"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

dijous, 28 de febrer de 2013

Sobre l'aprofitament de la biomassa

Avui us transcric un escrit molt interessant de Joan Vicenç que va apareixer al bloc amic. Amics arbres. Arbres amics. Espero que us agradi. Recordeu els boscos no són mai bruts i no cal netejar-los, si no és que alguna persona i ha tirat deixalles.


Aprofitaments de la biomassa i respecte

Benvolguda gent. Per circumstàncies personals he hagut de minvar la meva dedicació i participació en aquest blog. Fa uns anys tenia més temps i, encara que no més coses a dir que ara, més necessitat de treure a fora i compartir la meva passió per els arbres, la muntanya, la natura tota, inclosa la humanitat, amb la gent que me llegís .

Gràcies a la meva feina puc mantenir un contacte permanent amb la muntanya i amb les persones que d’una manera o altra també hi mantenen una relació important. Per tant són moltes les experiències, reflexions i opinions al respecte que podria transcriure al blog. Malauradament dues dificultats m’ho impedeixen, la de temps per explicar-les i la manca de capacitat per transcriure-les una mica be.

Aquests dies per exemple, podria parlar en relació a que he observat moviments importants quan a la preparació de projectes relacionats amb l’aprofitament de la biomassa. He conegut casos concrets i he pogut parlar amb persones implicades. A grans trets la meva opinió, ja coneguda per altra banda en anteriors articles i comentaris, i en relació a la Serra de Tramuntana de Mallorca, seria aquesta:

- L’aprofitament de la biomassa hauria d’estar relacionada preferentment en la rehabilitació d’antics cultius d’olivera que s’han reforestat i que encara són recuperables.

En aquest cas els pins i la vegetació forestal associada podria ser talada o arrabassada arreu, facilitant les feines d’extracció i atenyent a un major nombre d’arbres que si haguéssin de ser marcats de forma selectiva i amb criteris silvícoles.

És molt important atendre a les particularitats de cada cas i en aquest aspecte és molt important la formació i la informació que, en especial el propietari, hauria de tenir de les característiques de la seva terra. És a dir, per exemple, s’haurien de respectar, per diferents motius, algunes formacions o espècies forestals. Puc observar sovint que la majoria de propietaris desitgen conservar les alzines que han prosperat al llarg dels anys d’abandonament de l’olivar, fins i tot volen donar preferència a una alzina que a una olivera si ambdues competeixen. Si bé a mi també m’agraden les alzines, consider que s’hauria de prioritzar en aquestes recuperacions el cultiu agrícola, és a dir, en aquest cas de l’olivera. Per diferents raons, però sobretot per respecte al producte d’un treball de l’home que la va empeltar sobre un ullastre i en va transformar el terreny amb una feina dura. Cert que va modificar el paisatge per a fer productiu aquell olivar, però al meu parer el va diversificar per a fer-ho més bell.

Per cert, no es el cas de les excavadores que construeixen camins i pistes amb grans moviments de terra, abocaments sense miraments sobre sòl forestal, intencionalitats especulatives urbanístiques.... que també modifiquen amb escreix el paisatge, però no per a fer-ho més bell precisament. Al respecte cal cridar l’atenció sobre aquelles suposades recuperacions de cultiu amb intencions com les expressades ara.

Ja dic que cada cas s’hauria de tractar amb independència. Personalment solc recomanar mantenir aquells redols de pins situats en apartats rocosos i que no afecten a oliveres. Igualment s’haurien de respectar aquelles espècies catalogades, però no només aquestes, sinó d’altres que també són molt interessants, com per exemple ginebrons (Juniperus oxycedrus), cirerer de pastor (Crataegus monogyma) i altres que biodiversifiquen el redol aportant bellesa, retenció de l’erosió, protecció contra elements meteorològics greus, barreres biològiques contra certes “plagues”, etc.

Personalment alabo la intenció de certs propietaris de mantenir un nombre de pins més o menys nombrós i que no afecten de manera important al cultiu de l’olivera, amb la intel·ligent pretensió de fer-los rendibles més endavant. Per a tallar sempre hi som a temps.

No cal dir que la fragmentació de grans extensions forestals en cultius d’olivera en antigues marjades, no només augmenten la seguretat de controlar un gran incendi, sinó que guanyen en paisatge, biodiversitat i relació humana amb la terra.





- Els aprofitaments de biomassa en els boscos han de ser molt curosos i controlats.

No fa gaire he hagut de deixar, una vegada més, un comentari quan a allò tan cansat de que els boscos no es “netegen”, que els boscos no són “bruts” etc. És a dir, prou de vendre l’aprofitament de biomassa com una forma de “netejar” els boscos, prevenció d’incendis etc. Prou perquè és una forma de tractar de manera pejorativa, negativa, la forma, l’estructura, la vegetació forestal dels boscos.

Allò que he contestat, en aquest cas al feisbuc d’Espai Terra, és això:“Els boscos no es netegen perquè no són bruts. Són ben nets sempre que no estiguin emmascarats o coberts de deixalles humanes. Els boscos són més densos, atapeïts, frondosos, esclarissats i s'eixermen, desbrossen, poden, talen, aprofiten... però no es "netegen".”

La importància del càrritx (Ampelodesma mauritanica), l’argelaga (Calicotome spinosa), el peterrell (Erica multiflora), la gatova (Genista lucida), els pins (Pinus halepensis) i tantes altres, és primordial per a la recuperació, dinàmica i manteniment dels nostres boscos. Els hauríem d’aixecar un monument, posar una medalla!




Si volem podem eixermar, desbrossar, talar, aclarir, podar, aquesta vegetació, com a aprofitament forestal i activitat laboral i econòmica i potser fins i tot amb pretensions de prevenció d’incendis en un interval curt d’anys, però l’afectació d’aquests treballs al bosc allò que farà, cal veure cada cas, serà retardar l’establiment d’un bosc més madur, més resistent i més segur per fer front als incendis forestals. No es tracta de talibanisme climàtic, senzillament que cal programar i executar els treballs amb cura d’això que he dit.

Queden moltes més coses a dir, però ara he d’acabar. Senzillament recomanar a qui ho pogueu fer, la visita a la Fira de biomassa forestalde Catalunya del 21 al 23 de febrer de 2013 a Vic, és a dir aquest proper cap de setmana.




Fotos JV13

Posat per Joan Vicenç a les 19:37

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...