"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

divendres, 7 de febrer de 2014

L’arbre de la llibertat i la revolució francesa

Del bloc Els arbres, entre el cel i la terra., d'en Josep Gordi us deixo aquest interessant article sobre els arbres de la llibertat. Espero que us agradi.

Uns mesos enrere, l’historiador Jaume Vilaginés publicava en aquest bloc un text sobre l’arbre de la llibertat[1] Ara volem aprofundir vers el paper d’aquest arbre simbòlic a la revolució francesa.

Erik Fechner[2] afirma que cal relacionar l’arbre la llibertat amb l’arbre de maig. Per tant, el nou símbol revolucionari entronca amb una antiquíssima tradició molt estesà per l’Europa atlàntica i continental. L’arbre de maig l’anava a cercar al bosc els joves del poble la nit del 30 d’abril a l’1 de maig. Normalment es plantava a la plaça del poble i el seu cimal s’engalanava amb flors, fruites i, en ocasions, proclames. Al seu voltant es feien balls i festes per celebrar la fi de l’hivern i l’inici de la primavera. En ocasions, també es plantaven arbres al davant del castell, l’església i les cases nobles per tal de reconèixer l’autoritat i, a vegades, al davant de les cases dels joves esposos, les noies per casar o les granges. En conclusió l’arbre de maig simbolitzava el triomf de la vida primaveral vers la mort hivernal i conseqüència era també símbol de fecunditat i fertilitat.

El triomf de la revolució francesa va generar el naixement d’un nou ordre social que tenia en la llibertat un dels seus grans principis i necessitava nous símbols.

El primer arbre de la llibertat es plantà l’1 de maig de 1790 a la localitat de Saint-Gaudens i en els propers 10 anys van plantar-se 60.000 arbres de la llibertat per tota la geografia francesa. El 1794 la Convenció Nacional aprovà un decret que fomentava la plantació i protecció dels arbres de la llibertat per tots els municipis. El roure va ser un dels arbres més utilitzats.

D’altra part, l’arbre de la llibertat té una vocació universal ja que uneix l’amor per la llibertat i la fecunditat de la natura. Per tant, era un símbol que calia expandir per tot el món. Per exemple, en un escrit del 17 de novembre de 1792 el comandant Mouthon explica la plantació d’un roure com arbre de la llibertat a Ostende i esmenta que aquest arbre també simbolitza la força del poble francès.


El 1793 l’arbre de la llibertat es converteix en l’arbre de la fraternitat ja que sota la seva ombra es promouen reunions de joves cantaires d’himnes revolucionaris. Més endavant també se’l denominarà: l’arbre de la igualtat, de la unió, de la república...


En conclusió, l’arbre de la llibertat és un reflex dels principis revolucionaris i, a més a més, l’arbre, gràcies a la seva capçada es converteix en lloc de reunió. Per tant, no és estrany un gran nombre d’escrits que lloen el simbolisme d’aquest arbre, com un del 1793 que diu que el primer i més important fruit de l’arbre de la llibertat és el respecte universal per la justícia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...