"Destroying rainforest for economic gain is like burning a Renaissance painting to cook a meal."
Edward O. Wilson.

diumenge, 5 d’abril de 2015

Pendents i preocupats per l'aire tarragoní

Foto:http://dades.grupnaciodigital.com/

Del diari digital Vilaweb us deixo la següent noticia apareguda el diumenge 05.04.2015 -06:00

El polígon nord del complex petroquímic del Camp de Tarragona emet contaminants cancerígens a uns nivells que superen de llarg els límits de qualitat de l'aire recomanats. És la principal conclusió d'un estudi independent encarregat l'any passat per diversos ajuntaments de la zona a la UPC i que la plataforma Cel Net ha mirat de difondre al màxim a través de nombroses xerrades. Justament la setmana passada van aconseguir que el parlament aprovés una resolució que instava el govern a crear una taula territorial que tracti els problemes de la qualitat de l'aire i les emissions atmosfèriques al Camp de Tarragona.

Havien estat els batlles de Constantí, el Morell, Perafort-Puigdelfí i Vilallonga del Camp els qui havien encarregat aquest estudi per tal d'esbrinar quina era realment la qualitat de l'aire en aquesta zona del Camp de Tarragona, desconfiats que mai no s'hagués posat en dubte. L'estudi va analitzar la qualitat de l'aire d'aquests quatre municipis entre desembre de 2012 i maig del 2014.

Alts nivells de butadiè i benzè, contaminants cancerígens

Si bé fa anys que veïns i plataformes alerten dels riscos de les emissions de la indústria petroquímica, l'estudi del Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya va resoldre dubtes i també va fer saltar alarmes: Als municipis del Morell i de Perafort-Puigdelfí els nivells de butadiè, un contaminant derivat del petroli que és cancerigen, superaven per deu els límits de qualitat de l'aire establerts per recomanacions internacionals a causa de les emissions de la planta química de Repsol. També va detectar nivells molt elevats de benzè, un altre contaminant cancerigen, a Constantí.

Una primera reacció a aquestes conclusions és demanar-se com pot ser que això passi sense control ni conseqüències. 'Perquè ningú no ha identificat els nivells de qualitat de l'aire, i no hi ha cap legislació a l'estat que determini què i com s'ha de controlar', lamenta Francesc Xavier Roca, director tècnic del LCMA. No hi ha cap norma que determini ni obligui a uns nivells concrets de qualitat de l'aire. Els controls es basen en les directives marc de la Unió Europea sobre quatre o cinc compostos de les desenes que s'emeten, entre els quals hi ha contaminants irritants, tòxics o cancerígens. 'Però aquestes directives han d'estar reforçades per les normatives de cada estat, que han de centrar-se en la complexitat dels impactes sobre les àrees urbanes'.

Manca de legislació

I aquestes normatives són inexistents, de manera que molts components tòxics no es controlen. 'Es fa el mínim que diu la UE. Cada estat té una legislació específica per als diferents compostos que es poden emetre i tenen uns nivells màxim d'emissió. Això no passa al nostre país. S'hi fan controls globals, però sense identificar els compostos que s'emeten. Això vol dir que no sabem com impacten en les àrees urbanes aquests compostos que no tenim identificats', alerta Roca.

Ni tenim aquesta informació ni tampoc cap legislació que obligui o sancioni les empreses responsables d'aquestes emissions. Amb la llei a la mà, ni Repsol ni la resta d'empreses del polígon, com ara Bayer, BASF o Ercros, no fan res d'il·legal. 'Hi ha la qüestió de ser conscients que emeten contaminants cancerosos i que això pot tenir un impacte sobre la població, però a efecte legals, no fan res incorrecte', admet el director de l'estudi sobre la qualitat de l'aire.

El govern es compromet a revisar els procediments

Des del Departament de Territori i Sostenibilitat asseguren que el govern 's'ha compromès a revisar les condicions per a reduir les emissions de benzè i 1,3 butadiè de les instal·lacions' i que durant el primer semestre de l'any 's'analitzarà quin és el mètode més adient per avaluar el contaminant, es buscaran les ubicacions més idònies per a la seva determinació i s'iniciaran les actuacions necessàries per a implantar els sistemes de mesurament, que hauran d'estar instal·lats durant el segon semestre del 2015'.

Per Francesc Xavier Roca, l'actual model de control és de mínims i ni tan sols té en compte les característiques de cada zona. La resolució del parlament podria ser un primer pas per a encaminar la solució, atès que pot ser el començament per a implantar una nova legislació que controli de manera més estricta les emissions; incorporar criteris de qualitat que ara no existeixen; i incidir sobre les activitats industrials que poden generar aquesta mena d'emissions. A més, insta el govern a crear una taula territorial formada per agents socials, administracions, centres de recerca i empreses per a tractar els problemes. Uns problemes que, per Roca, es basen en la manca d'estructura i control.

Si és qüestió de control, vol dir que considera que tenir tota aquesta indústria és compatible amb un aire no contaminat? 'Sí, i tant. Nosaltres no estem en contra de cap tipus d'activitat sinó que mirem d'aportar elements i treballar per fer compatible les activitats amb les àrees urbanes. L'impacte zero no és possible, però sí que s'ha d'aconseguir un impacte assumible que se situï per sota dels nivells de qualitat', explica Roca.

Cap estudi sobre la relació causa-efecte amb el càncer

Una darrera mancança important té a veure amb la incidència dels contaminants d'aquesta indústria en l'aparició de càncer entre els veïns. Mai no s'ha fet cap estudi per esbrinar si n'hi ha. 'No s'ha fet mai cap estudi epidemiològic, perquè comporta molt anys de feina i, per tant, inversions de diners importants', diu Roca, que troba necessaris estudis d'aquest tipus: 'Sobretot tenint en compte que l'impacte de les emissions no té un efecte immediat. Poden passar deu anys o quinze! També seria interessant situar els tipus d càncer de manera geogràfica, això permetria deduir si hi ha una correlació de causa-efecte'.

De moment, la deducció no pot emparar-se en cap conclusió científica, però les relacions i sospites existeixen. De fet, l'any passat un jutge de Tarragona va demanar que s'investigués la possible relació entre la contaminació ambiental i la mala qualitat del semen, després d'un estudi presentat per entitats ecologistes que concloïen que el 53% dels homes tarragonins tenien un semen que no complia els paràmetres establerts per l'OMS.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...