Font: Canigó de viquipedia
El Canigó és una muntanya del Pirineu que es troba entre les comarques de Conflent, el Vallespir i Roselló. Té 2784 md’alçada. El rei Pere el Gran va ésser el primer en fer l’ascensió al cim el 1285.
La vegetació al massís del Canigó és diversa i esta format per un bon model de successió d'estatges vegetatius. La progressió d' hàbitats des de la seva falda fins els estatges alpins al cim amb domini de bruguerola (Calluna vulgaris), estepa de muntanya (Cistus laurifolius) i ginebre (Juniperus communis) a l'estatge montà, passant pels boscos subalpins de pi roig (Pinus sylvestris), pi negre (Pinus mugo subsp.uncinata) i avet (Abies alba), per formacions de neret(Rhododendron ferrugineum) i bàlec (Genista balansae subsp. europaea), fins a les particulars comunitats de flora de roquissar silícic a diferents altituds, amb el violer de Sant Josep(Primula latifolia).
El 23 de juny, la Flama del Canigó arriba a les poblacions catalanes per encendre el focs de la nit de Sant Joan quan celebrem el solstici d’estiu, el dia més llarg i la nit més curta, que dona l’entrada a l’estació càlida a l’hemisferi del nord. La flama del Canigó representa una tradició catalana que es va estendre a partir de l’idea que va néixer a la Catalunya Nord, l’any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer "Canigó" va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó (2.784 metres).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada