LLUNA PLENA
Si en l’òrbita zenital
en matèria de la Lluna
de l’inspirat poeta,
tòpic, núvia blanca o bruna,
un americà informal,
com si fos una ximpleta,
fent-li passes, una a una,
l’ha petjada, tan se val.
Pel científic és tangible
la veritat demostrable.
Pel trobador apacible,
manso, tou o irascible,
tot esquema és transformable.
Cantellut, llis o amable.
Si el savi la toca de prop,
la trepitja i fins la rasca.
L’astrònom pacient i devot
la mira i cau en basca;
jo proclamo ací, senyors,
que allí dalt hi ha una caseta
on fins hi creixen les flors
i hi habita un poeta.
Francesc Morera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada