El pebrot (Capsicum sp) pertany a la família de les solanàcies, i podem associar-lo amb les albergínies i els tomàquets. És originaria de la zona andina de Amèrica del Sud.
La pebrotera és un conreu d’estiu, encara que en algunes zones arran de costa es pot cultivar a la primavera i fins ben entrada la tardor.
La pebrera és poc exigent amb aigua i sòl, però si amb temperatura que té ser propera als vint graus de mínim, li agraden per tant els dies càlids. No presenta problemes fitosanitaris importants en un hort natural on la diversitat procura diferents éssers en cada habitat i mantenen un equilibri que no permet les plagues desenvolupar-se, quatre pugons i ja apareixen les marietes.
El pebrot, especialment els vermells tenen un alt contingut de vitamina C, més que els cítrics, és important en l’assimilació del ferro, el calci i altres aminoàcids. Com a propietats medicinals és diu
que es cicatritzant i ajuda a les defenses del cos, entre altres.El pebrot és consumeix en cru, molt o cuinat en diversos plats n’hi ha de dolços i picant molt utilitzat a la cuina, especialment en la salsa romesco s’utilitza la nyora una classe de pebrot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada