"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

dijous, 9 de juny de 2011

La societat ha de reconèixer tots els valors dels boscos

Font: www.avui.cat
La importància social dels boscos és molt superior al preu de la fusta” · “Barcelona és un punt estratègic important.


Foto: ORIOL DURAN

Barcelona es convertirà en breu en la segona capital de l'Institut Forestal Europeu (IFE), un organisme que es dedica a la recerca científica i el suport a les polítiques de gestió dels boscos. Fa just un mes, l'IFE –amb seu principal a Joensuu, Finlàndia– va confirmar que la seves oficina de polítiques globals i oficina regional mediterrània s'instal·laran al pavelló Leopold del recinte històric de l'hospital de Sant Pau, a Barcelona. El director de l'IFE, Risto Päivinen, explica quins són els reptes de la gestió forestal a Europa i el paper de capital catalana.

Com afecta el canvi climàtic els boscos d'Europa?

Depèn de cada zona. Al nord d'Europa, el canvi climàtic pot incrementar les temperatures i promoure un més gran creixements dels arbres, però també hi pot haver més malalties i tempestes destructives. Al sud, els períodes de sequera poden ser més llargs i el risc d'incendis forestals s'incrementarà.

La correcta gestió dels boscos podria contribuir a aturar l'impacte del canvi climàtic?

Per descomptat. Els boscos poden ajudar a reduir la concentració
de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera. Els científics diem que el bosc segresta carboni en forma de fusta. Però aquesta és una qüestió global perquè Europa pot estar incrementant la seva extensió forestal però, per contra, els boscos tropicals del planeta s'estan reduint.

Com es pot millorar la gestió del bosc en benefici del clima?

De dues maneres. Per una banda, evitant la desforestació. D'una altra, fent servir la fusta en aplicacions de gran qualitat, de manera que es conservi durant llargs períodes de temps i el carboni trigui molt a tornar a l'atmosfera. Un exemple: en els països nòrdics l'ús de la fusta de qualitat és cada vagada més habitual i actualment fins i tot s'autoritza la construcció d' edificis de quatre i cinc plantes amb fusta.

Quina nota mereix la gestió dels boscos a Europa?

L'extensió ocupada pels boscos i la massa de fusta dels boscos d'Europa estan creixent des de fa anys, en part per l'abandonament d'antigues zones agrícoles. En general, la gestió forestal a Europa és millor que en altres zones del planeta però existeixen realitats regionals evidents. Als països del nord, l'explotació de la fusta és una activitat rendible per als propietaris forestals i això ajuda que se'n faci una gestió sostenible. Al sud, la fusta ha deixat de ser rendible per ella sola i, per compensar-ho, la societat ha de reconèixer tots els valors, elements i beneficis que aporten els boscos. La importància social dels boscos és molt superior al preu de la fusta.

Com per exemple, el manteniment de la biodiversitat?

L'IFE ha realitzat molts estudis que mostren les relacions positives entre boscos i biodiversitat. De fet, un dels canvis positius que s'han produït en la gestió forestal europea és la valoració de la biodiversitat, sense abandonar el seu aprofitament econòmic. Un bosc amb diversitat biològica, amb moltes espècies d'animals i plantes que conviuen de forma equilibrada, és un bosc ric i amb futur. Un bosc uniforme i simple és un bosc exposat a molts més riscos, com les infeccions.

Incendis forestals...

Abans de parlar d'extinció d'incendis cal recordar que la lluita contra el foc comença per la prevenció. Després, davant realitats com la del canvi climàtic, amb un increment de les sequeres, cal gestionar millor els boscos amenaçats, potenciar les espècies resistents i evitar les masses uniformes amb la creació d'un mosaic amb franges naturals que ajudin a aturar l'extensió dels incendis.

Quines són les línies principals d'actuació de l'IFE?

El treball de l'IFE se centra en dos apartats molt relacionats entre si: d'una banda a la recerca científica i, d'altra, a l'assessorament les polítiques globals, per exemple en temes com la prevenció de les tales il·legals. Aquest segon apartat, que es tractarà des de l'oficina que s'instal·larà a Barcelona, s'ocuparà dels temes que s'encarreguin des la comissió de l'IFE i els països participants en aquest institut. De moment, tenim en funcionament dos programes de polítiques globals dedicats a la tala il·legal als boscos tropicals i l'impacte del canvi climàtic en la desforestació.

I en l'apartat de recerca?

Una línia molt important és la recerca en gestió forestal i funcionament d'ecosistemes en un context de canvi climàtic. És a dir, com hem de planejar el futur per mantenir la sostenibilitat dels boscos d'Europa. Perquè potser amb el canvi climàtic ha canviat la densitat dels boscos o s'està produint una substitució de les espècies. D'altra banda, en una investigació més econòmica, la recerca de l'IFE va dirigida al que dèiem abans, valorar els serveis que generen els boscos a la societat. A l'IFE hi participen 135 centres associats, des de centres de recerca i universitats fins a organitzacions no governamentals i indústries, que poden treballar en xarxa. L'IFE pot mobilitzar els millors especialistes en cada àrea per fer recerca o assessorar en noves polítiques i gestió forestals.

Quin serà el paper de Catalunya i Barcelona en aquesta estructura?

Les relacions es van iniciar fa deu anys, quan es va posar en marxa des de Barcelona un dels primers programes de l'IFE, que va coordinar el professor Marc Palahí. També a Barcelona és va crear la primera oficina regional de l'institut, dedicada a l'àrea del sud d'Europa. Quan es va plantejar la possibilitat d'instal·lar una de les oficines principals de l'IFE fora de Finlàndia, i tenint en consideració la bona experiència de l'oficina regional, es va pensar en Barcelona. La proposta d'instal·lar l'oficina al recinte històric de l'hospital de Sant Pau va ser considera molt positivament perquè aporta condicions molt bones i un ambient de treball innovador, amb molts altres equips internacionals treballant a prop i amb molta visibilitat. En el futur, veiem que l'IFE estarà format per dos grans centres: un al nord, l'actual seu de Joensuu, a Finlàndia, on treballen uns 50 científics, i l'altre a Barcelona, on treballaran aviat unes 25 persones. A Brussel·les, l'IFE té una oficina més petita dedicada a qüestions més polítiques. Els dos centres de Joensuu poden cobrir les realitats diferents dels boscos del nord i del sud d'Europa. Barcelona, a més, és un lloc estratègic també per la creixent importància de les polítiques mediterrànies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...