Roger Wicker, senador dels EUA, va ser l'únic que va votar en contra d'una resolució que fins als negacionistes més recalcitrants del seu partit van recolzar
PER BORJA VENTURA (BORJAVENTURA)
Roger Wicker té aparença de senyor normal, però sap alguna cosa que nosaltres no. Segons la seva opinió, el canvi climàtic no existeix. I és cert que hi ha molts que creuen com ell, però ningú del seu rang. És l'únic senador que va votar en contra d'una històrica resolució que es pronunciava, per primera vegada, sobre això, acceptant el que gran part del planeta assumeix com provat des de fa anys: que les temperatures estan pujant.
Passava fa un parell de setmanes, quan 98 senadors del Partit Demòcrata i el Partit Republicà acceptaven, mitjançant un vot, la postura científica. Només hi va haver una veu discordant, la de Wicker, i una que no es va pronunciar en estar absent. Segons va assegurar, perquè el text proposat tenia una «clara intencionalitat política».
La qüestió és més cridanera del que sembla perquè entre els que van recolzar la resolució havia el senador Jim Inhofe, possiblement el major negacionista del canvi climàtic, i això és molt dir. Entre les cites de Inhofe negant que ens estiguem carregant el planeta abunden les referències a la Bíblia i al fet que l'home no és tan poderós com per alterar la voluntat divina, per la qual cosa els que diuen el contrari són poc menys que heretges. El bo de Inhofe no només descarregava els seus arguments contra l'escalfament global, sinó que va ser un dels que va votar en contra de la prohibició de la tortura i presumeix que en la seva família no hi ha hagut homosexuals o divorciats.
Fins ell va votar a favor.
És clar, que guarden similituds. Wicker, a més de la seva postura de consumat negacionista, ha votat en contra del matrimoni homosexual, de qualsevol tipus de regulació de l'avortament o favor que els passatgers de trens interurbans portessin armes a bord.
Però, exactament, què es votava? El subjecte de l'elecció era un controvertit oleoducte que recorre el país des del nord, amb origen en els pous petrolífers canadencs, fins al sud, fins a Texas. La votació tenia diverses parts; aquesta, de mínims, on es debatia l'acceptació o no de l'escalfament global, i una segona en què es vinculava l'escalfament global a l'acció de l'home. Aquesta segona part, però, no es va aprovar: hi va haver 49 vots a favor i 50 en contra.
Wicker va ser l'únic que va votar que no a ambdues coses. I quina mena de coneixements científics té Wicker per dir tal cosa? Científics, cap. La seva experiència professional gira sobre el seu rang de tinent coronel de l'Exèrcit dels EUA, en el qual va servir durant 28 anys, i els seus gairebé tres dècades amb càrrec públic, primer com a senador estatal, després com a congressista i, actualment, com a senador nacional. A més, és diaca d'una congregació baptista a la petita localitat on viu, Tupelo, de menys de 40.000 habitants (tota una metròpolis, si es compara amb la diminuta Pontotoc, de tot just 6.000, on va néixer).
En realitat, l'argument Wicker per defensar la seva postura ve d'un nombrós grup de científics (més de 30.000 signants) que va subscriure un document qüestionant la validesa de la postura majoritària de la comunitat científica. El problema era que aquest grup, coordinat per l'Institut de Ciència i Medicina d'Oregon, no era d'experts climàtics, precisament: fins zoòlegs integraven la nòmina de suposats ambientalistes contra l'evidència científica del canvi climàtic.
El problema del 'Global warming petition project', que així es diu (ull al web), és que l'instigador és un vell conegut del món del lobby: Frederick Seitz, un físic que es va embutxacar uns 35 milions d'euros de les companyies tabaqueres per posar en marxa una sèrie d'informes científics en què es posaven en qüestió els efectes negatius del tabac. De la mateixa manera hi ha companyies com BP afavorint les campanyes de no pocs membres del Tea Party, l'escissió ultraconservadora dels republicans als EUA.
De fet, la qüestió del canvi climàtic té més fonaments ideològics que científics. Un sondeig assenyalava que, en el partit de Wicker, obviant els representants del Tea Party, tot just un 13% de membres dubtava en realitat de l'existència del canvi climàtic.
Wicker és únic, però Wickers n'hi ha molts. N'hi ha a Austràlia, on alguns hi veuen una «mesura socialista» el de gravar amb impostos les emissions de carboni, i n'hi ha a Europa, com Nigel Farage, el líder de l'emergent UKIP britànic
Malgrat tot l'anterior, Wicker ha estat triat diverses vegades per Obama. Una, per exemple, per a exercir de representant d'EUA en una assemblea de l'ONU, i una altra per dirigir-se al Esmorzar d'oració (aquest al qual també va acudir Zapatero un cop com a convidat).
En qualsevol cas, la fama de Wicker transcendeix la seva postura amb el canvi climàtic: ell va ser el responsable de tensar les relacions amb Rússia fa uns mesos, que va portar el president Putin a revisar el programa d'adopció de nens russos per part de ciutadans nord-americans. Al final ell també contribueix, a la seva manera, a l'escalfament (diplomàtic) global.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada