La base principal de la classificació dels diferents organismes esta en la nomenclatura binomial que va desenvolupar en Carl Linne el 1753 i la botànica va ser la primera ciència en adaptar-la.
La nomenclatura binomial dona un nom en llatí a cada organisme compost de 2 paraules: el gènere i l’espècie, que s’han vingut establint durant més de 3 segles. El nom del gènere deriva normalment del llatí. També s'utilitzen paraules provinents del grec clàssic, de llengües usades als indrets on es troba l'organisme a anomenar o bé s'usa el nom d'aquell que ha descrit l'espècie. L’espècie és normalment un adjectiu alba, minor, major, sempervirens, etc. Exemple: Farigola (Thymus vulgaris).
El principal avantatge és que amb un nom la planta es pot utilitzar en diferents llengües perquè és un sistema adoptat internacionalment. I que no poden haver confusions com amb els nom vulgars perquè cada planta té un nom compost de 2 paraules.
Avui en dia es reuneixen en una convenció on es cataloguen les diferents plantes i es classifiquen desprès de diferents assaigs. Aquestes reunions internacionals anomenades ‘Codi Internacional de Botànica’ es reuneixen des de el 1930, on es classifiquen plantes i fongs. A partir del any 2000 s’han reunits més sovint per la crisi de biodiversitat i per la introducció del ADN, degut a les noves tècniques d’identificació per el genoma algunes especies s’han tingut que reclassificar. Com és el cas dels Amarilis i Hippeastrum. També es reuneixen apart el experts en plantes cultivades que tenen molta més feina per l’introducció constant de noves varietats s’en diuen Codi Internacional de Plantes Cultivades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada