El plantatge, petit però valent

Del bloc Gastronomia Salvatge i Cuina silvestre us deixo aquest apunt sobre el plantatge, unes de les herbes més esteses i amb moltes aplicacions, fins i tot a la cuina. Espero que us agradi tant, com en a mi.

Al Plantatge de fulla estreta no li espanta l'hivern. El sobreviu gràcies a la seva gran vitalitat i fortalesa. Es d'aquelles plantes que sempre sobreviu, hivern i estiu, amb sequera o sense... Amb poca terra o amb molta... Creixerà més o menys, però és una planta de les que sempre en trobem una mostra.
Ara, amb el fred, la neu i les gelades, el podem trobar en petites mates, més aviat esquifides, però que creixen amb gran fortalesa i amb unes rosetes basals amb fulles molt tendres, apropiades per barrejar amb una amanida. A la primavera les trobarem formant grans rosetes atapeïdes de fullam i ufanoses.



Tots els plantatges són comestibles si són ben tendres.Hi ha tres tipus de Plantatges: Plantago major, plantago media i plantago lanceolata, que és el que té les fulles més estretes i és el que més abunda ara, al mig de l'hivern. En aquests moments, les seves fulles són menudes, arronsades, com si estesin espantades pel fred, però molt tendres. Més endavant, les fulles s'estiraran i creixeran fins a un pam d'alçada, en forma de llança, i del mig de la roseta, en sortiran les flors.

El Plantago lanceolata (que veieu en les fotografies adjuntes), és una planta herbàcia perenne i la més resistent de totes les del seu gènere, ja que tant el trobem en llocs humits, com en camps secs o al mig d'un camí, on malgrat que el trepitgin, segueix resistint i creixent.
La manera de reconèixer el plantatge és a través dels 5 nervis que recorren les seves fulles, de dalt a baix, formant una mena de fils.


Comestibilitat:
Dels Plantatges n'aprofitarem les fulles en el seu estat més tendre, ja que sinó ens faran fils. Es poden consumir bullits com a verdura, però també crus en amanides, o trinxats i barrejats amb altres verdures. No és una planta gustosa ni aromàtica, sinó bastant neutra, però té un gran interès pel seu contingut en vitamina C: per 100 gr de fulles fresques, s'obtenen 70 gr. de vitamina C. Conté també mucílag i àcid silícic. Per tant, des del punt de vista medicinal, és una planta apropiada pels refredats.
Altres usos:

El suc dels plantatges tenen propietats astringents, hemostàtiques i vulneràries, això els fa indicats per guarir o calmar petites ferides externes. En cas de picada d'una abella o d'ortigues o similar, agafeu unes fulles de plantatge, matxuqueu-les perquè treguin suc i us fregueu la part irritada: l'efecte calmant és immediat i eficient.




Recepta: Boletes de formatge i plantatge
Un plat petit ple de fulles tendres de plantatge, unes branquetes de fonoll, una rodanxa de formatge de cabra tipus "rulo", llimona, nous i oli d'oliva. (us hi sortiran unes 6-8 boletes)


Amb una forquilla aixafeu el formatge. Talleu les herbes (el plantatge i el fonoll) ben menudes i barregeu-les amb el formatge, unes gotes de llimona i un raig d'oli. Aixafeu aquesta barreja fins que quedi ben barrejada. Feu unes boletes amb la ma (si la barreja és massa pastosa, poseu-la a la nevera i quan estigui freda, podreu fer les boles sense problema).
Torreu les nous en una paella, piqueu-les nous ben fines, i "enfarineu" les boles per aquest trinxat de nous, que quedin ben cobertes.
El resultat és una bola de formatge, tova, amb regust d'herbes i cruixent de nou torrada.