"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

dissabte, 15 de febrer de 2014

NOMENCLATURA BINOMIAL DE LES PLANTES


La base principal de la classificació dels diferents organismes esta en la nomenclatura binomial que va desenvolupar en Carl Linne el 1753 i la botànica va ser la primera ciència en adaptar-la.

La nomenclatura binomial dona un nom en llatí a cada organisme compost de 2 paraules: el gènere i l’espècie, que s’han vingut establint durant més de 3 segles. El nom del gènere deriva normalment del llatí. També s'utilitzen paraules provinents del grec clàssic, de llengües usades als indrets on es troba l'organisme a anomenar o bé s'usa el nom d'aquell que ha descrit l'espècie. L’espècie és normalment un adjectiu alba, minor, major, sempervirens, etc. Exemple: Farigola (Thymus vulgaris).

El principal avantatge és que amb un nom la planta es pot utilitzar en diferents llengües perquè és un sistema adoptat internacionalment. I que no poden haver confusions com amb els nom vulgars perquè cada planta té un nom compost de 2 paraules.

Avui en dia es reuneixen en una convenció on es cataloguen les diferents plantes i es classifiquen desprès de diferents assaigs. Aquestes reunions internacionals anomenades ‘Codi Internacional de Botànica’ es reuneixen des de el 1930, on es classifiquen plantes i fongs. A partir del any 2000 s’han reunits més sovint per la crisi de biodiversitat i per la introducció del ADN, degut a les noves tècniques d’identificació per el genoma algunes especies s’han tingut que reclassificar. Com és el cas dels Amarilis i Hippeastrum. També es reuneixen apart el experts en plantes cultivades que tenen molta més feina per l’introducció constant de noves varietats s’en diuen Codi Internacional de Plantes Cultivades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...