fongs, perquè es va a favor de la natura i dels seus cicles biològics, cadascuna de les especies amb el temps arriben a establir les seves famílies controlant-se unes a les altres permeten la convivència dins del seu habitat. La diversitat és la seva principal idea i la més important també per evitar el canvi climàtic, utilitzant diverses energies per els diferents sistemes de producció industrialitzats.

Tant la practica de la jardineria natural com la preocupació per el canvi climàtic, es basa en els nostres hàbits quotidians i és responsabilitat de cadascú de nosaltres, fer el possible per canviar-los. Tots estimem la nostra mare terra i cal que la respectem per seguir gaudint dels plaers de viure en ella.

FEINES DE SETEMBRE

Tanca de boix i teix abans de podar.

Al setembre les tasques de jardineria son principalment la poda o retallada de tanques vegetals, sembra de flors de hivern: pensaments, violes, clavellines. També es bona època per plantar la gespa o refer-la si esta una mica envellida. Cal començar a preparar el terreny per plantar arbres i arbustos en les properes setmanes. És bo aplicar compost i adobs naturals al voltant de les plantes per que aprofitin les pluges de tardor i facin el darrer creixement abans del fred.

Mateixa tanca en proces de podar.

Al hort cal sembrar i plantar enciams, bledes, cols, escaroles, pastanagues, cebes i bròquil. També podem recollir els darrers fruits del hort tomates, pebrots, albergínies, mongetes i carbassons. Cal preparar les parcel•les buides amb conreus per adob en verd , que protegiran el sol durant el hivern, a la primavera els enterrarem per donar una bona estructura i fertilització al sol. Si no podem plantar totes les zones buides, cal tapar-les amb malles o afegir-hi compost.
Si tenim fruiters és hora de collir les pomes i peres, fer la verema i també recollir les nous, avellanes i figues.

Les feines d’aquest mes son importants per obtenir un jardí i hort en bones condicions durant la propera tardor que començarà el 22 de setembre a les 23 hores i 19 minuts.

BONA TARDOR! A TOTHOM.

11 de Setembre de 2009.

ELS SEGADORS
Catalunya, triomfant
Tornarà a ser rica i plena!
Endarrere aquesta gent
Tan ufana i tan superba!
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Ara és hora, segadors!
Ara és hora d’estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
Esmolem ben bé les eines!
Bon cop de falç!...
Que tremoli l’enemic
En veient la nostra ensenya:
Com fen caure espigues d’or,
Quan convé seguem cadenes!
Bon cop de falç!

Bona diada catalans i catalanes.

EL TOMATA MÉS GRAN

El tomàquet més gran del meu hort.

Aquest estiu els conreus al hort no han sigut gaire formosos, tanta calor ha complicat la majoria de verdures, especialment les mongetes verdes, les flors queien per la calor i he collit molt poques. Els enciams s’espiguen molt ràpid i no hi ha temps a collir-los tots. Però aquest tomàquet gegant ha sigut la meva alegria. És de la varietat Cor de bou, i ha sigut riquíssim.

És el primer any que he plantat aquesta varietat, però guardaré llavor per l’any que bé, perquè tots són d’una mida molt gran, però també molt plens per dintre. Son bons per amanida, per cuinar i espero que també per congelar. Com no tinc gaire temps per fer conserva acostumo a congelar-los i així tot el hivern tinc tomata per les meves salses.

Us aconsello que proveu aquesta varietat el proper any. Tingueu una bona amanida.

YAMUNA: L'Hort

L’hort de la granja-escola de dones a Madagascar.

Yamuna és una ONGD que treballa a Madagascar desenvolupant projectes per que les dones i les seves filles i fills aprenguin un ofici que les permeti viure i sortir de la pobresa.

Dins de les diferents activitats una es aprendre a cultivar diferents conreus, sempre d’una manera respectuosa amb el medi ambient.

Si encara no la coneixeu us convido a visitar la seva web perquè realment en 9 anys han fet una feina molt important amb molt pocs recursos. Com podeu veure amb aquestes imatges del hort principal.

INCENDIS FORESTALS:DEFENSAR-SE DEL FOC

Incendi a punt de ser controlat.

Cada any quan arriba l’estiu la vegetació s’asseca perd humitat i qualsevol espurna pot crear un incendi. El vent i les altes temperatures creen la combinació perfecte. Tots els boscos a la zona mediterrània poden ser afectats. Aquest any el foc al Parc Natural dels Ports ha sigut el més virulent i s`han endut les vides dels bombers que lluitaven per apagar-ho. Ara en plena temporada de calor poc podem fer: vigilar i no cometre imprudències.

El bosc s’ha de treballar durant la tardor i el hivern i preparar-ho perquè durant l’estiu, el foc no el cremi tot, un cop cremat és molt difícil tornar a recuperar-ho. Ja sabeu, si teniu jardí o hort el que costa a l’estiu que les plantes creixin.

Ara, fa 10 anys es va publicar un llibre d’Antoni Trias Trueta, molt interessant sobre prevenció d’incendis forestals, és un manual molt d’actualitat que ens ajuda a prevenir i defensar-nos del foc. El seu títol: Defensar-se del Foc: Prevenció i lluita contra el foc en zones rurals i urbanitzacions. El trobares a diferents biblioteques, encara pots trobar alguna copia, si et interesa escriu un e-mail a unjardipermenjarsel@gmail.com.

FEINES D'AGOST

Planta d’espinacs.
Ja estem a mitjans d’estiu, molta gent esta de vacances i els horts comencen a produir tomates albergínies, carabassons, enciams, cogombres i moltes altres verdures.
Els jardins comencen a produir una nova florida de roses, les tanques i arbustos han crescut i cal retallar-los una mica. La gespa necessita d’un tall o dos a la setmana i regar-la també dos cops a la setmana. Les males herbes han frenat el seu creixement per la sequedat del nostre clima mediterrani, i cal començar a pensar en plantar violes i crisantems per la tardor i hivern.
Al hort a part de la recollida de vegetals i fruits, cal sembrar cols i bròquils, també espinacs, bledes, i sobretot pastanagues. Començar a preparar les parcel·les per la tardor afegint compost i tapant-les amb plàstic negre perquè mitjançant la solarització podrem aconseguir desinfectar el sol de fongs i patògens.
La feina més important continua essent regar tant l’hort com el jardí, estalvieu el màxim d’aigua utilitzant sistema de reg eficients com el gota a gota.

L'HORT FAMILIAR

L’hort de 3x3 m. Esquerra carbassons,davant enciams variats, dreta remolatxa i centre girasols

Si tens un jardí o un hort o un patí i tens criatures a casa, pots combinar la jardineria i elferde pare o mare. Tant els adults, com els nens i nenes poden aprendre i gaudir de la natura. És una de les activitats més recompensant el poder recollir els vegetals per menjar, flors per fer rams i herbes per les infusions.

La decisió més important és saber el que volem plantar. Per això, cal preparar una llista del que cadascú li agrada menjar de la temporada primavera i estiu, o tardor i hivern. Li direm Llista de Favorits, aquesta variarà i podem ampliar-la a mida que passi el temps

La segona decisió és triar la zona del jardí que dedicarem al futur hort. Cal que tingui aigua a prop, que sigui una zona plana i de fàcil accés.

La tercera decisió és fer un plànol del hort, pot ésser tant creatiu com vulgueu, cal detallar les parcel•les i els conreus que hi plantarem, això ens ajudarà a establir les mides que ens calen per les plantes que volem plantar. És molt important que treballem l’espai segons el temps que podem dedicar, cal començar per poc i anar engrandint a mida que ho necessitem.

FEINES DE JULIOL

La principal feina al jardí i a l’hort d’aquest mes és regar. Es aconsellable utilitzar el reg per goteig, estalviarem molta aigua, tant si en disposem, com si anem curts. També ens permetrà fer altres feines a la vegada que estem regant, com fer planter de violes i pensaments, o plantar crisantems per la tardor. I sobretot gaudir del lleure o llegir el nostre llibre favorit de jardineria.

Al jardí podarem els rosers uns 10-15 cm i retallarem les flors seques, també cal podar en verd tanques i arbustos. Cal vigilar els insectes que puguin tornar-se una plaga com el pugó. Tractarem amb aigua sabonosa o aigua de tabac o ortigues.

Al hort si tenim fruiters podem recollir peres i pressecs, també maduixetes. Podrem començar a sembrar les escaroles i bledes, continuarem sembrant mongetes i conreus d’arrel com la pastanaga i els raves. Collirem mongetes, carbassons, pebrots, enciams, pastanagues i moltes altres verdures. La planta que ens portarà més feina seran les tomateres que cal anar lligant i podant per obtenir uns bons tomacats.

ELS INSECTES, ELS NOSTRES AMICS

Al jardí, a l’hort, al patí o al parc hi habiten tota classe d’insectes, els hi agrada viure a l’aire lliure, els veiem en forma d’ou, larva, pupa, escarabat o papallona.

Els insectes poden ésser pol·linitzadors, mastegadors, xucladors, descomposadors o paràsits.
Tots ells tenen la seva funció al habitat on viuen i molts son aliment per ocells i altres animals.

Els insectes beneficials acostumen a ser depredadors que s’alimenten de mosques petites o pugó com les marietes o paràsits que posen ous al insecte que parasiten com la vespa chalicida.

Molts altres insectes amb gran natalitat i molt percentatge de viabilitat acostumen a ser una plaga que cal dominar. Llavors caldrà utilitzar tes o infusions de plantes per tenir-los a ratlla.

Si trieu un jardí amb molta diversitat i procureu arbustos i plantes amigues, que atrauen insectes beneficials tindreu cada dia menys insectes en forma de plaga, sobretot sigueu perseverants.

SISTEMA DE REGAR AL JARDÍ

Els sistemes de reg al jardí són variats i segons les nostres necessitats aplicarem un sistema o altre, en molts casos cal combinar més d’una classe de reg.

Tenim els aspersors, ja els coneixeu, els que giren i van mullant tot al voltant, podem graduar-los i cal planificar que la distancia entre aspersors sigui igual al radi de la circumferència de reg, perquè la zona quedi ben regada. És el millor sistema per regar la gespa amb un ús més eficient del aigua. Hi ha diferents modalitats microaspersors, nebulitzadors i altres.

Desprès els sistemes tradicionals la regadora, els càntics i les galledes. Son perfectes per regar llavoners, testos, plantes de mides reduïdes, i fins i tot, al hort per regar trasplants.
Una de les primeres innovacions, la manega, de totes mides i qualitats, ideal per apropar l’aigua a dipòsits, per regar petits parterres, hivernacles petits i neteja en general. Al hort per apropar l’aigua als solcs, o regar els primers estadis de molts vegetals. Al jardí, com sistema d’urgència. Cada dia esta essent més substituït: en el cas de la gespa, per aspersors i en el cas de les zones arbustives, per el reg gota a gota.Finalment, el Rei del Aigua, el reg per goteig, aplica l’aigua localitzada a un punt, on hi ha el goter que deixa anar l’aigua, en forma de gota a gota a diferent dosis, per exemple 2 l/h, 3 l/h, o 4 l/h. Son ideals per estalviar aigua i també ens permeten utilitzar ferti-irrigació (abonar amb l’aigua de reg). Cada dia hi ha més modalitats que permeten més aplicacions. Des de els clàssics petits aparells punxats a la goma de regar, fins el tub que els porta a l’interior a unes distancies determinades, passant per les piquetes que son com goters, però que aspergeixen l’aigua. El sistema per goteig té moltes aplicacions, podem usar-ho en zones arbustives, arbres, tanques vegetals, testos. Fins i tot, enterrats, per regar la gespa o zones de herbes naturalitzades (zones reduides, degut al cost).

COMPOST VS. FERTILITZANTS

Compost en preparació.

Els fertilitzants son nutrients concentrats per les plantes, normalment es presenten en forma de granules, pols o líquids. Es usen per obtenir màxim creixement i collites o quan les plantes presenten signes de deficiència de nutrients.

Els fems i el compost no son fertilitzants, son condicionadors del sol. Aquests materials naturals contenen un nivell baix de nutrients, però son bons per la fertilitat i l’estructura del sol, ajuden a crear espais entre les diferent partícules del sol que retenen aire i aigua. Per el contrari els fertilitzants no afecten gens en l’estructura del sol.

Si tens un sol i plantes saludables sense problemes de deficiencies de nutrients, no es vital utilitzar fertilizants, però si el uses pots obtenir mmés floracions i millor collitesal teu hort o jardí.

Traducció de la revista The Garden, novembre 2008 p. 763, de la Royal Horticultural Society.

FEINES DE JUNY

Planta de patates.

Aquest mes de juny començarà l’estiu i les dues feines més importants seran el regar i mantenir el control de les males herbes.

El sistema de reg dependrà de les diferents zones, aspersió per les gespes, reg per goteig al jardí a les zones amb tapizants i arbustives, i al hort amb el reg gota a gota estalviarem gran quantitat de aigua i també males herbes perquè l’aigua s’aplica directament a les plantes que l’aprofiten. A les zones sense reg no creixeran tantes herbes i per tant no caldrà un manteniment constant.

Al hort podrem collir les primeres patates i alguna mongeta. Podem continuar plantant tomaqueres, pebrots, albergínies, carbassons i altres verdures d’estiu i fent planter d’enciams i mongetes. Les parcel·les del hort en repòs podem cobrir-les amb plàstic o malla antigerminant per evitar el creixement de males herbes que tanmateix consumirien la humitat del sol i d’aquesta manera ens facilitarà el manteniment.

Al jardí cal principalment controlar les herbes mecànicament: desbrossant, fangant, roturant o arrancant-les. En camins i zones d’accés podeu utilitzar malles antigerminants sota la grava per evitar el ús de herbicides. I als voltants del parterres, arbustives i arbres podeu afegir encoixinaments. Cal retallar les flors seques als rosers i altres plantes per afavorir la floració i evitar la producció de llavor que obliga a les plantes a consumir més nutrients i aigua.

Us desitjo un Bon Estiu i que tigueu un jardí a punt per menjar-se’l.

CONCURS-EXPOSICIÓ de FLORS, PLANTES I APARADORS

Concurs-Exposició de Flors i Plantes del Casino Llagosterenc.

A qui li agradin les flors i plantes, durant la primavera podrà visitar diferents exposicions en diferents localitats arreu de Catalunya.

A Llagostera durant la Festa Major d’enguany s’ha celebrat el ja tradicional Concurs-Exposició de Plantes, Flors i Aparadors, aquest any dedicat al hort i plantes d’horta.

Organitzat per la Comissió de Plantes i Flors del Casino Llagosterenc i col.laboren altres entitats com els Manaies de Llagostera i G.E. Bell Matí; les escoles de Llagostera: La Llar d’Infants El Niu i El Carrilet, CEIP Lacustaria, Ntra. Sra. Del Carmen, IES Llagostera; també hi col.laboren molts establiments locals sigui dintre o fora de concurs.

Concurs-Exposició

JARDINERIA SOSTENIBLE VS. JARDINERIA NATURAL

Cosmos una de les plantes amigues, que podem utilitzar en jardineria natural.

La jardineria sostenible i la jardineria natural, no és exactament el mateix, encara que usem els termes indiferentment. La jardineria sostenible tracta d’estalviar energia i utilitzar l’aigua i fertilitzants d’una manera sostenible, es a dir produir un entorn enjardinat amb un cost òptim per el medi ambient. A la jardineria sostenible, les tècniques es basen en el baix manteniment, per això s’usen sistemes de rec per gota a gota, plantes autòctones més adaptables al nostre medi, el ús de pesticides es redueix, implementant la lluita integrada de plagues (captures, feromones, pesticides ecològics).
Jardineria sostenible per tant és un terme on hi entren els costos econòmics de les nostres actuacions referents al medi ambient en aquest cas al nostre jardí.
La jardineria natural és un terme més ampli que engloba la jardineria tradicional d’antigues tècniques posades al dia i per tant és sempre sostenible. Aquest tipus de jardineria es basa principalment en copiar la natura i deixar-la fer. Inclou el hort, arbres fruiters i plantes aromàtiques i/o remeiares. És una jardineria per grans i petits, acostuma a basar-se en la biodiversitat preferentment. Utilitza mitjans bàsics com el compostatge, encoixinaments, rotacions, recollida d’insectes, infusions o tes naturals per el tractament de plagues i malalties de les plantes, introdueix espècies vegetals que atraguin ocells i insectes beneficials, plantes amigues. Moltes tècniques desenvolupades abans de l’aparició dels insecticides i fertilizants sintètics desprès de la II Guerra Mundial. És sempre respectuosa amb el medi ambient, i el seu cost pot arribar a ser zero, si compostem i ens recollim les nostres llavors.

FEINES DE MAIG

Planter de horta en testos.

El mes de maig, acabem de recol·lectar els espinacs, maduixes, faves i pèsols. També hem de plantar les tomaqueres, pebrots, albergínies, carbassons i altres verdures d’estiu.
També sembrarem blat de moro i gira-sol. Continuarem fent planter d’enciams i mongetes.

Potser caldrà fer una primera regada, si les pluges ens acompanyen potser podrem estalviar-nos la.

Al jardí cal principalment desbrossar marges i tallar la gespa o herbes naturalitzades. És el més on comencen les floracions de moltes plantes i el canvi de fulla de suros, magnòlies i molt arbustos de fulla perenne. També cal tallar o podar les flors seques per obtenir més poncelles. Es tallen tota mena de flors i els amarylis estan en el seu moment.

Cal aplicar compost al hort a les parcel·les per conreus escalonats d’estiu i també als rosers i altres arbustos per ajudar a produir noves fulles.

Si teniu temps visiteu les diferents exposicions i concursos de plantes i flors arreu de pobles i ciutats de Catalunya com ‘Girona Temps de Flors’ o el Concurs- Exposició de Plantes i Flors del Casino de Llagostera per la Festa Major.

CONTRA LA CRISIS; PRACTICA BIODIVERSITAT

Liri groc d'aigua.

A començament de maig es van reunir a Atenes la Comissió europea amb 200 especialistes en medi ambient. El tema principal la pèrdua de biodiversitat, encara que la Unió Europea compte amb el territori protegit més gran del planeta, les ciutats creixen i creixen sense parar. Ja més del 50 % de la població mundial es concentra en ciutats per tant els recursos naturals queden més allunyats, les distàncies incrementen els consums en transport, el que provoca majors pèrdues.

Segons el Eurobarometre, només dos de cada tres europeus saben que significa biodiversitat. La biodiversitat és un concepte que ens parla de la quantitat d’espècies que viuen en un habitat i el conjunt de tots ells forma la natura, la qual cal que preservem per que la vida al planeta continuï. La pèrdua de biodiversitat tant d’espècies com habitats ens empobreix i ens limita les nostres capacitats, pel fet d’extingir diferents formes de vida que poden ser molt beneficioses en un futur.

Per això en Pavan Sukhdev ha decidit donar-li valor econòmic aquesta pèrdua i calcula que perdem 3,1 bilions de euros al any en recursos naturals, sense comptar el valor sentimental, espiritual o social que representa.

Si voleu ajudar a la millora de la biodiversitat al vostre jardí i hort, cal plantar els màxim d’espècies possibles, no lluitar contra les plagues sintèticament, afegiu espècies diferents que atraguin insectes beneficials per dominar les plagues i crear un mini ecosistema on hi hagi el màxim de biodiversitat, tot serà més fàcil en els vostres espais exteriors.

L'HORT DE SECUNDARIA

Hort del IES Llagostera

L’hort de secundaria es va començar en el mes d’octubre i te dos nivells. El nivell que veieu a la foto presenta els conreus d’hivern: faves, pèsols i alls, també tenen planter de raves i pastanagues, que aviat ja es podran aclarir. Als voltants hi tenen flors com les de iris, i també com a trepadissa la pasionaria, o flor de la passió.

El segon nivell ja ha produït cebes, coliflor i enciams, ara s’està preparant per els conreus de primavera-estiu com les patates. També hi ha un compostador de reixa, un racó per esqueixos de hortènsia i rosers. I altres zones separades per tanca enrrollable de fusta on hi ha planter de flors i enciams.

L’hort de secundaria requereix més espai que un hort de primària, perquè els alumnes de 12 a 16 anys, tenen més facilitat amb les eines i més interès en la producció que els de primària.

FANGAR

Parcel·la en preparació. Distingim 4 zones: 1. sol fangat, 2. sol amb compost 3.sol amb restes de gespa i 4. sol amb restes de gespa cobert amb malla antigerminant.

Fangar és un mètode tradicional i potser la tècnica mecànica més antiga per treballar el sol. Permet incorporar de entre 3 a 10 cm el compost o matèria orgànica dins del sol, facilita l’airejament del sol i és molt respectuós amb l’estructura del sol, pel fet de treballar només els primers cm del terra i no rotar-lo com el motocultor.

Fangar es considerada una feina feixuga, però tot depèn de la quantitat de matèria orgànica en el nostre sol. Quanta més matèria tingui la nostra terra més fàcil serà fangar.

Per que el fangar sigui una delícia i una forma d’exercici físic cal preparar bé el terreny o parcel·la a fangar. Per això una tècnica molt fàcil és la següent: primer cal aportar compost o fems compostat cobrir amb restes de gespa o palla (zona 3 de la foto); segon cal tapar amb malla antigerminant ( zona 4 de la foto); tercer cal destapar desprès de 3 o 4 setmanes i ens trobarem amb una superfície com a la zona 2 de la foto; finalment si fangeu el sol us quedarà com a la zona 1 de la foto.

Per fangar només cal clavar la fanga o forca al sol, tirar el mànec endarrera i girar la terra. Així successivament fins que tota la parcel·la estigui fangada, si el sol estat ben preparat amb 15 minuts podeu fangar 15 m2.

Com a eines només us calen una fanga o una forca.
A l’esquerra una fanga, a la dreta una forca.

Un cop el sol s’ha airejat podem passar el rascle i plantar, en la següent foto podeu veure els resultats.

FEINES D'ABRIL

Durant abril, cal sembrar en llavoner plantes de horta com tomaqueres, pebrots, carbassons, cogombre, carbasses, albergínies, melons, síndries, enciams, blat de moro i gira-sol entre altres. També podeu plantar plantes de flor com la zinnia, cosmos, anthirrinium, aufabrega i dahlies.

Recollirem cebes i alls tendres , bròquils, coliflors, espàrrecs, carxofes, espinacs i escaroles. Potser també les primeres faves i pèsols...

Al jardí cal tallar la gespa i herbes naturalitzades, podem utilitzar les restes al voltant dels arbres en forma d’encoixinat que servirà per protegir el sol evitant les males herbes, aportant adob en forma de matèria orgànica i ajudant a retenir la humitat al sol i així disminuir el consum d’aigua.
Encara podem continuar plantant arbres i arbustos. Cal controlar les males herbes, amb el mètode del Dr. Lee Reich (utilitza Buscar Blog) o aplicant encoixinaments, fangant o cobrint amb malles o plàstic negre per exemple.

Les flors comencen a fer presencia les espireas, els gessamins, les peonies i les fotinies entre els arbust, les primeres roses, les roselles i popies americanes. Els arbres fruiters van escalonant la seva floració. Els lliris d’aigua a les basses. La primavera esta radiant.

CONTRA LA CRISIS, PLANTA UN HORT

Aquest darrers dies hem sentit noticies de crisis i reunions a Londres del G20 per parlar-hi, mentre la primera dama nord-americana reconverteix una part del immens jardí de la Casa Blanca com a hort, hi participant escolars de primària. El gest s’ha comparat a Eleanor Roosevetl desprès de la Guerra Mundial, encara que no crec que la crisis actual pugui tenir a veure a la que es va patir llavors.

Crec que encara que vestida amb vestit de jardinera de disseny, el promoure el conreu del hort natural i orgànic per part d’una primera dama al segle XXI, té molt que veure amb la producció d’aliments sans, amb la diversitat, amb la necessitat de compostar, en el gaudir per el naixement de les llavors i la recollida dels fruits. L’hort més a més ens fa fer exercici al aire lliure, perfecte com a manteniment físic.

L’hort de la Casa Blanca construït per Michelle Obama, sembla haver utilitzat molta de les tècniques dels hort naturals, orgànics i sostenibles, mitjançant llits encoixinats, l’ús de plantes amigues i la no utilització de productes fitosanitaris i fertilitzants de síntesis.

El hort orgànic permet aplicar tècniques tradicionals i experiència, tècniques com la del Dr. Lee, Ruth Stout o Jean Sally Cunnigham

PLANTEM PATATES PEL SISTEMA DE RUTH STOUT

Esquerra: Rasa coberta amb palla i fems compostats. Dreta: Patates a la rasa sobre matèria orgànica.

Avui us explicaré el secret per conrear patates sense cavar. El sistema de Ruth Stout (1952) es basa en el terme 'no dig, no work' (no cavar- no treballar). Ruth Stout era americana i va néixer al 1884 i va morir al 1980. El seu controvertit sistema és molt útil per les patates i aquí us faig cinc cèntims.

A la parcel·la de patates que durant la tardor i l’hivern hem preparat aportant diferents capes de matèria orgànica formant un llit de plantació amb un encoixinat de 15-20 cm d’alçada. Ara ja podem començar a plantar sobre.

Primer, farem una petita rasa. Segon, dipositem les patates grillades, prèviament tallades en dos meitats, espaiades entre si 40 cm. Per grillar les patates, cal comprar-les un mes abans estendre-les en caixes sota un cobert i començaran a brotar, formant els anomenats grills. Tercer, un cop esteses les patates a la rasa, afegim una capa de fems compostats i una capa de palla.

Quan les patateres comencin a emergir sobre terra anirem calcant amb mes palla o restes de gespa tallada, que evitarà la naixença de les males herbes i guardarà la humitat.

Una planta companya que podeu provar es plantar entre rases de patates o les vores de la parcel·la mongeteres que protegeixen del escarabat de la patata, també podrem collir mongetes a la vegada que les patates tendres per gaudir d’un bon àpat.