"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

dimarts, 31 de desembre del 2013

FELIÇ FI D'ANY 2013

Un Feliç Fi d'Any per a tothom.
Que el proper 2014, sigui fàcil de caminar com per un camp de flors i que al final del camí, el destí sigui la llibertat.

Recorda fer el reu desig abans de menjar els raïms.
FELIÇ ANY NOU.

dilluns, 30 de desembre del 2013

COM PLANTAR UN HORT QUADRAT


Plantar un hort quadrat és qüestió de minuts. Cal tenir un planter de bona qualitat i ben desenvolupat a poder ser de cultiu ecològic.

El planter es disposa en quadrats. Cal la plantilla per plantar. Hem de dividir el planter en plantes: molt grans es planten 1 per quadray. Plantes grans es planten 4 per quadrat. Plantes mitjanes es planten 9 per quadrat. I plantes petites es planten 16 per quadrat.

Després de plantar cal regar bé. 

Espero que us decidiu. És l'hort més senzill. Si vols aprendre pots venir als tallers. Més informació a www.masmaiensa.com

diumenge, 29 de desembre del 2013

Girona tindrà 70 noves parcel·les d'horta municipal

De la web sostenible.cat us deixo el següent article sobre horts periurbans.
Font: Ajuntament de Girona
19-12-2013
S'incorporaran 9.800 metres quadrats a les Hortes de Santa Eugènia que permetran satisfer totes les demandes de la llista d'espera actual.

L'Ajuntament de Girona incorporarà 9.800 metres quadrats més d'horts a les Hortes de Santa Eugènia. Actualment, s'està treballant per adequar les noves 70 parcel·les d'horta municipal que es posaran a disposició dels usuaris ben aviat. Amb aquest augment de superfície destinada a horts es podrà donar resposta a totes les demandes per tenir una parcel·la a les hortes que hi havia fins ara i, d'aquesta manera, es buidarà la llista d'espera existent.

Cal destacar també que, recentment, s'han posat a disposició d'entitats socials de la ciutat 27 parcel·les d'horts socials que, sumades a les que s'incorporaran properament, formen un total de309 parcel·les amb una superfície total d'uns 48.775 metres quadrats.

Aquest augment notable de la superfície destinada a hortes municipals es deu al fet que l'Ajuntament té dues noves parcel·les en custòdia des del setembre del 2013. Les noves parcel·les que s'adequaran seran gestionades indirectament mitjançant el conveni de col·laboració en vigor des de l'any 2009 entre l'Ajuntament de Girona i l'Associació d'Usuaris de les Hortes de Santa Eugènia.

‘La nostra voluntat és recuperar i potenciar l'ús hortícola i de lleure d'aquestes parcel·les, per promoure'n la funció social i ambiental que tenen. Per això, aquesta ampliació de l'espai és una gran notícia tant per a les persones usuàries com per a la ciutat', ha explicat el primer tinent d'alcalde i regidor de Sostenibilitat i Atenció Ciutadana, Jordi Fàbrega.

dissabte, 28 de desembre del 2013

HERODES I LES PLANTES INNOCENTS, EN L'ÈPOCA DELS TRANSGENICS

Hi havia una vegada un emperador romà anomenat Herodes amb un gran poder arreu de Betlem, semblant a les grans multinacionals d'avui en dia.
Un dia va tenir una gran idea per que ningu li fes ombra, va crear una varietat de planta que nomes podria vendre-la ell i cobrar encara més impostos per qui volgues plantar-la.
Més a més, va prohibir de plantar els camps de pastura més apreciats per els pastors i camperols de la zona, on pasturaven tota mena d'animals hervibors que eren la base de l'alimentació proteica de tots els que allà vivien. També eren admirats per milers de persones que cada primavera venien a veure les floracions de tots els colors, de la gran diversitat de plantes innocents que hi creixien.
Va començar a vendre la seva llavor transgènica i va deixar de subministrar la llavor de sempre, que ell va anomenar plantes indesitjables. 
Al cap de pocs anys, tota la diversitat de plantes va desaparèixer i també els visitants que només volien veure les Plantes Innocents.
Com tots els contes tenen moralina: ja saps els transgènics (OGM) són una innocentada de molt mal gust. Passa-ho.

dijous, 26 de desembre del 2013

Científics comproven a Panamà l '"efecte esponja " en boscos tropicals

De la web efeverde.es. us deixo el següent article sobre el efecte esponja dels boscos tropicals. (traducció automatica)

Un estudi en el bosc tropical que envolta el Canal de Panamà encapçalat per l'Institut Smithsonian d'Investigacions Tropicals ( Stri ) va comprovar l '"efecte esponja " per minimitzar els danys per inundacions i maximitzar la disponibilitat d'aigua en sequeres , han informat fonts científiques .
biodiverpanama
Aspecte de la biodiversitat al Canal de Panamà . EFE / Alejandro Bolívar
D'acord amb els investigadors "els boscos tropicals redueixen el màxim de vessament durant les tempestes i alliberen l'aigua emmagatzemada durant les sequeres " , precisa un informe del Stri .

"Els seus resultats donen credibilitat a un fenomen controvertit conegut com l'efecte esponja , que està al centre d'un debat sobre com minimitzar els danys per inundacions i maximitzar la disponibilitat d'aigua en els tròpics ", apunta .

L'experiment iniciat en data no precisada en 700 hectàrees de la conca del Canal de Panamà , també conegut com Aigua Salut , tindrà una durada de 20 a 30 anys , pel que és l'estudi en curs de l'ús del sòl més gran en els tròpics , segons la font .

"El nostre projecte té com a objectiu quantificar clarament els serveis ambientals , com ara el flux d'aigua , l'emmagatzematge de carboni i la conservació de la biodiversitat que els prenedors de decisions consideraran a mesura que avaluen els projectes de restauració forestal per al maneig de la conca " , va comentar Jefferson Hall , científic del Stri i director del projecte .

Durant gairebé 450 tempestes tropicals , un equip de científics de la Universitat de Wyoming ( EUA ) va mesurar la quantitat de vessament a les pastures , pastures abandonats i terres forestals com a part d'un experiment a gran escala d'ús de la terra en la conca del Canal de Panamà iniciada pel Stri .

Les dades recopilades pel personal del Stri i analitzats per estudiants de la Universitat de Wyoming indiquen que l'historial de l'ús del sòl , té efectes complexos a llarg termini .

" Mesurem les grans diferències en la resposta hidrològica entre conques amb diferents historials d'ús del sòl i la coberta vegetal " va comentar Fred Ogden , investigador associat del Stri i professor d'Enginyeria Civil a la Universitat de Wyoming .

Ogden afegeix que "el nostre objectiu final és entendre millor aquests efectes i incloure aquesta comprensió millorada d'un model hidrològic d'alta resolució que estem desenvolupant per predir els efectes de l'ús del sòl a les conques tropicals . "

Per la seva banda, l'hidròleg del Stri i del Servei Geològic dels Estats Units ( USGS ) , Robert Stallard , va afirmar que "el resultat dels pics de tempesta és espectacular "

Stallard desenvolupar les estadístiques per a l'anàlisi de dades .

" El vessament d'aigües pluvials de les terres de pasturatge és molt més gran que el de les terres forestals . Els resultats són més clars després de grans tempestes " , va detallar .

D'altra banda, els boscos alliberen més aigua que les pastures i els paisatges d'ús mixt durant l'estació seca , el que apunta a la importància dels boscos en la regulació del flux d'aigua durant tot l'any en climes estacionals .

L'evidència que dóna suport l'efecte esponja calia per als boscos tropicals , el que ha portat a alguns a qüestionar la seva validesa .

"Una de les raons per les quals no hi ha més evidència científica per a l'efecte esponja és que un ha de prendre el que la naturalesa reparteix , " va comentar Stallard , fervent defensor de l'efecte esponja .

Ha afegit que " es requereix un compromís institucional a llarg termini per aconseguir bons resultats . El USGS , el Smithsonian a Panamà , la Universitat de Wyoming i l'Autoritat del Canal de Panamà ( ACP ) tenen els recursos per fer-ho " .

Una greu sequera va obligar a les autoritats del Canal de Panamà a imposar restriccions de calat en els vaixells que van transitar el 1997 .

El desembre del 2010 , un gran sistema de tempestes , examinat en aquest estudi , va aturar el trànsit al canal durant 17 hores .

L'estudi és particularment rellevant per a les decisions d'ús del sòl en els tròpics , on més del 50 per cent dels boscos són ara " secundaris" que han tornat a créixer després de la tala o en deixar de ser pastures abandonats .

Aquesta investigació és recolzada per la Xarxa d'Observatoris Globals de la Terra de la Institució Smithsonian , ForestGEO , el Servei Geològic dels EUA , la Fundació Nacional de Ciència dels Estats Units; l'ACP , l'Autoritat Nacional de l'Ambient de Panamà ( ANAM ), el HSBC Climate Partnership , la família Hoch ; Frank Levinson , la Fundació Alberto Motta i Roy i Caryl Cline . EFE

dilluns, 23 de desembre del 2013

LES HORTALISSES D'HIVERN


Aquí teniu una llista de les hortalisses d'hivern segons si pertanyen al grup d'arrels, fulles,fruit o flor. Aquesta classificació us facilitarà seguir el calendari lunar.

En els horts quadrats teniu que tenir en compte si són de mida molt gran: per exemple la col, gran: el enciam, mitjana: espinacs o petita: ceba.

Arrels: All, ceba, nap, porro, rave i ravenet, remolatxa, xirivia.

Fulles: Bleda, col, creixens, enciam de xai, enciam d'hivern, escarola, espinac, fulla de roure, roqueta i xicoira i xirivia.

Fruit: Faves, pèsol i tirabec.

Flor:  Bròquil i coliflor.

dissabte, 21 de desembre del 2013

L'Hivern 2013.


Avui a les 18 i 11 minuts de la tarda arriba l'estació més curta d'aquest any, l'hivern, acabarà el 20 de març amb l'entrada a la primavera. Mentre al hemisferi nord amb el solstici d'hivern comença l'hivern, a l'hemisferi sud comença l'estiu. La dualitat, que manté l'equilibri, fa que uns celebrem el Nadal a prop del foc i altres prenen el sol a la platja.

Com homenatge als 10 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol us deixo aquest poema.

HIVERN
Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.

L'hivern no és trist:
És una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.

L'hivern no és el fred i la neu:
És un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.

L'hivern no és els dies de boira:
És una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.

L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.

Les Quatre Estacions. Miquel Martí i Pol

dijous, 19 de desembre del 2013

Última hora: es confirma l'amnistia per als 30 de l'Àrtic El Parlament rus es pronuncia a favor de l'amnistia dels 30 de l'Àrtic

De la web de greenpeace.org  us deixo aquesta bona noticia del alliberament dels dentingut per salvar l'artic.
Reportatge - 18 desembre 2013
- Fa breus moments la Duma ha realitzat la votació definitiva que estén el decret d'amnistia als acusats de càrrecs de vandalisme , el que suposa que els 30 de l'àrtic ja no s'enfrontaran a la justícia russa .

- Fa breus moments la Duma ha realitzat la votació definitiva que estén el decret d'amnistia als acusats de càrrecs de vandalisme . Això suposa que els 30 de l'Àrtic podran tornar a casa quan disposin de visat per abandonar el país i no hauran de tornar a la presó .

 

Els activistes de Greenpeace que han estat dos mesos a la presó després d'una acció de protesta pacífica a l'Àrtic s'han sentit alleujats després que el Parlament Rus hagi votat a favor de concedir l'amnistia . No obstant això han declarat : "No hi ha amnistia per l'Àrtic " .

La Duma ha votat avui una esmena que estén el decret d'amnistia als acusats de càrrecs de vandalisme . D'aquesta manera s'inclou als 30 de l'Àrtic , 28 activistes i dos periodistes independents que van ser arrestats fa tres mesos després d'una protesta pacífica en una plataforma petrolífera operada per Gazprom i situada a l'Àrtic . A les 13:00 h ( hora espanyola ) tindrà lloc la votació definitiva , però l'única possibilitat que els 30 de l'Àrtic no siguin inclosos en l'amnistia és que aquesta sigui rebutjada en la seva totalitat , cosa que l'organització considera molt improbable .

És gairebé segur que els procediments legals contra els 30 de l'Àrtic arribin a la seva fi i els 26 que no són de nacionalitat russa seran lliures per tornar a casa amb les seves famílies quan les autoritats russes els concedeixin els visats de sortida.

" Estic alleujada però el meu ànim no és de celebració. He passat dos mesos a la presó per un delicte que no he comès i m'he enfrontat a càrregues criminals absurdes . Ara sembla que aquesta saga podria acabar aviat i podria no faltar molt perquè puguem tornar amb les nostres famílies . Ara els meus pensaments estan amb els companys russos , ja que si accepten aquesta amnistia haurien antecedents penals al seu país per una cosa que no han fet . Tot perquè ens vam posar en peu per protegir l'Àrtic " , ha declarat Ana Paula Maciel , de Brasil. Ella era una de les persones que es trobava en aigües internacionals quan l'Arctic Sunrise va ser abordat pels comandos de la guàrdia armada russa abans de ser remolcat a Murmansk .

" Potser d'aquí a poc estigui a casa amb la meva família però la veritat és que mai hauria d'haver estat acusat ni empresonat . Naveguem fins a l'Àrtic per ser testimonis de la gran amenaça mediambiental però el nostre vaixell va ser capturat per homes encaputxats que portaven pistoles i ganivets . ara l'odissea gairebé ha acabat i potser aviat siguem totalment lliures però no hi ha amnistia per l'Àrtic . potser aviat estiguem a casa , però l'Àrtic seguirà sent un delicat tresor sota l'amenaça de les grans petrolieres i les creixents temperatures . Vam allà a protestar contra aquesta bogeria . Mai vam ser els criminals " , ha declarat Peter Willcox , capità de l'Arctic Sunrise .

Assumint que el decret s'aprovi en una tercera vista durant el dia d'avui, no està del tot clar si els 30 de l'Àrtic que no són russos podran sortir del país . Avui en dia no tenen els segells necessaris en el seu passaport , en haver estat portats a Rússia per comandos després de ser il · legalment detinguts en aigües internacionals . En acceptar l'amnistia no estan assumint la seva culpabilitat però la causa legal contra ells arribarà a la seva fi . El destí de l'Arctic Sunrise , actualment ancorat en Murmansk , segueix sent incert , tot i l'ordre d'un jutjat internacional d'alliberar després d'una demanda del Govern neerlandès .

La campanya per l'alliberament dels 30 de l'Àrtic ha donat lloc a 860 protestes en 46 països i més de 150 ciutats arreu del món , a més que més que 2,6 milions de persones han escrit a l'Ambaixada russa . Entre els suports rebuts a la campanya s'inclouen els de Paul McCartney , Madonna , Jude Law , l'actriu guanyadora d'un Oscar Marion Cotillard , Ewan McGregor , Juliette Lewis , Ricky Martin , Edward Norton , Gael García Bernal , Ricardo Darín , Alejandro Sanz o Pedro Almodóvar , que destaquen entre moltes més personalitats famoses que també van recolzar la campanya .

Es van rebre suports polítics per part de la presidenta del Brasil Dilma Rousseff , Angela Merkel , David Cameron , François Hollande , Ban Ki -moon i Hillary Clinton . A més , 12 premis Nobel de la Pau van demanar també la llibertat dels 30 de l'Àrtic . Entre ells , Desmond Tutu , Aung San Suu Kyi i Lech Walesa .

dimarts, 17 de desembre del 2013

DARRERA LLUNA PLENA DEL 2013.

Avui, els núvols no permeten gaudir d'una bona visió de la darrera lluna plena del any. En un moment que els núvols s'han retirat he pres aquesta imatge molt grisa. Però li he pogut donar la darrera ullada fins la del proper gener del 2014.

I el homenatge que li cal 'Boig per Tu'

A la terra humida escric
nena estic boig per tu
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estas tant lluny;
servil i acabat boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum ,me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d´aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflaxada la teva llum,me la beuré;
servil i acabat boig per tu.
servil i acabat boig per tu

Lletra:C.Sabater,P.Sala i J.Capdevila

dilluns, 16 de desembre del 2013

TALLER D'HORT QUADRAT III ALS JARDINS DE MAS MAIENSA.

Planta de bledes.

El 17 i 19 de desembre pots venir i participar en els berenars de les 16.00 a les 17.30. O si prefereixes esmorzar el dissabte 21 de 11 a 12.30.

On aprendràs el mètode de plantar un hort quadrat i les hortalisses que pots cultivar durant la temporada de tardor-hivern. 

Plantarem els horts quadrats per els requeriments de hortalisses per una persona adulta.a partir de planter ecològic.
Com sempre podràs resoldre dubtes i endur-te els millors consells.

No t'ho perdis.

Per mes informació: www.masmaiensa.com

diumenge, 15 de desembre del 2013

PER SEMPRE #MADIBA.

Avui, finalment el cos de Nelson Mandela descansarà al seu poble Qunu. Però el seu llegat quedarà per sempre, la seva petjada esta plena de: lluita, esperança, llibertat, reconciliació, impossibles fets realitats, injustícies i per sobre de tot d'un missatge de superació del ser humà, de canviar i transformar el impossible en possible perquè cadascú de nosaltres i tots junts podem fer que el mon millori per les generacions vinents.

Mai t'oblidarem.

El mon va conèixer la seva lluita a traves de aquesta cançó.





Aquesta cançó  mostra la seva vitalitat, el seu gran esperit i somriure davant les adversitats.



I aquí podeu sentir el seu discurs desprès de ser alliberat amb una ovació enorme.


dilluns, 9 de desembre del 2013

TALLER DE PODA D'HIVERN ALS JARDINS DE MAS MAIENSA


  Foto: Roser abans de podar.

 Foto: Roser acabat de podar.


El 10 i 12 de desembre pots venir i participar en els berenars de les 16.00 a les 17.30. O si prefereixes esmorzar el dissabte 14 de 11 a 12.30.

On aprendràs les tècniques de poda d'hivern a podar per a les plantes de fulla caduca i les eines necessaries. Podarem rosers i fruiters.

Com sempre podràs resoldre dubtes i endur-te els millors consells.

No t'ho perdis.

Per mes informació: www.masmaiensa.com


divendres, 6 de desembre del 2013

NELSON MANDELA ENS HA DEIXAT.

Foto: noticias.starmedia.com
Malauradament, avui inesperadament la noticia de la mort de Nelson Mandela ha commogut a tots els racons del planeta.

Ens ha deixat,  una gran persona d'aquelles que no tindria que morir mai, un referent que marca l'historia dels drets humans, de la reconciliació, de l'esperança, de la perseverança, de la lluita cap a la pau, del somriure davant del impossible i per sobre de tot l'amor i el diàleg.

Va haver de passar molt anys a la presó, 27, però va aprofitar-los per seguir endavant la seva creença de que la llibertat i la igualtat són per a tothom. Un cop va ser alliberat va lluitar fins aconseguir abolir el apartheid a Sud-Africa.

Fins i tot va arribar a ser president del seu estimat país al 1994 i va rebre el Premi Nobel de la Pau al 1993.
La seva biografia esta plena de fets desgraciats però el somriure sempre el va acompanyar.

Per aconseguir l'enfonsament del apartheid va promoure la desinversió en les empreses sud-africanes i el boicot va tenir els seus efectes. La desinversió també l'està utilitzant el moviment 350.org per aconseguir defugir dels combustibles fòssils i caminar cap a les energies renovables per tal de reduir les emissions de CO2., per aquest motiu els activistes sud-africans l'estiu passat van fer aquest vídeo en homenatge al missatge i a Nelson Mandela.

LA NADALA DEL 2013


La Nadala o Ponsetia que he comprat aquest any és rosada amb les fulles més petites i molts brots terminals. La varietat és diu 'Princess' i realment molt més maca que les vermelles. Sempre m'agrada variar i trobo que aquesta esta molt ben trobada.

El seu color alegra i dona color a qualsevol racó.  Cada any en poso alguna tenint en compte que pertany a les euphorbies i el seu latex és tòxic, no la deixo a mà d'infants i mascotes. 

Animeu-vos i poseu una per decorar el vostre Nadal.

diumenge, 1 de desembre del 2013

Ecologia de les xarxes socials

Foto: www.novadors.org
De la web de sostenibilitat.cat us deixo aquest article d'opinió de la Joana Diaz, que penso pot ser interessant per a tothom que participem amb les xarxes i el mon d'internet. Com sempre amb el medi ambient cal ser responsable per evitar les emissions innecessàries.


En la creixent ànsia individual i col·lectiva per estar a totes les xarxes socials d'internet on passen coses, potser arriba un moment en què ens haurem de plantejar també decréixer i sortir, si podem, d'alguns d'aquests espais 2.0. per una qüestió ecològica. En altres paraules, és possible una gestió ecològica de la nostra activitat a les xarxes socials? Hem de ser presents a totes elles, duplicant i triplicant missatges de contingut molt similar, compartint les mateixes fotos i vídeos? Hem de generar trànsit "buit" i contaminant contínuament, amb missatges on, sovint, només s'assenteix o s'envia un emoticó per mostrar que hi ets i segueixes la conversa? Com podem fer més sostenible la web 2.0.?
Tota l’activitat en el món virtual es pot traduir en sòl necessari per produir-la: xips de silici, materials per a fabricar els dispositius, energia...

Internet mostra de forma ràpida i rotunda que no té límits en el seu creixement. O sí? Des de l'estudi sobre els límits del creixement dels Meadows a principis dels setanta, tots els informes han anat demostrant que el planeta ja ha arribat als seus límits físics. Té límits el món virtual? És evident que sí: els mateixos que el món físic, ja que tota l'activitat en el món virtual es pot traduir en sòl necessari per produir-la: xips de silici, materials per a fabricar els dispositius, energia, etc.

De fet, la petjada ecològica de cada nova pàgina de Facebook és equivalent a la de 12 relaxing cups of café con leche o 36 copes de vi (businessgreen.com). Cada nou usuari de Facebook afegeix 3,5 kilograms de diòxid de carboni a l'atmosfera. A més, és relativament normal que aquest mateix usuari també tingui una pàgina a Linkedin o similar, un compte de Twitter, diversos grups a Whatsapp, entre d'altres. Pot passar que el grau de solapament i doblament de continguts i membres entre xarxes sigui molt important.

Segurament ja hi ha estudis sobre el tema, però he preferit conduir una petita recerca domèstica amb finalitat més sensibilitzadora que científica per posar en evidència la insostenibilitat de la nostra activitat a les xarxes. He estudiat a una persona d'entre 25-35 anys, que treballa i que està connectada a totes les xarxes esmentades amunt. Més concretament, té 359 amics a Facebook, 238 contactes a Linkedin, 812 seguidors a Twitter i 12 grups a Whatsapp a banda dels 509 contactes del mòbil. No es considera en absolut una persona molt activa a les xarxes socials, especialment si es compara amb altres dels seu entorn personal i professional. Doncs bé, aquesta persona actualitza el Facebook a diari, com a mínim en 5 ocasions; rep una mitjana diària de 230 missatges al mòbil entre Whatsapp, Twitter i sms; envia una mitjana diària de 30 missatges des del mòbil. I això sense comptar el correu electrònic. Quan envia una foto o vídeo ho fa, com a mínim, en 3 de les diferents xarxes. És a dir, que un mateix arxiu de, posem, 2Mb el podran veure els seus contactes per 3 vies diferents. A la vista d'això, vam analitzar quina era realment la seva xarxa més propera. Va resultar que, en realitat, amb qui més trànsit intercanvia és amb una xarxa d'uns 50 contactes, 23 dels quals veu a diari o setmanalment.

L'altra dada interessant sobre els hàbits de la persona en qüestió és que, des que es va fer la pàgina de Facebook el 2008 fins ara, ha notat que la seva activitat ha passat de ser molt baixa a ser força important en tan sols els darrers 6 mesos, fins al punt que té la sensació que tot allò que fa en el món real ho ha de "virtualitzar", deixar-ne constància en el món virtual.
Cal també una reflexió sobre el cost i impacte ambiental no només de la nostra activitat física sinó també de la nostra activitat virtual.


Però hi ha una qüestió encara més inquietant. I és la relativa als continguts del trànsit en el que es veu implicat. Una ullada al seu Facebook i als grups de Whatsapp ho confirmen. Com a mostra, en un dels grups de Whatsapp més actius (120 missatges diaris de mitjana!) l'anàlisi de contingut és esfereïdor: en un mateix dia es generen, com a molt, dos o tres fils de conversa i cadascuna d'aquestes converses va acompanyada d'una bona quantitat de missatges d'assentiment o simple reacció emocional. Dels 120 missatges diaris només 4 o 5 tenen contingut informatiu o decisional! Els altres són soroll, pol·lució.

D'una banda, cal pensar que la sensació de generar transit "buit" de contingut, superficial, prescindible, contaminant, és només una qüestió d'assentament d'hàbits en un mitjà que encara s'està desenvolupant. Però d'altra banda, cal també una reflexió sobre el cost i impacte ambiental no només de la nostra activitat física sinó també de la nostra activitat virtual. Les esferes de les nostres vides i les interaccions amb els altres i amb el nostre entorn són cada cop més complexes però no podem perdre de vista que totes tenen una petjada ecològica que convé considerar.

dissabte, 30 de novembre del 2013

EL SUBSTRAT DE MEL BARTHOLOMEW PER HORTS QUADRATS.


Foto: blogs.infobae.com

Mel Bartholomew ens proposa un substrat a 3 parts iguals,  tenint sempre en compte el volum. Normalment, en un hort de 1,20 x 1,20 necessitareu de 350 a 400 litres de substrat de bona qualitat, és a dir que retingui l'aigua necessària als microporus, però a la vegada que dreni correctament, vol dir que els macroporus es buidin i deixin pas al oxigen que permeti una bona respiració a les arrels. També és interessant que el contingut de fertilitzants sigui fàcilment disponible, perquè  els capil·lars de les arrels, els puguin absorbir ràpidament per nodrir les plantes.

Foto: www.greentown.es
La barreja ideal segons en Mel Bertholomew és 1/3 de vermiculita, 1/3 de compost i 1/3 de torba. La vermiculita aporta una bona estructura amb un balanç de micro i macroporus. El compost aporta els nutrients en forma orgànica i preparats per ser dissolts i absorbits per les arrels amb el reg. La torba aporta una bona retenció d'aigua i millora el drenatge i l'estructura.

El compost és important que us el feu vosaltres mateixos a ser possible i si no és el cas comprar-ne de diferents marques i barrejar-les per assegurar-vos que al menys hi tingueu 5 diferents materials compostats o adquirir-lo a alguna persona de confiança. Podeu fer vos compostatge complex, simple o vermicompostatge.
Foto: picaronablog.com

Tanmateix us recomano substituir la torba per fibra de coco, que és un producte més sostenible i respectuós amb el medi natural, que la torba provinent de les torberes que estan essent destruïdes i difícilment es poden restaurar.

dimarts, 26 de novembre del 2013

Què és Residu Zero

De la web de estrategiaresiduzero.cat us deixo que vol dir residu zero, perun futur amb pocs residus i menys emissions.

 El concepte "Residu Zero" sintetitza una pràctica internacional que es manifesta de diferents maneres:
Planteja un objectiu i una direcció, també una estratègia; és un missatge i alhora una eina de comunicació, és una expressió que reclama un paradigma nou. Però a més és el nom d'una xarxa d'institucions, organitzacions ciutadanes i empreses, unides per la voluntat d'avançar, a partir d'evitar la generació de residus i evitar el rebuig amb destinació a tractaments finalistes (abocador i incineradora), cap a una gestió de materials i una producció i consum sostenibles.

"Residu Zero" no vol dir necessàriament que no hi hagi cap residu. Del que es tracta és:
D'avançar cap a una economia circular en que tot residu pugui ser transformat en matèria prima des d'un punt de vista que maximitzi la sostenibilitat
i d'evitar:
La generació de residus que poden ser evitats,
La disposició de residus en abocadors i incineradores que poden ser reutilitzats, reciclats o compostats,
La generació –via ecodisseny i PIP- dels residus que no puguin ser assimilats pel medi i, els residus pels que no hi hagi cap tecnologia sostenible que els pugui integrar o transformar en un nou producte,

A "residu zero" hi va associat també l'objectiu de "emissió zero", referit a pal·liar l'excés de gasosd'efecte hivernacle que provoquen l'escalfament global. Reduir els residus comporta també evitar les emissions equivalents de CO2 en un procés de "descarbonització" de l'economia. Om calcula que solsamb una millora en la gestió dels residus i l'aplicació de la legislació europea es podria reduir entre 146 i 244 milions de tones de CO2 equivalent, el que representa entre un 19 i un 31% dels objectius de reducció plantejats a la UE pel 2020.


L'estratègia "residu zero" té un abast internacional. A ella ja s'hi han adherit força administracions locals i regionals i tot d'organitzacions socials de diferents països . Algunes empreses d'arreu que busquen l'eficiència en la gestió econòmica dels materials i la reducció de les seves emissions, també han recollit aquest concepte. Fruit del treball de totes elles es van fent realitat noves pràctiques en processos de producció i distribució, nous productes i noves línies d'investigació i d'innovació, que cerquen reduir els residus fins al límit del que és possible. Moltes d'aquestes iniciatives estan agrupades a la Zero Waste
International Alliance (GAIA) (www.zwia.org) i, en l'àmbit europeu, a la Zero Waste GAIA Europe (www.zerowasteeurope.eu).

dilluns, 25 de novembre del 2013

TALLER D'HORT QUADRAT II ALS JARDINS DE MAS MAIENSA

El 26 i 28 de novembre pots venir i participar en els berenars de les 16.00 a les 17.30. O si prefereixes esmorzar el dissabte 30 de 11 a 12.30.
On aprendràs a fer el millor sòl per els horts quadrats. Preparem el substrat a partir del ingredients bàsics i les seves característiques per un bon creixement de les hortalisses, flors i plantes remeieres.
No t'ho perdis.
Per més informació www.masmaiensa.com

dissabte, 23 de novembre del 2013

COM FER UN LLAVORER


La sembra és una de les tècniques més importants en jardineria i horticultura per la reproducció sexual de les plantes. Ja la utilitzaven en temps prehistòrics i la seva descoberta va permetre el desenvolupament de l'agricultura i el sedentarisme.

Al fer un llavorer estem sembrant, un procés per el qual posem les llavors al sòl perquè germinin i produeixin uns plançons que creixeran i donaran lloc a plantes de flors, hortalisses, cereals, arbres o altres vegetals.

Per fer un llavorer ens fa falta:
  • Una capsa amb petits contenidors o una caixa preformada o qualsevol estri reciclat com tubs de paper, envasos de iogurt o altres.
  • Un bon substrat de textura fina, que retingui la humitat, però dreni bé i amb un contingut de nutrients equilibrat, el millor el compost ben madurat.
  • Llavors.

La sembra del planter es fa:
  • Dipositant la llavor en el petit contenidor.
  • I enterrant-la 2 a 3 vegades el seu diàmetre

El llavorer és molt útil en els horts quadrats perquè ens ajuda a optimitzar l'espai al màxim, podem avançar els cultius,  no cal esperar que el sòl estigui en bones condicions per què el substrat sempre esta apunt i produint-nos el planter podem tenir més diversitat de varietats.


dijous, 21 de novembre del 2013

Notícies del 'Projecte Carbó d'Ardenya i Gavarres' 2

A continuació us deixo el butlletí de notícies del projecte Carbó d'Ardenya i Gavarres'. 
 

dilluns, 18 de novembre del 2013

TALLER DE SEMBRA ALS JARDINS DE MAS MAIENSA

El 19 i 21 de novembre pots venir i participar en els berenars de les 16.00 a les 17.30. O si prefereixes esmorzar el dissabte 23 de 11 a 12.30.

On aprendràs a sembrar les llavors típiques de tardor per l'hort i jardí.  Farem un llavorer per tenir planter per el hort i també per el jardí d'hivern.

Consells de plantació per obtenir un planter de bona qualitat.

No t'ho perdis.

Per mes informació: www.masmaiensa.com

dijous, 14 de novembre del 2013

Ratificació de la segona fase del Protocol de Kyoto








El dia 11 omençarà a Varsòvia 2013, la Conferencia de les Parts del Conveni Marc de les Nacions Unides per al Canvi Climàtic.COP 19. Desprès d'un any, s'accepten i ratifiquen els acords presos fa un any i  ja temps fins el febrer del 2015. La gran maquinaria mundial és molt lenta i el canvi climàtic continua i les ppm de CO2 a l'atmosfera continuen pujant. Necessiten anys de reunions i de consens, de despatx a despatx, per arrivar a accords i el mateix temps per ratificar-los i un encara mes temps per fer-los realitat. I jo em faig
2 preguntes: Arrivarem a temps el 2020 ?. I serà suficient una reducció del 20% ?. Durant aquest any hem superat un llindar molt alt i la primera fita important. 400 ppm de CO2 a l'atmòsfera. 

De la web monsostenible.net us deixo aquest apunt sobre els acords de ratificació de la segona fase del Protocol de Kyoto per part de l' U. E. que es van signar a la COP 18 (Conferecia de les Parts)  en la ciutat de Doha (Qatar). 
Dimecres, 6 de novembre del 2013

La Comissió Europea presenta avui la legislació necessària perquè la Unió Europea pugui ratificar formalment el segon període (2013-2020) del Protocol de Kyoto sobre el canvi climàtic. La UE, els Estats membres i Islàndia s'han compromès a reduir en un 20 % el total de les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle durant el segon període de compromís respecte del nivell de 1990 o bé del nivell dels altres anys de referència. Aquest compromís és coherent amb el paquet de mesures sobre el clima i l'energia de 2009 i n'inclou les mesures que s'hi proposen per reduir les emissions a nivell de la UE i dels Estats membres.
En paraules de la comissària d'acció pel clima, Connie Hedegaard, «la ratificació de la segona fase del Protocol de Kyoto deixa ben clar el compromís de la UE amb una normativa jurídicament vinculant i amb una acció internacional en matèria de canvi climàtic basada en el respecte de tots els acords. La nostra determinació per respectar els compromisos queda demostrada pel fet que la UE ja està aplicant els objectius i les normes del segon període de compromís del Protocol de Kyoto d'ençà que va entrar en vigor al mes de gener d'enguany. Amb la ratificació formal de la segona fase, Europa també motivarà la comunitat internacional perquè el ratifiqui tan aviat com sigui possible. Espero que el Parlament Europeu, el Consell, els Estats membres i Islàndia finalitzin els seus respectius procediments de ratificació com abans millor». La Comissió presenta avui dues propostes legislatives: una decisió del Consell relativa a la ratificació de l'esmena de Doha al Protocol de Kyoto per la qual s'estableix el segon període de compromís i un reglament del Parlament Europeu i del Consell sobre els problemes tècnics relacionats amb l'aplicació de la segona fase.

Decisió de ratificació

La UE ha decidit ratificar l'esmena de Doha com a part integrant del Protocol de Kyoto i establir les condicions d'acord amb les quals la UE, els Estats membres i Islàndia respectaran el compromís de reduir conjuntament el 20 % de les seves emissions.

La decisió de ratificació no canvia cap objectiu nacional establert en el paquet de mesures sobre el clima i l'energia ni el límit màxim d'emissions del règim de comerç de drets d'emissió de la UE, que al 2020 caldrà que se situï un 21 % per sota dels nivells de 2005.

Execució tècnica

La proposta de reglament constituirà el fonament de diverses eines jurídiques que permetran resoldre una sèrie de qüestions tècniques sobre l'aplicació per part de la UE i dels Estats membres del segon període de compromís.

Propers passos

Totes dues propostes es presentaran al Parlament Europeu i al Consell. Per la seva banda, els Estats membres i Islàndia hauran de dur a terme els seus propis procediments nacionals de ratificació.

La Comissió voldria que les ratificacions nacionals i la de la UE s'haguessin enllestit al mes de febrer de 2015. Aleshores, la UE, els Estats membres i Islàndia dipositaran a la vegada els seus respectius instruments d'acceptació a l'ONU fent possible d'aquesta manera que l'esmena de Doha entri en vigor alhora per a tothom.

A nivell internacional l'esmena de Doha entrarà en vigor un cop hagi estat ratificada pel 75 % de les parts del Protocol, és a dir, per 144 del total de 192 parts signatàries. La Unió Europea és part del Protocol per dret propi igual que tots els Estats membres i Islàndia.

Antecedents
L'esmena al Protocol de Kyoto mitjançant la qual s'estableix el segon període de compromís es va aprovar a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que es va celebrar a Doha, Qatar, al mes de desembre de 2012. La UE i els Estats membres han decidit participar en el segon període de compromís considerat com a part del següent paquet d'acords internacionals:

· Compromís voluntari de més de seixanta països, inclosos els Estats Units, la Xina, l'Índia, Sudàfrica i el Brasil, per limitar les seves emissions d'aquí a 2020. Aquest compromís, juntament amb els objectius formals de les trenta-vuit parts signatàries del segon període de compromís del Protocol de Kyoto, significa que fins al 2020 més del 80 % de les emissions mundials seran objecte d'algun objectiu o compromís.
· Consens a nivell internacional per aprovar al 2015 un nou acord mundial sobre el clima aplicable a totes les parts signatàries a partir de 2020.


Article: MónSOStenible
Font: UE


dimarts, 12 de novembre del 2013

El tifò Haiya a les Filipines. Un desastre ambiental i humà.

Us deixo el e-correu de Bill Mckibben amb les declaracions del contacte per als moviment 350.org a Filipines.

Amics,
La setmana passada, el tifó Haiya va assotar Filipines - i va deixar una estela de destrucció i la tragèdia al seu pas. Més de 10.000 persones es tem que hagin mort.
Les línies de comunicació estan en encara en el caos, però ens les arreglem per estar en contacte amb Zeph, el nostre increïble 350 Southeast Coordinador Àsia a Filipines. Això és el que acaba d'enviar per correu electrònic al nostre equip:
"Això li dóna urgència al nostre treball. Crec que hem de ser dues vegades tan fort com Typhoon Haiya ".
Si hem de ser el doble de fort, farem dues coses immediatament:
1) Aixecar una mica de diners per l'ajuda directa als necessitats.
Aquests són els nostres germans i germanes en aquest moviment. Per sota d'aquest correu electrònic són algunes fotos de 350 accions a través de les illes en els darrers anys. Aquesta tempesta és un cop a un lloc ja recuperat dels efectes del canvi climàtic. Metro Manila ha vist repetir-se les inundacions de les tempestes més lleus, s'ha produït un greu brot de dengue aquest any a Filipines.
Entre les fotografies de sota veuràs un grup de voluntaris de 350 activistes de Tacloban, una de les ciutats més devastades per Haiya. No sabem el destí de tots els nostres amics allà, però sí que sabem que necessiten ajuda seria ara - així que si us plau envieu a través del que pot dirigir les organitzacions d'ajuda fent clic aquí.
2) Elevar la veu.
Els governs es reuneixen a Varsòvia les pròximes dues setmanes per a les negociacions anuals del clima de l'ONU. Aquest ritual s'ha prolongat durant anys sense acabar, en gran mesura a causa de que les grans potències han fet tan poc. En dies com aquests, la seva inacció equival a burla. Així que hem de configuració d'una pàgina on es pot afegir el seu nom a una petició que el nostre personal lliurar personalment als negociadors a la cimera climàtica de l'ONU. En resum, hem de deixar que els líders mundials saben que la seva inacció està destruint el món, i el temps és llarg passat de la mera xerrada - Necessitem acció, i ho necessitem ara.
Avui a la cimera climàtica de l'ONU, el Sr Yeb Sa, el principal negociador de Filipines, va instar els seus col · legues negociadors a adoptar una postura audaç. Durant la sessió d'obertura de la cimera, es va comprometre a dejunar durant les dues setmanes de les negociacions fins que els països assumeixin compromisos reals de tot el finançament climàtic i reduir les emissions.
Sa dir, "anem a Polònia, anem a Varsòvia, serà recordat com el lloc en el qual realment es preocupava d'aturar aquesta bogeria. Pot la humanitat davant d'un fet? Encara crec que podem ".
Encara crec que podem també. Si us plau ferm i donar el que pugui per als esforços d'ajuda.
Moltes gràcies,
Bill McKibben per 350.org

dilluns, 11 de novembre del 2013

TALLER D'HORT QUADRAT I, ALS JARDINS DE MAS MAIENSA


El 12 i 14  de novembre pots venir i participar en els berenars de les 16.00 a les 17.30. O si prefereixes esmorzar el dissabte 16 de 11 a 12.30.

On aprendràs a construir i dissenyar horts quadrats. Els horts quadrats són ideals per jardins de baix manteniment. Per gent de totes edats, que no disposi o no vulgui estar molt de temps traient herbes i que prefereixi plantar, regar i collir amb una dedicació de 10 minuts al dia al seu hort-jardí.

No t'ho perdis.

Per mes informació: www.masmaiensa.com

diumenge, 10 de novembre del 2013

La Comissió Europea proposa reduir l'ús de les bosses de plàstic

De la web Mon Sostenible us deixo el següent apunt sobre les bosses de plàstic espero que us agradi i recorda de dur la bossa quan vagis a comprar. Font: UE


La Comissió Europea adopta avui una proposta per obligar els Estats membres a reduir l'ús de les bosses de plàstic lleugeres. Els Estats membres podran triar les mesures que considerin més oportunes com ara la imposició de taxes, la fixació d'objectius nacionals o la restricció de la comercialització de les bosses de plàstic. Les bosses de plàstic lleugeres es fan servir només una sola vegada, però triguen centenars d'anys a degradar-se en el medi ambient i sovint ho fan en forma de partícules microscòpiques perjudicials per a la vida marina.
En paraules del comissari europeu de Medi Ambient, Janez Poto?nik, «estem prenent mesures per resoldre un problema ambiental molt greu i molt visible. A Europa cada any van a les escombraries més de vuit milions de bosses de plàstic i això està provocant uns danys ecològics molt greus. Hi ha Estats membres que ja han aconseguit reduir considerablement l'ús de les bosses de plàstic; si n'hi ha d'altres que segueixen el seu exemple, podrem reduir el consum actual a Europa fins a un 80 %». Tècnicament, la proposta modifica la Directiva sobre envasos i residus d'envasos amb dues mesures principals: en primer lloc, cal que els Estats membres facin tots els possibles per reduir el consum de bosses de plàstic amb un gruix inferior a 50 micres perquè, com que aquestes es reutilitzen menys vegades que les gruixudes, ben sovint van a raure a les escombraries; en segon lloc, cal fer servir instruments com ara la imposició de taxes, la fixació d'objectius nacionals o la restricció de la comercialització de bosses de plàstic d'acord amb les disposicions reguladores del mercat interior del Tractat de Funcionament de la UE. Els alts índexs de reducció aconseguits en alguns Estats membres de la UE a través de la introducció de taxes i altres mesures demostren que es poden aconseguir resultats amb mesures eficaces.

Aquesta proposta es basa en les mesures adoptades per alguns Estats membres, en les demandes dels ministres de medi ambient de la UE fetes a la Comissió Europea perquè avaluï el marge d'acció a nivell europeu i en les consultes públiques que s'han realitzat i que han demostrat el recolzament tan fort que trobaria una iniciativa d'aquesta mena a nivell de la UE.

Antecedents

Són precisament les propietats de les bosses de plàstic (el seu pes i la seva resistència a la degradació) les que fan que tinguin tant d'èxit comercial i que hagin contribuït a la seva proliferació en el medi ambient. A més, les bosses de plàstic escapen als canals de gestió dels residus i s'acumulen en forma de brossa marina que pot trigar centenars d'anys a descompondre's. Cada vegada som més conscients que la brossa marina és un problema ambiental molt greu que posa en perill els ecosistemes marins, la fauna i les aus marines. Tenim proves de la gran acumulació de brossa marina en els mars europeus.

Al 2010 es calcula que es van comercialitzar a la UE uns 98 600 milions de bosses de plàstic, és a dir, 198 bosses de plàstic per ciutadà europeu i any. Les xifres varien força d'un Estat membre a l'altre: a Dinamarca i a Finlàndia cada ciutadà fa servir una mitjana de quatre bosses de plàstic l'any, però a Eslovàquia, Polònia i Portugal una mitjana de 466.

divendres, 8 de novembre del 2013

YUCCA FLACCIDA. IUCA DE FLOR BLANCA.




La iuca (Yucca filamentosa) esta el meu jardí des de sempre, ja li vaig trobar fa 30 anys quan vaig arribar aquesta casa, era tot just davant del jardí, una gran planta però encara que necessita molt pocs requeriments i la seva flor a finals d'estiu és espectacular, no era pas ven situada al bell mig del jardí per on passàvem més i les fulles amb la punxa terminal era un problema per els infants.

Finalment, vaig decidir trasplantar-la, com té rizomes es va partir en diferents mates que vaig plantar en un lloc al final del jardí on no molestava i la resta les vaig dipositar en una pila força lluny, on ara és el jardí botànic vaig pensar que es assecarien. Doncs, no es van assecar i ara són al marge i donen color amb les seves inflorescències quan ja no hi han altres flors ven entrada la tardor. Per altre banda les de darrera decasa al fons del jardí per unes obres es van tenir que treure i ja no van rebrotar.



És una planta originaria dels EEUU i molta gent la considera una subespècie de la Yucca filamentosa que fa filaments a les fulles. Tant una com l'altre són molt similars i creixen en habitats semblants suporten bé els freds i gelades del nostre clima i s'adapten a qualsevol tipus de sòl. No necessiten regar-les i són considerades plantes exemplars o arquitectòniques, per la seva forma i port. Són interessant com barrera per impedir el pas per les seves fulles punxegudes.

dijous, 7 de novembre del 2013

Els alzinars colonitzen els camps de pinedes a la península Ibèrica

Us deixo un apunt de Efe Verde sobre els efectes de l'expansió dels alzinars davant els pins. (traducció automàtica)

L'expansió dels alzinars està provocant que moltes poblacions de pins de la Península Ibèrica estiguin en regressió, segons un estudi fet pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF en les seves sigles en català) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) .


PARC NATURAL DE L'ALT TAJO. - Guadalajara, - Vista panoràmica del Parc Natural de l'Alt Tajo. EFE / J. Benet
Segons l'estudi, publicat a la revista 'Global Ecology and Biogeography', l'expansió dels alzinars està dificultant la germinació i establiment de nous individus de cinc espècies diferents de pins.

La investigació preveu un escenari poc favorable per a algunes espècies de pi de muntanya, com el pi roig i la pinassa, davant el canvi climàtic, ja que els investigadors auguren que es veuran afectades negativament tant per l'expansió dels alzinars com per l'increment de sequeres i incendis.

Segons els experts del CREAF i de la UAB , els alzinars s'estan expandint en àmplies zones i estan colonitzant el sotabosc de les pinedes.

Aquest estrat dens d'alzines i roures dificulta l'establiment i el creixement dels plançons de pi de la majoria de boscos de la Península Ibèrica, segons els investigadors.

L'estudi quantifica que les dificultats en la germinació i establiment de nous pins afecten ja el 63% de les pinedes de la península en espècies com el pi blanc, el pi pinyer, el pi roig, pinassa i el pi roig.

Els autors de l'estudi relacionen l'expansió dels alzinars amb l'abandonament de l'explotació i la gestió forestal que ha viscut la península durant les últimes dècades.

L'estudi demostra que els incendis i les sequeres tenen un efecte negatiu sobre l'establiment dels boscos de pins no adaptats al foc, com són la pinassa i el pi roig.

El canvi climàtic, adverteixen els autors de l'estudi, pot comportar més canvis en la distribució dels alzinars, expandint la seva distribució en zones més altes i fredes o limitant el seu èxit en zones molt seques. EFE

- See more at: http://www.efeverde.com/blog/noticias/los-encinares-colonizan-los-campos-de-pinares-en-la-peninsula-iberica/#sthash.PTDHTCLS.dpuf

dimarts, 5 de novembre del 2013

La pressió política creix a mesura que nous informes del IPCC avisan crisi alimentària creixent


De la web tcktcktck.org us deixo el següent apunt sobre el  borrador aparegut del IPCC. (traducció automatica)



Una versió filtrada del proper informe de l'IPCC adverteix que el canvi climàtic podria tenir greus conseqüències per a la seguretat alimentària. Creative Commons: Oxfam Internacional, 2013

Una versió preliminar d'un nou informe climàtic s'ha filtrat el cap de setmana i revela que el canvi climàtic amenacen greument el subministrament d'aliments en el món en les pròximes dècades, l'augment de la pressió sobre els governs a reunir-se en les converses climàtiques de l'ONU a Polònia la setmana que ve per tallar ràpidament les emissions contaminants .

L'esborrany filtrat del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) diu que l'augment de les temperatures globals i climàtics extrems resultants podrien soscavar la producció agrícola i augmentar els preus en moments en què s'espera que la demanda d'aliments es disparen.

Les troballes - que han estat àmpliament reportats pels principals mitjans de comunicació durant el cap de setmana - representen una desviació important de les avaluacions anteriors, més esperançats que estimen impactes negatius en els cultius en algunes regions es veurien compensats per l'augment de la producció en altres àrees.

Els científics del clima més importants del món conclouen que l'augment de les temperatures farà que sigui més difícil per als cultius que prosperin - amb el potencial de reduir la producció total fins a un 2% cada dècada durant la resta d'aquest segle.

Alhora, s'espera que la demanda mundial augmenti un 14% cada dècada, augmentant exponencialment la pressió sobre el sistema alimentari mundial i conduir més la fam i la pobresa a les poblacions més vulnerables del món.

L'esborrany filtrat també adverteix contra les amenaces agreujades per la salut humana, a la malnutrició com a conseqüència de la crisi alimentària es desenvolupa, la reducció de la productivitat laboral com a resultat de malalties provocades pel clima o fins i tot la mort i lesions dels fenòmens meteorològics extrems.

L'impacte del canvi climàtic sobre el subministrament d'aliments no només agreujar la fam, la pobresa i la malaltia, sinó que també crearà més conflicte .

Segons els científics, les deficiències en els cultius bàsics donarà lloc a les crisis de preus que van afectar als pobres del món més difícil.

És probable que això provoqui un augment en les protestes violentes i la guerra civil, així com els conflictes per l'aigua cada vegada més escassos i els subministraments d'aliments.

Riscos agrícoles són majors per als països tropicals, com els efectes previstos que se sobrepassi la capacitat d'adaptació, i que ja presenten taxes de pobresa més altes que les regions menys vulnerables.

Aquests països altament exposats són també els més afectats per les amenaces agreujades per la salut humana, que resulten de malalties provocades pel clima i els fenòmens meteorològics extrems.

Les conseqüències del canvi climàtic seran de gran abast que també s'espera un món més càlid per passar factura a l'economia global i posar en perill els ecosistemes i de la biodiversitat mundial .

Els últims troballes destaquen a més la necessitat de l'acció climàtica ràpida i audaç per part dels governs.

Els científics estan ara més segur que mai sobre els éssers humans tenen impactes negatius en el clima global, i aquest nou informe filtrat demostra una vegada més que s'ha de prendre una acció ferma i urgent i concertada per modernitzar les nostres economies, la neteja dels sistemes d'energia i reducció progressiva del clima les emissions de contaminants.

Alhora, els governs han de mobilitzar els fons per a aquestes solucions, així com per les mesures d'adaptació essencials en les regions afectades.

Amb l'última ronda de converses climàtiques de l'ONU per a donar inici a Polònia la setmana que ve, la nova advertència pressiona els governs per avançar cap a un acord climàtic mundial el 2015.

dissabte, 2 de novembre del 2013

LLIBRES PER LA TARDOR: TU HUERTO ECOLOGICO EN CASA

Els dies comencen a ser curts i les tardes a la vora del foc s' allarguen. Una bona lectura per els que voleu començar un hort ecologic o transformar el que teniu a les bones pràctiques ecològiques. És aquest llibre de Mariano Bueno, 'Tu Huerto Ecológico en Casa'.
Mariano Bueno és un expert en agricultura ecològica, bioconstrucció i geobiologia.
En aquest llibre trobareu tota la informació necessària sobre el sòl, tècniques de cultiu i les plantes per l'hort.

divendres, 1 de novembre del 2013

TALLER DE COMPOSTATGE ALS JARDINS DEL MAS MAIENSA

A partir del 5 de novembre comencen els tallers als Jardins del Mas Maiensa.

EL 5 i 7  de novembre pots venir i participar en els berenars de les 16.00 a les 17.30. O si prefereixes esmorzar el dissabte 9 de 11 a 12.30. On aprendràs com compostar i resoldrà els dubtes que tinguis al respecte.
Practicarem els diferents tipus de compostadors i formes de compostar.  No t'ho perdis.
Per mes informació: www.masmaiensa.com

EL TOUR DEL 350.org PER UNA EUROPA LLIURE DE COMBUSTIBLES FÒSSILS

Us deixo el correu dels amics del 350.org (traducció automàtica).
Amics,
En els últims dies, el fòssil Europe Tour Free ha estat creuant el nord d'Europa per ajudar a construir la campanya més forta i més eficaç desinversió de la regió s'ha vist en una generació. En el recorregut les parades a Berlín, Amsterdam, Edimburg i Birmingham, que es van sumar les veus poderoses dels líders locals del clima exigeixen les nostres institucions públiques per anar energies fòssils d'aquí. Vam veure discursos inspiradors del nostre cofundador Bill McKibben i Greenpeace Internacional Kumi Naidoo, director executiu, va tenir audiències fabuloses, impressionants presentacions multimèdia i bona música.
L'última gira-stop és aquesta nit a Londres - i hem preparat una transmissió en viu de l'espectacle, de manera que encara que no pot estar amb nosaltres aquesta nit, encara es pot veure amb els seus amics i la comunitat. No sona com un bon pla per un divendres a la nit?
Visiteu aquesta pàgina aquesta nit a les 19:00 GMT per veure l'esdeveniment (marqui l'hora local aquí).
L'espectacle comença a les 7:30 PM i estarà al voltant de 2,5 hores de durada. Es comptarà amb música en viu d'artistes Filastine innovador, taules rodones, presentacions de Bill McKibben, Kumi Naidoo, líders de moviments socials, activistes i organitzadors. No hi haurà descans - així que assegureu-vos de tenir una mica de crispetes de blat de moro o papes fregides preparades!

dijous, 31 d’octubre del 2013

L'agricultura sostenible ha millorat la qualitat de l'aigua a la UE

De la web efeverde.com us deixo aquest apunt sobre la millora dels aquifers i del aigua per la millora en  el maneig dels fertilitzants i dejeccions ramaderes. (traducció automàtica).

El nivell contaminació en l'aigua provocat per la presència de nitrats ha caigut en les últimes dues dècades, en part gràcies a una agricultura més sostenible, revela un estudi publicat avui per la Comissió Europea.
www.wikimedia.org

Des de 1992, i gràcies a l'aplicació de l'anomenada directiva de nitrats, la concentració d'aquestes partícules ha baixat tant en les aigües superficials com subterrànies.

Darrere de la millora està concretament la generalització de pràctiques d'agricultura sostenible, assenyala el text.

Si bé la tendència general és positiva, la CE adverteix que en alguns països "encara persisteix el problema" d'excés de llavors desenvolupades i algues obstruint les aigües i perjudicant també l'ecosistema.

"Estic satisfet de comprovar que els esforços duts a terme al llarg dels anys per reduir la pol · lució de l'aigua estan donant els seus fruits", va dir en un comunicat el comissari europeu de Medi Ambient, Janez Potocnik.

"Encara queda per fer. En particular, necessitem millorar l'eficiència en l'ús dels fertilitzants. Quant més esperem, més costós per al medi ambient i l'economia serà ", ha advertit.

La directiva de 1992 sobre nitrats introduir mesures per posar límit a la concentració excessiva de restes de fertilitzant i desfets animals, que augmentaven la contaminació de l'aigua i l'aire i posaven en perill la biodiversitat.

Coincidint amb la publicació d'aquest informe, la CE va llançar avui una consulta pública a administracions, ONG i experts per reduir les deixalles de plàstic que poblen els oceans Atlàntic i Pacífic i que estan posant en perill a nombroses espècies marines.

La consulta estarà oberta fins al 18 de desembre, i uns mesos més tard la CE presentarà una iniciativa als governs i l'Eurocambra per legislar sobre l'assumpte.

Segons les dades de les ONG, 10 milions de tones d'escombraries acaben als mars i oceans cada any, principalment plàstic, vidre i metall.

dimecres, 30 d’octubre del 2013

ELS JARDINS DE SANTA CLOTILDE DE LLORET ACCESSIBLES A TOTHOM.

Foto: lloretopinablogs.com

Font: Diari de Girona.

Els Jardins de Santa Clotilde gestionats per l'Ajuntament de Lloret de  Mar s'han adaptat perquè siguin accessibles als visitants de mobilitat reduïda.

Per completar el Pla d'Accessibilitat en el que treballen l'Associació Mifas i l'Ajuntament de Lloret per eliminar barreres arquitectòniques des de el 2006 als espais públics com són carrers, platges i espais patrimonials i culturals.

Ara és el torn dels Jardins de Santa Clotilde i és per això que s'han adquirits dos motocicletes elèctriques per el valor de 4.000 euros totes dues, que permeten resseguir els camins i fer la visita còmodament per les persones amb mobilitat reduïda que així ho demanin.

Una iniciativa molt interessant per tothom mque vulgui visitar els jardins que són una de les joies noucentistes que s'han reformat i són dignes d'admirar per el seu paisatge mediterrani, sobre la costa brava.



dilluns, 28 d’octubre del 2013

EL MANEIG DEL COMPOST. EL COMPOST COMPLEX.

El compost complex no és pas difícil de fer com el seu nom sembla indicar-nos, però és el producte del maneig del compost o de la pila. Es diferencia principalment del compost simple en tres coses.

La primera que cal fer-lo tot de cop, la segona que cal airejar-lo sovint a base de girar-lo per mantenir la temperatura de fermentació alta i poder accelerar el procés i la tercera que cal mantenir l'humitat regant-lo.

Té avantatges ja que podem obtenir compost en 6-8 setmanes, però el seu contingut en nutrients és més baix que la pila o compost simple. Degut a que una part del nitrogen es consumeix per l'acceleració del procés.

Per fer el compost cal preparar la pila en capes de matèries marrons, riques en carbó, i matèries verdes, riques en nitrogen al rati de entre 20:1 a 30:1, per obtenir un compost de qualitat en poc temps. Un cop han passat 7- 10 dies cal girar la pila i repetir-lo com a minin 2 vegades, però quan més vegades la voltegem més aire s'aporta a la pila i més ràpid es produeix la fermentació. Quan desprès de girar-la varies vegades ja no s'escalfa i s'ha tornat de color fosc convé deixar-la reposar per obtenir un compost madur gracies a la maduració per efecte dels cucs vermells i altres insectes que acaben de digerir el compostos de carbó que restin a la pila.

La tardor per la quantitat de materials que podem obtenir de la natura o la primavera per el seu clima suau i humit són les millors èpoques per preparar el compost complex, ja que es simplifica el procés perquè no cal regar.



dissabte, 26 d’octubre del 2013

UNA HISTORIA DEL COMPOST


Es suposa que els homes de la prehistòria quan van tornar-se sedentaris i van començar a practicar l'agricultura, van copiar la natura i van començar d'alguna manera a fer compost a base de descomposar les restes que produïen de les collites i els fems dels animals que tenien tancats.

Va ser al començament del segle XX, quan un angles el Sir Albert Howard va establir una metodologia per fer compost, tot fent capes de residus orgànics, a una relació de 3 parts de restes vegetals i 1 de fems.

Més tard la família Rodale va popularitzar el compostatge i molts jardiners van començar a utilitzar-lo en els seus jardins. Però a partir del 1960 amb els moviments medi ambientals una part de la població va decidir començar a fer compost per tal de reduir les deixalles orgàniques i per tant reduir l'acumulació de escombraries als abocadors.

Avui en dia, és una practica força habitual als jardins i es comercialitzen tota mena de compostadors i utensilis per airejar, comprovar la temperatura i productes per acelerar la descomposició i fermentació dels residus orgànics.

divendres, 25 d’octubre del 2013

CACTUS EN FLOR A FINALS D'OCTUBRE

Aquest cactus ahir va començar a florir, avui estan totalment obertes i demà ja seran marcides.
















És un cactus amb molt pocs requeriments.
Sobreviu les glacades del hivern i el tinc gairebé abandonat a sobre del mur del patí, perquè els gats no baxin per aquella cantonada i caiguin sobre els testos on tinc les bruixetes i peonies arbustives
Doncs estant florint en plena tardor a finals d'octubre. Cosa ben extranya i fora de temps. L'escalfament global comença a canviar el cicle d'algunes plantes que estan despistades.

dimecres, 23 d’octubre del 2013

Parcs Nacionals accessibles per a tots

Us deixo un apunt de www.efeverde.com molt interessant sobre els parcs accessiblesper a tothom (traducció automàtica).


L'acord ha estat signat pel director general de Fundació ONCE, José Luis Martínez, i el director de l'Organisme Autònom Parcs Nacionals, Basilio Rada, que ha recordat que l'actual redacció de la nova llei de Parcs Nacionals incorpora el compromís de l'accessibilitat.

Per la seva banda, Martínez ha dit que Espanya "té el millor suport turístic del món" pel qual Fundació ONCE seguirà apostant, "perquè tots els ciutadans europeus amb discapacitat puguin tenir una destinació amigable, amable i amb unes infraestructures accessibles".

En aquest sentit ha subratllat la importància de fer accessible l'entorn dels Parcs Nacionals perquè, en cas contrari, "no podrem atreure els turistes amb discapacitat".

En virtut d'aquest acord, subscrit per ambdues entitats el 2011 i que avui s'ha renovat fins al 2015, les dues entitats duran a terme actuacions que permetin als discapacitats la integració en les activitats de gaudi i coneixement de la natura, mitjançant el condicionament dels equipaments ambientals d'ús públic als espais naturals protegits.

Així, seguiran col · laborant en l'eliminació de les barreres arquitectòniques i millora de l'accessibilitat que impedeixen o dificulten la mobilitat d'aquestes persones.

Es prestarà especial atenció als tècnics que dissenyin i gestionin infraestructures d'ús públic, als guies i intèrprets perquè prestin servei adequat als visitants amb discapacitat i als tècnics d'administració web i gestió documental perquè elaborin documentació en formats accessibles.

Una altra de les mesures previstes és l'assessorament tècnic en l'anomenat "disseny per a tots", que inclou l'anàlisi dels elements a disposició del públic i l'elaboració de recomanacions per a la seva millora.

Per a això es tindran en compte totes les infraestructures, ja siguin arquitectòniques, sistemes de transport, dispositius electrònics etcètera. EFE


dimarts, 22 d’octubre del 2013

L'èxit de la prova de retorn d'envasos fet a Cadaquès fa plantejar al govern la implantació d'aquest sistema a tot Catalunya

De la web www.monsostenible.net us deixo aquest article dels resultats de la prova pilot de retorn d'envasos. Espero que us sigui d'utilitat i us animi a retornar, reusar per arribar al residu zero.
Font: retorna

Durant els mesos en que s'ha fet la prova pilot a Cadaquès, els 10 establiments col·laboradors han venut 105.901 envasos de begudes subjectes a dipòsit i se'ls han retornat 81.183 envasos, que equivalen a un 76,66% de les vendes. Si es pren el mes de juny com a referència aquest percentatge s'incrementa fins el 82,03%, arribant fins a un 91,23% la darrera setmana de juny. Això indica que el retorn d'envasos al comerç no ha deixat d'augmentar al llarg de tot el període. El pla pilot consistia que l'establiment retornava als usuaris els cinc cèntims que van deixar en dipòsit quan van comprar els envasos metàl·lics o de plàstic. Els resultats indiquen que a nivell de gestió municipal, l'estalvi per a Cadaqués amb un Sistema de Retorn seria d'entre 23.000 i 33.605 euros anuals, prop de deu euros per habitant i any. Després de l'èxit de la prova, la Generalitat estudia ara la possibilitat d'estendre el sistema de retorn a tot Catalunya. De fet, aquest era el sistema utilitzat a casa nostra els anys 70-80 quan la majoria d'envasos eren encara de vidre, i la majoria de comerços eren petits i mitjans i de proximitat.

El percentatge d'envasos de begudes subjectes a un dipòsit de cinc cèntims retornats al comerç de Cadaqués ha superat el 90% durant algunes setmanes del mes de juny, tram final de la prova pilot

Aquest dilluns 14 d'octubre s'han presentat a Barcelona els resultats de la prova pilot del Sistema de Retorn d'envasos de begudes d'un sol ús que es va dur a terme a Cadaqués. Es van retornar un total de 81.183 envasos, l'equivalent a un 76,66% de les vendes, xifra que confirma que, en només dos mesos i mig, el Sistema de Retorn funciona amb la mateixa eficàcia que a les 40 regions del món on ja està implantat. La recollida selectiva d'envasos lleugers al municipi es multiplica per cinc, passant d'un 12% a un 66%. S'ha calculat que en una implantació real l'estalvi net per l'Ajuntament en la gestió i recollida dels residus seria d'entre 23.000 i 33.605 euros/any.

L'informe final dels resultats de la prova pilot del Sistema de Retorn d'envasos de begudes d'un sol ús a Cadaqués, que es va dur a terme del 15 d'abril al 30 de juny passats per part de la Fundació per a la Prevenció de Residus de Catalunya (FPRC), l'Associació Retorna i l'Ajuntament de Cadaqués, amb la supervisió de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), ha ratificat les bones sensacions viscudes pels propis cadaquesencs i cadaquesenques durant tot el funcionament d'aquesta experiència pionera. El percentatge d'envasos de begudes subjectes a un dipòsit de cinc cèntims retornats al comerç de Cadaqués ha superat el 90% durant algunes setmanes del mes de juny, tram final de la prova pilot.

Durant el periode de la prova, Cadaquès ha multiplicat per cinc el reciclatge d'envasos
En xifres globals, durant els mesos de la prova els 10 establiments col·laboradors han venut 105.901 envasos de begudes subjectes a dipòsit i se'ls han retornat 81.183 envasos, que equivalen a un 76,66% de les vendes. Si es pren el mes de juny com a referència aquest percentatge s'incrementa fins el 82,03%, arribant fins a un 91,23% la darrera setmana de juny. Això indica que el retorn d'envasos al comerç no ha deixat d'augmentar al llarg de tot el període. Segons Miquel Roset, director de Retorna, "en només dos mesos i mig, i amb aquest augment constant del retorn es confirma que el sistema ha funcionat a Cadaqués amb la mateixa eficàcia que a les 40 regions del món on ja està implantat".

Per a establir un índex de traçabilitat dels envasos, es van marcar amb una etiqueta que duia un codi de barres el 70% d'envasos posats a la venda. La xifra de retorn d'aquests envasos als mateixos comerços on s'havien comprat arriba al 66,83% en la darrera setmana. Més enllà de les xifres aconseguides, que han multiplicat per cinc la recollida selectiva d'envasos lleugers al municipi. La Mercè Girona, presidenta de la FPRC ha posat l'èmfasi en la importància que "s'ha mostrat la viabilitat tant econòmica com tècnica i social d'implantar un SDDR a un municipi català. El comerç ha integrat amb normalitat el nou sistema als seus establiments, la població ha acceptat perfectament el dipòsit i retorn d'envasos i tant el retorn manual com l'automàtic han funcionat sense problemes".

Les enquestes fetes als habitants de Cadaqués conclouen que al 85% dels cadaquesencs els hi agradaria que el sistema fos implantat a Catalunya. Un cop viscuda l'experiència, l'alcalde de Cadaqués, Joan Figueras, detalla: "La prova ha servit també perquè Cadaqués estigui molt més net. Els envasos, una part molt important dels residus que trobem a carreteres, papereres i racons del poble o platges, han desaparegut. Doncs, ha resultat molt més senzill mantenir-lo igual de net".

En aquest sentit, un dels objectius plantejats ha estat avaluar l'impacte que tindria la implantació d'un SDDR en la gestió municipal d'acord amb els resultats obtinguts a l'experiència de Cadaqués. Els resultats indiquen que a nivell de gestió municipal, l'estalvi per a Cadaqués (3.000 habitants) amb un Sistema de Retorn seria d'entre 23.000 i 33.605 euros anuals, prop de deu euros per habitant i any.

A més a més, el material recuperat a través del Sistema de Retorn a Cadaqués ha mostrat els estàndards de qualitat més elevats de la indústria del reciclatge de tot l'estat espanyol. Això suposa que el material posat en el mercat recollit a través d'un Sistema de Retorn incrementa fins a un 40% el preu del qual s'està pagant pel material recuperat a través del sistema de contenidors. De fet, la puresa d'aquest material permet fer dels envasos recollits pel sistema de dipòsit nous envasos, un fet que no succeeix amb el material de l'actual sistema.

La Generalitat estudia estendre a tot Catalunya la prova pilot de reciclatge d'envasos
El govern de la Generalitat estudia estendre a tot Catalunya la prova pilot de reciclatge d'envasos que fa uns mesos es va iniciar a Cadaqués, després de l'èxit d'aquesta iniciativa. Tantmateix, el govern català estudiarà incloure aquest sistema en el Programa de Gestió de Residus 2013 -2020, que s'ha de presentar al desembre i que, per directiva europea, obliga Catalunya a reciclar com a mínim el 50% dels residus, mentre que ara en recicla un 30%.
Article: MónSOStenible
Font: Retorna
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...