"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

dimecres, 15 de juny de 2011

ECLIPSI DE LLUNA

 Font: www.astrogirona.com

És tímida Selene? (observació pública de l'eclipsi de Lluna a la platja de Tossa de Mar)

imatge de Rafa

15/06/2011 - 20:30
16/06/2011 - 00:00
“I Marduk va mirar el cel encès pel Sol i la Terra que trepitjava i va pensar que aquell seria un bon indret perquè els seus hi prosperessin i Marduk, en la seva saviesa i bondat, va dotar la Terra de Vida i a la Vida d’Intel•ligència. I, en efecte, els seus fills van prosperar i van créixer en nombre i van esdevenir Homes, i Marduk, en la seva generositat, va disposar que aparegués la Lluna i li va confiar la Nit, i la va fer la seva criatura de la foscor per sempre, per tal de mesurar el temps en dies i nits, i les nits i els dies en mesos i els mesos en anys, per tal que els Homes lloessin Marduk i no perdre el compte dels dies de llur Existència i recordar així eternament llur Naixement”.
Aquest és l’origen de la Lluna (i de passada del calendari) segons les llegendes assiri-babilòniques del segle VII a.C., llegendes que relaten la creació del Món d’una manera més o menys romàntica. El cert és, però, que l’origen de Selene, la nostra companya còsmica, va ser molt més caòtic i producte d’un dels cataclismes més greus que ha patit mai la nostra Terra.
Fa 4417 milions d’anys, quan la Terra era verge i jove, el nostre món va rebre l’impacte de grans objectes de mida planetària, residus del naixement del Sistema Solar, antics navegants com gegantines naus a la deriva, i com a conseqüència de les col•lisions gran quantitat de material terrestre i meteòric va ser expulsat i va quedar en òrbita al voltant de la Terra. Més tard, aquestes restes van xocar entre si infinitament i s’anaren fonent i amalgamant, i després, un cop refredades i extingida la calor dels xocs terribles, la Lluna pròpiament dita va rebre per primera vegada la llum del Sol. La gravetat terrestre la va col•locar a una distància mitjana de nosaltres de 352.000 km i des de llavors la seva presència acompanya les nostres nits i ens alleuja de la foscor del Temps.
Excepte quan en algunes nits de Lluna plena potser Selene es torna tímida als nostres ulls, curiosos, i mitjançant una gran carambola còsmica, la Lluna s’eclipsa.
Eclipsis de Lluna
Un eclipsi de Lluna es produeix quan la Lluna plena passa per la línia imaginària que uneix els centres del Sol i de la Terra i entra en el con d’ombra projectat per la Terra il•luminada pel Sol (S). La Terra projecta en l’espai un con de foscor total (ombra, U), envoltat d’una zona de foscor parcial (penombra, P) i, en conseqüència, poden donar-se tres tipus d’eclipsi: (1) eclipsi penombral, quan la Lluna entra en la zona de penombra; (2) eclipsi total, quan la Lluna entra totalment en la zona d’ombra; i (3) eclipsi parcial, quan la Lluna entra parcialment en l’ombra i la resta de Selene en la penombra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...