"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

divendres, 4 de febrer de 2011

Vitòria, 'capital verda europea' 2012

Autor: Anna Boluda
Font: www.sostenible.cat

Després d'Estocolm i Hamburg, Vitòria serà la tercera ciutat es ostentar la capitalitat verda europea, el 2012. Així ho va decidir, a finals del 2010, el jurat d'aquest guardó, per al qual Barcelona va ser finalista en aquesta nova edició. Analitzem doncs la ciutat guanyadora dins la nostra sèrieEcociutats.

Que ha fet de Vitòria capital verda europea 2012? El jurat va destacar especialment la quantitat i qualitat de les zones verdes de la ciutat. La capital del País Basc té uns 240.000 habitants, i tots tenen accés a una àrea verda a menys de 300 metres de casa. Però no només això: Vitòria té unpla específic de lluita contra el canvi climàtic (i s'ha marcat l'objectiu a llarg termini de ser una ciutat neutra en emissions), estratègies per la qualitat de l'aire (incloent-hi mesures sobre les olors que genera l'activitat industrial), diversos programes de protecció i increment de la biodiversitat, un pla de mobilitat sostenible, objectius d'estalvi d'aigua molt ambiciosos i grans campanyes de participació ciutadana.
L'anell verd, la joia de la coronaUn dels trets més destacables de Vitòria és l'anomenat'anell verd', una mena de cinturó que integra natura i urbanisme i que s'ha ampliat en els darrers anys tot recuperant zones degradades. Vitòria està formada per una sèrie de cercles concèntrics, i el casc urbà ocupa el més interior d'ells. L'anell verd envolta la ciutat, en un continu natural que aporta valor ecològic, social i paisatgístic.
La idea es va gestar a principis de la dècada dels 90, com a solució a l'estat de degradació de la perifèria de Vitòria, on hi convivien boscos que havien patit incendis i erosió, però que conservaven un alt valor ecològic, amb pedreres i abocadors de residus. El resultat era una barrera física entre la zona urbana i els espais rurals i agrícoles dels voltants de Vitòria, i amb condicions de força inseguretat per als qui volguessin passejar-se.
Un projecte a gran escala va apostar per la recuperació de tota l'àrea, que ara ja inclou cinc grans parcs interconnectats per trams arbrats o ribes fluvials, i integrats amb la resta de la ciutat. L'anell verd serveix de connexió entre l'àmbit urbà, les zones naturals i el voltant rural, i actualment ja ocupa 613 hectàrees, més de la meitat de la superfície total prevista (al voltant de mil hectàrees) quan estigui complet.

L'anell verd ha esdevingut un lloc d'ús per a l'oci dels ciutadans, però l'espai serveix també com a entorn de sensibilització i educació ambiental, tant per a escolars com per a la població en general. Inclou diversos itineraris i passejades, tallers i zones de planters, que més tard és reparteixen entre la població gratuïtament, amb consells sobre com cuidar les plantes.
Una de les activitats més cridaneres són els horts per a la ciutadania. Des de 1998 s'han habilitat més de 300 parcel·les individuals de 50 o 75 metres quadrats, i d'altres més grans d'ús comunitari, a diversos punts de les ribes fluvials. Els usuaris participen en cursos d'horticultura per a adults organitzats per l'ajuntament, i a hores d'ara en totes les parcel·les es practica l'agricultura ecològica.

46 metres quadrats de zona verda... per persona!Més enllà de l'anell, la propera capital verda europea té tot un seguit de parcs i jardins que fan que el total de zones verdes de la ciutat, que s'han doblat al llarg dels darrers 35 anys, suposin un terç de la superfície municipal. Això és, com a mitjana, més de 46 metres quadrats d'àrea verda... per habitant!
La gran majoria d'aquests espais estan pensats per a l'ús públic i estan oberts les 24 hores del dia. Estan distribuïts de manera bastant homogènia per tota la ciutat, a excepció del casc antic medieval i un parell de zones industrials. Per això tenen un resultat aclaparador en un dels indicadors que valora el jurat de la capital verda europea: el percentatge d'habitants que viuen a menys de 300 metres d'una zona verda, i que en el cas de Vitòria és pràcticament tots.
Totes les zones verdes, les que ja existien i les que es van creant als barris sorgits amb l'expansió urbanística, tenen reg automatitzat i variable en funció del temps atmosfèric, i es tracten sense usar pesticides.
Biodiversitat en augment

La profusió d'àrees verdes a la ciutat facilita la conservació de la biodiversitat, però a més es fan esforços per protegir-la i augmentar-la. Així, hi ha programes de monitoreig de flora i fauna, i es treballa per pal·liar la fragmentació dels hàbitats. També s'estan posant en marxa mesures de protecció davant de la contaminació lumínica, i plans per protegir les espècies amenaçades i frenar l'expansió de les invasores.
A Vitòria s'han comptabilitzat 381 espècies d'arbres i arbustos, unes 12.000 masses vegetals catalogades i més de 130.000 arbres de 150 espècies. A més, en els últims anys s'han reforestat diverses àrees, incloent-hi part de l'anell verd, amb espècies nadiues.

Part de la reforestació s'ha fet a través de la campanya'adopta un arbre i creix amb ell', en què els participants, majoritàriament escolars, es fan càrrec d'un plantó des del mes de desembre, i després de cuidar-lo durant uns mesos a casa, el planten i l'abonen un dia de primavera al lloc assignat.
Entre les mesures de potenciació de la biodiversitat destaca la cura que es té a l'hora de triar les llavors de gespa per a parcs i jardins, tot decantant-se per les que faciliten l'aparició d'invertebrats que atreuen els ocells. De la mateixa manera, es planifica la tria de plantes en favor de les que generen l'ombra que potenciarà la presència d'aus.
Per tal d'incrementar la protecció de la biodiversitat, l'ajuntament de Vitòria ha proposat la designació com a Parc Natural dels boscos que envolten l'àrea metropolitana, i el govern basc ha iniciat el procés per aconseguir-ho.
Menys consum d'aigua per habitantTambé cal destacar que Vitòria s'ha marcat l'objectiu de reduir el consum d'aigua potable per sota dels cent litres per persona i dia. De moment han aconseguit baixar de 130 litres per persona i dia el 2001 a 117 el 2009.
S'han aplicat diverses mesures per millorar el subministrament, eliminar les fuites, i millorar la qualitat de l'aigua. Però la clau està en la conscienciació per aconseguir un consum responsable de tota la població. Ara s'ha posat en marxa una oficina d'informació sobre eficiència en l'ús de l'aigua, i en els últims anys s'han realitzat moltes campanyes per millorar-ne l'ús, tant en l'àmbit domèstic com en els comerços, la indústria i edificis institucionals, com ara instal·lacions esportives, centres cívics o escoles.
En els últims anys s'han actualitzat també les tarifes de l'aigua, amb l'objectiu de fomentar-ne l'estalvi, i per això s'han creat blocs de consum, de manera que es penalitza el consum abusiu. És a dir, els primers litres són més barats, i els que sobrepassen l'ús habitual, es paguen més cars. Per altra banda, l'empresa municipal d'aigües destina l'1% del pressupost anual a projectes d'abastiment d'aigua en països en desenvolupament.

Ara capital, després el futurMés enllà del títol de capital verda europea, Vitòria ja té diversos projectes per continuar avançant cap a la sostenibilitat. Un d'ells se centra en donar més impuls a lacombinació de transport públic i bicicleta. Ara ja tenen més de 90 km de vies per a vianants i ciclistes, i l'objectiu és crear una xarxa de camins ecològics que garanteixin l'accés des de la ciutat a tots els espais d'interès natural. També es vol recuperar més espai urbà per als vianants i limitar les àrees per als cotxes, amb zones de circulació restringida únicament als residents i al repartiment de les mercaderies.
Per altra banda, està previst limitar l'ús del sòl en la nova planificació urbanística i aplicar criteris de sostenibilitat i accessibilitat en la renovació dels barris més antics, mentre es continua augmentant la superfície de l'anell verd.
Una de les novetats previstes per al 2012, l'any de la capitalitat, és la inauguració d'un nou jardí botànic, amb una superfície de 48 hectàrees, que reproduirà la vegetació de les diferents regions europees, amb especial atenció a les de la península ibèrica.
Per últim, la capital basca també s'ha marcat com a objectius reduir el consum d'energia i la generació de residus, i posicionar la ciutat com a referent sostenible en l'àmbit internacional, per tal de captar recursos econòmics i turístics.
De bon segur que l'etiqueta de Capital Verda Europea serà una bona ajuda.
Si voleu més informació, podeu consultar el dossier presentat al jurat del premi de Capital Verda Europea, i el vídeo de presentació de la candidatura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...