AMANIDA DE MONGETA VERDA I GROGA AMB TOMATA

Els ingredients són mongeta tendra verda i groga, i tomacat de Cor de bou molt dolc.

Per preparar aquesta amanida d'estiu cal bullir les mongetes tendres verdes i grogues.

També tallarem la tomata a daus.

Finalment, la posarem a la nevera per que es refredi.

Per menjar-la podem condimentar-la amb oli, maionesa o qualsevol salsa del nostre gust.

TOMATA

Tomaques del meu hort (Cor de bou, de bombeta, cherry groc i harzfeuer)

El nom científic és Lycopersicum esculentum. La tomata pertany a la família de les solanàcies, com l’albergínia, el pebrot i la patata. També hi ha males herbes que són verinoses.

La tomata és originaria de zones tropicals d’Amèrica del Sud i Centre Amèrica, que va arribar a Europa alsegle XVI però va costar 200 anys per ser intruïda i aceptada per l’alimentació. Els primers tomates eren grocs i més tard van començar a seleccionar-se els vermells. Avui en dia és l’hortalissa més utilitzada, essent base de molts plats i és conrea per tot el mon.

La tomatera produeix els tomates que es poden consumir en verd o en conserva. També tenim els tomates de penjar que es cullen semi verds ii es guarden penjats de 4 a 6 mesos. Com la majoria de plantes de horta és anual, vol dir que completa el seu cicle vegetatiu amb una temporada. És una planta de temps càlid i dia llarg, per tant els podem sembrar 3 setmanes abans de que acabi el període de glaçades a cobert (hivernacle) i fer planter que plantarem més tard al exterior.

La tomatera pot ésser de creixement indeterminat anomenades enfiladisses que cal lligar-les, o bé de creixement determinat que no cal emparrar-les.

La plantem en sol orgànic i fèrtil, que dreni bé, cal regar-la durant el seu creixement, però vigilar regar en excés quan esta en flor, cal collir els tomates a mida que maduren. Li calen un mínim de 8 hores de sol.

La seva planta amiga és l’alfàbrega. Si feu les rotacions adients i utilitzeu un sol ric en compost i les regueu cada 2-3 setmanes amb te de compost, no tindreu cap problema important.

És una gran font de vitamines A, B i especialment C (21 mg) i minerals com el calci, fòsfor i ferro entre altres. Per la seva aportació en fibra i antioxidants es diu que prevé el càncer.

One Hundred Months

One Hundred Months

NEW ECONOMICS FOUNDATION

Avui, fer-vos ressò d'una fundació anomenada New Economics Foundation (NEF), interessada en els efectes del canvi climàtic en l'economia.

Les ecologistes que ja som avies i volem deixar un planeta millor als nostres nets, que el que varem heretar dels nostres abans passats. Ens alegrem molt de que els joves economistes omplin de números, la natura que tant ens estimem i defensem.

Avui, la 'New Economics Foundation' és noticia perquè des de el 21 d'agost, dissabte passat, el mon ha entrat en deute ecològic. El que vol dir que la humanitat hem consumit en menys de nou mesos, un menys que l'any passat, les reserves natural anuals per ésser sostenibles, el que resta de l'any viurem amb deute amb les reserves de tots tipus (gas, terra per conrear, petroli, pesca, aigua i tot el que us vingui al cap que siguin reserves naturals) i tot això tenint en compte que estem amb recessió econòmica.

Segons Aniol Esteban cap del departament de medi ambient diu 'Que aquest any ja hem consumit les reserves de peix per l'any, un gran exemple de com el consum desmesurat esta fora de tot control.'

MALVA

Malva (Malva sylvestris)

Aquest descripció esta transcrita del llibre d’en Celdoni Fonoll ‘Herbes amigues’ publicat al febrer de 2009, pagina 182. On la descripció de les herbes per Ramon Pascual. Aplicacions i curiositats per Nuria Duran.

ETIMOLOGIA

Del llatí malva: malva i sylvestris: silvestre.

DESCRIPCIÓ

És una planta herbàcia de la família de les malvàcies, peluda, poc o molt llenyosa a la base, de tiges a vegades ajagudes i altres vegades erectes que podem atènyer fins a 1 m de llargada, Les fulles tenen forma palmada, de 2 a 10 cm, dividides en cinc lòbuls amb dents de forma arrodonida. Les flors de 2 a 3 cm, amb cinc pètals de color rosat viu amb venes de color més fosc, escotats, amb els estams reunits en un sol feix, soldats pels filaments. Els fruits són petits i rugosos, envoltats pel calze persistent i disposats en forma de roda. Floreix de març a octubre.

ECOLOGIA

Viu a terra baixa i a la muntanya mitjana en els marges dels camins, en els camps abandonats, en els jardins adobats i en els cementiris.

APLICACIONS I CURIOSITATS

L’expressió popular ‘fer malves’ referida algú que ja és mort i enterrat, prové del fet que les malves són plantes espontànies en molts cementiris.

Les fulles es poden fer servir com a verdura i per preparar la sopa Melokhia, típica d’Egipte.

LA MONGETA

Mongeta (Phaseolus vulgaris Saxa)

La mongeta pertany a la família de les lleguminoses o fabàcies, com la fava, la mongeta, el cacauet, els cigrons i totes les anomenades llegums. La característica principal de totes elles és la capacitat de les seves arrels d’associar-se amb un bacteri, que és diu rhizobium que fixa el nitrogen a les arrels, on es formen un nòduls blancs característics molt rics en nitrogen que restaran al sol per ésser aprofitats per el següent conreu. Flor de mongeta (Phasoelus vulgaris Contender)

La mongeta és originaria d’Amèrica del Sud i Centre Amèrica, que va arribar a Europa de la mà de Cristòfol Colom, ja en el seu primer viatge cap l’any 1500. Es sap que existia 6000 anys a C. en civilitzacions precolombines.

Mongeta (Phasoelus vulgaris Kinghorn Wax)

La mongetera produeix unes tavelles que és poden consumir en verd, les conegudes mongetes verdes o bajoca. També podem esperar que es sequin i collir el fruit la mongeta seca. Com la majoria de plantes de horta és anual, vol dir que completa el seu cicle vegetatiu amb una temporada. La llavor es pot conservar de 3 a 4 anys com màxim.
La mongeta pot ésser de creixement indeterminat anomenades enfiladisses, o bé de creixement determinat o mata baixa.

Flors de mongeta (Phasoelus vulgaris Kinghon Wax)

La mongeta es cultivar a l’estiu amb temps càlid i dia llarg, la sembrem al exterior quan el sol esta a uns 20º C i ha passat el risc de glaçades, també la podem plantar en contenidors a la primavera i trasplantar-la quan la temperatura sigui l’adequada.
La plantem en sol orgànic que dreni bé, a solcs cada 30 cm,on hi posem de 2 a 4 llavors, cal regar-la durant el seu creixement, però vigilar regar en excés quan esta en flor, cal collir les tavelles sovint per induir més floració i més collita.

Les seves plantes amigues són el blat de moro, la carabassa, l’api i el meló. No convé plantar-la amb cebes, alls i porros.

Com la majoria de lleguminoses aporten gran quantitat de proteïnes, vitamines A,C i E i calci entre altres. Per la seva aportació en fibra i antioxidants es diu que prevé el càncer.

HOME (CASA NOSTRA)

Fa un dies vaig assistir a la celebració del 11é aniversari de l’Agrupació d’Afeccionats a l’Astronomia de Girona. Com els altres anys s’ha dut a terme al Mas Roig II, hi van participar unes 150 persones.
La novetat d’aquest any va ésser la presentació i inauguració del nou observatori astronòmic Mas Roig II. Com els altres anys, tot comença amb una caminada nocturna fins les instal•lacions del Mas Roig II on gran part de l’energia s’obté del sol.
Després es projecta un documental aquest any va ésser ‘Home’ de Yann Arthus-Bertrand.

Aqui us deixo la presentació i si teniu temps 1 hora i mitja, podeu veure-la en versió en castellà o versió en anglès amb subtítols

Encara que no us interessin gaire el medi ambient i el canvi climàtic. Us recomano veure aquesta pel•lícula, senzillament per la gran qualitat de les imatges. Arreu del món es va passar a molts cinemes de franc, excepte aquí que calia pagar els costos. Però que es va exhibir a la vegada a you tube.

I vam acabar amb un tall de coca i una copa de cava. I observant el cel fins tard amb els telecospis. Vaig poder veure la Lluna i Júpiter amb les seves 7 llunes.

ESTHER DEANS, NO-CAVAR, NO-CULTIVAR.

Imatge: www.harpercollins.com
Esther Deans és australiana, que entre el 1970 i 1980 va escriure diversos llibres sobre el seu sistema de treballar el jardí i el hort amb el sistema de no-cavar o no-cultivar (no-digging gardening). Aquest sistema ha tingut gran acceptació per part de jardiners arreu del mon. Es tracta de construir un sol amb gran quantitat de matèria orgànica sobre qualsevol tipus de sol que tinguem.
Cal seguir el següents disseny:
1. Construir un bancal quadrat amb fusta, pedres o rajols.
2. Posar-hi al fons una capa de cartró o paper de diari.
3. A sobre una capa de palla de 8 a 10cms.
4. A sobre una capa de humus o fertilizant organic.
5. Una altre capa de palla a sobre de l’anterior
6. A sobre una altra capa de fertilizant organic
7. I a sobre de tot un capa de 5 a 10 cm de compost. On hi plantarem.
Tant senzill com això.
Els avantatges d’aquesta tècnica és construir una cadena en els micro i macro organismes que viuen al sol, fent un cicle saludable que aporten nutrient i prevenen els patògens desenvolupar-se com a plaga. Les plantes transfereixen una part del Carbó al sol que es aprofitat per quest macro i microorganismes, que a la vegada el transformen en elements minerals que la planta aprofita per nodrir-se i créixer. D’aquesta manera creem un cicle natural que ens ajuda i facilita la practica de la jardineria.
Esther Deans igual que Ruth Stout i Masanobu Fukuoka, van ésser els pioners amb la sistema de no-cavar i no-cultivar que molts hem decidit d’utilitzar.
Esther Deans va escriure els llibres No-Dig Gardening (Jardineria sense Cavar) i Leaves of Life (Fulles de Vida), que van inspirar a Bill Mollison que va establir el moviment de la permacultura.

HISTORIA DE DEU I EL MANTENIMENT DE LA GESPA

Aquest conte m'el ha enviat una amiga, el seu contingut pot ferir la sensibilitat dels perfeccionistes de la gespa i amants del manteniment. Són histories anonimes que corren per internet.
M'ha agradat per la seva banda còmica i perquè és una reflexió molt en el tó de la jardineria natural. Traduit del anglès.

DEU:
Francesc, tu que saps tot sobre els jardins i la natura. Què esta passant aquí a baix al planeta? Què els hi ha passat als dents de lleó, les violetes, les malves i tot el que vaig crear ja fa milers d’anys? Tenia un jardí perfecte sense manteniment i les plantes creixien a qualsevol tipus de sol, sense reg i es reproduïen sense que ningú les sembres. El nèctar de les flors atreia les papallones, les abelles i ocells cantaires. Esperava veure un gran jardí ple de colors desprès de tants anys. Tot el que veig són quadrats verds.
St. FRANCESC:
Són les tribus que han colonitzat aquest lloc, Senyor. Els suburbans. Ells van començar a dir a les teves flors ‘males herbes’ i van començar a matar-les en grans quantitats i reposar-les per gespa.
DEU:
Gespa? Però, això no és molt avorrit?. No té color. No atrau a les papallones, ocells i abelles; solament escarabats i cucs. És sensible als canvis de temperatures. Realment, els Suburbans volen tota aquesta gespa creixen allà?.
ST. FRANCESC:
Això sembla, Senyor. Ells volen i posen molts esforços per fer-la créixer i mantenir-la verda. Ells comencen a la primavera tirant fertilitzant i herbicida perquè cap altre planta que no sigui gespa creixi allà.
DEU:
Les pluges de primavera i les altes temperatures fan créixer la gespa realment molt ràpid. Això, segur que posa molt contents als Suburbans.
ST. FRANCESC:
Sembla que no, Senyor. Tant ràpid creix una mica la tallen, ells la tallen dos cops a la setmana.

DEU:
Ells la tallen? Ells fan bales com si sigues palla?.

ST. FRANCESC:
Exactament no, Senyor. La majoria d’ells la recullen i posen en bosses.

DEU:
Ells la posen en bosses?. Per què?. És un conreu?. Què el venen?.
ST. FRANCESC:
No, Senyor, just el contrari. Ells paguen per llençar-ho.

DEU:
Ara, a veure si he entès bé. Ells fertilitzant la gespa perquè creixi. I, quan ha crescut, la tallen i recullen i paguen per llençar-la?.
ST. FRANCIS:
Si, Senyor.

GOD:
Aquests Suburbans, deuen descansar quan al estiu fa calor i no plou. Ja que segurament la gespa no creix tant i s’estalvien molta feina.
ST. FRANCESC:
No et podràs creure això, Senyor. Quan la gespa deixa de créixer ràpid, ells estenen manegues i paguen més per regar-la, així ells poden continuar tallant-la i paguen per llençar-la a l’abocador.

DEU:
Quin sense sentit. Almenys, ells deixen alguns arbres. Això si que és ingeni, em diria a mi mateix. Als arbres creixen les fulles a la primavera per proveir ombra a l’estiu. A la tardor, les fulles cauen al terra i de forma natural fan una manta que reté la humitat al terra i protegeix els arbres i arbustos. És el cicle natural de la vida.
ST. FRANCESC:
Millor que segui, Senyor. Els suburbans han dibuixat un nou cicle. Tant ràpid les fulles han caigut, les rasclonen en grans piles i paguen perquè lis recullin i se’ls enduguin.

DEU:
No!? Què fan doncs, per protegir les arrels dels arbres i arbustos al hivern i mantenir el sol humit i fresc?.
ST. FRANCESC:
Desprès de tirar totes les fulles, ells van a comprar alguna cosa anomenada humus. El porten a casa i ho afegeixen per tota la gespa en el lloc de les fulles.

DEU:
I d’on treuen el humus?.

ST. FRANCESC:
Ells tallen arbres, els trituren i fan el humus.
DEU:
Prou! No vull pensar-hi més. Sta. Catarina, tu que ets l’encarregada de les arts. Quina pel•lícula tens preparada per aquesta nit?.

STA. CATARINA:
'Tontos i Tonteries', Senyor. És una historia de ...

DEU:
Mai més, penso que just acabo de sentir la historia sencera de St. Francesc.

CORRETJOLA

Corretjola blanca (Convolvulus arvensis)

Campaneta que s’enfila
en el card i el ginestar,
en el llentiscle i l’espiga
i arreu on es pot servar.
La seva mirada rosa
ens observa, aquí i allà,
dolça, humil i coratjosa,
com si ens volgués instigar
a enfilar-nos a la vida
amb positiu tarannà.

10.06.2004

Aquest poema d’en Celdoni Fonoll és el primer que apareix amb el seu llibre ‘Herbes amigues’ publicat al febrer de 2009, on hi trobareu un recull de les nostres herbes amigues. La primera part són poemes per cadascuna de les plantes i a la segona part hi trobareu l’etimologia, una descripció botànica, com també els seus usos i curiositats.

LA HORTÈNSIA

La hortènsia és una planta de floració estiuenca. És originaria del Japó i Xina i va ser introduïda a Europa el1799 per el Sr. Joseph Banks. La planta de seguida es va fer popular per les seves grans flors i la facilitat d’adaptació. En climes mediterranis prefereix créixer a l’ombra, però en zones humides i muntanyenques prefereix sol o mitja ombra. Li agraden el sols amb contingut de matèria orgànica, porosos i que retinguin força humitat, però s’adapta a diferents tipus: alcalins o àcids. En sols calcaris fins a pH neutre acostumen a ser les flors de color rosa, en sols àcids amb contingut d’alumini les flors es tornen blaves.

El seu nom botànic és Hydrangea macrophila i pertany a la família de les saxifràgacies que inclou entre 70-75 espècies conegudes. La planta es reprodueix per esqueixos i és facil de cultivar, hem de tenir en compte la ferrosis fèrrica (falta de ferro), que ho demostra amb el color groc de les fulles i els nervis d’aquestes queden de color verd. Poden tenir alguna fulla tacada en zones molt humides. I potser la visita d’algun cargol a les fulles noves, però cap més problema important.

És un arbust que pot arribar a mes d’1,5 m. d’alçada i de fulla caduca que cal podar al hivern, quan som gener o febrer i el fred ja no sigui tant intens. Es utilitza per fer grups o alineacions, en contenidors, en patis i balcons, valorada per les seves fulles serrades que majoritàriament són verdes, però hi ha plantes amb les fulles variegades i també les seves grans flors són molt admirades. Però cal saber que és verinosa.

Hiroshima celebra el 65 aniversari del llançament de la bomba atòmica.

Us deixo el vídeo de you tube per un ‘Milion the Pleas’, volen aconseguir 1 milió de vídeos per demanar el desarmament nuclear als nous països (USA, Rússia, India Pakistan, Corea, França, Regne Unit, Xina, Israel) que tenen bombes atòmiques.

Com cada 6 d’agost al Parc per la Pau a Hiroshima, amb les restes de la Cúpula de Gembaku reconegut per la UNESCO com Patrimoni de La Humanitat, s’ha commemorat el 65 aniversari del llançament de la primera bomba atòmica de la historia anomenada ‘Little Boy’. A les 8,15, hora en que la bomba va esclatar, ha començat a sonar la campana de la pau en record de les 140.000 víctimes que va provocar la detonació més violenta i mai abans coneguda. La bomba va ser llançada des de un avió de combat nord-americà B29 anomenat ‘Enola Gay’.

Realment, en dies com aquest, em cau la cara de vergonya com ciutadana del mon occidental de veure i sentir que els EUA hi hagi un 25% de la població que no sàpiga que va ésser el President Truman nord-americà, qui va donar l’ordre d’atacar i que el únic supervivent digui que ho tornaria a fer. Senzillament em pregunto. Cal sempre complir ordres com robots?. Segur que no, Visca la Pau.

JARDÍ BOTÀNIC DE MAS MAIENSA

El Jardí botànic de Mas Maiensa va néixer com una col•lecció de planta mare per recollir-ne llavors i/o material vegetal per la reproducció sexual (llavors) i asexual de plantes (esqueixos, colgats i empelts). Es va començar a l'any 1995 i durant aquests 15 anys anat creixent i agafant forma. El composen 7 jardinets cadascú amb el seu diferent estil. Hi té un laberint i una bassa natural.
A mida que ha passat el temps s’ha convertit en un espai on les feines de manteniment es basen en principis de jardineria natural amb un baix manteniment. Només es planta, es talla la herba naturalitzada, es poden les branques seques dels arbres i els arbustos que cal mantenir a una mida desitjada i els rosers. Es reguen només els parterres al estiu amb goters de 3 a 7 vegades depenent del regim de pluges.
És un jardí sempre en canvi constant, seguint les diferents estacions del any amb els seus colors. Només hi viuen plantes que s’adaptin a les condicions de manteniment que he descrit abans, el que el fa imperfecte però en equilibri com la mateixa natura. A part de les espècies vegetals i viuen o passant per ell, per alimentar-se o com a refugi en èpoques critiques de temperatura, els ocells, petits mamifers i algun senglar que té calor i vol fer-se un bany, tots hi troben sempre algun fruit o cuc del que alimentar-se.
S’admeten visites guiades, escriviu a masmaiensa@hotmail.com ,si esteu interessats/des.

UN HORT A LA TERRASSA.

Si us agrada cultivar alguns vegetals i disposeu d’una terrassa podeu fer un petit hort en jardineres i testos. Només us cal aigua, un bon substrat que sigui ric en matèria orgànica i uns testos. Podeu plantar enciams, tomates, cebes, maduixes i tot el que vulgueu sembrar.
Podeu comprar planter o fer-ho a partir de llavors. No regueu en excés, ni aboneu massa, perquè si utilitzeu un substrat ric en matèria orgànica les plantes creixeran molt però no donaran gaires fruits.


Espero que us animeu a intentar-ho com amb les fotos que he rebut d’un hort en torretes a la terrassa d’una noia de Vic. Diu que ha collit uns bons enciams, que eran deliciosos.

VESSAMENT DE PETROLI A DALIAN (China)

Un nou vessament de petroli a Dalian, la costa turística del Mar Groc, al nord-est de China. Hi va morir un bomber xines que intentava aturar la fuita. El vessament va ocorre desprès que dos canonades explotessin el 16 de juliol i comencessin a vessar el petroli al Golf de Bohai. En aquell moment estaven transferint el petroli d’un vaixell de Libèria al tancs del port Dalian Xingang. Una canonada va explotar, causant una sèrie d’explosions en altre canonada i trencant el tanc del vaixell. (Font:Greenpeace).


Poca informació transcendeix del que esta passant però fonts d’Estats Units diuen que el vessament dobla el que les autoritats diuen, guerra de números, les dades facilitades per el govern són 1500 tones de cru diaris, mentre que altres parlen de 11.000 tones de cru diaris.

La premsa de Dalian a dia 26 de juliol, desprès de 10 dies del vessament, diu que ja s’ha netejat tot el petroli abocat que per això ha utilitzat mes de 8.000 treballadors, 1.200 vaixells de pesca, 41 vaixells recollidors de petroli, 23 tones de bacteris que menjant oli, dispersants quimics i una quantitat incalculable de voluntaris que han ajudat a aclarir les més de 150.000 tones de petroli cru que es van vessar al oceà i repartits en 946 quilòmetres quadrats.
Encara queda per veure si un vessament de petroli d'aquesta magnitud s’ha pogut netejar tant ràpid, especialment quan molts dels treballadors empleats estaven utilitzant culleres de sopa, xarxes de pesca, i les seves pròpies mans per ajudar amb els seus esforços .
"Els ciutadans convertits en productes de neteja que vam veure ahir al mar, bàsicament, no tenia cap equip de protecció i només podien utilitzar les seves mans per netejar el petroli", va dir Zhong Yu, un activista de Greenpeace, l'AFP divendres.
Com sempre moltes espècies es veuran afectades, també el medi ambient que les suporta per viure i les afectacions en la població duraran dècades en restablir l’equilibri original abans del vessament. No estem sols, i cal posar seny ecològic. Recordeu: cal reduir la dependència al petroli.

EL GIRA-SOL

El gira-sol (Helianthus anuus) és una flor que segueix el sol des de que surt fins que es pon. S’adapta a terrenys rústics, però li agraden sorrencs amb matèria orgànica. És fàcil de conrear. La seva llavor és la pipa que és oleaginosa i s’extrau l’oli d’us principalment culinari, encara que se li donen varies propietats medicinals. Històricament va arribar de les Ameriques al segle XVI i es va estendre per tota Europa molt ràpidament.

El seu cicle és anual, per tant cal plantar-lo cada any. La llavor neix ràpidament i la seva arrel pivotant és molt forta i de creixement profund d’on aprofita els minerals per el seu creixement. És força resistent a la sequera i el seu ús comercial com a oli fa que a l’estiu veiem plantacions que són una meravella.

Cada any, en sembro de diferents classes al meu hort principalment per les seves atractives flors, les quals atrauen molts insectes amics que m’ajuden en el control de les diferents plagues, n’hi han d’enans i gegants passant per els de floració única o els de més d’una flor. Us deixo unes quantes fotos perquè veieu la diversitat de formes i colors.

PLATAFORMA ANTIINCINERADORA CASSÀ-LLAGOSTERA

La plataforma antiincineradora de Cassa-Llagostera esta conscienciant a la gent de Cassà-Llagostera sobre els efectes de la planta de generació d'energia electrica amb biomassa o estella forestal. Aquest tipus d'industries es consideren productores d'energia renovable, però no les podem considerar netes, ja que només per el fet de cremar, estan emeten CO2 a l'atmosfera i per tant no són netes.

Cal saber que la concentració de CO2 a l’atmosfera es quantifica en parts per milió (ppm). Doncs 350 ppm és el numero més important, perquè reconeguts científics com James Hansen de la NASA diuen que és el límit en el qual ens hem de mantenir per evitar que el planeta Terra pateixi canvis irreversibles.

I ara la pregunta del milió: Sabeu quina és la concentració actual? Doncs bé, alguns heu encertat 392,04 ppm. Per tant, cal reduir 42,04 ppm urgentment. Com podem fer-ho?. Canviant i fent petits gestos, que molta gent ja fa. Per exemple: reusar, estalviar energia i signar el manifest de la plataforma. Encara que per molts us sembli la ‘Cultura del NO al meu patí’. Cal informar-se àmpliament, fer-se preguntes i prendre decisions personals.
Jo, ja m’he informat sobre la generació d’energia elèctrica mitjançant la combustió d’estella forestal o biomassa, també vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la reunió informativa a la Sala de Plens de Llagostera esperant respostes dels tècnics a algunes de les meves preguntes i no vaig obtenir cap dada sobre les ppm de CO2 que dita planta emetrà a l’atmosfera. Només que dita xifra és neutra i la meva decisió ha sigut signar el manifest. I si encara us interessa el tema us explicaré el perquè.
Un dels avantatges que els tècnics i promotors del projecte ens diuen és que contribueix a millorar el canvi climàtic, perquè les emissions de CO2 són neutres, ja que només pensen cremar estella forestal. Es basen en el famós cicle de carboni i en algunes de les seves interpretacions que no ens podem permetre. Així, ens diuen que el CO2 que els boscos han utilitzat per créixer a traves del procés de la fotosíntesis, un cop els tallem, triturem en forma d’estella forestal i cremem ; el CO2 torna a l’atmosfera, per tant són neutres, perquè tant que entra, tant que surt. Però jo que soc tossuda i transparent com una dona d’aigua, us diré que això és només parcialment veritat i que hi ha altre veritat. I és la següent: si no cremem aquesta biomassa i deixem que es converteixi naturalment en matèria orgànica, el CO2 continuarà a terra atrapat i no emetrem més ppm de CO2 i per tant estarem ajudant a reduir la concentració a 350 ppm, numero que volem aconseguir per no arriscar massa. Ja no parlem del CO2 extra que produiran les diverses maquines en la neteja de sotabosc i tala d’arbres, el transport d’aquestes matèries primes a la planta i la trituració per convertir-ho en estella forestal.
L’altre avantatge es reduir el risc d’incendi forestal a Les Gavarres i altres boscos de la zona. D’aquesta manera donar sortida i valor forestal als productes que han perdut tot el interès econòmic en els darrers 50 anys. Sempre he sentit a dir, que per apagar els incendiïs cal fer-ho al hivern, a base de constància i amb un pla determinat, el qual no existeix a l’actualitat.
Potser, el gran propietari i tregui algun benefici, subvenció o ajuda, però la majoria de petits i mitjans propietaris ja estan acostumats que per netejar bosc , o bé ho fan ells per amor a l’art, o bé l’empresa que retira els arbres no paga res per la fusta a canvi de la feina. Hi han millors sistemes de gestió forestal com son l’aclarida parcial i el valor afegit de la ramaderia que es menja el sotabosc i controla la carrega forestal. Ara que les escoles de pastors estan de moda, potser cal donar feina a qui estigui interessat en el tema i subvencionar futur i no passat.
El Protocol de Kyoto ja ens emplaçava el 1997 a reduir i deixar d’emetre emissions degudes a la crema de boscos i l’ incineració en totes les seves facetes, era el segle passat. Encara que no ho sembli, ja s’ha passat una dècada del segle XXI. I cal prendre decisions,el Planeta Terra no ens espera, ella continuarà girant al voltant del sol.

LES ABELLES

Abella en rosa canina.

L’estiu és època d’insectes de totes menes, majoritàriament beneficiosos, alguns es reprodueixen en excés, per acabar essent aliment per altres, perquè d’insectes n’hi han de molt diversos i que s’alimenten de moltes maneres. Son xucladors, depredadors, mastegadors, talladors i llepadors, així com les seves combinacions.
Les abelles i formigues són dos generes molt estudiats i dels que coneixem molt com són els seus cicles, les malalties i com formen comunitats.
Les abelles són dels insectes més fantàstics i amics que tenim aprop, apart d’ésser unes pol•linitzadores importants en els fruites, també són un bon marcador del bon estat d’un ecosistema. Hem de tenir en compte, que són molt sensibles als insecticides i d’altres productes fitosanitaris.
Les abelles (Apis mellifera) produeixen la preuada mel, que guarden als seus ruscos.
L’apicultura és un art, una tècnica, o una afició molt estesa. Us deixo el bloc d’una seguidora ‘Beekeeping in the balearic islands’, on a partir d’aquest podeu trobar molta més informació.

SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM

Barcelona va rebre a tothom com un gran poble de la Mediterrània.

Us deixo la meva crònica visual, de la manifestació d'ahir 'SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM'. Aquest era el lema, tanta gent va arribar-hi de totes les contradesdel país a la crida, que el passeig de Gracia es va convertir en un espai petit per acollir a tots els manifestants que es van veure al davant de la capçalera cantant 'Som el poble, som la capçalera'. La Rambla de Catalunya va tenir que rebre totes les persones que no cabien al passeig de Gracia.

Algunes pancartes.

Va ser un gran èxit, cap incident greu, tot va succeir tranquilament i pacificament, amb el seny que ens agermana als catalans.

Molts no van poder arribar a plaça Tetuan, però la tarda va ser plena de senyeres i estelades que van emocionar a grans, petits, mitjans, no tant grans i no tant petits.

Esperem ser escoltats, som un gran poble divers, amable, amic i amb ganes de decidir els nostres problemes i posar-hi solucions. Gràcies catalanes i catalans.

CO2 now.org

Avui, continuant amb el nivell de CO2 a l'atmosfera i la necessitat de reduir a 350 part per milió d'aquest gas a l'atmosfera. He decidit posar un comptador de CO2, us convido a entrar a la seva pagina web i posar-vos un comptador al vostre blog, n'hi han de varis dissenys.

Com ens diuen a la presentació de la web CO2.
Global warming is mainly the result of CO2 levels rising in the Earth’s atmosphere. Both atmospheric CO2 and climate change are accelerating. Climate scientists say we have years, not decades, to stabilize CO2 and other greenhouse gases.
(El canvi climàtic és principalment el resultat del increment de nivell de CO2 a l'atmosfera de la Terra. Ambdós, el CO2 atmosfèric i el canvi climàtic s'estan accelerant. Els científics del clima diuen que tenim només anys i no dècades, per estabilitzar el CO2 i els altres gasos hivernacle).

To help the world succeed, CO2Now.org makes it easy to see the most current CO2 level and what it means. So, use this site and keep an eye on CO2. Invite others to do the same. Then we can do more to send CO2 in the right direction.
( Per ajudar al mon a ensurtir-se, CO2Now.org fa més fàcil, mirar l'actual nivell de CO2 i el que significa. Per això, fes sevir aquest lloc, per estar al dia del CO2. Convida a altres a fer el mateix. Llavors, podrem reduir el CO2 en la direcció correcta)
Us deixo el següent enllaç: CO2Now.org, hi trobareu molta informació i dades sobre com afecta al canvi climàtic.

10.10.10 - Fes Festa treballant per el canvi climàtic

El moviment 350 esta preparant per el 10 d’octubre del 2010 (10.10.10)un dia per fer Festa treballant, en un projecte col•lectiu per al canvi climàtic.

Alguns exemples de projectes comunitaris, en angles ‘work party’ poden ésser: plantades d’arbres, millorar alguna llera de riera, netejar un tall de bosc, recomptes de diversitat biològica, rutes per a bicis, fer un hort comunitari o escolar, cuinar un menú amb cuines solars o altres moltes idees que conscienciïn de la necessitat de reduir les actuals 392 parts per milió de CO2 a l’atmosfera, fins les 350 parts per milió, reconegudes com a límit per no patir canvis irreversibles en la vida del nostre planeta Terra.

Si esteu interessats entreu a la pagina web de l’organització 350. Tot va començar el 24 d’octubre del 2009 i més de 16 milions de persones ja han signat per demanar un acord just per el canvi climàtic. I moltes altres accions van apareixen.

Us convido a participar en alguna acció comunitària el 10.10.10 i que la registreu perquè sigui una crida per els líders politics de agafar-se en serio el numero 350 ppm.

350.org

És un moviment internacional que vol fer ressò del numero 350. Científics diuen que si no reduim el nivell de CO2 a la atmosfera a 350 parts per milió, hi hauran canvis irreversibles per el nostre planeta Terra.

Aquest moviment organitza actes per conscienciar de l’importància del 350. Si esteu interessats en saber més coses connecteu-vos a www.350.org, podeu llegir la pagina en angles, espanyol, francès i alemany.

Hi col•laboren més de 200 entitats preocupades per el canvi climàtic i els seus efectes com són greenpeace, wwf, oxfam, avaaz i moltes altres.

LA GERMINACIÓ

Germinació de mongetes.

La germinació és un dels processos més fantàstics que succeeixen cada segon que va passant. Comença a sota terra o gairebé a sobre, quan la llavor per efecte de l’ humitat i una temperatura favorable deixa d’estar adormida i comença a inflar-se fins que trenca la closa o testa que la recobreix, el primer que desenvolupa és el epicòtil que donarà lloc a l’arrel i cap amunt surten els dicotiledonis i més tard les primeres fulles. Com podem veure a la foto de dalt.

Germinació de blat de moro.

En el cas de plantes monocotiledònies surt directament la fulla enroscada com podem veure a la foto de dalt.
Plàntules de gira-sol.

A la foto veiem les plàntules que consten dels dicotiledonis i les dues primeres fulles, encara podem veure la closca de la pipa enganxada a un dicotiledoni. Les plàntules a traves de aquestes fulles comencen a produir-se aliment mitjançant la fotosíntesi.
A partir d’aquest moment les més resistents sobreviuran, competint per l’espai, llum i humitat.

Germinació de carbassons.

A la foto, veiem com emergien els cotiledonis dels carbassons. Al matí quan he sortit al hort, només es veien uns puntets verds. Desprès de regar les tomateres i tallar l’herba dels camins, una hora i mitjà més tard, ja he trobat que germinaven tres de les quatre llavors que vaig plantar a cada solc, cinc dies abans. El procés de germinació pot durar de 3 o 4 dies a setmanes i en alguns casos més d’un mes. Depèn de la duresa de la closca i la mida de la llavor.

Si teniu ganes d’experimentar no cal ni tenir un balcó, a la cuina podeu germinar llavors comestibles de soja, ravenets, alfals i moltes altres que podeu menjar com brots a les amanides o per acompanyar molts plats. Són plenes de vitamines i minerals.

LA FLAMA DEL CANIGÓ

Avui, la flama del Canigó arriba a totes les conrades de Catalunya per encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. La flama surt de la foguera que s’encén la nit del 22 a 23 de juny, a la cima de la nostra muntanya sagrada, amb la llenya que es porta de totes les parts dels països catalans el cap de setmana abans.

Tot seguit us deixo e següent enllaç amb el manifest del 2010 per la diada nacional dels Paisos Catalans. Clica aqui.

Bona revetlla a tothom.

LA ROSA

Aquest és el meu apunt 100 i per cel.lebra-ho, el dedico a la flor més estimada arreu del mon, amb més significat a la nostra historia i que compartim el 23 d'abril amb les persones més volgudes.


La rosa pertany a la família de les rosàcies, és la flor de la planta del roser. El roser és un arbust de branques espinoses però les seves flors han sigut admirades des de temps antics. Apareixen en pintures egípcies i l’antiga Creta, els grecs van ésser qui van començar a valorar-la i per tant cultivar-la als seus jardins. Però van ésser els Romans qui la van popularitzar arreu del Imperi, la valoraven per el seu perfum, les seves propietats medicinals i l’usaven en el menjar, el vi, perfums i medicines. Les Legions la van dur fins Anglaterra, on s’han conservat en el Jardins de Roses des de el 1500 i és per això, que avui podem gaudir d’aquesta rosa (Rosa gallica), que s’ha cultivat i guardat en aquests jardins. A partir, del 1700 i fins l’actualitat s’han introduït roses de l’orient i s’han obtingut plantes resistent al fred, de colors i formes molt diverses. A l’actualitat contem amb milers de varietats aptes per tota classes de jardins.


A la foto, veiem la rosa silvestre (Rosa canina) que podem trobar als nostres boscos i marges de forma natural, les seves flors senzilles, molt perfumades atrauen a les abelles i altres insectes que aprofiten el seu pol•len per alimentar-se.


El roser és una planta molt resistent, però pateix de fongs i alguns insectes, en jardineria natural s’aconsella utilitzar l’encoixinament, per evitar que les espores dels fongs es reprodueixin a les fulles noves, tanmateix deixar que les marietes es cruspeixin els pugons i plantar alls com planta amiga ajuda a combatre l’aparició de plagues d’insectes.

A la rosa se li atribueixen molts usos medicinals, és una font de vitamina A, C i E, té propietats: astringents, diürètiques, laxants, oftalmològiques i tonificants. Les llavors, els fruits i els pètals de la rosa són comestibles i se’n fan melmelades, xarops i tes. Tanmateix, és utilitzada per fer perfums en forma d’aigua, olis i bàlsams de roses.


En jardineria es usa per la seva floració i el seu perfum, les múltiples varietats, colors i ports ens permeten usar-les en rocalles, avingudes, parterres i per cobrir el terra o enfilar-les per tanques. Convé plantar-les en un sol fèrtil i exposició solejada per obtenir els millors resultats, encara que accepten diversitat de condicions.