Arbres sagrats, el llegat del poble celta.

Us deixo el següent article de la web efeverde.es. Publicat per: Isabel M. Pita 30 gener 2015 MADRID. Espero que us agradi. (traducció automàtica).



Vista de la Fageda de la Tejera Negra al terme municipal de Cantalojas a Guadalajara.

 Els arbres han estat al llarg de la història venerats per diferents cultures en tot el planeta. A Occident, el celta ha estat el poble que ha deixat unes petjades més profundes per la seva estreta relació amb la natura i el coneixement que d'ella van extreure, on els arbres es van convertir en l'eix central de la seva mitologia i teurgia.

Els celtes van poblar bona part d'Europa fins que els romans i germànics els van expulsar de les seves terres i van acabar per instal·lar-se al nord de les Illes Britàniques, Irlanda, França i nord d'Espanya. Les cròniques sobre la seva existència, creences i costums les tenim per llegat d'autors grecs i romans.
Practicaven una religió de la qual se sap poc, encara que el seu món d'herois, druides i mags ha inspirat llegendes posteriors, com els mites artúrics.
Els celtes van basar les seves creences en la naturalesa ja que era el mitjà en el qual vivien immersos i que els proveïen d'aixopluc, calor i aliment. En l'observació del seu comportament i evolució van associar els altres fenomens vitals i els van imprimir un caràcter sagrat. L'adoració a cadascuna de les formes de vida natural pretenia obtenir els beneficis de les qualitats lligades a aquesta.

Els arbres, en el món celta, significaven l'essència pura de la naturalesa, eren la llar. Els druides, sacerdots cèltics, analitzaven tots els signes que percebien de la natura per poder conversar amb ella, i quan s'invocava a un déu, es feia entre altres coses per aconseguir el favor o "paraules del vent i de la terra", en la majoria dels casos a través dels arbres.

Els arbres i els boscos van ser símbols de vida i protecció en la teurgia cèltica i al seu voltant va ser desenvolupant-la seva cultura. En el seu temps, els druides, inspirats en la màgia estacional dels boscos, van desenvolupar un horòscop protector, que com la major part de les cultures del seu temps es trobava inexorablement lligat a les fases de la lluna.

Els arbres eren per al poble celta a més de font d'energia, el nexe físic i diví amb els tres plans representats, primer, pel tronc de l'arbre que significava el món material perquè d'aquesta extreien la llenya i els aliments.
En el segon pla es trobava el món dels somnis, representat per les arrels de l'arbre que s'internaven a terra subterrani, on es trobava el inframón i el mateix secret de la saviesa de la Terra.
El tercer pla estava representat per la copa de l'arbre i les seves branques que es dirigien cap al cel i eren mogudes pel vent; per als celtes era la part de l'arbre que significava el pla diví de la consciència, l'elevat pla suprahumà.

Els arbres eres tan importants per als pobles celtes que fins i tot els druides i les druidesas vivien en ells i en escasses ocasions s'apropaven al poblat i es barrejaven amb la gent, pel que van ser considerats com a grans estudiosos dels arbres de la regió i els escrits que ens han llegat donen prova dels seus coneixements.

EL "ALFABET DEL BOSC".
La importància dels arbres era tal que en l'elaboració del llenguatge van prendre la primera lletra corresponent al nom de cada un d'ells per conformar l'alfabet celta, en la llengua original anomenat alfabet ogham, que també és cridat el "alfabet del bosc".

Els boscos així, representaven catedrals per als druides, i en ells es portaven a terme les seves festes, rituals i cerimònies. El poder dels déus es trobava místicament en cadascun dels arbres del bosc i cada arbre era consagrat a un déu o simbolitzava una virtut.

Protagonistes del calendari, 21 arbres formaven part del trànsit dels dies i els mesos al llarg de l'any, a més de formar un compendi, segons el qual cada arbre dotava d'una sèrie de qualitats a la persona que naixes en l'època que li correspongués seva regència.

En aquesta cosmovisió, la Lluna era el referent pel qual transcorrien els estadis de la vida, així com les feines del camp i els esdeveniments vitals. El temps estava dividit en 30 mesos (fases lunars) i els 21 arbres sagrats regien les diferents etapes de l'any, així com els naixements i el caràcter dels nascuts durant aquesta fase. A tall d'horòscop, l'arbre que corresponia al període parlava del caràcter de l'individu i el seu fruit el protegia de les vicissituds de la vida.

Els 21 arbres es dividien, dos per als solsticis -Abedul a l'estiu i hagi a l'hivern, dos per als equinoccis Roure a la primavera i olivera a la tardor i els 17 restants repartits al llarg de l'any.

Al primer grup pertanyen les persones conservadores i amb talent organitzatiu (roure, faig, om, tell, noguera, castanyer, i figuera). En segon (olivera, pomera, avet, xiprer, cedre, pi i auró) pertanyen aquelles persones que tenen capacitat intel·lectual molt desenvolupada; i al tercer grup (bedoll, àlber, salze, avellaner, arbre Rowan o servera, freixe i arbre Hornbeam o carp) els qui tenen imaginació i capacitat de síntesi.
Certes turons, llacs, cavernes, brolladors, pous, monòlits, clars del bosc i antics cercles de pedres eren llocs d'adoració sagrats per la seva vinculació amb límits de camps sembrats de trèvol i esdeveniments significatius del passat. Pous, deus, fonts i estanys eren considerats símbols femenins, passatges d'aigua que conduïen a l'úter subterrani de la Gran Mare. No obstant això, els druides preferien les arbredes de roure i els boscos.
I finalment, dels celtes ha quedat entre nosaltres la popular expressió "toquem fusta", que procedeix precisament del caràcter sagrat amb el qual aquests pobles embolicaven a l'arbre, ja que creien que els druides, després de la mort, s'encarnaven en un arbre i seguien vetllant per la salut del seu poble. EFEverde




Seccions: Biodiversitat

L'Hora del Planeta #WWF

L'Hora del Planeta es ve celebrant des de el 2007 per la iniciativa de WWF. Aquell any a Austràlia, 2 milions de pesones van apagar la llum durant una hora per  conscienciar i sensibilitzar a les persones de la necessitat de tenir en compte el canvi climàtic i la crisi energètica per la dependència del petroli de la nostra societat.

És un acte simbolic que ja aplega a 162 països del món i 100 milions de persones.

Avui, de les 20:30 i fins les 21:30, apaga les llums i apagem el planeta per 60 minuts. És senzill, reuneix et amb la família i els amics per celebrar-ho a la vora del foc i amb les espelmes.  Gaudeix d'una vetllada diferent, ja veuras que tu passes bé.

CLIMA I ENERGIA: Què hi ha del nostre?

Us deixo de efeverde aquest apunt de Mar Asunción. Espero que el trobeu interessant (Traducció automàtica)









Publicat per: Mar Asunción (WWF) 26 març 2015

Mar Asunción, Responsable del Programa de Canvi Climàtic de WWF Espanya.- Han passat gairebé 30 anys des de la creació del Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic de l'ONU (IPCC) i més de 20 des que el món, a través de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic, va decidir abordar el problema de l'escalfament global de manera conjunta per evitar interferències perilloses del sistema climàtic en les societats humanes i els ecosistemes. Després d'aquest temps el consens científic sobre que aquest fenomen està passant per l'acció humana és pràcticament unànime, només qüestionat per un grapat de veus amb interessos en crear soroll per mantenir el "status quo".

No obstant això, tot i reconeixent-se el problema tant per part de la població, la ciència i les institucions, les accions efectives per frenar no han estat prou contundents i les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) no paren de créixer. Les temperatures porten decennis pujant, i al segle XXI hem viscut 14 dels 15 anys més càlids mai registrats. Les dades científiques, i la nostra pròpia percepció, confirmen una major freqüència i intensitat d'onades de calor, sequeres, incendis, pluges torrencials i inundacions. Ja s'observen pujades del nivell del mar, pèrdua de glaceres, i desplaçament d'espècies. També ens enfrontem a impactes en sectors econòmics com l'agricultura, el turisme i la sanitat, entre d'altres.

El canvi climàtic està directament relacionat amb un model energètic basat en els combustibles fòssils com carbó, petroli i gas, la crema allibera a l'atmosfera CO2, el principal dels GEH. Per això, és necessària i urgent la transició cap a un model energètic més net, sostenible, i just, basat en les energies renovables i l'eficiència energètica. Les tecnologies existeixen i són competitives a nivell econòmic, considerant a més els beneficis que proporcionen per la reducció de la dependència exterior de combustibles fòssils, ja que els recursos renovables són locals: l'energia prové del vent, el sol, l'aigua ... Creen a més ocupació local, amb major nombre de llocs de treball de qualitat, i contribueixen a un aire més net, amb els avantatges que això té per a la salut.

I llavors, per què encara seguim ancorats en un model energètic fòssil? La raó és simple: els interessos d'uns pocs s'anteposen als de la majoria. Els grups de pressió o lobbies energètics de les grans corporacions fòssils utilitzen tot el seu poder per intentar retardar la transició energètica, que d'altra banda és inevitable, i així seguir esprement la "gallina dels ous d'or". Encara molts governs escolten amb més freqüència i intensitat als representants de grans empreses que els pressionen amb "què hi ha d'allò meu?", En comptes d'atendre al que diu la ciència i la societat. L'any passat el Cinquè Informe de l'IPCC documentava abundantment la necessitat i urgència d'abordar mesures encaminades a combatre el canvi climàtic. També el setembre passat, ciutadans de tot el món ens manifestem massivament demanant acció contundent contra el canvi climàtic.

2015 és un any crucial per al clima, i per tant per a tots nosaltres, ja que al desembre els governs de tot el món es reuniran a París i han d'arribar a un acord climàtic global que ens posi en un camí segura de desenvolupament i ens lliure dels pitjors impactes de canvi climàtic. Per això és necessari i urgent que junts participem en les nombroses iniciatives que estem organitzant des de la societat civil, com l'Hora del Planeta de WWF. Només així podrem alçar prou la nostra veu, perquè els dirigents hagin de donar una resposta convincent a la nostra pregunta: Clima i energia ¿com està el nostre?

Mar Asunción és biòloga i responsable del Programa Canvi Climàtic WWF Espanya

Bertrand Piccard i André Borschberg fan la volta al món en un avió solar per promoure les energies renovables

De la web mon sostenible us deixo el següent article sobre energies renovables.

L'avió "Solar Impulse 2" propulsat únicament amb energia solar està fent la volta al món, una fita liderada pels pilots suïssos Bertrand Piccard i André Borschberg que, juntament amb el seu equip, volen demostrar com l'esperit pioner, la innovació i les tecnologies netes poden canviar el món. De fet, Bertrand Piccard, president del projecte i ja conegut per haver fet la volta al món per primer cop en un globus aerostàtic el 1999, va començar a volar amb el Solar Impulse per demostrar el potencial que signifiquen les energies renovables i les tecnologies netes. El repte preveu que l'avió solar, que vola de dia i de nit ja que disposa de bateries que emmagatzemen l'energia generada durant el dia i l'alliberen a la nit, recorri 35.000 quilòmetres sobrevolant dos oceans i circulant a una velocitat d'entre 50 i 150 quilòmetres/hora. La durada prevista del viatge és de 5 mesos.

Autoria: solarimpulse.com

El Solar Impulse 2, amb 17.000 cèl·lules solars a les ales que medeixen 72 metres, va sortir el 9 de març de l'aeroport d'Abu Dhabi, als Emirats Àrabs Units, i preveu de fer la volta al món en etapes durant els cinc mesos que es preveu que duri el viatge, tot i que en realitat preveuen fer només 25 dies de vol efectiu, un vol que es pot seguir en directe des del web de Solar Impulse.
L'avió està constuït amb fibra de carboni i pesa dues tones i mitja, pes equivalent a l'1% del pes dun Airbus 340

El vol del Solar Impulse 2 suposa la culminació de 12 anys d'investigacions, i te el seu precedent en diferents vols realitzats anteriorment com a proves. Un d'ells va ser el que va tenir lloc el juliol del 2010, en el que va ser el primer vol de nit propulsat únicament amb energia solar. En aquell primer vol nocturn, que va ser el més llarg i més alt de l'aviació solar, el 'Solar Impulse', va volar durant 26 hores i 9 minuts utilitzant només l'energia solar emmagatzemada durant el dia.

El Card marià de Celdoni Fonoll

Avui us deixo un poema de Celdoni Fonoll que ens parla del Card Marià del seu llibre Herbes Amigues.

Card Marià

Vius a terra baixa,

escardot altiu,

espinós, erecte,

ferreny, agressiu,

purpúria florida,

primavera, estiu.

Ausiàs podria,

foll de folles arts,

dir, punxent carxofa,

que ets card entre cards.

Barcelona, 18.2.2005.

El Card Marià.

Una herba que creix per molt racons, encara que la seva fisonomia ens fa que la mirem de lluny. Les seves punxes li confereixen un aspecte agressiu i pocs si acosten, però darrera la seva aparença salvatge si amaguen grans propietats.

La seva morfologia és digne del millor disseny, la seva roseta de fulles disposades geomètricament amb un color verd clar amb taques blanques platejades, li donen un toc distintiu que la fa diferent a totes les seves companyes i altres membres de la seva família. Durant el hivern comença a créixer fins a l’estiu, quan desenvolupa una gran planta de fins a 1,50 m d’alçada, amb les seves flors liles, que són un gran reclam per molts d’insectes, els quals troben aliment en el seu pol·len. És una planta bianual que creix per tota la mediterrània en qualsevol lloc a prop de cultius o camins. No requereix sòls molt fèrtils encara que li agraden zones humides i amb sòl profund.

Però les fulles del Card marià(Silybum marianum) i les seves llavors guarden grans secrets darrera la seva aparença els beneficis són incalculables. Les fulles es poden menjar en amanides, tallant-li les punxes o ve bullides juntament amb l’arrel o tija, són molt bones especialment per les malalties del fetge, el pàncrees, les pedres al ronyó i la vesícula biliar. Fins i tot, en Josep Pàmies diu que redueix i indueix les cèl·lules canceroses al suïcidi. Les llavors s’utilitzen per pèrdues menstruals i hemorràgies, per malalties infeccioses i també el asma.

El seu principi actiu és la silimarina, no presenta cap tipus de toxicitat, però pot tenir contraindicacions en persones sensibles a les plantes compostes o de la família asteràcia o al mateix card marià.

Dia Internacional de la Felicitat

Ara ja fa tres anys que la ONU va dedicar el 20 de març com Dia Internacional de la Felicitat al aprovar una resolució a proposta de Bhutan. aquest país reconeix la felicitat com un bé per sobre del ingressos nacionals des de els anys 70 quan va aprovar el Índex de Felicitat Nacional Bruta com a varem i substitució del Índex del Producte Interior Brut.

Aquí us deixo la felicitació den Ban ki Moon



I aquest vídeo de les xerrades #TED: Matthieu Ricard sobre els hàbits de la felicitat

Demà Comença La Primavera

La primavera comença amb l'equinocci vernal que és el moment del any, juntament amb la tardor que el dia i la nit tenen exactament la mateixa durada.

Aquest any la primavera començarà a les 22:45 minuts de demà, dia 20 de març, serà un dia especial perquè també al matí podrem veure l'eclipsi de sol parcial, encara que els núvols potser dificultaran la seva visió.

La primavera és l'estació del desgel i que les temperatures s'enfilen i també és època de temps variable. Ens acosta les flors i el més de maig és temps de flors a per tot arreu amb exposicions en moltes viles.

Els horts reverdeixen i els vegetals creixen per donar els seus fruits més apreciats al proper estiu. Doncs demà comenceu a gaudir d'aquesta primavera des de el primer minut. I recordeu que coincidirà amb el Dia Internacional de la Felicitat.

Violeta de Bosc de Celdoni Fonoll

Aquí us deixo un poema de Celdoni Fonoll del seu llibre Herbes Amigues. Espero que us agradi.

Violeta de  Bosc

En marge ombrívol,

la viola és preludi

de primavera.

Josep marceja

i el fi perfum li esbrava,

verd d'equinocci.

Santa Pau, 4.4.2004

Plantant Una Gleditsia als Jardins de Mas Maiensa

Avui hem plantant un parell de Gleditsia triacanthos inermis 'Sunburst'. Aquesta és una especies de Gleditsia o Acacia de Tres Punxes, que en aquest cas com diu el seu nom no té punxes i la varietat Sunburst es refereix que l'arbre té les fulles de color groc quan brota i després es tornen verdes. Pertany a la família de les fabàcies i el seu fruit és una baina comestible.

Hem preparat el forat per plantar el arbre que ve preparat en pa de terra.

Aquí teniu la Gleditsia apunt de plantar.

Aquí la teniu podada per minimitzar les perdues per evaporació i ajudar així al arrelament.

Aquest arbre s'adapta a períodes de sequera i té una capçada ampla que proporciona bona ombra, és originari d' Amèrica del Nord. Resisteix el fred i sòls de mala qualitat.

La seva fusta és de bona qualitat i és apreciada perquè és de fàcil polit.

Un Jardí en el Meu Pis. #TED

Us deixo una xerrada de #TED sobre el projecte de Britta Riley de construir un espai verd en un pis de Manhattan. Per poder produir part de les verdures per alimentar-se i per el gaudir de les plantes.
Utilitzant materials reciclats per a tests, com són les ampolles de begudes refrescants, i un sistema hidropònic ha aconseguit mitjançant el projecte de recerca R+DIY. El seu objectiu. Espero que us agradi i trobeu interessant, podeu utilitzar els subtítols.

La Viola Del Bosc Una Meravella.

La violeta del bosc(Viola sp) és una flor ben menuda que ens anuncia la primavera. Viu a sota bosc, a prop de les rieres, en lloc humits formant una catifa de fulles arrodonides, abans de que altres herbes de desenvolupament més gran l'amaguin.

Les seves flors són molt aromàtiques, de color lila de clar a fosc, però també en podem veure de blanques en algun racó, són comestibles i podem utilitzar-les per decorar amanides i postres. Encara que les seves propietats no s'han de menystenir.és una planta refrescant que ajuda abaixar la febre, a reduir la tos i facilita l'expectoració en malalties respiratòries.

Les violes són una planta perenne amb moltes fulles basals i uns pecíols que aguanten les flors de febrer a abril, es coneixen divuit espècies autòctones entre elles les més conegudes la Viola odorata i la Viola alba. Pertanyen a la família  de les violàcies, encara que comestible la coneixem més per la seva olor i ús en perfumeria.

Les fulles tendres es poden menjar en amanides i les fulles més madures en sopa o com verdura té molt mucílag, saponines i àcid salicílic.

Us deixo una recepta de la Montse Enrich del seu llibre Herbes a la Carta. Mantega de violer.

Ingredients: 1 bol de fulles de violer, 1 alvocat llimona, sal i oli.
Preparació: Trinxar ben petites les fulles de violer, també tallar en bocinets el alvocat i tirem una mica de llimona perquè no s'oxidi i ennegreixi. Un cop tot talladet amb la forquilla ho barregem tot fins que quedi com una mantega. És ideal per preparar canapès que podem decorar amb fruits secs.

Vista del Pirineu des de les Vies Verdes

Avui tornant cap els Jardins de Mas Maiensa amb bicicleta per la Vis Verda he gaudit de les millors vistes del Pirineu nevat. El dia era ben clar i la primavera ja s'olora a la plana. Lluny però a prop, la serralada del Pirineu de Girona amb el Canigó com cim destacat, el qual tinc la sort de veure'l en el meu dia a dia.

El mot de Pirineu té diferents origens, podria ser un nom provinent del habitants que el poblaven abans dels celtes, o bé de la mitologia grega que diu, que Heràcles hauria construït la tomba per a Pirena i en honor a ella la anomenem Pirineu. Pirena era una princesa, que segon la mitologia va caure ferida als braços de Heràcles, a causa del foc encès per en Gerio, monstre de 3 caps que la volia desposseir de les seves terres. Heràcles va fer la tomba colgant-la amb grans pedres que van formar el Pirineu des de el mar cantàbric al mediterrani i al final va llençar les pedres que van formar el Cap de Creus.

El Pirineu presenta una gran diversitat en tot el seu llarg recorregut de 430 km, des de boscos atlàntics amb prats, fagedes, pinedes i rouredes, a la vessant mediterrània la seva vegetació és típica de pi roig, alzines i algunes fagedes a les zones elevades. La vegetació és molt rica i la formen 4500 especies diferents de plantes.

El cim més alt és el  Pic de Aneto amb 3403,5 m, a la Ribagorça. I neixen diferent rius que desembocant al atlàntic com el Garona, al cantàbric com el Bidasoa i al mediterrani com el Ter, el Fluvià, la Muga, el Llobregat i molts afluent del Ebre.

Dijous 12 o Dissabte 14: Com Plantar Patates sense Cavar, Construint el Sòl.

En aquest taller aprendràs la tècnica de plantar patates sense cavar, veuràs que senzill és el cultiu de les patates. Tant si només vol fer un tast de patates noves, com si vols tenir una collita per tot l'any.

I com sempre podràs resoldre dubtes i endur-te els millors consells.

No t'ho perdis.

Pots venir a els esmorzars al jardí: Dijous o Dissabtes de 11:00 a 12:30 o els berenars al jardí: Dijous de 16:00 a 17:30.

Per més informació jardinsmasmaiensa@gmail.com

Per més cursos clica aquí: Calendari Tallers Primavera 2014.

Sembra de Llavors d'Estiu.

Som al març i bon dia per la sembra de llavors de fruit segons el calendari lunar. Vet aquí que m'he decidit a plantar les llavors de carbassó, cogombre, albergínia i tomata.

Llavors de carbassó, cogombre i abergínia

He preparat el llavorer amb  dues caixes i tests petits que he omplert amb compost al 80% i terra al 20%.

Llavors de diferents varietats de tomata.

A cada filera de tests he plantat les diferents varietats, que desprès de sembrar i regar, he etiquetat. Ara tan sols regar i esperar, a les nits com encara són una mica fredes, les tapo amb malla tèrmica per protegir-les.  Si veig que potser la temperatura baixarà per sota dels cinc graus les entraré a sopluig.

Com és una mica aviat per aquestes llavors repetiré dos vegades més la sembra, per tenir suficients plantes, en cas que fallin per una baixada sobtada de les temperatures, que passa sovint a la primavera.

Ja us mostraré els resultats en les properes setmanes.

La Lluna Plena de Març

Aquí teniu un poema de Francesc Morera de la Lluna Plena, espero que us agradi.

LLUNA PLENA
Si en l’òrbita zenital
en matèria de la Lluna
de l’inspirat poeta,
tòpic, núvia blanca o bruna,
un americà informal,
com si fos una ximpleta,
fent-li passes, una a una,
l’ha petjada, tan se val.
Pel científic és tangible
la veritat demostrable.
Pel trobador apacible,
manso, tou o irascible,
tot esquema és transformable.
Cantellut, llis o amable.
Si el savi la toca de prop,
la trepitja i fins la rasca.
L’astrònom pacient i devot
la mira i cau en basca;
jo proclamo ací, senyors,
que allí dalt hi ha una caseta
on fins hi creixen les flors
i hi habita un poeta.

 Francesc Morera

El Jardí-Hort per Plantes Remeieres en Quadrat.

Ara ja pots tenir les teves plantes remeieres i culinàries ben a prop teu. Només et cal un metro quadrat, amb un hort, jardí o patí i fins i tot en una terrassa. Amb un hort elevat o amb un hort-jardí quadrat. En poc menys de 2 hores, ja podràs gaudir d’aquelles olors que perfumen el teu voltant, aquelles fulles que necessites per a la teva pizza i fins i tot aquella planta per els teus preparats remeiers o infusions.

S’acosta la primavera i ara és el millor moment, molts de racons poden ser un gran jardí remeier. Enfundat els guants de jardí, agafa la paleta que tens al armari i aquest dissabte una mica de jardineria i diumenge a gaudir de les bones olors.

Pots plantar-hi: sàlvia, romaní, farigola, camamil·la, orenga, alfàbrega, sajolida, marduix, valeriana i milfulles, tot en un metro quadrat. T’atreveixes ?.

La Vida Misteriosa dels Arbres Gegants #TED

Us deixo aquesta xerrada d'en Richard Preston sobre els organies vivent més alts de tots i que més a més són dels més antics que encara sobreviuen.  Espero que us agradi. (Podeu posar subtítols).

Richard Preston: The mysterious lives of giant trees #TED : http://on.ted.com/p0T3e

Reg amb aigua de mar

Us deixo de la web de Aquamaris el següent apunt que crec interessant, especialment per aquelles zones properes al mar, on experimentar amb aigua de mar es senzill i segurament econòmic. També per les possibilitats per paisos on la sequera es recurrent i que propers a la costa poden provar de conreuar en horts alçats verdures per les necessitats diaries. (traducció automàtica)

Illa Robinson Crusoe 

Quan parlem d'aigua solem donar per fet que parlem d'aigua dolça, cometent el gravíssim error de marginar a l'aigua de mar, que és el 97% del total de l'aigua al nostre planeta. Cal entendre que el fet de tenir l'aigua de mar en un lloc tan relegat en l'escala de les aigües de les que fem ús, ve donat per una sèrie de prejudicis mal concebuts que tenim respecte al nostre més abundant recurs: que no pot beure, que no es pot fer servir sense tractar, que no serveix per a regar i molts altres. Totes aquestes afirmacions tenen a priori una bona base argumental, però si s'estudia el tema amb més deteniment, s'analitzen totes les possibilitats d'ús (mengem petroli, pàg. Ex.) I es fan totes les proves corresponents, es veu llavors que és una tremenda estupidesa no donar-li la importància i el valor que tenen la infinitat d'usos i propietats de l'aigua de mar. Més en aquesta època en què es fa imprescindible innovar i ser més acurats en l'administració dels nostres recursos naturals.

Si observem quina és la quantitat d'aigua dolça de què disposem i com la gestionem, comprovem una sèrie de dades que són com menys preocupants. L'aigua dolça només és el 3% del total; i d'aquesta només tenim accés a un 0,06% aproximadament, perquè la resta es troba entre glaceres, aqüífers profunds, terres gelades i atmosfera. El 70% de la poca aigua dolça que disposem la consumeix el reg, el 20% se l'emporten els processos industrials i tan sols un 10% s'aplica al consum domèstic. En veure aquests números crida l'atenció la gran quantitat d'aigua que es consumeix per poder regar i la poca que necessitem a nivell domèstic.

El reg és sens dubte una de les grans assignatures pendents de la humanitat, ja que l'augment constant de la demanda d'aliments a causa del creixent increment de la població, i el fet que la temperatura del planeta puja progressivament propiciant sequeres, i per tant, la manca de producció d'aliments, fa que haguem de començar a actuar ja en conseqüència amb els canvis que estem experimentant. El gran canvi que estem impulsant des Aqua Maris i moltes organitzacions, és que l'aigua de mar se li atorgui la categoria que mereix, no solament la d'aigua potable (que ho és o pot ser-ho) sinó també la de millor complement mineral i major recurs hídric del nostre planeta. Però per arribar fins aquí hem d'anar desmentint de manera empírica tots els supòsits que hi ha en contra de l'aigua de mar. I tot i així, aconseguir que sigui acceptada i emprada per la major part de la societat suposarà una quantitat de temps i esforç colossal.

Portem anys investigant el reg amb aigua de mar i la manca de recursos fa que la tasca s'allargui i es compliqui molt més del desitjat. Però on falta els diners abunda la voluntat i l'enginy, de manera que malgrat els nostres precaris recursos hem aconseguit uns resultats més que notables.

Principis bàsics

Si observem la natura amb deteniment i perspectiva podem veure que ens està donant la clau en l'assumpte del reg. Ens mostra, en efecte, com muntanyes i prats sostenen la seva verdor sense necessitat de pluja fins i tot durant mesos. No passa el mateix amb els enjardinaments que tenim a casa o amb els camps dels agricultors en què una setmana o quinze dies sense reg són nefastos per segons quins cultius. La clau està en la terra, en les capes freàtiques i els aqüífers que atresoren i administren l'aigua amb la major eficiència, guardant cada gota de pluja i repartint l'aigua per les conques subterrànies dels rius, regant indirectament des de la muntanya fins al mar . Però el reg (des de dalt) és el mètode que la humanitat ha adoptat per hidratar i així donar vida a les plantes, imitant el model que tenia més a la vista: la pluja. Al llarg de la història l'experimentació sempre s'ha orientat per la premissa que l'aigua havia de venir de dalt, de manera que la línia ha anat sempre en la mateixa direcció. I és clar, com no podia ser d'altra manera, la majoria d'intents que s'han fet per a regar amb aigua de mar han estat amb el model general de reg, de dalt a baix, amb les nefastes conseqüències de cremar les plantes. I si aquestes aguantaven l'aigua de mar, amb el temps el terreny quedava saturat causa de l'alta acumulació de sal, quedant així mort i inservible per a qualsevol cultiu.

Des de sempre el mar ha regat les zones properes a la costa, endinsant sota terra (pot arribar a quilòmetres) i mantenint sempre humit el subsòl, fent la mateixa feina que els aqüífers dels rius, amb l'única diferència de ser aigua de mar.

Hi ha una altra situació que es dóna en la naturalesa on veiem que espècies vegetals no catalogades com halòfiles (o halòfites) són regades únicament amb aigua de mar. Parlem dels típics illots que podem veure en innombrables fotografies, en què si bé ens fixem, forçós serà concloure que tota la vegetació que tenen se sosté amb el reg que li proporciona el mar. Les plantes amb una major capacitat per aprofitar l'aigua de mar es troben a les zones més properes al mar, mentre que les altres es troben més al centre i en zones més elevades, aprofitant la contínua humitat subterrània que li proporciona l'aigua de mar.

Concloem doncs, que els dos models que considerem més eficients per regar amb aigua de mar i amb els que intentem guiar les nostres investigacions són els que ens mostra la natura: creant una capa freàtica amb aigua de mar per mantenir el subsòl sempre humit o adaptant les plantes a la salinitat de l'aigua de mar (com pot ser la bleda), cultivant en un sòl que tingui la capacitat de drenar l'excés de sals.

           

Experiments

No som els únics que hem treballat en l'experimentació del reg amb aigua de mar. Des dels monjos carmelites de Sestao, que ja al segle XVII havien obtingut excel·lents resultats en el cultiu de tot tipus de vegetals en terrenys sorrencs amb aigua de mar (descarregar pdf), fins als erms camps d'Eritrea, on el cultiu de la Salicornia ha convertit la regió en un autèntic verger (veure vídeo aquí).

Les nostres experimentacions estan principalment enfocades al sistema de reg freàtic, amb la qual cosa ens ocupem més d'entendre el comportament de l'aigua i els minerals sota terra, que del tipus de plantes que cultivem.

Primer jardí regat exclusivament amb aigua de mar

Aquest és un jardí creat en 2006 amb els principis bàsics de reg mitjançant capa freàtica. En els 7 anys que porta, sempre s'ha mantingut verd.

Es tracta de la demostració més evident de que realment es pot usar l'aigua de mar per a reg de cultius o jardins. Encara falta molt per conèixer i experimentar, però amb això hem aconseguit desfer del mite que l'aigua de mar mata les plantes. L'important és aprendre a utilitzar-la i conèixer el funcionament que té en diferents tipus de terreny.

Jardí escalonat

Dispositiu de 3 nivells per comparar el rendiment d'una mateixa espècie a diferents distàncies de l'aigua, per demostrar que el més important no és la planta, sinó el terreny.

En aquesta prova vam poder observar que el mateix tipus de llavor de ruca experiemtaba creixements totalment diferents segons el nivell. Cal afegir que el més sorprenent de tot va ser que el sabor canviava en funció de la distància a l'aigua de mar.

Bidó de sorra cultivable

Dispositius fets amb un bidó de plàstic de 1000 litres tallat per la meitat. Amb això pretenem fer un sistema de reg per a zones desèrtiques amb el mínim cost possible. Els bidons únicament contenen sorra de platja i una entrada d'aigua de mar.

Experiment amb el terrari de metacrilat

Es tracta d'un terrari tancat hermèticament amb aigua de mar, sorra de platja i dos centímetres de terra fèrtil a la superfície.

L'aigua de mar que hi ha al fons humiteja tot el terreny. Gràcies a l'evaporació, al sostre del terrari es condensa una gran quantitat d'aigua, el que produeix una pluja diària d'aigua dolça a partir de l'aigua de mar evaporada. Això permet aconseguir un reg permanent i un alt nivell d'humitat.

S'ha mantingut tancat durant cinc anys i avui encara manté algunes poques plantes amb vida.

 Reg amb aigua hipotònica

Quan parlem d'aigua hipotònica fem referència a una barreja aproximada d'entre un 2% i un 10% d'aigua de mar en aigua dolça. Aquest tipus de reg ho estem fent entre una i dues vegades per setmana en plantes regades normalment amb aigua dolça de la xarxa.

L'objectiu és remineralitzar el terreny i aportar a la planta la varietat de minerals que ofereix l'aigua de mar, evitant en tot moment una sobresaturació de sals. De moment els resultats estan sent molt bons: fins i tot algunes plantes que estaven decaient s'han recuperat.
Traductor de Google per a empreses:Translator ToolkitTraductor de llocs webGlobal Market Finder
Desactiva la traducció instantània

Les Herbes Remeieres del Empordà, una Mostra del Mediterrani.

Al 'Empordà les herbes remeieres encara són ben presents en el dia a dia de molta gent, i les persones que es dedicant a difondre-les hi fan sortides, tallers i fins i tot xerrades TEDx.

Com podeu veure en el següent vídeo Com Viure Sa amb Herbes, de Cristina Viñas Fernandez. Espero que us agradi.



Cristina Viñas i Fernàndez (Figueres 1973) enginyera tècnic agrícola de professió i fitoterapeuta, apassionada de les plantes medicinals, dedica part de la seva vida a impartir tallers aplicatius sobre herbes remeieres. Membre de Cau de les marietes, associació sense ànim de lucre, amb la il.lusió de poder difondre l'ús d'aquests remeis naturals. caumarietes.blogspot.com.es. Actualment participa en la creació del Jardí de l'Albera (plantes medicinals autòctones). Amb porjectes de futur de poder combinar les plantes silvestres i medicinals amb la cuina tradicional.

Jardins de Joan Maragall a Barcelona.

Els Jardins de Joan Maragall es troben a la ciutat de Barcelona a la muntanya de Montjuic a la avinguda de l'estadi just davant del Estadi Olimpic. Us deixo el següent vídeo que espero que us agradi.



Envolten el Palauet Albéniz i van ser dissenyats per Jean Claude Nicolas Forestier per l'Exposició Internacional del 1929. Van ser creats principalment per formar part del conjunt reial, que ha sigut sempre residencia real i que també acull personalitats que si allotgen mentre són a Barcelona. Es així que són uns jardins amb molta quietud amb grans avingudes de grans arbres, parterres de broderie, fonts i escultures ornamentals, jocs d'aigua que amb el cant dels ocells són els únics sorolls que podem sentir a dins el jardí. L'any 1970 els jardins es van ampliar i van passar a anomenar-se Joan Maragall. Aquesta ampliació va ser duta a terme per Joaquim M. Casamor i el Servei de Parcs i Jardins de Barcelona.

La vegetació és molt diversa arbres monumentals com magnòlies, xiprers, til·lers, alzines i pins pinyoners, entre altres. Les flors també hi són presents i donen color a tot el conjunt com la lavanda i els geranis. També trobem espècies mediterrànies com l'olivera, l'alzina i els tarongers.

Febrer.

A continuació us deixo el poema de Miquel Martí i Pol, titulat Febrer. que il·lustra molt bé, el mes de febrer, el més curt del any i ple de xerinola amb el Carnestoltes.

Foto: http://tomasginesfotografia.blogspot.com.es/

Febrer

El segon mes de l'any

és curt de talla,

però té un al·licient

per la quitxalla,

i és que quan se li canten 

les absoltes

arriba, qui sap d'on,

en Carnestoltes.

Llavors, tant si fa bo

com si fa fresca,

tothom sol preparar-se

per fer gresca.

Amb roba vella o nova,

com qui endreça,

es prepara amb desfici

la disfressa

per fer cap a la magna

desfilada

on la gent cal que vagi

ben mudada.

Miquel Martí i Pol

Que És un Oleat?

Preparació d'oli de cop.

Els oleats són maceracions de plantes per obtenir un oli amb les propietats de la planta remeiera que utilitzem. Es poden fer servir les flors, les llavors, els fruits, les fulles o les arrels de les plantes.

Per la maceració, en la majoria d’oleats s’utilitza el procediment de ‘a sol i serena’ vol dir 40 dies al exterior, en un pot de vidre tancat i cal remenar-ho cada dia un cop.

Per fer un oleat podem fer servir qualsevol oli vegetal, els que més s’utilitzen són el d’oliva, gira-sol o ametlles. Però es poden fer servir el d’argan, de sèsam o altres. A millor qualitat de l'oli emprat millor serà el producte final.

Aquí teniu com preparar un Oleat de Calèndula.

Ingredients: Oli vegetal: oliva, gira-sol o ametlles. Flors de calèndula officinalis: poden ser fresques o seques. Pot de vidre: per macerar. Pot de vidre fosc: per desprès de la maceració per guardar l’oli.

Preparació: Cal posar les flors en un pot de vidre i afegir l’oli vegetal triat. Col·locar-lo a sol i serena durant 40 dies, remenar-lo cada dia. Al final de la maceració colar-lo i posar-lo en un pot de vidre fosc i guardar-lo en un lloc fresc i sec. Es pot utilitzar durant un any.

Propietats: Antiinflamatori, antisèptic, fungicida i hidratant.

Usos: Només per ús extern, és un remei molt bo per tractar problemes de la pell quan hi ha picor i irritació com per exemple la pell atòpica, els escaldats i les irritacions provocades pel sol, picades d’insectes, varius i per hidratar la pell.

El plantatge, petit però valent

Del bloc Gastronomia Salvatge i Cuina silvestre us deixo aquest apunt sobre el plantatge, unes de les herbes més esteses i amb moltes aplicacions, fins i tot a la cuina. Espero que us agradi tant, com en a mi.

Al Plantatge de fulla estreta no li espanta l'hivern. El sobreviu gràcies a la seva gran vitalitat i fortalesa. Es d'aquelles plantes que sempre sobreviu, hivern i estiu, amb sequera o sense... Amb poca terra o amb molta... Creixerà més o menys, però és una planta de les que sempre en trobem una mostra.
Ara, amb el fred, la neu i les gelades, el podem trobar en petites mates, més aviat esquifides, però que creixen amb gran fortalesa i amb unes rosetes basals amb fulles molt tendres, apropiades per barrejar amb una amanida. A la primavera les trobarem formant grans rosetes atapeïdes de fullam i ufanoses.



Tots els plantatges són comestibles si són ben tendres.Hi ha tres tipus de Plantatges: Plantago major, plantago media i plantago lanceolata, que és el que té les fulles més estretes i és el que més abunda ara, al mig de l'hivern. En aquests moments, les seves fulles són menudes, arronsades, com si estesin espantades pel fred, però molt tendres. Més endavant, les fulles s'estiraran i creixeran fins a un pam d'alçada, en forma de llança, i del mig de la roseta, en sortiran les flors.

El Plantago lanceolata (que veieu en les fotografies adjuntes), és una planta herbàcia perenne i la més resistent de totes les del seu gènere, ja que tant el trobem en llocs humits, com en camps secs o al mig d'un camí, on malgrat que el trepitgin, segueix resistint i creixent.
La manera de reconèixer el plantatge és a través dels 5 nervis que recorren les seves fulles, de dalt a baix, formant una mena de fils.


Comestibilitat:
Dels Plantatges n'aprofitarem les fulles en el seu estat més tendre, ja que sinó ens faran fils. Es poden consumir bullits com a verdura, però també crus en amanides, o trinxats i barrejats amb altres verdures. No és una planta gustosa ni aromàtica, sinó bastant neutra, però té un gran interès pel seu contingut en vitamina C: per 100 gr de fulles fresques, s'obtenen 70 gr. de vitamina C. Conté també mucílag i àcid silícic. Per tant, des del punt de vista medicinal, és una planta apropiada pels refredats.
Altres usos:

El suc dels plantatges tenen propietats astringents, hemostàtiques i vulneràries, això els fa indicats per guarir o calmar petites ferides externes. En cas de picada d'una abella o d'ortigues o similar, agafeu unes fulles de plantatge, matxuqueu-les perquè treguin suc i us fregueu la part irritada: l'efecte calmant és immediat i eficient.




Recepta: Boletes de formatge i plantatge
Un plat petit ple de fulles tendres de plantatge, unes branquetes de fonoll, una rodanxa de formatge de cabra tipus "rulo", llimona, nous i oli d'oliva. (us hi sortiran unes 6-8 boletes)


Amb una forquilla aixafeu el formatge. Talleu les herbes (el plantatge i el fonoll) ben menudes i barregeu-les amb el formatge, unes gotes de llimona i un raig d'oli. Aixafeu aquesta barreja fins que quedi ben barrejada. Feu unes boletes amb la ma (si la barreja és massa pastosa, poseu-la a la nevera i quan estigui freda, podreu fer les boles sense problema).
Torreu les nous en una paella, piqueu-les nous ben fines, i "enfarineu" les boles per aquest trinxat de nous, que quedin ben cobertes.
El resultat és una bola de formatge, tova, amb regust d'herbes i cruixent de nou torrada.

Coneix a l'únic senador dels EUA que nega el canvi climàtic

De la web http://www.yorokobu.es/ us deixo aquest personatge que és senador americ i creu que continua tenint raó davant de la realitat climàtica. (traducció automàtica)

Roger Wicker, senador dels EUA, va ser l'únic que va votar en contra d'una resolució que fins als negacionistes més recalcitrants del seu partit van recolzar

PER BORJA VENTURA (BORJAVENTURA)
 Roger Wicker té aparença de senyor normal, però sap alguna cosa que nosaltres no. Segons la seva opinió, el canvi climàtic no existeix. I és cert que hi ha molts que creuen com ell, però ningú del seu rang. És l'únic senador que va votar en contra d'una històrica resolució que es pronunciava, per primera vegada, sobre això, acceptant el que gran part del planeta assumeix com provat des de fa anys: que les temperatures estan pujant.

 Passava fa un parell de setmanes, quan 98 senadors del Partit Demòcrata i el Partit Republicà acceptaven, mitjançant un vot, la postura científica. Només hi va haver una veu discordant, la de Wicker, i una que no es va pronunciar en estar absent. Segons va assegurar, perquè el text proposat tenia una «clara intencionalitat política».

 La qüestió és més cridanera del que sembla perquè entre els que van recolzar la resolució havia el senador Jim Inhofe, possiblement el major negacionista del canvi climàtic, i això és molt dir. Entre les cites de Inhofe negant que ens estiguem carregant el planeta abunden les referències a la Bíblia i al fet que l'home no és tan poderós com per alterar la voluntat divina, per la qual cosa els que diuen el contrari són poc menys que heretges. El bo de Inhofe no només descarregava els seus arguments contra l'escalfament global, sinó que va ser un dels que va votar en contra de la prohibició de la tortura i presumeix que en la seva família no hi ha hagut homosexuals o divorciats.

 Fins ell va votar a favor.

 És clar, que guarden similituds. Wicker, a més de la seva postura de consumat negacionista, ha votat en contra del matrimoni homosexual, de qualsevol tipus de regulació de l'avortament o favor que els passatgers de trens interurbans portessin armes a bord.

 Però, exactament, què es votava? El subjecte de l'elecció era un controvertit oleoducte que recorre el país des del nord, amb origen en els pous petrolífers canadencs, fins al sud, fins a Texas. La votació tenia diverses parts; aquesta, de mínims, on es debatia l'acceptació o no de l'escalfament global, i una segona en què es vinculava l'escalfament global a l'acció de l'home. Aquesta segona part, però, no es va aprovar: hi va haver 49 vots a favor i 50 en contra.

 Wicker va ser l'únic que va votar que no a ambdues coses. I quina mena de coneixements científics té Wicker per dir tal cosa? Científics, cap. La seva experiència professional gira sobre el seu rang de tinent coronel de l'Exèrcit dels EUA, en el qual va servir durant 28 anys, i els seus gairebé tres dècades amb càrrec públic, primer com a senador estatal, després com a congressista i, actualment, com a senador nacional. A més, és diaca d'una congregació baptista a la petita localitat on viu, Tupelo, de menys de 40.000 habitants (tota una metròpolis, si es compara amb la diminuta Pontotoc, de tot just 6.000, on va néixer).

 En realitat, l'argument Wicker per defensar la seva postura ve d'un nombrós grup de científics (més de 30.000 signants) que va subscriure un document qüestionant la validesa de la postura majoritària de la comunitat científica. El problema era que aquest grup, coordinat per l'Institut de Ciència i Medicina d'Oregon, no era d'experts climàtics, precisament: fins zoòlegs integraven la nòmina de suposats ambientalistes contra l'evidència científica del canvi climàtic.

 El problema del 'Global warming petition project', que així es diu (ull al web), és que l'instigador és un vell conegut del món del lobby: Frederick Seitz, un físic que es va embutxacar uns 35 milions d'euros de les companyies tabaqueres per posar en marxa una sèrie d'informes científics en què es posaven en qüestió els efectes negatius del tabac. De la mateixa manera hi ha companyies com BP afavorint les campanyes de no pocs membres del Tea Party, l'escissió ultraconservadora dels republicans als EUA.

 De fet, la qüestió del canvi climàtic té més fonaments ideològics que científics. Un sondeig assenyalava que, en el partit de Wicker, obviant els representants del Tea Party, tot just un 13% de membres dubtava en realitat de l'existència del canvi climàtic.

 Wicker és únic, però Wickers n'hi ha molts. N'hi ha a Austràlia, on alguns hi veuen una «mesura socialista» el de gravar amb impostos les emissions de carboni, i n'hi ha a Europa, com Nigel Farage, el líder de l'emergent UKIP britànic

 Malgrat tot l'anterior, Wicker ha estat triat diverses vegades per Obama. Una, per exemple, per a exercir de representant d'EUA en una assemblea de l'ONU, i una altra per dirigir-se al Esmorzar d'oració (aquest al qual també va acudir Zapatero un cop com a convidat).

En qualsevol cas, la fama de Wicker transcendeix la seva postura amb el canvi climàtic: ell va ser el responsable de tensar les relacions amb Rússia fa uns mesos, que va portar el president Putin a revisar el programa d'adopció de nens russos per part de ciutadans nord-americans. Al final ell també contribueix, a la seva manera, a l'escalfament (diplomàtic) global.

Dijous 12 o Dissabte 14 de febrer: Taller del Ús Cosmètic I Remeier dels Oleats I Esperits als Jardins de Mas Maiensa.

Aquest dijous o dissabte comencen els tallers de primavera als Jardins de Mas Maiensa. Ja pots reservar la teva plaça.

Comencem aprenent a fer oleats de diferents plantes i tintures o esperits de vi per la teva farmaciola natural. I per quins usos es fan servir.

Els esmorzars al jardí: Dijous o Dissabtes de 11:00 a 12:30
Els berenars al jardí: Dijous de 16:00 a 17:30

Preu: 10 € per sessions. 12 € per dos sessions.

Pots apuntar-te: Places limitades.
Per correu: jardinsmasmaiensa@gmail.com

El Compostatge Casolà del Femer al Compostador.

El compost és el producte de la fermentació i descomposició de les restes orgàniques. Des de fa cents d'anys, que a pagès es ve fent el femer, El femer si llençaven les deixalles orgàniques de la casa i s'hi barrejaven els fems tot formant una pila al aire lliure, quan era prou gran es deixava descansar fins la propera temporada entre 4 i 6 mesos i se'n començava una altre. En els darrers anys, les cases que disposen d'espai a l'aire lliure han començat a aprofitar les restes orgàniques de la cuina i amb uns contenidors adequats, els compostadors, fan compost.

El compostador ens permet tenir recollit el lloc, els animalons no hi furguen i les olors estan més controlades que a la pila o femer. Per cada volum de deixalles orgàniques humides cal afegir una de deixalles seques com fulles, paper o cartró triturat, palla o herba seca entre altres.

El compostatge casolà és el procès de descomposició del residus orgànics de la cuina, del jardí i l'hort amb la seva transformació per l'acció dels microorganismes, que creixen per l'augment de la temperatura, el que col.loquialment diem 'bullit', al final del procés, obtenim una matèria orgànica semblant a la terra de bosc amb la seva olor característica.

Aquest senzill procés que dura uns 5-6 mesos depenen de la humitat i l'oxigen, el podem accelerar remenant-lo o girant-lo i regant-lo, quant més sovint ho fem més ràpid obtindrem el compost. Si el remenem cada dia amb 15 dies. Si el remenen un cop a la setmana amb 1 mes. Si el remenem un cop al mes amb 3 mesos.

El compost és el millor adob que es pot afegir al sòl, té nutrients, microorganismes beneficials, ajuda a retenir la humitat, és un condicionador del sòl. Més a més, aprofitem els residus orgànics que si no anirien a la deixalleria o l'abocador amb una carrega d'energia i volum que estalviem i així afavorim el medi ambient.

Aquí us deixo una llista dels residus que podeu llençar al compostador: restes de verdura i fruita, closques d'ou i marisc, pellofes de fruita seca, restes de pa, menjar en mal estat, marro del cafè o d'infusions, taps de suro, paper de cuina o tovallons de paper, fullaraca, poda o gespa tallada, serradures, llumins, cendres ben apagades i altres. Eviteu les restes de carn i peix. i excrements d'animals domèstics com gossos i gats. Podeu posar-hi excrements de herbívors
o aus.

Any Internacional dels Sòls i de la Llum

De la web Mon Sostenible us deixo el següent apunt sobre L'any Internacional dels Sòls i de la Llum.

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura, la FAO, ha estat encarregada d'implementar l'Any Internacional dels Sòls 2015 en el marc de l'Aliança Mundial per al Sòl i en col·laboració amb els governs i la secretaria de la Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació. L'Any Internacional dels Sòls 2015 té com a objectiu augmentar la conscienciació i la comprensió de la importància del sòl per a la seguretat alimentària i les funcions ecosistèmiques essencials. D'altra banda, l'Any Internacional de la Llum i les Tecnologies basades en la Llum, que a Catalunya s'inaugura formalment el 16 de febrer a Barcelona, pretén augmentar la consciència mundial sobre com les tecnologies basades en la llum promouen el desenvolupament sostenible i donen solucions als problemes mundials d'energia, educació, agricultura i salut. La llum juga un paper vital en la nostra vida quotidiana i és una disciplina transversal imperativa de la ciència al segle 21. Ha revolucionat la medicina, va obrir la comunicació internacional a través d'Internet, i segueix sent fonamental per enllaçar els aspectes culturals, econòmics i polítics de la societat global.
Els objectius específics de l'Any Internacional dels Sòls (IYS, per les inicials en anglès) són:
- Aconseguir la plena conscienciació de la societat civil i els responsables de la presa de decisions sobre la profunda importància del sòl per a la vida humana;
- Educar el públic sobre el paper crucial que té el sòl a la seguretat alimentària, l'adaptació i la mitigació del canvi climàtic, els serveis ecosistèmics essencials, la mitigació de la pobresa i el desenvolupament sostenible;
- Donar suport polítiques i accions eficaces per a l'ús sostenible i la protecció dels recursos del sòl;
- Promoure inversions en activitats d'ús sostenible de la terra per a desenvolupar i mantenir sòls saludables per als diferents usuaris de la terra i grups de població;
- Enfortir iniciatives en relació amb el procés dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i l'agenda post-2015;
- Promoure una millora ràpida de la capacitat per a la recopilació d'informació sobre el sòl i la supervisió a tots els nivells (mundial, regional i nacional)

Pel que fa a l'Any Internacional de la Llum, els objectius específics són:
-Promoure les tecnologies de la llum per millorar la qualitat de vida al món desenvolupat i en desenvolupament;
- Reduir la contaminació lumínica i energètica de residus;
- Promoure l'empoderament de les dones en la ciència;
Promoure l'educació dels joves;
Promoure el desenvolupament sostenible



Article: MónSOStenible
Font: ANUE

Dan Barasch: Un parc sota el bullici de la ciutat de Nova York #TED

El nostre futur està en les nostres mans i moltes coses noves caldrà construir i idear per el segle que anem passant ja som al 2015 i les idees no paren de fluir. Aquesta és una d'aquelles que té que veure amb la jardineria i la innovació en energia solar. Un parc sota terra a la ciutat de Nova York. Espero que us agradi. Podeu utilitzar subtítols en català.

La tendència a l'escalfament prossegueix el 2014, segons l'OMM

A continuació us deixo l'informe del AEMET (traducció automàtica) sobre el registres més alts de temperatures des de segle XIX.

2015.02.02 - L'Organització Meteorològica Mundial (OMM) ha classificat 2014 com l'any més calorós del que es tingui registre, el que es situa en una tendència a l'escalfament contínua.

Després d'haver reunit els principals conjunts de dades internacionals, l'OMM va observar que la diferència de temperatura entre els anys més càlids era tan sols de diverses centenes de grau, és a dir, menor que el marge d'incertesa.

Les temperatures mitjanes mundials de l'aire sobre la superfície terrestre i la superfície del mar
el 2014 van ser superiors en 0,57 ° C (1,03 ° F) a la mitjana a llarg termini de 14,00 ° C (57,2 ° F)
del període de referència 1961-1990. A tall de comparació cal assenyalar que, segons els càlculs de l'OMM, el 2010 les temperatures van ser superiors en 0,55 ° C (1,00 ° F) a la mitjana i el 2005 a 0,54 ° C (0,98 ° F). El marge d'incertesa es va estimar en 0,10 ° C (0,18° F).

"La tendència general a l'escalfament és més important que la classificació d'un sol any", va manifestar el secretari general de l'OMM, Michel Jarraud. "De l'anàlisi dels conjunts de dades es desprèn que, en valors nominals, 2014 va ser l'any més càlid des que es tenen registres, però hi ha molt poca diferència entre els tres anys més calorosos ", va dir el senyor Jarraud.

"Catorze dels quinze anys més càlids s'han donat tots en aquest segle. Preveiem que el escalfament de la Terra continuarà ja que, a causa de l'increment dels gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera i del contingut calorífic dels oceans, estem abocats a un futur més calorós ", ha assenyalat.

Al voltant del 93% de l'excés d'energia atrapat a l'atmosfera pels gasos d'efecte hivernacle procedents dels combustibles fòssils i d'altres activitats humanes acaba en els oceans. Així doncs, sense el contingut calorífic dels oceans no s'entén el sistema climàtic. Les temperatures a la superfície del mar a escala mundial van aconseguir nivells sense precedents en 2014.

2014 Any més càlid des de que hi ha registres 1

És de destacar que les elevades temperatures de 2014 es van donar tot i que no s'havia donat realment un episodi d'El Niño. Aquest fenomen es produeix quan unes temperatures de la superfície del mar superiors a la mitjana en la part oriental del Pacífic tropical es combinen amb sistemes de pressió atmosfèrica que autoreforçants, la qual cosa té un efecte general de escalfament del clima. El 1998? L'any més càlid abans del segle XXI? les altes temperatures es van donar a la vegada que un episodi d'El Niño de forta intensitat.

"En 2014 a una calor sense precedents es van sumar pluges torrencials i inundacions en molts països i sequeres en altres, com cal esperar d'un clima en evolució ", va dir el senyor Jarraud.

Avui és més necessari que mai comptar amb uns serveis meteorològics i climàtics fiables per augmentar la resiliència davant els desastres i ajudar els països i les comunitats a adaptar-se a un clima que canvia ràpidament i que, en molts llocs, és cada volta més clement, va declarar el senyor Jarraud.


L'OMM ha publicat l'anàlisi de les temperatures mundials amb vista a les negociacions sobre el canvi climàtic que se celebraran a Ginebra del 9 al 14 de febrer. Aquestes converses contribuiran a aplanar el camí perquè les parts en la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic adoptin un acord a París el proper desembre.

L'anàlisi de l'OMM es basa, entre altres coses, en tres conjunts de dades complementàries que mantenen al dia el Centre Hadley de l'Oficina Meteorològica del Regne Unit i la Unitat d'Investigació Climàtica de la Universitat d'East Anglia del Regne Unit (conjuntament); el Centre Nacional de Dades Climàtiques de l'Administració Nacional de l'Oceà i de la Atmosfera (NOAA), i l'Institut Goddard d'Investigacions Espacials (GISS), el funcionament està a càrrec de l'Administració Nacional d'Aeronàutica i de l'Espai (NASA).

Per estimar les temperatures mitjanes mundials s'utilitzen també sistemes de reanàlisi, els quals usen al seu torn els sistemes de predicció meteorològica més avançats per combinar nombroses fonts de dades i proporcionar així una anàlisi complementària de les temperatures. L'OMM en particular utilitza les dades de la reanàlisi elaborat al Centre europeu de predicció meteorològica a mig termini, que també classifica 2014 com un els quatre anys més càlids.

2014 Any més càlid des de que hi ha registres febrer

L'informe final sobre l'estat del clima en 2014, que ofereix informació més detallada sobre les tendències regionals i els fenòmens extrems, estarà disponible al març de 2015.

2014 Any més càlid des de que hi ha registres març

Agenda Tallers Primavera 2015

Els esmorzars al jardí: Dijous o Dissabtes de 11:00 a 12:30
Els berenars al jardí: Dijous de 16:00 a 17:30


Preu: 10 € per sessions. 12 € per dos sessions.

FEBRER
Dijous 12 o Dissabte 14: Ús Cosmètic I Remeier dels Oleats I Esperits. Com Preparar-los per la Farmaciola Natural. (materials 1€)

Dijous 26 o Dissabte 28: Aprendre a Empeltar i Esqueixos d’Hivern.





MARÇ
Dijous 12 o Dissabte 14: Com Plantar Patates sense Cavar, Construint el Sòl.

Dijous 19 o Dissabte 21: Els Avantatges de la Cosmètica Natural. Com Preparar una Crema o Pomada a partir d’un Oleat. (materials 2€)

Dijous 26 o Dissabte 28: El Èxit del teu Hort un bon Planter. Aprendre a fer un Llavorer I Esqueixos de Primavera.




ABRIL
Dijous 9 o Dissabte 11: El Roser i el Compost dos Amics al Jardí.

Dissabte 18: Tenyir la Llana de forma Natural amb Plantes a càrrec de Montse Cufí. (Taller de 2 hores. Preu taller i materials 20 €).

Dijous 23 o Dissabte 25: Preparació Crema Facial a base de Roses. (materials 2€)




MAIG
Dijous 14 o Dissabte 16: Com tenir un Hort Natural i Ecològic al teu Jardí. L’Hort Quadrat.

Dijous 28 o Dissabte 30: Com tenir Cura del teu Jardí i Hort amb Tractaments Naturals i Plantes Companyes.




JUNY
Dissabte 6, de les 10:30 a 12:00. Passejada pels Jardins de Mas Maiensa, coneixement de plantes remeieres cultivades i algunes de creixement espontani.

(Jornada Gratuïta: Remeiers i Remeieres, cal inscriure’s,).

Dissabte 20, a les 18:00. Trobada per Celebrar el Solstici d’Estiu recollint plantes remeieres. (Jornada Gratuïta: Remeiers i Remeieres, cal inscriure’s).


Els Jardins de Mas Maiensa.
www.masmaiensa.com

Pots apuntar-te: Places limitades.
Per correu: jardinsmasmaiensa@gmail.com