Ahir al vespre, em vaig assabentar de que en Santi Santamaria un dels millors xefs catalans ens va deixar, va patir un desmai i no el van poder reanimar. Des de aquí les meves condolences a la família i les seves amistats.
Com diu el últim apunt del seu blog personal ‘Un Mestre’, comença ”Fa pocs dies, Santi Santamaria em va donar un text a corregir. No parlava de cuina, sinó de l’amor; de l’amor que li transmetia el bosc que el seu pare li va regalar: un tros de terra on va plantar-hi uns arbres, deia en Santi, “que he vist créixer al llarg de la meva vida i que potser em sobreviuran. Aquest és un bosc d’amor entre generacions i enllà del temps, i d’amor és la seva aroma” .
Per a mi, que no el coneixia personalment, ha sigut un personatge que sabia crear-te el dubte, defensor dels productes de la terra, les seves critiques han fet pensar i crear opinió. El dubte i la informació ens ajuden a tenir opinions fonamentades i contrarestades, el que es bo per l’educació personal de cadascú.
Cuino cada dia, si pot ser del meu hort, com a mínim 3 ingredients, el dia que puc fer el primer plat, el segon plat i els postres de la meva producció soc feliç. Els cuiners i les cuineres hi dediquem molt de temps, entre triar, comprar la matèria prima i desprès cuinar-la, perquè els comensals amb gana en deu minuts s’han cruspit el dinar, el berenar o el sopar, en aquest aspecte la cuina és ingrata i per això, considero en Santi un heroi dels fogons. Ell i la seva família han sabut fer una empresa de prestigi arreu del món, reconeguda alt nivell i espero que els seus continuïn comunicant el seu missatge.
El seu darrer apunt del 11 de febrer és molt interessant. Aquí teniu l’enllaç ‘Amb tot el respecte, Sr. President’
Et trobarem a faltar.
Una abraçada des d'aqui, perque per a ser un bon cuiner s'ha de saber que la cuina no comença i acaba als fogons...!
ResponElimina