El Card Marià.

Una herba que creix per molt racons, encara que la seva fisonomia ens fa que la mirem de lluny. Les seves punxes li confereixen un aspecte agressiu i pocs si acosten, però darrera la seva aparença salvatge si amaguen grans propietats.

La seva morfologia és digne del millor disseny, la seva roseta de fulles disposades geomètricament amb un color verd clar amb taques blanques platejades, li donen un toc distintiu que la fa diferent a totes les seves companyes i altres membres de la seva família. Durant el hivern comença a créixer fins a l’estiu, quan desenvolupa una gran planta de fins a 1,50 m d’alçada, amb les seves flors liles, que són un gran reclam per molts d’insectes, els quals troben aliment en el seu pol·len. És una planta bianual que creix per tota la mediterrània en qualsevol lloc a prop de cultius o camins. No requereix sòls molt fèrtils encara que li agraden zones humides i amb sòl profund.

Però les fulles del Card marià(Silybum marianum) i les seves llavors guarden grans secrets darrera la seva aparença els beneficis són incalculables. Les fulles es poden menjar en amanides, tallant-li les punxes o ve bullides juntament amb l’arrel o tija, són molt bones especialment per les malalties del fetge, el pàncrees, les pedres al ronyó i la vesícula biliar. Fins i tot, en Josep Pàmies diu que redueix i indueix les cèl·lules canceroses al suïcidi. Les llavors s’utilitzen per pèrdues menstruals i hemorràgies, per malalties infeccioses i també el asma.

El seu principi actiu és la silimarina, no presenta cap tipus de toxicitat, però pot tenir contraindicacions en persones sensibles a les plantes compostes o de la família asteràcia o al mateix card marià.