TALLER DE PLANTES DE BULB ALS JARDINS DE MAS MAIENSA.

En aquest taller aprendràs a conéixer les diferents plantes de bulb d'estiu que s'adapten a la nostra climatologia per gaudir de flors i color al jardí durant l'estiu.

I com sempre podràs resoldre dubtes i endur-te els millors consells.

No t'ho perdis.

Per mes informació: jardinsmasmaiensa@gmail.com

SISENA FIRA DE LA FLOR I EL PLANTER DE SALT 2014

Aquest diumenge vine a gaudir al Parc del Rec Monar a Salt de la Fira de la Flor i el Planter. Trobaràs estris, flors, planter i també horts quadrats.

Per sisè any es convoca aquesta fira on hi hauran 17 parades relacionades amb l'horta i la flor. Divendres es realitzen diferents xerrades sobre els productes de proximitat i sobre els insectes beneficials. Dissabte a la tarda es farà una visita per les hortes.

Per mes informació us deixo l'enllaç: Diari de Girona

EL PARC DEL REC MONAR

www.saltlavila.cat

El Parc del Rec Monar esta situat a la vila de Salt i segueix el curs de la sèquia Monar que distribueix l'aigua del riu Ter a les hortes i la desguassa al riu Onyar. Es coneixen referències històriques del s.XI i ha tingut interès des de molins i fargues en època medieval fins les industries tèxtils del segle XIX.

És també una zona de transit entre la zona urbana i la zona agrícola, per tant s'ha intentat mantenir un ambient natural on l'aigua és la protagonista.

Ocupa 4,5 hectàrea i esta dissenyat en varies zones verdes comunicades per camins de gresa, en aquestes zones hi han jocs infantils, espais d'esbarjo com les pistes de petanca i zones de descans. L'arbre principal és el pollancre.

Nova apagada pel planeta aquest dissabte

De la web Mon Sostenible us deixo aquest apunt sobre l'hora del Planeta que es celebra cada any per iniciativa de WWF

Aquest dissabte 29 de març es celebra una nova edició de l'Hora del Planeta, aquest esdeveniment mundial promogut per WWF, World Wide Fund for Nature, que va començar l'any 2007 a Sidney amb una apagada simbòlica i modesta d'alguns edificis de la ciutat, però que amb el temps s'ha anat estenent a tot el món i en només 3 anys va arribar a 5,251 ciutats i 135 països i territoris de tots els continents. L'Hora del Planeta es celebra sempre el darrer dissabte del mes de març i suposa una apagada d'una hora de durada. Tot i que hi ha veus que diuen que no serveix de gaire i d'altres que s'hauria de fer en un dia de cada dia si realment es vol complir l'objectiu de reudir emissions de CO2, la veritat és que la iniciativa cada any aplega més ciutats i edificis emblemàtics i va agafant més força simbòlica, fet que redunda en un increment de la consciència. La iniciativa coincideix també amb el canvi d'hora que tindrà lloc la matinada de dissabte a diumenge en que haurem d'avançar una hora els rellotges, i amb l'anunci fet pel govern central sobre la nova manera de computar el rebut de la llum.
L'apagada d'aquest dissabte està convocada de 20:30h a 21:30h

L'Hora del Planeta o L'Hora de la Terra és un esdeveniment internacional promocionat per World Wide Fund for Nature (WWF) que se celebra l'últim dissabte de Març de cada any i que consisteix en una apagada elèctrica voluntaria, en què es demana a cases i empreses que apaguin els llums i altres aparells elèctrics durant una hora.

Amb aquest esdeveniment es vol conscienciar la societat sobre la necessitat de prendre mesures contra el canvi climàtic antropogènic i les emisions contaminants, així com estalviar energia i disminuir la contaminació llumínica. Segons els organitzadors de l'esdeveniment, apagar o reduir l'energia als negocis, cases i altres llocs, reduirà les emissions de CO2. L'Hora del Planeta va ser creada per WW i The Sydney Morning Herald (un diari amb seu a la ciutat de Sydney, Australia). La primera Hora del Planeta es va celebrar en aquesta mateixa ciutat el 31 de març de 2007, entre les 19:30 y les 20:30. L'estalvi d'energia a Sydney durant aquella hora es va estimar entre el 2,1% i 10,2%, amb la participació d'aproximadament 2,2 milions de australians. Seguint l'exemple de Sydney, moltes altres ciutats, a Canadà i altres països van adoptar l'esdeveniment dissabte 29 de març de 2008, de 19:30 a 20:30. L'Hora del Planeta del 2010 es va celebrar el 27 de març de 20:30 a 21:30, hora local a cada país.


Article: MónSOStenible
Font: WWF

TALLER DE DIVISIÓ I EMPELTAR ALS JARDINS DE MAS MAIENSA

Aquesta setmana del 24  al 30 de març taller de divisió i empeltar. En aquest taller aprendràs la tècnica de dividir i empeltar les plantes per que puguis propagar les plantes d'una forma senzilla i segura.

I com sempre podràs resoldre dubtes i endur-te els millors consells.

No t'ho perdis.

Per mes informació: jardinsmasmaiensa@gmail.com

Dia Mundial del Aigua

De la web mon sostenible us deixo aquest article sobre el Dia Mundial del Aigua.
Aigua i energia, lema del dia mundial de l'aigua d'aquest any
El 22 de març de 2014 se celebra una nova edició del Dia Mundial de l'Aigua, enguany sota el lema "Aigua i energia". El Dia Mundial de l'Aigua va ser declarat per resolució l'Assemblea General de les Nacions Unides el 22 de març de l'any 1993. Aquesta diada va ser proposada formalment per l'Agenda 21 de la Conferència de les Nacions Unides pel mediambient i el desenvolupament de Rio de Janeiro. Es va començar a celebrar des de l'any 1993. Les nacions unides i els estats membres dediquen aquest dia a implementar les recomanacions de les Nacions Unides i a promoure activitats concretes dins dels seus països respecte als recursos mundials d'aigua. Cada any una o diverses de les agències de l'ONU involucrades en els temes de l'aigua prenen la iniciativa de promoure i coordinar activitats internacionals durant el dia mundial de l'aigua. A més de les accions de l'ONU diverses organitzacions no governamentals promouen la puresa de l'aigua i els hàbitats sostenibles aquàtics durant aquest dia.
A tot Catalunya, el nivell dels embassaments se situa en el 78%, disset punts més que l'any passat
Els embassaments de les conques internes catalanes estan al voltant del 78% de la seva capacitat (541 hm3), 17 punts més que fa un any (61% i 427 hm3 emmagatzemats), segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua. Amb aquests registres es constata que les reserves embassades s'han mantingut estables durant el darrer mes, fruit de les pluges registrades a les capçaleres dels rius. El sistema Ter-Llobregat se situa al 78% de la seva capacitat (475 hm3), 20 punts més que fa un any, quan emmagatzemava 356 hm3 (58%). Amb aquest volum d'aigua als embassaments es garanteixen totes les demandes ordinàries per a un període aproximat de 15 mesos, segons informa l'ACA en un comunicat. L'embassament de Boadella (Alt Empordà) se situa al 76% de la seva capacitat (46 hm3), 9 punts menys que fa un any, quan emmagatzemava 52 hm3. D'altra banda, els pantans de Foix (Alt Penedès), Siurana (Priorat) i Riudecanyes (Baix Camp) se situen al 100, 97 i 77%, respectivament, uns volums gairebé idèntics als registrats fa un any. Sant Ponç (Solsonès) està al 91%, amb 22 hm3, Susqueda (Selva) al 82% (192 hm3) i la Llosa del Cavall (Solsonès) al 80% (64 hm3)

Amb aquest volum d'aigua embassat es garanteixen les demandes ordinàries per un període aproximat de 15 mesos, tot i que l'ACA recorda que cal continuar amb l'ús eficient de l'aigua i matenir l'estalvi assolit fins ara.

Accions de compromís i projectes de la Fundació Agbar
En el marc de la celebració del Dia Mundial de l'Aigua, la Fundació Agbar ha presentat aquest dijous en el Museu Agbar de les Aigües de Cornellà les seves accions de compromís i els projectes amb els quals col·labora en relació amb la millora de la qualitat de vida dels nens i en aposta pel seu futur. Durant l'acte, al que van assistir el Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Santi Vila i l'alcalde de Cornellà, Antonio Balmón així com alcaldes, regidors i autoritats de l'àrea metropolitana de Barcelona, s'han exposat els diferents projectes que, amb el suport de la Fundació Agbar, tracten de donar oportunitats educatives a tots els nens, amb l'objectiu de contribuir a la seva inclusió social.

Aquestes accions, que tenen com a màxim exponent el Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar, que eximeix el pagament del consum d'aigua a famílies en risc d'exclusió social, exemplifiquen el compromís de la fundació amb el desenvolupament sostenible i l'atenció a les persones i l'educació com a eina per aconseguir el progrés social.

Segons destaco Ángel Simón en la seva intervenció com a president executiu d'Agbar, "el fons de solidaritat de la fundació, que es gestiona en coordinació amb els serveis socials dels ajuntaments, Càritas, Cruz Roja, i Fundació Mambré, ha concecido ja més de 9.000 ajudes que han beneficiat a 25.000 persones". La dotació econòmica prevista per a aquest fons és d'un milió d'euros.

Per la seva banda, Ignacio Escudero, Director General d'Aigües de Barcelona i patró de la Fundació Agbar va ressaltar el compromís d'Agbar amb les persones i especialment amb els nens: "Per això col·laborem amb les organitzacions que treballen per millorar les condicions econòmiques de famílies amb pocs recursos, les que inverteixen en projectes educatius i culturals dirigits als nens, les que ajuden a pal·liar les conseqüències d'una mala alimentació i les que estan al costat dels quals sofreixen llargues malalties".
Article: MónSOStenible
Font: ACN- Fundació Agbar

TALLER DE PLANTAR PATATES SENSE CAVAR ALS JARDINS DE MAS MAIENSA

En aquest taller aprendràs la tècnica de plantar patates sense cavar, veuràs que senzill i divertit és el cultiu de les patates. Tant si només vol fer un tast de patates noves, com si vols tenir una collita per tot l'any.

I com sempre podràs resoldre dubtes i endur-te els millors consells.

No t'ho perdis.

Per mes informació: jardinsmasmaiensa@gmail.com

TRACTAMENTS NATURALS PER LES PLANTES.

greenbe.files.wordpress.com

A continuació trobareu una llista dels tractaments per les plantes inclou els tractaments minerals acceptats per la normativa ecològica europea en aquest moment, tingueu en compte que el coure esta cada dia més questionat, jo no l'aconsello i tampoc el sofre. El millor és el te de compost.

- Te de compost: Afegeix microorganismes i ajuda com a fertilizant. En general per insectes i fongs. Reforça la planta.

- Sabó negre o de sosa: s’utilitza especialmente per insectes com pugó, mosca blanca i altres insectes xupadors que segreguen melassa i provoquen la ‘negrilla’. El efecte netejador de les branques i de la capa de recoberta d’aquest insectes els fa que es desequin. I no trobin aliment per sobreviure.

- Bicarbonat sòdic: S’utilitza per les formigues i també per els fongs en general. Molt poc toxic.

- Llet desnatada: Per els fongs I bacteris.

- Closques d’ou: Per els cargols I baboses.

- Cendres: Per els cargols I formigues. Desinfectant.

- El sofre és fungicida i acaricida contra oidi i motejat. No és perillós per les abelles i és pot utilitzar amb flors. És fitotòxic a temperatures més altes de 28 graus i per sota de 10 graus no actua. Es renta amb les pluges o humitat de la rosada. Precaució al aplicar és irritant. Es pot tirar en pols o diluït en aigua.

- Derivat del sofre: Polisulfur de calci. S’obté de la barreja amb cal viva només aplicable quan no tenim fulla en fruiters i vinya, per netejar de paràsits en formes latents hivernals.

- Coure és un fungicida molt utilitzat per tractaments preventius com míldiu, botridis, roia, repilo i altres. És fitotòxic per algunes plantes i per el sòl on s’acumula i afecta els cucs de terra. Derivats: Caldo bordelès barreja amb calci (sulfat cupric-càlcic), el oxiclorur de coure (menys fitotòxic) o el òxid cúpric.

Altres:

- Silicat de calci: és líquid per malalties fúngiques com preventiu.

- Pols de roca: ajuda a un bon arrelament aplicat al sòl i contra insectes i fongs.

- Argiles: (bentonita o caolí) dessecants o mullants per millorar els efectes d’altres tractaments.

- Sulfat de ferro: com fertilitzant per eliminar molses i repel·lent de llimacs i cargols.

WWF i Atresmedia " reverdeixen " el Parc de Cabañeros

De la web Efe Verde us deixo el següent article. Espero que sigui del vostre  interès. (traducció automàtica).


Més de 3.000 plançons de sureres , roures , arboços i murtes reverdeixen ja algunes zones afectades pels incendis forestals que es van registrar el 2009 i 2012 al Parc Nacional de Cabañeros , En una mà d'obra de reforestació que ha comptat amb l'ajuda dels voluntaris de Atresmedia i l'ONG ecologista WWF .

Els 14.000 missatges solidaris que es van rebre a través de la campanya de Atresmedia , sota el lema "Bosc fes-te ecològic" voluntaris en si han transformat en 3.000 plantes que han estat plantades porció.

L'objectiu of this Campanya del Grup de Comunicació i de WWF és Restaurar Zones afectades Pels Grans Incendis, de com el Parc Nacional de Cabañeros .

Els plançons han estat facilitades pel mateix parc nacional i procedeixen del seu viver de plantes autòctones , permetent la seva millor adaptació i la seva supervivència .

WWF ha recordat que l'any 2012 va ser especialment dur per als boscos espanyols , on es van registrar 15.900 sinistres que van arrasar 210.000 hectàrees .

De tots ells , 38 van ser catalogats com a grans incendis forestals , en cremar -hi més de 500 hectàrees de terreny .

Atresmedia i WWF van posar en marxa a finals de 2012 una campanya per buscar suport per restaurar zones incendiades , comptant també amb la col · laboració de l'Organisme Autònom de Parcs Nacionals del Ministeri d'Agricultura , Medi Ambient i Alimentació i l'Ajuntament de Navas de Estena .

El director del Parc Nacional de Cabañeros , Antonio Ruiz Serrano , en declaracions a Efe , ha assegurat que aquesta activitat posa de manifest el " compromís que els ciutadans demostren amb la conservació de la naturalesa" .

Ruiz Serrano ha lloat la iniciativa empresa per Atresmedia i WWF per contribuir a recuperar les zones més devastades pel foc i ha apuntat que, en qualsevol cas , l'important, "a més de valorar aquests treballs de reforestació , és incidir en les conseqüències tan negatives que pot tenir per als boscos dels incendis forestals " .

També ha assenyalat que cal una major conscienciació social per evitar que en el futur es puguin seguir produint incendis forestals , després dels quals estigui l'acció humana voluntària o involuntària .

Antonio Ruiz Serrano ha destacat que l'actuació de WWF s'ha centrat a recuperar " part " de les zones cremades , més vulnerables per l'erosió com a conseqüència de la desaparició de la vegetació que les cobrien . EFE

11M = 11 de març del 2004 i 2011.

Avui fa 10 anys del pitjor atemptat terrorista a Europa comės per un grup islàmista, en el que van morir gent innocent i altres van quedar ferits de per vida. I el Sr. Aznar encara parla de la . conspiració.

I ara fa 3 anys al Japó un sutnami va destruir la Central nuclear de Fukushima, el silenci envolta la informació, poc en sabem i ningú explica amb claritat quina és la situació.

El temps passa però la veritat s' amaga o es calla.  En aquest segle XXI moltes coses cal que canviin per un mon millor.

I avui és el meu aniversari, com el de milers d'altres persones al planeta terra que no podem canviar.  Però si cel.lebrar en un altre dia.

TALLER ÚS COSMÈTIC I TERAPÈUTIC DEL FANG ALS JARDINS DE MAS MAIENSA

En aquest taller aprendràs a fer algun cosmètic natural amb el fang com pasta dentrifica i altres i també els seus valors terapèutics.

I com sempre podràs resoldre dubtes i endur-te els millors consells.

No t'ho perdis.

Per mes informació: jardinsmasmaiensa@gmail.com

QUÈ SÓN ELS PREPARATS MINERALS NATURALS PER LES PLANTES?.

Els tractaments minerals per les plantes són normalment productes químics o bioquímics i fins i tot barreges on poden coexistir elements biològics com el iogurt o la llet, acceptats per la normativa europea per agricultura ecològica. No són productes de síntesis per tant actuen sobre la plaga o malaltia per ingesta o contacte.

Considerem plaga tot insecte o aràcnid que per excés de població es converteix en un problema per les plantes cultivades. Considerem malaltia a tot fong, bacteri o virus que ataca la planta i per les condicions de temperatura i humitat es desenvolupa fàcilment provoquen taques, assecament o podridura de les fulles, tiges, fruits, flors i com no de les arrels.

Els tractaments minerals encara que reconeguts per agricultura ecològica són tractaments i els minerals que utilitzem no són específics, per això la seva aplicació té les desavantatges de qualsevol altre producte químic que utilitzem en agricultura convencional. Tanmateix, hem de fer les aplicacions amb compte, només sobre els individus afectats i com sempre hem de potenciar: un sòl de bona qualitat que permeti el desenvolupament de plantes fortes i resistents, la biodiversitat, tècniques naturals i orgàniques i utilitzar plantes adaptades al habitat de la nostra zona.

Dia Mundial de la Natura

Del bloc efeverde.es us deixo aquest article. (Traducció automatica).

Ahir, 3 de Març, dia mundial de la natura per crear consciència conservacionista

Celebrar la bellesa i la varietat que ofereix la flora i fauna del planeta , així com crear consciència sobre la multitud de beneficis que reporta , són alguns dels temes que han motivat que avui dilluns 3 de març se celebri , per primera vegada, el dia Mundial de la Natura .

Foto: UN Photo/John Isaac, UN/DPI Photo, UN Photo

Així mateix està encaminat a ressaltar els beneficis que la conservació d'aquestes formes de vida tenen per a la humanitat .

També fa esment a la necessitat urgent de combatre els delictes contra la naturalesa , els quals comporten conseqüències de "gran abast en l'àmbit econòmic , mediambiental i social" .

Així ho explica Nacions Unides en la seva pàgina web , institució que va triar el 3 de març perquè marca l'aniversari de l'aprovació en 1973 de la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres la qual juga un " paper destacat en la protecció de les espècies davant del comerç internacional " .

A més del seu valor intrínsec , la fauna i la flora salvatges contribueixen als aspectes ecològics , genètics , socials , econòmics , científics , educatius , culturals , recreatius i estètics del desenvolupament sostenible i del benestar dels éssers humans , han afegit .

Per aquestes raons , l'ONU convida als Estats membres , als organismes internacionals , les organitzacions no governamentals , a la societat civil ia totes les persones a observar ia participar en aquest dia de celebració mundial de la natura

TALLER DE PREPARATS MINERALS NATURALS ALS JARDINS DE MAS MAIENSA

En aquest taller coneixeràs quins són els preparats minerals acceptats a l'hortofruticultura ecològica, els seus usos i com preparar-los. També parlarem d'altres productes casolans útils per tractar malures i plagues.

I com sempre podràs resoldre dubtes i endur-te els millors consells.

No t'ho perdis.

Per mes informació: jardinsmasmaiensa@gmail.com
                               www.masmaiensa.com

EL ROMANÍ

El romaní ja floreix al meu jardí i dona color a una primavera avançada.

El romaní (Rosmarinus officinalis) és una de les plantes remeieres més coneguda i utilitzada en forma externa: tant per guarir el dolor muscular i ferides, com per malalties respiratòries o en forma interna per la dispepsia o afavorir la digestió. El seu oli essencial és va destil·lar al 1330 gracies els estudis de Ramon Llull. 

Una planta mediterrània molt freqüent en molts plats per el seu especial i agradable aroma.

Tingues sempre una mica a casa teva, et serà molt útil. 

SABÓ NATURAL D'OLI I SOSA.

El sabó s’obté per el procés de saponificació per el qual un greix amb una base o àlcali dona lloc a una reacció química que dona lloc al sabó i la glicerina que és pot separar per un procés apart.

Recepta bàsica.

125 gr. De sosa càustica.

750 ml d’aigua.

750 ml d’oli d’oliva.

Opcional ( colorants naturals i essències).

L’oli pot ser substituït en part per oli de coco, d’ametlles, de palma, reciclat o altres; sempre vegetal, mai mineral. L’aigua pot ser substituïda per infusions d’herbes. Es poden afegir pètals, flocs de cereals, argiles o altres.

Preparació
Tirar lentament la sosa al aigua perquè es barregi i obtindrem la lleixiu càustica (mai fer-ho al reves aigua sobre sosa, la reacció pot produir cremades). Quan la lleixiu càustica es refredi a 40 graus es barreja amb l’oli d’oliva que haurem escalfat a 40 graus. La barreja manual fins obtenir la textura d’una maionesa són 30-45 minuts. Podem accelerar-ho amb un batidor però tenir en compte de no esquitxar. Quan tenim la textura ideal posem amb motlles al cap de 2 dies desmotllem i al cap de 30-45 dies podem utilitzar-lo.

Insectes que s'alimenten d'arrels amenacen els embornals de carboni

De la web efeverde.es us deixo aquest article sobre el canvi climàtic i els insectes. (traducció automàtica).

Els insectes que s'alimenten de les arrels dels arbres afecten la capacitat dels boscos d'actuar com a embornals naturals de carboni i contrarestar els efectes del canvi climàtic , han informat avui mitjans locals .


Alguns estudis preveuen que l'augment dels nivells atmosfèrics de CO2 provocarà una mena d '"efecte de fertilització " mitjançant un augment en el ritme de la fotosíntesi i l'increment de la biomassa vegetal del planeta .

Però Scott Johnson , expert en ecologia de la Universitat de Western Sydney , i el seu col · lega Markus Riegler , consideren que aquestes projeccions han defugit l'impacte que puguin tenir els insectes que s'alimenten de les arrels dels arbres .

Pels científics , aquests insectes tenen capacitat per limitar l'augment de la biomassa provocat per l'augment del CO2 , l'aliment de les plantes en el procés de fotosíntesi que , en interacció amb l'aigua , allibera oxigen a l'atmosfera .

Per a efectes de l'estudi , Johnson i Riegler van sotmetre a un grup d'arbres joves d'eucaliptus ( Eucalyptus globulus ) a diversos nivells de concentració de CO2 ia la presència dels insectes que s'alimenten d'arrels en un hivernacle , segons l'estudi divulgat per la cadena local ABC .

Els nivells de CO2 fixats van ser de 400 parts per milió , que és l'actual , i de 600 parts per milió , concentració que es pronostica tindrà el planeta en unes tres a quatre dècades .

Així mateix, els experts van utilitzar un tipus d'escarabat rinoceront ( Xylotrupes Gideon australicus ), les larves viuen a la terra i s'alimenta d'arrels .

En els experiments , els arbres van créixer més ràpidament en ambients de major concentració de CO2 , tal com s'esperava , però això es donava només en l'absència dels escarabats .

En el cas que no havien escarabats , la biomassa de brots i arrels van créixer en un 46 i 35 per cent , respectivament , segons l'ABC .

Però quan els científics van col · locar escarabats en aquest mateix ambient d'alta concentració de diòxid de carboni , "les plantes bàsicament van deixar de créixer " per la seva incapacitat de "treure profit dels alts nivells de CO2" , va explicar Johnson .

Els investigadors també van descobrir que quan els escarabats rinoceront estaven sobre les fulles , els arbres tenien un 9 per cent menys d'aigua que els altres eucaliptus lliures d'aquests insectes .

"Si les plantes no creixeran com s'esperava o no van a desenvolupar-se bé , llavors es reduirà el segrest de carboni ", el que evita que sigui emès a l'atmosfera , va comentar l'investigador australià . EFE

TALLER DE COM FER SABÓ ALS JARDINS DE MAS MAIENSA

Aquesta setmana TALLER DE COM FER SABÓ DE SOSA O NEGRE.

En aquest taller aprendràs com fer el sabor de tota la vida utilitzarem el mètode tradicional adaptant-lo a les tècniques més modernes. Ens serà útil per la neteja i també per fer els Preparats Minerals per el tractament de malalties, de les plantes que impartirem la següent setmana.

I com sempre podràs resoldre dubtes i endur-te els millors consells.
No t'ho perdis.
 
Per mes informació: www.masmaiensa.com

                              jardinsmasmaiensa@gmail.com

L'Alzina Carrasca

Del bloc Menuda Natura us deixo el següent apunt amb unes imatges i una descripció de l'alzina carrasca. Espero que us agradi.

Quercus ilex ssp. rotundifolia (Lamk.) T. Morais

NOMS: Carrasca. Castellà: Bellotera. Carrasca. Encina. Francès: Chêne à feuilles rondes. Chêne Ballote. Anglès: Round-leaved Oak.



Bellotes en formació


SINÒNIMS: Quercus rotundifolia Lamk.; Quercus ballota Desf.


DISTRIBUCIÓ: Sud-oest d’Europa i Magrib.


HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Manca a les zones de clima molt àrid o fred (atlàntic). Fins els 1700 metres d’altitud.


Arbres de fins 15 metres, de creixement lent

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.


DESCRIPCIÓ: Arbre de fins 15 metres d’alçada, rarament arbust, que forma boscos molt extensos i densos per l’ampla capçada arrodonida. Fa un tronc fort amb escorça grisenca i gruixuda.



Fulles de color glauc per l'anvers i tomentoses pel revers


Fulles simples i alternes, de limbe el·líptic de marge enter o dentat amb espines, de consistència coriàcia. Anvers grisenc i revers tomentós. Tenen de 5 a 8 parells de nervis



Flors femenines axil·lars, amb involucre d'esquames


Flors unisexuals, les masculines i les femenines al mateix peu (monoic). Les masculines agrupades en aments terminals, pènduls, de fins 8 cm, amb el raquis tomentós. Les femenines són axil·lars i solitàries, amb un involucre d’esquames que formen la cúpula. Ovari ínfer amb 3-6 estils.



Fruit en núcula anomenat gla o bellota


Fruit en núcula, cobert parcialment per la cúpula, ovoido-oblong, lluent, que anomenem gla (bellota). Les esquames de la cúpula, que cobreix la meitat de la gla, són més o menys iguals, imbricades, aplicades, de color gris i més curtes i gruixudes que en la ssp ilex. La gla sovint és dolça.


CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En cas d’incendi rebrota d’arrel ràpidament, gràcies a l’anomenat lignotúber, que és una estructura que hi ha a la part baixa del tronc, com un inflament on naixen les arrels, format principalment per una substància de reserva, el midó, amb la missió d’evitar la destrucció completa de la planta en cas d'incendi. El lignotúber conté borrons des dels quals poden sortir les noves tiges, i el midó emmagatzema una quantitat de nutrients suficient per poder suportar un període de creixement en absència de fotosíntesi.



Flors masculines en aments axil·lars


USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com astringent i antihemorràgic per hemorràgies superficials, varius, hemorroides, o ferides bucals. També s’utilitza com antidiarreica i antiinflamatòria.
De tots els Quercus europeus és l’única espècie que fa bellotes dolces, raó per la qual ha format part de la dieta humana des de la prehistòria, i en temps més recents en situacions d’escassesa, s’han consumit les glans torrades en substitució del cafè, o moltes i fetes farina per fer pa o pastissos. Cal tindre en compte però que, tot i que té molt d’aliment, és de digestió lenta i molt pesada i produeix cefalea.
La fusta, pesant, compacta i molt dura, té diverses aplicacions en ebenisteria, per fer eines de treball, etc. És excel·lent com combustible, pel gran poder calorífic que té, i per fer carbó vegetal d’excel·lent qualitat.
La bullida de l’escorça de l’arrel l’utilitzaven per tenyir el cabell de negre.
Les glans són molt apreciades com aliment per els porcs senglars i pels porcs domèstics però, especialment, forma la base de l’alimentació del porc ibèric.
Darrerament s’empra la carrasca en jardineria plantada en carrers, places, parcs i jardins públics.



Cecidi provocat pel dípter Dryomyia linchtensteini


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Quercus ve del llatí "quercus, -i", el nom en llatí del roure, que era l'arbre sagrat de Júpiter.
L'epítet específic ilex deriva del grec "hyléeis" que significa selvós, propi de la selva. Mentre que l'epítet de subespècie, rotundiflolia, fa referència a que té les fulles redones; del llatí "rotundus, -a, -um" que vol dir redó, i del llatí "folium, -ii" que significa fulla.

Abans era molt abundant a les nostres terres. Malauradament ara només podem gaudir del carrascal de la Font Roja d’Alcoi, que es conserva com a parc natural. L’ombra de les capçades contínues de les carrasques proporciona al sotabosc un clima de temperatura més moderada i més humit permetent el desenvolupament d’espècies que, sense aquesta cobertura, no poden sobreviure.
La distribució potencial de l'espècie està molt reduïda a conseqüència de l'agricultura i l’explotació descontrolada. Encara recorden les persones majors com aprofitaven les carrasques, fins les arrels, per produir carbó, i aquesta activitat tan intensa en temps de necessitat ha provocat que aquesta espècie escassege i no es conserve cap carrascal ben constituït.
Fa unes petites agalles o cecidis al revers de les fulles de la carrasca provocades per la cecidomia de la carrasca (Dryomyia lichtensteini) un petit dípter que pon els ous als brots joves de l’arbre per a que les larves s’alimenten de la fulla mentre passen l’hivern protegits a la pupa.


Família Fagaceae

CURSOS DE PRIMAVERA 2014, ALS JARDINS DE MAS MAIENSA

Prepara't. Ja arriba la primavera als Jardins de Mas Maiensa estem a punt per els nous cursos de Primavera 2014.
Els berenars al jardí: Dimarts o Dijous de 16.00 a 17.30 hores.
Els esmorzars al jardí: Dissabte de 11.00 a 12.30 hores.

La Presentació dels Cursos es farà el dissabte 22 de febrer a les 11h, amb una jornada de portes obertes. Si us plau confirmar al contacte.

El preu d'una sessió de taller és de 9 €. Si t'apuntes a 4 sessions el preu són 20 €. (inclou berenar o esmorzar)

Ja pots consultar el calendari prement al següent enllaç: Agenda- Calendar-Agenda.

Un total de 12 cursos de primavera, on trobaràs com plantar patates sense cavar i obtenir millors patates i mes producció. Jardí i hort vertical amb materials reciclables o placas prefabricades. Apendras a fer compost amb cucs, l'anomenat vermocompost o lumbricultura. I taller de plantes remeieres i també els usos cosmetics i terapeutics del fang.

El primer dissabte de maig el dedicarem als horts quadrats que han tingut molta aceptació, el farem de manera intensiva en 3 hores de 10,00 a 13,00.

Si t'interessa algun curs dels que hem ofert a la tardor-hivern 2013-14, podem oferir-te'l si sou un mínim de 3 persones, truca'ns i t'informarem. Veure'ls aquí.

I com sempre podràs resoldre dubtes i endur-te els millors consells.

No t'ho perdis.

Kerry demana aturar la canvi climàtic abans d'arribar a un punt sense retorn

Del bloc efeverde.com us deixo el següent article sobre el canvi climàtic. Finalment, sembla que cal posar-se les piles. I ara sembla que més que mai comença a ser urgent, ja no hi han gaires motius per negar el canvi climàtic amb raons, encara que alguns sempre continuaran fent-lo, per interessos propis o econòmics. Com tots els relacionats en energies no renovables i carbonitzades.


John Kerry , el secretari d'Estat dels EUA , amb el secretari general de l'Associació de les Nacions Asiàtiques del Sud-est . EFE / EPA / Adi Weda

El secretari d'Estat dels EUA , John Kerry , ha defensat avui a Jakarta la necessitat de combatre el canvi climàtic abans que arribi a un punt de no retorn , al començament d'una visita oficial a Indonèsia .

En una intervenció al Centre d'Amèrica davant d'un públic format principalment per estudiants , Kerry va demanar la participació de tots els indonesis per impedir que les previsions dels científics es compleixin : que el nivell del mar pugi un metre aquest segle i cobreixi grans extensions ara habitables , que morin espècies , més sequeres i menys aigua , i la transformació de l'agricultura .

" He vist en persona el que ha passat a Filipines amb tifó Haiya i seria devastador que fos més freqüent" , va manifestar Kerry en la seva intervenció retransmesa en directe per internet .

" He vist zones de guerra , però res com la devastació del tifó Haiya ", ha apuntat el secretari d'Estat , que va arribar a comparar el canvi climàtic amb una arma de destrucció massiva .

El Haiya va passar per les Filipines el novembre passat i va causar 6.201 morts , 1.785 desapareguts , 28.626 ferits i 16 milions de damnificats , sense comptar l'extensa destrucció i els milions de dòlars en pèrdues .

"Alguns països , inclosos els Estats Units , contribueixen més al problema , i tenim la responsabilitat de contribuir més a la solució , però , en última instància , tots som responsables" , va reconèixer Kerry .

El cap de la diplomàcia va dir que la lluita contra el canvi climàtic s'havia convertit en una prioritat de l'administració del president Barack Obama .

" Amb Obama , hem fet més en cinc anys per retallar les emissions de gasos que en els vint anys anteriors" , va destacar Kerry , i ha afegit que la setmana entrant ordenar a totes ambaixades dels Estats Units que donin prioritat a aquest problema .

El secretari d'Estat va subratllar que durant la seva visita a la Xina , abans de viatjar a Indonèsia ahir , va obtenir el compromís del règim xinès per treballar junts per tal d'atenuar els efectes del canvi climàtic global .

Xina i els Estats Units són els dos principals emissors dels gasos d'efecte hivernacle .

"Res us s'atura per actuar aquí , a Indonèsia " , ha assenyalat Kerry , que va demanar a tots els indonesis que ajudin en la seva vida quotidiana i que demanen dels seus governants polítiques .

Estats Units col · labora amb Indonèsia amb fons per a la reducció de gasos responsables de l'efecte hivernacle i la condonació del deute per la conservació de boscos .

La conferència va ser seguida en directe per indonesis a les illes de Sumatra i de Borneo .

Kerry té previst en aquesta visita reunir-se amb el president d'Indonèsia , Susilo Bambang Yudhoyono , el seu homòleg , Marty Natalegawa , i el secretari general de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic ( ASEAN ) , Le Luong Minh .

El canceller indonesi ha dit en declaracions prèvies a la visita que , a més d'abordar l'agenda bilateral , buscarà el suport dels Estats Units per a la creació d'un tractat de contenció de la violència a la regió d'Àsia i el Pacífic .

" El tractat es centrarà en la resolució pacífica de les disputes sense l'ús de la força militar" , va explicar Natalegawa .

Les reclamacions sobiranistes de la Xina sobre mars i arxipèlags del Sud-est Asiàtic són el principal focus desestabilitzador a la regió .

Kerry , durant la seva estada a Pequín , va instar els líders xinesos a obrir més vies de diàleg en els conflictes amb països veïns , com el Japó o Filipines.

Xina considera territori nacional la major part del mar de la Xina Meridional , el que l'enfronta amb diverses nacions del Sud-est Asiàtic .

La visita de Kerry a Indonèsia , que conclou demà , permetrà signar dos memoràndums , un per a la protecció de la flora i la fauna , que combatrà a més el comerç d'espècies en perill , i l'altre de cooperació al desenvolupament de tercers països .

Després del seu viatge a Indonèsia , Kerry es dirigirà als Emirats Àrabs Units abans de tornar a Washington , l'última escala d'una gira per quatre països que va començar a Corea del Sud aquesta setmana i va continuar a la Xina. EFE

- Veure més a: http://www.efeverde.com/blog/noticias/kerry-pide-atajar-el-cambio-climatico-antes-de-llegar-un-punto-sin-retorno/#sthash.yTqjqoeW.dpuf

COPENHAGEN CIUTAT VERDA EUROPEA 2014

A continuació us deixo el vídeo de la ciutat de Copenhagen triada com a ciutat verda 2014. El Premi de Ciutat verda es concedeix cada any per la Unió Europea i estan cridats a participar els 27 paisos de la Unió Europea. Aquest distintiu es dona a la ciutat amb un millor projecte de medi ambient per l'entorn i les persones, que sigui a la vegada un model per altres ciutats.



El projecte té que aplicar-se al màxim d'àmbits i que sigui creatiu amb nous models de mobilitat, estalvi d'energia, zones verdes i que es preocupi per la sostenibilitat i biodiversitat de la ciutat.

Per el 2014, es van presentar 18 ciutats com a candidates al premi. En una cerimònia celebrada a Vitòria el 29 de juny de 2012, Copenhaguen va ser designada Capital Verda Europea 2014. Les altres dos finalistes van ser: Bristol i Frankfurt del Main.

NOMENCLATURA BINOMIAL DE LES PLANTES

La base principal de la classificació dels diferents organismes esta en la nomenclatura binomial que va desenvolupar en Carl Linne el 1753 i la botànica va ser la primera ciència en adaptar-la.

La nomenclatura binomial dona un nom en llatí a cada organisme compost de 2 paraules: el gènere i l’espècie, que s’han vingut establint durant més de 3 segles. El nom del gènere deriva normalment del llatí. També s'utilitzen paraules provinents del grec clàssic, de llengües usades als indrets on es troba l'organisme a anomenar o bé s'usa el nom d'aquell que ha descrit l'espècie. L’espècie és normalment un adjectiu alba, minor, major, sempervirens, etc. Exemple: Farigola (Thymus vulgaris).

El principal avantatge és que amb un nom la planta es pot utilitzar en diferents llengües perquè és un sistema adoptat internacionalment. I que no poden haver confusions com amb els nom vulgars perquè cada planta té un nom compost de 2 paraules.

Avui en dia es reuneixen en una convenció on es cataloguen les diferents plantes i es classifiquen desprès de diferents assaigs. Aquestes reunions internacionals anomenades ‘Codi Internacional de Botànica’ es reuneixen des de el 1930, on es classifiquen plantes i fongs. A partir del any 2000 s’han reunits més sovint per la crisi de biodiversitat i per la introducció del ADN, degut a les noves tècniques d’identificació per el genoma algunes especies s’han tingut que reclassificar. Com és el cas dels Amarilis i Hippeastrum. També es reuneixen apart el experts en plantes cultivades que tenen molta més feina per l’introducció constant de noves varietats s’en diuen Codi Internacional de Plantes Cultivades.

Els ullastres de Menorca

Del bloc Amics Arbres-Arbres Amics. us deixo el següent apunt de Javier Rico posat per F. Mas i Castanyer. Espero que us agradi li he trobat molt interessant.

Uns arbres singulars


L'ullastre, aquesta olivera silvestre, coneguda també en castellà com “acebuche”, podem veure-la creixent per a tota l’illa, però és a l’aeroport de Maó on trobem els seus majors i més espectaculars exponents, sembla increïble però és en aquestes instal•lacions on podrem trobar tres exemplars d’indubtable bellesa i valor, dos d’ells creixen junts al costat de l’aparcament i el tercer a uns 5 minuts sortint de les instal•lacions, al costat dret de la carretera.
El tercer exemplar és sense dubtes un dels més espectaculars de Balears, un arbre mil•lenari que en el seu llarg procés de creixement ha anat desenvolupant enormes branques amb capritxoses formes, protuberàncies, cavitats, fenedures i clivelles que li confereixen un aspecte màgic i misteriós. Per ajudar a l’arbre a aguantar part d’aquest enorme pes, s’han construït uns petits pilars de pedres a sota de les branques més grans.
Aquest tercer exemplar que creix en solitari és especial per la seva mida i la seva longeva edat. Presenta tres branques primàries, amb una capçada d’11 metres de diàmetre i una alçada total de 4 metres.

Els altres dos exemplars d’ullastre que trobem a la vora de l’aparcament arriben a una altura de 4 i 7 metres, amb capçades de 12 i 17 metres. Las seves branques creixen de forma horitzontal i també s’ajuden d’alguns pilars de pedres per subjectar el seu pes.



Però, que són els arbres singulars

Són aquells arbres que han arribat a tenir una especial rellevància en la cultura, en alguns casos se’ls coneix per un nom propi i son estimats per tota la població, poden destacar també per les seves característiques físiques, tenir una edat fora del comú, unes mides extraordinàries o trobar-se ubicats a un lloc excepcional; tots aquests exemplars s’han guanyat el seu propi valor com a Patrimoni Natural i han de ser cuidats i protegits per llei densa el dia 20 de març de 1991.
Molts d’aquests arbres formen part de la cultura balear, ja que apareixen en fets històrics, formen part de tradicions populars o han quedat immortalitzats en quadres i llibres.
Trobem almenys 15 arbres singulars a l’illa de Menorca i un total de 66 si contem els que tenen la mateixa consideració a totes les Balears.
També podem trobar alguns exemplars bastant formosos al costat de monuments talaiòtics com al poblat de Talatí de Dalt, on vam poder veure aquest arbre que creixia molt a prop de la Taula principal i que inclús li restava una mica de protagonisme.
Javier Rico

TALLER TIPUS DE PLANTAS ALS JARDINS DE MAS MAIENSA

Al taller de Tipus de Plantes aprendràs com es classifiquen les plantes, els diferents tipus segons les caracteristiques i entendre el nom científic o botànic de les plantes i els seus avantatges.

I com sempre podràs resoldre dubtes i endur-te els millors consells.

No t'ho perdis.

www.masmaiensa.com

Per mes informació: jardinsmasmaiensa@gmail.com

LA TÈCNICA DE CONSTRUIR SÒL PER AL HORT SENSE CAVAR I SENSE CULTIVAR.

La tècnica de construir sòl o compostatge horitzontal o en superfície, també anomenat jardineria en forma de lasanya. Com altres formes de treballar al jardí de forma natural o orgànica venen d’antic per exemple a Alemanya s’anomena Mètode Hugel ( hugel significa turó) i bàsicament copien la natura.

Una de les Primeres persones que va utilitzar i establir el sistema va ser Esther Deans australiana entre els anys 70 i 80. Més tard Patricia Lanza va publicar la seva adaptació del sistema que li va anomenar Jardineria Lasanya a la dècada del 90.

Tots les tècniques tracten d’acumular matèria orgànica sobre un sòl, que cobrim amb cartrons o paper de diari, un cop s’ha compostat ens permet cultivar sense cavar el sòl. Hi ha una descomposició en el mateix lloc, que ens permetrà obtenir un sòl orgànic en una temporada, encara que si tenim pressa el podem plantar directament, la qualitat del sòl que obtenim és perfecte per plantar-hi hort, plantes de flor, plantes remeieres o el que ens agradi.

El més important és apilar les matèries orgàniques de forma endreçada i per mida dels materials comencem a pilar els més grossos com branques i brossa de bosc, continuem amb fulles i palla i acabem amb sòl o compost. Entre mig de les capes i podem afegir compost o fems ben fermentats.

L’arbre de la llibertat i la revolució francesa

Del bloc Els arbres, entre el cel i la terra., d'en Josep Gordi us deixo aquest interessant article sobre els arbres de la llibertat. Espero que us agradi.

Uns mesos enrere, l’historiador Jaume Vilaginés publicava en aquest bloc un text sobre l’arbre de la llibertat[1] Ara volem aprofundir vers el paper d’aquest arbre simbòlic a la revolució francesa.

Erik Fechner[2] afirma que cal relacionar l’arbre la llibertat amb l’arbre de maig. Per tant, el nou símbol revolucionari entronca amb una antiquíssima tradició molt estesà per l’Europa atlàntica i continental. L’arbre de maig l’anava a cercar al bosc els joves del poble la nit del 30 d’abril a l’1 de maig. Normalment es plantava a la plaça del poble i el seu cimal s’engalanava amb flors, fruites i, en ocasions, proclames. Al seu voltant es feien balls i festes per celebrar la fi de l’hivern i l’inici de la primavera. En ocasions, també es plantaven arbres al davant del castell, l’església i les cases nobles per tal de reconèixer l’autoritat i, a vegades, al davant de les cases dels joves esposos, les noies per casar o les granges. En conclusió l’arbre de maig simbolitzava el triomf de la vida primaveral vers la mort hivernal i conseqüència era també símbol de fecunditat i fertilitat.

El triomf de la revolució francesa va generar el naixement d’un nou ordre social que tenia en la llibertat un dels seus grans principis i necessitava nous símbols.

El primer arbre de la llibertat es plantà l’1 de maig de 1790 a la localitat de Saint-Gaudens i en els propers 10 anys van plantar-se 60.000 arbres de la llibertat per tota la geografia francesa. El 1794 la Convenció Nacional aprovà un decret que fomentava la plantació i protecció dels arbres de la llibertat per tots els municipis. El roure va ser un dels arbres més utilitzats.

D’altra part, l’arbre de la llibertat té una vocació universal ja que uneix l’amor per la llibertat i la fecunditat de la natura. Per tant, era un símbol que calia expandir per tot el món. Per exemple, en un escrit del 17 de novembre de 1792 el comandant Mouthon explica la plantació d’un roure com arbre de la llibertat a Ostende i esmenta que aquest arbre també simbolitza la força del poble francès.


El 1793 l’arbre de la llibertat es converteix en l’arbre de la fraternitat ja que sota la seva ombra es promouen reunions de joves cantaires d’himnes revolucionaris. Més endavant també se’l denominarà: l’arbre de la igualtat, de la unió, de la república...


En conclusió, l’arbre de la llibertat és un reflex dels principis revolucionaris i, a més a més, l’arbre, gràcies a la seva capçada es converteix en lloc de reunió. Per tant, no és estrany un gran nombre d’escrits que lloen el simbolisme d’aquest arbre, com un del 1793 que diu que el primer i més important fruit de l’arbre de la llibertat és el respecte universal per la justícia.

Encara consumim 156 bosses de plàstic per habitant

Del blog monsostenible.cat us deixo aquest article d'opinió sobre el consum de bosses de plàstic a Catalunya.

Foto: elpais.com

Segons l'últim estudi de l'Agència de Residus de Catalunya (Estudi sobre el consum de bosses de plàstic a Catalunya l'any 2012), s'ha reduït el 52% del consum per càpita de bosses de plàstic d'un sol ús en cinc anys 2007-2012. Tanmateix encara es consumeixen 22,5 milions de bosses a la setmana, és a dir 405 bosses de plàstic anuals per llar, o 156 bosses per habitant.
L'estudi, basat en enquestes personalitzades en els establiments de diferents tipologies, estima en 1.177 milions d'unitats el total de bosses de plàstic amb nanses d'un sol ús lliurat pels establiments comercials l'any 2012, que representen 7.500 tones de plàstic. D'altra banda el comerç urbà (petit comerç de proximitat) ha augmentat el consum de bosses en un 7,8%, la qual cosa respon al fet que molts comerços segueixen lliurant les bosses gratuïtament: el comerç urbà reparteix el 90,6% de bosses de plàstic amb nanses d'un sol ús consumides l'any 2012. Si bé el cobrament de la bossa s'ha estès a diverses cadenes de supermercats i ha contribuït a contenir el consum desmesurat de bosses, els resultats són limitats, comparat amb altres països que aplicant mesures més efectives (taxa, prohibició) han assolit millors resultats en menor temps. A més, el pagament (que no la taxa) no és una mesura pedagògica, ja que només visualitza el cost econòmic que li representa a l'establiment i discrimina el petit comerç.

Un altre aspecte preocupant és l'increment del 71% de les bosses oxobiodegradables l'any 2012 respecte l'any anterior. Aquestes bosses de plàstic tan habituals darrerament contenen additius químics que les fragmenten en petits bocins a major velocitat, la qual cosa facilita la seva dispersió a l'entorn causant contaminació al medi ambient (boscos, rius, platges, mar...).

Què proposem?

La situació actual mostra que si volem avançar en una reducció efectiva de les bosses d'un sol ús cal anar més enllà dels acords voluntaris amb els establiments. Per això la petició de la campanya Catalunya Lliure de Bosses segueix vigent: que el Govern de la Generalitat de Catalunya reguli el consum de bosses de plàstic a Catalunya a partir de l'aplicació d'una taxa ecològica de 0,20 €/bossa que gravi les bosses d'un sol ús com a mesura dissuasiva de la seva producció i consum. Proposem que reverteixi en un Fons Econòmic de Prevenció de Residus per a campanyes de prevenció de residus, promovent les alternatives reutilitzables (carretó, cabàs, bosses plegables...).

La necessitat d'aplicar mesures efectives per combatre el consum abusiu, i fàcilment evitable, de bosses té el suport de la societat civil, tal com demostra la consulta pública que realitzà la UE l'estiu de l'any 2011, en el qual més del 70% dels europeus està a favor de la prohibició de les bosses de plàstic. De fet, molts països regulen el consum de bosses d'un sol ús aplicant diverses mesures amb bons resultats de reducció de bosses. Per exemple Irlanda, mitjançant l'aplicació d'una taxa ambiental dissuasiva de 20 cèntims d'euro per bossa de plàstic, va aconseguir reduir el 90% del consum de bosses en tan sols 3 mesos. O Formentera, que des de l'1 de gener d'enguany ha entrat en vigor la prohibició de les bosses de plàstic (incloent les oxobiodegradables) i, en el cas de distribuir bosses biodegradables, els establiments han de cobrar un preu mínim de 10 cèntims d'euro per cada bossa biodegradable.

Demanem al Govern català i als grups parlamentaris que apliquin amb valentia aquestes mesures eficaces per anar més enllà dels acords voluntaris i ara és una bona oportunitat per a incorporar-ho en el nou Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya 2013-2020 (PRECAT20) de l'Agència de Residus de Catalunya, que està en fase d'exposició pública fins el 7 de març.

Si volem avançar cap a l'estratègia "Europa 2020", Catalunya ha de fer un ús eficient dels recursos i combatre l'abandonament de residus a l'entorn, que sovint acaben al mar (littering marí). En aquest sentit la reducció decidida del consum de bosses de plàstic contribuiria a assolir aquest objectiu.

TALLER DE CONSTRUIR SÒL O COMPOSTATGE HORIZONTAL ALS JARDINS DE MAS MAIENSA

Aquesta setmana als Jardins de Mas Maiensa. Taller de construir sòl.

Al taller de Construir Sòl o Compostage Horizontal al hort aprendràs com construir sòl copiant la natura per plantar sense cavar i millorar el sòl per l'aportació de matèria orgànica. Com si féssim una lasanya de matèries vegetals.

I com sempre podràs resoldre dubtes i endur-te els millors consells.

No t'ho perdis.

 www.masmaiensa.com          

LA ROTACIÓ DE CULTIUS.

La rotació de conreus es practica des de temps antics. Gràcies a la observació de varies generacions, van adonar-se, que plantar sempre el mateix al mateix camp o parcel·la no funcionava, les collites minvaven i apareixien molts problemes de malalties. En canvi si es rotaven els diferents cultius la millora era important. Al llarg del temps, s’han fet estudis dels sòls i nutrients per les diferents espècies i famílies de plantes, per saber quins fertilitzants necessiten per poder millorar les rotacions en el temps.

Els avantatges d'aquesta tècnica utilitzada per mantenir l'equilibri del sòl i no empobrir-lo són molt importants en un hort natural o orgànic perquè s’ha demostrat que les rotacions afavoreixen els conreus, principalment per tres raons: un millor aprofitament dels nutrients al sòl, les malalties de cada espècie no poden sobreviure i es trenquen els seus cicles i les males herbes associades al conreu també són de més fàcil control, al canviar el cultiu associat.

Les rotacions són importants quan cultivem a ple sòl. No són necessàries en els horts quadrats o bancals, on afegim cada temporada compost i treballem en substrat o sòl orgànics.

Bàsicament es tracta de rotar els conreus a les diferents parcel·les. En calen un mínim de 4 parcel·les o zones diferenciades dins l’hort. El òptim són 5: 4 per les rotacions de les hortalisses anuals i 1 per les perennes (maduixes, carxofes i espàrrecs).

Cal planificar les rotacions per a quatre anys, el temps per que cada parcel·la roti 4 successions de cultius.

CLASSIFICACIÓ DE PLANTES PER A LA ROTACIÓ DE CULTIUS

Per a preparar la rotació de cultius és important agrupar les hortalisses per famílies, per la part que aprofitem, arrel, fulla, fruit o flor, o bé per les demandes de nutrients.

La rotació de capçalera cal que sigui la que aporta més nitrogen com són les lleguminoses, seguiran el grup de fruit, desprès el grup fulla, el grup arrels  i finalment  el grup flor.

Va molt bé tenir un bloc o agenda on apuntar les rotacions i el que plantem, ja que cal seguir la rotació de primavera-estiu i la rotació per tardor-hivern.

A continuació teniu la classificació per part que consumim, exigència en nutrients i família.

FRUIT: exigent en nutrients i compost. CUCURBITÀCIES (carbassó, cogombre,carbassa, meló) SOLANÀCIES (Albergínia, pebrot, patata, tomata) LLEGUMINOSES.(mongetes, pèsol, fava)

FULLA: semi-exigents nutrients i compost: LILIÀCIES (porro), COMPOSTES (enciam,escarola) CRUCÍFERES (col,ruca), QUENOPODIÀCIES (bleda, espinacs) I UMBEL·LÍFERES (api, julivert)

ARRELS: poc exigents en compost i nitrats, exigent en potassi. LILIÀCIES (ceba, all), CRUCÍFERES (nap, rave), QUENOPODIÀCIES(remolatxa) I  UMBEL·LÍFERES. (pastanaga, xirivia)

FLOR: semi exigents en gral. COMPOSTES(gira-sol, carxofa) CRUCÍFERES (bròquil, coliflor)